LA REVISTA DELA COMARCA DE PONENTAny I n ° 6 setembre 1986

tehhclhn

.w.

<• *-

/\ G K IM D A

UROÈIMOIE«

METGES

Dr. Bestard. 1,2,10,11,12.15.16,20,21.Dr. Domínguez. 3, 4, 5, 8, 9, 13, 14, 24, 25, 26,

29,30.Dr. López. 6,7,17,18,19.22,23,27,28.

Dr. Bornât, Bes t.irdAvda. Joan Carles 1 , 1Tl. 671003Andratx

Dr. Joaquín DomínguezC/ Espanya,9, 1 a

Tl. 671252Port d'Andratx

Dr. Jesús López ViejoCamí Sant Ca r- 1 es, 1Tl. 673066Port d'Andratx

CONSULTORIS

D'AndratxC/ AlemanyTl. 672161A partir de les 10.

Del FortPòsit de PescadorsC/ Isaac PeralTI. 672022A partir- de les 9

De S'ArracóC/ Molins, 4Dr. Bestart dilluns, dimecres i diven-

dres a partir de les 9.Dr. Domínguez, de dilluns a divendres

a partir de les 12.

A.T.S.

D.Ginés CampoyTl. 671204

(Practicant)

COMARE

Da.Regina SastreTl. 675767

APOTECARI ES

3 a 10 Lie. Bennassar10 a 17 Lies, Mandi lego-Alemany17 a 24 Lie. Bennassar24 a 31 Lies Mandi lego-Ai emany

* * * * * * * * * *

HOrc/\R I

L>E

M I S S K S

ANDRATX

DISSABTES: 19DIUMENGES 9, 11, 19

CAMP DE MAR

DIUMENGES: 10

SA COMA: 12

i) I UMENGES : 1 2

S'ARRACÓ

DISSABTES: 18DIUMENGES: 11, 18

SANT ELM

DISSABTES: 17

PORT D'ANDRATX

DISSABTES: 19DIUMENGES: 11,19.

* * * * * * * * * *

D K /vl CJ> O R /\ K T /\

AGOST

NAIXEMENTS

Natías Bonet SánchezLuis-Alberto BermúdezCastilla

DEFUNCIONS

Antonio Juan AlemanyJuan Muñoz CandelasFrancisca Pujol AlemanyJosé Cañellas Ripoll

* * * * * * * * * *

CONCERT LÍRIC

Dia 11 a les 19,30 a l'Esglé-sia parroquial de Sant,-)Maria d'Andratx actuacióde: FRANCISCO BOSCH

MARIA JOSÉ MARTORELLANDRÉS BENNASSAR BONET* * * * * * * * * *

C

L. Ul« ntH' . lA U I l A C O ' I A I I C A V I l ' O N t N l

Ap. Correus 79AndratxEditen:Coordinador Parro-quial do Jovosd'AndratxCentre Culturalde S'Arracó

Director: Sant i agoCortès i Korteza

Redactor en Cap:Gaspar Pujoli Flexas

.REDACCIÓBi alt-' Ensenyati Pujol, MargalidaFerrà i Ensenyat,Gabriel Jofrei Mir, MariaJosé Clar í RocaPedró Flexasi Flexas, Marga I i -da Sastre i Parpa 1 ,Bartomeu Boschi Palmer, Cata 1 i naAlemany i R i or-,i,Bernat Bos ta rdi Nada J , J o,i n, iAlemany i Mir.

EQUIP TÈCNIC

Isabel Ensenyati Ensenyat, MariaF. Pujol j. Mulet,Isabel Alemanyi Moya.

GERENT

Vicenç Flexasi Alemany.

Impresió: Ta 1lerspropis.

D.L.P.M. 295/1986

EDI TOR I/\L

Setembre és per excel·lència el mestornada a les escoles. Després del parèntesiestiuenc los au i es s'obrin de bell nou pera començar un altre curs, un curs que comtots s'emprèn ple de bons propòsits perpart de professors i alumnes, però senseque, com sempre, faltin greus problemesi deficiències. Tres són les qüestions queara mateix al nostre poble ens criden l'aten-ció.

En primer lloc la tendència a l'augmentdel fracàs escolar, no sempre atribuïblea l'alumne. Els obsolets plans d'estudis,la poca motivació i capacitat de certa partdel professorat, la manca d'estímuls versels estudiants (¿quan es deixaran de costatles típiques "empo 11 adés" com a eina únicaper aprovar?) o l'absènsia d'unes condicionsfamil i a r s idònies són alguns dels motiusque expliquen bona part dels fracasos.

A continuació s'ha d'esmentar la lenti-tud amb que avança a les escoles el procésdo normalització do la nostra llengua. Fsver que aquesta no és una tasca fàcil (ia Andratx sens dubte més difícil que a moltsaltres indrets), però en el cas de l'escolai precisament pel seu caràcter formatiu,el procés s'hauria d'accelerar molt méspuix sense una plena normalització lingüísti-ca a les aules no s'aconseguirà mai unacompleta normalització lingüística al carrer.

Finalment no podem oblidar que a lanostra zona de ponent seguim sense tenirun centre de B.U.P. (ni tampoc hi ha esperan-cesimmediates que la cosa canvií), fet quemotiva un èxode diari d'estudiants de batxi-ller cap a Ciutat amb els consegüents proble-mes de despeses, pèrdua de temps, desarrela-ment, etc. Pensem que ja és ben hora queaque11 s que poden donar alguna solució al'assumpte es comencin a moure una mica.

N 1 ALÍ

7\ I., ' OT. T \7ERA

Oí i veril con tenar i aque vius dins un món milenariple de gent sanguinàriaque mata per beure sang.Homes que neixen del fang,fang que neix de la terraterra que ens dóna la vida,Vida que presència el món,món que camina i caminai ningú sap cap a on.

Quantes morts i quantes vides !Quantes promeses i plors!han encobert les teves branques,si poguessis recordar-losperquè tu ets vida esvellida,Vellesa, font de saber,Saber que il.lumina la vidavida de qualsevol esser.

(Maria Me hivern/81)

US CONX/ID A L/\ LECTURA

Maria Magdalena

ÍPermeteu-me que us faci ara una petita recomenacióencare que pot esse arribi un poc tard que ja l'estiu ha acabati molts hagin tornat a la feina i a l'estudi, i el temps d'ocis'hagi réduit a menys de la meitat.

Però ben segur trobareu mitja horeta o quasi bévos sobri i bastin cinc minuts ja que una vegada hàgiu llegitla primera plana tot d'una trobareu temps per acabar devorantimatge per imatge, 1 letra per I letra,paraula per paraula, totesles planes del llibre del que us pari.

És un llibre d'una delicada bellesa,d'una dolçorinmensa, amb unes fotografies plenes d'amor a la vida, a lanatura i a la llibertat.

Les recomenacjons van dirigides a totes les personesamb un mïnim de sensibilitat que pot ésser ja 1'hageu llegit.Però a qui de veritat convit és als joves que com Juan SalvadorGaviota o Pedró Pablo Gaviota comencen a volar i senten dinsells e] desitg de conèixer. Dins aquests llibre hi trobàreuun cant a la llibertat, a I'amor-, a la inteligencia i sobretot a la confiança en un mateix.

Vagi per endavant:"Hay una razón para vivir!.podremos alzarnos sobre nuestra ignorància,

podremos descubrirnos como criaturas de perfección,inteligencia y habilidad.

¡Podremos ser libres!¡Podremos aprender a volar!

(Richard Bach. Juan Salvador Gaviota)

lei nos in i s

•tygp<<•• Vfe*

UN IPLET ENTRE AUTORITATS CIVILS T

ECLESIÀSTIQUES /\ /\NDJR/\TX /\ COMEN-

ÇAMENTS DEL SEGLE X\/1 I

Entre les pagines correspo-nents al primer llibre de matri-monis de la parròquia d'Andratx(1), que abasta els anys 1570-1640, es troba escrita en unafulla una breu ressenya d'unplet que tingué lloc a la nostravila el 1604 entre els juratsi el prevere Cristòfol Monserrat,beneficiat de l'Església. Elmotiu de la disputa fou la malal-tia de l'esmentat prevere quel'allunyà del poble i l'impossi-bilità el dir missa durant tresmesos, davant la qual cosa elsjurats (una mena de regidorsd'avui) feren venir un altrecapellà per a cubrir la momentà-nia vacant pretenent que lesseves despeses fossin satisfetespel mencionat Cristòfol MonserratAquest, lògicament, es negàa fer-ho. Ambdues parts basavenllurs postures en les disposici-ons del benefici, que segonsens diu J.B.Ensenyat s'haviacreatpocs anys abans, el 1591(2), afirmant els jurats l'obli-gatorietat del beneficiat decelebrar les sagrades cerimòniesi defensant-se aquest amb unaclàusula on es deia que ho haviade fer sempre i quan no es trobàsimpedit, que és el sentit del'expresió llatina "dum con(mode) de celebraré poterit",que veureu en el text. Finalmentl'assumpte es va resoldre afavor del prevere Monserratcar la justícia eclesiàsticaconsiderà que la seva absènciaera justificada i els juratshavien actuat per llur compte.

A continuació transcrivimíntegrament el document quecom es pot veure encara queescrit en català de fa quasiquatre-cents anys presenta unalectura ben assequible. Aquestés el text:

"Fas memòria jo ChristòfolMonserrat, prevere y bini fi-ciat en la isglèsia parro-quial de Andraig com a 11de octubre 1604 tengui altre-casio ab los jurats de ladita vila sobre que haviaestat malalt en la Ciutat

¡ -aE.J.iA«tres mesos y los dits juratshavien fet venir así enAndraig un capellà per adir missa Pretenian ditsjurats que jo pagas lesdespesas del dit capellàatès que lo binifici meobligave a dir missa; fonchrespost per a mi, dit Monse-rrat que és ver que ten(c) a dir missa com ho manavelo acte de binifici peròque lo acte deia que dumcon (mode) de celebrarépoterit y així que estantjo malalt no poria celebrar,y fonch respost per lo senyorArdiacha que jo no teniaobligatió de fer-na diry fonch fet (a) la ditaprovisió en favor mia yde mos advenidos lo matexdia y any ut supra".

NOTES

(1) El lligall es troba depositata l'Arxiu Diocesà de Mallorca(A.D.n.) essent la seva signaturala la següent: A.D.M.,I-7M-1, s/f.(2) J.B.ENSENYAT Y PUJOL : Historiade la Baronia de los Señoresobispos de Barcelona en Mallorca.vol. II, Palma 1920, pags. 65-68.

BIEL ENSENYAT I PUJOL

r^oticîiess

festes de Sea

Cornai^ f estz-es

ex ± toses

Amb notori èxit tinguerenlloc les festes de Sa Coma,unes festes que fa molts d'anyses perderen i ara s'han tornatrecuperar. Fins i tot el seupetit recinta (la placeta) esva veure desbordata per la quan-titat de gent que hi assistí,cosa que fa pensar, si hi hacontinuïtat, com desitjam, enla necessitat de trobar un llocmés ampli.

Ànims i endavant!* * * * * * * * * *

A S'ARRACÓ

Pet ± t fc>ci 1 atncp cita

fes tes

Ja hem passat ses festes,i per dir ver, molts de diesde festes; som un poble molt"fester perquè amb vuit dies,creim que ja no és pot demanarres més. Pensam que la Comissióestira molt bé els doblers dela subvenció assignada per l'A-juntament i les ajudes voluntà-ries de cases comercials i algunsparticulars.

Enguany s'ha tornat encetar-ia tradició perduda ja feiauns quants anys, d'embutar,i poguérem veure que el primervespre la gent va disfrutarmolt amb aquest joc i amb elso incansable dels xirimiers.El segon vespre tinguérem lavetlada de balls mallorquinsamb algunes agrupacions de lacomarca que arreplegaren moltagent i molt d'èxit. El tercervespre hi hagué una "Verbena"on també la gent jove hi vadisfrutar molt. I el dissabteal vespre hi hagué un soparque des de fa uns quants anysençà s'ha com institucionalitzati on la gent hi disfruta fortd'estar plegats i del menjarque hem de dir que fou francamentbo. El diumenge no hi haguéres al vespre emperò el diafou ben complet amb el XIX Tor-neig Oficial de Petanca i unmarató que va fer venir moltsde participants i espectadors

ori els nostres atletes quedarenen els primers llocs. Els actesdiürns d'aquests dies forenmolt concorreguts i n'hi haguéa gust de tothom, per venturauna de les coses que encaraes manté amb força és el córrercintes amb les bicicletes.

I enfilem els dies de laMare de Déu, on torna haver-hi una verbena que, malgratla pluja, fou molt entretenguda.El diumenge al vespre l'actuacióde Agara amb "Molta feina ipocs doblers" on es posà demanifest la gran afició al teatredel nostre poble. I el darrerdia es clogué amb ball, migde bot mig d'aferrat, amb labanda de música d'Esporles quanacabà l'Ofici que hem de dirque tant el de la Mare de Déude la Trapa com el de Sant Agustíla nostra Església Parroquialfou insuficient per tanta gentcom hi assistí, en cada casforen vuit preveres els quiconcelebraren, com també hemde fer notar que a la processóde la Mare de Déu una gentadacom fa molts d'anys que no s'hiveia.

Pensam, tornam dir, que solmolts de dies per a un pöbletpetit com el nostre perqué aaltres llocs més grans no enfan tants, emperò la gent s'homereix prou perquè també hiparticipa assistint als actes.També creim que l'organitzacióa càrrec del Centre Culturalés vàlida i que s'hi veu laveterania de organitzar-lesdes de ja fa uns quants anys.

Fins l'any que ve, si Deuho vol !* * * * * * * * * *

/XssannJolesi sir^U-Si 1

cl e 1 O e n t xr e

Ou. 1 d

S ' /\i~

A començaments d'octubretindrà lloc l'Assamblea anualdel Centre Cultural de S'Arracóon es retrà comptes del balançeconòmic i social de tot l'exer-cici. També el primer diumenged'octubre s'iniciarà la lligade petanca on hi milita l'equiparraconer del Centre Cultural.

r^otícíies

A S f Ar-rat c: ó J ¿a ti H €3 m cäe mi l l o UT- st r •h st ;p>oiipe:r-c3:tr-<Eí;£3

Dèiem a un nùmero passatde N'Ali que a la plaça de S'Arra-co hi havia manca de papereresi just abans de festes véremque la brigada de l'Ajuntamentn'ha instal·lades dues a saplaça i dues més a la plaçoletade dévora la carretera en frontd'on s'atura J'autobús; i novolem deixar de consignar-hoamb agra iment. També hem dedemanar a la gent urbanitati bona voluntat per fer-ne úsd'elles. De les altres demandesde l'escrit: Plantar- els arbresque s'han mort i cercar un espaiperquè els al.lots s'hi puguinesbravar les ganes de jugar,hem de dir que no volem deixarde pensar que qualsevol diaarribaran. La primera passaesjcà donada, veurem les altres...

* * * * * * * * * *

Mi 1 1

cestir:

en

Let

eSS

Heu vist sa millora que hafet s'Ajuntament en es carrer"La Torre"? L'ha empedregati ool.locat un piló a s'entradaper evitar sa circulació. Obrescom aquestes són ses que necesitaAndratx !

El

JjC 5fs 3(C PJÍ 5|C Sj< 3(C 5|Ç 5JC )|C

ca i s E> e rii s SL 3r~ ± cie

Gair^ Ri

Que passa amb el dispensaride Can Riera? El més passatja pareixia cosa feta. Sabemde bones fonts que tot lo princi-pal per duu endavant ses obresja està fet, Qui hi posa traves?Es que s'Ajuntament espera queho faci es pròxim consistori?No estaria bé ja que aquestha fet tot lo difícil.

* * * * * * * * * *

I nsL\J.cyxj.:i~eic: i ó de

1 f O ir c? xa e :t~e:3t.SLXj.ir-at:;

El dia 27 de setembre s'inaugu-rarà l'orgue restaurat de S'Arra-co del que ja vos parlàrem.En propera edició dona rom comptade l'acte de inauguració.

' S ' Es tir-est "S'Estret, la carretera que

uneix S'Arracó i el Port faun servei molt bo als habitantsdels dits llocs i és molt freqüen-tada per multitut de camionsi turismes que s'estalvien quilò-metres i ajuda a descongestionarla d'Andratx al Port la qualcosa n'es ben necessari. Peròté la pega del trispol ple desotracs i la seva estretor quepodria solucionar-se fent lesvoreres netes i donant-li unacapa asfàltica. Sabem que aixòn'es competència del ConsellInsular i pensam que tal vegadahi hagi algún responsable delConsell que llegesqui N'AL íi posi fil a l'agulla.

Reoolìicacì eie s et ra ç?

S'Ajuntament d'Andratx haorganitzat, baix es consellde INSALUD, i segons mos divensense consultar amb cap sanitarid'es poble, un servei de recolli-da de sang, que tindrà lloces dimars i dijous de cada setma-na. És una gran millora sanitàriaque evitarà que els malaltshaguin de viatjar a Ciutat.S'únic problema és que nomésse podran fer ses estraccionsurgents, i un màxim de deu per-dia .

* * * * * * * * * *

M SL s :s si i~ e ;n o i_i :s

Una cosa de sa que tots esandritxols estan queixosos ésdes renou de ses motos, quesobretot hem hagut de sofriraquests dies passats de calor,per haver de dormir amb sosvidres oberts. Va sortir fatemps en un medi de premsa ques'Ajuntament havia comprat unaparat que midava s'intensitatdes renou. Hem de pensar queo bé no el tenen o no el volenemprar. Tots agrairiem a s'Ajun-tament i a sa Policia municipalen particular, que intentasque es motoristes deixasin dormirde nit, i de dia xerrar sensehaver d'aixecar sa veu durant-es dia.

* * * * # # # * * *

8

ARRAN EL

|AMA*»TA

DEIXAR-SE "ALTERAR" O MIRAR ALS ALTRES AMB MISERICÒRDIA

Aquest és el criteri psíquic i c r is t iàmés indiscutibl.e i menys sotmès a er ro rs ;és el més assequible per a tots els quino saben ni teologia^ ni espir i tuali tat, nipsicologia, i potser ni saben res de Jesús.Quan veuçn-algú en necessitat, se ' l mirenamb misericòrdia. La paraula "miser icòr-dia" no té gaire bona premsa en el nostrellenguatge, perquè l'ús paternalista l 'hatenyida de connotacions insultants. Peròla utilitzo perquè els entesos considerenque es tracta d'una paraula molt r i ca ensignificat i difícilment substituible. Raure l lrecorder que en hebreu miser icòrd ia ve del 'arreí de la paraula- úter, i, apl icat sDéu, indica que té entranyes de dona, ésa dir, que Déu cova i protegeix la v ida.que davant del que afecta la vida, a Déuse li 'commouen les entranyes. Six recordaque la mateixa arrel és util itzada alrelat de Lluc per indicar el tipus de

L'atenció als necessitats de tot ordreexigeix ef icàcia. No hi ha cap dubte.Insistiré en aquest aspecte ¡mportantíssimen una altra ocasió. Avui la insistènciaes posarà sobre l 'atenció "amb miser icòr-dia". Element clau per a la definició del"bon samarità". Vegem-ho amb paraulesde R.M. Nogués. Posa el "mirar els altresamb misericòrdia" com un dels c r i te r isbàsics del discerniment cristià.

Bartomeu Bennàssar

resposta que el samarità té envers elfer i t (se li commouen les entranyes).Chouraqui tradueix dient que el proïsmeés el qui "ha matriciat" el ferit, és adir, el qui li ha fet d'úter, el misericor-diós.

El misericordiós, doncs, és aquell queté respostes utérines, entranyables, enversel necessi tat ; ser misericordiós és havera r r i ba t a commoure's com d'esma davantqualsevol desgràcia, una mica com l'útermatern respon per sistema quan un f i l lperi l la.

Es el cr i ter i de discerniment mésimmediat, més fiable, menys enganyós,més cr is t ià ; és el criteri de qui, mésenllà de discursos, consideracions, refle-

xions, plans i "polítiques", ajuda,. compar-te i x , cova vida. Criteri absolutamentbàsic per a Mat. 25: aquella gent' no sapgran cosa, no sap a qui ajuda, no fagrans anàlisis, no mira etiquetes, peròajuda realment.

De ixa r -se "alterar", trasbalsar^afectar,commoure en profunditat per l 'altre ésun t re t fonamental per a la qualitat deldiscerniment i vivència cristiana. L'al t rem'a l te ra . L 'al t re m'afecta. L'altre em"fa un al tre", misericordiós. La fraternitatimmediata i directa és un fet ben signifi-catiu a l 'evangeli.

Precisament deixar-se alterar,- aixòés, obr i r -se a relacions fondament amoro-ses és la base de la sanitat més fiable isegurament el fonament-més sòlid per al 'ed i f i cac ió del món dels valors. Evangeli,sanitat mental i f i losofia dels valors,tenen en aquest punt una significativa ifonamental coincidència. Deixar-se alterar,mirar als altres amb misericòrdia, primerelement personal per a l'acció caritativai social.

Un cr i ter i ben clar per a tot "samari-tà".

o

^3tò nmí>tM oo^e^\ / "Bon arbre és el garrover

que fa garroves tot 1'anyquan li cullen ses d'enguanyja té ses de l'any que ve".

S'anyada d'ametl.les noha estat gaira grossa, i tampocpareix que els garrovers haguinfet molta feina.Segons enTomeu Figuereta,que d'aixòen sap prou ferm,els arbreshan aprofitat les pluges d'en-guany per fer branca perquèduien un grapat d'anys sensealçar l'ull. L'any que verebentaran i serà blau esfester."Acabat el mes d'agostja es hora de veremar,llavors el raïm es podrirài no farà gens de most"

Aquesta activitat finsara ha estat un poc de forapoble, però si tot va bé l'anyvinent hi haurà vi andritxolde debò i fet "a lo grande",se-g-Cíint el sistema.que utilitzenels americans a Califòrnia.Les instal·lacions que estanfent a la finca en qüestióson per treurer-se el capelli' les vinyes sembrades sontan hermoses que donen goig,els ceps són nombrosos. Javos anirem contant.

*****

¿Recordau 1'interès queté N'ALÍ per les gloses deper aqui? Doncs aquí en teniudues amb la seva petita histò-ria: Devers l'any 1890 hihavia a Andratx una parellad'enamorats, en Francesc desSerralet i na Magdalena Toneta,que es barallaren i ell seposà a festejar-ne una altre.Un dia, els antics enamoratsse toparen pel carrer i naMagdalena, com qui no res,resà amb veu alta:"En Francesc des Serraletfesteja a can BarcelóBon Jesús desencantaulói que torn a can Tonet"

El Bon Jesús l'escoltà,en Serralet la sentí i totplegat ajudà a la tornada.Tot anava molt bé, però l'homoarribà a estar cremat perquèquan passava per devant cas'atlota desdenyada aquestasortia i li feia tota castade befes, i no li quedavamés remei que passar-hi cadadia si volia anar a festejar

na Magdalena que, a les hores,vivia a Son Gravat, més amuntde Sa Coma. Això durà bastantde temps, fins que na Tonetava fer un altre glosa perquèen Francesc 1'empràs com a respos-ta:"Si surts defora i em veuscallet i de mi no't riguisque a sa cara tens més piguesque en el mon no hi ha formigues0 que un ego no té pels,m'estim més contar es estelsque dins ca teva ses bigues.Tu piques com ses ortiguesquan xerres i no t'en temsjo no se com no ho comprens,m'estranya que tan torpe sigues".

L'efecte fou inmediat, iel rebombori s'acabà de cop.Nohi ha dubta que na Magdalenaera una dona de recursos.Ella1 en Francesc foren els meusbesavis.

*****Poca. cie f>SL t^ai t:SL

Aquest mes ha col·laboratamb sa seva recepta, Madò AntòniaMas, més coneguda per n'AntòniaDominga. Es que la coneixensaben la bona cuinera que ési que en tot lo que fa hi posael seu gran cor.

Com que som molts es quemos agrada mullar mullar dinses cafè amb llet i això és propides temps que ve més que des'estiu, hem pensat que sa cocade patata que ella fa era unabona idea per aportar a N'ALÍ.Ingredients: 5 ensaïmades crues

1 tassó de llet5 ous300 ,grs. de patata

bullida (millor patata vella)% Kg. de sucre\ Kg. de farina ,

Ho pastau ,tot i, segons Lacuinera, millor fer-la a les9 del vespre per . enfornar-lal'endemà dematí a les 8. Ens'estiu basten tres hores abansd'enfornar-la.

També quedareu bé si l'ensu-crau per damunt i la treis aixía es convidats.

Es pròxim mes esperam sesvostres receptes.

*****Esperam que ens envieu tambe

les vostres gloses.Enviau ho tot a N'ALÍ, Apd 79Andratx.

10

A MORANZA DE r^ii T INÍF^AIMOT/X /M^RACOISTEIMSE

Cada vez que vuelvo por estos lugaresy me paseo por estos montes,voy recreando mi alma de poeta y de pintorvoy recogiendo en mi retinaestos colores para plasmarlosen mis telas y papelesy respirar estos perfumesolor a pino, a flores silvestresy ese aire de marmar que veo a lo lejosveo detrás de la Trapala isla Dragonera con sus farosfieles guardianes de la costa mallorquinadisimulada entre cortina nebulosay ahí abajo a mis pieseste pequeño puebloprotegido de montañascon sus molinos abandonados,y sus casas esparcidas y derruidas,pequeño pueblo que no me vio nacer,pero si mi paso por él,cuando tenía once años,

^ y catorce, y muchos más.• Viene a mi mente de soñadormis travesuras de niñolos enfados que cogía mi abuelaconmigo y mis primos hermanos

> los juegos infantiles por el riachuelohoy seco casi todo el año,recuerdo cada rincón,cada montaña,las pequeñas fuentes escondidas.Sa font del bosc, es jeret,donde todo el mundo ibaa por agua o a beberpor puro placerrecuerdo cada rincón, de este pequeñoy hermoso pueblo, en élme inspiré los mejores dibujos de personashoy por desgracia desaparecidas yaViejas casas llenas de recuerdosescondidas entre maleza y arbustos salvajesque nacieron al paso del tiempome yuslaba oir tocar la campanade la vieja iglesia,y ver su pequeño cementerio,donde reposan tantas generaciones,y el viejo ciprés fiel guardián ,del sueño eterno.Hoy vuelve a mí, tantos recuerdos,de familiares y amigosla Casa de Can Jumoyacasa de mis abuelos y padresde Can Brillo, de Can Monjodel Café Can Vert,de Can Prim,de Can NouCan Juan Gran, donde mis hijasdieron sus primeros pasosy de otros tantos nombresque siguen hoy perdurandoen la pequeña y grandehistoria de S'Arracóporque S'Arracó ha tenido su historiasus gentes que se esparcierony dieron a conocer a su pueblo

(passa a la páq.13)

— x/os eri £3 SI 1 Vi t •jj_

E L, S POIS

Aquest mes en que tantsd'al.lots comencen s'esco J a,han estat bastants es paresque han demanat que s'artici efes referència a un problemani molt menys oblidat sinó totlo contrari, cada dia més freqü-ent. És el tema dels pois.

(Aprofitam una vegada mésper instar-vos a esc r i uro aN'ALÍ fent referència els tomosque vos interessin).

Hi ha tres varietats de pois:"Pediculus capi t i s", es mésfreqüents i d'es que xerrarem;"Pediculus vest i mentorum" esque duen es vagabunds i causases epidèmies de tifus (no satifoidea a sa que mal anomenam"tifus"), i es "Phthirius Pubis"o gadelles, que ja sabeu coms'agafa i a on. Cada una d'aques-tes famílies té predileccióper un territori i és poc fre-qüent que emigrin d'ell.

ô

Afecta principalment a sagent amb cabells llargs i bruts,però també a sa gent, sobretot a nins, que se renta oscap sovint. Voreu que es ninse grata es cap contínuamento se queixa de picor en es cap.Si succeiex això, mirau-lises cabells sobretot es de devorases orelles i es des cJotollper si té uns puntets blancsmolt mals de desferrar. De essoraixí probablement seran 1 lemeso llémenes (en castellà liendres)que son es ous de poi, que sediferencien de sa caspa perquèaquesta se desprèn amb facilitat.

És molt important, i es paresno ho tenen en comptees nin o nina té poisa ca seva fins que nocap. Per 11 èva r-I oscomprar a sa farmàcia

que sise quod ieri duqu is ' ha do

una 1 oc i oi un xampú per po i s. Sa ! or i ós'ha de posar dues vegades cadadia durant dotze dios i os xampú1'empleará dues vegades per

setmana fins que no hi hagipois en es col·legi.

" E 1 s rains c^vae

tendra ]po±s no

rism d '

€ ? £-5 C: O 1 ¿-1

Per llevar ses llémenes heude banyar es cap amb un tassód'aigua calenta amb una culleradai mitja sopera de vinagre illavors se pentinarà es cabellsamb una pinta especial de puntesmolt espesses.

Ses pintes se rentaran ambaigua molt calenta. Es vestitsi robes de llit se rentaranamb aigua ben calenta i se plan-xaran amb una planxa a vapor.

En cas de dubte, acudiu nes vostre metge.

Es l~i o 2~ si ci G

\S fi C^ V J ri Í31 1" — £3 e

c: o ri t :tr si ess c^ r~ ± p> " .

Vull recordar-vos que totses qui vos volgueu vacunar desgrip o costipat, a final desetembre o a principis d'octubreés el moment de vacunar-vos.

¡Aquest hiver, fora moc! ! !

¡Preparau-vos per aquest hivern!

H c * * * * * * * * *

SA S A I., U T ÉS BOlMA,

NO UUOLJEU Ar^IB

ELLA ! ! !

ijí 5j< >jC ?(C ]|C 3|C 3|C *!• *!• V

12om o v^ i s t ia <

çr\JL ± L JL em rn ¿a. i" r' o x c^

F1 /\ R E R O E L, JP OR HT I> ' /\ INI .O R A T X

dónadiferentsniar í times

1 'ambientles persones acostu-1'al tre gent, saben

Cvuillem Marro i q, trenta dos anys dedicats a faros,feina que est., ima i va i ora ja que hi dedica vintiquatrehores cada dia. La di latada vida profesional dóna coma fruit una llarga experiència acumulada en elsdestins on ha exercit de Tècnic en senyalsi terrestres.

Molt amablement, es deixa entrevistar, dinses manifesta l'esperit acollidor quemades a viure lluny de remeis i detenir.

-Perquè va ingresar a faros?-Vaig ingresar a faros per neces-sitats de la vida. Mon pareera militar i jo també seguiala carrera. Vaig estar entroels militars onze anys. A Ì 5vintiset anys estava destinaia la base d'hidros del l'o r t.de Pollença, a l l à vai q decidiringresar a faros ja que elsempleos que m'oferien no erenadequats. Per el fet d'estar-de jefe de sa bateria vaig podeiestudiar i preparar-me per ölconcurs-oposició. Em donarendos mesos de permís per f'e rels corresponents exàmens iles pràctiques. Les pràctiquesconsistien en estar, durantmolt poc temps. a tres; faros

un elètric. un dede pet ro I i . Va i q f e. r

I a ro e l i •-i ' And ral, x! a proso

P>Pde la nit, estat

u<aa

di ferents:gas i un.1 es p rac: t", i quosFormen tor~,i el de

a n'elel del PortPorto 1J i a

de St. Carles.-A quins fars lia estat destinat?-A Cala Figuera, a S' l'ila dol'Aire (Maó-Menorea) durantquasi mig any, a Cap de Cavalle-ria (Menorca) devers cinc anys.Després ja poguérem tornar aMallorca a n'el far- de Ses Sali-nes, i ja definitivament va r (impassar aon vàremDragonera.-¿Com eraels farosmolt-Ens

n'elviure

Portc i ne

d'Andratxanys a I a

metereològicdel vent.

Kn els fars on érem un parellcompanys fèiem torns fins

mitjanit i de mitjanit finsa sortida del sol.La resta del temps el dedicà-

vem a les aficions: llegir,pescar en fer bon temps.

Celebràvem e] diumenge quanvenia bé. Sempre hi havia unaexcusa per- reunir-nos amb elscompanys. La nostra organitzacióera segons el temps.-Com s'abastia el far?-Quan estàvem a Sa Dragoneral'In Llorenç Cristino amb sa barcaens duia el menjar dos picsper setmana. A vegades per algunacausa, ja fos el mal temps oqualque altre contratemps -podiem

lo més necessarila. voluntat del

feia el que podia

el tipus do vida ensobretot quan estaven

allunyats?fèiem a la idea de quela

i que ens hav i emnos tres cond í c i •-

quedar sensea pesar quepatró sempreper venir-.

També semprepescador quen fer un trás J lai

i deaestàvem a llunyd'adaptar a lesons.

Concretament la vida de)farer era així: aixecar-se,apagar el far, berenar, tornarpujar a n'el far per deixar-lo apunt, les peces havien d'es-tar ben netes per un bon funcio-nament, confeccionar el p,n i e

hi havia algúnes tava d i spos ten cas necessa-

si es tractava

emisora queamb Palma a

r i , sobre totd'una malaltia.

Teniem,també, unapodiem comunicar-noshores d'oficina.-Com s'integraven en el medi?-Fent-mos a la idea de que estàvema un lloc tot sols, a vegades ambaltres companys, sovint aillatsi que haviem d'adaptar-nos a leseircunstancies.

13

-Quin caràcter es necessita per viure amb aquestes condicions?-Es necessita un caràcter un pocespecial. Com he dit abans s'ha detenir conciencia de que s'està a-lluny.Tenir també previsions perles provisions. Es coneixien técniques de primers auxilis.-Què li agradava més de la vida enel far?-El que més m'agradava era, es clarque condicionada a les circunstan-cies, la tranquilitat i l'organit-zació de la feina on jo era el quela dirigia i la feia. També m'agradavael poder-me dedicar a les fei-nes manuals.-Quin és l'origen dels fars?-Molt antigament la missió dels farsera completament diferenta a la d'a-ra. El far servia per avisar a terrade que venien embarcacions.

Els fars actuals son del temps dela reina Isabel II (s.XIX).Cada farha de ser diferent dels altres perindióar als mariners on es troben.De nit el temps de les senyals ésqui marca les diferències; de diaes coneixen per els colors i confi-guració de la torre.-Com son els fars d'aquesta zona?-Hi ha quatre fars. Els dos fars deSa Dragonera funcionen amb acetile-no, duen "Capillos" que es van canviant. A s'illa Mitjana estan carregades per energia solar. A la Mola éseletrònic, funciona amb cèdula fotoelètrica. El que hi ha en el Clubde Vela funciona amb bateria quanla llum s'en va.

El sistema de la "deca" son on-des eletromagnètiques que els bar-cos detecten i saben a quin lloc estroben. En el sistema de gonios oimorse emiteix unes lletres que indi_quen quin faro hi ha aprop.

-Els fars de Sa Dragonera son de lamateixa època?-El far de Na Popí és del temps deN'Isabel II i va estar encès finsl'any 1910. Els altres fars, el deLlebetx i el de Tramontana son pos-teriors. Quan es va fer la carrete-ra que uneix els dos fars s'utilit-zaren materials de l'illa. El muni-cipi d'Andratx hi contribuí aportanttot s'oli que s'havia de mester permantenir els obrers que hi feien fe-ina .-Ha millorat les condicions de vidaals fars?-En quant a serveis les condicionshan empitjorat. Actualment quasi nohi ha material ni eines.Les vivendes no estan equipadescom abans. A faros el parament dela casa era total.

En quant a condicions laboralsl'horari és de vintiquatre hores.-Podria contar qualque anècdota?-Quan estàvem a Cap de Cavalleriaa s'any de sa neu (febrer del 56)vàrem quedar incomunicats durant10 dies. Aviat les provissions ensvaren ésser més escasses. Fins elcap de quatre dies així com pogué-rem arribarem al predi de Sta Tere-sa a cercar una mica de menjar.A-quells dies vaig passar molta penaper la meva dona que es trobava enavançat estat. Però gràcies a Déuen vàrem sortir. Aquells dies forenmolt llargs;

La conversa deriva cap a altresqüestions també relacionades ambfars. A l'exterior comença a ploureamb forca. Arriba la despedida. Unaltre vegada es manifesta l'amabi-litat del entrevistat. Agraesc lesseves paraules que demostren unapersonalitat enriquida per les ex-periències. ARGUTA.

(Ve de la plana 10 por los cuatro puntos cardinalesVolvieron para quedar para siempreYo tengo esta suertede llevarte conmigollevarte por donde voyte tengo en mi corazónen mi arte y poesiaGracias San AgustínGracias Virgen María Madre de Dios, Gracias

Virgen de la Trapa.A vosotros debo mis recuerdosde infancia y juventudGracias pueblo de S'Arracó.

JOSÉ SIMO

14

Como decía mi compañero de XiuXiu, en el pasado número, algo gqrdo se está preparando en el senodel C.B.Andratx; por ello asisti-mos el pasado 19 de agosto a laprimera sesión de entrenamiento ypudimos comprobar que quieren de-jar mejor sabor de boca al aficionado y que para ello se están preparando mejor que el año anterior

La plantilla parece estar bas-tante bien compensada en cuanto alos aspectos juventud-veterania ytécnica-fuerza, aunque les faltaacoplamiento. Pudimos observar enla plantilla tres caras nuevas;los hermanos Juan y Miguel Covasy Paco Valdés este último proce-dente del C.B.Hispània.

Otra cosa que nos llamó la a-tención fue que este año los en-trenamientos son más fuertes pa-recen más fuertes y completos queel pasado año. Guillermo Covas esel responsable directo de la mar-cha del equipo y a él acudimos para que nos informe sobre este in;Lció de temporada.-¿A que se aspira este año?- Este año lógicamente hay que mejorar la campaña realizada el añoanterior, hay más veterania en laplantilla y lógicamente esto tie-ne que contar a la hora de los resultados.-¿Con que plantilla contáis?-El equipo cuenta con diez jugadores que son los siguientes:Gabriel Riera, Paco Valdés, FélixOliver, Javier González, Juan Co-vas, Miguel Covas, Xisco FemeniasBiel Tomás, Honorato Serrano y GUJLllermo Covas.-Este año parece que apretáis másen la preparación fisica de loque lo haciais el año pasado ¿Por-qué?-Porque el año pasado dábamos másimportancia a la parte técnica yaque el equipo tenia una gran fal-ta de experiencia.-El seguidor comentaba que empe-zasteis muy bien la temporada pe-ro luego aflojasteis en el play-off ¿que hay que decir a ello?-Si en parte es verdad, el año pasado la liga empezó muy tarde porlas elecciones en la federación ypor tanto, también terminó tarde,por lo que muchos de nuestros ju-gadores ya se habían incorporadoa su trabajo en la hostelería,dificultando los entrenamientos yen no pocos casos hasta la parti

EnsJr\M

KET

OñftTX

cipación en los partidos. Esperemosque esta temporada podamos contarcon todos los jugadores hasta el termino de la misma.-Por cierto¿cómo están los lesiona-dos?-Este es un tema escabroso pues tambien en ello tenemos mala suerte.Biel Tomás tiene rotura fibrilar enel tobillo y hasta a mediados de lasegunda vuelta no podremos contarcon él. Félix Oliver ha tenido unalesión de tobillo pero está ya casirecuperado del todo, es de esperarque pronto podamos contar con él.Javier González en un accidente la-boral se lesionó un ojo y tuvo quepasar por el quirófano, de momentodesconocemos el alcance de su lesiónpor último tenemos a Xisco Femeniasque estuvo también lesionado peroque ya podemos contar totalmentecon él.-¿Cómo ha sido esta pretemporada?-Hemos disputado 4 partidos, dos deellos con el Casino-Patronato de se_gunda división nacional y los hemosperdidos pero hemos jugado bastantebien causando una buena impresión

Hemos ganado el torneo Avante de-rrotando al C.B.Santa-Maria y ven-ciendo en la final al C.B.HispàniaEs un buena pretemporada. Estoy sa-tisfecho de ella.-Algo más, amigo Guillermo.-Si, pedir a la afición que nos apoye jornada tras jornada para que j un.tos podamos dejar el pabellón depor_tivo de nuestro pueblo a gran altu-ra .Que la suerte os acompañe y que

podáis contar los partidos disputa-dos por victorias.

BASKET

CÏGf>15

EL. C. O . / \ I \ J I ) R / \ I ' l ' X KIM I .0:3 PUESTOS DE

O/\F5 K'^,/\ I ) l'I I ,/\ O 1,/XS I F1 X CAO I OIM

Y a rueda el balón, la tempora-da ya está iniciada y a f Herde ser sinceros hay que decirque nuestro equipo ha empezadocon buen pie y sus primerospasos nio pueden ser más acerta-dos, va el equipo entre losequipos mejor clasificados ycon un buen bagaje de golesa favor, algo muy importanteya que a la postre los golesson la salsa del fútbol.

Creo que se ha a^-tadoacertado con los f i cha jes rea 1 i -dos,empezando con la renovar iónde buenos jugadores como Castedo,-su séptima temporada en SaPlana- Inarejos, Sanpedro yPalou, que formaban parte delesqueleto del equipo, se renovóa .los jugadores locales: Castell-el más veterano-,Rodriguez,Garcia Salinas, Mesquida,Alemany,etc. Pero como se ambicionabael ascenso se tenían que fichara buenos jugadores y asi vinieronDiaz, Toledo y FioJ que se hanintegrado plenamente en el equipoy su concurso es de 1 todo pos i t i -vo,otros como seguí y victorno han tenido tanta suerte ytodavía no han dado la medidade sus posibilidades. Dos juveni-les se han integrado al equipo:Jover,buen portero que ha demos-trado su clase cuando ha sidoalineado y García Jiménez queha pasado a ser titular- y cuentacon el beneplácito de todos.

Todo este conglomerado dejugadores ha contado con undirector que conoce la medidade sus posibilidades, croo quea Cobo no hay que enseñarlenada en cuanto a preparaciónfísica de sus jugadores queestán en excelente estado fisice.).Si el año pasado parecia untanto despistado a la hora cíeplantear los partido, este anoparece haber' aprendido aunquehay que decir que le falta algode valentía pero a la largapuede resultar temerario y su i c i -da. La afición está contentacon los resultados conseguidos:Victorias sobre el Cade-Peguera,el Margar!tense,Cul tura 1 y Kspor-les y derrota m í n i m a fronteal Alcudia, equipo que t,amb ionaspira al ascenso.Veremos quienlo consigue.

E J_ £r^JL tt>0> J. JO St £3 o —

FrxatJooJL ciol Jrxatxa:r~c>

LJna de las cosa que con másinterés han tomado hoy dia losdirectivos de futbol y de otrosdeportes es la formación dejugadores para que el día demañana puedan alistarse en iosprimeros equipos del club. Muchosson los que comienzan y pocoslos que 1 legan.Buscar los motivosnos llevaria mucho tiempo yquizás no acertáramos. En Andratxuna causa es el trabajo. Alno haber una industria que puedadar empleo a nuestros jóveneséstos tienen que ir fuera abuscar trabajo en la hosteleríay esto les dificulta a la horade los éntrenos y se cansan.

A pesar de esto en Andratxtenemos la cosa encaminada yaque tenemos, alevines,juveniles,e infantiles.

Mateo Mayans es el responsablede los alevines, en donde seinician los chiquillos en lapráctica del fútbol.

Nuevo entrenador estrenanlos infantiles, Gregorio Morenoserá el encargado de puliura estas futuras promesas. his toaño están en el equipo los quehace dos temporada hicieroncampeones en alevines esto debecontar a la hora del trabajo.

Donde más débil es el conjuntoquizás sea en los juveniles,de aquel gran equipo que hacedos años consiguiera el ascensoa la 1- División 'quedan ya pocoscomponentes, se han incorporadonuevos jugadores que no handado el resultado. apetecidoy se perdió la categoria, aunquealgunos jugadores han pasadoal primer equipo, este es elcaso de Jover,García Jiménezy Gutiérrez. Miguel Moreno "Zoco"tendrá que trabajar duro,teniendoen cuanta que muchas circunstan-cias de los chicos le irán encontra y una de ellas es eltrabajo de cada chico que haimpedido que hasta el momentono se haya podido contar contodo el equipo. Demos un margende confianza a jugadores y entre-nadores y animémosles para quelos resultados sean buenos.JOFRE

HUMOR-HUMOR-HUMOR-HUMOR-HUMOR-HUMOR-HUMOR-HUMOR-HUMOR-HUMOR-HUMOR-H

LO QUE PENSEN EN COMENÇAR EL CURS ELS...

Estudiant excessiu (Empollón): Ara estudiaré de gust, no me basta-i > m v i n i l iores diàrie;;.

Vago: Basta estudiar la darrera setmana i amb un poc de sort...El mal estudiant: ... I pensar que pasqua enguany cau tan enfora...S'al.lot llest: Hauria de canviar d'escola, aquí ja no me poden ense-

nyar res nou.Ses nines de 2°de BUP: Enguany novio segur, que si no...Una nina fea: No hi haurà cap nin un poc curt de vista. jEls al.lots de l°de BUP: Ben segur que a sa nostra sala hi han vingut

ses nines mes beneites del poble.Ses nines de l°de BUP: A sa nostra sala hi ha tots els infants beneits

de s'escola."El pelotillero": A mi no m'agrada fer sa pilota, però si un s'asseu

davant arriber primer a collir les coses que li cauenal profesor.

El timid: Mira que haver de parlar davant ses nines.El presumi*: Enguany enlluarnaró a totes ses nines.Un que sempre suspèn: Ja veuràs com enguany el mestre em tornarà

agafar mania.Un pesimista: I tot això perquè després no hi hagi feina.Un que no més té bons propòsits: No, enguany estudiaré.Els pares: Gratuitat,gratuitat, però de cada any hem d'amollar més

doblers.Professors i alumnes: Ja hi tornam, ja hi tornam a ser...

UNA BONA CONFESSIÓ

Un al·lot se confesava

amb un capellà d'Artà

i es confés li demanava

que tens costum de robar?

Un dia a n'es meu senyor

de dos "puros"que tenia

a damunt s'escrivania

li vaig robar es millor.

No hi tornis, no fos cosa que Déu

per prende lo que no és teu

tan jove te castigas

Resaràs a Sant Miquel

un rosari a poc a poc

perquè te faci bon lloc

per quan vagis al cel.

Aquell Al.lot sense cap apuro

va dir tot tan animós

que vol que n'hi resi dos?

i l'hi prendé s'altre puro.

ROMUH-ROMUH-ROMUH-ROMUH-ROMUH-ROMUH-ROMUH-ROMUH-ROMUH-ROMUH-ROMUH-R