1

Algunes monedes a l'època Algunes monedes a l'època del Descobriment.del Descobriment.

D’aquí i d’allàD’aquí i d’allà

SimposiSimposi19-11-200519-11-2005

Dra. Teresa Ferrer Dra. Teresa Ferrer

2

PòrticPòrtic

AQUÍ.- Presentem una visió panoràmica de l’estat i realitat AQUÍ.- Presentem una visió panoràmica de l’estat i realitat de la moneda a la de la moneda a la corona Catalanoaragonesacorona Catalanoaragonesa més que un més que un estudi numismàtic estricte, la qual cosa excediria molt els estudi numismàtic estricte, la qual cosa excediria molt els límits d’aquesta relació. Notem la poca sistematització de límits d’aquesta relació. Notem la poca sistematització de formes, tipus i valors. Mencionem la confusió de tot això formes, tipus i valors. Mencionem la confusió de tot això entre els molts i diferents regnes. La diferència entre entre els molts i diferents regnes. La diferència entre moneda reial, local, nobiliària i eclesiàstica. Acabem amb moneda reial, local, nobiliària i eclesiàstica. Acabem amb algunes monedes a títol d’exemple.algunes monedes a títol d’exemple.

ALLÀ.- Veiem la no-existència de moneda al ALLÀ.- Veiem la no-existència de moneda al Nou MónNou Món, el , el funcionament de la compravenda a l’època del funcionament de la compravenda a l’època del Descobriment, el predomini de l’intercanvi de productes a Descobriment, el predomini de l’intercanvi de productes a les societats indígenes. Grups de productes més usats. Els les societats indígenes. Grups de productes més usats. Els descobridors introdueixen la moneda.descobridors introdueixen la moneda.

3

I – La corona CatalanoaragonesaI – La corona Catalanoaragonesa Com en altres aspectes, els sistemes medievals presenten una gran Com en altres aspectes, els sistemes medievals presenten una gran

diversitat i confusió de noms, valors, lleis, tipologies i punts d’encunyació diversitat i confusió de noms, valors, lleis, tipologies i punts d’encunyació que en fan molt difícil una mínima sistematització. Unes s’anomenen per que en fan molt difícil una mínima sistematització. Unes s’anomenen per l’origen etimològic, altres pel valor, altres per la tipologia i diversos l’origen etimològic, altres pel valor, altres per la tipologia i diversos motius. En veurem algunes i apuntem els grans canvis que cadascuna motius. En veurem algunes i apuntem els grans canvis que cadascuna presenta. Ho agreuja el fet que els diferents regnes de la Corona no tenen presenta. Ho agreuja el fet que els diferents regnes de la Corona no tenen una unitat monetària. A partir dels Reis Catòlics, es tendeix a normalitzar una unitat monetària. A partir dels Reis Catòlics, es tendeix a normalitzar la situació monetària.la situació monetària.

Cal dir també que en l’etapa històrica medieval, de predomini de Cal dir també que en l’etapa històrica medieval, de predomini de l’economia anomenada de “serveis”, la moneda tenia una paper secundari, l’economia anomenada de “serveis”, la moneda tenia una paper secundari, existia gran intercanvi de serveis i prestacions de tot tipus sense existia gran intercanvi de serveis i prestacions de tot tipus sense intervenció monetària, l’ús de la qual augmenta amb al pas del temps.intervenció monetària, l’ús de la qual augmenta amb al pas del temps.

Les Les monedes reialsmonedes reials són encunyades per ordre del rei, les són encunyades per ordre del rei, les localslocals per per poblacions, les poblacions, les nobiliàriesnobiliàries per alguna casa de la noblesa i les per alguna casa de la noblesa i les eclesiàstiqueseclesiàstiques per alguna institució religiosa; sempre d’acord amb un privilegi o permís per alguna institució religiosa; sempre d’acord amb un privilegi o permís reial.reial.

4

I.1 metalls d’encunyacióI.1 metalls d’encunyació or – S’usa per amonedar ja des de l’antiguitat, considerat com el màxim valor. or – S’usa per amonedar ja des de l’antiguitat, considerat com el màxim valor. Durant la república romana era d’or l’Durant la república romana era d’or l’aureusaureus, múltiple del denari, i a l’època , múltiple del denari, i a l’època

imperial, al s. IV, Constantí el Gran va instaurar el imperial, al s. IV, Constantí el Gran va instaurar el solidussolidus que va perdurar tot que va perdurar tot l’imperi bizantí, imiten els visigots incloent-hi el nom de rei i seca i és el patró del l’imperi bizantí, imiten els visigots incloent-hi el nom de rei i seca i és el patró del comerç. comerç.

És també d’or el És també d’or el mancúsmancús barcelonès que s’encunya els s. XI i XII. barcelonès que s’encunya els s. XI i XII. A partir del s. XIV hi ha el A partir del s. XIV hi ha el floríflorí, el , el pacíficpacífic i el i el principatprincipat (cf. ducat) (cf. ducat) Carles I introdueix i encunya a Barcelona, com unitat monetària d’or, l’Carles I introdueix i encunya a Barcelona, com unitat monetària d’or, l’escutescut que que

dura fins al s. XIXdura fins al s. XIX

argent – Fou la base dels dos sistemes monetaris més forts de l’antiguitat, el dracma argent – Fou la base dels dos sistemes monetaris més forts de l’antiguitat, el dracma atenès i el denari romà.atenès i el denari romà.

Després de l’imperi romà el món islàmic mediterrani, que succeix Bizanci en Després de l’imperi romà el món islàmic mediterrani, que succeix Bizanci en l’activitat mercantil, va seguir-ne el patró or del l’activitat mercantil, va seguir-ne el patró or del solidussolidus i a l’Europa occidental es i a l’Europa occidental es seguia el patró d’argent carolingi. A la península ibèrica hi ha els dos sistemes que seguia el patró d’argent carolingi. A la península ibèrica hi ha els dos sistemes que es veuen obligats a conviure fins que les relacions econòmiques, cada vegada més es veuen obligats a conviure fins que les relacions econòmiques, cada vegada més freqüents entre la València musulmana i la Barcelona cristiana, porten a adoptar el freqüents entre la València musulmana i la Barcelona cristiana, porten a adoptar el patró or, que s’estén també a la resta d’Europa.patró or, que s’estén també a la resta d’Europa.

billóbilló – Aliatge de coure i argent que s’usa des del s. X al XIX per encunyar moneda – Aliatge de coure i argent que s’usa des del s. X al XIX per encunyar moneda de petit valor a molts estats europeus. A Catalunya n’empra per 1ª vegada al s. XI de petit valor a molts estats europeus. A Catalunya n’empra per 1ª vegada al s. XI Ramón Berenguer I, per necessitat de reduir la quantitat d’argent. Així segueix, Ramón Berenguer I, per necessitat de reduir la quantitat d’argent. Així segueix, amb lleis variables segons les circumstàncies; comença amb un 50% de plata i hi ha amb lleis variables segons les circumstàncies; comença amb un 50% de plata i hi ha emissions de Jaume I que baixen al 16’5%. emissions de Jaume I que baixen al 16’5%.

5

I.2 algunes monedes.I.2 algunes monedes.

SouSou

Nom que procedeix de la moneda romana d’or, el Nom que procedeix de la moneda romana d’or, el solidussolidus, posat en circulació, com hem dit, per , posat en circulació, com hem dit, per Constantí el Gran a principi del s. IV.Constantí el Gran a principi del s. IV.

El El solidussolidus – sou – sou va seguir durant la resta de l’imperi va seguir durant la resta de l’imperi romà i continuà en el bizantí. Amb canvis i diversitat romà i continuà en el bizantí. Amb canvis i diversitat de llei, pes i valor s’usa a l’època carolíngia (tot i que de llei, pes i valor s’usa a l’època carolíngia (tot i que hi predominava el patró -argent) i, des de la Marca hi predominava el patró -argent) i, des de la Marca Hispànica, passa als Països Catalans.Hispànica, passa als Països Catalans.

Presenta també canvi de metall i, fins i tot amb una Presenta també canvi de metall i, fins i tot amb una gran devaluació, hi ha sous de billó a Eivissa en època gran devaluació, hi ha sous de billó a Eivissa en època de Carles I.de Carles I.

6

FloríFlorí

Entre nosaltres en va iniciar l’encunyació, seguint la Entre nosaltres en va iniciar l’encunyació, seguint la mateixa tipologia, Jaume III de Mallorca a Perpinyà i mateixa tipologia, Jaume III de Mallorca a Perpinyà i enseguida Pere III a Barcelona i altres seques del país enseguida Pere III a Barcelona i altres seques del país (Tortosa, Girona, ...) des de la meitat del s. XIV fins final (Tortosa, Girona, ...) des de la meitat del s. XIV fins final del XV. Inicialment equivalia a del XV. Inicialment equivalia a 11 sous11 sous. Més avant té . Més avant té canvis de llei i valorcanvis de llei i valor

Moneda d’or que s’encunya a Florència (d’aquí el nom) Moneda d’or que s’encunya a Florència (d’aquí el nom) des de meitat del s. XIII al XVI. A l’anvers portava un lliri des de meitat del s. XIII al XVI. A l’anvers portava un lliri amb la llegenda amb la llegenda Flor-entiaFlor-entia. Valia 20 sous. El prestigi de . Valia 20 sous. El prestigi de Florència feu que arreu Europa s’encunyessin florins i Florència feu que arreu Europa s’encunyessin florins i monedes ben diferents en prenguessin el nom. monedes ben diferents en prenguessin el nom.

7

DucatDucat

Moneda d’or encunyada a diferents països imitant el ducat Moneda d’or encunyada a diferents països imitant el ducat Venecià. A la corona catalanoaragonesa n’encunya per primera Venecià. A la corona catalanoaragonesa n’encunya per primera vegada a València i a Saragossa el rei Joan II i per això se vegada a València i a Saragossa el rei Joan II i per això se l’anomena també l’anomena també joaníjoaní. Ferran II el generalitza en detriment . Ferran II el generalitza en detriment de l’ús del de l’ús del florí català,florí català, de llei baixa i pren diferents noms en de llei baixa i pren diferents noms en alguns dels països: alguns dels països: principatprincipat a Catalunya; a Catalunya; ferrandíferrandí a Aragó; a Aragó; eexcel·lentxcel·lent a València; a València; ral d’orral d’or a Mallorca, mentre conserva el a Mallorca, mentre conserva el nom en altres. Això sí, manté el mateix tipus i el valor de canvi. nom en altres. Això sí, manté el mateix tipus i el valor de canvi. Se n’encunyen diversos múltiples, des dels 10 ducats a Se n’encunyen diversos múltiples, des dels 10 ducats a Catalunya i Aragó en època de Ferran II fins els 50 i també 100 Catalunya i Aragó en època de Ferran II fins els 50 i també 100 a Aragó sota Carles I.a Aragó sota Carles I.

DucatóDucató. És el nom que es donà a diferents monedes de plata i . És el nom que es donà a diferents monedes de plata i d’or, encunyades en general als estats italians. d’or, encunyades en general als estats italians.

8

PacíficPacífic

Moneda d’or equivalent a 18 sous i després a 20; creada per Moneda d’or equivalent a 18 sous i després a 20; creada per Pere IV a 1465 per atendre les despeses de la guerra amb Pere IV a 1465 per atendre les despeses de la guerra amb Joan II. Hi ha monedes de ½ pacífic i 20 pacífics.Joan II. Hi ha monedes de ½ pacífic i 20 pacífics.

A l’anvers hi ha la cara del rei amb corona i ceptre. Al revers A l’anvers hi ha la cara del rei amb corona i ceptre. Al revers un escut oval apuntat amb les armes reials i llegendes.un escut oval apuntat amb les armes reials i llegendes.

Renat I de Provença, el seu successor, segueix encunyant-ne; Renat I de Provença, el seu successor, segueix encunyant-ne; també ½ pacífics i quarteroles.també ½ pacífics i quarteroles.

Fou una moneda de bona llei amb bona acceptació al mercatFou una moneda de bona llei amb bona acceptació al mercat

9

Excel·lentExcel·lent

Moneda d’or encunyada pels Reis Catòlics després de Moneda d’or encunyada pels Reis Catòlics després de 1475. A l’anvers hi ha la figura asseguda dels dos; al 1475. A l’anvers hi ha la figura asseguda dels dos; al revers les armes. Tenia dos divisors, el mig i el quart. El revers les armes. Tenia dos divisors, el mig i el quart. El 1479 s’encunya 1479 s’encunya l'excel·lent de la magranal'excel·lent de la magrana seguint el patró seguint el patró del ducat. A l’anvers hi ha el bust dels dos reis mirant-se i del ducat. A l’anvers hi ha el bust dels dos reis mirant-se i al revers les armes representatives dels regnes, amb la al revers les armes representatives dels regnes, amb la magrana per Granada.magrana per Granada.

També s’anomena excel·lent el ducat encunyat a València.També s’anomena excel·lent el ducat encunyat a València.

10

DinerDiner Nom de monedes de plata de l’edat mitjana i posteriors, de molt diferents Nom de monedes de plata de l’edat mitjana i posteriors, de molt diferents

valors, lleis i tipologies. El nom de diner ve de valors, lleis i tipologies. El nom de diner ve de denariusdenarius, moneda de , moneda de plata, unitat del llarg i durador sistema monetari romà que es va iniciar plata, unitat del llarg i durador sistema monetari romà que es va iniciar el 211 aC i va seguir amb molt pocs canvis fins la caiguda de l’imperi. De el 211 aC i va seguir amb molt pocs canvis fins la caiguda de l’imperi. De fet, el denari romà es segueix emprant com moneda durant molt més fet, el denari romà es segueix emprant com moneda durant molt més temps.temps.

Carlemany fa la primera encunyació de moneda a la península després Carlemany fa la primera encunyació de moneda a la península després de la invasió àrab i el diner n’és la unitat inferior del sistema, que es de la invasió àrab i el diner n’és la unitat inferior del sistema, que es devalua poc a poc; al s. X tenia un 80-60% de plata i al XII baixa fins un devalua poc a poc; al s. X tenia un 80-60% de plata i al XII baixa fins un 12%. Després de l’època carolíngia s’encunyen diners a diferents països. 12%. Després de l’època carolíngia s’encunyen diners a diferents països. El ral d’argent barcelonès, equivalent a 12 diners, s’anomenava El ral d’argent barcelonès, equivalent a 12 diners, s’anomenava diner diner d’argent barcelonèsd’argent barcelonès

Els àrabs, en molts aspectes continuadors també del món romà, Els àrabs, en molts aspectes continuadors també del món romà, encunyen encunyen dinarsdinars (de (de denariusdenarius) ja des del s. VII i avui encara és el nom de ) ja des del s. VII i avui encara és el nom de la unitat monetària de molts països entre els quals podem mencionar la unitat monetària de molts països entre els quals podem mencionar Algèria, alguns Emirats, Iran, Iraq, Iemen, Jordània, Líbia, Kuwait, Algèria, alguns Emirats, Iran, Iraq, Iemen, Jordània, Líbia, Kuwait, Tunísia, … (tot i que l’activitat mercantil seguia el patró-or)Tunísia, … (tot i que l’activitat mercantil seguia el patró-or)

Com explica el gran coneixedor Miquel Crusafont, a Catalunya fins ben Com explica el gran coneixedor Miquel Crusafont, a Catalunya fins ben entrat el s. XIX les comptabilitats es porten en lliures, sous i diners. entrat el s. XIX les comptabilitats es porten en lliures, sous i diners. Posteriorment la paraula ha evolucionat cap un valor genèric.Posteriorment la paraula ha evolucionat cap un valor genèric.

11

DoblerDobler

Moneda d’aMoneda d’argent equivalent a dos diners. Fou creat rgent equivalent a dos diners. Fou creat per Jaume I el 1222 i s’anomenà també per Jaume I el 1222 i s’anomenà també diner de diner de doblencdoblenc. Es segueix encunyant i se’n conserven de . Es segueix encunyant i se’n conserven de Pere de Portugal, encunyats a Menorca; de Carles I, Pere de Portugal, encunyats a Menorca; de Carles I, encunyats a Eivissa; els últims són de Carles II. Com encunyats a Eivissa; els últims són de Carles II. Com en la major part de les monedes que comentem, el en la major part de les monedes que comentem, el dobler presenta també diversitat de lleis de l’argent, dobler presenta també diversitat de lleis de l’argent, segons les èpoques.segons les èpoques.

A Castella hi ha la A Castella hi ha la dobladobla també amb valors diversos; també amb valors diversos; n’hi ha de 20 maravedís fins a 35, 36 i 38.n’hi ha de 20 maravedís fins a 35, 36 i 38.

12

CroatCroat Moneda d’argent que garanteix el municipi barcelonès el Moneda d’argent que garanteix el municipi barcelonès el

1257, confirma Pere II el 1285 i es converteix en insígnia 1257, confirma Pere II el 1285 i es converteix en insígnia del període d’expansió catalanoaragonesa. Equival a 12 del període d’expansió catalanoaragonesa. Equival a 12 diners de tern, per la qual cosa inicialment s’anomenava diners de tern, per la qual cosa inicialment s’anomenava ternatternat o o diner barceloní d’argentdiner barceloní d’argent i, per la creu que hi ha al i, per la creu que hi ha al revers, es coneixia per revers, es coneixia per crocesignatumcrocesignatum i d’aquí croat. i d’aquí croat.

Tot i que d’un tipus semblant se n’encunyaven a diferents Tot i que d’un tipus semblant se n’encunyaven a diferents ciutats i països d’Europa des del s. X i XI, a Catalunya hi ciutats i països d’Europa des del s. X i XI, a Catalunya hi hagué molta oposició pel jurament de no alterar le moneda hagué molta oposició pel jurament de no alterar le moneda de terns fet per Jaume I i son fill i hereu al consell de de terns fet per Jaume I i son fill i hereu al consell de Barcelona; fou aquest últim, ja Jaume II, que va poder Barcelona; fou aquest últim, ja Jaume II, que va poder encunyar el croat barcelonès. Té divisors, mig croat, terç, encunyar el croat barcelonès. Té divisors, mig croat, terç, quart i sisè. Al començament va mantenir la llei i va ser quart i sisè. Al començament va mantenir la llei i va ser una moneda estable però, passats els primers temps, se’n una moneda estable però, passats els primers temps, se’n redueix el pes i la llei i, per tant, el valor. També se redueix el pes i la llei i, per tant, el valor. També se n’encunyen d’or com el d’en Joan II, que reproduïm. n’encunyen d’or com el d’en Joan II, que reproduïm.

13

Ardit, Carlí, RalArdit, Carlí, Ral ArditArdit. Moneda catalana de billó, de baix contingut d’argent del s. . Moneda catalana de billó, de baix contingut d’argent del s.

XVI al XVIII. En principi va substituir l’antic dobler equivalent a XVI al XVIII. En principi va substituir l’antic dobler equivalent a 2 diners.2 diners.

CarlíCarlí. Nom donat a diferents monedes encunyades per reis de nom . Nom donat a diferents monedes encunyades per reis de nom Carles, o bé per d’altres que s’hi van inspirar. El Carles, o bé per d’altres que s’hi van inspirar. El carlí siciliàcarlí sicilià, és el , és el nom que va prendre a partir de Martí el Jove, el 1402, la moneda nom que va prendre a partir de Martí el Jove, el 1402, la moneda d’argent que hi havia a Sicília. Es va anivellar amb el valor del d’argent que hi havia a Sicília. Es va anivellar amb el valor del croatcroat de Barcelona i amb Ferran II fou substituït pel tarí (1 de Barcelona i amb Ferran II fou substituït pel tarí (1 tarítarí = = 2 2 carlinscarlins). Se n’emeten fins que s’acaba el regne de Nàpols.). Se n’emeten fins que s’acaba el regne de Nàpols.

RalRal. Moneda reial en oposició a la local, comtal o episcopal. Podia . Moneda reial en oposició a la local, comtal o episcopal. Podia se d’or, d’argent o de billó i habitualment el nom anava se d’or, d’argent o de billó i habitualment el nom anava acompanyat del valor o del nom del metall: acompanyat del valor o del nom del metall: ral d’argentral d’argent, , ral ral d’argent de Valènciad’argent de València, , ral de billóral de billó, , ral de Mallorcaral de Mallorca, ..., ...

14

I.3 la moneda es sistematitzaI.3 la moneda es sistematitza

Els Reis Catòlics es troben una situació política, econòmica Els Reis Catòlics es troben una situació política, econòmica i monetària caòtica. N’hi inicien l’organització . Ja el 1475 i monetària caòtica. N’hi inicien l’organització . Ja el 1475 fan una Ordenança per la qual mantenen de moment la fan una Ordenança per la qual mantenen de moment la moneda d’or, argent i billó que havia circulat durant el moneda d’or, argent i billó que havia circulat durant el regnat d’Enric IV de Castella.regnat d’Enric IV de Castella.

El 1491 Ferran ordena al seu lloctinent de Sardenya que El 1491 Ferran ordena al seu lloctinent de Sardenya que unifiqui el valor de la moneda de l’illa (reg. 3666 de l’arxiu unifiqui el valor de la moneda de l’illa (reg. 3666 de l’arxiu de la Corona d’Aragó).de la Corona d’Aragó).

El 13 de juny de 1497 la Pragmàtica de Medina del Campo El 13 de juny de 1497 la Pragmàtica de Medina del Campo dóna prioritat a la moneda de valor, l'excel·lent i, com hem dóna prioritat a la moneda de valor, l'excel·lent i, com hem vist, li afegeix la magrana. vist, li afegeix la magrana.

15

I.4 de la moneda dels petits regnes a la I.4 de la moneda dels petits regnes a la del poder imperialdel poder imperial A Europa, el Renaixement -amb el seu esperit humanístic que considera A Europa, el Renaixement -amb el seu esperit humanístic que considera

el ser humà com a centre del món, en front del teocentrisme medieval- i el ser humà com a centre del món, en front del teocentrisme medieval- i la consolidació de la burgesia dilueixen el feudalisme i reforcen el poder la consolidació de la burgesia dilueixen el feudalisme i reforcen el poder dels nous monarques en tots els àmbits.dels nous monarques en tots els àmbits.

A la Península aquest fet ve augmentat A la Península aquest fet ve augmentat -pel Descobriment que aporta entre d’altres coses una gran quantitat -pel Descobriment que aporta entre d’altres coses una gran quantitat

d’or i plata. d’or i plata. -per les polítiques comercials de monopoli-per les polítiques comercials de monopoli -per la imposició d’aranzels als productes estrangers -per la imposició d’aranzels als productes estrangers -per la política d’aliances matrimonials-per la política d’aliances matrimonials

Amb tot això es passa de la fragmentació de l’últim terç del s. XV a un Amb tot això es passa de la fragmentació de l’últim terç del s. XV a un poder imperial immens a la primera meitat del s. XVI, en mans de Carles I, poder imperial immens a la primera meitat del s. XVI, en mans de Carles I, que converteix els seus territoris en la primera potencia imperial i que converteix els seus territoris en la primera potencia imperial i monetària.monetària.

16

I.5 falsificació de monedaI.5 falsificació de moneda

Hi ha notícies de falsificació de moneda durant tota la seva Hi ha notícies de falsificació de moneda durant tota la seva història i de les sancions que el fet comportava en les diferents història i de les sancions que el fet comportava en les diferents societats i èpoques. També de l’existència de col.leccionistes de societats i èpoques. També de l’existència de col.leccionistes de monedes falses.monedes falses.

Com dada significativa en relació a l’època del Descobriment, Com dada significativa en relació a l’època del Descobriment, recordem que la falsificació de moneda ja a “Las Partidas” de recordem que la falsificació de moneda ja a “Las Partidas” de Alfonso el Sabio es castigava amb la pena de mort (“que sea Alfonso el Sabio es castigava amb la pena de mort (“que sea quemado de manera que muera”). Més tard es va suprimir la quemado de manera que muera”). Més tard es va suprimir la pena de mort. Els Reis Catòlics la van introduir de nou, la qual pena de mort. Els Reis Catòlics la van introduir de nou, la qual cosa n’indica el tarannà general a tots els efectes. cosa n’indica el tarannà general a tots els efectes.

17

doble doble excel·lentexcel·lent

, dels , dels Reis Reis

Catòlics Catòlics 1497. Or1497. Or

croat, Joan croat, Joan IIII

1481-1495. 1481-1495. OrOr

18

ducat de Ferran IIducat de Ferran II anomenats localment anomenats localment

principats, a les seques principats, a les seques de Barcelona i Perpinyàde Barcelona i Perpinyà

metall: Ormetall: Ordiàmetre: 20 mm.diàmetre: 20 mm.

pes: 3,5 gr.pes: 3,5 gr.

19

100 ducats100 ducatsJoana i el seu fill Joana i el seu fill

Carles ICarles Imetall: Ormetall: Or

diàmetre: 82 mmdiàmetre: 82 mmpes: 359 gr.pes: 359 gr.

20

mig ralmig ralCarles I, 1535/1537Carles I, 1535/1537

MallorcaMallorcametall: Platametall: Plata

diàmetre : 19 mm.diàmetre : 19 mm.Pes: 1,15 gr.Pes: 1,15 gr.

21

II – la compravenda al Nou MónII – la compravenda al Nou Món

IIII.1 intercanvi de productes.1 intercanvi de productes

Les societats indígenes solien dur a terme les accions Les societats indígenes solien dur a terme les accions de compravenda a base de l’intercanvi de productes. de compravenda a base de l’intercanvi de productes. Fins i tot a molts museus hispanoamericans es parla Fins i tot a molts museus hispanoamericans es parla d’elements premonetaris, entre els quals destaquen:d’elements premonetaris, entre els quals destaquen:

aliments (sal, cacau, tabac, iuca, plàtans, blat de moro, aliments (sal, cacau, tabac, iuca, plàtans, blat de moro, animals domèstics ..)animals domèstics ..)

eines i manufactures (petites destrals, tallants, eines i manufactures (petites destrals, tallants, enformadors, cisells, ceràmica, teixits, ornaments, ..)enformadors, cisells, ceràmica, teixits, ornaments, ..)

closques de mol·luscs marins.closques de mol·luscs marins.

22

els tlaxcalteques els tlaxcalteques obsequien Cortésobsequien Cortés

tapís del segle XVI, on es veuen eines, ceràmica, collars ...tapís del segle XVI, on es veuen eines, ceràmica, collars ...

23

II.2 intercanvi de productesII.2 intercanvi de productes el CACAU el CACAU

El cacau va esdevenir gairebé una veritable moneda.El cacau va esdevenir gairebé una veritable moneda. En En primer terme entre els maiesprimer terme entre els maies

El El theobroma cacaotheobroma cacao és un arbre de 8 a 10 m, de flors blanques o és un arbre de 8 a 10 m, de flors blanques o rosades, menudes, que surten de la tija en grups petits. Els rosades, menudes, que surten de la tija en grups petits. Els fruits en baia. La panotxa té uns 20 cm. de llarg i uns 8 d’ample. fruits en baia. La panotxa té uns 20 cm. de llarg i uns 8 d’ample. Ja madurs tenen dintre d’una polpa de 30 a 40 llavors que són Ja madurs tenen dintre d’una polpa de 30 a 40 llavors que són els grans de cacau.els grans de cacau.

Dels grans de cacau, se'n feia la xocolata, que té l’origen al nou Dels grans de cacau, se'n feia la xocolata, que té l’origen al nou continent, especialment a Centreamèrica.continent, especialment a Centreamèrica.

Els maies foren els primers a consumir-lo i en feien una beguda Els maies foren els primers a consumir-lo i en feien una beguda picant que acompanyaven amb espècies com la vainilla i amb picant que acompanyaven amb espècies com la vainilla i amb mel. En gaudien els pobres i els rics. També l’empraven per a mel. En gaudien els pobres i els rics. També l’empraven per a cerimònies religioses. cerimònies religioses.

24

el CACAU - 2el CACAU - 2

Els asteques l’havien d’importar de lluny. Aquest Els asteques l’havien d’importar de lluny. Aquest fet va incrementar-ne el valor ja que l’apreciaven fet va incrementar-ne el valor ja que l’apreciaven molt. Entre ells el cacau es considerava una molt. Entre ells el cacau es considerava una veritable moneda fins al punt d’exigir als pobles veritable moneda fins al punt d’exigir als pobles conquerits el pagament dels tributs en grans de conquerits el pagament dels tributs en grans de cacau.cacau.

Tot això va asombrar els descobridors i López de Tot això va asombrar els descobridors i López de Gómara, secretari particular de Cortés l’anomena Gómara, secretari particular de Cortés l’anomena “el fruto más importante de todos”. D’altres “el fruto más importante de todos”. D’altres cronistes en diuen “almendras pecuniarias”. cronistes en diuen “almendras pecuniarias”.

El plaer de la xocolata (“chocoalt”) es reservava per El plaer de la xocolata (“chocoalt”) es reservava per als sectors privilegiats de la població, governants, als sectors privilegiats de la població, governants, noblesa, sacerdots, militars i comerciants rics.noblesa, sacerdots, militars i comerciants rics.

Sembla que el cacau durant molt de temps va seguir Sembla que el cacau durant molt de temps va seguir utilitzant-se com moneda, fins i tot quan els utilitzant-se com moneda, fins i tot quan els conqueridors ja havien establert el sistema conqueridors ja havien establert el sistema monetari de la metròpolis.monetari de la metròpolis.

25

II.3 einesII.3 eines / monedes ? / monedes ?

tallantstallants. De làmina de coure en forma de T . De làmina de coure en forma de T (uns 11x14 cm; 60g.). El cronista Bernal Diaz (uns 11x14 cm; 60g.). El cronista Bernal Diaz del Castillo explica que els indígenes les del Castillo explica que els indígenes les intercanviaven amb els espanyols. La mida, el intercanviaven amb els espanyols. La mida, el fet que són totes exactes, i la fragilitat com eina fet que són totes exactes, i la fragilitat com eina fa pensar en el seu valor de moneda i així les fa pensar en el seu valor de moneda i així les consideren al “Museo Arqueológico” de Madrid.consideren al “Museo Arqueológico” de Madrid.

cisellscisells. De làmina de coure (uns 18 cm; 12-. De làmina de coure (uns 18 cm; 12-13g.). Hi ha notícies de troballes de lots a 13g.). Hi ha notícies de troballes de lots a tombes d’ Oaxaca i referències de cronistes tombes d’ Oaxaca i referències de cronistes espanyols sobre el seu ús a mercats indígenes espanyols sobre el seu ús a mercats indígenes al s. XVI; si hi afegim la fragilitat com eina, cal al s. XVI; si hi afegim la fragilitat com eina, cal pensar en el valor monetaripensar en el valor monetari

26

II.4 closques de mol.luscs marinsII.4 closques de mol.luscs marins

A l’A l’Equador Equador es conserven closqueses conserven closques d’d’espondilusespondilus, al Museu , al Museu Numismàtic de Quito. Els indígenes de la costa s’havien Numismàtic de Quito. Els indígenes de la costa s’havien especialitzat en recollir-ne i les comercialitzaven al natural o especialitzat en recollir-ne i les comercialitzaven al natural o treballades.treballades.

Tenien gran demanda als Andes, on es consideraven l’ofrena Tenien gran demanda als Andes, on es consideraven l’ofrena preferida dels déus.preferida dels déus.

El mercat dels intercanvis a llarga distància era controlat per El mercat dels intercanvis a llarga distància era controlat per petits grups de poder i prestigi social, els petits grups de poder i prestigi social, els mindalaesmindalaes..

A la A la costa est d’Amèrica del Nordcosta est d’Amèrica del Nord de les closques de les de les closques de les cloïsses cloïsses mercenaria mercenariamercenaria mercenaria, tallades i polimentades, s’en , tallades i polimentades, s’en feia granadura de valor ornamental (el feia granadura de valor ornamental (el wampunwampun) per fer collars ) per fer collars i altres adorns.i altres adorns.

27

II.5 falsificació de moneda al Nou MónII.5 falsificació de moneda al Nou Món

Hi ha notícies que també del cacau-moneda hi havia Hi ha notícies que també del cacau-moneda hi havia falsificacions.falsificacions.

Sembla que clofolles de cacau, buides i desproveïdes Sembla que clofolles de cacau, buides i desproveïdes dels grans, s’omplien de fang, perquè passessin com dels grans, s’omplien de fang, perquè passessin com autèntiques. I que les anomenaven “cachuachichiua” autèntiques. I que les anomenaven “cachuachichiua” (amb les reserves que exigeixen les transcripcions).(amb les reserves que exigeixen les transcripcions).

És ben cert que “la condició humana” passa per És ben cert que “la condició humana” passa per damunt de fronteres, societats, èpoques i continents damunt de fronteres, societats, èpoques i continents ben diferents.ben diferents.

28

II.6 de l’intercanvi a la monedaII.6 de l’intercanvi a la moneda Els conqueridors van trobar, per tant, un panorama de Els conqueridors van trobar, per tant, un panorama de

compravenda ben diferent del seu. Ràpidament hi van posar compravenda ben diferent del seu. Ràpidament hi van posar mà, sobre tot per la facilitat que suposava la gran riquesa de les mà, sobre tot per la facilitat que suposava la gran riquesa de les mines d’or i plata dels nous territoris. Or i plata que van mines d’or i plata dels nous territoris. Or i plata que van trasl.ladar també a la metròpoli. S’ha calculat que entre els anys trasl.ladar també a la metròpoli. S’ha calculat que entre els anys 1500 i 1650 van arribar a Espanya 181 tones d’or i 16.886 de 1500 i 1650 van arribar a Espanya 181 tones d’or i 16.886 de plata.plata.

Es van establir “Casas de Fundición i Rescate” a la vora dels Es van establir “Casas de Fundición i Rescate” a la vora dels jaciments.jaciments.

Es fan aviat les primeres monedes, la Es fan aviat les primeres monedes, la macuquinamacuquina. Són . Són monedes d’or i de plata, fabricades a cop de martell, de factura monedes d’or i de plata, fabricades a cop de martell, de factura rústica i de forma irregular.rústica i de forma irregular.

Més avant s’estableixen Cases de Moneda. Enseguida, Més avant s’estableixen Cases de Moneda. Enseguida,

mitjançant Cèdules Reials, a les províncies d’Amèrica es va mitjançant Cèdules Reials, a les províncies d’Amèrica es va crear moneda de característiques semblants en pes, llei i metalls crear moneda de característiques semblants en pes, llei i metalls a les de la metròpoli. El sistema fou similar per a tota a les de la metròpoli. El sistema fou similar per a tota l’Amèrica.l’Amèrica.

29

30

real de a 8real de a 8 de Guatemala de Guatemalalleg. anverslleg. anvers: REX CAROLVS IIII: REX CAROLVS IIIID.D.(eo)(eo) G. G.(ratia)(ratia) HISPAN. HISPAN.(iarum)(iarum) ET IND. ET IND.(iarum)(iarum) REX REX

8 escudos 8 escudos de Santiagode Santiagolleg.anverslleg.anvers: : CAROLVS III D. G. CAROLVS III D. G. HISP. ET IND.HISP. ET IND.

31

Bibliografia Bibliografia a consultar per aquests a consultar per aquests comentariscomentaris

Joaquim Botet y Sisó (1976), Joaquim Botet y Sisó (1976), Les Monedes CatalanesLes Monedes Catalanes, 3 vols., edició facsímil de , 3 vols., edició facsímil de l’IEC, Puvill-editor, Barcelonal’IEC, Puvill-editor, Barcelona

Miquel Crusafont (1982). Numismàtica de la corona Catalano-Aragonesa Miquel Crusafont (1982). Numismàtica de la corona Catalano-Aragonesa Medieval, BarcelonaMedieval, Barcelona

Antonio Beltran (1987), Antonio Beltran (1987), Introducción a la Numismática UniversalIntroducción a la Numismática Universal, ed.Istmo, , ed.Istmo, MadridMadrid

Charles Morazé (1952), Charles Morazé (1952), Principios generales de Historia, Economia i SociologiaPrincipios generales de Historia, Economia i Sociologia, , pròleg de Jaume Vicens Vives, ed. Teide, Barcelonapròleg de Jaume Vicens Vives, ed. Teide, Barcelona

Dinero exótico. Una nueva colección del Museo ArqueológicoDinero exótico. Una nueva colección del Museo Arqueológico, ed. Museo , ed. Museo Arqueológico Nacional, Madrid, febrer-abril 2001Arqueológico Nacional, Madrid, febrer-abril 2001

EuroaventuraEuroaventura (1999), Fundació La Caixa, Barcelona (1999), Fundació La Caixa, Barcelona Documentació de l’arxiu de la Corona d’AragóDocumentació de l’arxiu de la Corona d’Aragó www.dlh.lahora.com.ecwww.dlh.lahora.com.ec http://web.cortland.eduhttp://web.cortland.edu www.brounet.com.uywww.brounet.com.uy www.museosdecostarica.comwww.museosdecostarica.com www.culturaprecolombina.sion.comwww.culturaprecolombina.sion.com