l'espasa del rei artús
TRANSCRIPT
L’ESPASA DEL REI ARTÚS
Adaptació de Francesc Llinares i Carme Minguella.
Els personatges i el vestuari
ÚTER Majestuós. Assenyat. De caràcter afable. Pot dur una capa i una
corona.
MERLÍ Per la seva condició de Màgic i de Savi, és un personatge
misteriós i molt segur d’ell mateix. Hauria d’anar vestit amb túnica fosca i
barret cònic decorat amb estrelles lluents o altres motius.
GENT DEL POBLE Gent senzilla i espontània. Els homes aniran vestits amb
pantalons llargs recollits per baix sota els mitjons. Camisa per sobre, cenyida
amb una faixa o bufanda. Les dones, amb faldilles llargues i un mocador a les
espatlles.
ARQUEBISBE Representant l’autoritat. Es mostra preocupat per la
situació del seu país. Durà una túnica blanca, la mitra al cap i un bastó que farà
la funció de bàcul.
NOBLES Creguts i ambiciosos. Amb malles, camisa per sobre, un cinturó,
una espasa, i al coll, un medalló.
SOLDATS Personatges més aviat còmics. Una mica encantats. Portaran una
túnica fins a mitja cama, mitjons llargs i foscos. Casc i llança.
LLENYATAIRES Rudes però de bona fe. Vestiran igual que els homes del
poble, però, a més a més, portaran un feix de llenya o una destral.
SIR HÈCTOR Seriós. Responsable. Un bon pare. Anirà vestit com els
altres nobles.
SIR KAI Envejós. Orgullós. Poc considerat amb el seu germà. Vestirà com
els altres nobles. No durà espasa.
ARTÚS Despreocupat. Alegre. Feliç. Afectuós amb els altres. Anirà vestit
amb malles, camisa per sobre i cinturó. No ha de dur cap guarniment, ni
armes, ja que encara no ha estat armat cavaller.
HERALD Bona aparença. Veu clara. Malles i camisa llampant. Una trompa
per anunciar la festa.
1
CAVALLERSAgressius. Duran elm o casc, escut i llança de torneig. Han d’anar
muntats a cavall, que es pot fer amb un pal d’escombra i la silueta del cap feta
amb cartró. Queda molt bé la crinera feta amb fils de llana.
De cara a l’escenificació, cal tenir en compte que la primera escena és com
un pròleg que serveix per introduir-nos en el tema de l’obra i que s’ha de
desenvolupar en un ambient auster.
Quan Merlí surt d’escena, la música, més aviat lenta i suau, pot seguir uns
instants més mentre s’enfosqueix l’escenari.
Comença la segona escena amb un ritme més viu. La gent discuteix
animadament.
És interessant que es cantin les cançons. Si no és possible cantar-les es poden
recitar. Al final de l’obra trobareu les partitures.
Les trompetes que apareixen en el torneig poden ser trompetes de joguina, el
seu so donarà una certa comicitat.
L’aparició de l’espasa ha de ser impactant i ha de centrar l’atenció. Hauria
d’anar acompanyada d’una música espectacular. Es pot fer aparèixer l’espasa
de diferents maneres: una d’elles pot ser col·locar l’espasa amb l’escenari a les
fosques, o també por ser a escena des del primer moment, tapada o
dissimulada.
El torneig és molt important dintre del joc dramàtic, ha de desenvolupar-se en
un ambient alegre i de festa, amb la presència de tot el poble. Els cavalls es
poden fer de diverses maneres: un pal amb un cap de cavall, un cavall de
cartró, etc.
Ja al final, quan els nobles no poden arrencar l’espasa, la gent del poble adopta
una postura burleta; en canvi, quan Artús la treu, es crea un ambient
d’admiració i de respecte.
Els decorats es poden fer pintats sobre paper d’embalar i penjats. És
interessant que no hi hagi gaire moviment de decorats perquè distreu
l’atenció. Els bàsics serien tres: la sala del tron, la plaça del poble amb la
catedral i un paisatge camperol.
2
ACTE I
1ª ESCENA
Sala del tron d’un castell medieval. El rei ÚTER assegut al tron.
Davant seu hi ha el savi MERLÍ.
ÚTER – Ja heu vist quin fill tan formós m’ha donat la meva esposa Igraine?
N’estic orgullós. Algun dia serà un gran rei.
MERLÍ (amb aspecte amoïnat) – Sí, majestat, aquest infant serà un digne
successor vostre, però...
ÚTER (aïrat) – Però què?
MERLÍ – Majestat, he tingut una nova visió. Em dol dir-vos que aviat caureu
malalt. Patireu unes febres que us causaran la mort. Aleshores hi haurà lluites
pel poder. El reialme i la vida del vostre fill correran un gran perill.
ÚTER (esparverat) – Déu nos en guard! N’esteu ben segur del que dieu, Merlí?
MERLÍ – Ho sento de cor, majestat, però... així serà!
ÚTER (resignat) – Merlí, tard o d’hora havia d’arribar el moment de la meva
mort i, per tant, aquesta no em neguiteja. Però què m’aconselleu que faci per
salvar el meu fill?
MERLÍ – Permeteu-me que dugui l’infant a un lloc on creixerà segur i estimat,
sense que ningú sàpiga que és el vostre fill.
ÚTER – Confio en vós. Deixo a les vostres mans el que més estimo. Seguiu-me.
Surten el REI i MERLÍ d’escena. Se sent una música malencònica.
Passats uns instants, MERLÍ surt a escena amb un embalum sota la
capa.
MERLÍ (pensant en veu alta i mirant l’embalum: el nen) – El teu pare pot morir
tranquil, Artús; el teu gran destí està escrit.
Surt d’escena.
3
2ª ESCENA
Plaça del poble, la catedral al fons. Grups de gent que es planyen
de la situació que viu el país.
HOME 1 – Això no es pot aguantar. Des que va morir el rei Úter no podem viure
en pau.
HOME 2 – Els camins són plens de cadàvers!
DONA 1 – Ens demanen uns impostos desmesurats!
DONA 2 (plorosa) – I el meu pobre fill, que el van deixar estès al mig del camí!
DONA 3 – Cada vegada, entre els nobles, hi ha més enfrontaments.
DONA 4 – Les seves baralles se succeeixen sense treva i nosaltres en paguem
les conseqüències.
HOME 3 – Quan s’acabarà aquest patiment?
Tota la GENT DEL POBLE es posa a cantar:
Ai, quina tristor!L’infortuni se’ns menja el cor. (bis)
Ha mort el rei Úter,la pau s’ha fos;només hi ha guerres,sang i por. (bis)
Ai, quina tristor!L’infortuni se’ns menja el cor. (bis)
Ens prenen les terres,malmeten els hortsi els homes a les guerrestots són morts. (bis)
Ai, quina tristor!L’infortuni se’ns menja el cor. (bis)
Si algun dia vinguésun bon rei,que posés fi a aquest desgavell...Si algun dia vingués un bon rei.
Ai, quina tristor!L’infortuni se’ns menja el cor. (bis)
Surten d’escena cantant la tornada.3ª ESCENA
4
La mateixa plaça. Entren MERLÍ i L’ARQUEBISBE de Canterbury.
MERLÍ – Així que he rebut el vostre avís m’he posat en camí. Vós direu.
ARQUEBISBE – Merlí, ja que sou home de gran saviesa, no podríeu trobar un
remei per posar fi a aquests moments tan difícils que pateix el nostre regne? Ja
fa divuit anys que el sofrim!
MERLÍ – Monsenyor, i quina mena de remei us sembla que hauria de trobar?
ARQUEBISBE – Si no hi ha aviat un bon rei, just i magnànim, tal com ho fou el
rei Úter, la desolació en la qual caurà el nostre reialme serà irreparable.
Escolliu-nos un rei que sigui un bon sobirà per a nosaltres.
MERLÍ – Estigueu tranquil. Gràcies al poder profètic us puc anunciar que, ben
aviat, aquest país serà governat per un sobirà de la nissaga del rei Úter, i que
fins i tot, més digne i més savi que el propi Úter.
ARQUEBISBE – El que em dieu, Merlí, és estrany i meravellós. No podeu dir-me
quan succeirà això? I com el reconeixerem?
MERLÍ – Monsenyor, si m’ho permeteu, amb el meu poder màgic crearé un
obstacle i aquell qui el pugui vèncer demostrarà que és el legítim rei.
ARQUEBISBE – Teniu el meu permís per fer el que cregueu més convenient.
MERLÍ – Ho faré.
L’ARQUEBISBE i MERLÍ es queden estàtics. Se sent un gran tro i una
música de fons que a poc a poc augmenta d’intensitat. En aquests
moments apareix a escena una espasa clavada en una enclusa.
Entra GENT DEL POBLE i NOBLES.
HOME 4 (astorat) – Mireu! Heu vist? Una espasa clavada en una enclusa!
DONA 5 – Déu meu! Quin miracle!
HOME 5 – Ai coi! D’on ha sortit aquesta espasa?
HOME 6 – Repicatalons! I quina lluentor! Sembla d’or!
NOBLE 1 – Fixeu-vos, hi ha una inscripció.
GENT DEL POBLE (alhora) – I què diu?
NOBLE 2 (s’hi acosta i llegeix) – “Aquell qui arrencarà l’espasa de l’enclusa serà
el legítim rei d’Anglaterra.”
TOTHOM – Oh...
NOBLE 3 – Això diu! Aparteu-vos tots. Jo trauré l’espasa.
5
NOBLE 1 – I per què ho has d’intentar tu i no jo?
ARQUEBISBE (aixecant el braç) – Atureu-vos! (Dirigint-se a MERLÍ): Savi Merlí,
és ara el moment de realitzar la prova?
MERLÍ – No! Cal que, més endavant, convoqueu una gran reunió de tots els
nobles del país a fi que cadascun intenti treure l’espasa de l’enclusa.
ARQUEBISBE – Seguiré el vostre consell. (Dirigint-se als NOBLES i a TOT EL
POBLE): Ningú no ha de gosar tocar aquesta espasa fins el dia assenyalat. Serà
llavors quan tots els nobles tindran l’opció de fer la prova. L’espasa serà
vigilada fins aquell moment. (Fa un senyal i dos SOLDATS es queden vigilant
l’espasa).
MERLÍ i L’ARQUEBISBE surten d’escena. A continuació la GENT DEL
POBLE forma grupets, comenta en veu baixa els fets i es va
retirant. Els NOBLES marxen fent comentaris.
NOBLE 2 (molest) – Renoi! Mira que haver d’esperar per fer la prova.
NOBLE 3 – Encara que no ens agradi hem d’acceptar la voluntat de
l’Arquebisbe de Canterbury.
SOLDAT 1 – Quina murga, haver-nos d’estar aquí com estaquirots!
SOLDAT 2 – Tranquil, home, tranquil! Ens ho hem de prendre amb calma.
(S’asseu a terra i es treu el casc de mala gana).
SOLDAT 1 – Compte, que ve algú.
El SOLDAT 2 s’aixeca de pressa.
LLENYATAIRE 1 (deixa un feix de llenya a terra i s’eixuga la suor) – Vatua! Això
pesa com un mort!
SOLDAT 2 – Ep, tu, què fas per aquí? (Acostant-se al LLENYATAIRE 1). Ja pots
tocar el dos! (L’empeny perquè marxi).
LLENYATAIRE 1 – I per què m’has de fer fora?
En aquell moment arriba el LLENYATAIRE 2.
LLENYATAIRE 2 – Què és aquest rebombori?
6
LLENYATAIRE 1 (assenyalant el SOLDAT 2) – Aquest ganàpia, que no sé quina
mosca li ha picat...
SOLDAT 1 (agafant-lo pel coll) – Vigila el que dius!
Comencen a barallar-se i el SOLDAT 1 i el LLENYATAIRE 2 els
separen.
LLENYATAIRE 1 (al LLENYATAIRE 2) – Deixa’m, deixa’m, que a aquest li faig una
cara nova!
SOLDAT 2 – Una cara nova a mi! Però què t’has cregut?
SOLDAT 1 – Ja n’hi ha prou! (Dirigint-se als LLENYATAIRES): No veieu que
nosaltres hem de vigilar aquesta espasa? Au, aneu cap a casa i que us
expliquin tots els fets meravellosos que han passat avui.
Surt la GENT DEL POBLE i canta aquesta cançó:
Qui traurà l’espasa,
qui serà el nou rei,
qui serà l’home
que ens governarà.
Sortirem de casa,
omplirem carrers,
veurem com passen
nobles cavallers.
El misteri envolta
el gran desenllaç.
El dia s’acosta,
s’acosta el senyal.
Qui traurà l’espasa,
qui serà el nou rei,
qui serà l’home
que ens governarà.
ACTE II
7
1ª ESCENA
A ple camp. Se senten unes trompetes anunciant l’inici d’un
torneig. Surten a escena SIR HÈCTOR I SIR KAI.
SIR HÈCTOR – Com estàs, fill meu?
SIR KAI – Una mica nerviós, pare.
SIR HÈCTOR – És natural, Kai. Només fa tres dies que t’han armat cavaller i ja
tens l’oportunitat de participar en un torneig tan magnífic.
SIR KAI (girant-se) – Però, i el meu germà Artús, on s’ha posat? Ja estic ben
apanyat, ja, amb aquest escuder... (Cridant): Artús, afanya’t, que arribarem a
misses dites.
ARTÚS (des de fora) – Ja vinc, ja vinc! (Entra corrents, ensopega i cau. S’aixeca
atabalat). Renoi, que n’ets d’impacient. M’he entretingut perquè he vist una
noia... anava a passar el riu i no m’he pogut estar d’ajudar-la. Tenia uns ulls...
SIR HÈCTOR – Vinga, vinga, deixa’t de romanços i no t’allunyis de Kai, que per
això ets el seu escuder.
ARTÚS – Sí, pare, teniu tota la raó.
SIR KAI – Artús, i la meva espasa? On és?
ARTÚS (estranyat) – La teva espasa..? Que no la duies tu?
SIR KAI – Jo? Tu ets el meu escuder i, per tant, ets l’encarregat de portar-la.
(Esverat). I ara què faré? Per culpa teva no podré participar en el torneig!
ARTÚS – No t’amoïnis. Vaig corrent a buscar-la. (Surt d’escena).
SIR KAI – Mira que no portar l’espasa...
SIR HÈCTOR – Ja se’n sortirà! Veuràs com tindràs l’espasa a temps.
Surten d’escena.
8
2ª ESCENA
Surten a escena els ASSISTENTS al torneig. Apareix un HERALD
mentre se sent música de torneig.
HERALD – Es fa saber que ha arribat l’hora de començar el torneig! Tots els
cavallers que han de participar a la primera lliça, que es presentin al camp de
batalla.
Entren a escena vuit CAVALLERS muntats a cavall i se situen quatre
a cada banda.
HERALD – Esteu preparats?
CAVALLERS – Sí...
HERALD – Que comenci el combat!
Tots criden. Lluiten els uns contra els altres fins que quatre són
derrotats. Sonen les trompetes.
HERALD – Proclamo a aquests quatre cavallers vencedors de la primera lliça!
Els ASSISTENTS aclamen els vencedors.
ASSISTENTS – Visca! Visca!
HERALD – Es fa saber que es reprendrà el combat d’aquí a mitja hora.
Tothom es retira.
9
3ª ESCENA
Encara a ple camp. SIR KAI es passeja inquiet.
SIR KAI (pensant en veu alta) – Tarda molt! No arribarà a l’hora...
ARTÚS (esbufegant i amb l’espasa a la mà) – Ja sóc aquí! Té, l’espasa!
SIR KAI (agafant l’espasa) – Encara bo que has arribat. La segona lliça ja està a
punt de començar. (Mira l’espasa). Però si aquesta no és la meva espasa! D’on
l’has treta?
ARTÚS – Com que no tenia temps d’arribar al castell i he vist aquesta clavada
en una enclusa, l’he agafada pensant que ningú no la trobaria a faltar.
SIR KAI (mirant l’espasa sorprès) – Déu meu, l’espasa de l’enclusa! (Dirigint-se
al públic): Jo seré el rei d’Anglaterra! (Dirigint-se a un costat de l’escenari,
crida): Pare, veniu, de pressa!
SIR HÈCTOR – Què són aquests crits? Què et passa?
SIR KAI – Mireu, pare, reconeixeu aquesta espasa?
SIR HÈCTOR (admirat, agafa l’espasa i se la mira en silenci) – Què és això que
veuen els meus ulls? L’espasa de l’enclusa! (Dirigint-se a Kai): Com és que tens
aquesta espasa?
SIR KAI (vacil·lant) – L’Artús ha anat a buscar la meva i ha tornat amb aquesta.
SIR HÈCTOR – Artús, què ha passat?
ARTÚS – L’he treta de l’enclusa per donar-la al meu germà...
SIR HÈCTOR – Si has estat tu que l’ha treta, també la hi podràs ficar. Anem a
provar-ho.
Surten d’escena.
10
4ª ESCENA
Plaça del poble. Entren els SOLDATS i queden astorats en adonar-se
que ha desaparegut l’espasa.
SOLDAT 1 – Ja t’ho deia que no havíem d’anar a veure el torneig, poca-pena!
SOLDAT 2 – Sí, home, sí. És molt fàcil ara, carregar-me els neulers. Que no t’ho
has passat be!
SOLDAT 1 – Si no trobem l’espasa ja hem begut oli!
De quatre grapes volten per l’escenari buscant desesperats
l’espasa.
SOLDAT 2 – Vols dir que si no la trobem ens pelaran?
SOLDAT 1 – Ja pots posar-hi les mans al foc.
SIR HÈCTOR, SIR KAI i ARTÚS surten a escena i es dirigeixen cap a
l’enclusa.
SIR HÈCTOR – Què feu arrossegant-vos per terra?
SOLDATS – L’espasa, Sir Hèctor! L’espasa ha desaparegut!
SIR KAI – No us esvereu, la tenim nosaltres.
SOLDATS (des de terra) – Què...? (S’aixequen d’una revolada). I com és que la
teniu vosaltres?
ARTÚS – L’he agafada jo, però la pensava tornar.
Els SOLDATS queden astorats i s’aparten respectuosos deixant pas
a ARTÚS, a KAI i a SIR HÈCTOR.
SIR HÈCTOR – Artús, ja que dius que has tret l’espasa, torna-la a posar al seu
lloc!
ARTÚS s’acosta a l’enclusa i endinsa l’espasa amb suavitat.
SIR HÈCTOR – Què és el que veuen els meus ulls?
11
SIR KAI (acostant-se a l’enclusa) – Pare, deixeu-me provar de treure-la!
SIR HÈCTOR – Endavant!
KAI s’acosta a l’espasa, l’agafa amb les dues mans, l’estira amb
tota la seva força, però no aconsegueix moure-la.
SIR KAI (malhumorat pel fracàs) – És impossible treure aquesta espasa d’aquí!
No entenc que tu, Artús, que ets més escanyolit que jo, l’hagis poguda
arrencar!
ARTÚS – Doncs no m’ha costat gens ni mica! Mira! (S’acosta, agafa l’espasa
amb una mà i la treu amb facilitat. La sosté enlaire i la torna a clavar).
Sir HÈCTOR i KAI posen un genoll a terra davant d’ARTÚS.
ARTÚS (esbalaït) – Pare, germà!, per què us agenolleu?
SIR HÈCTOR – No sóc pas el vostre pare! Ja ha arribat l’hora que us assabenteu
del vostre llinatge reial. Si no fos així, no hauríeu pogut desclavar l’espasa.
ARTÚS (acostant-se a SIR HÈCTOR i agafant-lo per les espatlles) – Pare, però
què és això que dieu? Us suplico que us aixequeu i que no us agenolleu davant
meu.
SIR HÈCTOR i SIR KAI s’aixequen.
SIR KAI (dirigint-se al públic, pensa en veu alta) – Què és això? El meu germà
és un rei!
ARTÚS, plorós, es recolza en SIR HÈCTOR.
SIR HÈCTOR – Artús, per què ploreu?
ARTÚS – Perquè tinc por.
SIR HÈCTOR – Fa divuit anys, secretament, el savi Merlí us va portar a casa
meva per posar-vos a recer dels perills que us envoltaven. Jo us vaig cuidar i us
vaig estimar com a un fill. Ara m’adono que el vostre pare fou el mateix rei
Úter, ja que ningú més no hauria pogut arrencar l’espasa de l’enclusa.
12
ARTÚS – El meu veritable pare sempre heu estat vós, i Kai, el meu germà.
Preferiria no perdre-us com a pare abans que ser rei.
SIR HÈCTOR (dirigint-se als SOLDATS, que s’han quedat bocabadats davant
l’escena que han presenciat) – Soldats! Aneu corrents a trobar l’Arquebisbe i
expliqueu-li aquestes meravelles que heu vist.
Els SOLDATS, esverats, surten corrent en sentits oposats, reculen,
topen i surten pel mateix costat cridant.
SOLDATS – Ja tenim rei, ja tenim rei...! L’espasa ha estat desclavada de
l’enclusa!
Entra la GENT DEL POBLE a escena fent comentaris en veu alta.
HOME 1 – Què és el que passa?
DONA 1 – Diuen que han arrencat l’espasa!
HOME 2 – Qui ha estat?
DONA 2 – No ho sé, potser el rei de Lodogran, o potser el rei de Pelinor!
HOME 3 – Jo veig l’espasa ficada a l’enclusa! Em penso que ens han aixecat la
camisa.
DONA 3 – Sí, però han sortit els soldats corrent i cridant que ja teníem rei.
HOME 4 – I anaven a avisar l’Arquebisbe!
DONA 4 – I aquells que hi ha al costat de l’enclusa, qui deuen ser?
HOME 5 – Mireu, ja arriba l’Arquebisbe.
DONA 5 – I, qui és aquell que l’acompanya?
HOME 6 – És el savi Merlí!
TOTHOM (amb admiració) – El savi Merlí, el savi Merlí..!
Surten a escena l’ARQUEBISBE, el savi MERLÍ i els NOBLES.
ARQUEBISBE (dirigint-se a SIR HÈCTOR) – És cert el que m’han dit, Sir Hèctor?
SIR HÈCTOR – Vós mateix ho podeu comprovar.
MERLÍ (dirigint-se a l’ARQUEBISBE) – Monsenyor, feu que tot aquell que vulgui,
provi d’arrencar l’espasa.
13
ARQUEBISBE (parlant a tots els NOBLES assistents) – Aquells que aspireu a
governar aquest reialme provareu de treure l’espasa de l’enclusa, ara, i aquí.
NOBLE 1 – Jo seré el primer! (Ho intenta, i fracassa).
GENT DEL POBLE (escridassant-lo) – Uuuh...
LLENYATAIRE 1 – Fora, fora!
NOBLE 2 – Deixeu-me a mi! (també fracassa).
GENT DEL POBLE – Uuuh...
LLENYATAIRE 2 – Si no pots amb la teva ànima!
NOBLE 3 – Jo ho aconseguiré. (No pot).
GENT DEL POBLE – Uuuh...
HOME 3 – Bah... Ja estem ben apanyats, ja!
MERLÍ – Ara que tots els nobles ho han provat, deixeu que ho intenti Artús, fill
de Sir Hèctor.
ARQUEBISBE – Voleu dir? Si encara és molt jove!
DONA 3 – Deixeu que ho provi..!
GENT DEL POBLE – Que ho provi, que ho provi..!
ARQUEBISBE (mirant ARTÚS) – Endavant, xicot.
ARTÚS es dirigeix cap a l’enclusa tímidament, agafa l’espasa amb
una mà i la treu sense esforç.
TOTHOM (admirat) – Oooh... Visca Artús! Visca el nostre rei! Visca el rei
d’Anglaterra! Visca, visca, visca...!
MERLÍ (dirigint-se al públic) – La profecia de l’espasa s’ha complert. (Dirigint-se
a ARTÚS): Artús, jo us anuncio que en el futur esdevindreu el rei més gran i
cèlebre que mai ha tingut Anglaterra.
TOTHOM canta:
Camelot, Camelot, Camelot. (bis)
Va ser Artús un rei poderós
molt valent, just i generós.
Va fundar la cort de Camelot;
al costat tingué Sir Lancelot.
14
Una Taula Rodona va crear
envoltada de nobles cavallers
i Merlí fou un savi conseller
del bon rei que tots van estimar.
Amb la seva espasa Escalibor
va vèncer en mil combats.
Ni el tro ni el llamp van poder
derrotar aquest rei tan estimat.
Va ser Artús un rei poderós
molt valent, just i generós.
Va fundar la cort de Camelot;
al costat tingué Sir Lancelot.
Camelot, Camelot, Camelot. (bis).
Teló
15