les monedes catalanes per joaquim botet y sisó, 1908
TRANSCRIPT
"O-(D -(D-CD
in
=oCD
-co
MM'mmlltiSRARY
Quedenels drets
reservats tots
de proprietat
Oliva, impressor
:
S.
en C. -
Rambla de Ventosa,
27
:
Vilanova y Geltr.
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS,1
poret ySis
ESCALA18
DOBLE
DEL NATURAL
19
Imitaci dels dinars encunyats Mancusos DE Barcelona. El 19. porta la llegenda Ceuta pel rey de Mlaga Yahya AlMotali. primera meytat del sigle xi. 23M03 ^VGWVMIA^ Corj-len en la
-
149.
Mo-n nA EPISCOPAL DE VicH.
-
Gopria en
els-
anys io82 y io83.
LES
MONEDES CATALANESESTUDI Y DESCRIPCI DE LES MONEDES CAROLNGIES,
COMTALS, SENYORIALS, REYALS Y LOCALS PROPRIES DE CATALUNYA
JOAQUIM BOTET Y SISPresident dela
Comissi de Monuments de
la
Provinci de Gerona; Dela
la
Reyal Acadmia de Bones Lletres de Barcelona; Corresponent de
Reyal Acadmia de
l'IIistoria.
Obra premiada
al
Concurs Martorell del atiy igoy.
Vol.
I.
.OO^;. /^
VINSTITCT D'ESTUDIS CATALANS PALAU DE LA DIPUTACIBARCITLOXA:
MCMVIII
Lema
:
In numismata Iria qiicv-
runiuret
:
nieallum. figura:
poudiis
si
ex
iis
aliquiderit.
defueril,
numisma nou:
S. IsiDORO
Eh-inol.
PRELIMINARS
PRLEC.-INTRODUCCI
PROLEDonJoseph Salat, abel
seu Tratado de las
monedas labradas
en el Principado de Cataluna, estampat a Barcelona l'any 1818, va inaugurar l'estudi de les monedes anomenades ab proprictat catalanes, o sigui de les batudes al extrem Norest de la Pennsula Ibrica des de que s'hi inici la formaci del Estat que desprs port '1 nom de Principat de Catalunya, Estat que ben aviat s'estengu per l'una y l'altra vessant de la serralada dols Pirineus y conserv son regim autonmic fins als primers anys del sigle XVIII. La Numismtica catalana comprn, donchs, un perode de ms de nou centries, de les quals les set primeres pertanyen a l'Edat mitjana y les dues derreres a l'Edat moderna. Tenint en consideraci aquesta circomstancia, judic En Salat que pera degut coneixement d'aquestes monedes no n'hi havia prou ab l'estudi de les de que tingu noticia, fet sobre les peces meteixes,"1
sin qu'era a
ms indispensable
estudiaries als
documents qu'hi
fan referncia; y aquest es el criteri que corresponia seguir, per que l'arqueologia mitjeval se distingeix principalment de l'ar-
queologia clssica, en qu'aqulla pot comptar
con-i
auxiliar de
gran vlua abpart de lessoles
diplomtica, y aquesta 's veu obligada, la major vegades, a fonamentar les seves conclusions sobre lesla's
ensenyances que
desprenen dels objectes meteixos qu' es-
tudia.
Malgrat els anys passats d'en de sa publicaci, el llibre d'En Salat es encare fonamental tractantse de Numismtica catalana, y ms renom hauria valgut a nostre benemrit compatrici si no s'hagus mort avants d'acabar el volum tercer que tenia en preparaci y havia de servir de suplement als dos publicats. D'aInstitut d' Estudis Catalans.'^.
X
Joaquim Bolet
y Sis
queix volum n'estaven ja gravades les lmines, que contenen bon nombre de dibuixos de monedes, algunes desconegudes y indites,
no obstant
la
posterior publicaci del importantssim llibrelleiss:
del
senyor Alos'1
hispano-cristianas desderut
la
Descripcion general de las monedas invasion de los arabes, qui no dis-
manuscrit del volum tercer d' En Salat, guardat al arxiu de la Reyal Acadmia de Bones Lletres de Barcelona. Durant la segona meytat de la passada centria, la Numismtica en general, y particularment la catalana, compt en nostra En Vidal-Quadras y Ramon, terra ab distingits conreuadors En lvar Campaner y Fuertes, En Celest Pujol y Camps, En Artur Pedrals y Molinc, al Principat; M. Aquiles Colson y'l coronel D. Antoni Puiggar, al Rossell. Els primers, ab la cooperaci d'altres inteligents y aficionats de Catalunya y de fra d'ella, fundaren a Barcelona, dirigit pel senyor Campaner, el Memorial Xumismatico Espanol, primera revista de Numismtica que s'ha publicat a Espanya, que comen a sortir l'any 1866, y ont s'hi llegeixen treballs notabilssims y s'hi troben noticies abundants sobre monedes catalanes. Ab els dos volums d'En Salat a la vista y ab el concurs d'alguns dels numismtics esmentats, pogu'l Sr. Heiss redactaria secci del volum segon de son citat llibre, dedicada a la descripci de les monedes del Principat, y en la qual se dona noticia de moltes monedes catalanes qu'En Salat no conegu, la major part pertanyents a la riqussima colecci formada pel Sr. Vidal-Quadras de Barcelona. El carcter y l'extensi del llibre del senyor Heiss feren qu'aqust avencs poc en lo referent al estudi documental de les monedes de Catalunya, y d'aqu venen algunes errades de classificaci que se li escapen, malgrat la seva indiscutible competncia en Numismtica, erradesque fins ara no han:
sigut corretgides. paiol
Pocs anys desprs, en 1880, el Memorial Numismtico Eshagu de plegar la seva publicaci pels motius qu'a Es-
Les Monedes Catalanes
vi Al
panya priven o dificulten que s'escriguin y 's publiquin obres cientfiques de pura especulaci o de pura erudici la falta de llegidors y la falta de compradors; y en conseqncia, qued estroncada la deu constant d'informaci ab la qual comptaven en nostre pas els aficionats a la Numismtica. De llavors en, solament de tant en tant, en revistes y peridics s'hi ha publicat un qu'altre estudi o article pera donar noticia de la troballa de noves monedes, o pera comentarne algunes de les ja conegudes d"ells son dignes d'especial menci 'Is insertats pel Sr. Pujol y Camps a la Revista de Gerona, pel Sr. Pedrals a la Revista de Giencias Ilistricas de Barcelona, pel Rnt. Mossn Joseph Gudiol v: :
Montserrat de Vich. per En Francesc Garreras y Gandi en diferentes publicacions, y per En Mariano Pano al Boletn de la Real Acadmia de la Historia. Tamb devem al Rossell un precis opuscle sobre monedes comtals del Rossell y de Besal qu' havia deixat indit el Sr. D. AntoniGunill adel
La Veu
Puiggar.
L'any 1891, el citat Sr. Gampaner public 1' Indicador manual de la Numismtica Espanola, resum completssim ont s'hi troben indicacions, encara que molt breus, de noves monedes catalanes. L'any 1892 En Vidal-Quadras y Ramon don al'estampa, ab profusi de lmines,lael
Gatlec de la seva colecci,
ms
rica de
monedesla
catalanes, algunes rarssimes. Finalment,
En Artur
Pedrals, encarregat de les ilustracions numismtiques
de l'edici de
Historia general de Espafa de D. Modest Lay Simn, hi enclogu publicades enlloc ms, acompa-
fuente, feta a Barcelona pels Srs.
Montaner
algunes monedes catalanes no nyant llur dibuix de notes explicatives. Aprofitant la major part d'aquestes fonts d'informaci, En Antoni Elas de Molins t escrit un llibre, fins ara indit, ab el ttul de Numismtica Gatalana. Reunir en un sol llibre les noticies contingudes en les esmentades publicacions, ho
conceptuem un
treball profits y lloable:
XII
Joaquim Botet y Sis
per no es solament un treball de recopilaci
lo
qu'exigeixen
els
avenos dels coneixements numismtics. S'imposa en primer terme completar, o intentarho al menys, Testudi de les fonts documentals en que deu basarse Texacte coneixement y l'encertada classificaci dels exemplars qu'al present se coneixen y dels que
van descobrint, continuant la tasca comenada per ]^]n Salat, que, feta excepci d'alguns dels opuscles y articles indicats, havia quedat molt descuydada; s'imposa, adems, la convenincia d'afegir a la descripci de les monedes catalanes ja publicades, la de les que no ho han sigut y 's guarden en difecada dia's
rentes coleccions; y s'imposa, per fi, la necessitat d'estimular la diligncia dels aficionats y dels coleccionistes pera que busquin
moltes que consta s'encunyaren y fins avuy no s'han trobat, proporcionntloshi les noticies indispensables pera coneixeries yles
classificaries
degudament
el
dia
msal
o
menys lluny en que per
ventura cayguin en llurs mans. Aix es lo que "ns hem proposatconseguirho,
escriure aquest llibre. Peraals
hem
investigat
seguidament
arxius que 'ns ha
sigut possible consultar y molt principalment al de la Corona d'Arag, deu inestroncable d'ont ha brollat la major part de lescitesells
de documents contingudesignorats pels que deestudiat tamb, ab l'atenci
al
cos de l'obra, quasi be tots
Numismtica catalana havien escrit. qu'hem pogut, les coleccions pbliques y particulars en les que 's conserven monedes catalanes, com son les dels Museus de Gerona, de Vich y de Barcelona, la de l'Academia de Bones Lletres d'aquesia darrera ciutat, qu' havia pertenescut al canonge Ripoll; les d'En Rmul Bosch
Hem
y Alsina,
En Joseph
Busquets,
En Francesc
Carreras y Candi,
En Bonaventura Rent, tots de Barcelona: dels germans En Joan y En Lluis Torrellas y d'En Francesc Montsalvatje, de Gerona;d'En JosephLa Bisbal; dels senyors Saderra y Bols, d'Olot, y altres y altres. Per circomstancies independents de nostra voluntat, no hem pogut aprofitarnos tant com hauriem dePrats, de
Les Monedes Catalanes
xiii
sitjat
de
Ics
coleccions que foren d'
En
J.
Armengol
y
En Ramon
com tampoc de la qu'hava comenat a reunir Pedrals poc avants de morir. De l'esplndida colecci que fou de D. Manel Vidal-Quadras sols hem pogut disposar delde Siscar, aix
En Artur
Gatlec. Nostres bons amics els numismtics de Perpiny i^ln Joseph Massot y En Joseph Puig ens han fet Tobsequi de proporcionarnos noticies de mioncdes catalanes existents a les coleccions del Rossell. Als encarregats d" aqueixos museus, als
coleccionistes citats y a tots los qui 'nstreball,
donem un
han ajudat en nostre pblic testimoni d'agraiment.
Encara que l'objecte del present llibre se concreti al estudi de les monedes propriament dites catalanes, hem cregut convenientfer
precedir aquest estudi de lleugeres indicacions sobre
la
mo-
neda en general, considerada des del punt de vista numismtic, y sobre les monedes encunyades en territori del Principat avants de la formaci y constituci d'aqust en Estat. Tamb hem cregut til fer esment d'alguns documents interessants y indits, o molt poc coneguts a Espanya, que 'ns han vingut a la m durant el curs de nostres investigacions diplomtiques y's refereixen a monedes d'altres Estats, particularment dels que pertenesqueren als reys d'Arag, com sn, per exemple, els que donen noticia de l'encunvaci de monedes arbigues d'or y de plataper
Jaume
I;
de
la
fabricaci de
moneda en son nom"1
al
regne
de Mrcia persobre
Jaume II. y de l'aragonesa que batre a Sarinyena; de les encunyacions de monedes forasteres,tot franceses
meteix rey fu
y castellanes, fetes en diferents llocs per orde de Pere III, etc, etc. Finalment, essent l'estudi de les monedes catalanes, ms encara que la llur descripci, lo que 'ns hem proposat,
seguim en nostre
treball
un mtode rigorosament
histric
y a ell acomodem la classificaci de les monedes, apartantnos en aquest punt de les classificacions generalment admeses, que sn les proposades pel Sr. Heiss y en bona part seguides pel senyor
Campaner.
Aixs, considerem la
Numismtica
rossellonesa
com
XIV
Joaquim Botel
}
Sis
part integrant de
la
catalana, fins a
la
definitiva incorporaci
segona meytat del sigle xvii; y descrivim immediatament desprs de les monedes reyals les locals que s'encunyaren en cada regnat, no formant ab elles seccions o series separades, una per cada localitat, com fan cl autorsdel Rossell al regne dela
Frana a
citats,fets
per que
la llur
encunyaci
est estretament lligada
ab
els
o circomstancics socials y histriques que la motivaren. Reputem tamb com a catalanes les monedes de curs general y obli-
gatori als Estats governats pels reys d'Arag, perd'elles
ms qu'algunes
no hagin sigut encunyades a Catalunya. De conformitat ab aquest criteri, dividim les monedes catalanes en ducs seccions. A la primera, estudiem les carolngies ycomtals y les senyorials; y a la segona, les reyals y les locals. Les comtals les agrupem per comtats, seguint Torde de l'incorporaci d'aquestos al de Barcelona. Les reyals y locals lesles
desprs
descrivim per regnats, primerprs les batudes en localitats,
batudes en seques reyals, desseguint pera les derreres l'orde enles
quetes,
les
monedes
fan la llur aparici, sigui als documents, sigui
en exemplars d'elles;
com
aix no 'ns es possible respecte de to-
agrupem les que no poden atribuirse ab certitut o ab probabilitat a una data determinada pera descrureles al fmal del derrer regnat en qu'opinem que se n'encunyaren. Tant en l'una srie com en l'altra, farem precedir les noticies numismtiques del govern de cada comte y de cada rey per una molt suscintacostum ferho a les obres de Numismtica; als antecedents histrics y documentals, seguir la descripci individual de les monedes, per comtats o senyorius les de la primera secci, y per regnats les de la segona, fent respecte de cada moneda les indicacions de consuetut sobre '1 lloc ont se guarda y 'Is autors de Numismtica que l'han publicada; y, per ltim, derrera la descripci seguir un estudi dels exemplars descrits. Com a complement de les de la segona secci, qu'acaba ab el decret d'extinci de la moneda catalana, propriament dita, en 1716,nota histrica,es
com
Les Monedes Catalanes
xv
dediquem un apndix
a la descripci de les
monedes encunya-
des a Catalunya o fora de Catalunya pera us exclusiu del Principat, per ja acomodades quasi totes al sistema monetari castell.
Ales parts del llibre que titulem Documents justificatius, que seguiran a cada secci, donem la copia ntegra dels ms interessants que 's citen al cos del treball, preferint els indits y no encloguenthi dels ja publicats ms qu'aquells dels quals hem cregut no poder prescindir donat Tobjecte del treball, com sn, per exemple, els relatius a la creaci de noves monedes, o a alteracions fonamentals fetes a les ja circulants. En aquestes parts, qu'haurem pogut fer molt extenses, com se podr deduir de les nombrosssimes cites de documents que 's fan al text del llibre, hem procurat sser molt concrets. Aix, deixem de copiar la majoria de les llicencies d'encunyar otorgades a diferentes localitats per estar quasi totes dictades en iguals termes y ser suficient posarne algunes poques com a mostra de lo que sn les altres. Respecte dels documents indits, els transcrivim ajustantnos a llurs originals y dels que solament hem vist la copia, a aquesta. Finalment, acompanyem la reproducci grfica dels exemplars
monedes descrites, tretes sempre qu'hem pogut directament de les monedes meteixes, y les altres dels dibuixos publicats, especialment dels de l'obra de M. Alos Heiss y dels del Catlec d'En Vidal-Quadras. El llegidor ne trobar a faltar algunes;deles
per es quesent.
d'elles,
malgrat
el
nostre dcsitj, no
hem
conscguit
obtenirne cap, ni copia, o no
hem
lograt saber ont paren al preles
De
les varietats
de poca importncia, coni sn'n
d'any
d'encunyaci, etc, no
donem
reproducci.l'estudi y la classificaci
No tenimdeles
la
pretensi d'haver acabat l'assumpte, ni d'haver
resolt totes les dificultats
que presentas la
monedespel
catalanes; per
d'haver avenat un pas enferels
aquesta via y
la d'oferir, als
estudiosos, nous y no escassos ele-
ments
coneixement
d'elles.
Molt queda encara per
:
nostres arxius ?enerals uardcn
abundor de
noticies ignorades
XVI
Joaquim Bolet y Sis
sobre aquesta
branques del saber; bon nombre d'arxius locals resten inexplorats, y no falten petites coleccions particulars sense examinar detingudament, com caldria ferho, per que Texperiencia "ns ha ensenyat que no es temps perdut el que s'hi esmersa y sn varies les monedes fins are indites y desconegudes que publiquem de qu'elles ens n'han proporcionat el coneixement. Per la nostra banda hem fet lo qu"hem pogut y lo
com
sobre totes
les
qu'hem
sabut.
Premiada aquesta obra al Concurs Martorell, ha tingut adems l'alta honra de ser patrocinada per TInstitut d'Estudis Catalans, nova instituci de cultura derrerament creada per la Excelentssima Diputaci Provincial de Barcelona. Al publicaria en
llengua catalana, l'autor ha procurat atendre les indicacions que sobre ortografia ha rebut del Institut. Grcies tamb a la bona
voluntatfet
d'
aquest,
la
reproducci grfica de
les
monedes
s'ha
per fotografia directa dels exemplars de que s"ha pogut disla
posar;
de
les restants,
per fotografia dels dibuixos.
INTRODUCCII
DE LA
MONEDA EN GENERAL
COXCEPTE DE LA MONEDA. -VaLOR.-PeS.-E.M PK EMPTES.-FaBK ICACl.- Dll K'l DE MONEDA.
Moneda es una pea de metall ab valor propri, garantit pel poder pblic, cambiable ab tots els altres valors. Tres coses sn essencials a la moneda pera que pugui anomenarse tal, diu Sant Isidor de Sevilla metallum, figura et pondus, metall, empremptes y pes; qu'equivalen, al nostre concepte, a valor propri, garantia del poder pblic y sistema monetari. Direm quelcom de cada un d'aquestos requisits essencials, per l'orde en que'l desenrotllo histric dels cambis els presenta. La necessitat que t l'home de proporcionarse lo que no posseeix y li manca, origin '1 cambi de productes, y la convenincia de facilitar els cambis. origin la moneda. El pas del primitiu cambi de producte ab producte, al cambi de tota mena de productes ab moneda, en el significat qu'avuy donem a aquesta paraula, tard molt en realisarse. A la permuta o barata de productes indeterminats substitu '1 cambi d'un o ms productes indeterminats ab un producte determinat, escullit per cada poble com a patr pel general apreci en qu'hi era tingut. Poc a poc la majoria dels pobles anaren adoptant els metalls, especialment els preciosos, com a patr pera llurs cambis, per reunir aquestos un conjunt de condicions que 'Is fan ms aptes:
que cap
altra
divisibilitat,
mercaderia pera realisar l'expressada funci. Una d'elles es la que permet relacionar el valor que se li dna ab el de la mertracti
caderia que
de cedir o d'adquirir; d'aqu tamb l'introducci del us d'apreciar el valor dels metalls al pes, o sigui ab balana. Aquest aven ne port un altre, y fou '1 de tallar els metalls en peces d'un pes determinat y relacionat el de les unes ab el de les altres, sistema que, si no feya's
molt y, per consegent, resultava ms favorable als cambis. Fins aqu encara 'Is metalls usats pels cambis no passen de ser una mercaderia com qualsevol altra, y 'Is tegells o liengois,innecessari l'us dela
balana,
el
facilitava
Institut d" Estudis Catalans.
*-
.xviii
Joaquim Botet
y Sis
tallats a
pesos proporcionats, exigeixen l'us constant de'1
la
balana pera:
comprobar el pes. v de la pedra de toc pera comprobar la qualitat pera poder anomenarlos moneda 'Is hi manca una garantia suficient de llur qualitat } de llur pes que 'Is hi dongui la confiana dels que 'Is han d'acceptar o rebre. Malgrat les seves deficincies, no passaren ms avant d'aquest sistema molts pobles de la antiguitat, entre ells els tan avenats en cultura
comguns
els
dels antigussims tegells
imperis d'Assiria y de Babilonia y l'Egipte dels Faraons. Ja en alque s'han trobat y 's conserven en varis mu-
seus, s'hi noten signes o senxals indicatius sens dubte de llur respectiu pes
o valor, per no existeix cap noticia que permeti afirmar qu'aquestos signes
tinguessin altre objecte que l'expressat, y menys que 'Is hi donguessin curs legal pel pes o valor en ells marcat. Se n'han trobat, emper, d'altres que
porten gravat
el
signe o
'1
nom
dels
que
'Is
fabricaven o
'Is
donaven en paga-
ment d'algunaqu'aelsles
sense probarlos abconvertia
y correguessin pedra de toc y sense pesarlos, segons era la confiana gents mereixien les persones quals noms o signes portaven. Aixcosa, d'ont s'esdevingula
que
fossin acceptats
ja en verdaderes monedes, si b de curs voluntari, doncs no inmiscua pera res el poder pblic. Constituen lo que M. Babelon anomena moneda privada, qu'en la seva opini preced a la majoria dels pobles a la moneda pblica, o sigui a la garantida pel poder pblic *'*. De
s'hi
desprn que '1 merixer la confiana del poble es un dels requisits qu'ha de tenir la moneda, y, com aquesta confiana ning est en millors condicions que "1 poder pblic pera proporcionaria, d'aqu l'intervenlo dit se 'n
moneda, expressada per medi de les empremptes qu'hit lo que Sant Isidor anomena //g"U?'7 y designen els numismtics ab la paraula emprempla. A aquesta derrera evoluci del patr dels cambis, qu'importa la creaci de la moneda propriament dita, es a lo que s'ha donat el nom d'invenci de la moneda. Discuteixen els autors sobre 'I lloc y '1 temps en qu'aquesta invenci 's realis, resultant de llurs parers lo ms probable qu'a les derreres del sigle viii o al comencement del vii, avants de la nostra Era, fou introci d'aqusten la
gravades, qu'es a
duida simultniamentla
la
moneda
d'or a l'Asia
de plata a Grcia per Fidn d'Argos. La tradici Servi Tuli la creaci del a^s sifrnaium.(i).
Menor pels reys de Lydia. y romana atribueix al rey
monnaie; Pars, 1897, Aquesta obra y l'article A/o;iservil moll pera la redacci de la part d'aquesta Introducci dedicada a la moneda en general. El lector que desitji ms detalls Ics consultar ab profit.:
E.
Babelon
Les origines dela
la
naie, publicat pe! meteix autor a
Grande Encyclopdic, ens han
Les Monedes Catalanes
xix
propagaci de l'us de la moneda per quasi tots els pobles de l'antiguitat. Els primers en adoptarlo foren les colnies gregues que vorejaven el Mediterrani aixis oriental com occidental, de manera que alsals grecs la
Se deu
primers anys del sigle vi no hi havia factoria helnica d'un poc d'imporque no tingus sa moneda oicial y autnoma .revers incs, per ab algun
dues primeres agrupacions y fins alguna de les de la tercera, se semblen molissim a les descobertes en varies ocasions en llocs propers a la costa francesa del golf de Li, com sn Saint-Rmy ^^\ Cavaillon, Le Baou-Roux '3) y Auriol ^*', y a les trobades a Volterra, lloc de l'antiga Etruria, y a Velia, antiga poblaci de la costa de Lucania 'l^r^AA'M*'';:
1
'-';
en documents del any 1028 '^': en documents del any 1018*"^; sous argenti yspani quod caihini dicitur solidades en documents dels anys 1022 y 1029 ; unces d'or cuyt, almant^urris ei sarogoncianos, pensatas adunadas a penso legitimo en documents del any 1034 (121.
sous de argento de Espania Ka^mino, bono, optimo
:
:
:
:
:
:
:
(i) (2) (3)
Arxiu Corona Arag
:
perg. n.
1
1
de Berenguer Rami'm
I.
(4) (5)(6) (7)
dem dem dem dem dem
:
perg. n. 23 del meteix comle.
:
perg. n. 36 del meleix.perg. n. 30 del meleix.perg. n. 53 del meleix.
:
:
:
perg. n. 60 del meleix.: :
(8)(9)
Balahi Arxiu de la Caledral de Barcelona Lib. Antiq. I, n. 300, Arxiu Corona Arag pergs. ns. 39 y 65 de Berenguer Ramon I. Marca Hispnica aps. ig8, 206, 211 y 213.:\
fol.
i5i.
(10)(11)(12)
Arxiu Corona Arag
:
perg. n. 4 de
Berenguer
Ramon
i.
dem dem
:
perg. n. 31 de! meteix comle.perg. n. 116 del meleix.
:
Les Monedes Catalanes
33
unces d'or
cin-t, vilio (vell)
spanescho bonoaiit
et
opiino
ei
placibile
:
en docu-
mentsunces d'ordel
del
any 1032
");
cii)-t,
jaavi aut cepii
almedi
aii
alcarovi'S)-
:
en documents
any 1036 ^-'; mancusos d'or en documents:
del
any 1018,:
etc.
mancusos, Juculus de aiiro cocto dispensabile en documents del any 1032 (4mancusos de Spania en documents del any 1030 .
L'nces d'or
:
sense*^^>;
msy ab
calificatiu ni explicacij, enles:
documents:
dels
anys 1035,
loSj. etc.cuyt, jaharis
segents calificacions
et
amuris
en documents del any 1036et
'9';
de maiicusos, aiiiu]i}ws1045^"";:
Japharinos
et
cetinos
:
en documents del any
en documents del 1046 *"''; de Spania (specegado) en documents dels anys 1046 y 1046 en documents del any 1047 "s)cuyt, cepli de manu lieneede monete de Almucten: :
*'^^;
de Eneas
en documents del any 1041 ^'^'; monete Enee en documents del any io52 ;; ::
veieribus de Enea, monete Barchinone
en documents del any 1070 '*^'; en documents del any 1039 '^'; de monete BareJiinone de aiiro obtimo en documents del any 1067 '''^^; de monete Baieliinone. pensatos iiniim ad unum de argencio in argencio:
de monete Barcliinona
:
:
:
any 1072 (">; en documents ad auri maneta retiila de Barchinona en documents de maneta nova Barchinone en documents dels anys en documents dels anys 1053, monete Barchinonedel: :
del
any 1069io55,
''2';
1071 y 10721064,
"3>;
:
1067 y
1068
^'4);
monete Barcliinone legitime pensatos de decem
in uncia en documents del any io58 *'-^'; monete Barchinone poisatos bene unum ad unum a penso de ipsa maneta curvibile en documents del any 10G7 '"'*;::
(0liq.
Arxiu Corona Arag122,f.
:
pergs. ns. 60 y 79 de
Ramn
lercnguern. .\\
I;
Balari
:
Lib.
An~:
II, n.
5o.:
(2)
Arxiu Corona AragII,
perg. n. 79 de perg. n. 78 de
Ramon Berenguer Ramon Berenguer:
I,
sense data; lALArd
lAb. Anliq.(3) (4) (5)
n. 122,
f.
5o.;
Aixiu Corona Arag
I.
dem dem1,
:
perg. n. 94 del melcix comie.pergs. ns. 27, 35 v 13G del meteix; Balarif.
:
.Arxiu Catedral Barcelona
:
Lib.
Anliq.(6) (7)
n. 163,
73; y H, n. 172,:
f.
62.
Arxiu Corona .Arag
perg. n. 31 de3(),
Ramon19 del
Berenguer
I.;
(8)(g)
(10)
(11) (12)
(13)(14) (i5) (iG)
dem dem dem dem dem dem dem dem dem dem
:
pergs. ns.
'">,
10, 13,
41 y
1
meteix comte.
:
perg. n. 422 de! meteix. perg. n. 37 del meteix. perg. n. 403 del meteix. perg. n. 429 del meteix. perg. n. 420 del meteix.pergs. ns. 427 y 43 del meteix. pergs. ns. 146, lUb, 183, 197 y 406 del meteix. perg. n. 234 del meteix.
:
:
:
:
:
:
:
:
perg. n. 363 del meteix.6
Institut d'Estudis Catulans.
42
Joaquim Bolet
y Sis
monete Barchinone pensatosneta:
loiiini
ad
iDiuui a'"::
penso curribilc de ipsa ino-
piiri et de
en documents del any 10G7 codi barchinonensis monete en documents del any 1072 *2*; monete barchinonensis optime et legitime pensatos en documents del any:
1067
'31;
monete barchinonensis pensatos uniini ad
unnm
argencio uno
:
en docu-
ments
del
any:
i073*-t*;
en documents dels anys 10G6 y 10G8 ; Barchinone en documents dels anys 1062, 1064, io5G y 1057*9)cocti Barchinone poisatos legitime et solidos se.x de di)iarios monete argenen documents del any io5G *''; tee Barchinojie que hodie cun-it monete Barchinone legitime pensatos louim ad iiniim ex his mancusis unumquemque de argencio in argencio pensatos en documents del 1075 ;
de bona plata mera en documents del any 1087 (3); de bona plata en documents del any 1091 *^'; de pura plata en documents del any 1090 : plata en documents dels anvs 1092 y 1094 lliures de Aureos en documents del any 1091 ^'^'.Lliures d'or:
:
Niimos
en documents del any 1078 ('*'': 7iumos d'or barcelonesos de auro obi-idu:
:
en documents del anv 1083III.
"7'.
(i)(2)(3)
Arxiu Corona Arag
:
perg. n. 30 de
Ramon BerenguerII.
(4)(5)
(6)(7)
dem dem dem dem dem
:
perg. n.
i
del metei.x comte.
:
perg. n. 55 de Berenguer
Ramon
:
perg. n. 78 del metei.x comte.perg. n. 65 del metei.x. perg. n. 9 del metei.x.:
:
:
Gerona Cartoral de Carlesmany, f. 329. Arxiu Corona Arag perg. n. 62 de Ramon Berenguer II y Berenguer perg. n. 7 de Ramon Berenguer III. dem perg. n. 7 de Berenguer Ramon II. (g).Arxiu Catedral(8): :
Ramon
II,
y
(10) (11)
(12)(13)(14)(i5)
(16)(17)
dem dem dem dem dem dem dem dem
:
perg. n. 64 del mateix comte.
:
perg. n. 19 deperg. n. 10 de
Ramon Berenguer
III.
:
perg. n. 18 del meteix comte.
:
:
pergs. ns. 2 y 29 de perg. n.
:
:
perg. n.
:
perg. n.
Ramon Berenguer II y Berenguer Ramon Ramon Berenguer III. 77 de Fierenguer Ramon II. 27 de Ramon Berenguer II y Berenguer Ramon 4 de Ramon Berenguer II.
II.
II.
Institut d' Estudis Catalans.
7
5o
Joaquim Botet y Sis
Unces
:
en documents del any io85:
^'^;
unces d'or
sense altra explicaci, en documents del any 1078 '=);y ab els:
segents calificatius
barchinonensi ad numevum *2>: barcliinone nominaii de octava en documents del any 1083^-^^; barchinone en documents del any 1084 *^'; de Valenci en documents del any 1082 ^^^; de Valenci qui hodic ciiniiut in 'Bavchinona en documents del 1093 de Valenci de rovalles en documents del any io85 *^';: : : :
*'';
:
en documents del any 1092 (-'); aiil in dinarios en documents del 1092 "\ Mancusos sense calificatiu, en documents dels anys 107G y 1082 ('"; y ab les explicacions segentsrovallensis:
rovallensis aui in plaa Jina:
:
:
ceplinis aut japharinis
:
en documents del any 1092
*'-';
d'or de
en documents del any 1087 ^'3); auri monete vel penso en documents del any 1078 "4):
Adalmuro
:
auri vel penso qui hodie curruni en documents del any 1077 c^); aion vel penso barchinone le^itime pensatos en documents del 1079 "^^. auri vel penso aque luonete que hodie curj-il 'Barchinona en documents: ::
del
auri
ei
any 1076 *'7); penso monete barcliinone
:
en documents del any 1079
('^);
Arxiu Corona Arag(2) (3) (4) l5)('3)
:
perg. n. 22 de
Ramon BerenguerII
II.
dem dem dem dem Salat
:
perg. n. 27 de
:
:
y Berenguer perg. n. 69, sense data, dels meteixos comtes, perg. n. 5 de Berenguer Ramon II.
Ramon
Berenguer
Ramon
:
perg. n. 10 del meteix comte.:
p. 83.:
(7)
(8)
(9)
Arxiu Corona Arag perg. n. 14 de Ramon Berenguer Balari Arxiu Catedral Barcelona, Lib. Anl.; IV, n. 5/ Arxiu Corona Arag perg. n. 6 de Ramon Berenguer::
III.,
f.
12.
I
dem (n) dem (12) dem (13) dem (4) dem (i5) dem (16) dem (17) dem (18) dem(10)
perg. n. 8 del meteix comte, perg. n. 5 del meteix.
perg. n.
2
del meteix.
perg. n. 5o del meteix.perg. n. 28 del meteix.perg. n. \h del meteix.
perg. n. 32 del meteix. perg. n. 7 del meteix.
perg. n. 3G del meteix.
Les Monedes Catalanes
5i
de
amo
bai'chiiiona
:
en documents del any 1077(^^;
(');
de '^archinona ad
numerum:
en documents del any 1081 '3)d'or moneta barchinona cuvribiles en documents del any 1081 '*'; en documents del any d'o)- monete barchinone a numero que hodie currild'or barchinonejisis::
1
08
1
^^';
d'or monete barchinone de octava
:
en documents del any 108'^i-
''^';1
de octava
:
d'or de octava
en documents dels anys 1081, io85 y 1087 en documents del any 1087 *^';:
d'or de bono omine hebreo:
en documents del any 1091 . Mancusos, cetis vel iafaris en documents del any 156 (6'; niancusos en documents del any 133 '7); mancusos. denarioruni barehinone en documents del any ii5o ^^\ Maneusades de diners en documents del any 1133 ; sous de diners de moneda de Besal en documents de 1095, Diners de Besal en documents de 990, ioG5 y 107 ^3. Les equivalncies snI11
i5i,
54,
1
171,
1
173,
1
175,
1
1
:
1
133 y
1
167
'2)_
:
1
:
un auri y cinc mancusos? moneda de Besal en 1104^-1^ que 's refereix aqueixa derrera enunciativa, sn sense dubte d'or de Valenci, del que parla avants el document que la cont, que, com sabem, valien dos aureus, prenent aqueixa paraula com sinnima de mancusos o morabatins arbics, aix es, com monedes d'or corrents, equivalentes a set mancusos d'or de Valenci. Si una una del dit or valia en moneda de Besal un auri y cinc mancusos, resulta que valia un mancs y mitj d'or de Valenci ms qu'en moneda de Barcelona, prenent la paraula nu7incos. qu'En Alonsalvatje fa seguir d'interrogant, per expressiva del mot mancusos o de la seva abreviatura, o, lo qu'es igual, qu'onze sous moneda de Besal valien catorze sous moneda de Barcelona a la data del document. Les dems enunciatives justifiquen que, al menys des del any 969, els comtes de Besal encunyaren moneda, y qu'es molt difcil afirmar d'una manera categrica que cesss l'encunvaci de moneda en aqueix comtatval:
Cada unaLes unces
d"
or a les
de seguit de
la
seva uni ab
el
de Barcelona en
1
1
1
1
:
per qu'encare qu'aixs
ho faci presumir lo que 's diu al usatje Cuncis pateat. ja citat, y tamb el no conixer's cap moneda del dit comtat que pugui reputarse posterior a Bernat III. sn molt nombroses les transaccions que continuaren fentse enMonsalvatje Coleccin diplomalica, ns. i55, 494, 548, 558, 569, 564 y 577; Arxiu Coropergs. ns. 218 y278 de Ramon Berenguer III y 232 y 279 de Ramon Berenguer IV. Monsalvatje Coleccin diplomalica, n. 13, t. 1, Fesal; Arxiu Corona Arag per:
(i)
na Arag(2)
:
:
:
gam(3)
n, 39 de
Ramon Berenguer:
III, 21
de
Ramon Berenguer
IV, y 52 d'Alfons
I.:
Monsalvatjefols.
Coleccin diplomtica, ns. 403 y 576; Arxiu Cria GironaColeccin diplomtica; n. 397.
Cartoral
Carlesmany,(4)
305 y 306.;
Monsalvatje
Institut d' Estudis Catalans.
1
114
Joaquim Bolel y Sis1198. governant ja
moneda de Besal, desla
del
any
ii
1
1
al
'1
rey Pere
I.
qu'es
derrera de que tenim coneixement.
Es curiosa la noticia que dna una escriptura del any 1295, senyalada per En Monsalvatje "*, de la troballa als fonaments del castell de Melany d'un
moneda de Besal. La troballa ms copiosa de monedes comtals de Besal va ferse pel Maig del any i8Gcs
)i|Mii;n.
Provincial, l!;u\cl()iia.-Vi5.)')S.
clal-(^)ua(,lras.Ilciss:
I.
ii,
|i.
177,
i.
')7,
n.
'1;
Vid,il-(,Miadi,is
:
11.
i;^2.Anv.
:
Al camp, escut apuntat ah els escacs d'IJrf^'ell; a demunt, C y l'esquerra en lletres f^tiques "T Iv;
unaUev.:
llorela; a la dix-ta,'n t.jK'sI.:
(
)Al, dessota,
una
Hoi'eta.
No
lAiUtl.Moiiliiiuioritil,:
o'3() f^r.-Vitial-(,)ilulras.p. n)[);(>\
ii,11.
Salal1.
:
l.
iii,
I.
|.1.
sciisr luinicrd;[fj,
ranipancr:
:
Mc-
i.
1,
lic'iss:
li, p.
177,
n. 7;
Vuial (,>iiadras
n. bbytj.
l'yi,.
\'ar.
:
If^ual al anterior,
per ab l'escut arrodonit per baix:
y
la
lle^;enda aix
'Tlv 'K y
lloreta
-CQ-
/Jaiil').-\ici
:
en 10G8
x-
10841
^^';
de monela vici en 10G3, loyS, 1093 y 159 (^); de diners de monela Vici grossa en 108G ; de diners de moneda de Vic, en 1087, 1088 y 1090 (^'; de Y/ner^v de plaa r de moneda de Vic en 10G8, 1074 v 1084 de diners de Vic en 1049, io5o y 10G7 "; de monela Ausona en 10G7 ^"*; monelae bobum en 1083 *'2';::
'9*;
:
:
:
monelae Vici optimce ubi bobes sujil depicli en 1083 iinam libram argenti alleiadam singulis hebdomadis exque michi donat excepto dimidio solido igni cl illam libram licel excambiare in foro Vici ^'K La part dels Moncades estigu subjecta a alteracions en un conveni entre Guillem de Moncada y el bisbe Guillem de Vic, se fix en un diner: mes com l'interpretaci d'aqueix conveni dongus lloc a dubtes y discussions, el bisbe Bernat de Mur, ab consell del captol y ab consentiment de Bernat de Centelles, procurador de la comtesa de Bearn y de son fill Gasto de Moncada. en Octubre de i256, resolgu que fos la quarta part del guany, dedudes les despeses, y que Gasto y sos successors poguessin nomenar una persona qui intervingus ab els guardes a Tencunyaci y percibs la dita:
quarta partDictaren
*3).
els bisbes
disposicions sobre
la
fabricaci y curs de les
monedes
ausetanes. Oliva (1018-104G) orden que cada diumenge 's publiqus l'excomuni dictada contra 'Is que la falsifiquessin, disminussin de valor o retallessin els diners y contra llurs cmplix, y adems contra 'is qui scientment ho encobrissin '^'. El bisbe Berenguer, en son testament otorgat l'any instruments ab els que 's 1 100, lleg a l'iglesia de Vic, entre altres coses, els ^'^\ L'any el bisbe Pere, ab el consentiment del fabricava la moneda 1174, captol, de Ramon de Moncada y dels prohoms de Vic y del bisbat, determin fabricar la moneda de lley de quatre diners de plata pura y talla de divuyt sous de diners per marc, prometent no cambiarla durant sa vida ni alteraria en lley y pes; fa son curs obligatori a les transaccions y imposa
penes
qui usin altres monedes, segons sigui la categoria y posici social dels infractors'^'. En 1254, el bisbe Bernat de Mur prohibeix a Vic la circulaci de cap altra moneda que no sigui la feta fabricar per ell meteix. baixals
pena d'excomuni a ell reservada *7'. No sabem si aqueixa prohibici fou deguda a l'orde qu'hava donada'l rey Jaume I per conducte del veguer de Vic Pere de Vilaregut, de que cesss l'encunyaci de la moneda vigatana;Aqu la paraula monela csl usada en senlit 'oficina o taller monelari. Apndix: doc. n. XV. D'aqueix document n'hi han dues copies al Arxiu de la Corona (2) d'Arag en una de les quals la paraula calalana llatinisada alleiadam, mesclada o ab lliga, esl escrita per error de copia alleidam, lo que ha fet qu'alg hagi suposat qu'En Llus tedret de fer circular a Vic els vint sous de moneda que feya encunyar a Lleyda. nia Apndix doc. n. XVI. Arxiu Corona Arag perg. n. 1462 de Jaume I. (3)(i)"I:
:
(4)(5)
(6)(7)
GuDiOL GuDiOL GuDioL'GuDiOL
:
p. 14. p. i5.
:
:
ps. 19 a 21.p. 23.
:
Les Monedes Calaianes
1-3
probable qu'aixs fos, ja que '1 bisbe y captol, no sols protestaren de l'orde del rey, donant lloc a un plet que dur molts anys, sin que no la compliren, y, havent obtingut del Sant Pare Ignocenci IV la confirmaci de llur dret sobre la moneda, disposaren les coses de manera que's poguessin empendre noves encunyacions "\ Aixis, en un document de 17 d'Octues
bre de I25G, el dit bisbe, ab unnim consentiment de son captol y ab el de Bernat de Centelles, procurador y lloctinent de la comtesa y de son ill Gasto, disposa l'encunyaci de nova moneda que sigui de llev de quatre diners
de plata pura y de talla de vint sous per marc, devent ser immutable y perpetua; fa son curs obligatori a les transaccions ab prohibici de tota altra
moneda, imposantbe Pere en1
als
contraventors penes semblants a
les
qu' impos'l bis-
que vinguin obligats a jurar el manteniment y inalterabilitat de la moneda 'Is bisbes v canonges al pendre possessi de llur crrec, els senyors de Moncada que tinguin domini a Vic al entrar a fruir d'aqueix domini, els prohoms de \'ic presents y futurs, tots els habitants de la ciutat al acte de contraure matrimoni v per fi tots aquells qu'en lo successiu vagin a habitar a Vic. Se determina, adems, en aqueix document, la part del guany corresponent als Moncades, conforme a lo que174; afegeix, finalment,
havem
dit, obligantse aqueixos a fer circular la moneda per ont avants circulava y a defensaria ab vigor. Per fi s'estableix que tot lo que 's percibeixi per ra de les penyores que s'imposin s'apliqui a l'edificaci y reparaci
A aqueix document, que s'escap a la Mossn Gudiol, es al que 's refereix l'otorgat per Dona Garsendis de Moncada en i258, que public En Salat y qu'en lo referent a moneda no es ms que l'acceptaci y confirmaci de lo fet per son procurador Bernat de Centelles (3). Que l'encunyaci tir endevant ho justifica un document publicat per En Carreras y Candi *^', datat el dia 6 de Maig del any 1259, al qual el bisbe Bernat confessa a M. Ramon de Cardona, Ramon de Galliners y Pere Mir, haver passat comtes de la moneda batuda a Vic fins al dia dedels
murs y
valls de la ciutat de Vic^^'.
diligncia de
la data,
havent rebut d'ells per tal concepte 700 sous. Respecte a la resoluci del plet entre '1 rey y l'iglesia de Vic, res ne sabem. Mossn Gudiol diu que, en 12G2, el Papa Alexandre IV nomen nous jutges en substituci dels qu'hava nomenat Gregori IX, els qui degueren
(1)(2)(3) (4)
Gudiol p. 24. Apndix Document n. XVII. Ar.\iu Corona Arag perg. n. 1462 de Jaume Salat t. II, ap, 9; Heiss t. II. ap. 29, y Gcdiol 27 y 28.: : :
I.
:
:
:
Revista crtica de Hisloria y Literatura
:
.Agost-Septembre de 1^97.
174
Joaquim Botei
_v
Sis
acabarals
la
qesti a gust de
les
parts. Aquesta no devia encara estar resol-
ta l'any 1273,
per quela
obrers de
de Desembre d'aquest any el rey Jaume I man Moneda de \'ic cessar tota encunyaci(3 pel bisbe de Vic o'111
per qualsevol altre que fs1
^'\
La pretensi de Jaume no 'ns extranya, en primer lloc per la tendncia que tenien els sobirans a recobrar tots els drets qu'eren emanaci de la sobirania, V en segon lloc. v potser principalment, per lo que perjudicava al curs V crdit de la moneda reyal, que llavors s'encunyaNa de dos diners de lley o de doblenc, el que 'Is bisbes de Vic l'encunyessin de quaieni, aix es, d'un valor intrnsec molt major. Adems, avants d'encunyar moneda'l bisbe Bernat de Mur, devia fer ja algun temps que 'Is bisbes de \'ic no n'encunvaven y per aix devia circular a \'ic la moneda reyal, lo qu'augmentava '1 perjudici que '1 rey rebia de les noves encun^-acions. Ens indueix a opinar aixs l'acort del capitol eclesistic de Vic del any 1244 manant pagar en moneda de tem y no en moneda de duplo. Aqueixa devia ser, doncs, la corrent ab la que 's feyen els pagaments. Mes, ^a quina moneda de tem no n'encuny fins l'any i258? pot referirse '1 document, ja que Jaume Mossn Gudiol suposa era la qu'encunyaven els bisbes de Vic; per si llavors els bisbes de Vic encunyaven moneda a la qual l'iglesia de Sant Pere tenia part als guanys, ^^cm s'explica que 'i captol de Vic pagus y cobrs en moneda reval o moneda de duplo? Si la data del acort no est errada, noI
trobem
la
soluci d'aqueixa dilicultat
^^'.
De
les noticies
aduides resulta que
fins l'any
1
174
la
moneda de Vic
fou
de plata y que, com al comtat de Barcelona, la barreja d'altres metalls an augmentant, especialment durant el sigle xii, fins arrivar a sser un veritable bili bossonaya, com ho era la moneda de quaieni. Resulta tamb
que no que lesdelley,
est justificatllurs
que 'Is bisbes de Vic encunyessin moneda de iern, y derreres encunyacions de que 's t noticia documental foren de
moneda
c qualci-n. Malgrat ser unes y altres de qiialcrn u de quatre diners
com que s'augment la talla, les monedes batudes en i256 tenien un deu per cent menys de valor intrnsec que les batudes en 1174, essent sempre, emper, de ms valor que la moneda barcelonina de /erz que s'encuny desprs, la qual era de per marc de metall lligat, o,tres dinerslo
de lley y de divuyt sous de talla
qu'es lo meteix, de setanta dos sous per
marc de
plata fina.
(1) (2)
CarrerasyCandiGu^DiOL:
:
Revista Critica de Historia
y Literatura,
Agosl ySetembrc de 1897.
p.
230.
Les Monedes Catalanes
170
A
les
Salat,
monedes episcopals d'Ausona publicades En Heiss y En \'idal, Mossn Gudiol hi ha
per
En Villanueva, En
afegit la noticia de dos
tipus nous y d'algunes varietats y n'ha estudiada
la
classificaci al interes-
sant opuscle tantes vegades citat y adems en dos articles publicats ab posterioritat a la revista La Veu de Montserrat en Juny de 1897 y Abril de
i8g8 respectivament.
Es
la
segent
la
desci'ipci de les
monedes conegudes
fins ara del
COMTAT DWrSOXA
141.
Anv.
:
Bust barbut, ab cercle o corona monacal y al coll ab comen del vestit, a l'esquerra; devant de la cara, S;
derrera del cap, P; orla linial.entre dos cercles linials; al
Rev.
:
+ AVSONA,Acadmia.\loncada:
camp,
creueta equilateral.Diner de plata; pesIh'storia,:
l'of"),
l'og, o'(j5 gr.
-Museu
Ei)iscopal, Vic;
Madrid.t.
Episcopohgio de Vich,1;
I,
p.
i25; Villanueva:
:
V. L.,
t.
,
ps. 8, 9 y 27, n. ps. 89}' 90, n. i;
Salat
:
t.:
III,
I.
4,
n. 10; Salarich
Campaner
p. 343, 3.';
Gudiol
:
Historia de Vich, diners ns. y 2; Vidaii
Heiss: l, p. 19 y I. 95, n. 2. Alguns dels exemplars coneguts, encara que de tipus y llegendes iguals, sn de diferent encuny. Deixem de mencionar a En Febrer, qual travall no hem pogut
Quadras:
n. 525i; Klas;
consultar.
'4
a^^142. Va)\:
If^mal al n.
141.gr. -Acadmia de
Obol de plata; pes o'5o y o'45
Bones Lletres, BarGudiolbols,
celona; Vidal-Quadras, Barcelona,
Campanern.1
:
p. 343, 3.',
Vidal-Quadras,
n. 5253,
1.
10, n. i;
:
;
Elas, n. 9.
176
Joaquim Bolel y Sis
143-
Varcclona.
146.
Anv
Cap semblantnials.
al del n.
141,
tamb entre
les lletresli-
S y P; orla de punts, tancada entre dos cercles
Rev
Greu cquilateral patada, ocupant nada en sos quatre buyts, de AVsegon,al
tota l'aria; cantoal
primer,
SO
al
NA
al tercer, y flor
o estrella de vuyt raigs
quart; orla
com:
al
anvers.t. I, 9 y 27, n. 2; Salat (Campa169, 1. 90, n. ns. 6249 y 525o; Gudiol diners, ns. 4, 5::
Diner de plata; pes oVjo y o'8o gr.-\'aris. Moncada t. I, p. 24; Villanueva t. VI, ps. 8,:
I.
5, n.:
11;
Salaric
:
p. 90,
n. 2; Hciss:
:
t.
II,
p.
i
;
nery6;
p. 343, 4.; Vidal-Quadras Elas n. 3.:
:
14G. Vai\
:
Igual
al n.
145.
Les Monedes Catalanes
177
Obol de plaa; pesna;\':
:
o'Sy y o"35 gr. -Diputaci provincial, Barcelo-
idal-Quadras;t.
Museu;
Episcopal,:
\'ic.
Salat
III,
1.
4, n. 11;l-^lias
Campanern. 5.
p. 343, 4.";
Febrer
:
n. 2;
Gudiol
:
bols, ns. i5 V 16;
147. Var.
:
Igual
al n. 146; la
llegenda del revers repartida aixs:^^
NA,
al
tercer;
primer buyt; 5? SO, al quart.:
segon; estrella o
lor, al
Diner de plaa: pesSalaric:
o'yo gr. -Museu Episcopal, Vic.n. 3;
n. 2;
Febrer
:
Gudiol
:
diners, n. 7; Elas
:
n. 6.
148.
Anv.
:
Dos bustes nimbats, mirantse, aguantant al mitj pel pal una creu equilateral cantonada d'un punt entre cada un de sos quatre braos; orla linial.Figura, quasi entera, de bisbe, vestit ab capa pluvial, la m dreta extesa en actitut de beneir y a l'es-
Rev.
:
querra
'1
bcul; devant de la cara, la lletra B; ^orla
de punts?Diner ? de plaa; pesSalat:
:
o'5o gr.
i.
III,:
1.
4, n. 8,
Olot; Ileiss I. 55, n. Salaric ps. 91 y 92, n.:
qui diu que pesa 9 grans y la tenia p. 342, 2.'; Villanueva 5; Campaner:
En:
Bois, de
p. 27, n. 5;
5;
Gudiol
:
bols, n. 18; Elias
:
n. 2.
149.
Anv.
:
Les llegendes S
PETRVS
*
8VJVA^
*
8
entre23
Institut d'Estudis Catalans.
178
Joaquim Dolcl y Sib
dos cercles
Rev.
:
camp, dos bustos barbuts, inirantse y aguantant, al mitj, pel pal, una creu cercle linial intern. equilateral que trenca Un home guiant ab la vara una parella de bous, sobre ratlla de punts; demunt, AVSO; al exergue,linials:al"1
NA;
orla de punts.l'oo y i"o3i,'r.
Diner de plata; pes:(^)uadras, Barcelona.
-MuseuVI, ps.:
Episcopal,
\'ic: \'idal-
AloncadaI.
:
t.
I,
p. i25;:
Villanueva,:
:
t,;
8,II,
9 y 27, n. 3; SalatI.
:
t.
I,:
5, n.
9; Salaric2.'';
p. 342,
90 \ 9! n. 3 Ilciss Vidal-Quadras n. 5248: Gudiolps.
l.:
95, n. 3
;
Campaner
diners, n. 8.
1
5o. Var.
:
Igual al n. 149.Obl de plaa;SalatElias:
])cs
:
celona; X'idal-Quadras;t.
o'5o y 0*44 gr. -Acadmia Bones Lletres, BarMuseu Episcoj)al, \'ic.
III,:
1.
6, n. 21;
Memorial XiimisnialicoVidal-Quadras:
Espaiol,
t.:
IV,
1.
2, n. 4;
Campaner:
p.
343,
2.";
n.
5^49, (nidiol
bols, n. 17;
n. 4.
t''m
1
5
1
.
AnV
Rev
Bust sense barba y nimbat, a Fesquerra, entre les lletres S y P; derrera del bust y dessota una linia en sentit diagonal, la llegenda AVS; orla de punts. Creu sobre pal, de qual peu surten ducs branques;
demunt d'aquixespal, la llegendaDiner de plata; pesAloncada:: :
y repartida a
un
y altre costat del
RMN BRG;o'Gojr.
orla de punts.\'ic.:
-Museu Episcopal,:
VI, ps. 8, 9 y 27, n. 4; Salal l. 111, I. 4, n. 9, y I. 6, n. 31 Campaner p. 343, 5."; Salaric p. 91, n. 4; Gun. 17. diol diners, n. 9; Febrer ns. 7 y 11; Elast.
I,
p. i25;
Villanueva:
t.
;
:
:
:
Les Monedes Catalanes
179
]52. Var.
:
Igual a TantGrior; al anvers s'hi llegeix AV'^, enrs
^lloc
lloc
de:
AVS,
y al revers:
BRg, enMuseu
de
BRG,
Diner de plata; pesGudioldiners, n. 10.
o'5o gr.-
Episcopal, Vic.
1
53.
Anv.
A-V-S-0,
entre dos cercles de punts, partida
la
llegenda per una creu equilateral patada qu'ocupatota l'aria; al
Rev
M
segon y tercer buyts, un punt. dreta, en actitut de beneir al estil llat: as'hi
la
y demunt del dit gros, N; a Tesquerra, A; orla de punts.
munyeca
veu
'1
vestit; a la dreta
Diner deGudiol:
bili ric; \)esii
:
o'(3o
y
o'r)2 gr.
-Museu Episcopal,
\'ic.
diners, ns.
y
12.
164. Var.
:
Igual al n. 153,Gudiol
Obol de bili ric; pes o'25 gr. -Museu Episcopal, \ic. >,^La Veu de .Monlserral, any 1897, p. 195.: :
/55. Var.
1
:
Igual al n. i53, sense punts als buyts de
la
creu, y
i8o
Joaquim Bolet y Sis
ab la S de A\'SO ajeguda. Al revers, dues faixes de punts a la munyeca, a manera de bracelets, en lloc de mnega.Diner deGudiol:
o"6o y o'yS gr. -Varis. bili rie; pes La Veu de Montserrat, anyjSgy, p. 131.:
i56.
Anv.
:
+ PETRU^,ma
entre dos cercles de punts;
al
camp,for-
creu equilateral quals extrems s'aixamplen en
Rev.
:
+
de tasc o de triangle. AV^ONA, entre dos cercles de punts; desis raigs
al
camp,
estrellaal mitj
ab un buyt circular\'ic.
al
centre y
d'aqust:
un punt.
Diner de bili; pes o"(So gr. -Museu Episcopal, Gudiol La Veu de Montserrat, any 1898, p. 195.:
1
57.
Anv.
:
SANTI-PETRI,
entre dos cercles de punts; al camp,
dues claus contraposades, colocades verticalment, yal mitj, ^Jcreu alada?^
La creu
atra vessa la llegenda
y *n separaRev.:
'1
principi del final.
EPISGOPIVICI, entre dos cercles de punts; al camp, un cap mitrat, a l'esquerra; devant, bcul.Diner de bili ric; pes l'oH y o'yo dal-Quadras, Barcelona.:
+
gr. -.Museu Episcopal, \"ic.-\'i-
Poey d'Avant:p. 89);
t.
II, p.
207,
i.
jG, n.:
1
1,
Heiss: L 95, n. 4;:
Campaner
p. 343,
ah referncia a M. Filon (L'iudcs, 6.''; Vidai-Quadras n.5439;:
Gudiol
diners, n. 13; Elas: n. 12.
Les Monedes Catalanes
i8i
i58. Var.
:
Igual
al n.
167.
Obol de ^///o.-\'idal-Quadras, Barcelona. Campaner p. 343, 6.''; Vidal -Quadras n. 5440; Gudiol:
:
:
bols, n. 19;
Elas
:
n. 13.
cronolgica de les precedents monedes, apart els denumismtics, tenim tres punts de partida la data en que cirms culaven les que presenten el tipu dels bous, anys 1082 y 1083: la data en que pogu sser fabricada la de bili del bisbe Pere, nic de son nom dels bisbes de Vic que pogueren fabricaria y que t d'estarcompresa entre l'any '1 referit bisbe man encunyar moneda propriament de bili, 174, en que y el en que mor; v per f\, l'any i25(3, poc ms o menys, al que pertany 185, la moneda de bili que fu fabricar el bisbe Bernat de Mur. Adems, la troballa de les monedes de bili ric, ab el tipu de la m beneint, que no sn de quatern sin que contenen ms de quatre diners de plata, permet tamb fixar aproximadament l'poca de llur encunyaci envers la meytat del si-
Pera
la classificaci
criteris
:
1
1
gle XII.
Les monedes us. 141 a 144 y les 145 a 14-] constitueixen dos tipus distints y sn sens dubte les ms antigues qu' encunyaren els bisbes de Vic, sense que sigui possible, avuy per avuy, afirmar quin dels dos tipus preced al altre. Totes sn de plata de lley, y llur respectiu pes no presenta diferencies sensibles. La llur encunyaci degu durar bastant temps, a jutjarpel
nombre de"1
variants d'encuny que n'existeixen. Les creyem, ab Mossnal
Gudiol, fabricades
siglexy comencements del xi. L'emprempta del anvers cap de sant Pere, titular de l'iglesia d'Ausona o Vic, com ho representa evidencien les lletres S y P, Sauctus) P{etiiis). La creu al camp del revers es d'us general a les monedes de l'poca; la creu ocupant tot ei camp y abbuyts de sos braos, es tamb una emprempta viii, havntnosen ocupat al parlar de les coneguda monedes del comtat de Barcelona y del de Girona. La major complicaci de l'orla, que fa semblar les descrites ab els ns. 145 a /-// a les qu'hemla
llegenda repartida entre
'Is
des de derrers del sigle
atribudes als comtes de Barcelona Ramon Berenguer lli y IV, potser sigui una ra pera conceptuaries posteriors a les senyalades ab els )is. 141 a 144. Mossn Gudiol t tamb aqueixes derreres per les ms antigues.
i82
Joaquim Bolet y Sis
Hem colocat la u. /./fS' avants de les que mostren Temprempta dels bous, per que, perteneixent aqueixes a derrers del sigle xi, ens sembla indubtable qu'aqulla es del meteix sigle, y la major senzillesa de son tipu pot tambacusar ms antiguitat.
una G dessota de la m del bisbe, tindria ra Mossn Gudiol al atribuiria a Berenguer Guillem, qui figura als episcopologis ab el nom de Guillem II y govern la seu ausonesa des del anv 1099 al 1102^'^ Els dos caps del anvers no hi h dubte de que representen a sant Pere y a sant Pau, ja que sn exactament iguals als que, sense nimbe, se veuen a les monedes ab l'emprempta dels
No
obstant,
si
realment
s'hi llegs
bous, en les quals la llegenda que'ls acompanya declara llur signilicaci. Tant aqueix emprempta, com la del bisbe del revers, sn noves pera nosaltres a la numismtica feudal, y Tltima principalment podria ser una imitaci llunyana del numerari bizant. Aqueixa moneda, per son mdul, es un diner; son poc pes s'explica per faltarli un petit boci y per estar gastatl'exemplar.
L'encunyaci de les monedes ns. I4g y i5o sabem positivament que coral bisbe Berenguer (1075-1089), qui fou promogut a la seu de Tarxidicesi tarraconense. Els documents dels anys 1082 y 1083 no permeten dubte sobre aqueix punt. Sn de plata y llur pes se mant encara a la vora d' un gram. De l'emprempta del anvers ja n'hem parlat; la llegenda S. Peiris S. Paiiliis, completa sa significaci. A propsit d'aquesta emprempta, el canonge Ripoll en una carta dirigida a En P. Sala. qu' hem vista entre les apuntacions del vol. III d'En Salat, fa notar qu'als sigles xiii y xiv elsrespon:
com als dels bisbes d'aquesta dicesi hi En quant a l'emprempta del revers, unnova alala
bustos de sant Pere y sant Pau figuren als segells del captol de Vic, aixs figura un bisbe ab bcul y beneint. pastor guiant una parella de bous,tan freqent al
numismtica de l'Edat mitja, s'ha pres com una reminiscncia de numerari rom colonial y com alusiva a la reedificaci d'Ausona per Wifret el Pil(')s aixs ho apunta En Heiss y ja avants ho indic En Moncada, y aqueixa es la primera impressi que produeix la vista de la moneda. En Salat opina que significa'l carcter agrcola de la comarca d'Ausona. Per ltim. Mossn Gudiol l'aprecia com un smbi)! religis,:
expressiu deglesia, o b
la jurisdicci)la
de
o del poder episcopal pera regir y governar l'Ipotestat que don Jess als Pares Sants de conduir son
(i)
Havem oms
a la descripci d'aqueixa
moneda
la lletra
C, segons
En
I
leiss,
y G, se-
gons En Gudiol, que diuen hi h gravada dessota la m del bisbe, per qu'a la moneda no s'hi veu cap lletra, degut potser a estar fregada. Com l'exemplar que se'n coneix es nic, es impossibJe resoldre si tal lletra hi era o no, y, en cas afirmatiu, quina era.
Les Monedes Catalanes
183
l'antiguitat
remat. El carcter religis que predomina als tipus de les monedes, aixs a com als temps mitjos, ens mou a considerar com la ms proba-
ble l'opini de
Mossn Gudiol, especialment tractantse de monedes epissnles
copals,
com ho
ausetanes.
Ns. i5i y [52. Aqueixes monedes sn tamb de plata, y, tant per aquesta circomstancia com per llurs tipus, han de ser anteriors a les de bili ric, qual descripci les segueix en orde. Al anvers s'hi continua representant sant
nom, y l'emprempta del revers es que figura a les monedes aragoneses desde mituna creu demunt un arbre, de qual tronc surten branques jans del sigle xi a un y altre costat ocupant tota l'aria y ab una llegenda horitzontal posada ms amunt de les branques y tamb repartida a un y altre costat del tronc. Aquesta emprempta 's conserv a Arag ins l'any 1134. A la primera me\tat del sigle xii opinem, per consegent, que corresponen les monedes ausetanes que l'ostenten. El bust de sant Pere y la llegenda AVS (Ausona) del anvers no deixen dubte respecte del lloc de l'encunyaci; per^^a qui's refereix la llegenda del revers RMN BRG, Raimiindiis Berengariis^ no havent portat aquest nom cap bisbe de Vic? En nostre concepte, la llegenda no pot referirse sin al comte Ramon Berenguer lil. Es veritat que, apart d'aqueixes monedes, no existeix o no s'ha trobat cap noticia que justiliqui que 'Is comtes d'Ausona y de Barcelona, en inteligencia ab els bisbes de Vic o sense, haguessin encunyat moneda en dita ciutat; mes es un fet digne d'esser tingut en compte que per aquells meteixos temps, aix es, des de derrers del sigle xi, la moneda de les iglesies adquireix carcter comtal no solament a Ausona sin, com avants hem fet notar, a Gerona y a Besal, es a dir, en tots els llocs de Catalunya ont hi hagu autoritats eclesistiques ab dret d'encunyaria; s'h de tenir tamb en consideraci qu'a aqueixa poca (i i) correspon el document que cita En Salat en que 's menciona laPere, ab expressi de les inicials de son
una copia o
imitaci) de la:
1 1
moneda de Manresa,
calificantla de
bruna, aix
es,
de color fosc
de
bili,
y que Manresa estava baix la jurisdicci dels bisbes de Vic, els quals n'eren tamb senyors, com resulta del privilegi del rey Ot. Si a tot aix s'hi afegeix l'usurpaci o exigncia de quelcom referent a la moneda de Vic que 's desprn del document del rey Pere 1, sobre '1 que ja havem cridat l'atenci ms amunt, se deduir que quelcom qu'afectava al dret de moneda dels bisbes de Vic degu succeir en temps del comte Ramon Berenguer III, quelcom que certament desconeixem avuy, mes que don lloc a que dit comte encunys moneda a Vic y potser tamb a Manresa, qu'era del senyoriu de l'iglesia y bisbes de Vic; com quelcom semblant succei ms tart. en temps
184
Joaquim Bolet y Sis
del
re\'
Pere
I,
sense qu'avuy
iie
tinguem
altra noticia
que
la
vaga indicaci
continguda
al
meritat document.
xV\ /5j a i55. Apart de lleugeres diferencies paleogrfiques y de detall, aqueixes monedes sn totes d'uns meteixos tipus, cap d'ells nou. La creu omplint tota l'aria v trencant la llegenda es freqent a la numismticala m beneint al estil llat, o sigui ab els dits anular y petit plegats, ab dibuix igual o molt semblant, en monedes dels bisbes de Le Puy des de derrers del sigle x, de Besanon des de la primei^a meytat del xi } de Arles al xii '". Alguns d'aqueixos diners se trobaren junts ab els barcelonesos de la troballa del santuari de Nostra Senyora del Coll, y altres en una segona troballa de monedes que tingu lloc en i8g8 en un mas situat dessota l'hermita de Santa Magdalena, dicesi de Vic, tamb junts ab diners barcelonesos dels comtes Ramon Berenguer III y Ramon Berenguer IV ^^\ ab quals diners, segons Mossn Gudiol y segons sembla deduirse de la llur sola vista, ja que no sabem que se n'hagi fet cap assaig, sn semblants, tant en lliga com en pes. Per aquestes raons, els considerem encunyats a mitjans del sigle xii, avants del regnat d'Alfons I, o sigui avants del any '1 1 163; y per lo meteix, tamb ab anterioritat al any 174, en que bisbe Pere de Redorta comen l'encunyaci de moneda de qiiaiern de la talla de 18 sous per marc. Donat qu'aqueixos diners sn d'igual lliga que 'Is dels avants
feudal, y
se veu,
1
dits
comtes de Barcelona y que llur peses prximament el meteix, la plata que contenen arriva al 40 per 100 v llur pes normal correspon ser de o'66Si fossin
a o'Gy gr.; efectivament,
de quatern, el d'un gram ab molt poca diferencia. A^. i56. L'atribuci d'aqueixa moneda al bisbe Pere de Redorta es evident, per que no hi hagu des del 911 fins al 1315 cap altre bisbe de Vic d'aquest nom. L'exemplar qu'hem examinat al Museu episcopal de Vic es nic fins ara y d'un metall notablement ms fosc que '1 de les anteriors que'ns han ocupat. Mossn Gudiol, desprs d'observar qu'est quelcomdiu que pesa o'Bo gr. Tot concorda, doncs, pera apreciarlo com un exemplar de la moneda de qualeni que fu encunyar el bisbe Pere en virtut de la disposici dictada en 1174, y per tal el tenim. La forma o, millor, el dibuix de la creu del anvers t certa originalitat, encara qu'hi h moltafaltat,(i)
pes dels diners descrits oscila entre o'6o y o'yS gr. color del metall seria ms fosc y el pes deuria serel
Poey d'Avantt.
ns. i-io, y(2)
Dna
t. I, ps. 337 y segenis, 1. .19. ns. 3-7; i. lli, ps. 135 y segents, 1. 122, 339 y 340, I. 92, n. i5. compte de la troballa Mossn Gudiol, a la revista La Veu de Montserrat,:
II, ps.
any
1898, p. 131.
Les Monedes Calalanes
"
i85
varietat als dibuixos de les creuslo original es l'estrella
que mostren
les
monedes d'aquells
sigles;
de l'emprempta del revers. De moment, cregurem trobar alguna semblana entre aqueixa estrella y l'anomenat segell de Sa-
lom o b entretes
la
meteixa y
la
rosa desis fulles ab punt central,
empremp-
l'una y l'altra que's veuen en monedes feudals franceses ('); per fxantnoshi ms, hem acabat per consideraria com un tipu espontani, sense modelper nosaltres conegut.
Ns. i5y y i58. Nota xM. Poey d'Avant, al publicar el diner d'aqueix tipu, que Tanvers es tant semblant al dels que fabricaren els bisbes de Vivers, que '1 primer exemplar que 'n veg y de qual existncia no 'n tenia conei-
xement,
el
descobri, a
la
colecci Norblin, formant part de la srie de lesdit
monedes d'aquells bisbes. Ab aix queda ci. Observa tamb '1 meteix autor que'1
qu'aquest tipula
es
una imita-
tipu de les claus no es nou, per
que
la
disposici de les meteixes al revers de
moneda de Vic denota una:
influencia local que califica de catalana. El cap del anvers, mitrat y ab un bcul devant, representa al bisbe de Vic, com ho diu la llegenda les claus
un smbol propri de sant Pere, qual nom, adems, figura gravat a la llegenda. Hi h unanimitat en atribuir aqueixa moneda al bisbe Bernat de Mur y tots sos carcters artstics y paleografies justifiquen que pertany al sigle xiii. Es de bili y degu ser fabricada de conformitat ab lodel revers sn
disposat per dit bisbe en 1266, es a dir, de lley de 4 diners y talla de 20 sous per marc, resultant un pes normal de o'(j5 a o'gygr., lleugerament inferioral
de
la
moneda de
tern, encara
apreciar tan petites diferencies. Lalley,
que l'imperfecci de la talla no permetia moneda deu ser calificada, per la seva
de quatern.'s
No
coneixen monedes de Vic dels bisbes posteriors a Bernat de Mur.
J.-SENYORIU DE CARDONAvila de Cardona est situada sobre '1 riu Cardoner, al Noroest de ManSon nom sona ja a principis de la reconquesta, essent una de les poblacions que foren encomenades per Llus lo Piads al comte Borrell, a
La
resa.
derrers del sigle
viii.
UnIII,
sigle
ms
tart,
desprs d'haver sigut recobrada y
(i)
Poey d'Avant
:
t.
Sant Pau de Tres Castells, Gap y Le Puy.24
Institut d' Estudis Catalans.
1
86
Joaquim Boiei
y Sis
perdudatific,
pels alarbs en diterentes ocasions,
cl
comte
\\'ifret
el
Pils
la
for-
dotant a sos habitants d'importants
privilegis,
que
'Is
hi foren confir-
mats per son net el comte de Barcelona Mir y en 986 pel germ d'aqust el comte Borrell. Aquest comte 'Is don per patr o senyor a\ vescomte Ermemir. qui sembla qu'ho era d'Ausona, prenent moltaviat sos descendents y successors al senyoriu '1 caliicatiu de vescomtes de Cardona en lloc del de vescomtes d'Ausona qu'avants usaven. Els segents documents proven que 'Is vescomtes de Cardona tingueren el dret d'encunvar moneda y quc'n fabricaren al castell de Calaf, situat
ms
al
occident, tocant a
la
Marca de
Sa^aii-a.
A)u- q86.pargrafs
A
l'escriptura de confirmaci y ampliaci dels privilegisels
conque abet
cedits als habitants de Cardona pel comte Borrell, s'hi llegeixen:
segentsillosfiiit
Et
sic
veniiri siint et crunt, illam qiiartam
perdoiiamus ad omues abilaores loci istiiis, parlem de illo leloneo,exccplus
el
ad
siciil
initio est Jiodie in presenle, sic fiat perpelualiler,
islos
denarios,
donar facimus ad domiim Sancli nosri ex toto... y ms avall Et abealis Vincentii; siciit fecerunt parentes inter vos omni tenipore negotiuni rectum, et niercaliim perfectiim, el moneta una cl mera sine niutatione et sine aliqua falsitate, ui qualis fueril prima talis sil omni lempore iit semper liabeal firmitatem "*. En 1019, el vescomte Bremn don entre altres coses, a l'iglesia de Sant \'icents de Cardona, en l'acte de sa restauraci y dotaci, decimam el lertiani telonei parlem el monele '^>. En 1040, repeteix y confirma a la dita iglesia l'anterior donaci '1 bisbe Heriballo, qui's titula ejusdem ecclesia el oppidi princeps ac dominus^ ab aqueixes paraules lerliam alque decimam parlem placitorum el nionele *3'. Heriballo fou bisbe d'Urgell, a qual dicesi pertanyia Cardona, y estigu encarregat per dos vegades del govern del vescomtat, la primera quan la mort de son germ Bremn, y la segona quan la mort de son altre germipsas ceras,et
ipsa
dcima de
illo
teloneo,
:
:
Folc.
Del any 1088 se conservaveni entre'1
al
arxiu del captol de
\'ic
bisbe d'Ausona Berenguer, d'una part.la
un interessant cony el vescomte de Caren qual
vescomtesa viuda Ermesendis, de aqueixos ltims reconeixen tenir en feu del bisbe
dona Folc y
l'altra,'1
document
castell
de Calafy. entre
(i) (2)
Villanueva V.^'ILLANUEVA:
L.
;
t.
\'III; J.
t. t.
VIII, ap. 32;Vlll, ap. 34;
(3)
Villanl^eva
:
Ballar Historia de Cardona, ap. 5. Ballar Historia de Cardona, ap. 4. Ballar Historia de Cardona, ap. i.:
:
:
Les Monedes Catalanes
187
altres coses,
li
prometen
la
mcytat de
la
moneda dePelnis
Calaf y de son guany.dicliis
El
in ipsa )no}icta
de Calaf, liabeal
Si.
el iaiu
successoj-es ejiis inedielale, el in ipso nionedario siniililer "*. Elpoll,
qui envi copia d'aquest document a
En
Salat, qui
'i
Episcopus el canonge Ritenia prepacatala-
rat pera insertarlo al
volum
tercer de sa obra sobre les
monedesaltre
nes, fa notar qu'al arxiu episcopal de Vic n'hi
h un
exemplar y
que
la
clusula
qu'hem:
transcrita s'hi troba variada y de lletra diferent,
en aquesta formaIra lerminos
Ilideni
picecomes
el
vicecomelissa jani dicli conveniunlj'ani dielo
praediclo Episcopo ui non facianl nioneUwi inejiis, el si
Caslro, neqiie in-
assensii praefali Episcopi facla fiieril ibi monela^ Episcopus el successores ejus inde eau paileui el de nionelario, quani hic pj-aesens Episcopus Bei-engarius cuni eis concordaieril, y afegeix: Aquesta clusula 's trova al citat volum de Calaf, arxiu episcopal, en document anterior al original, molt trencat, per hi falta la firma del vescomte
liabeal
Folc.
Sembla tamb
original y es d'igual data que'l anterior
(-'.
Per ltim, el P. Villanueva diu haver \'ist, en varis arxius, escriptures que parlen de la moneda de Calaf y 'n menciona una del any 1089, qu' es una venda feta al sacrist de l'iglesia de Cardona pel preu de .iij. solidos el.viij.
denarios nionela de Calapli
(3>.'1
comte Borrell, y potser ja avants Wifret el Pils, conced a Cardona '1 dret de moneda, disposant que la que s'encunvs fos pura, exempta de tota falsetat y d'una sola classe, la qual no 's pogus variar ni mudar, sin que tal com comencs a encunyarse s'encunys en lo successiu pera que sempre tingus igual estima; lo qu'en resum vol dir que no podia alterarse en lley ni en pes y probablement tampoc en empremptes, y que fs de plata, sense barreja, qu'era l'nic metall qu'en aquells temps amonedaven els pobles cristians de l'Europa occidental. Are b, essent els vescomtes de Cardona 'Is senx'ors de la vila y castell d'aquest nom, els hi corresponia'l compliment d'aquesta concessi, y es molt natural, donada la manera d'esser d'aquells sigles, que's consideressin com veritables amos de la predita moneda. Aixs s'explica que '1 vescomte Bremny desprsel
D'aquestos documents resulta que
bisbe-vescomte Heriballo disposessin de part del guany de
la
fabricaci a favor de l'iglesia de Sant Vicents de
Cardona y
aixs s'explica
tamb que
"Is
vescomtes traslladessin ms
tart l'encun^-aci
de llurs mone-
(i)
(2)(3)
Apndix Document Salat t. 111, ap. 4.: :
n. X\'I1I.
Vn.LANbEVA
:
t.
VllI, p. 207.
i88
Joaquim Bolcl y Sis
des
al castell
de Calaf, que tenien en feu de
l'iglesiacastell.
de Sant Pere d'Ausona
y de sos bisbes, de qual dicesi era aquest L'encunyaci de moneda que feyen a Calaf els vescomtes era, per part d'ells, una usurpaci dels drets que corresponien als bisbes d'Ausona a la moneda; per que, pertcneixent Calaf a llur dicesi, la moneda que devia circularhi era la dels bisbes y no la dels vescomtes, els quals, si tenien el dret de fabricarnea Cardona, no tenien el de fabricarne a Calaf. Les qestions que d'aixT) degueren originarse entre 'Is bisbes y els vescomtes motivaren,junt ab altres assumptes,el conveni de i88, del qual resulta que 'Is vescomtes de Cardona havien de menester el consentiment dels bisbes de Vic pera fabricar moneda a Calaf y devien, adems, donrloshi part del guany "1 o beneficis de l'encunyaci, qual part sembla que 's fix en la meytat entre bisbe Berenguer y els vescomtes Ermesendis y Folch. Ni de Cardona ni de Calaf se coneixen monedes d'aquesta poca. De Calaf consta positivament que se'n encunyaren, segons la citada escriptura del anv 1089 que don a conixer el P. Villanueva. leus aqui la srie cronolgica de la primera linia masculina dels vescom1
tes
de Cardona
:
Ermemir Ramon, germBremn,fill
986?d'
Ermemir
de
Ramon
993 a loio? lOiG a 1031?
germ de Bremn Folch, germ de BremnHeriballo,
Heriballo (segona vegada)
Ramon
Folch,
fill
de Folch, casat ab Ermessendis.casada ab Deo
Avants de donar per acabada aquesta primera secci(i)(2)
del nostre estudi.
t. I, p. 23, n. 17. ps. 28 y 29; Salat II, ps. 2.
les monedes comtals y senyorials que circulaven malgrat d'haverse cessat d"encunyarsen, per que n'havem tractat en el volum primer d'aquest llibre. Els sous y diners d'altres pasos se mencionen en general en documents
Hem oms's
les
enunciatives referents a
que
batien encara, o
escrits fora
de Catalunya. S'hi parla de bisancis . Efectivament ho compl aqueixa vegada Don Jaume, ja que tant aquest document com el precedent se copiaren ntegres en la butlla aprovatria expedida en Viterbo pel Sant Pare Urb IV el dia 11 d'Abril de i2(32, primer de son pontificat. Els publiquem en els apndix '^'. Les dems noticies qu'hem trovades referents a moneda jaquesa, sn de poc inters o b 's concreten a mentarla. En resum durant el regnat de Jaume continu circulant la moneda jaquesa, segurament de quatern, batuda per son pare 'I rey Pere, malgrat l'intent d'aquell rey d'encunyarne d'altra en 1222. Finit, l'any 1233, el terme de deu an}'s en qu' havia de tenir curs la moneda del rey Pere I, Don Jaume encuny moneda a son nom, la qual cre\'em seria de quatern, moneda que fou declarada perpetua y inalterable en lley, pes y tipus, en les Corts de Alont de 123G. Finalment, l'any 1269, com merc especial y sense:
I
perjudici de lo establert en 123G, fou autorisat
el
rey pera batre fins a
la
quantitat de 25, 000 marcs de plata, de
moneda
del
meteix tipu que
la
cor-
(i) (2) (3)
Arxiu C>orona Arag dem Reg. n. 21, f.:
:
Reg.
n. 21,
f.
13.
136.
Apndix
:
document
n. VI.
46
Joaquim Bolet y Sis
rcnt. per de tres diners de lley,els
y de setanta dos sous de
talla'l
marc de
plata
diners, y vuytanta sous de talla 'Is bols; o sigui, d'un valor intrnsec igual exactament al de la moneda de tern qu'aleshores se batia a Barcelona;justifica'l fetla
encunyaci que tir endevant, com ho de l'poca que donen el meteix \alor ala
de trobarse documentstern qu'a
moneda barcelonesa de
jaquesa.s'oblig a no encun\ar
Com, en virtut de les peticions de les Corts, el rey moneda ni alterar son valor sense consentiment delsdeixava d'obtenirel
seus pobles, ab
lo
qual
seva fabricaci y abdicava, en certa manera, una regala inherent a son carcter de sobir, se va crear unala
lucre que produa
contribuci o tribut, anomenat monedat^e^ que
dua, tribut que consistia en
el
li compenss aquella prpagament d'un morabat cada set anys per
part de tots els qui habitessin casa o posseissin bens de valor de deu auris(aix es, deu peces d'or de les corrents) otribut es a loal
ms
"'.
A
la
percepci d'aquest
que renunci Don Jaume en favor dels habitants de Barcelonatern.
crear
la
moneda de
les encunvacions de moneda jaquesa Jaume, solament coneixem exemplars d'una, la derrera segurament, per haver justificat els assaigs fets per Lastanosa, que sn de lley de
No
obstant d'sser tres diferentes
fetes pel rey
tres diners ^~\ El tiputres reys
d'aquestes monedes es distint del qu'usaren els ald'Arag sos predecessors, havent substitut en el revers l'arbre superat d' una creu, o la creu sobre un peu, per una creu patriarcal o de dos travessers. Les descriu M. Ileiss t. 11, ps. i3-i5, 1. 71, ns. y 2.:
i
Es probable qu'aquest tribut, qu'en endevant fou designat ab el nom de morabal'i, estat establert ja abans, en i2o5, pel rey don Pere. Vegis lo que'n diu Zurita en sos Aiales de Aragn, 1. II, cap. Lli Fu el rey D. Pedr muy prodigo, y de las rentas reales haca grandes mercedes, disminuyendo y menoscabando su patrimonio, y de aqu se vino tratar de imponer la tierra nuevas exacciones y tributos, introducir un nuevo genero de Servicio que llamaron el monedage, en todo su reino y sefioro, y estando en Huesca, en fin del mes de Noviembre del mismo ano [1 2o5], se despacharon provisiones para todo el reino. Este Servicio se impuso en Aragn y Catalua y se reparti por razn de todos los bienes mucbles y races que cada uno tenia, sin eximir ninguno, aunque fuese infanzn, de la orden del Hospital, de la caballera del Temple, de otra cualquiera religin, y tan solamente se cximan losqueeran armados caballeros, porque en aqucllos ticmpos se prcciaban mas los reyes y senorcs de la regla y orden de caballera. Pagbanse por los bienes mueblcs razn de dos dineros por libra, exceptundose ciertas cosas, y era muy grave genero de tributo.(i)
hagus
:
(2)
Salat
:
t.
I,
p. 139.
Les Monedes Calalancs
47
VALENCI Y MALLORCAEl dia 7 de
Maig
del
any 1346(1347 de l'Encarnaci), Don Jaume cre una
moneda especial pels regnes de Valenci y de Mallorca y territoris a ells agregats, fenthi '1 curs d'ella obligatori ab exclusi de tota altra; la qualmoneda promet nodul, en totseria modificada en lley, talla, tipus, llegendes ni
m-
el temps que durs la seva vida. Man que s'anomens reals de Valenci; que fos de tres diners de lley, de plata que tingus onze diners y mitj de fi, y de talla de divuyt sous els diners y de vint sous els bols, y que
lestre,
seves
empremptes
fossin
:
d'un costat,y dealla
la testa
reyal coronada, y, de
l'al-
un arbre en forma de
flor
seu demunt una creu qu'hava de arrivar
fins a l'orla o cercle exterior
moneda
"^.
Pera'l degut efecte de la precedent disposici, va prohibir extreure d'aquells
moneda jaquesa, la melgoresa, la barcelonesa, l'or, la plata y tota mena de moneda bal^onalla o de bili, y orden 's ports al terme de quaranta dies comptadors mestre de la nova moneda dintreregnes y territorisla'I
des del dia que
's
publiqus aquesta. Durant aquest terme, dispos se tinal
gus
iaiila (lloc
o oficina destinat
cambi) en
totes les ciutats, viles:
y
llocs
dels regnes de Valenci y Mallorca, ont s'entregarien per 16 diners melgoresos, 12 diners o reals de Valenci;
diner de plata de pes, 3 diners o reals de Valenci; per i5 diners jaquesos, 12 diners o reals de Valenci; per i5 diners tornesos, 12 diners o reals de Valenci;perI
per 18 diners barcelonesos, 12 diners o reals de Valenci; per morabat alfons, 6 sous de diners o reals de Valenci; mazinudina jucefina, 4 sous de diners o reals de Valenci; per mazmudina conlrafacta, 3 sous y diners de Valenci; per diner de Valenci; per 2 genovesos o per 2 reals de Marsella,II
I
i
gros de plata genovs, 3 diners o reals de Valenci, Valenci. y per i marc de plata, 38 sous de reals de deutes contrets, en qualsevol moneda que Passats els quaranta dies, tots elperI
del regne de Valenci, documeut t. III. Opuscle manuscrit de les medalles copia de! llibre intitulat Aiircion opus rcgalium pririlegiorum chnlaiis et regni Valentia, etc; Valenci, i5i5, fs. 9 y segents. Publiquen tamb aquest document ab alguna variant, Campaner Numismtica balear; apcndi.x lli, ps. 260-262 y IIeiss t. II, doc. 30.
(0
Salat']
:
n. 2,
qui
:
:
48
Joaquim Botel y Sis
fos,
s'havien de pagar en reals de Valenci, apreciant l'import de conformivalor que tingus'Is
tat al
la
moneda degudaque'Is
en
les
cases dels cambiadors, v a
igual proporci
censals. rdits, lloguers yel
dems que s'hagus de pagar.s'esti-
Permet, finalment,
rey.
contractes matrimonials y censuals^'\ al
pulin en quantitats d'or o de plata
En
i.'^'
de
Novembre de
1248,
don Don Jaume
seu argenter Garcia
Arnal, en
vitalici, el
crrec de iallador o sigui gravador dels encunys dels
reals de X'alencia y de tota altra moneda que 's bats en el dit regne y a Barcelona, facultantlo pera exercirlo per substitut, y ab l'obligaci d'entregaral
rey
el
ter
del
benefici
que^^^
se'n obtingus, deduites les despeses. Aixis
En Arnaldels reals
jur cumplirho
el rey va arrendar a Guillem Austoc la fabricaci de Valenci des del dia de Pasqua de Resurrecci al de Pentecostes, y de llavors endevant per un any, ab tot el lucre que 'n results y eximintio de donarne comptes, per la quantitat de 60.000 sous de la moneda citada. El nomena, per tot aquest espay de temps, mestre de la fabricaci, ab facultat de posarhi 'Is oficials que volgus, ab l'obligaci d'amone-
El 3 d'Abril de 1243,
dar
la plata
proprietat del rey, deduint no ms, per despeses, vuyt sous perla
marc, y abEl rey se
de batre
la
moneda de
la
lley, pes, talla
y tipus disposats.l'en-
compromet
a no fer
encunyar y a no permetre a ning ms
cunyaci de l'expressada moneda en cap lloc de sa jurisdicci, ni de fora d'ella y a no suspendre ni fer parar la fabricaci per cap motiu durant el temps de la contracta ^a. En 14 d'Abril de 1266, Don Jaume, a petici de les Corts reunides a Valenci, va assegurar y confirmar a perpetutat, per ell y sos succesors, els reals de Valenci, disposant que res s'hi pogus modificar, ni lley, ni pes, ni for, ni tipus, ni mdul o rotunditat y s'oblig a no encunyarne ms, y a que si venia el cas de mancarne y d'haversen d'encunyar en petita quantitat, se fabriquessin a Valenci ab consell dels prohoms de la ciutat, ab intervenci de dos guardes valencians y ajustada la moneda a les condicions establertes. Aixs ho juraren ell y els seus dos fills els infants Don Perey Don Jaume, all presents, imposant adems als seus successors l'obligaci de jurarho tamb al pujar al soli. Promet finalment el rey gestionar la confirmaci de tot lo dit pel Sant Pare. Els representants de les ciutats y viles
(1)
(2) (3)
Apndix document Arxiu Corona Arag:
n. VII.-Sai.at:
:
l.
III,
doc. n.I.
i,
perg. n.
113'"
de Jaume
Jdem
:
perg. n. ii52 del meieix.
Les Monedes Catalanes
49
dels regnes de Valenci y de Mallorca, en agrament d'aquesta concessi,al rey y als seus successors, cada set anys, en concepte de monedatge, un morabat o, en substituci d'ell, set sous de reals de Va-
s'obligaren a satisfer
lenci
proporci que no podia sser mudada per habitant que tingusms*".el
casa o posseis haver per valor de quinze morabatins o
Poc desprs d'aix,en reals de Valenci,
rey fou autorisat pera batre 20,000 marcs de plata
En A. de Bonnay, G. de Peralya y G. Arnal, segons resulta de dos documents, l'un sense data y l'altre de 2G de Juliol de 1271. Del darrer se desprn que tenien part en l'arrenla
qual encunyaci arrend a
dament, adems delsvives, y
En Felip En la derrera data, havent sigut ampliada en tres milers de marcs ms, pels prohoms y universitat de Valenci, l'autorisaci a que 's refereix elpargraf anterior,el
En A. de Romany, el lill d'En Serra y En Albert del Camp, pisans '-^citats.
Jusef
Aben-
rey arrend l'encunyaci d'aquests tres milpel
marcs a
preu de 2 1,000 sous de reals de Valenci, lliures de tota despesa, ab facultat d' encunyar, per lliura, igual quantitat d'bols (niealliariDu)
En Huguet de Romany,
que l'estipulada en l'encunyaci del 20,000 marcs prede Valenci sn freqents enla
cedents
*3>.
EnDe
lo successiu, les cites dels reals
docui^eals
mentaci.tot lo
qu'acabem de
dir, se 'n
dedueix que
la
moneda anomenada
de Valenci era de tern, y de talla y valor iguals a la barcelonesa batuda l'any 1268 y alajaquesa encunyada per Don Jaume poc desprs; de manera que la moneda propria d'Arag, de Catalunya, y de Valenci y Mallorca erafons una meteixa, encara qu'ab distints tipus y encunyada en diferents regnes. Se 'n dedueix, tamb, que foren dues les encunyacions de reals de
en
el
Valenci
fetes
per
Jaume
I
:
la
que tingu principi en 1247, que no sabem's
finsa quina quantitat va arribar, y la que que fou de vint y tres mil marcs d'argent.
feya en els anys 1270 y 1271,
Les monedes valencianes decriu y dibuixa
Don laumeps. 183
I,
que coneixem^ snI.
M. Heiss,
t.
II,
y 184, y
98, ns.
i, 2, 3
que desSn dos y4.les
din:rs y dos bols, variants d'encuny, tots del meteix tipu. Aquest autor diu que "1 marc de X'alencia pesava 23o'5o grams. Aix,
(i'l
ApndixI.
:
doc. n.
\'I1I. -Salat
:
t.
III,
doc