Possibles solucions?

Llicències de programari

José Pedro Rusakiewicz

1

Índex Introducció .......................................................................................................................... 2

Programari lliure. Conceptes ................................................................................................ 2

Idees del programari lliure................................................................................................. 2

Entrevista a Richard M. Stallman........................................................................................ 2

PROGRAMARI LLIURE Vs PROGRAMARI PRIVATIU ............................................................... 4

Tipus de llicències ................................................................................................................ 5

Les meves aplicacions .......................................................................................................... 6

2

Introducció

Avui dia, tothom està relacionat amb la informàtica de moltes maneres diverses: per treballar,

en moments d’oci, per escoltar música, estar en contacte amb els amics. .. Per la majoria dels

usuaris, la informàtica és una eina molt útil i que es va perfeccionant a mesura que passa el

temps.

Però el primer pas es comprar-se un ordinador, no? Com tots sabem el 99,99% dels ordinadors

que són a al tenda venen amb un Windows preinstal·lat.

Hi ha moltes persones amb arguments molt satisfactoris que estan en contra d’això. És normal

que ens obliguin a comprar un sistema que no sabem si cobrirà les nostres expectatives? No

seria millor escollir el que volem comprar?

És “dolent” compartir música, arxius i informació siguin pels mitjans que siguin? Quan

comprem un programa, és ètic que ens imposin unes normes de no edició, no compartició i no

distribució d’aquest programa. En definitiva, es pot monopolitzar el coneixement?

Programari lliure. Conceptes

Darrera de les eines per treballar, els programes, hi ha els seus desenvolupadors. Alguns

d’ells estan en contra de que ens obliguin, quan comprem un programa, a complir uns

determinats aspectes, com per exemple, que no el puguem compartir ni millorar amb els

altres. Això és un problema ètic.

Entrevista a Richard M. Stallman

Logo de la Free Software Foundation. Font: Viquipèdia.

Per als que no el coneguin, Richard M. Stallman és un programador, un advocat pro-software

lliure i és el fundador de la Free Software Foundation i va treballar en la Massachusets

Institiute of Technology (MIT). Va ser el creador del nucli GNU que avui dia juntament amb

Linux formen el nucli del Ubuntu (GNU/Linux).

L’entrevista que comentarem es pot veure als següents enllaços: està dividida en tres parts

part1, part2, part3.

Les seves idees no només es queden en l’àmbit de la programació, sinó que va més enllà i

s’atreveix a opinar en contra dels intermediaris de qualsevol negoci.

Algunes de les seves idees més significatives són: que les discogràfiques haurien de deixar

d’existir; que s’hagi de pagar només als autors i que s’ha de liberar als usuaris dels productors.

3

En quant a les seves idees de software lliure destaquen coses com que el software ofert sota

condicions limitades no és ètic. I diu que no només això no és ètic sinó que ens obliguen a

comprar un ordinador que porta de fàbrica el sistema de Microsoft sense consultar als usuaris.

Els usuaris han de poder compartir el que compren i han de poder tenir l’oportunitat de

millorar el programa i de poder distribuir-lo lliurement.

Les idees clau de l’entrevista van ser que ningú pot impedir que la gent comparteixi i que el

coneixement no té preu.

En quant a la música va dir que com que no es lo mateix que el software, no tenen aquesta

utilitat, que es pot fer servir un sistema de drets d’autor. Una cosa interessant que va destacar

va ser que nosaltres quan comprem un CD (si alguna vegada ho hem fet) els artistes no

guanyen res d’aquests diners.

També va fer un aclariment de conceptes: que un programari sigui lliure no vol dir que sigui

gratuït.

El monopoli consisteix en què els programadors els usuaris s’han d’adreçar als

desenvolupadors per poder millorar el seu codi, no tenen la llibertat per fer-ho ells mateixos.

La diferència entre software lliure” i de “codi obert” : El programari de codi obert veu la

qüestió des d’un punt de vista més comercial i evita entrar en temes ètics al contrari del

programari lliure.

En una altra part de l’entrevista Richard Stallman diu que avui dia es poden fer servir sistemes

operatius lliures perquè ara compten amb una interfície gràfica, no com fa alguns anys en què

l’ús no era tan intuïtiu.

Les persones necessitem programes que ens ajudin a fer la feina. La majoria de les

persones no tenim un coneixement de programació avançat, no ens podem fer programes. I

per això les empreses ens venen els seus, per treure un profit econòmic del seu talent com a

programador. Fins aquí va tot bé (d’alguna cosa han de viure). Però la gent vol compartir. Si

algú em demana un programa que jo tinc, se’l deixaré sense cap remordiment de consciència.

Però el problema és que ells, els programadors, veuen el compartir els seus productes com una

pèrdua econòmica, perquè ells podran vendre cada cop menys dels seus programes. I amb

l’aparició d’internet la compartició d’arxius va esdevenir un boom!

Per això ens volen obligar amb lleis il·lògiques a que no compartim els programes amb els

altres. I aquest és el problema.

És il·lògic perquè dins del marc democràtic en què estem vivint no es pot obligar a la gent a

què no facin determinades coses. Penso que en el tema de la informàtica és on es veuen

clarament fins a on pot arribar la democràcia avui dia.

4

Hi ha com una barrera econòmica, que la democràcia avui dia no pot travessar, i per això es

que es deixa manipular als usuaris.

Es posen per davant els diners als usuaris en si. Ens hem d’oblidar del diner i cuidar més la

llibertat dels usuaris.

Compartir és una virtut, i com a virtut ha de ser fomentada. Han d’haver incentius per les

empreses que facilitin la compartició d’arxius.

El coneixement no té preu. Si volem que la industria de la informàtica es desenvolupi cada

cop més, si volem que cada cop hagi més persones que puguin accedir a programari que

necessiten per la seva vida diària sense cap tipus de restricció, s’han d’abolir les lleis que

respaldan a aquest tipus d’empreses.

PROGRAMARI LLIURE Vs PROGRAMARI PRIVATIU

Programari lliure Programari privatiu

Llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit.

Codi font no disponible. Es pot fer saber el codi font però les restriccions esmentades a sota poden mantenir-se.

Llibertat d'estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L'accés al codi font es una condició prèvia per a això

Restriccions a l’hora de la seva distribució. Només el distribuïdor oficial pot fer-ho.

Llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns.

Restriccions en el seu ús. Només es pot fer servir de la manera per què està fet.

Llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se.

Restriccions en quant a la seva còpia i modificació per adaptar-lo a les diferents necessitats. No es pot millorar el seu codi font. Per modificar-lo cal adreçar-se al seus desenvolupadors. No es poden fer còpies del programari privatiu ni distribuir-les lliurement.

Es busca la millora en el programari de manera altruista.

Es busca principalment treure el màxim benefici econòmic possible.

5

Tots els tipus de llicències

Definició: Les llicències estableixen un acord entre l’autor d’un programari o contingut i

l’usuari que l’utilitza. N’hi ha de diferents tipus:

Copyright

CopiLeft: L’usuari pot fer servir, modificar,

distribuir-les en la seva versió original com en les

derivades els programes. EL concepte, no el terme

va ser creat per Richard Stallman. Llicència més

utilitzada del programar lliure.

Creative Commons: “alguns” drets reservats.

L’autor Pot decidir que la seva obra sigui copiada,

distribuïda i exhibida sempre que es reconegui la

seva autoria (Reconeixement), exigir que no se’n

faci un ús comercial (No comercial), que no es faci

servir per fer una obra derivada de l’original

(Sense obres derivades) o bé que es modifiqui i es

distribueixi però sota la mateixa llicència que el

material original (Compartir igual).

Tots els drets reservats. Necessitem el permís de l’autor per fer-la

servir. No podem modificar-la.

MPL (Mozilla Public License): Promou de forma eficaç la

creació de programari lliure mitjançant la col•laboració.

6

Finalment, també es poden mencionar les llicències BSD, utilitzades en programes amb el

sistema operatiu del mateix nom, que són molt permissives i compatibles amb GPL. Hi ha qui

diu que asseguren l’autèntic programari lliure perquè l’usuari pot decidir-ho tot, fins i tot

redistribuir un programa modificat com a no lliure. Però també hi ha qui assegura que tenen

l’efecte contrari.

FONT

Les aplicacions que jo faig servir.

SO: Tinc instal·lat un XP Professional Edition que per suposat no he comprat. La seva empresa

practica el monopoli massiu intentant treure en màxim benefici de cada llicència. Cada còpi a

té la seva pròpia clau d’activació i no es poden fer còpies ni distri buir-les fóra del la zona

geogràfica en què es va vendre.

Aplicacions ofimàtiques: Microsoft Office 2010 Professional Plus (que per suposat no he

comprat). Es tracta d’un programari privatiu i que només faig servir per què em vaig acostumar

força a la seva interfície.

Aplicacions de desenvolupament:

- CodeBlocs: programació. De codi obert. El programa té una llicència sota GNU públic

licenes version 3. http://www.gnu.org/licenses/gpl-3.0.html

- Notepad ++: complet bloc de notes. El mateix que el de abans.

- VirtualBox: Virtualització de sistemes operatius. ¿?

- PicPick: captures de pantalla. Tinc la versió d’ús no-comercial. En principi no la puc

distribuir lliurement ni la puc modificar. Es tracta d’un programari privatiu.

- Dia: creació de gràfics. El faig servir per diagrames entitat-relació. Programari lliure.

- WinRar: aquest no sé ben bé per què el faig servir, suposo per què hi estic acostumat.

Avui dia hi ha alternatives millors... Es tracta d’un shareware, el pots provar durant 40

dies i desprès si el vols continuar fent servir-lo has de comprar una llicència. Una còpia

del programa es pot fer servir en tots els ordinadors que siguin de la propietat del qui

el va comprar.