LA REVISTA DELA COMARCA DE PONENTAny II n°14 juny - juliol

Apd. 79 Andratx

notice ies

FASSAREIST LES

ELECCIONS

Dia 10 de juny també tinguéremeleccions. Eleccions on no hifaltà res. Des de amenaces demort, a insults, a impugnacióde vots, tirada de pamflets,presidents de mesa despistats,etc. Llàstima que sigui tandifícil que entri la democràcia.Però anem als resultats.

El Partido Socialista ObreroEspañol va treure quatre regidors;Unió Mallorquina en tregüé tres;Alianza popular-Partido Liberaltres regidors; Candidatura Inde-pendent Municipi d'Andratx,dos regidors;Agrupació d'ElectorsIndependents de S'Arracó, unregidor.

Per tant el consistori quehaurà de regir l'Ajuntamentd'Andratx durant aquesta legisla-tura està compost per els membressigüents:

Matias Terrades MarquésJaime Bosch BoverJosé M- Coll MonasterioJosé Gallardo PalaciosJaime Ensefiat JuanAlberto A. Andonegui BauzaJuan Moragues VilaOnofre Pujol PorcelJuan Carmelo Massot SalvàMargarita Moll MiquelMatias Tomás EnseñatGuillermo Covas Calafell '•Mateo Alemany Bover

A les eleccions que es ferena l'hora de constituir el nouAjuntament quedà elegit Batleel cap de llista del PSOE:. MatiasTerrades Marqués, qui ha nomenatprimer tinent bâtie a MatiasTomás Enseñat i segon tinentbatle a Mateo Alemany Bover.

EL DIRECTOR PRO-

VINCIAL DE ED U

CACIÖ-INT Y CIÈNCIA

VISITO- LAS ES-

CUELAS

En la visita que giró a An-dratx para firmar el conveniode cooperación con el Ayuntamien-to, el Director Provincial delMEC, Sr. Crespí, visito el ColegioNacional Mixto de Andratx dondefue recibido por la Directoradel Centro, D- Maria Calafell,que le mostrò con detenimientoJas instalaciones que presentan

en general un estado muy deplora-ble con paredes agrietadas einfinidad de manchas de humedady con muchas goteras en díasde lluvia que afectan especialmen-te a la biblioteca, hall,diferen-tes aulas y dependencias.

Los importantes desperfectosen palabras de todos son preocu-pantes y necesitan de una rápiday eficaz solución en estos próxi-mos meses para que cuando losescolares inicien el nuevo cursoen setiembre, sus aulas esténtotalmente remozadas y pintadas.

El colegio que viene funcionan-1

do desde hace diez años estátodavía pendiente de aceptación.

SOR JOANA PORCEL

FOU HOMENATJADA

El dia 6 de juny a la parròquiade Genova fou homenatjada lareligiosa carmelita Sor JoanaPorce 1 Alemany de Can Font.Per un llarg espai de tempsaquesta monja ha servit "ambsenzillesa i entrega" son parau-les d'un dels oradors, a aquellabarriada que en torn de l'altarde la parròquia li volgué retreun homenatge que consistí enuna missa, uns parlaments i1'entrega d'uns obsequis. Laparròquia de Santa Maria d'An-dratx també hi fou present ambla persona del Rector qui concele-bra la Plissa i una representacióde joves de la CoordinadoraParroquial, que en nom de laParroquia entrega un obsequia Sor Joana, qui aprofità perfer renovació de la seva entregaal servei de Déu i dels germans.A una de les dependències dela parròquia es serví un refresca tots els assistents. • Moltsd'anys Sor Joana.

FESTA PAGESA

Prest podrem donar•informació

cllebrarà1 JlS^ Pagesa ^ue esara a Andratx probablement

dins l'octubre. Ja es compteamb el patrocini del Consellinsular i la comissió organitza-dora ja està treballant a lestotes. Esperam que, com l'anypassat, serà un èxit.

MALA CACA

Els caçadors es queixen molt.S'Ha obert la veda però no hiha caça i la poca que hi ha,conills, estan malalts.

C

l* r u v i ' . r * Uí I A C O i A í l c » 01 fOM M

Ap. Correus '/9AndratxFidi l;cn:Coord i nador Parro-quial do Jovesd'Andrà txCentre Cu ! t,ura ide S'Arracò

Director: Sant lagoCortos i í¡'or te/., i

K e d a c tor « :n Cap :Caspar Pujoli F 1 exas

;;; REDACCIÓBieÍ. Ensenyati Pii jo l , Marqa l idaFerra i Ensenyat,G a h) .r i e I. J o freii M i F, Mari aJ usé C lar"- ¡ RocaPedro ' Kl exasi F l exas, Alarga l i. -da Sastre i Pa rpal ,Bartomeu Boschi Pa 1.mer. Ca ta I i naAlemany i K ï era,Berna t lios ta rdi Nada 1 , .JoanaA 1 emany i M i r .

EQU i P TKCN 1C

! sabe ! K n s o n y , 1 1i Linsen y a t . , !vla r i aF . Pu j o J i Mu l et.l sabe l A ! e rua n >i M o y à .

G E R E N T

Vicenç F lexasi Alemany.

Imprès ió: 'l'a 1. 1 erspropis.

D. L. P . M . '¿')b.> 1 f W h

Am<!'Wf>.Vi7:V'

EDITORIAL

La dita popular diu que a l'estiutota cuca viu,- i és que tothom va més alloure o tal vegada, tots feim més el capviu. Enguany tenim un temps molt desbaratat:fa calor però també tenim uns dies en queapareig la nuvolada i sembla que vol venir1 ' hivern.

L'estiu és temps de festes popu-lars, al terme les començam amb les de SantPere. Per desgràcia ja no tenen la forçaque tenien abans, tal volta serà per quecada dia és festa. Haurem de cercar la pedrafilosofal que ens ajudi a recobrar lesL festespopulars, que verament siguinque facin que els nostrede la festa.

ens privam de res:gamberris-renous a la nit. . . i arafer els deu reials justs,ben hora de que tons ensi d'emanem a les autoritatsaquesta seguritat que com

dret. Tots tenim unesde cumplir, pero també

populars ijoves no fugin

^~J a nome, robatoris,per acabar deviolacions. Ésresponsab i 1 i tzemque ens donina ciutadants tenimobligacions que hemtenim uns drets que ens han de respetar.

^J a tenim nou consistori, desprésd'unes eleccions molt disputades ha quedatconfigurat el nou ajuntament que' regiràel destins del nostre terme ̂ duran̂ el pròximsanys. Des i t jam de bon cor qTie tots treballinpel bé de tots i que l'encert els acompany.

N'ALÍ

CONSELL INSULAR DE MALLORCASERVEI D'EDUCACIÓ SANITÀRIA

~t>c fai 5 O anys.

JUNY O E 1 9 3 "7

/\mb aquest aplec de notícies aparegudesal setmanari "Andraitx" tot just fa ara cinquantaanys començarem una nova secció sobre aspectesde la vida del poble de l'època, recollits a l'en-tranyable publicació local que dirigia don AntoniCalafell, "l'amo Antoni de s'Impremta". Com veuremla major part d'elles fan referència a la guerracivil que aleshores, el juny de 1937, i des defeia quasi un any ensangonava les terres de l'estatespanyol. Abans, però, cal manifestar el nostreagraïment a la família Calafell, propietària del'única col.leccio completa del setmanari, queamb la seva amabilitat de sempre s'ha brindata permetrer-nos la consulta mensual dels exemplarscorresponents.

El que farem serà agafar els quatre númerosde cada mes que sortiren del setmanari i extreureallò que trobam més significatiu. Per cert queel preu de cada exemplar aleshores era de 15 cèn-tims, amb una quota de suscripció trimestral de1 ' 50 pessetes..

DIUMENGE, 6 DE JUNY (n9 876)La notícia de la setmana fou

la caiguda, el dilluns 31 dem^îg, al Campas, d'un avió quehavia bombardetjat la Ciutat,després d'ésser tocat per doscaces illencs.Dels tres tripulantsun quedà totalment carbonitzati'els-altres dos resultaren feritsi foren- atesos al poble l'avióes tractava d'un "Potez" quees descrit com "un grande y moder-nísimo avión de bombardeo, cuyovalor se calcula en dos o trescentenares de miles de pesetas"i del qual segons es diu,queda nada aprovechable".

apenas

Altres notícies de la guerraque se'n fa ressò el setmanarisón: La mort del General ñola,una manifestació a Ciutat enhonor de les víctimes d'un cuiras-sat alemany (el "Deutschland")i un vaixell italià (el "Barletta")atacats en aigües de les Balearsper l'aviació republicana i laprohibició de tocar els himnesi marxes "nacionals" als cafès,bars i Uose d'espiai públic.Una notícia social és el fet

de que els germans Joan i JaumeCapó, alumnes del Seminari, hanacabat el curs corresponent ambla nota d'Excel.lent.

DIUMENGE, 13 DE JUNY (n9 877)La primera plana es dedica

a enaltir la figura del GeneralMola i també es fa ressò d'unhomenatge que es prepara a l'Avia-ció Legionària.D'altra banda durant la setmana

ha tengut lloc al Saló Parroquialun cicle de conferències "religio-

so-patrióticas" impartit perl'advocat i capellà D.JosepFont i Arbós.

També es recull la notíciade que la pesseta "nacional"es cotitza a l'estranger moltper sobre la pesseta "roja".

DIUMENGE, 20 DE JUNY (ng 878)

Després d'una plana dedicadaa reproduir part d'unes declara-cions 'fetes per Franco a undiari francès, on deia cosestan curioses com "Somos naciona-listas españoles" oarrastraros (alsla guerra, el setmanari dónanotícia de la col·lecta fetaper l'homenatge a l'aviació,que fou la següent:

Andratx 252'30Port 63'15.S'Arracó 26'50

"Moscú quierefrancesos)a

ptes.»

Total 341'95

ciaambpordese recibió engrata notíciagloriosasen Bilbao

la notí-Bilbao,

"Ayermomentoedición

lOUcll Oti 13

A la darrera,"plana amb caràc-ter d'urgència, és dóna la notí-^n'̂ de la caiguda "de Ö-SIK-»«

aquestes paraules:la tarde, en el

cerrar la presenterecibió en este pueblo la

de que nuestrastropas habían entrado

i Viva España! y siem-pre i Viva España!¡Viva el Genera-lísimo! 'y ¡Viva el General Mola!"

Altres notícies del poblesón: el començament de les vacan-ces estivals a l'escola "porno contar todavía con adecuadosrefugios para los niños, en

el caso de bombardeos por- i osaviones "rojos" y también enatención a la temperatura yareinante"; el nomenament, d'unnou carter, D.Maties Alemany"Sampolina"; y el començament,el di vendres 25, a I. ' lisci i és i aParroquial de les Solemnes Quaran-ta Hores amb sermons a cura delreverend D.Jeroni Pons, vicaride Sóller.

DIUMENGE, 27 DE JUNY (n9 879)Les dues primeres pàgines

informen de la reacció del pobleal conèixer la notícia de lacaiguda de Bilbao. La gent escongregà a la plaça d'Espanya,des d'on tingué lloc una improvi-sada manifestació juvenil "acuyo frente ondeaba una enormebandera roja y gualda con unretrato del General Franco yrótulos alusivos". A la nit tornàa haver-hi una altra manifestaciómultitudinària, que "puso demanifiesto el contento con quenuestra villa celebraba la victo-ria alcanzada". La comitiva anavaencapçalada pel Comandant MilitarSr. Llobera, el batle, el jutgemunicipal "i els caps de batalló

i oficials, i va recórrer elscarrers d!Alemanya, Plaça d'Espa-nya, 19 de Juliol, avinguda del('crio rai Franco, carrer de Cerdà,plaça Pou i carrer General Rierafins a l'Ajuntament, on pronunciàun parlament el Comandant Llobera.

Altres notícies són: lamala anyada d'oliva, quasi nul.la,els nous billets de 5 i 10 ptes,la col·lecta pels pobres organit-zada per la comissió femeninade "Falange Española Tradiciona-lista y de las Jons", les bonesnotes de fi de curs dels jovesestudiants de batxiller MiquelMoragues Colomar i el seu germàVicenç, Cristòfol Serra Simó,Ga-briel Alemany Bauza i BernatPlanas Barceló, així com duesmultes imposades a sengles veïnsdel poble,una de 15 ptes i l'altrade 7 ptes per no complir lesdisposicions sobre llums interiorsde les cases dictades per laJunta Pasiva Antiaérea i pertransitar amb una bicicleta senseplaca respectivament.

BIEL ENSENYAT I PUJOL

no -fc í a i «s s

O O IM \7EIST I O DE GOO-

JP BJ R /\ O I O IM EC O U O ¿\ T f -

VO CULTURAL, K IN

T RE EL AY U IN T AM L EC IN

TO y EL. M . EC . C .

Definitivamente fue firmadoel convenio de cooperación Educa-tivo-Cultural entre el Ministeriode Educación y Ciencia y el Ayun-tamiento andritxol.

Signaron el mismo eJ Alcaldede Andratx D.Baltasar Pujol yel Director Provincial D.AndreuCrespí, al acto asistieron igual-mente Da. Ana Kay regidora decultura, D.narcos Flexas de lacomisión de Gobernación; y D.An-dreu Ferrer coordinador del Pro-grama de Educación Compensatoriaasí como Da. Carmen Pons coordina-dora de E.P.A.

La firma de este conveniosupone un importante impulsoal aspecto cultural del municipio,con un elevado índice de analfabe-tismo y escasa actividad cultural.

Este convenio pone en marchaun programa de Educación Compensa-toria d'estinado a recuperara aquellos chicos de entre 14a 16 años que por diversas cir-cunstancias no han conseguidoadaptarse al ambiente escolarcontando de esta forma con unapreparación complementaria paraque puedan obtener el GraduadoEscolar y una mejor adaptacióna la vida profesional de .lasociedad. _

Próximamente el Municipiocontará con un programa de Educa-ción Permanente de adultos conel que tendrán la posibilidad.de adquirir una preparaciónadecuada a sus necesidades yde esta forma acceder al títulode Graduado Escolar.

Los programas de Alfabetiza-ción, de Educación Compensatoriay de E.P.A. comenzaron experimen-talmente a funcionar hace variosmeses y están siendo impartidasen sus diferentes áreas porlas maestras Maria Pons y Ma.Mag-da 1 ena Pons con gran participación.

GASPAR ROSSELLÓ

TORRE DECALA EN BASSETTORRE DE LA RABASSADA.

•&i

•^'**$" > '¿»¿'Ü'-Vjhw>ì,^rv ;jMj

^£%

•ï;*,'

SITUACIÓN LEGAL—ESTADO ACTUAL:

Figura en el I.P.C.E. con el N.° 1.1/011/R1.

Está situada en terrenos de propiedad parti-cular.

•> '

• Su estado de solidez es bueno, pero ha su-frido unas reformas. La conservación sería calificable de B3.

ITÍNERARIO:

^

^

t ^i-f-frrfr ^fun t J B line A

-J'Ài O,fs farrfoi

~Cau de s-A>Co*a d'£n

•) Al PUNTAI I

d ¡i t n 6 emet£5 P/MTALEU

• C* «7T77

P un t J dCHa Ei

ÍT^T -rf

Desde San Telmo por unos caminos de tie-rra, se puede llegar hasta unos 2 Km. de la torreen coche. El resto del trayecto hay que hacerlo apie.

DESCRIPCIÓN:

Situada a unos 80 m. sobre el mar.;

Es ana torre cilindrica, responde a la tipolo-gia de torre de señales, con una cámara princi-pal y una terraza.

Actualmente se accede a la planta principalpor una puerta falsa, la verdadera está converti-da en ventana. Entrando a la derecha está la su-bida a la planta superior..

k ?í

En la terraza había un tinglado que cubríaparte de la superficie, actualmente está modifi-cado con uná.falsa tabiquería. El parapeto en laparte de tierra adentro era más alto y con aspille-ras, hacia el macera a barbeta.

La torre fue construida para vigilar el estre-cho con la Dragoneía, y realmente el emplaza-miento no puede ser mejor.

En 1938-39 se hacen unas obras en Id torre,al reutilizarla como punto de observación. -Seconstruye, el garitón de la terraza, el algibe y e]acceso actual. Existe una cpnstrucpión auxiliaradosada a la torre de la misma época. A pesar delas modificaciones efectuadas la torre es res-taurable.

FICHA HISTÓRICA:

Según Ribas de Pina la torre fue construidaen 1583.

Benito Verger la visitó el 1 de Julio de 1597.No había escalera, únicamente una maroma de"carri tx". Encontró como guardas a Pedro Gofrade 45 años y a su hijo de 20. El armamento con-sistía en una pieza de artillería de 12 quintales,con su cureña y atacador, en buen estado; dosmosquetes, uno de muralla y otro de puerta con

aparejos y dos arcabuces también con sus aparejos.

La munición del momento era. Doce l ibiasde pólvora, die? balas de la pie/n, 16 balas do losmosquetes y diez para los arcabuces. La torrenecesitaba 50 libras de pólvora, seis de piorno yuna escalera para podou subir

En 1696 eran guardas Matías Flexes y Marcos Flexes.

Tienen una pieza de hierro de a 4 libras debala, una espingarda y un mosquete.

•#:•' •$<*•'

Voy a transcribir aquí un documento recogi-do por Mascaró Pararius en su Corpus de Toponimia, procedente del Archivo H is tó r i co tie Ma-llorca, en donde se da cuenta de las dist intas acciones mantenidas por los to r re ros , , para men>icomprender la misión de los horribles y las torres.

"Con Matías Flexes, alies "Matinada', torrer de la torre dita la Rabassada, ha denunciathaver tirats quatre tirs amb la pessa de la dita to-rre, en les ocasions infrascrites. Primo, als 31d'octubre 1712, tirà tres tirs amb la pessa a unasagetia que havia donat fondo davant dita torre ino volgué donar llengua per moltes vegades quelos cridà, i a forsa de tirar-los sen anaren, judi-cam eren contraris.

Item, als 5 agost (de) lo corrent any 1713 tiraun tir de pessa per avis de les sis galeres france-ses que vingueren a Mallorca que tot son dits,quatre tirs de pessa.

De tot lo qual don la present fe, avui a Andratx, aïs 14 d'agost 1713. Rafel Juan, escrivàuniversal de la villa d'Andratx.

Atesta, certifica i fas fe, /o, d'abaix firma!qualment Macia Flexes, torrer de la torre de iaRabassada, ha denunciat haver tirat en la sun to

r re, per avis de diferents embarcacions, los tirs/nfrascrits, fins lo dia d'avui, que contam el 8 dedécembre 1709.

Primo, als 26 juliol 1708, a circa mitja nit,descobriren un fanal a la mar, i tirà una canona-da pur ¿ivis de les altres torres.

Més, als 27 dit, a la matinada, arribaren da-viìiìt la dita torre dos galeres, donant fondo, i pertardança en donar llengua los tiraren altre cano-nada.

A 16 agost 1708, tjraren dos canonades auna nau qui dava caça a una saqetia i se tinguéde retirar davant la torre de S'Evangélica.

A/s 7 de septembre 1708, tiraren canonadaper avis de la Armada que venia per anar a Me-norca.

Als 28 de juny 1708, tifaren una canonada auna fragata que passava per el freu de la Drago-nera i no volia dar llengua, que era Lfna fragatacorsària.

Als 27 agost 1709 tiraren una canonada auna barca catalana que desembarcà homens per'er llenya i per tenir orda de no deixar desembar-car ningú, se li tirà el tir i sen tornà.

Les quals son set canonades que en ditesdiades que ha denunciades haver tirades per di-tes causes, de lo qual don la present. Fet ut su-ora. Rafel Juan, escrivà de la vila d'Andratx.

En la relación de 1769 figura'si'tuada en elpredio "Sa Palomera" propiedad de Jaume Te-rrades, tiene un cañón de 4 Ijbrastie bala. No ha-ce fuegos (de señales).

En 1794 necesita reparación la compuertade salida a la terraza superior, treinta varas desoga para la escalera de esparto, y hacer unacisterna o llevar varias tinajas, pues hay quetraer el agua desde muy lejos. La torre está enbuen estado.

(; n 1H25 nene un cañón de a 12 y otro de a 8,-¡mhos le hierro.

Ficjura en los mapas de Vicente Mut deK-ÍB3 y cíe Despuig de 1784.

JLL

GOIGS A SAIMTA ZTIAKIA D'ANDRATX

De molt antic es canten unescançons que anomenam goigs perque els primers que es coneixenson els set goigs a la Marede Déu.

A Andratx es cantaven unsgoigs a Sant Bartomeu (hi haguéuns anys en que l'Església parro-quial estava dedicada a SantBartomeu) i uns altres a laMare de Déu de l'Ermita de SoN'Oriandis.

A S'Arracó n'hi ha uns queson bastant antics dedicatsal Sant Crist i acomodats éscanten també per a la Mare deDéu de la Trapa.Però la titular de la Parròquia

principal de terme Santa Mariad'Andratx no en tenia de goigsi per això el Rector cercà unapersona que ens donas una bonalletre que, juntament amb unabojaa música, pogués ésser cantadaeh lloança de 'Santa Maria ia la vegada fora el nostre himne.L'encert coronà la nostra tascaja que ben prest Mn. Pere J.Lla-brés i Martorell, Canonge dela Seu de Mallorca i Directordel Centre d'Estudis Teològics

de la nostra Diòcesi tinguéenllestida una lletre que resumiaper una part la història, elque significa la Mare de Déuper el poble i la súplica d'a-quest poble a la que és Marei Regina.

Per la música ningú millores podia trobar que el P.AntoniMartorell i Miralles, frareFranciscà de la tercera orde,que fou prefecte de música dela Diòcesi de Roma, que hi posàuna música de caire populari no gens mala de cantar.

Han •estat bellament editatsdins la col·lecció "La Sibil.la"que dirigeig l'erudit don Fran-cesc Salieras i Juan. El dibuixque encapçala el goig és dedon Nicolau Casellas i Flaquer.La nota històrica ha estat escri-ta pel Rector Mn.Santiago Cortès.Per l'estrena el dia de SantPere un coro format per personesde la parròquia els cantà mentreels feels anaven a venerar lahistòrica imatge que en motiude l'Any Marià ha estat col.loca-daa un costat del presbiteri.

JI.J..L..-.V«.

jjÇjV •;-.(, 1 1 i ,i' >lL:-4äm...í .-..T -..'.S.-.U PU- 'i- »•

¿v 3 >' "t t*-b\-¡ J - 7 > i^^^^P^fjf --ï 9 v,...:„. .. a-. ,..„ p. j, i»,- .-k:

',..,; r¿~*ñ ...i.,..••.-• "'t-'.« J* «••' f»- -*n* •"

N*a>*. HISTÓRICA *in i i iu t r i r Mallorque* per a la fe cri*tUn* pol* l'cmpnu tou U

«ran la devoció que proI«*M*«i et* conqueridor» caulun •Jim mo! lei de le» parroquial qua « fundaren, tot Juit ---

- t™««* w «1 di. 14 d'abril de 1241 (

Un.in ci Rfì I-M Jaunit i v,,,B,.^ .,. i < > > de Musini Ou»« Sani» Munii. Erti gran I« devoció que proTeaaavajl V* cam«»».-.....iv (!L- (Viu, [ l e v . , , in l i n e ci f i - l i notar quan molle« de If» parroquki q u* m fuad«rtn, let Juit

i ' cnnquuxtu. (urvn dcdicnde« n Simia Mar i« . El Papa Jnnocend IV «1 dia 14 d'abril d* IMI (lo;i vim iiiiys du In vmtLulii dui Kvi En Jiunw I) »Ignava a Uà un« bull« pw la quai pou Ml

. . - . . , , 11 . u a.n (onna. d« te víate l* «UB d*dk*¿

T;il tf|;:iil¡i

iría. Rl P«p« Jnnoccnci IV •! Oí» » a «H» «. ,.., ,unte I) »ignava a Lid una butta par ta qual pou iota Ui. J1 a U pari forana, da la* qual« l* avia* dadktdw .

ila Maria ti'Andr» u.infcrvui·liK uulalam arribaren a Ui coites mallorquín«! t com qut «quali dia, 9iim-nyi-. duKpni» de pour peu a Mira decidiran oír miua: alão s'eadevetüa an , . , ¡ti»!riunì«: MRuranicnl «I nom da Noam DOM (ou be« pnu«at an d

nsiuntl i i en cl ielle XIII devle unir una, Umbé patita. lmat|e. dei , i . u i i , , i i . - i K|lv XVI. coincidint amb una florida de la vida •parrò-

i j i i L - M i k - i « l'aitar major. Vou en aquwi tempt quan aa COAMOÇ* anu. iHiL' . de [tuia nuble, d'un« tfln^tn'hmi J» mài grfbi, e» axndou,

i i , , j " . i i n i i i . i m ; » O'aipecte maternal, d'un potai noble... Al brac eaquar*•• -IH , . . , . . , , . , i ,'i.in ki v i i i i i i u ì s dir « iota: «Aquí teniu el voitra Salvador, seguiu-i':< u1 tin» i , . . i . . . iwrquù O» una d'aquette« anomenadM «Mare da DAu-$a|rari>.

. „ , , . , ,k- : ! • „ , . , . . M I . i per uryar-la de la pilUtg* del* sarraln»} AquMU aanmloi• < < i - > U s n , . i i ¡ i mi.'s per i n . i i i n i j .iqucijar. En una d'ajuwtai lovuloai Ella fou

1 "" , , , , . , , , • > AH moro* arribaren per mar a U tarn aadrinola;

vini in?* w ,., vingudu — ... _iliivtla prnlixció k* norrftquicii ile Molióte», a, • w ^~..

,i M;irin. i U T , , ' Me* ju hi irutwm In do Santa Maria d'Andrai«.J . I . . H K ' s mini. di-In i - n Ì L - i v . n i K vulatana arribaren a lai coitei mallorquín« l tom qu» aquall dia, 9

k- l>iv ik- 1219, cru (liunwrr ' ~•- •'- -»-' «•» • terra decidiren oir laUaai aliò l'eadeveoi« a

• lUvis t i .mn.-lls iHXltO.«-••"-i , • • , ; • ! . M., purnxiiiKil i . i i i M i i i n l n en cl icgle XIII devia lanir una, lamb« petita. Imatge de• • -'— ••"- —fc »M florida de la vida-parrò-

¡.IB.- .i'»1

i ; .,-!irWi ,k- is?«

. .ir. En una d'ajuanee WVMWH. ^..- .—., _ mum,1 , de moro« arribaren par mar a la terra andrltxola;

i - , . 1 , i , . ! , „ „ . . 1|UI! eren gent de pau i da b* qua cola volien viurei cl ik I» umilia a lu l«rre o » I« mar. Quan eli andrino!» vereni|iiu b nu i »;apudcrava del poble, dirigiu per l'honorable Rafel

i l , u n . u t I ii.i'-*iv. però en un moment dal: iTot oonçlrotoe I icniK|in-ll Mm c vulottu crliilan* que'aban« i* deixaven matar que no> . . i , , , , , , i , - u „ i l i s . ti no deli qua Déu vol, 1 que del cel podien

> tii-K A n j i i . M i i i i i i . - i j i i i . i i loi proiegi» I alliberà» d'aquell perill;' • • ' n r ¡decolli en elette recoBefuerefl dwprti que ien»

, i ; i ¡ i r del c a u t i v e n » . U dedicaren com a ex-vot un. i i u i i i i i de la Mare de Déu, I cada 2 d'agoit McU nini hi anaven amb un liurell I armaven aran

lu que ¿i Far en el navecar.palt cwnlni.de la vida.

Santiago Corlé* Í foriti*Rociar de Seni« ¿farfe d'Andratx

, pit.-"1

12

DECALOGO DEL CASTELLANOPARLANTEQUE VIVE EN BALEARES

POR EL PROFESOR DR. TILBERT D. STEGMANN DEL INSTITUT FÜR ROMANISCHE SPRACHEN UNDLITERATUREN DER J.W. GOETHE -UNIVERSITÄT. FRANKFURT AM MAIN. ALEMANIA FEDERAL.

I 1 los idiomas románicosI IQUHS lenguas

Interésate por la lengua del país que teha acogido; sólo el conocimiento de lalengua catalana te permitirá sentirteplenamente "en tu casa", en Baleares.

Lucha contra la injusticia fomentadadurante la dictadura. Toda represión deuna lengua o cultura es un acto de bar-barie.

Haz respetar tanto la lengua catalana co-mo la castellana y respétalas tú mismo.Las dos lenguas son igualmente dignas.Ambas evolucionaron cada una de por síde la lengua latina (como también el ita-liano y el francés, por ejemplo).

No tengas miedo de comprender yaprender el catalán; es mucho más fácilde lo que piensas. Basta que al principiopidas a todos los que lo saben que tehablen lentamente en catalán y que teexpliquen de cuando en cuando unapalabra que no entiendes. Bastan unashoras de conversación atenta para que teacostumbres a comprender el catalán.

Cómprate diarios y revistas en catalán.Verás que es muy fácil leerlo. Si algo nolo comprendes bien, di/e a un mallorquínque te lo explique. Verás como se alegrade hacer/o. Te a/abará tu interés. Pontea oir los programas de radio en catalány las emisiones catalanas de televisión.

Comienza lu más pronto posible a pro-nunciar /O.Y saludos y las frases de cadadí¡> en catalán. Si tienes miedo du quete corrijan, ¿tflvljntatn preguntándolesla pronunciación cormctj. Ya /o.v habrásganado j todos. Cuando se haga másdifícil /¿i conversación, salta tranquila-mente al castellano. Cuando te hayanvuelto los ánimos, haz otro esfuerzo encatalán, sin miedo. Ahí'están loscatalano-parlantes para ayudarte.

Aprovecha la oportunidad que te brindael vivir en las Baleares para aprender tu se-gunda lengua. El catalán será tu llavepara aprender con mucha más facilidady con mucho más éxito una lengua ex-tranjera que si lo hicieras directamente ysin pasar por el catalán. Si alguna vez hasempezado con otra lengua y no te hasalido bien, el aprendizaje del catalán teabrirá un nuevo camino.

CZ2

8Vigila que tus hijos aprendan catalán-tanto en la calle y con amigos como enlas escuelas—. Te maravillares como ha-blarán pronto un catalán perfecto. Mu-chos pueblos en el mundo saben hablarcon facilidad dos, tres o cuatro lenguas.Todos tenemos la inteligencia para ha-cerlo. Lo que importa es la voluntad.

Matricúlate en un curso de catalán —pa-ra que vayas mejorando y corrigiendo loque ya has aprendido—. Si no hay cursode catalán, exigí a tu ayuntamiento quelo ponga en marcha.

10Ten en cuenta siempre: el dominio delcatalán te hará verdadero ciudadano delas Baleares. Además te hebra llevado ecomprender cómo entrar en contactocon otras lenguas europeas y a sentirtemás ciudadano de Europa.

ES UN TEXTO DIVULGADO POR LA "COMISSIÓ TERRITORIAL DE LES ILLESBALEARS DEL II CONGRÉS INTERNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA" Y

"OBRA CULTURAL BALEAR". Apartado 619. Palma.

13

En el passeig del Borndies 12 al 21 de maigcelebra la ITI MostraMallorquina a la queconvidats. Hi anàrematesos amb tota casta dç Aquesta nostra havolada certamentla gent hi acudeix

eJ ses va

de Cuinahi fóremi fórem

'atenc ions.pres unaimportant,en massa

i els restaurants procuren supe-rar-se d'any en any.

El relacions públiques dela" Mostra, En ,Pep Sans, ensrebé i ens mostrà tots els Stantsamb les distintes especialitatsque aquell dia s'oferian alpúblic. També tinguérem oportuni-tat de saludar a Mestre TomeuEsteva -que en tot moment esva desviure per nosaltres.

Dos foren els restaurantsque representaren la cuina deiterme andritxol: per una part.el restaurant "El Coche" quepreparà un Calamar amb cebai ei Restaurant; del "Club deVela" que donà Pilotes de Bacallà.S'ha de dir que aquestes especia-litats feren les delícies delpúblic assistent.

Per tots els qui no poguéreuanar a la Mostra vos oferimtot una sèrie de receptes perquèles faseu a ca-vostra. Començaremamb ses dues receptes dels dosrestaurants nostres abans esmen-tats. Posam el nom del restaurantbaix el de la recepta per sivoleu anar a tastar-la en loseva "salsa".

CALAMARS AMB CEBA

(El Coche)INGREDIENTS: (per a S persones;)

1 Kg. calamars1 Kg. ceba tallada petita5 grans d'all picats1 collarada julivert', picatk dl. d'oli^ tassó vi blanc

CONDIMENTS:Salpebre

2 tulles llorer2 cullarades petitesvermell

de pebre

ELABORACIÓ:Netetjar el calamar i tallar-lo en rodatges de 2 cm. de gruixa.Col. locar una pella al foc ambl'oli. Condimentar els calamarsi posar-los dins l'oli. Deixar-los ofegar fins que comencina daurar-se. Afegir-hi l'all,i remoure-ho.A continuació la ceba talladapetita abans, fins que siguiben tendre i transparent.Posar-hi el vi deixant-lo reduïra un terç.Afegir-hi el pebre vermell iel julivert.Sai a gust.Serviu-ho dins cassola de fang.

PILOTES DE BACALLÀ

• (Club .de Vela)

INGREDIENTS: (Per abacallà

24 hores,canviantde vegades.

4 persones)gros i carnós200 gr.

remullat durantl'aigua un parell

2% dl. d'oli.1 ou3 grans d'all picat1 bocí de pa blanc remullat

en llet i espremut1 ceba picada2 tomàquets pelats picats100 gr. farina1 tassó mitjà de vi blanc1 cullarada julivert

COÌVO I MENTS:Salpebre blancuna fulla llorer

ELABORACIÓ:Blanquejar el bacallà i unafui J a de llorer, un parell deminuts. Es deixa refredar dinsla mateixa aigua. Es treu, eslleva la pell i les espines.Picar-ho tot ben fi, fins conver-tir-ho en puré. Afegir-hi el

14

pa remullat, un poc de julivert,un parell de grans d'all, unpoc de ceba, després l'ou imesclar-ho tot.Fer les pilotes i enfarinar-ies bé. Fregir-l.es dins o l ifins daurar-les lleugerament,escórrer-les i guardar-les.Picar dins el morter, la restade ceba, 3 grans d ' a l l i unallesca de pa fregida. Afegirel tomàquet, fer una pasta iaclarir-la amb el vi.Posar 1 dl. d'oi i dins una casso-la de fang, i deixar-lo erica I en-tir. després afegir-hi o I quetenim dins el. mor tor- i deixar-lo ofegar'. Posar 4 dl. d'aigua0 brou de peix, i tapar- la casso-la. Afegir-hi les pilotes ideixar-ho coure a poco foc finsacabar de coure.Posar-hi sal si és necessari,ja que el bacallà en té.

/•FIDEUS SECS A LA MARINERA

(Restaurant Giro's)

INGREDIENTS: (Per a 4 persones)4- rap de 1 kg.4 cigales mitjanes.1 sípia (400 gr)12 muscles]/2 ceba1 pebre vermell mitjà:1 tomàquet gros400 gr. fideus1 dl. d'oli d'oliva

BROU:cap de rap1 fulla de 11 orer-

è̂ ceba1 porro1 pastanaga1 gra d'all1 brotet d'api2 brotets julivert2 cullarades vi blanc

MODE DE PREPARAR EL BROU:Dins una olla de 3 1. d'aiguaaproximadament es posa a bullir:totes les deixalles del rap,el porro (tallat en rondaxes),la fulla de llorer, la ceba(tallada a boc ins), un gra d ' a l l ,el vi blanc, un brotet d'api1 el julivert. Quan començaa bullir, s'escumegen, os deixabullir 20 min., s'enretireni es colen.PREPARACIÓ DEL. SOl-'KKulT:Fer net el peix i la sípia,després fer netes les cigales,es fan bocins i es posa sali pebre. S'obrin els musclesal vapor.A una caldera o paello-

ra s'encaienteix l'oli;es fregei-xen les cigales, sípia i rapi s'enretiren.Dins ] 'oli que queda os fregeix:mitja ceba tallada petita, elpebre vermell també tallat petit,un gra d'all picat i en darreri 1 oc el tomàquet picat.Una vegada fet el sofregit s'hiposa el brou i quan començaa bullir s'hi afegeixen elsfideus i el peix, es condimentai es decora amb els musclesi les cigales.I en darrer lloc es posa alTorn f" i ns a acabar la cocció.

GRANADA D'ALBERGÍNIA I ANFÓS(Restaurant Trébol-Casino)

INGREDIENTS: (Per a 4 persones)500 gr. d'albergínies250 gr. filets d'anfós400 gr. tomàquets150 gr. cebes8 ous2 dl. natauna tassa petita d'oliun poc de pa ratllat

ELABORACIÓ:Les albergínies s'unten d'olii es rosteixen al forn. Elstomàquets es pelen. La cebaes pica a bocins i es posa dinsuna cassola amb oli, s'afegeixenels tomàquets fets bocins iles albergínies ja pelades.Es de i xa'.-'durant 5 min. i despréses passa 'per la màquina de picarla carn (pel disc gros). Esposa a bui í ir la nata, es mesclaamb els ous, la picada i elsfilets d'anfós, sal i pebre.Després es posen dins un motlleuntat amb oli i t pa ratllat.Es posa al bany Maria dins esforn fins que estigui ben b,ull'it.Se serveix amb salsa de tomàquet:,tan tèbia com fredda.

Com veis tots. aquestsplats són apropiats per aquesttemps d'estiu i són per quedarbé amb les vostres amistats.Tots ells els hem tret de la1 1 1 Mostra de Cuina Mallorquina.Que si no la coneixeu vos recoma-nam que l'any que ve hi anigueu,vos agradarà. Si ja hi heu anatno vos dei m res perquè segurquo hi tornareu.

És interessant regaraquest menjar amb un vinet bo,que no vol dir que hagi de sercar, a Mallorca tenim vi moltbo i bé de preu. En parlàrem.

iCÜ c i F > c ^ í l .- : •

OTRA VEZ SE DE./O F>/\S/\R EL, ASOENSO

15

Otra temporada más se perdióel tren del ascenso en una l i q aen ¡a que parecía que e i Andratx1 Levaba la mayor i a do númerospara conseguir el ansiado premio,pero por fas o nefas y repartien-do la culpa entre todos se perdióla oportunidad y otro año másel aficionado sufre el gran de-sengaño.En justicia hay que decir que

la directiva ha puesto en todomomento un empeño grande en con-seguir el ascenso, se formó unaplantilla idónea para ei J o, nose ha escatimado nada a la horade pagar primas en partidos decompromisos. Tampoco se ha echadoatrás últimamente en el contencio-so con la federación. Pero,encam-bio, han sucedido cosas en elseno de la plantilla que no hansabido cortar en su momento, deahí las desavenencias que ha rei-nado en ella, ha habido discusio-nes, algunos jugadores no se handirigido la palabra en mucho tiem-po y esto ha creado un raro ambie-te en el equipo.Tampoco ha actua-do con dureza en algunas ocasio-nes en .que el equipo ha rayadoel ridículo.El entrenador también ha tenido

su parte de culpa pues la planti-lla' no ha estado a la altura,físicamente, deseada. Muchas se-gundas partes han desfondado to-talmente a los jugadores. Claroque tampoco los jugadores hanestado totalmente a sus órdenesya que a veces los jugadores hantirado cada uno por su lado. Tam-poco ha sabido mantener el ordenen la plantilla creándose "capi-li i tas" que han dividido a lap lan tilla.Muchos de los jugadores no han

estado a la altura del coste desu fichaje. Casos concretos lostenemos en Diaz-Toledo o Morales,para hablar de los nuevos, o delos más conocidos Sampedro o Cas-tedo, que si bien en alguna oca-sión han tenido alguna que otragenialidad que han levantado elánimo de la afición, pero hansido muy irregulares. Claro quohay que destacar- la entrega deInarejos y la bviena impresiónque ha causado Fiol.En cuanto a la afición hay que

decir que en algunas ocasionesno ha estado al lado del equipo,ya sabemos que tenemos una afi-ción fria y muy conocedora de

lo que tiene entre manos, perono basta con criticar y no tienesiempre que criticar, el clubes algo do todos y hay que estara las verdes y a las maduras.Es verdad que cada día son menoslos socios por lo que seríade desear que en la próximatemporada el número de éstossubiera hasta una altura acepta-ble y con el apoyo de todosel equipo consiguiera el deseadoascenso.

JOFRE

X T U - XXU

Raúl Cobo nosque ha cumplidosi bien no haéxito, creo que

deja, creemosuna etapa yconseguido eles necesario

reconocer su labor, le ha faltadomadurez y el saber llevar auna plantilla que le ha creadomuchos problemas. Su destinoserá el C.D.Soledad.

#*#####

La bomba sonó: "de rebot" elC.D.Andratx sube a tercera divi-sión. Era deseado el ascenso,pero cuanto hemos dicho anterior-mente es válido. El ascensorio puede borrar los erroresde la temporada pasada ya quesi se ' asciende a tercera notiene que ser para hacer elridículo. La solera y el presti-gio de nuestro club hacen quetodos tengamos que poner algode nuestra parte para que nuevatrayectoria de esta nueva singla-dura sea todo un éxito.

N f /\L± SALUDA

EFL·JSÏ\7AZVJE.NT L T AS -

GENS 7\ TEROERA

DEL C . D . /\IMDR/\T?< -i«

#####**

La cena del C.D."Andratx fueun êxito de participación, aunquehabrá que corregir algunos fallosque pasaremos por alto por serla primera. Si la afición respon-de de esta manera no tiene quehaber problemas. Creemos quela afición tiene que creceren número y en aliento y entretodos vamos a hacer posibleesta permanencia en la divisiónque en verdad nos merecemos.Ante el inicio del trabajo vamosa darnos un voto de confianzatodos y a trabajar en serio.

Una vegada a una reunió parla-ven de París i dols molts atrac-tius que té aquella ciutat.-Oh! París, dique on Tornou p ron-quen t, p.irl, .-K: t i v.-) on ::.i corivor.s.i.París és una gran població!Aquells hermosos "bou 1 events"! ...Aque lis (id i f i c i s ! ... A l l ò osgrandiós ! .-Vostè hi ha estat, li preguntàmolt interassada sa senyorade la casa.-Jo, no senyora, va respondreen Tomeu, però tene un amicque té moltes ganes de anar-hi.

pobres animalets quina nit méshorrorosa que deven haver passat.

En el portal d'una esglésiahi havia un pobre home assegutamb la mà extesa demanant 11 imos-ne, amb un rètol que deia; Mut-Deque sou mut, germà?, li vapreguntà una senyora.-De naixement, contestà totsol.J,icit aquell home.-Que vol dir?, i vos parlau!-Ah! però no pari més que justlo estrictament necessari.

Dos aventurers parlaven deles eixide,s, unes fetes i altresinventades.-Jo, diu el primer, he suportat90 graus de temperatura.,-Home!" això no és possible.-No ho ha de ser! 30 graus pertres dies.

Un periodista, que no havialograt mai cobrar els seus treba-lls, estava malalt de moltagravetat i déia a un amic seuque li feia companyia:-Estic in articulo mortis.

I afegia:-Un article més que tampoc mepagaran.

Dos ganduls es troben i parlende la seva vida;-Jo, diu un d'ells, m'aixecmolt dematí per estar més tempssense fer res.-I jo, respon s'altre, no m'henvaig mai a jeure per no haver-me d'ocupar en dormir.

Un senyor torna de fer unviatge i parla amb un amic seu-Vaig tenir una habitació masellade xinxes, tota la nit vaighaver de caçar animalons.

L'amic, que era de la societatprotectora d'animals contestà:

Un roi molt mal entranyat,d'una nació gran i poderosa,tenia es costum de fer cadadia 11imosna a una pobre donavolia. Aquesta li agraïa cadadia amb aquestes paraules;-Déu li conserv la vida moltsd'anys !

Tantes vegades li repetiasempre lo mateix que un diael rei li digué:-Com és que sempre hem deisel mateix.

La dona el mirà de fit afit i li digué:-Ay, senyoret! jo ja li diria,però tene por que si li dicme castigui.-Paraula de Rei, parlau i notengueu por.-Idò bé, el vostro senyoraviera molt dolent i tothom desitja-ve que es morís perquè entrasa reinar el vostro pare. Venguéun dia que mort aquell pujàal trono l'autor dels vostrosdies i fou molt dolent, moltmés encare que el vostre padrí !..i tothom desitjave també quees morís, amb sa confiança deque a les hores pujariu vosi seriu ' més bo que ell... Itot això fou així: morí el vostrepare i vos pujàreu al trono. . .i senyoret... sou molt dolent...molt més' encare que el vostrepare ! ...

Per això, en vista de tantsde desenganys, és que vos desigmolts d'anys de vida... no foscosa que vos morisseu i pujàsel vostre fill i^ encara fosmés dolent que vos.

Parlant del problème de s'atür-o des "paro" com" dive'n alguns-un amic diu a s'altre:-Jo ho arretglaria aviat.-I com?-D'una manera molt senzilla,amb una bona constitució quenomés tingués dos articles:1.- Tots els espanyols seranempleats de s'Estat.2.- Els "gastos" que ocasiona-l'article 1. els satisfaránles nacions estrangeres.

Si algú no ha rigut abastamentque mir isa cara dels que sepresentaven a ses eleccionsi no ha sortit, riurà bé.