LA REVISTA DELA COMARCA DE PONENT0 - "j Abril 1986l iAny

S A I L H J T A C I O

"Un poble sense medi de comunicació és un poble mut"Molts son els pobles de Mallorca que tenen el seu medi propjL per

poder expresar el seu pensar, el seu sentir, -el seu viure. La Comarcade Pftnent formada per Andratx, S'Arracó, Sant Elm, Port d'Andratx iCamp de Mar ha estat,durant uns anys, orfe de medi de comunicació propi £ aquesta manca s ' ha fet sentir. Hi ha hagut intents però la reali,tat és que no han cristalitzat. Avui teniu a les vostres mans el numero ú de "N'ALÏ" fruit de l'esforc d'un, petit grup que sent la necessi.tat de tenir aquest medi de comunicació local i s'ha posat a treballari ho seguirà fent, amb la col·laboració de tots, perquè cada mes tin-gueu "N'ALÍ" a les vostres mans.

"N'ALÍ" surt al carrer i espera entrar dins totes les cases, ambla il·lusió de ser portaveu obert a tots, també vol ésser cau de qui-meres. "N'ALÍ" neix obert a tots i a tot, d'una manera seriosa, sensabsurdes polèmiques que, lluny d'aclarir situacions, divideixen i ereen tensions inadmissibles. "N'ALÍ" estarà obert a la crítica, però ala crítica positiva, la que ajuda a construir,i estarà sempre disposta la col·laboració.

Al irrompre dins l'ambient dels nostres pobles volem que les p r i.meres paraules siguin de salutació. Salutació, en primer lloc, a totsels homes i dones d'aquesta Comarca de Ponent a qui d'una manera moltespecial va dirigit el nostre esforç. Salutació que em de fer estensiva a totes les entitats culturals, religioses, civils, deportives....amb qui volem col·laborar per poder arribar a crear un vertader ambi-ent cultural.

Saludam, també, a les escoles, als partits polítics, als "clubsals sindicats... en definitiva a tots, ja que som concients de lo quedeia aquell "slogan1'1: "Entre tots ho farem tot", sí, entre tots ajudarem a la nostra gent a sortir de la "dolça apatia" en que no poquesvegades està sumida.

També, des de el nostre primer número, ens volem adherir a duescelebracions que tenen una importància capdal. Per una part tenim lacelebració de "L'Any de la Pau". A finals del segle XX semble mentidai és una vergonya que encara parlem de pau perquè no en tenim per ai-xò no ens podem sentir aliens a aquesta manca. Com tampoc podem ésseraliens als esforços que per normalitzar la nostra llengua es fan,desde la primera plana de la nova revista volem proclamar la nostra totaladhesió a la tasca meritòria del II Congrés Internacional de la Llen-gua Catalana.

"N'ALÍ" vos saluda i espera que cada mes li obrireu les portes decavostra.

"N'ALÍ"

LA REVISTA DELA COMARCA Dt PONENT

Ap, Correus 79 AndratxEditen:Coordinadora Parroquial deJoves d'Andratx.Centre Cultural de S'Arracó.

Director: Santiago CortèsForteza

Redactor en cap:Gaspar Pu.jol Flexas.

REDACCIÓBiel Ensenyat Pujol, Mar-galida Ferrà Ensenyat,Ga-briel Jofre Mir, Maria José Clar Roca, Pedró Fle-xas Flexas, Margalida Saj3tre Parpal,Bartomeu BoschPalmer, Catalina AlemanyRiera, Bernat Bestard Na-dal, Joana Alemany Mir.

Equip tècnic: Isabel Ens<2nyat Ensenyat,Maria F.Pu-jol Mulet, Isabel AlemanyMoya.

Gerent: Vicençlemany.

Flexas A-

D.L. P.M. 295/1986.

M E T G E S

Dr. Bestard: 23,9,

Dr. López Viejo:

Dra. Clar: 2, 3,

2410,251,4,

28, 29 d'abril11, 19, 20 de maig26, 27, 30 d'abril

5, 6, 16, 17, 18 maiç7, 8, 12, 13 de maig

Dr. Bernat Bestard i Dra. Maria José ClarAvd. Juan Carlos I, 1

Telèfon: 671003 (Andratx) à

Dr. Jesús Félix López ViejoCamí San Carlos, 1

Tl. 673066 (Port d'Andratx)

Consultori mèdic d'AndratxC/ AlemanyTl. 6721 61

a partir de les 10 horesConsultori mèdic del Port d'Andratx

Pòsit de pescadorsC/ Isaac PeralTl. 672022a partir de les 9 hores.

Comare: Regina Sastre, Tl. 675767A.T.S. (Practicant): Ginés Campoy

Tl. 671204

F_A_R_M_A_C_I E_S

21 a 27 Far. Mandilego28 a 4 Far. Bennassar5 a 11 Far. Mandilego12 a 18 Far. Bennassar19 a 25 Far. Mandilego

AMBULÀNCIESPOLICIA MUNICIPALBOMBERSJUTJATS

Tl.671462 i 671463

1III FIRA NÀUTICA - MOSTRA FLOTANT

Baleares p^Nautica relej

////W///.AVA',l /7.1 mV7/Floating boat show

I.-P.K.B.A.L

Dimars, dia 22 d'abril, assistirem a la presentació dela III Fira Mautica - Mostra Flotant que se celebrará a PaJ.ma durant els dies 8 a 13 d'octubre del 86. Aquesta:BALEARES NAUTICA'86 - MUESTRA FLOTANTE està organitzada peri té previst que hi assistésquin 150 expositors de 19 països distints,amb més de 200 marques representades. I se preveu que la visitaranunes 45.000 persones. Sens dubte és una fira molt interessant per pro-mocionar la nostra indústria nàutica.

Sol·licitada la inscripció al'Associació de Premsa Fora-na de Mallorca

ÎSfKWK-- •

Qjul -MU n'MC ?Tots els pobles tenen llurs persc>

natges històrics. Andratx, que té unahistòria poc coneguda, però prou inte-ressant i fascinadora, també conta ambels seus: l'honorable Rafel de Son Cor.so, en Pere Seriol, en Bonanat Jovera,... Un d'ells és n'Ali.Cronològicamentés el primer (el primer que coneixem,es clar) car la seva gesta tingué llocpoc abans d'en Jaume I el 1.229.

Bernat Desclot/el cronista del se_gle XIII, és qui més se'n feu ressò dela feta de N'Ali. Conta com aquest se-rrai, mentres les naus catalanes es trobaven fondej adés al Pantaleu es tirà ala mar i anà nadant cap a elles.Una ve_gada en presència del rei en Jaume liconta noves de l'illa i de les forcesque tenien els musulmans per a defensar-la. El Monarca, agraït, li prometé recompensa.

El fetMtal com el narra l'esmentat cronista és aquests. Ara bé,les evidents exageracions del serrai quan avalua les tropes defensi-ves dels àrabs ("quaranta-dos mília homens ben armats", diu) i llurpreparació i eficàcia han fet pensar que podria tractar-se d'una menade infiltrat que tengués com objectiu fer creure als cristians que 1'organització militar del walí musulmà era molt més ferma que l'exis-tent. Les poques o nul.les referències dels altres cronistes catalans(Ramon Muntaner, Pere IV, Marsili...) ca a n'Ali també ho fan pensaraixí. En Joan Bautista Ensenyat (el "pare Joanillo") no dubta en par-lar de "la perfidia de Ali" quan es refereix a n'aquest episodi.I lesfonts narratives musulmanes són tan escasses que no poden donar cap tipus de llum entorn al tema (per exemple, l'obra d'Al-Mazzumi, el da-rrer cronista àrab que passà per la Mallorca musulmana, pel que fa ala història de l'illa s'aturà just abans de la invasió catalana).

Tanmateix no és tan important saber si n'Ali fou un maula, aixòés, un musulmà que renegà de la seva fe (o, potser també, fos un mos-sàrab) o si era un musulmà que volia ajudar als seus. Avui en dia lahistòria ja no es fa a base de bons i dolents, de vencedors i vençuts,de "moros i cristians". La mateixa consideració mereix tant si adora-va la fe de mahoma com la de Jesucrist.

El que realment interessa és conèixer i estimar el nostre passat,un passat on no només es troben catalans i cristians si no que tambéhi tenen part el musulmans, els bizantins, els vàndals..., tots aquellspobles que en més o menys força han deixat la seva empremta a les no.stres terres i que tan sovint els anacrònics historiadors mallorquinsvaren olvidar, com si abans de 1229 no hi hagués res, o fos el "magma"col·lectiu. Es ver que llur coneixement històric és difícil, car lainvestigació de l'època pre-cristiana es veu molt enfosquida per l'es.cassesa documental i arqueològica (que pel cas d'Andratx és gaire béabsoluta), però no per això hem d'oblidar un temps tan crucial dinsla història de Mallorca com son precisament els anteriors a la Conque^ta. El simple nom d'Ali ens evoca aquests passat.

Biel Ensenyat Pujol

UNA NOVA SINGLADUR AUn poble és un conjunt de cases, un entorn geogràfic, però amb un

carnet d'identitat que és la cultura. Per testimoniar la cultura hi had'haver un notari, un cronista que recollesqui el sentir del poble. A-quest pintor que amb la tècnica dibuixa les diferentes cases però tam-bé li dona una vida.

S'Arracó és un poble amb unes festes, unes tradicions, un destíhistòric. S'Arracó necessita viure. Es evident que si no hi hagués ha-gut qualcú que hagués escrit l'episodi del moro de la Palomera, n'Ali,nadant cap al Pantaleu, no hagués quedat reflectida una de les fetesde la Conquesta de Mallorca pel Rei En Jaume d'Aragó.

Fa uns anys escrivia a una publicació dita l'Andratx "S'Arracó se_rà lo que noltros voldrem que sigui". Firmava: Bon Vent. Han passat unsanys, han nades noves il·lusions, tal vegada avui aquesta revista siguiel que la comarca espera. El títul N'Ali pot ser considerat com un re-presentant de la comarca anunciant als aragonesos i catalans el no de-sembarcar en aquella part de la illa degut al perill. Es evident quefer una revista, fer una crònica, expresar damunt un paper fred la ca-lor d'uns pensaments, de les opinions de la nostra gent, requereix unpetit sacrifici sobre tot si es vol que la publicació tengui una continuitat. Per noltros, N'ALÍ és una mica aquella "Voz Arraconense" queels nostres padrins publicaven un temps que el poble era vila, un tempsen que 1'automóvil no havia entrat dins S'Arracó, on encara podien sen-tir la remor del ferrer, i anant a Son Guillem, a Son Nadal... sentienels segadors i segadores cantant mentres feien feina de sol a sol, onaquesta capsa,anomenada televisió, era sustituida per aquells glosadorsdevora el foc, on el cinema ni la "màquina tragaperas" no existien. Elball de bot era l'element dels diumenges amb aquell grup de guitarris-tes que, per distreure el poble,feien ballar a les fadrines.

Sense oblidar aquella anada a Cuba, aquells pescadors d'esponja deBatamanor o aquell jovent que de tornada de França venien a passar qualque estiu a Sa Roqueta quan encare no estava invadida pels turistes.

Crec que es pot emprenda la singladura intentant dibuixar el sentitdels nostres paisans. ¡Que tinguem sort,.

BON VENT

E S T A A G A R A E N C R I S I S

Haciéndonos eco de la vozdel pueblo podemos afirmar quela agrupación teatral AGARA es.ta atravesando en la actualidaduna ligera crisis. Cierto quedicha afirmación no es total,pero a ciertos hechos nos remi-timos y parten éstos desde elmomento que en. la actual tempo-rada artística no han llevado acabo ninguna actuación, cuandogeneralmente en enero y luegopor Pascua realizaban algunafunción a la que somos tan aman-tes los que seguimos su trayectoria.

Al parecer han surgido alg\jñas diferencias entre sus compo-nentes y vamos a tratar en un futuro de estudiar el asunto. Mieritras tanto hay que llamar la a-tención hacia una posible recti-ficación por parte de sus inte-grantes, ya que uno por haberlosido en su juventud conoce lasdificultades que a veces se po-nen en frente y la diversidadde criterios que también a veces

No obstante el historial de AGARA hasalido siempre indemne y no dudamosque en el futuro se limarán asperezasy que la agrupación volverá por susfueros: 28 años de historia obligan aello.

Hay que tener en cuenta que ac-tualmente existe el proyecto de res-tauración del teatro de "Sa Taulera".Sabemos de buena tinta que el ayunta-miento está realizando sus últimos tra.mites para dar luz verde al asunto;con su culminación se dará un paso e-norme hacia la solución de uno de losproblemas que hoy dia tiene planteadoel grupo, el cual hasta ahora ha idoerrante sin un lugar fijo en el que poder llevar a cabo sus ensayos y actividades. Quizás esté ahí la clave de laactual cuestión, por ello hay que intentar dar una solución al momento actualde AGARA y así hacer que su futuro seamás alagueño.

JOFRE

U O T I C I E EEl proper dia 27 a Peguera

*TROBADA DE DONANTS DE SANG DELA SEGURETAT SOCIAL.

El proper dia 27 d'abril tindrâ lloc a Peguera una trobada detots els donants de sang dels po-bles d'aquesta contrada.

La trobada començarà a les 11amb una missa a l'Església Parro-quial de Peguera, seguidament alCasal d'aquella localitat es rea-litzarà l'acte de la trobada on,amés dels habituals parlaments, hihaurà la imposició de distincionsa tots aquells donants més anticsi més constants.

Uns dies abans, concretamentdia 25 a les 19,30, al Saló parroquial se inaugurarà una exposicióde dibuixos infantils realitzatspels nins de les escoles d'aques-ta zona i que hauran participaten el concurs.

La Germandat ha realitzat 18visites a Andratx, la primera fouel 7 de novembre de 1975 i la da-rrera el passat dia 11 d'abril de1986. Un total de 487 litres s'hantret en aquestes 18 visites. A ladarrera hi hagué 74 donants, en-tre ells,7 de nous i se tragueren30 litres.

A S'Arracó hi ha 13 donants,hi han fet 3 visites traguent untotal de 14 litres i 1/2. Actual-ment els donants d'aquesta localitat fan la donació a Andratx.

44 donants son els que hi hael Port d'Andratx que en 5 visiteshan donat 48 litres.

"STALÏ" també hi serà presenta la Trobada recolçant aquesta altruista tasca que realitza la gentdels nostres pobles amb la col.laboració de la Germandat.

* REUNIÓ DE CAÇADORS A SANT ELMEl passat dia 16 de marc els

directius del Cotó de Caca "Sa Pi.neta" organitzaren un sopar per atots els socis al THE BAR de SantElm. Hi assistiren una quarentanade caçadors que pogueren canviarimpressions sobre el que ha donatde si aquesta ja acabada tempora-da de caca que segons els entesosno ha estat massa cosa. El cunillno arriba a recuperar-se de la mi_xomatosi, encara que es creia queja estava vençuda; i la ploma noha volat massa i els pobres caça-dors de lo que parlaren més fou del"frare" que duen molts dels diesque surten.

En el festiu Pancaritat*ES POSA LA PRIMERA PEDRA DEL NOUTEMPLE DE SANT ELM

Un dia clar i amb una brisasuau molt agradable que feu quemoltes de colles de gent jove d_igués no al transport i anassin apeu, així com pertoca, a Pancarj^tat.

Després de la benedicció dela primera pedra del que serà eltemple de Santa Caterina Tomàs aSt.Elm,realitzada pels rectors deCapdellà, Calvià, Port d'Andratx,Andratx i S'Arracó: Mn.Bernat Homar;Mn.Antoni Alzamora;Mn. Bartomeu Bosch;Mn. Santiago Cortés i Mn.Joan Ensenyat, acte que fou moltemotiu i que comptà amb l'assis-tència de les primeres autoritatsdel nostre municipi, encare queamb la presència de no massa gentsi contam la que hi havia per enmig.Pot ser fos degut a que els programes de la festa sortiren el di.jous o divendres Sant, i la gentno en sabia res i anà, com de COJBturn, a Sa Torre. Les Bandes deTrompetes i Tambors de la Coordi,nadora Parroquial de Joves d'An-dratx i la Lira Esporlerense aní.maren musicalment abans i desprésde la benedicció, desfilant pelscarrers santemers.

A Sa Torre,en un altar moltben enmurtat tots els capellansabans dits celebraren una missamolt solemne, el sermó el diguéMn.vJaume Capó Villalonga, rectord'Orient.Tot seguit hi hagué enGuillem Barceló qui mos feu unaséria de gloses relatives a lajornada histórica -¿Qué no és verque no cada dia es veu posar una primera pedra d'una Església?I més tard,enmig d'una gentada,creim, mai vista, els qui tenienballerà es pogueren esbravar pejrque la Banda d'Esporles no dona-va abast a tocar boleros. I quino volgué ballar pogué disfrutarretrobant-se amb gent que té percostum d'any en any pujar a Pan-caritat amb sempentes i trepitjades -tot fa festa-.

S'horabaixa, ja és un altrecantet, passetjades, seure a lesterrasses dels cafès, prendre elsol a la platge, jugar a petancao a estirar corda, animats perl'Associació de veins que procu-que no manqui la festa.

I fins l'any qui ve si Déu volj

*CURS DE INFORMATICADurant el present any s'ha

duit a terme un curs de introduc-ció a la informática i llenguatgede programació Basic en els localsde la Parròquia de Santa Maria d 1

Andratx.Aquest curs fou promogut per

l'Acadèmia DEBSA que té la seu centraí a Ciutat. Hi han assistit a-lumnes de S'Arracó i Andratx quehan conseguit totalment els objec.tius propossats que fonamental-ment eren conseguir manejar i programar un petit o mitjà ordinadortan necessari per desenvoluparmoltes activitats professionalsen els nostres dies.

*MOLT DE FRED"Per l'abril aigües mil",ai-

xò diu el refranyer però per aquíaquest mes segueix la tònica delsaltres, sentim parlar de plujesperò sols en els altres pobles,lo nostro és el vent i fred.Moltsde dies el termòmetre no passavadels 12 graus per lo que moltshan tornat treure l'abric i pos-sat llenya a la foganya. Així ma-teix les quatre gotes caigudeshan estat ben bones,ï I que no és bona una brusca perl'abril?!

*EXCURSIO A MENORCAUn bon grup d'andritxols el

passat dies 15 i 16 de març ana-ren d'excursió a Menorca visitanten aquests dos dies quasi bé total'Illa, de Maó a Ciutadella, elToro, Binibeca, Na Macaret, For-nell, etc. Tots els racons forenvisitats. L'excursió, que fou or-ganitzada per la Parròquia de Santa Maria d'Andratx, fou un èxit.Sols una anécdota: A l'hora departir se toparen amb la vaga deIberia... i per això hagueren depassar unes hores més per Maó.

*PASSA LA SETMANA SANTAAmb molta participació i no

manco solemnitat es celebra a laParròquia de Santa Maria d'Andratxla Setmana Santa, tots els acteses veren molt concorreguts sobretot la processó del divendresSant, la Vetla Pasqual,la Proces-só de l'Encontrada i l'Ofici dePasqua. Es de destacar, d'una ma-nera especial, el silenci i lacompostura amb que se dugué a ter_me la processó del Divendres Sant,a la vegada que em d'alabar lo a-dornats que anaven els "Passos",així com l'altar major que ambles noves lampares oferia un moltbon aspecte.

*FESTA PAGESAEl proper dia 3 de maig tindrà

lloc la 1 Festa Pagesa que organit-za la Coordinadora Parroquial de Joves amb el patrocini del Consell Insular de Mallorca.

La festa, que tindrà lloc a 1'Avinguda de Son Mas, començarà ales 8 de s'horabaixa i comptarà ambla presència del Excm.Sr.Presidentdel Consell Insular de Mallorca a-companyat de distintes personalitatsde l'Illa.

Hi haurà una torrada on tots hison convidats a més l'actuació delgrup Música Nostra qui tocarà les melodies de la bella cançó mallorquinaon tothom podrà ballar.

Tots els qui vagin vestits depagès seran obsequiats amb un motiual·legòric de la festa.

Hi ha que dir que el Sr.Batledel nostre poble ha promès la sevacol·laboració perquè la festa surtilo més Huida possible.

*EXCURSI0 A LA TRAPAPer dia 1 de Maig la Coordinado

ra Parroquial de Joves d'Andratx haorganitzat una excursió a peu a laTrapa. Es partirà a les 9 del matíde la Plaça de l'Església.

A 1'arribada hi haurà una breuexplicació de la història d'aquellSantuari i jocs d'aire lliure perpetits i grans.

Tots hi sou convidats.

*CONGRES DE LA LLENGUA CATALANATots els pobles dels Països de

parla catalana que tenen coral o barida de música el dia 30 d'abril a les8 del vespre saludaran el comença-ment del II Congrés Internacional dela Llengua Catalana amb la interpreta.ció enmig de la Plaça de l'himne ofi-cial del Congrés "Una veu per al mon",com que dissortadament no tenim ni çoral ni banda, a les 8 del vespre dedia 30 repicaran les campanes de lanostra Església parroquial.

*UNITAT SANITARIA LOCALSegons hem pogut sabre, molt

prest podrien començar les obres dela futura Unitat Sanitària Local aI1antigua casa de Ca'n Riera. Lesàrdues gestions duites a terme per-sonalment per el Sr.Batle estan apunt de produir el seu fruit. De moment ens hem enterat de que els pleanells estan ja acabats i prest po-drien ésser aprovats per lo que lesobres d'enderrocament del vell edi-fici i la construcció del nou edif^ci dins el mateix estil podria trac:tar-se de setmanes. L'arquitectaque ha redactat el projecta es tracta del Sr.Bernat Nadal.

r - "«h.

.-be* noï>W coôjz* vA V;,* Tres son les feines que ensempenyen aquest mes: sembrar horta_lissa, esquitar els fruiters i preparar l'anís d'herbes.

* Les verdures més adientsper sembrar ara (encara que comen-ça ser tard) son les bledes, cols,brotons, espinats, raves, carabas-ses, melon i mongetes, i ja sabeula dita popular: "Lo que fruita damunt terra s'ha de sembrar en lunacreixent i lo que fruita en terraten minvant".

* Esquitar els fruiters pertenir bona fruita sense cucs. Perfer-ho bé cal tenir en compte tresfases per les quals passa la plan-ta:

* Infladura dels botons o ge-mes .

* Aparició de les flors.* Caiguda dels pètals de les

flors fins la maduració del fruit.*.l-Durant la fase primera shan

de començar els tractaments contraels fons (productors de malaltiescom el mildiu, le cendrada, el ro-vell, l'abonyegament de les fulles...) ja que els fungicides son qua_si tots únicament preventius, es adir, si la planta ja mostra la in-fecció es que els fons ha entratdins ella i resta fora del camp d'acció d'aquests productes. Tambéconvé vigilar l'existència d'oru-gues o pugons i afegir al mateixbrou del fungicida un insecticidai així amb una vegada en sortirem.En cas de que els productes no espuguin mesclar ho posen les etiquetes, si no diven res es que no hiha problema.

*.2-A la segona fase 1'aumentde la temperatura i les plujes a-favoreixen la proliferació delsfons, cal repetir, dons,una o aues vegades més els tractamentspero ara no més amb fungicide perno fer mal a les abelles i altresinsectes no perjudicials que ron-den les flors.

*.3-Finalment quan es veuenels petits fruits, 3 fase, s'hande dur a terme tractaments cadadeu o dotze dies amb una mesclade fungicida, insecticida i acaricida. Aquest darrer producte actua contra les arenyates diminutesque viven sobre els brots tendresi cargolen les fulletes aturantaturant el seu creixement.Estaremben alerta per si apereixen fullesenrollades cobertes a vegades d'un

MAIG PAGESpolsim negre (pugons) o amb una bo-rra cotonosa i menjades (orugues) isobre tot ens fitxarem amb els picsals fruits que son els llocs on lamosca de la fruita està fent la po.sta en la qual els fruits madurs es-taran cucats. Tot això es pot sol.lucionar amb insecticida adequat.

Dues coses molt importants ano oblidar:

-Llegir amb esment lesetiquetes i mirar prim amb les dosis

-Suspendre els tractaments15 dies abans de la recollida, ja queaquests productes son sovint molt ve-rinosos i fins passat aquest tempsmantenen els efectes.

ANÍS D'HERBES: Inductablement lamés descansada de les tres tasques ide no menys profit.

Aquesta és una bona recepte:-1 litre d'anís bo-3 grans de cafè-3 cireres madures-1 pell de llimona-3 brotets d'herba Lluisa-3 brotets de moraduix-3 brotets d'herba Sana-3 brotets de romaníPosar-ho tot dins una botella, tei

par bé i deixar reposar un parell demesos i millor un any per altre.

No penseu mai que prende una copad'herbes sigui un mal vici, al contra-ri, és com que posar oli a un llum isi no repasau algunes de les propietatsmedicinals dels ingredients, algunes deles quals ja eren conegudes en tempsdels egipcis:

- Moraduix: Tònic i digestiu.- Herba de vinya: carminativa (ma-

nera elegant d'indicar que facilita lasortida de ventosidats intestinals, ac-tivant el moviment del budell) i bonaper la vista.

- Herbe Sana: actua contra elscucs, recordau "Herbe Sana mata el cuci fa la gana".

- Herbe Lluisa: Tònic-estomacal,sedant, és a dir, activa l'acció del'estómac i tranquilitza i també carmi-nativa.

-Romaní: Fa davallar la tensió, ajxeca l'ànim, enforteix la memòria i ésdiuretic (Altre volta una paraula ele-gant per dir que ajuda a orinar).

Dons ja ho sabeu, més val una co-peta d'herbes que un tassó de carbonat

//CONGRÉS INTERNACIONAL-DE-LA-LLENCVA-CATALANA.MrMVírt*

FES-TE SOCI

COL·LABORA ENNORMALITZAR LA

NOSTRA LLENGUA

AMT J©RDfl E LA LEGENDASant Jordi, el cavaller que cavalca entre el mite i la història,

té la seva festivitat coincident amb la celebració de la diada del lli-bre el proper dia 23 d'abril.

La història d'aquest personatge es dilueix dins la foscor deltempsenvoltant-lo d'una aurea de misteri que eleva el personatge a lacategoria de mite legendari.

Sant Jordi visqué a Roma de l'emperador Diaclesià. Havia nat aOrient. De molt jove ingressà dins l'ejércit imperial. Quan esdevin-gué la persecució, ell es declarà cristià i de res serví el càrrec mi.litar ja que sofrí martiri. Corria l'any 303 de la nostra era.

A l'edat mitjana Sant Jordi son ordre e a los començamentsfou objerte d'especial veneració, de Cavalleria...començant així el mite que dona- Ofici de cavaller és man-ria lloc a la seva legenda.Aques. tenir e defendre la sancta feta legenda presenta al Sant com catòlica...l'alliberador de la donzella,fia Ofici de cavaller és mande rei, que havia de ser entrega. tenir e defendre senyor terre_da al maligna drac. Laentrega de joves unavolta a l'any era 1'impost que la maleita bés^tia feia pagar a la població atemorida.Aquellany la sort havia deci,dit que fos la fia delrei el tribut a pagar.Entre els plors i eldesconhort, apereix uncavaller amb vestimen-ta blanca i vermellacavalcant damunt un cavall blanc com la neui emprenguent una bre-ga feresta tenguent coma única arma la llançaaconsegueix reduir elseu enemic, el drac isalvar la princesa.

Dins aquesta legenda es troben elementsdel gran simbolisme delque son portedores lesordres de cavalleria de 1mitj anà.

Les ordres militars de l'época estan fortament impregna-des de l'element cristià enca-re que , gaire bé, les sevesmotivacions i finalitats forenmoltes i diverses. L'ideal ca-valleresc duu als seus depositeiris a la noblesa d'esperit i alservei de les armes per tal depreservar en la justícia i labondat. Ramon Llull en la sevaobra "Llibre de l'Ordre de laCavalleria" dóna notícia espinze^liada de les obligacions de l'o-fici de cavaller:

"L'Ofici de Cavaller és lafi e la intenció per la qual focomençat l'Ordre de Cavalleria.On si cavaller no usa de l'ofi-ci de cavalleria, és contrari a

edat

nal...Per los ca.

vallers déu és-se mantengudajustícia... deucorre a cavall,bornar, llançara taulat, anaramb armes, tor-neig, fer taulesrodones, argramir,caçar cérvols...Cavallaria e ar-diment no conve-nen sens seviesee seny...

Ofici de cavaller és mante-nir vidues, orfes,homes despoderats

1 1

(Llibre de 1'Or-dre de Cavalleriapag. 47 i síg'. )

Aquesta breuressenya de Ramon Llull ens haservit per il.lustrar la misti-ficació i revestiment de quali-tats que suposen a Sant Jordi.

Les Ordres de Cavalleria,especialment les de la Coronad'Aragó, han tingut sempre pre-dilecció per al Sant com a Pa-tró. A Mallorca recordem la co-fradía de nobles que fou aboli-da pel Decret de Nova Planta del'any 1715 i que tenia entreels seus símbols els color deles vestidures de Sant Jordi.

La iconografia del Sant,de la que a Mallorca existei-xen dues renombrades representacions:La de Pere Nissart ila de Francesc Comes,sempreel representa amb vestidurablanca i vermella coirvasimbolde triumf i sacrifici damunt elmal,representat pel drac. ARGUTA

1 '•" -• • *?•

OBRES PfìRROQUIflLS

ñ S'fìRRfìCO

»Degut a una forta tormenta d

venbre passat, un troc de referitgut i quedava un crostaparat moltdel poble per mirar d'arreglar-laque penjaven d'enrera.

Estarem molt satisfets que lafaçana estàs llesta el diumenge deRams. Ha quedada millor que abans,més d'acord amb el caràcter que tél'edifici tot de pedra, perquè s'hadeixat la pedra vista i fetes lesjuntes. El mateix temps s'ha fet una rentada de cara a la façana dela rectoria i a les persianes, queja ho havien de mester.

Sabem que la comissió de lesobres parroquials no es vol aturaraquí ja que hi ha unes quantes co-ses per arreglar com son:les portesde l'Església, el rellotge del cam-panar i l'orgue emperò, és clar,totaixò depèn dels dobler que hi hagique s'han de conseguircipalment als donatiustants del nostre poblenes subvencions que s

aigua i vent que hi hagué a últims de node façana de la nostra Església havia caantiestétic. Es formà una junta de genti al mateix temps unes quantes coses me;:

gràcies,prinque els habàaporten i u-

han sol.1 i ei -Lacles i que potse que amb el tempsarribin.

Per dur a terme aquestos rea-litzacions manquen encara molt delelement pecuniari que tots tenimtan gelós emperò que esperam s'a-mbi a recaudar. Pensem que 1 'Es-glésia a més de ser una cosa detots i on hi anam, uns més sovintque els altres, és l'únic monumentcol·lectiu del poble del que poguempresumir i els qui venen o passenpel nostre poble ens jutjaren mi-llor si el veven cuidat en lloc d'abandonat, i això és tasca de tots.

S«5^

N1

a^"^w

ÌT4 ® W

IM

rretglat la façana l'any1947,quan era rector Mn.Joan Ensenyati en temps de Mn.Gaspar Aguiló s'hi adosaren les pasteres de pedra on hiha unes plantes. Hi havia gent que e-ra partidari de llevar-les i deixarles aceres netes, emperò la comissiócregué que no feien tan lleigs i amés son obre d'un mestre marger delpoble de "l'amo en Toni Borràs" i éstrist haver de tomar una cosa feta .1ma i amb amor per un del mateix 1]or.Bé creim que és més pràctic pensarque ara tenim la façana arretglada"per saecula saeculorum" ja que lespedres solen ésser eternes. L'únicdubte que ens queda és si es tornaràposar la placa commemorativa del cer,tenari de la parròquia que també caigué i es trencà amb el temporal, tan:--poc no val la pena fer-ne una polénica emperò si és possible col. locar-1;:perquè no?

Si hi ha gent que encare no ho sapes poden fer donatius per les obres ales dues entitats bancàries de S'Arra

L A S F I E S T A S L O C A L E S

Un año más nuestro ayuntamiento no ha dado la talla a la hora de ele-gir nuestras fiestas locales. La elección : Ntra . Sra. del Carmen (16 de julio'1

y San Agustín (28 agosto) patronos del Puerto y de S'Arracó, respectivamente, sin tener en cuenta el decrero de 30-12-85, publicado en el BOE y lasmodificaciones pertinentes establecidas por la C.A., de acuerdo con la le-gislación vigente, dieron como resultado que la Segunda Fiesta de Pascua,fuera laborable en nuestra Comarca. Pero como el rectificar es de sabios,el Ayuntamiento tomó una decisión salomónica, confusa, poco divulgada yque dará mucho que hablar, ya que mientras en S'Arracó se sienten satisfe-chos y alagados por tener la 2a Fiesta de Pascua (desde unos años la Rome-ria del Pancaritat) y a su Patrón como festivos, la decepción y el males-tar reina entre los del Puerto que han visto como el día de su Patrona seconvertia en laborable.

EL P AN CARITATEs y ha sido siempre la fiesta del Pancaritat de s'Arracó en San Tel-

mo un día de sana expansión y alegría campestre con aires marinos y de monte, doble dosis medicinal que la salud agradece. La Fiesta de Pancaritatpuede ser una de las pocas cosas que quedan de nuestro patrimonio historyco ya que, lamentablemente, muchas otras han desaparecido. Fiesta de Pan-caritat, fiesta familiar, fiesta popular, fiesta histórica y arraconensepor excelencia. Como la misma palabra indica era el día del pan con cari-dad en que los más poderosos invitaban con sus manjares a los menos favo-recidos por la fortuna. Cuestión de comida, y en cuanto a S'Arracó atañees el día de consumir las últimas tajadas de coca y greixonera de Pascua.

Vayamos a la fundación de la fiesta. Transcurría la segunda mitad delpasado siglo. S'Arracó, además de la agricultura tradicional, ya teníabuena parte de su mano de obra en la navegación de cabotaje. La pesca enSan Telmo era ya abundante, nuestros marinos o muchos de ellos habían alear,zado plaza en los buques correos de América y de Filipinas, también en est¿época se inicia la emigración a Cuba, siguiendo luego la de Francia y asícon estas economías familiares se empieza a construir el pueblo en el cen-tro que hasta entonces eran sólo casas foráneas esparcidas y diseminadaspor toda la geografía arraconense y es cuando empiezan a formarse la Av.San Jurjo, s'Escaleta,Calles del Puerto, Pelayo, General Prim, Molinos, Atajo, Barrio Sa Capella, etc. Pero cuando se empieza el nuevo pueblo habíaya construidas las posadas de los predios -possessions- con unos cincuentaaños de anterioridad y sin duda alguna para asistir a misa y pasar los do-mingos y días de fiesta en el pueblo. Debido a la edificación de la Iglesiílas casas importantes no dudaron prontamente en construir sus casas en elcentro en donde pronto se vería el templo con el pueblo a su alrededor .Deestas casas queda poco ya pero hemos conocido las de Son Joan, Son Tió, SorGuillem, Son Castell, Son Nadal, Can Rodella, Son Benet... Debido al augede S'Arracó en esta época faltaba gente para trabajar y vinieron leñadores,carboneros, pescadores, carpinteros, herreros, albañiles,etc. el puebloprosperaba y necesitaba operarios, siendo tentador el hecho de que mientra^en toda Mallorca el jornal estaba a una peseta en S'Arracó estaba a l,50pt:

Concluyamos. En esta segunda mitad del pasado siglo, sin poder preci-sar el año a S'Arracó le faltaba el Pancaritat y por ello se fundó y aún,gracias a Dios, se conserva, y hacemos votos para que sea imperecedera.

Hay que hacer constar que en un principio los actos solamente eran poila mañana, del miércoles de Pascua, oficio con sermón y baile, luego se re-gresaba a S'Arracó pues por la tarde se asistía a la Romería del Puerto deAndratx.

Bartolomé Bosch.

G R E I X O N E R E SUn plat dole molt tradicional d'aquestes festes ja passades de Pasqua

és la greixonera. Es fa de la sigüent manera: S'esmicolen ensaimades, co-quetes o també bescuit, s'hi afegeix llet, sucre, canyella, ralladures dellimona i ous rebatuts i es posa al forn. Aquesta és la forma tradicionalde fer-la al nostre poble i que difereix un poc d'altres llocs de Mallor-ca on fan bullir els ous amb la llet, la canyella i les ralladures de llimona y això fa que la greixonera sigui més flanosa, emperò aquestes dife-rències, precisament, son lo que fan que un plat tengui un toc distint,fins i tot d'un cuiner a l'altre; és lo que deim "el toc personal".

Un altre manera de fer-la és posant-hi avellanes torrades, pelades imoltes. Després hi ha la de brossât, a la qual, en lloc de ensaimades,s'hiposa brossât. La canyella i la llimona són elements que van units a un gra.nombre de plats i dels que en tornarem parlar més.

Un temps la gent duia les greixoneres i també les panades, robiols,crespells i altres llepolies pròpies d'aquestes festes als forns del poblei tene record d'haver vist la sola del forn de llenya de Ca'n Saca, quefeia 32 pams de rodó, ple, estibat de greixoneres que es tocaven una ambl'altre i que el forné havia d'ésser un mestre amb la pala i tenir mols esment a no tocar-les perquè si no s'endinsaven i adéu greixonera, sense parlar de l'enfado de la madona.

L'amo'n Pep Saca hi apuntava el nom a un costat de cada greixonera amiun guix blanc perquè qualque vegada si no era sa madona la qui anava a cer-car-les era fàcil que les canviassin i no fou mal d'un pic que a qualque

(passa a la p.sinlïent-)

LUPIfìNEZ,UN RTLETa DE ÉLITE

Creemos que no descubrimos nada si testifica-mos que el atleta andritxol Antonio Lupiañez ha tocado techo dentro de la élite del atletismo esta-tal y se codea con los mejores. Su relativa juven-tud, hay que tener presente que un atleta puede ej5tar en activo hasta cerca de los 35 años y "Lupi"tiene ahora 25, hace que abriguemos esperanzas depueda llegar a ser uno de los mejores atletas quenunca hayamos podido tener.

Para conseguir esto tendrá que trabaj ar a fon-do en todos los sentidos. Cierto que su actual tra_bajo no es el más idóneo para un atleta, pero silas promesas se hacen realidad y encuentra un buendirector para sus éntrenos sus límites futuros pue^den ser muy anchos y difíciles de predecir.

Todavía está en nuestra mente, cuando hace una decena de años que conunos compañeros nos dedicábamos a hacer quilómetros para rebajar grasas,senos presentó una mañana Antonio Lupiañez y nos si podía acompañarnos ennuestra carrerilla matinal. Su físico enclenque no le podía ayudar lo másmínimo, y además hay que añadir que nunca se había calzado unos zapatos i-dóneos para correr, todo ello nos hizo presumir que no llegaría muy lejosy que sería uno más en la comparsa de amigos, y esto si no se cansaba ylo mandaba todo a rodar. No obstante, tras el primer recorrido que con no-sotros realizó nos dejó anonadados, su tiempo era bueno dentro de lo pornosotros conocido, José Borras -gran deportista andritxol- ya en aquel mo-mento vaticinó que el corredor llegaría lejos.Y si entonces nos sorprendiómás lo hizo cuando en su primera carrera seria de competición, la ya trad_icional Valldemossa-Palma, en la que consiguió un meritorio segundo puestodespués de haber llevado todo el peso de la carrera a lo largo de los diezy ocho quilómetros de recorrido.

Pronto su extraordinaria fuerza causó impacto y los clubes isleños l"úcieron lo imposible para enrolarlo en sus filas.De la mano de Coll empezóa correr en serio y fue en el Club Mediterráneo con el que ha llegado a loque actualmente a lo que actualmente es. Con este equipo ha realizado alguñas salidas a la península, y así ha corrido en Mataró, Vic, Lasarte,etc..en donde en todo momento,es tuvo y mostró su calidad de gran corredor y asíAlegó a los campeonatos de España en los que corrió los 10.000 metros, elverano pasado en La Coruña, y allí consiguió una cuarta plaza que satisfizo plenamente a los andritxoles, llenándonos de orgullo al poder ver lacarrera por la pequeña pantalla. Pero su consagración fue en Lasarte endonde consiguió la octava plaza corriendo con los mejores de la especial^dad, con lo que consiguió plaza en el equipo nacional que hace breves fe-chas estuvo Neuchatel (Suiza) para la disputa del campeonato mundial decampo a través, allí pagó su novatada y sólo consiguió llegar en el pues-to 77 de la clasificación general, pero dicho puesto, visto por los técnieos le augura un gran porvenir para el futuro, le falta corregir las ca-rreras en sus últimos quilómetros, pero en él están depositadas grandesesperanzas.

Antonio Lupiañez ha hecho llegar el nombre de Andratx hasta los másconfinados lugares y no dudamos que serán muchos más los triunfos que coriseguirá paseando el nombre de nuestro pueblo por toda la geografia, deahí que se imponga la necesidad de que todos le apoyemos y le apreciemossin fin y así podrá, con la ayuda de todos, seguir siendo un atleta de é-lite.

(ve de la página anterior)casa, estiguent a taula,anas la vertadera madona acercar-la.La cosa no passava de ser un petit lapsus que tothom comprenia i que acabava amb rialleso a vegades amb un intercamvi de receptes i amb un "Molts d'anys per a tots1

Avui aquella estampa malhauradament s'ha perdut, ja no es veven lesmadones dur les greixoneres embolicades amb aquells draps blancs com laneu, avui tothom té forn de butà.

LO COC DE S'ARRACO

12

C.B.ANDRATX DE NUEVO EN COMPETI-

CIÓN

Todavía en la memoria de mu-chos están aquellas grandes qestasque hace una decena de años logra-ran aquellas bravas chicas que dela mano de unos enamorados del ba-loncesto loqraron llevar a la másalta cima conocida al BaloncestoAndritxol, ya que el equipo consi-guió el título de campeón de Ma-llorca y el subcampeonato de Baleares tras perder en la final con elSan José de Maó.

Pero aquella estructura se VJLno abajo por el cansancio de quie-nes estaban al frente del equipo.Ya por entonces se contaba con e-quipo de júnior y juveniles y sepreveía que el futuro de balonces-to en Andratx estaba asegurado, pe_ro no,falló la estructura y quizásla negativa de los entonces manda-tarios locales, al no ceder el pa-bellón cubierto para la prácticade este bello deporte.

Esta nueva savia que ha lle-gado, ha vuelto a hacer renacereste deporte y tras unos primeroscontactos en su momento hubo, elC.B.Andratx ha vuelto a la pales-tra i la atenteción y el agradocon que ha sido recibido el clubha sobrepasado en mucho las previ-siones hechas y auguran al equipoun gran porvenir cara a su futuro,ya que la base actual es firme ycon los años, a pesar de que siem-pre habrá cambios, se puede llegara un objetivo por el momento irnprevisible.

La presidencia de la entidadha recaído en la persona de Gui-llermo Covas destacado baloncestijsta a sus primeros años con el Pa-tronato que en la actualidad es elmás destacado baluarte de la enti-dad. Se ha sabido rodear de perso-nas que ya antaño estuvieron den-tro del organigrama de este depor-te en Andratx y de otros que con i_lusiones nuevas han llegado con ga_ñas de trabajar.

El público ha respondido yaque en todo momento ha animado consu presencia y su aliento a los j u.gadores, que a pesar de que muchoseran nuevos en este deporte, hansabido corresponder dando moment-tos de verdadero espectáculo y cíasificándose para disputar la fasedel "piai off" cosa que hace en estos momentos. Deseamos larga vidaa esta nueva singladura.

LA PETANCA EN ALZAEs, sin lugar a dudas, el deporte

que más expansión ha tenido por estoslares en los últimos años y tambiénel que arrastra el mayor número depracticantes, ya que domingo tras do-mingo, más de un centenar de andritxoles pisan las pistas.

Con más o menos suerte ha terminado este año la liga y tenemos comogran sorpresa el descenso del Andratxde preferente a la categoría inferior, más sorpresa todavía si tenemos encuenta que el año pasado se proclamócampeón de Baleares, título que ha coriseguido dos veces. Pero debido al altocosto de los fichajes, cosa que la di-rectiva no podía mantener, hizo que seformara un equipo más modesto que enla actualidad no ha podido mantener lacategoría.

El S'Arracó se ha mantenido fiel asu tradición o sea jugar con jugadoresresidentes en la localidad que, aun-que su clasificación no ha sido muy boyante, al menos han mantenido la cate-goria y cumplido sus objetivos.

El Pto.Andratx, se hizo con alguno:de los jugadores de los que se marcharedel Andratx, pero de nada le ha servidcpues no ha conseguido la opción de dis-putar la final y lo peor es que su futíro resulta a estas alturas una gran in-cógnita.

Al Poniente se le ha llamado el inntagigantes, ya que en sus pistas caye-ron todos los gallitos, mientras quepor el contrario volaron puntos ante enemigos que se preveían fáciles, porello al final su clasificación tampocoha sido muy boyante, aunque dentro dela medida de sus posibilidades. ¡

El At.Andratx no ha conseguido elascenso que se preveía, pero es quizás,sin duda, el club con más proyección,ya que al conseguir unas pistas propia.'hacen preveer que su continuo errar hallegado a su fin y ahora es de esperarque,con paciente entreno,los resultado.serán positivos y auparán al club.

Esta es,en resumen la actuación denuestros clubs en la liga que acaba determinar, ahora vendrán los campeonato;de Baleares y más tarde los torneos quetanto afloran por toda la Isla, ello pedrá servir para que los responsables seden cuenta de las posibilidades de suequipo y puedan planificar la temporadavenidera, procurando llevar una buena }acertada política de fichajes, combinardo las necesidades deportivas con lasposibilidades económicas para así haceiun buen papel en la próxima liga y de-jar nuestro pabellón deportivo en el ligar que se merece.

EL C.D.fìNDRflITX PRSO fì MILENflRIOSTiempo ha des de que/de la mano de Pedro Adrover (E.P.D.), el equi-

po echara a andar. Muchos han sido los avatares con que se ha topado elclub en estos años, no obstante hoy por hoy el C.D.(Andratx cuenta en elambiente futbolístico regional.

Mucho se ha hablado estos díasde la efemérides sucedida hace unosdías en Palma frente al Recreativola Victoria ya que dicho encuentroera el que hacia número mil de losdisputados por el Andratx en parti-dos oficiales. Es éste un dato parala historia como lo fue la obten-ción del gol 500 que consiguiera elhoy convertido en corredor marato-niano, Juan Porcel Colomar. El golmil fue conseguido en el Puerto dePollença por el jugador Antonio Bra-vo y ya en tercera división Rafaen el partido frente al Múrense consiguió el gol mil quinientos y porcierto que en este partido sólo seganó por 1 a 0.

13

en un futuro próximo el equipo vo¿verá a conquistar la tercera divi-sión.

De la mano del nuevo presiden-te, Gabriel Enseñat Calafell, el e

También hay otras cosas que a- quipo obtó por dar entrada a losvalan al C.D.Andratx y que favore-cen su marcha como es el que seapropietario del terreno de juegode Sa Plana, cosa que les sucede amuy pocos equipos de Mallorca. Estadonación la hicieron los accionis-tas después de larga discusión.

Al pasar a ser propiedad delclub se empezaron a hacer las obras

jugadores formados en los equiposbase de la entidad, era la formade reducir gastos, tampoco se hacontado con el apoyo de la aficiónque no ha sabido corresponder y a-yudar a la directiva, lo que ha de.mostrado es que lo único que le iriteresa son los triunfos sin contarque para conseguirlos hay que pre-

de remodelación del viejo campo, pa parar y contar con una buena base.Ahora, ya en el ocaso de la compe-tición y con pocas posibilidadesde obtar al ascenso se piensa ya

coincidió con el ascenso del equipo en la temporada venidera, para elloa la tercera división consiguiendo- se cuenta ya con varios jugadoresse así el punto más alto que ha vi- de juveniles y junto con algún fi-

chaje, haciendo una vez más un es-fuerzo económico, se espera conse-

sus primeros años consiguió mérito- guir un equipo compacto que puedarios puestos: se llegó a conseguir aspirar a estar entre los gallitosdisputar la copa del Rei en dos oca. de la competición.

ra lo cual se compraron los terre-nos colindantes con la colaboraciónde mucha gente del pueblo. Ello

vido la entidad, se rebasó la máxi-ma cifra de socios y el equipo en

siones, pasando a la segunda elimi-natoria una de las veces tras élirainar al Sóller en partido de desempa.te de grato recuerdo y que disputóen Muro con un gol conseguido casial final por Francisco Cabrera.

Pero a pesar de los esfuerzos

Hay que destacar que este anose han llevado a cabo unas obrasmuy necesarias en el campo de fút-bol concretamente las nuevas gra-das y la nueva iluminación. Obrasque han sido posibles gracias a lamagnífica colaboración prestado

los logros no siempre son positivos, por varios aficionados, sobre todopor diferentes avatares el equipodescendió causando un gran disgustoa los seguidores. Se pudo volver aconquistar el ascenso pero en unpartido de mal recuerdo contra elCADE impidió el retorno a la cate-goría nacional. Desde entonces laafición ha dado la espalda al cluby tienen que realizarse grandes es-fuerzos para que la economía no su-fra un crak. Por ello con los equi-librios que se han venido haciendose ha subsistido y no dudamos que

por la nueva Peña del Bar Ca ' l Tio,iluminación que por cierto se inauguró con un partido internacionalfrente al Jubilee F.C. de Londres,un equipo de una categoria similaral nuestro.

Hay que llevar al club a la ca.tegoría que se merece y para ellose necesita la colaboración y elentusiasmo de todos, domingo trasdomingo, a la hora de aplaudir ya la hora de aportar nuestra ayudaeconómica.

L4

ELS BQU5 R hl NQ'M FRN PURSi això tornava un bou

quin bescuit que li daria,com un ca m'hi aferrariatot dispost a fer-ne brou.Ja sabria lo que és bo...ja'l posaria coventi li daria entenentque els bous a mi no'm fan por.

Jo por dels bous? cap com aquesta;és paraula que em fa riure...si ara vingués un Miurame serviria de festa.

Amb sos bous no tene compàsno les tene gens de mania;si en vingués un li fariafiligranes a quintas,sense d'ell fer-me gens llunyel faria passar així;si no'm volgués envestirli arrambaria aquest puny.

Tene un puny com un sansóque en treballar tot son manyes;li trencaria ses banyescom qui trencar un aubó.

Amb sos bous no tene mesura,i se fer tota costurasense estar gens retgirat.

M'asseuria davant elli sense tirar jo cap planxades pel-més llarg de sa panxam'hen faria jo un pinzell.

Per davant i per darrerael me veurieu paupar.

Veureu lo que em va passarfa mig any a s'albufera:

Érem un company i joque anàvem d'excursió a peuun diumenge dematí,i trepitjant carreteramos trobam a s'Albufera,veinât de Son Sant Martí.

Per "predios" grana i menutsmiràvem els panorames,i per dar gust a ses camesreposarem un minut.

Prenguérem de lo més béuna pedra per butacamos traguérem sa petacai un xigarro vàrem fer.

Quan es metxero enceniaper dar foc a n'es "pitillos"verem un bou des més pilloscap a noltros que venia.

Es meu company va fugirigualment que un ca de caca;però jo, ni una passatvaig pujar damunt un pi ;

d'alt es pi me vaig fermaramb tres voltes per ses camesi mirant davall ses rameses banyut vaig afinar.

En foraster li vaig dir:"pasa bitxo mal carado,otra vez pasa vadello;no me punxaràs sa pelloporque estoy muy enfilado"t

El vaig fer batre un poci amb sa seva idea loca,sucava fort a sa soca;estava encès com un foc.

El meu company me cridavade ben enfora amagat:"no siguis tan arriscatjai de tu si es cor et fallas"T

Jo enfadat quan el sentiaen aquell cap de tortuga,en veure jo gent porugaamb un toc la matèria...

Què és això tanta temor?que mori d'un pic sa porno sé com no sou com jo,que el torei damunt es pi.

A la fi es bou s'en va anartot rabiós d'aquella horai quan va ésser tres quarts enforapoc a poc vaig devallar.

El meu company vengué a jomés assustat que un cuc lluenti em digué: "ets un valent"!ELS BOUS A MI NO'M FAN POR7jo por dels bous? remilgotesjme bastaria ben pocsense tornar blanc ni'grocses costelles li trec totes.

A n'els bous? los faig penarper ells jo pés com a plom;en fin, ja veis jo qui somen lo que acab de contar.

Quan vaig a ses becerradesque fan contínuament,veritat me pos contentien veure tantes porcades...

Quan jo veig aquests torerosque pareixen "pelacanyes"...i se fan por de ses banyes,cridant fort los dic:"panderos"si no fos perqué me possempre es cap damunt de tota dins sa placa amb un botbaixaria per fer gros,i tot sol davant el bouajonallat quedariai sensa espasa ni muletani banderilles de focen mig des front amb un cop

15

li donaria s'estretasense adob des manescal;i es públic en generalde capells me taparia;a saludar sa "prenitència"aniria amb molt de "salero";dirien: oh quin torerojTots me tendrien tendèncial'orella me donariensa coa i es quatre peus...i es toreros tan me-meusempagaits quedarien.

coixins, patates, botelles,pels seus caps les tirarieni a mí a "escombros" me treurieni jo estaria tot fideus.

Quan a l'aire me duriencossigoies me farienper ses cames i...pes peus.-Sa música tocaria ^un "flamenco" repertoriper tot arreu gran memoride diestro jo deixaria.

La causa és que veurienque ES BOUS A MI NO'M FAN PORJo por dels bous? NI DE SES VAQUESdes toros som es botxí :i es bou que s'enquantre amb mide sang seva me faig taques,.

Si en aquest moment veniaun bou maleit foraster,lo mateix que un carnicerjo jur que el despatxaria- Que és ara lo que he sentit?Això era un bramul d'un bou...que estic despert o dormit?]Despert estic, no somiifff >Enfora tene ses lleganyes...no vull morir dins ses banyes...escapar-me jo confii...

Santa Clara, què és això?Ai Sant Gil. auin desesoeroíme oensave ésser toreroi amb sos bramuls m'he fet por.

No me abandoneu, Sant Rocni Sant Lluc evangelista-tes "traje" de becerristaavui mateix li pec foc

Ai boveti Anava de bromes]no'm fagis correr ses pomes...ara ve ¡ Me vol matar iEs tan gros com un camellSant Benet; No hi ha un arbre?per poder-mi enfilar.Si m'envaig me top amb ell,Santa Paula j quin embullíAi bovet, per cert no vullque tu me fagis sa pell ïFeis-lo fugir Sant Simó]Enqegau-lo Sant Conratf.

Que des susto que m'han dathe amollat a nes grifó...Estic remui just un blé;vesten, bou i no't voré ¡Te j ur que mai més tendrealtre ensai per matar-te;des disgust es lleu me cou,res natural no respira¡torear una cadirano és torear un bou;Ai bovet, i que m'espantes ii jo me creia valentia...m1 has fet dir sa lletaniade tots els Sants i ses Santes.

Oh i que és de trista aquestahora;

boveti No me fagis traus...què't promet donar-te aufausd'un quilometro d'enfora...

Veten, no fagis més muuuuuuu]que m'has fet perdre es grampons,ai bovet, es meus calçonsm'han servit de lloc comúj

Des susto ja faig es tro;sols no sé on estic,aplaudiu que me desdic:ELS BOUS A MI ME FAN POR.

(Monòleg d'es Catalá-Mallorquí)

UN BON CONSELL

A quest ha estat sem-pre el nostre objectiu,edificar un Consell decada vegada millor

per a la nostra illa, a travésde les diverses àrees d'ac-tuació.ÀREA ECONÒMICADóna suport a totes les ac-tivitats promocionals delturisme.Protegir l'entorn a travésde campanyes de neteja deplatges i altres llocs d'inte-rès turístic.Impulsa la nostra indústriai el nostre comerç.Realitza accions de millorade la ramaderia i de l'agri-cultura.ACCIÓ SOCIAL I SANITATAcompleix una amplia tasca assistència! a travésdels seus centres: Hospital General, Hospital Psi-quiàtric, Llar de la Infància, Llar de la Joventut, Llardels Ancians, Patronat Verge de la Salut, Hospitalde Nit, Centre de Prevenció de l'Abús de Drogues,Grup d'Educació Sanitària a les Escoles.Elabora el Mapa de Serveis Socials de Mallorca.ÀREA DE CULTURA I ESPORTLes activitats són nombroses: ordenació d'arxiuspropis i d'altres organismes; realitza una labor im-portant de difusió cultural per mitjà del Teatre Prin-cipal i la Biblioteca Artesana, dependents del Con-sell Insular de Mallorca; impulsa el coneixement i

l'ús de la nostra llengua;fomenta el coneixement ila difusió del folklore; ela-bora el Pla d'Instal.lacionsEsportives en els munici-pis; fomenta la iniciació i lapràctica de tot tipus ded'esport.AREA DE COOPERACIÓI ORDENACIÓ DELTERRITORIElabora el Pla d'Obres iServeis que permetrà dotarels pobles de la ins-frastructura bàsica.Manté la xarxa viària prò-pia. El 39% de carreteresde Mallorca depenen delConsell Insular de Mallor-ca.

Ha creat el servei de Prevenció i Extinció d'Incendisi Salvament.Un Consell, en definitiva, encaminat a defensar laqualitat de vida dels mallorquins, garantir elsmillors serveis de tots els ciutadans i difondre lacultura, conservant aquella que ens és pròpia.

CONSELL INSULARDE MALLORCA