1

ESTUDI SOBRE LA UTILITZACIÓ DEL PROGRAMARI LLIURE ENTRE LES EMPRESES DEL SOLSONÈS

2

Índex

40Autoria39Propostes32Resultats25Dades enquesta24Objectius i metodologia14Introducció13Diferents llicències12Beneficis personals i globals10Beneficis genèrics pel fet d’usar PL

9Exemples populars8Punts claus del PL7Tipus de Programari Lliure6Llibertats del PL4Què és el Programari Lliure (SL)3Presentació

3

Presentació

Dins del Pacte per a l’Ocupació de les Terres de Lleida 2008 “Difusió de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) i les seves aplicacions a la comarca del Solsonès V: Potenciació dels recursos rurals mitjançant noves eines TIC” s’ha realitzat el present estudi. El present treball apunta a presentar un anàlisi dels coneixements i utilització del Software Lliure entre les empreses del Solsonès i, a la vegada suscitar interès per ell com a manera de promocionar-lo entre el sector empresarial de la comarca i aconseguir empreses més competitives.Aquest anàlisi es va realitzar a una mostra representativa de les empresesde la comarca en proporció al nombre de treballadors per sector mitjançant una enquesta que s’annexa al final:Agricultura: 13% del total d’enquestes realitzadesIndústria: 22% del total d’enquestes realitzadesConstrucció: 17% del total d’enquestes realitzadesServeis: 48% del total d’enquestes realitzades.

4

Què és el Programari Lliure (SL)

Software Llliure

PR

OG

RA

MA

RI

LL

IU

RE

5

Qué és el PROGRAMARILLIURE

El programari lliure (en anglès free software) és el programari que, un cop obtingut, pot ser utilitzat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement.

El programari lliure acostuma a estar disponible gratuïtament a Internet, o a un baix preu si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...); tot i així, no és obligatori que sempre passi així i, encara que conservi la seva filosofia lliure, pot ser venut comercialment.

D'altra banda, el programari gratuït (en anglès freeware) inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.

6

Llibertats del PL

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

• La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).

• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les

necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.

• La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).

• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les

millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar

(llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.

7

Tipus de programari lliure

De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades enla redistribució de còpies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir tambécomercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no es sol considerar lliure.

L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.En aquest apartat farem referència als aspectes que caracteritzen una de les modalitats de programari lliure i propietari, basat en els dèficits o beneficis que presenten i ens oferiran una visió comparativa dels mateixos.

8

Punts claus del PL

Programari lliurement disponible en format de “codi font”

Segueix les definicions de la OSD (http://www.opensource.org)

Descarregable de la xarxa i/o distribuït en format CD

Creat, provat i mantingut per una Comunitat Virtual que es comunica utilitzant la

xarxa d’Internet

La Comunitat es basa en unes regles col·laboratives I està organitzada en

equips ben definits i molt estructurats:Cap del Projecte, Mantenidors/Caps

secundaris, Contribuïdors, Usuaris/ Contribuïdors

Qualsevol persona pot copiar-lo, modificar-lo i redistribuir-lo, sense que per això

ningú hagi de pagar pel concepte de “drets d’autor”

9

Exemples populars

És el substitut per excel·lència del Office de

Microsoft

Linux O.S.

PIDGIN

Missatgeria instantània

VLC

Reproductor Multimèdia

MIRO

TV Centre multimèdia per a la TV i vídeo per

Internet

SEAMONKEY

Paquet de navegacióMozilla

PDFCreator

Creador de documents PDF

GIMP

Retoc fotogràfic

AUDACITY

Editor d’audio

VIRTUADUB

Editor de vídeo BLENDER OpenFX

Animació visual en 3D

10

Beneficis genèrics pel fet d’usarPL (I)

Eficiència dels costosEl programari es trobà disponible a cost zero o molt baix. En tot cas, sense càrrecs per l'actualització de llicències.

Els costos de manteniment són compartits per tots els usuaris .

Per a grans projectes, amb un gran nombre de servidors I estacions de treball, els estalvis en

llicències poden arribar a ser molt considerables.

Habitualment els requeriments de hardware són menors.

Control complertPossibilitat d’implantar millores tal com i quan es necessitin, sense tenir dependències de cap

fabricant, ni haver d’esperar per noves versions.

Possibilitat d’adaptació del programa d’acord amb les necessitats del negoci I de les aplicacions.

11

Beneficis genèrics pel fet d’usar PL (II)

Soluciones robustes i seguresEls productes són provats per un gran nombre d'usuaris a tot el món, no només per una companyia.

Aplicant els estalvis en llicències i costos d’infraestructura, es pot adaptar el programa a les seves

necessitats.

SeguretatL’usuari no pot danyar el sistema

És resistent als virus.

Disponibilitat de recursosLa disponibilitat del codi font, la documentació i les comunitats de programadors redueixen el cicle de

producció

12

Beneficis personals i globals

• PL proporciona als usuaris el poder de...– mirar dins el codi font si la documentació proporcionada pel proveïdor és incomplerta o no està

suficientment clara– obtenir versions suportades del programa en més d’un proveïdor– localitzar i corregir errors del programari – adaptar el programa a les necessitats de la seva organització– “portar” un programa a un sistema operatiu i/o hardware no suportat pel proveïdor– crear versions modificades del programa per a millorar-lo o ampliar-li funcionalitats

• I a la empresa…– contenció de costos (llicencies i manteniment)– reducció de riscos (múltiples proveïdors)– millor qualitat dels programes (més proves, codi font)– motivació dels programadors– adopció d'estàndards– vendes indirectes

13

Diferents llicències

• 1) GPL (GNU Public License o General Public License):Bàsicament defensa l’accés i modificació del codi font sense restriccions, la llibertat de distribució i el manteniment d’aquesta llibertat. És un tipus de llicència “vírica”, doncs si el teu programa és GPL mai podrà ser modificat per construir software que sigui propietari ni canviarà de llicència cap altra que disminueix la teva llibertat. Si utilitzes alguna part de codi GPL en el teu programa, aquest haurà de ser també GPL o tenir una llicència compatible.

• 2) BSD: Defensa les mateixes idees que la GPL excepte amb una petita i a la vegada notable diferència; la llicència pot ser canviada per qualsevol, fins i tot cap altra

més restrictiva i tornar-lo GPL.

• 3) LGPL (Lesser GNU Public License o Library GNU PublicLicense):Permet que programes no-lliures utilitzin llibreries amb aquesta llicència sense tenir que deixar de ser lliures

14

1.1 Descripció del territori i dels sectorsEl projecte el vam centrar en l’àmbit territorial de la comarca del Solsonès. És de caràcter intersectorial: sector agroforestal, turístic, construcció i de la indústria de la fusta i de la metal·lúrgia.La comarca del Solsonès, amb la ciutat de Solsona com a capital,està situada pràcticament al centre geogràfic de Catalunya, encaraque la part nord de la comarca es troba al Prepirineu.La seva població l’any 2008 és de 13.050 persones repartides enuna superfície de 1001,2 Km2 repartits en 15 municipis caracterit-zats per termes municipals de gran extensió, 70 Km2 de mitjana, amb pocs nuclis de població i amb moltes masies disseminades pel territori.

El 65’8% del total de la població viu a Solsona (7925 hab.). La comarca presenta una densitat de 13 hab/km2, una de les més baixes de Catalunya. La situació geogràfica de la comarca apartada de les vies de comunicació, fins fa poc temps no afavoria la introducció de noves vies, cosa que incrementava l’aïllament tradicional del Solsonès.El Solsonès és una comarca força equilibrada pel que fa a la distribució sectorial de la població ocupada.

Introducció

15

Introducció

Tot i que tradicionalment ha estat una comarca bàsicament agrària, l’agricultura hi ha anat decreixent de manera paral·lela a l’increment de les activitats secundàries i terciàries.El sector primari del Solsonès es caracteritza bàsicament per la importància dels conreus i de la ramaderia. La superfície agrària total es distribueix d’una manera força homogènia pels municipi. En els darrers anys s’aprecia una reducció del nombre d’explotacions, aquesta reducció correspon sobretot a les més petites (de menys de 10 ha) i a les mitjanes (de menys de 50 ha). Altres característiques de les explotacions agràries del Solsonès són el clar predomini dels règims de propietat i de parceria i l’augment del nivell de mecanització.El sector secundari s’ha anat desenvolupant en les darreres dècades. Tot i no haver estat tradicionalment una comarca industrial, el Solsonès ha desenvolupat al llarg dels anys un cert teixit industrial, que, juntament amb l’activitat constructora, ha determinat l’increment del sector.Durant la dècada dels seixanta la indústria rep un major impuls, sobre tot dels sectors de la fusta i el tèxtil. L’expansió del sector del metall arribà a mitjans dècada dels setanta. A principis dels 90 els sectors més importants a la comarca són el metall, la fusta i el tèxtil.

16

Introducció

L’any 1994 a partir d’una iniciativa del Consell Comarcal del Solsonès es va redactar el Pla per a la Creació de Noves Empreses al Solsonès. La construcció de dos polígons industrials als municipis de Solsona i d’Olius, formava part d’aquest pla, aquest iniciativa i les bones condicions que oferien, va facilitar la instal·lació d’un número important d’empreses de la comarca i foranies.Els resultats obtinguts han estat molt positius, de manera progressiva s’han instal·lat, majoritàriament empreses privades del sector del metall i d’equipaments industrials, així com l’augment de llocs de treball de nova creació a la comarca en els últims 10 anys.Les principals característiques del sector són la petita o mitjana dimensió de les indústries i la creixent concentració a SolsonaTambé cal destacar l’important pes que hi tenen les empreses no autòctones, que contrasten amb els sectors que encara mantenen una forta relació amb el conjunt de l’economia comarcal (sector de la fusta, agroalimentari...)El sector terciari del Solsonès, igual que el sector secundari ha anat guanyant pes relatiu en detriment del sector primari. Cal destacar el turisme que ve atret per l’atractiu turístic de la comarca a nivell de patrimoni arquitectònic, artístic i natural i el turisme blanc o de neu, que ve atret per l’estació d’esquí del Port del Comte.

17

Introducció

En general, doncs, l’activitat turística ha impulsat força el sector de la construcció i el de l’hoteleria. Cal destacar l’augment del turisme rural i de les Residències-Cases de Pagès a la comarca. Aquestes iniciatives neixen a principis dels 90 amb l’objectiu que els pagesos obtinguessin un complement dels seus ingressos. Aquest model de turisme ha obert noves expectatives d’activitat econòmica i formes de vida per als habitants de la comarca, especialment per a les dones .

18

Introducció

1.2 Mercat de Treball

A continuació presentem algunes de les xifres més significatives de l’activitat econòmica del Solsonès de l’any 2001 (últimes xifres):Establiments d’empreses i professionals per grans sectors d'activitat (IAE)

Establiments d'empreses industrials per branques d'activitat(IAE)

1.355136587228258146

TotalProfessionals i artistes

Serveis, llevat comerç detall

Comerçal detall

ConstruccióIndústria

1463321514501517

TotalIndústria NCAA

Edició i mobles

Tèxtil i confecció

Productes alimentaris

Transform. Metalls

Química i metall

Energia i aigua

19

Introducció

Ocupats per grans sectors d'activitat. Població de 16 anys i més

Font: IdescatDades per sector: primari, secundari, terciariL’activitat agrícola comprèn un 13% de la població ocupada per sectors del Solsonès (dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya de 2001).

Font: http://www.idescat.net

Ocupats

5.1252.4488711.144662 (12%)2001

TotalServeisConstruccióIndústriaAgriculturaAny

Població del Solsonès ocupada per sectors13%

22%

17%

48%Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

20

Introducció

Tot i aquesta dada menor de població activa, la superfície agrària utilitzada a la comarca del Solsonès (aproximadament un 80% de la superfície comarcal i caracteritzada per un elevat percentatge de terres llaurades, pastures permanents i terreny forestal) li confereix unes característiques específiques de comarca rural, reforçada per la distribució de la població en pocs nuclis i amb moltes masies disseminades pel territori. Font: Idescat. Cens agrari 2001.

Font: http://www.idescat.net

Distribució de la superfície agrària del Solsonès

20%

8%

51%

21%

terres llaurades

pastures permanents

terreny forestal

superfície no agrària

21

Introducció

El sector industrial s’ha caracteritzat per una evolució positiva en les darreres dècades. Tradicionalment ha estat una comarca agrària, però aquest sector ha sofert un retrocés en favor de les activitats secundàries i terciàries. Amb dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, la indústria ocupa 1.256 persones (gairebé el 30% del total). Així, els establiments d’empreses industrials del Solsonès per branques d’activitat (IAE) són els següents:

Font: http://www.iIdescat.net Any 2002.La taula mostra que les empreses industrials amb més incidència a la comarca són les de transformació de metalls. És per aquest motiu que es defineixen com una de les prioritats del nostre estudi.

3321514501517

Indústria NCAA

Edició i mobles

Tèxtil i confecció

Productes alimentaris

Transform. Metalls

Química i metall

Energia i aigua

22

Introducció

A més, la indústria del sector de la fusta ocupa també gran part de la població del Solsonès, destacant empreses com Tableros Tradema SL, d’àmbit estatal, que té una plantilla aproximada de 185 treballadors (dades del Registre d’Establiments Industrials de Catalunya del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya). Pel que fa al sector terciari, els establiments d’empreses de serveis que més abunden a la comarca són els d’Hostaleria (segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya de l’any 2002). Aquest fet s’explica per l’augment de l’activitat turística, potenciada pel turisme blanc o de neu de l’estació d’esquí de Port del Comte, i el turisme rural, que atrau visitants interessats pel patrimoni natural i arquitectònic de la comarca.

23

Introducció

Segons la base de dades d’empreses facilitada pel Consell Comarcal del Solsonès, formada per 1.006 registres dels quals 511 en tenen definit el règim jurídic, quasi el 47% d’aquestes tenen un règim jurídic de persona física o autònom.

Font: Base de dades d’empreses del Consell Comarcal del Solsonès.

Això indica que el teixit empresarial de la comarca es caracteritza en major mesura per empresaris autònoms o petits negocis familiars, dedicats principalment al turisme, essent les petites i mitjanes empreses les que conformen el teixit industrial del Solsonès.

46,58%37,77%

0,59%

0,39%7,44%

0,98%

2,74%2,54%

0,20%

0,59%0,20%

associacióautònomsCBCOOPSASALSATSCCLSCPSLSLL

24

Objectius i Metologia

Objectiu General: L’objectiu principal del present estudi és detectar els nivells de coneixements en les empreses sobre el programari lliure i col·laborar en la implantació d’eines basades en aquest tipus de programari per tal que les empreses puguin esdevenir més competitives.

MetodologiaEl projecte es realitzarà en 4 fases:

Resultats i avaluacióFASE 4• Interpretació

• Anàlisi

Elaboració de dades:FASE 3• Enquesta mitjançant qüestionari estructurat

• Recopilació i anàlisi documental

Fase documental. Tècniques aplicades

Recopilació de dades:FASE 2Disseny i PlanificacióFASE 1

25

Dades Enquesta

51-6031-40

Més de 6041-5020-30

SEXE

DonaHome

ENQUESTA SOBRE SOFWARE LLIURE DE LES PIMES DEL SOLSONÈS

DADES DE L’ENQUESTAT

EDAT

CARACTERÍSTIQUES DE L’ EMPRESA

NOM:

Compte d’altresCompte propiTreballa per

PúblicaPrivadaPropietat de l’empresa

26

Dades Enquesta

Nombre de persones ocupades:

SECTOR

□ Primari□ Secundari□ Terciari□ Construcció

Més de 5016 a 50

6 a 151 a 51

1.Ha sentit a parlar del Software Lliure (SL)/Programari Lliure?

No

NC

Si

27

Dades Enquesta

2. Sap que hi ha aplicacions de SL que poden funcionar amb Windows?

No

NC

Si

3. Té comptabilitzat el cost de les llicències dels programes propietari que utilitza?:

NcNoSi

Altres

Comptabilitat

Disseny gràfic

Paquet ofimàtic

Sistema Operatiu

4. Utilitza SL?

No

NC

Si

28

Dades Enquesta

5. El SL que utilitza compleix les seves necessitats?

No

NC

Si

6. Quin us en fa del SL?

Marcar

Cap de les altres

Aplicacions instal·lades als terminals dels usuaris

Sistema operatiu de terminals per a usuaris

Servidors de fitxers

Servidors d’aplicacions

Servidors d’Internet.

29

Dades Enquesta

7. Si pogués escollir on utilitzaria SL?

Marcar

Cap de les altres

Aplicacions instal·lades als terminals dels usuaris

Sistema operatiu de terminals per a usuaris

Servidors de fitxers

Servidors d’aplicacions

Servidors d’Internet.

8. Sota el seu punt de vista, i segons la seva experiència, amb quines de les següents afirmacions estaria d’acord?

Marcar

f. Els fitxers de treball de les aplicacions de software lliure són incompatibles amb les aplicacions propietàries

e. No hi ha empreses proveïdores de TIC que garanteixin el manteniment/suport de les aplicacions de programari lliure

d. L’estalvi en llicències derivat de l’ús d’aplicacions en programari lliure es veu compensat amb la inversió en formació i suport

c. Les aplicacions en programari lliure tenen menys qualitat respecte a les seves homòlogues propietàries

b. La migració a aplicacions de programari lliure suposa un canvi traumàtic en la meva empresa.

a. L’ús de programari lliure faria disminuir l' impacte de la pirateria.

30

Dades Enquesta

9. En el cas d’utilitzar programari lliure en la seva empresa, per què l’utilitza?

Marcar

e. Absència de virus/Seguretat

d. Major possibilitat de ser personalitzat

c. Major qualitat

b. Independència del proveïdor.

a. Menor cost.

31

Dades Enquesta

10. Quines són les seves necessitats en programari de gestió?

Web de Comerç Electrònic (B2B)

Portal

Gestió de la distribució

Gestió de Recursos Humans

Gestió de la producció

Gestió de qualitat

Pàgina Web corporativa

Gestió de Projecte

Gestió de magatzem i inventaris

Gestió de comandes

Gestió de comptabilitat

Gestió de clients i cobraments

Gestió de proveïdors i pagaments

Marcar

32

Resultats

L’estudi es va realitzar entre una població molt heterogènia respecte a l’edat: 20-30 anys: 22%31-40 anys: 28%41-50 anys: 26%51-60 anys: 16%+ de 60 anys: 8%

La mostra de l’estudi té una representació bastant equitativa de persones dels dos sexes: el 54% eren homes i un 46% dones.

La majoria de les empreses (91%) eren de propietat privada i un 57% dels enquestats treballen per compte propi mentre que el 43% treballen per compte d’altres.

En relació al nombre d’empleats a les empreses, tenim que la majoria (86%) són empreses de menys de 50 treballadors repartits de la següent manera:1 treballador: 17 empreses (34%)1-5 treballadors: 9 empreses (18%)6-5 treballadors: 7 empreses (14%)16-50 treballadors: 10 empreses (20%)Més de 50 treballadors: 7 empreses (14%)

33

Resultats

Les empreses de l’univers d’estudi són la majoria petites, moltes empreses familiars i persones autònomes.

En relació amb l’objecte d’estudi: “Els coneixements i utilització del Software Lliure” els resultats han estat els següents:

El 45% de la població ha sentit parlar del SL i d’aquest només el 32% sap que hi ha aplicacions de SL que poden funcionar amb Windows. Això ens demostra que una gran part de la població estudiada desconeix l’existència i verdadera utilització del programari lliure. D’aquests últims només un 18% assegura utilitzar alguna aplicació en relació al 72% restant que no n’utilitzen cap i el 6% afirma que l’aplicació compleix les seves necessitats. Hem de destacar que de les persones que van contestar NC, durant l’entrevista i amb més informació es van adonar que sí utilitzen algun tipus d’aplicació de SL sense adonar-se de que ho era,

En quant a la comptabilització del cost de les llicències dels programes propietaris només una petita part dels enquestats contempla aquest cost i el té en compte en l’empresa:

5170Altres

6336Comptabilitat

6345Disseny gràfic

6328Paquet ofimàtic

63210Sistema Operatiu

NCNoSi

34

Resultats

Amb aquests resultats la informació que es desprèn és que les empreses semblen assumir la despesa de la compra del programari propietari com a inevitable i per desconeixement d’altres alternatives més econòmiques. També es dedueix una inseguretat en utilitzar eines més rentables per temor a no trobar solucions a possibles problemes.

Després de donar informació sobre les diferents aplicacions els resultats de l’ús que en fan del SL entre la població estudiada va ser el següent::

26 (58%)Cap de les altres

2 (4%)Aplicacions instal·lades als terminals dels usuaris

2 (4%)Sistema operatiu de terminals per a usuaris

3 (7%)Servidors de fitxers

4 (9%)Servidors d’aplicacions

8 (18%)Servidors d’Internet.

35

Resultats

Així mateix, i amb aquests coneixements apresos durant l’entrevista, les persones van triar les aplicacions en SL necessàries per desenvolupar la seva feina segons la següent taula:

18 (17%)Cap de les altres

14 (14%)Aplicacions instal·lades als terminals dels usuaris

16 (16%)Sistema operatiu de terminals per a usuaris

16 (16%)Servidors de fitxers

18 (17%)Servidors d’aplicacions

21 (20%)Servidors d’Internet.

36

Resultats

Del total de persones enquestades que coneixien l’existència del SL, la seva opinió sobre la seva utilització va ser la que a continuació s’exposa:

2f. Els fitxers de treball de les aplicacions de software lliure són incompatibles amb les aplicacions propietàries

2e. No hi ha empreses proveïdores de TIC que garanteixin el manteniment/suport de les aplicacions de programari lliure

11d. L’estalvi en llicències derivat de l’ús d’aplicacions en programari lliure es veu compensat amb la inversió en formació i suport

1c. Les aplicacions en programari lliure tenen menys qualitat respecte a les seves homòlogues propietàries

13b. La migració a aplicacions de programari lliure suposa un canvi traumàtic en la meva empresa.

17a. L’ús de programari lliure faria disminuir l' impacte de la pirateria.

37

Resultats

Els resultats ens indiquen que la majoria pensa que el SL disminueix la pirateria però troba dificultats en la migració a la seva empresa i suposaria tot un nou aprenentatge en la utilitzacióde les eines.En relació a les raons que els faria utilitzar el PL en l’empresa les conclusions han estat majoritàriament per qüestions de cost (46%), independència del proveïdor (23%), la seguretat (15%) i per últim la competitivitat (12%) i major qualitat (4%)En relació a les necessitats en programaris de gestió, la població enquestada ha manifestat majoritàriament les següents necessitats:

2 (3%)Web de Comerç Electrònic (B2B)

5 (6%)Portal

0Gestió de la distribució

2 (3%)Gestió de Recursos Humans

1 (1%)Gestió de la producció

2 (3%)Gestió de qualitat

5 (6%)Pàgina Web corporativa

5 (6%)Gestió de Projecte

10 (13%)Gestió de magatzem i inventaris

12 (15%)Gestió de comandes

14 (18%)Gestió de comptabilitat

9 (12%)Gestió de clients i cobraments

11 (14%)Gestió de proveïdors i pagaments

38

Resultats

Per acabar podem dir que les empreses del món rural estan molt lluny d’incorporar SL o PL degut a la manca d’informació sobre aquest tipus del programari.Aquesta situació fa que la migració es vegi com amenaçadora ja que no es coneixen els avantatges d’utilitzar-lo.

39

Propostes

•Fer difusió del Programari Lliure entre les empreses•Sensibilitzar a les empreses en la utilització del Programari Lliureindicant-ne els avantatges•Fer una oferta formativa específica en Programari Lliure

40

Autoria

• Autores:Paloma Hernández Sánchez, Mª Àngels Montilla Maldonado, MónicaRomero Ruiz

• Coordinadora: Rosa M. Florensa Guiu

• Col·laboradors: Anna Bodet Gómez, Francesc Altès Nolla, Isabel Rodríguez Castillo

• ISBN: 978-691-3707-9

• Nº. Registre: 08/4448340Solsona, Juny de 2008