la trapa (i) (10-15-24-34-38-39)l’inventari general de béns i drets de l’ajuntament...

La Trapa (I) (10-15-24-34-38-39) (10) CAMÍ QUE VA A SES BASSES / CAMÍ DE SES ROTES / CAMÍ DE SES BASSES / CAMÍ

DES CAMPÀS LOCALITZACIÓ Municipi: Andratx. Fulls del mapa 1: 5.000: 697-7-4 / 697-7-3 / 697-6-4 / 697-6-3. Inici: carretera de Pollença a Andratx, Ma-10 al coll de sa Gramola. Final: cases de ses Basses. Longitud: 3.375 m. DOCUMENTACIÓ - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Plan Nacional de Vías Provinciales (1973). - Inventari general de Béns i Drets (2005). - Pla Territorial de Mallorca. SENYALITZACIÓ

Fites Pintades Indicadors Panells

Un cartell "Camí des Campàs" a l´inici del camí.

DELIMITACIÓ LATERAL Sí

No obert i reixa.

LIMITACIÓ DE PAS Sí

No - Una cadena amb un pany prop de ses Pedrisses.

OBSERVACIONS - Camí d'interès excursionista Sí No RECOMANACIONS

Inclusió a l'Inventari de Béns Municipals Obertura d'un Expedient d'investigació Protecció per interès constructiu

TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins prop de Can Pep de Son Viguet. Tipologia: carro/pista Tipus de ferm: terra Longitud: 3.375 m Amplada mínima: 2,7 m Seguiment: sense problemes Estat: regular El ferm es troba en mal estat. Interès constructiu Sí No Elements constructius

Cadena Paret Clavegueres

Pont Escalons Pujadors

Escopidors Ratlletes Gual empedrat

Pedres passadores Paretons Marges

DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 7 de gener de 1753 Guillem Pujol capbrevava una peça de terra de pertinències del Campàs. “Afronta la integra terra de una part ab terras de Guillem Terrades Perxota, de altre ab terras de Guillem Pujol de Son Moner, de altre ab terras de las matexas pertinencias del dit denunciant, y altre ab terras que tambe foren de les matexas pertinentias de Macia Pujol fill de Balthazar, mediant las fitas y designacions siguents: ço es demun el camí qui va al lloch de las Bassas se troba una fita, y de aquí tira capamunt a una fita se troba circa 200 passas mes amunt, y de aquí va dret a un forat negra que hy ha en el tall del camp, y de aquí tira a confrontar ab terras de las Bassetas, y la altre part que es prop de la paret al capdevall se troba una retxa sobre un fiter, y de aquí tira dret circa 200 passas mes amunt a una altre fita ahont se troba una altre retxa, o, dret, y de aquí torna a confrontart ab las terras de las Bassetas.” (ARM. P-104).

El 2 de març de 1763 Guillem Pujol capbrevava una peça de terra del Campàs, que “Affronta la integra terra de una part ab terras de Guillem Terrades Perxota, de altre ab terras de las matexas pertinencias de Macia Pujol fill de Balthazar mediant las fitas, y designacions siguens ço es que demunt el cami qui va al lloch de las Bassas se troba una fita...” (ARM. P-110).

Segons la norma 50 del Pla Territorial de Mallorca, aprovat definitivament pel Ple del Consell de Mallorca en sessió de 13 de desembre de 2004. BOIB núm. 188 Ext. de 31 de desembre de 2004, s’han creat les rutes d’interès naturalísitic, entre les quals hi ha la Ruta Pedra Seca. Segons aquesta norma els traçats de les rutes esmentades s’hauran d’incloure en el planejament municipal i seran vinculants a l’hora de redactar les adaptacions, revisions o els nous planejaments urbanístics. S’haurà de preveure una zona de protecció al voltant de cada un dels elements que la constitueixen on es prohibeixin actuacions que puguin malmetre o perjudicar el patrimoni catalogat, les visulas, l’entorn o la qualitat paisatgística de la ruta i, a la vegada, mantenir-es en condicions de ser transitades i obertes al públic. A l’annex cartogràfic d’aquest Pla apareix cartografiat aquest camí com a part de la Ruta Pedra Seca. Camí de ses Rotes

El gener de 1973, el Grup de Treball de Balears, encarregat directe a les illes de

l'elaboració del Plan Nacional de Vías Provinciales, demanava a tots els ajuntaments la seva col·laboració per dur a terme la primera etapa de l'esmentat pla, que tenia com a objecte la catalogació de tots els camins d'ús permanent i servei públic existents a la provincia (veure. 3.1.19 Annex).

Pel que fa a les notícies que l’Ajuntament d’Andratx envià per formar aquest pla, el camí de ses Rotes és un dels inclosos dins el Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo de Andraitx, del mateix any, amb inici a Son Benet i final al Coll de sa Gramola, amb una longitud de 6 quilòmetres i una amplada total de 3 metres (Consell de Mallorca. Vies i Obres. Sense signatura). Aquesta documentació també fa referència al camí de ses Basses de s’Hereu, núm 38. Camí de ses Basses

El camí de ses Basses està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell Insular de Mallorca (1993). Dins el terme municipal d’Andratx, a l’apartat “Altres Camins del terme” diu: “ Vell camí de carro fins a ses Basses des del Coll de sa Gramola. És el primer tram del camí a la Trapa per aquest indret.”, més envant també diu “camí de carro ampliat per poder passar-hi cotxes“. (Pàg. 64). Camí des Campàs

En el ple del 29 de febrer de 1996 el consistori andritxol va tractar la proposta de posar nom als disseminats i alguns carrers dels nuclis de població del terme, entre el quals apareixia, en els disseminats del barri primer, “Camí de Ses Rotes de S’Hereu (nueva rotulación, camino que llega al Campas); també apareix en els disseminats d’Andratx, el “Camí des Campàs (camino nueva rotulación sito en Carretera Estellenchs” (AMA. Sense signatura).

L’Inventari General de Béns i Drets de l’Ajuntament d’Andratx, format per la

Secretaria el 31 de desembre de 2004, i aprovada la rectificació anual en sessió plenària del 2 de novembre de 2005, inclou, sota l’epígraf I-C, la Guia de carrers del terme municipal, en la qual trobam, a la zona d’Andratx, el camí des Campàs, grafiat en el plànol corresponent amb la referència C.

DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d). En el futlletó dedicat a excursions pel terme apareix un itinerari que va a la Trapa pel Cap Fabioler, amb una longitud aproximada de 15 km. - AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d.) El camí des Campàs està inclòs en el Catàleg de camins del terme municipal d’Andratx, elaborat per l’Ajuntament, amb una amplària de 2’90 metres i un estat de conservació molt dolent. - ANDRAITX. Núm. 2547. Any XXXIV. El 15 de maig de 1954 apareix una descripció de l’excursió a la Trapa: “...proseguir después hasta esta villa y "Coll de Sa Gramola" donde se iniciará la marcha a pié por "Es Campás". Mirador del "Cap Fobiolé", estribaciones costeras, Mirador de "Sa Escaleta" y predio "La Trapa", y después [...] se continuará por el sendero sobre la "Cala Ambaset" hasta Sant Telmo...” (pàg. 2).

- HABSBURG-LORENA, LL, S. (1869-91), tom V, pàg 45-86. L’arxiduc fa referència al camí catalogat on diu: “. A partir del coll de sa Gramola el camí tomba en el pendís esquerra, abandonant a l’esquerra el sender que va muntanya avall a la vall de s’Arracó. Hom arriba a petites marjades, protegides per un pinaret de pins. Hom travessa la vall i arriba llavors a una segona clotada, a la qual en segueix encara una altra, que desemboca a la coma de sa Gramola, separada per la coma d’en Campàs i conreada parcialment en marjades. Hom arriba al pendís suau anomenat es Campàs, [...]. El viarany continua anguilejant amunt per un turó rocós tan sols cobert de mates. [...]. Llavors hom baixa entre pins a una valleta solitària, albirant l’ample mar per damunt la cresta dentada. Hom continua caminant pel pendís del turó [...]. Ultrapassant la darrera avançada, hom arriba a la caseta de ses Basses per un terreny friable de marga blanquinosa. Més avall, sota aquest pendís conreat, hi ha una altra caseta, a la qual hom arriba passant per la petita font de ses Basses.” - FONT I MARTORELL (1964). A “Cincuenta excursiones a pie por la isla de Mallorca”, cita l’itinerari a la trapa pel Coll de Sa Gramola: “Al terminar de subir el “Coll de sa Gran Mola” se verá, a mano izquierda, una especie de planicie, arrancando de ella dos caminos leñadores casi juntos, uno de ellos en ascenso y el otro llano (izquierda y derecha respectivamente). En este lugar se inicia la marcha tomando el de la derecha o sea por el de terreno llano. Pronto discurre el camino en una pronunciada pendiente ascendente, llegándose a un pequeño “coll”( puerto). Una vez subido puede efectuarse el descenso por un sendero bien visible, que salva una serie de virajes. Se prosigue siempre por el mismo camino[...]. Después de un rato de marchar por el camino llano se inicia una subida en pronunciado repecho, dejandose a mano izquierda un camino descendente. A poco rato se verán enfrente una pequeñas casas[...]” (Pàg. 65-68.) - GRUP BALEAR D’ORNITOLOGIA I DEFENSA DE LA NATURALESA (GOB) (1998), a la guia de passeig de La Trapa anomena diverses rutes d’accés:” 3-Pel camí del coll de Sa Gramola, en el punt quilomètric 106 de la carretera Andratx-Estellencs.” - A la Guia dels pobles de Mallorca corresponent al poble d’Andratx (2002) es dedica un apartat a la Trapa, on podem llegir: “...Per arribar a la Trapa hi ha diverses opcions: la més llarga partint del coll de la Gramola, al quilòmetre 106 de la carretera Pollença-Andratx. El camí parteix d’alguns metres abans de la fita quilomètrica. A l’esquerra de la carretera, cal davallar un petit desnivell i passar una esplanada; a l’altra banda hi ha un entreforc de dos camins; agafarem el de la dreta. Per aquest vial arribarem al conjunt de cases conegut com ses Basses. El camí acaba en una casa rústica.” (pàg. 23). - HEINRICH, H. (1989). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 1. a l’excursió 11 (Bequeme Wanderung nach La Trapa ab Kilometerstein 106 der Autostrabe C-710, Abstieg nach Sant Telm). (pàg 79-88). - HEINRICH, H. (1989). Fa referència a part del camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 1. a l’excursió 12 (Mit guter Kondition und Abenteurergeist durch das Gebiet der wilden Bergziegen nach La Trapa). (pàg 89-93). - HEINRICH, H. (2000). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca Wanderungen durch die Südwestregion. Band 2. a l’excursió 12 (Felswanderung über die phantastischen Küstenklippen von Ses Serres. (pàg 129-136). - HEINRICH, H. (2003). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca Wanderungen durch die Südwestregion. Band 1. a l’excursió 11 (Bequeme Wanderung nach La Trapa ab Kilometerstein 106 der Autostrabe C-710, Abstieg nach Sant Elm (San Telmo)). (pàg 91-100).

- LLOFRIU, P. (1989). A la seva obra “Caminant per Mallorca” descriu l’itinerari des d’Andratx fins a la Trapa pel coll de Sa Gramola, on diu: “[...] Del coll estant, veurem dos camins de carro-de cotxe- que arranquen paral·lels: agafarem elde la dreta. Seguirme sempre el camí principal fins a ses Basses; deixam aviat a la dreta el camí des Ratjolí, i després d’altres, que hem de cuidar de no prendre.[...] Tenim l’Esclop a l’esquena [...], i a l’esquerra els puigs des Voltor, des Campàs i sa Paret des Moro.[...] El camí passa, com hem dit, per davant les cases de ses Basses”. (pàg 17-21) - SASTRE, J. & SASTRE, V. (2002). Al seu llibre Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana I. Excursió 3: La Marina de Ses Basses ( Morro d’en Fabioler – Ses Basses – es Campàs – es Ratjolí) Ens toca seguir el nostre camí, orientat ara cap a l’est, en direcció al coll de sa Gramola. [...] El camí principal passa el collet del puig de Cas Guixers, [...] i i s’arrambla al puig d’en Macià Andreu [...] Ara, de baixada, ja entram a la contrada des Campàs”. (pàgs 57-58). - VALERO, G. (1993), el camí apareix parcialment descrit per a la seva obra Camins i paisatges. Itineraris culturals per l’illa de Mallorca (I), on descriu l’itinerari des de el coll de la Gramola fins a la Trapa: “[...] El nostre camí parteix d’uns seixanta o setanta metres abans de la fita quilomètrica.[...] A l’altra banda del planiol trobam l’entreforc de dos amples camins de carro. Ens hem de decantar cap al camí de la dreta, que és la via que condueix a les Basses. [...] El camí es manté molt uniforme, serpentejant suaument i amb petits i lleugers desnivells.[...] arribam a la zona de les Basses, on existeixen diversos habitatges. El camí ample acaba en una rústica i petita casa.[...]” (pàg 17-35). - VELA LOZANO, A. (1994), el camí catalogat apareix descrit al seu llibre Andar por las sierras de Mallorca, a l’itinerari núm. 1 (La Trapa) (pàg. 79-86). - VELA LOZANO, A. (2000), el camí catalogat apareix descrit al seu llibre Mallorca. Por la sierra de Tramuntana, a l’itinerari núm. 1 (Sa Trapa) (pàg. 75-83). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor (realitzat aproximadament entre 1913-1921). Escala 1/100.000. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (realitzat aproximadament al 1930-31, 2a edició). Escala 1/100.000. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1948). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 697- II. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1958). Mapa Nacional Topográfico Parcelario. Escala 1/10.000. Apareix amb el nom de “Camino de sas Basas”. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1959). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Fulls 697 (I-IV). Apareix amb el nom de “camí de ses Basses”. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1965). Cartografía Militar de España. Escala 1/10.000. Fulls 697 (I -IV).

- Plànol de Carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del ayuntamiento de Andraxt (Plan Nacional de Vías Provinciales, 1973). Escala 1:25.000. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Municipi d’Andratx-Calvià-Estellencs. Escala 1/10.000. Fulls 697 (2-3). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1988). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 697 (37-27). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1993). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 697 (37-27). - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix amb el nom de “camí de ses Basses”. - Centro de Gestión Catastral y Cooperación Tributaria (1995). Término de Andratx. Provincia de Baleares. Escala 1/5.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1997). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 697- II. Apareix amb el nom de “camí de ses Basses”. - AJUNTAMENT D’ANDRATX (1998). Parcelario de rústica Andratx. Escala 1/10.000. Apareix amb el nom de “camí des Campàs”. - VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000.

(15) CAMÍ QUE VA A SES BASSES I A LA

TRAPA / CAMÍ DE SES BASSES A LA TRAPA LOCALITZACIÓ Municipi: Andratx. Fulls del mapa 1: 5.000: 697-6-4 / 697-6-3 / 697-7-3. Inici: camí que va a ses Basses, a les cases de ses Basses. Final: camí des Coll des Cairats al santuari de la Trapa, núm. 26. Longitud: 2.486 m. DOCUMENTACIÓ - Assenyalament de l'amplada del camí. - Pla Territorial de Mallorca. SENYALITZACIÓ



No


No



TRAMS - Tram 1 Continuació del camí fins a es Forn, prop de la Trapa. Tipologia: ferradura/tirany Tipus de ferm: terra Longitud: 1.896 m Amplada mínima: 1,2 m Seguiment: fàcil Estat: regular El camí es troba parcialment envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 2 Tipologia: ferradura Tipus de ferm: terra Longitud: 590 m Amplada mínima: 1,1 m Seguiment: fàcil Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 14 de desembre de 1868 “...se dio cuenta de otra solicitud presentada por Ramon Castañer esponiendo que varios vecinos del lugar la Arracó sufraganeo de esta villa han estrechado el camino transversal que del punto conocido por la Creveta conduce a la Trapa y a las Basas, en terminos que imposibilita el libre transito por el mismo camino, solicitando que la comision de caminos de este Ayuntamiento pase a examinar el referido camino, y es especial los puntos conocidos por can Maria, y en una propiedad de Antonio Juan Prim, y en su vista disponen lo que sea mas arreglado a justicia. La junta despues de un detenido examen y enterados de lo espuesto por uno y otro solicitante, acordaron por unanimidad de votos, que pasara la comision de obras del seno de este Ayuntamiento a reconocer los puntos mencionados en los referidos caminos, en vista de lo acordado y con esta misma fecha asi quedó decretado al margen de dichas solicitudes”. La comissió de camins passà inspecció “...en donde señalaron dicho camino con trece palmos de ancho que en su concepto son necesarios para transitar libremente por dicho camino; cuyo dictamen fue igualmente aprobado por unanimidad de votos...” (AMA. Sign. 91). Aquesta documentació també fa referencia al camí de ses rotes de s’Hereu, núm 38.

Segons la norma 50 del Pla Territorial de Mallorca, aprovat definitivament pel Ple del Consell de Mallorca en sessió de 13 de desembre de 2004. BOIB núm. 188 Ext. de 31 de desembre de 2004, s’han creat les rutes d’interès naturalísitic, entre les quals hi ha la Ruta Pedra Seca. Segons aquesta norma els traçats de les rutes esmentades s’hauran d’incloure en el planejament municipal i seran vinculants a l’hora de redactar les adaptacions, revisions o els nous planejaments urbanístics. S’haurà de preveure una zona de protecció al voltant de cada un dels elements que la constitueixen on es prohibeixin actuacions que puguin malmetre o perjudicar el patrimoni catalogat, les visulas, l’entorn o la qualitat paisatgística de la ruta i, a la vegada, mantenir-es en condicions de ser transitades i obertes al públic. A l’annex cartogràfic d’aquest Pla apareix cartografiat aquest camí com a part de la Ruta Pedra Seca. Camí de ses Basses a la Trapa

El camí de ses Basses a la Trapa està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell Insular de Mallorca (1993) dins el terme municipal d’Andratx: “ De les cases de ses Basses parteix un tirany en direcció nord que ben aviat gira capa ponent vorejant la costa. Discorre entre el Puig de ses Basses i els espadats costers, i després de deixar enrera una desviació a la dreta que va fins al cap Fabioler, s’endinsa dins la vall de Sant Josep i ja dins el bosc arriba a enllaçar amb la pista que ve del cementiri de s’Arracó i arriba a les cases de la Trapa.” ( Pàg. 53 ). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d). En el futlletó dedicat a excursions pel terme apareix un itinerari que va a la Trapa pel Cap Fabioler, amb una longitud aproximada de 15 km. - ANDRAITX. Núm. 2547. Any XXXIV. El 15 de maig de 1954 apareix una descripció de l’excursió a la Trapa: “...proseguir después hasta esta villa y "Coll de Sa Gramola" donde se iniciará la marcha a pié por "Es Campás". Mirador del "Cap Fobiolé", estribaciones costeras, Mirador de "Sa Escaleta" y predio "La Trapa", y después [...] se continuará por el sendero sobre la "Cala Ambaset" hasta Sant Telmo...” (pàg. 2). - HABSBURG-LORENA, LL, S. (1869-91), tom V, pàg 45-86. L’arxiduc fa referència al camí catalogat on diu: “[...] Ultrapassant la darrera avançada, hom arriba a la caseta de ses Basses per un terreny friable de marga blanquinosa. Més avall, sota aquest pendís conreat, hi ha una altra caseta, a la qual hom arriba passant per la petita font de ses Basses. El camí serpenteja altre cop sobre blocs de conglomerat pujant la següent avançada. [...]. El viarany condueix a baix en tres incòmedes giragonses. Darrera la tercera avançada hi ha la petita vall de la Trapa, que ja coneixem.” - FONT I MARTORELL (1964). Al seu llibre Cincuenta excursiones a pie por la isla de Mallorca, cita l’itinerari a la trapa pel Coll de Sa Gramola: A poco rato se verán enfrente una pequeñas casas[...] y se toma a mano derecha en subida.[...]. Se toma uno ( tirany) que hay en frente en dirección a un terreno rocoso que se va salvando por el sendero, siempre orientándose hacia la derecha [...]Al llegar al terreno llano se cruza una “sitja” y se entra en camino de leñador por el que ya sin interrupción deberá proseguirse, pasándose sin dificultades una pared y descendiendo pronto hasta las casas de la Trapa.” (Pàg. 65-68). - GRUP BALEAR D’ORNITOLOGIA I DEFENSA DE LA NATURALESA (GOB.) (1998). A la guia de passeig de La Trapa anomena diverses rutes d’accés:” 3-Pel camí del coll de Sa Gramola, en el punt quilomètric 106 de la carretera Andratx-Estellencs.”

- A la Guia dels pobles de Mallorca corresponent al poble d’Andratx (2002) es dedica un apartat a la Trapa, on podem llegir: “... Per aquest vial arribarem al conjunt de cases conegut com ses Basses. El camí acaba en una casa rústica. Del costat dret de la casa surt un sender que ens conduirà al puig de ses Basses, prop del qual trobarem una cruïlla que condueix al mirador del cap Fabioler. Tornam pel mateix camí i arribarem al vial de carro que, en davallada, ens conduirà fins a la Trapa” (pàg. 23). - HEINRICH, H. (1989). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 1. a l’excursió 11 (Bequeme Wanderung nach La Trapa ab Kilometerstein 106 der Autostrabe C-710, Abstieg nach Sant Telm). (pàg 79-88). - HEINRICH, H. (1989). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 1. a l’excursió 12 (Mit guter Kondition und Abenteurergeist durch das Gebiet der wilden Bergziegen nach La Trapa). (pàg 89-93). - HEINRICH, H. (2003). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca Wanderungen durch die Südwestregion. Band 1 a les excursions 11 (Bequeme Wanderung nach La Trapa ab Kilometerstein 106 der Autostrabe C-710, Abstieg nach Sant Elm (San Telmo)) i 12 (Mit guter Kondition und Abenteuergeist durch das Gebiet der wilden Bergziegen nach La Trapa). (pàg 91-105). - LLOFRIU, P. (1989). A a la seva obra “Caminant per Mallorca” descriu l’itinerari des d’Andratx fins a la Trapa pel coll de Sa Gramola, on diu: “[...] El camí passa, com hem dit, per davant les cases de ses Basses, i després per un petit bosquet. Ací esdevé estret, i sols és trasitable a peu. Aviat arriba un escaló de la “carena” del puig de ses Basses, on es bifurca [...] per l’esquerra arribariem directament a la Trapa”. - SASTRE, J. & SASTRE, V. (2002). A al seu llibre Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana I. Parla del camí catalogat a l'excursió 3: La Marina de Ses Basses ( Morro d’en Fabioler – Ses Basses – es Campàs – es Ratjolí), del que diu: “El tirany pel qual transitam no és gaire definit. En lleuger ascens passa a la dreta de dos petits porxos, [...] El camí trepitja dues sitges, [...]. Vora una desviació a l’esquera que va a la part més baixa del comellar des Forn. El nostre caminet segueix en pujada constant, i sempre en direcció nord/nord-est, d’esquena a la Trapa. ( pàg.55) Deixam enrera el mirador del morro d’en Fabioler i recuperam el camí de ses Basses. El sender és ben marcat , encara que esquerp i un pèl incòmode. És un caminoi sense domesticar, modelat pel flux continuat d’excursionistes que fan la ruta de la Trapa. [...] L’itinerari va baixant gradualment, tot vorejant el vessant nord del puig de ses Basses. [...] El camí, més definit, baixa prop d’un redol de pins i passa ran d’una cresta rocosa on s’arrecera una caseta de roter, Can Pep Serra. (pàgs. 49 –64). - VALERO, G. (1993). El camí apareix parcialment descrit per a la seva obra Camins i paisatges. Itineraris culturals per l’illa de Mallorca (I), on descriu l’itinerari des de el coll de la Gramola fins a la Trapa. “Per darrera la construcció, des de la seva dreta i enllaçant amb el camí de carro que tot just s’ha acabat, parteix un caminoi de cabra o tirany de muntanya que ens condueix [...] amb el mar a la dreta i el puig de les Basses just a l’esquerra, ja que el camí avança pel seu coster [...]. [...] La caminada pel senderó de muntanya estret peró ben definit [...]. ...] El camí [...]avança pel coster nord-occidental del puig de la Trapa[...] poc després [...] enllaçam amb el camí ample que ve de l’Arracó.[...] És un camí de carro que davalla ràpidament cap a la Trapa.[...].” (pàg 17-35).

- VELA LOZANO, A. (1994). El camí catalogat apareix descrit al seu llibre Andar por las sierras de Mallorca, a l’itinerari núm. 1 (La Trapa) (pàg. 79-86). - VELA LOZANO, A. (2000). El camí catalogat apareix descrit al seu llibre Mallorca. Por la sierra de Tramuntana, a l’itinerari núm. 1 (Sa Trapa) (pàg. 75-83). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament com a camí de ferradura. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1959). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Fulls 697 (I-IV). Apareix parcialment el tram 2. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1965). Cartografía Militar de España. Escala 1/10.000. Full 697- II. Apareix el tram 2; i el tram 1 parcialment. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1988). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27). Apareix el tram 2 com a camí de ferradura. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1993). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27). Apareix el tram 2 com a camí de ferradura. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix el tram 1 parcialment amb el nom de “camí de la Trapa”. - VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000.

(24) CAMÍ DES COLL DES CAIRATS / CAMÍ DEL

COLL DE LA PALOMERA A LA PUNTA BLANCA

LOCALITZACIÓ Municipi: Andratx. Fulls del mapa 1: 5.000: 697-5-4 / 697-6-4. Inici: camí de s'Arracó a Sant Elm. Final: zona urbana de Sant Elm. Longitud: 2.497 m. DOCUMENTACIÓ - Camí veïnal. - Camí municipal. - Plan Nacional de Vías Provinciales (1973). - Obres per part de l'Administració. - Pla d'Obres de construcció i millora de camins rurals del Govern Balear (1989). - Inventari general de Béns i Drets (2005). SENYALITZACIÓ


- Un cartell " Camí de la Font des Morers" al coll des Cairats - Dos cartells "Camí Punta de sa Galera" al tram 2 - Un d'"Avinguda de la Trapa" a la zona urbana de Sant Elm i un de "camí de Can Tomeví" al final del tram 3.


No


No



TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància d'uns 900 m. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 900 m Amplada mínima: 2,7 m Seguiment: sense problemes Estat: regular El ferm es troba puntualment en mal estat Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 2 Des de el Coll des Cairats fins prop de Can Tomeví Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 892 m Amplada mínima: 2,7 m Seguiment: sense problemes Estat: regular El ferm es troba en mal estat Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 3 Continuació del camí fins prop de la zona urbana de Sant Elm. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 591 m Amplada mínima: 3,2 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 4 Tipologia: pista Tipus de ferm: asfalt Longitud: 114 m Amplada mínima: 5,2 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius





DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: Camí des coll des Cairats (tram 1)

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 20 de setembre de 1939 un dels regidors “...interesa la reparación del camino denominado "d’es Coll d’es Cairats" a la cual cooperarán los vecinos interesados. El Sr. Alcalde acepta la peticion formulada y manifiesta delegar al propio gestor que la formula, para que cuida de que se efectuen las obras que ha solicitado, para lo cual dispondrá de la cooperación del personal de este Ayuntamiento, que presta servicio en s’Arracó” (AMA. Sign. 131).

En el ple del 10 d’agost de 1976 el consistori municipal acordà per unanimitat

sol·licitar a la Diputació Provincial la redacció del projecte tècnic d’asfaltat del camí municipal del Coll des Cairats (AMA. Sign. 142).

El 5 d’octubre de 1976 el consistori municipal determinà procedir a la

pavimentació asfàltica dels camins de Ses Veles, Es Coll Baix, Ses Penyes, Sa Coma Freda, Coll des Cairats, Son Pericasses, en les seves dues vertents i Son Tió (AMA. Sign. 142).

En una altra sessió del 7 de juny de 1977 el consistori municipal aprovà l’expedient d’urgència per a la realització de les obres del camí municipal del Coll des Cairats, a s’Arracó (AMA. Sign. 142).

En el ple del 27 d’octubre de 1989 un dels regidors suggeria l’ampliació de la

relació de camins per incloure en el pla d’obres de construcció i millora de camins de servei rural de Balears, i que s’hi afegís el camí des Coll des Cairats, “...ya que debido al mal estado del mismo, dificulta su circulación, y que se remita el acuerdo a la Conselleria d’Agricultura i Pesca de las Illes Balears, a la mayor brevedad posible...”, proposta que fou aprovada (AMA. Sense signatura).

En el ple del 29 de febrer de 1996 el consistori andritxol va tractar la proposta de

posar nom als disseminats i alguns carrers dels nuclis de població del terme, entre el quals apareixia, en els disseminats de Sant Elm, el “Camí del Coll des Cairats (antes tramo perteneciente a Sa Font des Mores” (AMA. Sense signatura). Camí del coll de la Palomera a Punta Blanca

L’any 1971 Joan Cerdó Pons, enginyer de camins, canals i ports, elaborà el projecte de reparació amb macadam de diferents camins del terme municipal d’Andratx que havien resultat danyats pel tamporal, entre ells el camí de la Palomera fins el collet dels Cairats fins Punta Blanca, amb una longitud de 3 km i una amplada de 3 m (AMA. Sign. 2926).

El 18 d’octubre de 1971 el consistori andritxol acordà sol·licitar a la Diputació Provincial la subvenció del 75 % de les obres de recomposició dels camins danyats pel temporal de pluges del mes anterior. En la relació dels camins inclosos apareix el camí de la Palomera al Coll des Cairats, amb un pressupost de 669.250 pts (AMA. Sign. 140).

El gener de 1973, el Grup de Treball de Balears, encarregat directe a les illes de l'elaboració del Plan Nacional de Vías Provinciales, demanava a tots els ajuntaments la seva col·laboració per dur a terme la primera etapa de l'esmentat pla, que tenia com a objecte la catalogació de tots els camins d'ús permanent i servei públic existents a la provincia (veure. 3.1.19 Annex).

Pel que fa a les notícies que l’Ajuntament d’Andratx envià per formar aquest pla, el camí de la Palomera fins al collet des Cairats, fins a Punta Blanca, és un dels inclosos dins el Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo de Andraitx, del mateix any, amb inici la carretera de Sant Elm i final a Punta Blanca, amb una longitud de 3 quilòmetres i una amplada total de 3’5 metres (Consell de Mallorca. Vies i Obres. Sense signatura).

El 26 de juliol de 1973 el consistori andritxol, davant la convocatòria de la Diputació

Provincial de subvencions per procedir a la reparació de camins municipals, acordà sol·licitar ajuda econòmica per a la pavimentació asfàltica dels següents camins: Des Coll Baix, de la Coma Freda fins a Son Sampol, de Son Ensenyat fins a la font d’en Bosc, de Ses Penyes, del Coll de la Palomera a la Punta Blanca, de Son Xina i de s’Arracó a la font d’en Bosch (AMA. Sign. 141). Camí de sa font des Morers (tram 1)

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 10 d’octubre de 1973 es donà lectura a la instància d’un veïnat “...solicitando la desafectación de una porción del camino de sa Font des Morés a la altura del Coll des Cairats toda vez que dicho tramo no se utiliza por haber sido rectificado convenientemente dicho camino vistos los informes emitidos por los servicios tecnicos y jurídicos municipales, los Sres. asistentes acordaron por unanimidad que se proceda a tramitar el expediente de desafectación al uso público de la porción del expresado camino en forma reglamentaria”. Així, el 19 de desembre de 1973 l’ajuntament votà la proposta acordà “1º Aprobar el expediente de desafectación total al uso público de un tramo del Camino de la Font dels Morés a la Altura del Coll des Cairats, según resulta y de Conformidad con la documentación al efecto presentada, por no utilizarse dicho camino por haber sido rectificado convenientemente...” (AMA. Sign. 141).

En una altra sessió del 29 de maig de 1978 l’ajuntament andritxol acordà sol·licitar a la Diputació Provincial la inclusió dins el pla de cooperació de l’any en curs del “...Proyecto de regularización de firme y dotación de firme asfáltico de los caminos siguientes: Ses Penyes, Font d’en Bosch y cruce camino Ses Penyes, Coma Freda, Son Xina, Se Font des Morés, Son Pericasas, Coll Baix, Ses Veles y desde Carretera Puerto al Saluet” (AMA. Sign. 142).

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 26 d’abril de 1991

s’acordà la rotulació d’una sèrie de camins veïnals, entre els quals hi havia, a la travessia sense nom de la carretera que va al Port a Camp de Mar, el camí de sa Font des Morers (AMA. Sense signatura).

Camí de Can Tomeví (trams 3 i 4)

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 26 d’abril de 1991 s’acordà la rotulació d’una sèrie de camins veïnals, entre els quals hi havia, a la travessia sense nom de la carretera que va al Port a Camp de Mar, el camí de Can Tomaví (AMA. Sense signatura).

L’Inventari General de Béns i Drets de l’Ajuntament d’Andratx, format per la Secretaria

el 31 de desembre de 2004, i aprovada la rectificació anual en sessió plenària del 2 de novembre de 2005, inclou, sota l’epígraf I-C, la Guia de carrers del terme municipal, en la qual trobam, a la zona de Sant Elm, el camí de Can Tomaví, grafiat en el plànol corresponent amb la referència G. Camí de la Trapa a Sant Elm (trams 3 i 4)

En carta remesa per l’Ajuntament d’Andratx al Consell de Mallorca el 24 de setembre de 1993, el consistori andritxol sol·licitava la inclusió del camí de Cala Egos i el camí de la Trapa a Sant Elm dins el programa de rehabilitació dels antics camins de la Serra de Tramuntana (ACM. Registre núm. 4682).

DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d). En el futlletó dedicat a excursions pel terme apareix un itinerari que va a la Trapa pel Cap Fabioler, amb una longitud aproximada de 15 km. - AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d.). El tram 1 del camí apareix amb el nom de camí de sa Font des Morers al Catàleg de camins del terme municipal d’Andratx, amb una amplària de 2’70-2’90 metres i un estat de conservació dolent. El tram 2 apareix amb el nom de camí de sa Punta de sa Galera i està inclòs en el Catàleg de camins del terme municipal d’Andratx, amb una amplària de 2’70 -3 metres i un estat de conservació dolent; i els trams 3 i 4 apareixen com

a camí de Can Tomaví, inclòs en el Catàleg de camins del terme municipal d’Andratx, amb una amplària de 2’70 metres i un estat de conservació regular. - HABSBURG-LORENA, LL, S. (1869-91), tom V, pàg 45-86. L’arxiduc fa referència a part del camí catalogat on diu:”Per contra, guiem les passes cap al nord. A l’altra banda de Sant Elm, el viarany ens prota valleta avall, travessa el llit del torrent de la Punta Blanca i va recte, no lluny de la mar, sobre els pendissos aplanats del turó, on de tant en tant apareixen grups de pins melis. Llavors hom deixa un camí paral.lel al mar i puja a dalt al llarg del torrent de la Punta Blanca, que recorre una valleta bastant fèrtil, que més amunt queda dividida en dues parts per una avançada del turó. Si hom continua caminant per la part situada a la dreta, des del punt de vista de la vall, obtendrà com més amunt es faci una vista cada cop més dilatada de la muntanya de la Trapa. [...].” - BALEAR D’ORNITOLOGIA I DEFENSA DE LA NATURALESA (GOB.) (1998). La Trapa: guia de passeig. anomena diversos camins: A La Trapa hi podeu anar a peu per tres camins: 1- Des de Sant Elm, pel camí de Can Tomeuí, que continua per un tirany empinat. 2- Pel camí que travessa el Collet de La Trapa, que comença uns 150 metres després del cementeri de S’Arracó. 3-Pel camí del coll de Sa Gramola, en el punt quilomètric 106 de la carretera Andratx-Estellencs. [...] a La Trapa pel coll de Sa Gramola, passant pel mirador del cap Fabioler, i baixar cap a Sant Elm pel camí de Can Tomeuí. - CONSELL DE MALLORCA (2006). En el futlletó titulat Caminar per L’ALTRA MALLORCA apareix un itinerari dedicat a la Trapa, amb inici i final a Sant Elm, amb una longitud de 6 km i una durada de 4 hores (pàg. 4-7). - FONT I MARTORELL (1964). El camí catalogat apareix a l’excursió « Puig d’en Farineta – torre de cala en Basset », on podem llegir : «[...] Como podrá verse fácilmente, el camino (que es el antiguo de Sant Telm) desciende por un puerto (“coll”) en virajes, el cual no debe seguirse, sino que, orientados de cara a la Dragonera, se debe tomar un atajo que hay antes de iniciarse el primer viraje, que enlaza enseguida con un camino carretero que deberá seguirse unos dos kilómetros, hasta que enlaza en perpendicular, con otro estrecho, que deberá tomarse a la izquierda y continuando por él y sin tomar nunca otros que a él desembocan a mano derecha, se llegará al predio “Can Tomeuí” [...]” (pàg. 59-64). - HEINRICH, H. (1989). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 1. A l’excursió 10 (Steiler Anstieg nach La Trapa mit ständigem Ausblick auf die bizarre Felsinsel Sa Dragonera). (pàg 70-78). - HEINRICH, H. (1989). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 1. A l’excursió 12 (Mit guter Kondition und Abenteurergeist durch das Gebiet der wilden Bergziegen nach La Trapa). (pàg 89-93). - HEINRICH, H. (1997). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca Südwest, a l’excursió 9 (Auf dem “Seeräuber-Weg” von S’Arracó nach San Telm, zurüch über Es tres Picons). (pàg 97-107). - HEINRICH, H. (1997). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca Südwest, a l’excursió 10 (Über den Coll des Colom ab S’Arracó Waldwanderung zwischen Farineta und Puig de Ses Fel·les). (pàg 108-114). - HEINRICH, H. (2003). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca Wanderungen durch die Südwestregion. Band 1. A les excursions 9 (Bergwanderung auf die Farineta (324 m), auch Puig d’en Basset genannt, ab Friedhof von S’Arracó),

10 (Steiler Anstieg nach La Trapa ab Sant Elm (San Telmo) mit ständigem Ausblick auf die bizarre Felsinsel Sa Dragonera) i 12 (Mit guter Kondition und Abenteuergeist durch das Gebiet der wilden Bergziegen nach La Trapa). (pàg 73-105). - SASTRE, J. & SASTRE, V. (2002). Fa referència al camí catalogat a l’excursió 2 La Vall del Silenci (s’Algar – Costa des Grecs – Torre de cala en Basset – cala en Basset – la Trapa) (pàgs. 33 – 48) ens descriu el camí catalogat “D’aquí es pot anar a Sant Elm, al coll de sa Palomera (carretera s’Arracó-Sant Elm) a la Trapa pel coll de ses Ànimes i també per un altre camí, a cala en Basset”. (pàg.40). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor (realitzat aproximadament entre 1913-1921). Escala 1/100.000. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (realitzat aproximadament al 1930-31, 2a edició). Escala 1/100.000. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1948). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (II-IV). - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1958). Mapa Nacional Topográfico Parcelario. Escala 1/10.000. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1959). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Fulls 697 (I-IV). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1965). Cartografía Militar de España. Escala 1/10.000. Fulls 697 (I-IV). - Plànol de Carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del ayuntamiento de Andraxt (Plan Nacional de Vías Provinciales, 1973). Escala 1:25.000. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Municipi d’Andratx-Calvià-Estellencs. Escala 1/10.000. Fulls 697 (2-3). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1988). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1993). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27). - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. - Centro de Gestión Catastral y Cooperación Tributaria (1995). Término de Andratx. Provincia de Baleares. Escala 1/5.000.

- INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1997). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 697- II. - VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000.

(34) CAMÍ DE SON JOAN / CAMÍ DES DAU /

CAMÍ DE S'ESCALETA / CAMÍ DE CAN DAMES LOCALITZACIÓ Municipi: Andratx Fulls del mapa 1: 5.000: 697-6-4 / 697-6-5 Inici: nucli urbà de s'Arracó, prop del pont de Can Rodella. Final: font des Bosc. Longitud: 1497 m DOCUMENTACIÓ - Camí públic. - Camí rural. - Camí veïnal. - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Camí municipal. - Plan Nacional de Vías Provinciales (1973). - Obres per part de l'Administració. - Camí transversal. - Projecte d'alineacions i rasants. - Retolació del camí. SENYALITZACIÓ


- Un cartell de "Camí Can Rodella" a l'inici del camí. - Un cartell de "Barri Son Guiem" uns 400 metres després de l'inici del camí.


No paret, obert i reixa.


No



TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins al punt on travessa el torrent de sa Font des Bosc. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 817 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 2 Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 680 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: En el ple de l’Ajuntament d’Andratx del 14 de desembre de 1868 es llegí la petició d’un veïnat “...solicitando que la comisión de caminos de este Ayuntamiento pase a examinar una pared que está construyendo Guillermo Castell y Juan al lado del camino transversal que partiendo de la carretera que dirige al predio son Juan conduce a San Telmo...” (AMA. Sign. 91).

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 25 de gener 1869 “...se dio cuenta del dictamen por la comision de caminos, manifestando haberse trasladado al camino transversal que partiendo del camino que dirige al predio son Juan conduce a san Telmo, en el punto conocido por el Dau y, ca sa Raconera [...] en cuyo punto señalaron la anchura de dicho camino transversal en trece palmos que son los que en su concepto son necesarios para poder transitar libremente por el mismo camino, cuyo dictamen fue aprobado por unanimidad de votos” (AMA. Sign. 91).

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 16 de setembre de 1872 es passà a la comissió de camins i servituds públiques la so·licitud de diversos veïnats : “...una

solicitud presentada por Gabriel Bosch pidiendo la demarcacion de un camino travesal situado en el parage llamado el Cós, otra de Gaspar Alemañy pidiendo permiso para edificar una casa al lado del camino travesal denominado de Can Burgos y otra de Pedro Pujol Escaleta pidiendolo para edificar una casa al lado del camino travesal que del vecinal de Arracó conduce a Son Juan por el puente denominado den Dames...” (AMA. Sign. 94). En una altra sessió plenària celebrada el 9 de març de 1873 es va llegir una sol·licitud d’un particular demanant permís per construir uan casa “...lindante con el camino vecinal que dirije a San Juan en la Arracó...” (AMA. Sign. 95).

En el ple celebrat per l’Ajuntament d’Andratx el 7 d’octubre de 1874 s’autoritzà a un veïnat per edificar una casa “...al lado del travesal que conduce al predio son Juan...” (AMA. Sign. 95).

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 12 d’octubre de

1892 es passà a la comissió de camins una instància de diversos veïnats de s’Arracó “...pidiendo se obligue a los vecinos de dicho lugar que mediante la construccion de pared han estrechado el paso del camino que desde el arroyo inmediato al camino vecinal de dicho lugar conduce a la casa llamada Can Juan Gran a que la repongan en su primitivo estado y que se señale camino capaz para transitar carruages desde dicho camino vecinal hasta la indicada casa Can Juan Gran”. Finalment, en el ple del 20 de novembre s’aprovà el dictamen de la comissió “...en cuyo informe propone la Comisión que este Ayuntamiento se inhiba del conocimiento del asunto de que se trata por considerar no es de competencias de la Autoridad Administrativa” (AMA. Sign. 95 b). En en el ple celebrat pel mateix ajuntament el 24 de setembre de 1900 es llegí una instància d’un veïnat sol·licitant permís per construir una casa “...a la vera del camino que partiendo del vecinal de s’Arracó, conduce a Son Juan. Enterado el Ayuntamiento, acordó que por la Comisión permanente de caminos se señale la línea a que debe someterse la construcción de la casa que se solicita” (AMA. Sign. 99). En una altra sessió plenària del 31 de març de 1902 també es llegí un altre instància d’un veïnat sol·licitant permís per construir una casa “...al lado del camino travesal (sic) llamado de Son Juan, del sufraganeo de esta villa S’Arracó...” (AMA Sign. 101).


Pel que fa a les notícies que l’Ajuntament d’Andratx envià per formar aquest pla, el tram 1 apareix com a camí de s’Arracó a s’hort de Son Castell és un dels inclosos dins el Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo de Andraitx, del mateix any, amb inici a la carretera de Sant Elm i final a s’hort de Son Castell, amb una longitud de 0’65 metres i una amplada total de 4 metres. A l’apartat d’observacions podem llegir: “Actualmente en reparación. Es municipal” i el tram 2 apareix amb el nom de camí de Son Joan té l’inici a la carretera de Sant Elm i final a Son Benet, amb una longitud de 1’5 quilòmetres i una amplada total de 4 metres. A l’apartat d’observacions podem llegir: “Actualmente en reparación. Es municipal” (Consell de Mallorca. Vies i Obres. Sense signatura). L’any 1986 es va formar el projecte de pavimentació asfàltica del camí de s’Arracó “...que arranca del P.K. 2,980 de la carretera PM 103, Andraitx-Sant Telmo y

termina en el casco de s’Arracó, enlazando de nuevo con dicha carretera” (AGCM. Sign. 1469/1). Al mapa que acompanya aquest projecte apareix grafiat el tram 1 del camí catalogat. Camí des Dau En una altra sessió celebrada el 9 de setembre de 1869 l’ajuntament andritxol acordà passar a la comissió de camins la sol·licitud d’un veïnat “...pidiendo se haga tapiar un hoyo que existe al lado del camino público llamado del Dau...” (AMA. Sign. 95 c).

El 7 de maig de 1912 l’Ajuntament d’Andratx va fer efectiu un pagament a Josep Porqueres “Por ptas 19 por jornales y 26’95 por materiales empleados en el camino del Dau en S’Arracó” (AMA. Sign. 1073). Camí de s’Escaleta En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 4 de setembre de 1871 es va passar a la comissió de camins la sol·licitud de Bartomeu Alemany Dames “...pidiendo permiso para edificar un banco o pared al lado del camino travesal (sic) llamado de la Escaleta...” (AMA. Sign. 93). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 18 de febrer de 1895 es va aprovar l’informe de la comissió de camins pel qual es donava permís a un veïnat “...para construir una casa al lado del camino transversal que dirige a Son Castell, en el sitio denominado S’Escaleta” (AMA. Sign. 95 c). El 4 d’agost de 1937 s’aprovà un compte de 217 pts per pagar els jornals i materials invertits en les obres d’eixamplament d’un dels ponts del camí de s’Escaleta (AMA. Sign. 130). Camí de Can Dames En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 9 d’octubre de 1899 es tractà la sol·licitud presentada per un veïnat demanat permís “...para construir un edificio establo y cochera a la vera del camino llamado de Can Dames en el sufraganeo de esta villa S’Arracó. Enterado el Ayuntamiento acordó que la instancia de que se acaba de dar cuenta pase a informe de la Comision de caminos del seno de esta corporación” (AMA. Sign. 99). L’11 de març de 1906 el consistori andritxol tractà la recepció del projecte de nova alineació i rasant “...de la calle del Cos en el camino denominado des Dau y de Can Damas en el sufraganeo de esta villa S’Arracó...” i acordà la seva exposició pública a efectes de reclamacions per espai de vint dies. En sessió del 22 d’abril del mateix any, i després d’estudiar les reclamacions presentades, s’aprovà el projecte d’alineacions i rasants elaborat per l’arquitecte provincial (AMA. Sign. 104). En el ple del 3 de setembre de 1911 “...se resolvió que en la partida de cincuenta pesetas importe de la parcela adquirida al lado del camino de Can Damas en S’Arracó adjunta al pozo de este nombre se pague del crédito consignado para obras en caminos” (AMA. Sign. 109), i en el del 29 d’octubre del mateix any s’aprovà el pagament de dos comptes, de 55’50 i 39’25 pts en concepte de jornals i materials emprats en la construcció d’un paretó en el camí de Can Dames (AMA. Sign. 110).

El 7 de novembre de 1911 l’Ajuntament d’Andratx va fer efectiu un pagament a Antoni Alemany, picapedrer, per jornals invertits en el camí de Can Dames, i un altre a Joan Borràs, “Por trabajo de su oficio en el muro a la vera del camino Can Damas en S’Arracó)” (AMA. Sign. 1073).

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 10 de febrer de 1972 un regidor “...paso a exponer las necesidades que afectaban a aquella entidad particularmente en materia de puentes y caminos, camino den dames, pont den bosch, camino de ses rotes, etc [...] Seguidamente el Sr. Alcalde recogiendo la propuesta del Sr. Bosch, afirmó que los caminos y puentes de este término serian objeto de las correspondientes atenciones en la medida que lo permitieran las disponibilidades económicas” (AMA. Sign. 140). Camí de sa font des Bosc

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 7 d’abril de 1937 es llegí una instància presentada per diversos propietaris de finques de s’Arracó “...las cuales tienen como camino de servicio el conocido por Camino de la Font des Bosch, por cuya importancia exponen que se obligan a cooperar a las obras de reparación, ensanche y mejora de tal vía...” (AMA. Sign. 129).

En un altre sessió del 18 d’agost de 1937 es feia saber que s’havien gastat 7.120 pts en les obres del camí veïnal de la font des Bosc (AMA. Sign. 130).

El 26 de juliol de 1973 el consistori andritxol, davant la convocatòria de la Diputació Provincial de subvencions per procedir a la reparació de camins municipals, acordà sol·licitar ajuda econòmica per a la pavimentació asfàltica dels següents camins: Des Coll Baix, de la Coma Freda fins a Son Sampol, de Son Ensenyat fins a la font d’en Bosc, de Ses Penyes, del Coll de la Palomera a la Punta Blanca, de Son Xina i de s’Arracó a la font d’en Bosch (AMA. Sign. 141).

L’any 1988 l’Ajuntament d’Andratx formà el projecte de pavimentació del camí de sa font des Bosc, a s’Arracó, a la memòria del qual podem llegir: “El presente Proyecto se redacta en cumplimiento de la resolución del Excmo. Sr. Presidente del Consell Insular de Mallorca comunicada en escrito nº 277 del Negociado de Cooperación, al conceder la Cooperación Técnica Total solicitada por el Ayuntamiento de Andraitx a efectos de definir las obras con cuya realización se verán satisfechas las necesidades expuestas por el propio Ayuntamiento en su petición, respecto de la pavimentación asfáltica del Camino denominado Sa Font d’es Bosch (S’Arracó)” (AGCM. Sign. 2252/2).

El 25 d’agost de 1989 l’ajuntament andritxol donava compte de l’escrit remés per la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear, sobre el pla d’obres de construcció i millora de camins rurals de servei d’explotacions agràries. Aquest pla de camins rurals de Balears, dut a terme entre 1989 i 1992, tenia com a objectiu millorar l’estat de la xarxa de camins rurals de les Illes, i segons l’article 2n del Decret 41/1992, pel qual s’establia el marc jurídic per a regular la col·laboració entre la CAIB i els municipis i mancomunitats en matèria de camins rurals, s’entenia per camí rural la via pública de comunicació situada fora de la xarxa de carreteres i en sòl no urbanitzable, d’amplada màxima de 4 m. més un metre de voreres, destinat a unir les explotacions agràries amb els centres urbans o les vies de comunicació generals.

L’Ajuntament acordà per unanimitat acollir-se a l’esmentat pla per financiar total o parcialment les obres dels següents camins d’Andratx: “...1º Camino Rural d’es Coll Baix y ramales. 2º Camino Rural de Sa Font d’es Bosch y de Ses Penyas. 3º Camino Rural de Sa Fon d’es Bosch (S’Arracó). 4º Camino Rural de Sa Coma a Son Moné. 5º Camino Rural d’es Coll d’En Boix (tramo). 6º Camino Rural de Son Avidala...” (AMA. Sense signatura).

En el ple del 17 d’octubre de 1997 s’aprovà el projecte de conveni de cooperació entre

la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’Ajuntament d’Andratx per al finançament d’actuacions en camins rurals, remés per la Conselleria d’Agricultura, Comerç e Indústria, en el que estaven incloses les obres del camí rural de la la Font des Bosc, i el 12 de desembre de 1997 s’aprovà el projecte d’acondicionament redactat pels tècnics municipals (AMA. Sense signatura). Camí de s’Arracó a ses Basses

El camí catalogat apareixen amb el nom de “camí de s’Arracó a ses Basses” i estan inclosos en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell Insular de Mallorca (1993) dins el terme municipal d’Andratx: “ Parteix de la vila de s’Arracó en direcció nord-oest i després de deixar el penyal des Corbs i el puig d’en Corso, travessa ses Planes i després puja per davora el Torrent de sa Font des Bosc fins arribar a ses Basses. Antigament era un camí de carro, però ha tornat un tirany de difícil seguiment ” (Pàg. 52). Camí de Son Guillem

En el ple del 29 de febrer de 1996 el consistori andritxol va tractar la proposta de posar nom als disseminats i alguns carrers dels nuclis de població del terme, entre el quals apareixia, en els disseminats del barri primer, “Camí de Son Guiem (prolongando el existente dándole el calificativo de Barri” (AMA. Sense signatura).


Secretaria el 31 de desembre de 2004, i aprovada la rectificació anual en sessió plenària del 2 de novembre de 2005, inclou, sota l’epígraf I-C, la Guia de carrers del terme municipal, en la qual trobam, a la zona de s’Arracó, la barriada de Son Guiem, grafiada en el plànol corresponent amb la referència F. Aquesta documentació fa referència al tram 2 del camí.

Carrer Porvenir


Secretaria el 31 de desembre de 2004, i aprovada la rectificació anual en sessió plenària del 2 de novembre de 2005, inclou, sota l’epígraf I-C, la Guia de carrers del terme municipal, en la qual trobam, a la zona de s’Arracó, el carrer Porvenir, grafiat en el plànol corresponent amb la referència núm. 5, 7. Aquesta documentació fa referència als primers 90 metres del camí. DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d). En el futlletó dedicat a excursions pel terme apareix un itinerari que va a la penya des Corb i ses rotes de s’Hereu, amb una longitud aproximada de 7 km i un desnivell de 200 m. - AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d). El camí catalogat apareix grafiat parcialment amb el nom de camí de Son Guillem, està inclòs en el Catàleg de camins del terme municipal d’Andratx, amb una amplària de 2’50-2’70 metres i un estat de conservació regular. - FONT I MARTORELL (1964). El camí catalogat apareix a l’excursió « Puig d’en Farineta – torre de cala en Basset », on podem llegir : « Aproximadamente a los treinta minutos del

comienzo se desvía el camino a la izquierda, pasando por un puente sobre un pequeño torrente, siendo este lugar el indicado para el desayuno por existir un pequeño manantial llamado “Sa Font des Bosc”[...]” (pàg. 59-64). - HEINRICH, H. (1989). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 1. a l’excursió 12 (Mit guter Kondition und Abenteurergeist durch das Gebiet der wilden Bergziegen nach La Trapa). (pàg 89-93). - HEINRICH, H. (2003). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca Wanderungen durch die Südwestregion. Band 1 a l’excursió 12 (Mit guter Kondition und Abenteuergeist durch das Gebiet der wilden Bergziegen nach La Trapa). (pàg 101-105). - VALLCANERAS, Ll. (2001). El camí apareix descrit a la seva obra 20 Itineraris alternatius per la serra de Tramuntana (III), Itinerari 1: Puig de ses Basses-Puig de ses Celles, (pàgs. 16-21) on descriu l’itinerari des de s’Arracó al Puig de ses Basses : “Sortirem des de el carrer del Porvenir i, quasi tot d’una, arribarem a una bifurcació del carrer, seguirem el ramal de la dreta [...] Un cop fora de la població, el camí seguiex asfaltat. Deixarem a l’esquerra una desviació amb un altre rètol amb la inscripció “Barri sa Clota”, i més envant una altra a la dreta amb un rètol de “Camí de Son Castell” i anirem pel que porta el rètol indicador “Barri de Son Guillem” [...]” (pàgs. 18-19) CARTOGRAFIA ON APAREIX: - GÓMEZ ÍMAZ (1895). Desde el Morro de la Vaca hasta Cabo Blanco.Hoja I. Escala 1:12.000. Comisión Hidrográfica. Madrid. - GÓMEZ ÍMAZ (1895). Carta desde el Torrent del Rejolí hasta la ensenada Carril. Escala indeterminada. Comisión Hidrográfica. Madrid. - (1890). Dragonera Island to Carril Bay including Palma Bay. Escala 1:48.890. Spanish Government Survey. - (1896). Du Cap Blanco à l’ile Dragonera. Escala indeterminada. Comission Hidrographique Espagnole. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor (realitzat aproximadament entre 1913-1921). Escala 1/100.000. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (realitzat aproximadament al 1930-31, 2a edició). Escala 1/100.000. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1948). Cartografía Militar de España. Fulls 697 (II-IV). Escala 1/50.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1958). Mapa Nacional Topográfico Parcelario. Escala 1/10.000. Apareix amb el nom “camino de sas Basas”. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1959). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Fulls 697 (II-II) i (I-IV). Apareix majoritàriament tot el camí.

- SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1965). Cartografía Militar de España. Escala 1/10.000. Fulls 697 (II-III i I-IV). Apareix majoritàriament tot el camí. - Plànol de Carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del ayuntamiento de Andraxt (Plan Nacional de Vías Provinciales, 1973). Escala 1:25.000. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Municipi d’Andratx-Calvià-Estellencs. Escala 1/10.000. Fulls 697 (2-3) i (3-3). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1988). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 697 (37-27). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1993). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 697 (37-27). - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. - Centro de Gestión Catastral y Cooperación Tributaria (1995). Término de Andratx. Provincia de Baleares. Escala 1/5.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1997). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 697- II. - VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000.

(39) CAMÍ DE SA CLOTA / CAMÍ DES

CASTELLÀS / CAMÍ DE S'AIGUA DE SA PARET LOCALITZACIÓ Municipi: Andratx Fulls del mapa 1: 5.000: 697-6-5 / 697-6-4 Inici: zona urbana de s'Arracó, prop del pont de sa Capella. Final: fins a una distància de 2233 metres. Longitud: 2233 m DOCUMENTACIÓ - Camí rural. - Plan Nacional de Vías Provinciales (1973). - Retolació del camí. - Inventari general de Béns i Drets (2005). SENYALITZACIÓ


- tres de "camí des Castellàs", un a l'inici del camí i els altres dos al llarg del tram 2.


No paret i reixa als trams 1 i 2 i obert a la resta.


No



TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a una distància de 180 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 180 m Amplada mínima: 4,4 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 2 Continuació del camí fins prop de Can Pereta Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 1.056 m Amplada mínima: 2,7 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 3 Continuació del camí fins prop de Can Farineta. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 222 m Amplada mínima: m Seguiment: fàcil Estat: regular El ferm es troba en mal estat. Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 4 Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 775 m Amplada mínima: m Seguiment: regular Estat: dolent Es troba molt envaït per la vegetació, hi ha marges esbaldregats i pins caiguts al camí. Interès constructiu Sí No Elements constructius





DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 20 d’abril de 1874 es tractà la petició de diversos veïnats que demanaven la concessió de la prestació personal “...para invertirla en recomposiciones del camino llamado de la Clota que conduce al punto llamado Agua de la Paret. Enterado el Ayuntamiento y considerando es de poca importancia el camino de que se trata, acordó no haber lugar a la concesion que se solicita” (AMA. Sign.95). En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 22 de desembre de 1987 es donà lectura al dictamen de la Comissió Informativa de Cultura sobre la compra d’una finca destinada a camp d’esports a s’Arracó, en el qual es pot llegir: “...que allí donde está ubicado, se necesitará un aparcamiento, porque el camino que se utiliza para llegar a dicho lugar es estrecho...”. Finalment s’acordà declarar d’urgència la compra de la finca, que feia partió, per l’est, amb terras de Macià Palmer Alemany mitjançant camí de 4 metres d’amplada, i es deia que “Dicha total finca está situada en el término de Antratx, lugar de S’Arracó, procedente del nominado Plá den Moné, y tambien Se Viñe y Se Torrete” (AMA. Sense signatura).

El projecte de clavegueram i xarxa de pluvials del nucli de s’Arracó data d’octubre de 1991, pel qual es dotà d’aquest servei a part del camí de sa Clota (AGCM. 2863/2). Camí des Castellàs En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament de s’Arracó el 15 d’octubre de 1928 es va tractar “...la conveniencia de abrir una calle que partiendo desde el Puente de sa Capella podria ir en línea recta hasta unirse con el camino rural que va hacia Es Costellas y C’an Guiem Nou pasando muy cerca del pequeño nucleo de casas denominado C’an Seuva; lo que constituiria una hermosa via y casi puede decirse un ensanche de población [...] se acuerda a la unanimidad hacer suyo el acuerdo de la Comisión Municipal Permanente, y que el Sr. Alcalde precediese al nombramiento del personal tecnico correspondiente para confeccionar los planos necesarios” (AMA. Sign. 144).

El 27 de gener de 1930 l’Ajuntament d’Andratx va fer efectiu un pagament a Joan Socias “...por pago de un plano de alineación y rasante de la calle en proyecto de construcción que debe ir desde el Pont de Sa Capella hasta el camino que conduce a Es Castellás” (AMA. Sign. 1094).

En el ple del 29 de febrer de 1996 el consistori andritxol va tractar la proposta de posar nom als disseminats i alguns carrers dels nuclis de població del terme, entre el quals apareixia, en els disseminats del barri primer, “Camí dels Castellàs (prolongando el existente hasta torrente” (AMA. Sense signatura).


Secretaria el 31 de desembre de 2004, i aprovada la rectificació anual en sessió plenària del 2 de novembre de 2005, inclou, sota l’epígraf I-C, la Guia de carrers del terme municipal, en la qual trobam, a la zona de s’Arracó, el camí des Castellàs, grafiat en el plànol corresponent amb la referència 4, 6. Camí de s’Aigua de sa Paret


Pel que fa a les notícies que l’Ajuntament d’Andratx envià per formar aquest pla, el camí de s’Aigua de sa Paret és un dels inclosos dins el Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo de Andraitx, del mateix any, amb inici a s’Arracó i final al puig de ses Petles, amb una longitud de 2’5 quilòmetres i una amplada total de 3 metres (Consell de Mallorca. Vies i Obres. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d). El camí des Castellàs està inclòs en el Catàleg de camins del terme municipal d’Andratx, elaborat per l’Ajuntament, amb una amplària de 2’30-2’50 metres i un estat de conservació dolent. - HEINRICH, H. (1989). Fa referència a part del camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 1. a l’excursió 9 (Bergwanderung von S’Arracó auf den Basset, auch Farineta oder Krippchen-Berg” genannt). (pàg 64-69). - HEINRICH, H. (1997). Fa referència a part del camí catalogat al seu llibre Mallorca Südwest (1997), a l’excursió 10 (Über den Coll des Colom ab S’Arracó Waldwanderung zwischen Farineta und Puig de Ses Fel·les). (pàg 108-114). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor (realitzat aproximadament entre 1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix majoritàriament. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (realitzat aproximadament al 1930-31, 2a edició). Escala 1/100.000. Apareix majoritàriament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1948). Cartografía Militar de España. Fulls 697 (II-IV). Escala 1/50.000.

- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1958). Mapa Nacional Topográfico Parcelario. Escala 1/10.000. Apareix parcialment. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1959). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Fulls 697 (II-III) i (I-IV). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1965). Cartografía Militar de España. Escala 1/10.000. Fulls 697 (II-III i I-IV). - Plànol de Carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del ayuntamiento de Andraxt (Plan Nacional de Vías Provinciales, 1973). Escala 1:25.000. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Municipi d’Andratx-Calvià-Estellencs. Escala 1/10.000. Full 697 (2-3) i (3-3). Apareixen els trams 1, 2 i el 3 parcialment. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1988). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 697 (37-27). Apareixen els trams 1, 2 i el 3 parcialment. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1993). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 697 (37-27). Apareixen els trams 1, 2 i el 3 parcialment. - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1, 2 i el 3 parcialment. - Centro de Gestión Catastral y Cooperación Tributaria (1995). Término de Andratx. Provincia de Baleares. Escala 1/5.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1997). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 697- II - VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000.

(36) CAMÍ DES COLL D'EN BOIX LOCALITZACIÓ Municipi: Andratx Fulls del mapa 1: 5.000: 697-7-5 / 697-7-6 Inici: carretera de Palma al Port d'Andratx Ma-1021, al Pla d'en Saldat. Final: camí des coll Baix, núm. 11 Longitud: 1984 m DOCUMENTACIÓ - Plan Nacional de Vías Provinciales (1973). - Obres per part de l'Administració. - Inventari general de Béns i Drets (2005). SENYALITZACIÓ


- Tres cartells de "Camí des Coll d'en Boix" al llarg del tram 2 i un de "camí des Coll " al final del tram 1.


No paret, obert i reixa.


No



TRAMS - Tram 1 Des de l'inci del camí fins a una llargària de 264 metres. Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 264 m Amplada mínima: 3,3 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 2 Tipologia: carro Tipus de ferm: asfalt Longitud: 1.720 m Amplada mínima: 2,7 m Seguiment: sense problemes Estat: bo Interès constructiu Sí No Elements constructius





DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 21 de març de 1898 s’acordà passar a la comissió de camins la sol·licitud d’un veïnat “...pidiendo autorización para construir un marjal en una finca de su propiedad situada a la vera de un camino en el sitio llamado Coll d’en Boix...” (AMA. Sign. 95 c).


Pel que fa a les notícies que l’Ajuntament d’Andratx envià per formar aquest pla, el camí des Coll d’en Boix és un dels inclosos dins el Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo de Andraitx, del mateix any, amb inici al carrer d’Andratx al port i final al camí des Coll Baix, amb una longitud de 2 quilòmetres

i una amplada total de 3 metres. A l’apartat d’observacions podem llegir: “Camino municipal” (Consell de Mallorca. Vies i Obres. Sense signatura).

L’any 1985 es redactà el projecte de pavimentació asfàltica del camí des Coll d’en Boix, “...en cumplimiento de la resolución del Excmo. Sr. Presidente del Consell Insular de Mallorca comunicada en escrito nº 440 del Negociado de Cooperación, al conceder la Cooperación Técnica Total solicitada por el Ayuntamiento de Andraitx a efectos de definir las obras cuya realización se verán satisfechas las necesidades expuestas por el propio Ayuntamiento en su petición, respecto de la pavimentación asfáltica del Camino denominado Coll d’en Boix...” (AGCM. Sign. 2154/1).

El 25 d’agost de 1989 l’ajuntament andritxol donava compte de l’escrit remés per la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear, sobre el pla d’obres de construcció i millora de camins rurals de servei d’explotacions agràries. Aquest pla de camins rurals de Balears, dut a terme entre 1989 i 1992, tenia com a objectiu millorar l’estat de la xarxa de camins rurals de les Illes, i segons l’article 2n del Decret 41/1992, pel qual s’establia el marc jurídic per a regular la col·laboració entre la CAIB i els municipis i mancomunitats en matèria de camins rurals, s’entenia per camí rural la via pública de comunicació situada fora de la xarxa de carreteres i en sòl no urbanitzable, d’amplada màxima de 4 m. més un metre de voreres, destinat a unir les explotacions agràries amb els centres urbans o les vies de comunicació generals.

L’Ajuntament acordà per unanimitat acollir-se a l’esmentat pla per financiar total o parcialment les obres dels següents camins d’Andratx: “...1º Camino Rural d’es Coll Baix y ramales. 2º Camino Rural de Sa Font d’es Bosch y de Ses Penyas. 3º Camino Rural de Sa Fon d’es Bosch (S’Arracó). 4º Camino Rural de Sa Coma a Son Moné. 5º Camino Rural d’es Coll d’En Boix (tramo). 6º Camino Rural de Son Avidala...” (AMA. Sense signatura).

L’Inventari General de Béns i Drets de l’Ajuntament d’Andratx, format per la Secretaria el 31 de desembre de 2004, i aprovada la rectificació anual en sessió plenària del 2 de novembre de 2005, inclou, sota l’epígraf I-C, la Guia de carrers del terme municipal, en la qual trobam, a la zona d’Andratx, el camí del Coll d’en Boix, grafiat en el plànol corresponent amb la referència I. DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d.). El camí del coll d’en Boix està inclòs en el Catàleg de camins del terme municipal d’Andratx, amb una amplària de 2’70 metres i un estat de conservació regular. - HEINRICH, H. (1997). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca Südwest, a l’excursió 7 (Der gemütliche Spaziergang von Andratx zum Hafen Port d’Andratx). (pàg 71-82). CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor (realitzat aproximadament entre 1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (realitzat aproximadament al 1930-31, 2a edició). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1948). Cartografía Militar de España. Fulls 697 (II-IV). Escala 1/50.000. Apareix aproximadament.

- INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1958). Mapa Nacional Topográfico Parcelario. Escala 1/10.000. Apareix aproximadament. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1959). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Fulls 697 (II-III). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1965). Cartografía Militar de España. Escala 1/10.000. Full 697- II. - Plànol de Carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del ayuntamiento de Andraxt (Plan Nacional de Vías Provinciales, 1973). Escala 1:25.000. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Municipi d’Andratx-Calvià-Estellencs. Escala 1/10.000. Fulls 697 (3-4). Apareix aproximadament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1988). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 697 (37-27). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1993). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Full 697 (37-27). - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. - Centro de Gestión Catastral y Cooperación Tributaria (1995). Término de Andratx. Provincia de Baleares. Escala 1/5.000. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1997). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 697- II. - VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000.

(38) CAMÍ DE SES ROTES (A) / CAMÍ DE SES ROTES DE S'HEREU / CAMÍ DE CAN SEGUINA

LOCALITZACIÓ Municipi: Andratx Fulls del mapa 1: 5.000: 697-6-5 / 697-6-4 / 697-6-3 Inici: camí de Son Joan, núm. 34. Final: camí que va a ses Basses, núm. 10. Longitud: 5578 m DOCUMENTACIÓ - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Plan Nacional de Vías Provinciales (1973). - Camí transversal públic. - Via pública. - Retolació del camí. - Inventari general de Béns i Drets (2005). - Obres per part de l’Administració. - Pla Territorial de Mallorca. SENYALITZACIÓ


- Un cartell de "Puig des Corb. Rotes de ca s'Hereu" dins el nucli urbà de s'Arracó. - "Barri sa Clota" un a l'inici del camí i a l'altra a Can Bolei.


No paret i reixa al tram 1 i obert a la resta.


No



TRAMS - Tram 1 Des de l'inici del camí fins a Can Corso. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 1.240 m Amplada mínima: 2,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular El ferm es troba puntualment en molt mal estat. Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 2 Continuació del camí fins la caseta d'en Tenassa Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 1.285 m Amplada mínima: 2 m Seguiment: sense problemes Estat: regular Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 3 Continuació del camí fins al rotlo d'en Boira. Tipologia: carro Tipus de ferm: terra Longitud: 2.120 m Amplada mínima: m Seguiment: regular Estat: regular Es troba parcialment envaït per la vegetació. Interès constructiu Sí No Elements constructius





- Tram 4 Tipologia: pista Tipus de ferm: terra Longitud: 933 m Amplada mínima: 3,5 m Seguiment: sense problemes Estat: regular El ferm es troba en molt mal estat. Interès constructiu Sí No Elements constructius





DOCUMENTACIÓ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA:

En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 14 de desembre de 1868 “...se dio cuenta de otra solicitud presentada por Ramon Castañer esponiendo que varios vecinos del lugar la Arracó sufraganeo de esta villa han estrechado el camino transversal que del punto conocido por la Creveta conduce a la Trapa y a las Basas, en terminos que imposibilita el libre transito por el mismo camino, solicitando que la comision de caminos de este Ayuntamiento pase a examinar el referido camino, y es especial los puntos conocidos por can Maria, y en una propiedad de Antonio Juan Prim, y en su vista disponen lo que sea mas arreglado a justicia. La junta despues de un detenido examen y enterados de lo espuesto por uno y otro solicitante, acordaron por unanimidad de votos, que pasara la comision de obras del seno de este Ayuntamiento a reconocer los puntos mencionados en los referidos caminos, en vista de lo acordado y con esta misma fecha asi quedó decretado al margen de dichas solicitudes”. La comissió de camins passà inspecció “...en donde señalaron dicho camino con trece palmos de ancho que en su concepto son necesarios para transitar libremente por dicho camino; cuyo dictamen fue igualmente aprobado por unanimidad de votos...” (AMA. Sign. 91).

Segons la norma 50 del Pla Territorial de Mallorca, aprovat definitivament pel

Ple del Consell de Mallorca en sessió de 13 de desembre de 2004. BOIB núm. 188 Ext. de 31 de desembre de 2004, s’han creat les rutes d’interès naturalísitic, entre les quals hi ha la Ruta Pedra Seca. Segons aquesta norma els traçats de les rutes esmentades s’hauran d’incloure en el planejament municipal i seran vinculants a l’hora de redactar les adaptacions, revisions o els nous planejaments urbanístics. S’haurà de preveure una zona de protecció al voltant de cada un dels elements que la constitueixen on es prohibeixin actuacions que puguin malmetre o perjudicar el patrimoni catalogat, les visulas, l’entorn o la qualitat paisatgística de la ruta i, a la vegada, mantenir-es en condicions de ser transitades i obertes al públic. A l’annex cartogràfic d’aquest Pla apareix cartografiat aquest camí com a part de la Ruta Pedra Seca. Camí de ses rotes En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament d’Andratx el 10 de febrer de 1972 un regidor “...paso a exponer las necesidades que afectaban a aquella entidad particularmente en materia de puentes y caminos, camino den dames, pont den bosch, camino de ses rotes, etc [...] Seguidamente el Sr. Alcalde recogiendo la propuesta del Sr. Bosch, afirmó que los caminos y puentes de este término serian objeto de las correspondientes atenciones en la medida que lo permitieran las disponibilidades económicas” (AMA. Sign. 140).


Pel que fa a les notícies que l’Ajuntament d’Andratx envià per formar aquest pla, el tram 1 apareix amb el nom de camí de s’hort de Son Castell a es Collet és un dels inclosos dins el Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo de Andraitx, del mateix any, amb inici a s’hort de Son Castell i final a Es Collet, amb una longitud d’1’3 quilòmetres i una amplada total de 3 metres. Els trams 2, 3 i 4 apareixen amb el nom de camí de ses Rotes, amb inici a Son Benet i final al Coll de sa Gramola, amb una longitud de 6 quilòmetres i una amplada total de 3 metres (Consell de Mallorca. Vies i Obres. Sense signatura). Camí de ses rotes de s’Hereu

En el ple del 29 de febrer de 1996 el consistori andritxol va tractar la proposta de posar nom als disseminats i alguns carrers dels nuclis de població del terme, entre el quals apareixia, en els disseminats del barri primer, “Camí de Ses Rotes de S’Hereu (nueva rotulación, camino que llega al Campas) (AMA. Sense signatura).

L’Inventari General de Béns i Drets de l’Ajuntament d’Andratx, format per la Secretaria

el 31 de desembre de 2004, i aprovada la rectificació anual en sessió plenària del 2 de novembre de 2005, inclou, sota l’epígraf I-C, la Guia de carrers del terme municipal, en la qual trobam, a la zona de s’Arracó, el camí de ses Rotes de s’Hereu, grafiat en el plànol corresponent amb la referència F, G. Camí de Can Seguina

En una altra sessió celebrada l’11 d’octubre de 1886 es tractà la sol·licitud d’una veïnada “...pidiendo permiso para construir y reponer un trozo de bancal, en la propiedad de dicho su marido, y a la vera del camino llamado de Can Bernadó o Can Seguina, acordóse pase a la Comision de caminos del seno de este Ayuntamiento para que se sirva informar” (AMA. Sign. 95 b). El 21 de maig de 1888 es llegí la instància d’un veïnat “...pidiendo se de curso a las aguas que se encharcan en el camino travesal público llamado Can Seguina en el sufraganeo S’Arracó. Enterado el Ayuntamiento, acordó que por el peon caminero del distrito se ponga en estado conveniente el camino de referencia” (AMA. Sign. 95 b). Camí de s’Arracó a ses Basses

El camí de s’Arracó a ses Basses està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell Insular de Mallorca (1993) dins el terme municipal d’Andratx: “ Parteix de la vila de s’Arracó en direcció nord-oest i després de deixar el penyal des Corbs i el puig d’en Corso, travessa ses Planes i després puja per davora el Torrent de sa Font des Bosc fins arribar a ses Basses.

Antigament era un camí de carro, però ha tornat un tirany de difícil seguiment ” (Pàg. 52). Camí de Sa Clota El projecte de pavimentació de la barriada de Sa Clota, a s’Arracó, va ser elaborat pels tècnics municipals de l’Ajuntament d’Andratx el mes d’octubre de 2005 (AMA. Sense signatura). DOCUMENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA: - AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d). El tram 1 apareix amb el nom de camí de sa Clota està inclòs en el Catàleg de camins del terme municipal d’Andratx, amb una amplària de 2’30-3’60 metres i un estat de conservació dolent. El tram 2 del camí catalogat apareix grafiat parcialment amb el nom de camí de Son Guillem, està inclòs en el Catàleg de camins del terme municipal d’Andratx, amb una amplària de 2’50-2’70 metres i un estat de conservació regular. - AJUNTAMENT D’ANDRATX (s.d). En el futlletó dedicat a excursions pel terme apareix un itinerari que va a la penya des Corb i ses rotes de s’Hereu, amb una longitud aproximada de 7 km i un desnivell de 200 m. - HEINRICH, H. (1989). Fa referència a part del camí catalogat al seu llibre Wanderführer durch Mallorcas Südwest-region. Band 1. a l’excursió 12 (Mit guter Kondition und Abenteurergeist durch das Gebiet der wilden Bergziegen nach La Trapa). (pàg 89-93). - HEINRICH, H. (2003). Fa referència a part del camí catalogat al seu llibre Mallorca Wanderungen durch die Südwestregion. Band 1 a l’excursió 12 (Mit guter Kondition und Abenteuergeist durch das Gebiet der wilden Bergziegen nach La Trapa). (pàg 101-105). - VALLCANERAS, LL. (2001). El camí apareix majoritàriament descrit a la seva obra 20 Itineraris alternatius per la serra de Tramuntana (III), Itinerari 1: Puig de ses Basses-Puig de ses Celles, (pàgs. 16-21) on descriu l’itinerari des de s’Arracó al Puig de ses Basses : “El camí deixa d’estar asfaltat quan arriba a una casa on hi ha una placa que indica “Sa Font des Bosc”, aleshores gira a l’esquerra i travessa una torrentera per un pontet.[...].

El camí que fins a la font des Bosc era pràcticament horitzontal, es decideix a la fi a pujar, fa dos revolts tancats, deixant a la dreta les cases de Can Benet, i arriba a un punt on es trifurca [...] Nosaltres seguirem el del mig. El camí passa pel davant de la casa que s’intuïa per darrere les oliveres (duu el número 20 ), i arriba a una altra casa en ruïnes [...] que rodejarem per la dreta. Just passades les ruïnes arribarem a un pinaret on, després d’un pi gros, el camí es bifurca [...] agafarem el de la dreta. El camí puja per dins un pinar fent un parell de ziga- zagues i arriba a un collet, després del qual es replana momentàniament i, més endevant torna a pujar fent un parell de revolts i arriba a un segon collet. Després d’aquest segon collet, ja veurem a l’esquerra els costers que pujen fins a la paret del Moro[...]. El camí, que cada cop és més estret, segueix un traçat horitzontal. A l’esquerra veurem una sèrie de porxos, algun dels quals està esbucat: són ses Rotes de s’Hereu. Finalment arribarem a un punt on, després de creuar una paret seca mig esbaldregada, el camí esdevé en tirany i es dirigeix cap a un esquifit grup de pins, sota el qual hi ha un porxo: la caseta de l’amo en Pep. El tirany va serpentejant pel mig de la garriga baixa, però no és mal de seguir ja que disposam de l’ajut de marques de pintura. En arribar al porxo, el rodejarem per l’esquerra i, després d’uns no gaire clars, seguirem per un camí que trobarem. En ser al camí, ja veurem[...] les cases de ses Basses, que estan situades en un pinaret que veurem a l’altra banda de la torrentera. De fet, el camí que seguim va baixant cap a la torrentera en un seguit de revolts [...] Seguirem aquest camí cap a l’esquerra, és a dir, en el sentit ascendent del jaç. El camí acaba per confondre’s amb el jaç de la torrentera i, si el seguim uns metres més, veurem que a la dreta s’inicia una pista ascendent per on hem de continuar. La pista puja en direcció a les cases de ses Basses fins que, en ser-hi aprop, es desvia clarament a la dreta fins arribar al camí que ve del coll de sa Gramola [...]” (pàgs. 18-19) CARTOGRAFIA ON APAREIX: - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor (realitzat aproximadament entre 1913-1921). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament i parcial. - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (realitzat aproximadament al 1930-31, 2a edició). Escala 1/100.000. Apareix aproximadament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1948). Cartografía Militar de España. Fulls 697 (II-IV). Escala 1/50.000. Apareix aproximadament i majoritària. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1958). Mapa Nacional Topográfico Parcelario. Escala 1/10.000. Apareix parcialment. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/31.250. Apareix aproximadament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1959). Cartografía Militar de España. Escala 1/25.000. Fulls 697 (II-III) I (I-IV). Apareix aproximadament. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1965). Cartografía Militar de España. Escala 1/10.000. Fulls 697 (I-IV). Apareix aproximadament.

- Plànol de Carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del ayuntamiento de Andraxt (Plan Nacional de Vías Provinciales, 1973). Escala 1:25.000. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Municipi d’Andratx-Calvià-Estellencs. Escala 1/10.000. Fulls 697 (2-3) i (3-3). Apareixen el trams 1 i 2. - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1988). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27). Apareixen els trams 1, 2 i 4 (com a camí de ferradura). - SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1993). Cartografía Militar de España. Escala 1/50.000. Fulls 697 (37-27). Apareixen els trams 1, 2 i 4 (com a camí de ferradura). - CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/5.000. Apareix majoritàriament. - Centro de Gestión Catastral y Cooperación Tributaria (1995). Término de Andratx. Provincia de Baleares. Escala 1/5.000. Apareixen els trams 1 i 2. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1997). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/25.000. Full 697- II. Apareixen els trams 1 i 2. - VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca – Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/25.000.

la trapa (i) (10-15-24-34-38-39)l’inventari general de béns i drets de l’ajuntament...

Documents