LA REVISTA DELA COMARCA DE PONENTAny 1 n°8 Novembre-Desembre 1986

i •

•noticieis-

BASSIOTS A

s * ARRAPOVolem exposar desde aquestes

planes el mal aspecte i lesmolèsties que ocasiona quanplou l'embassament de l'aiguaals bassiots que el mal estatdel paviment del Carrer GeneralSanjurjo i la manca a aquestmateix carrer de "aceres" sensefer. Ja fa temps que s'en parlade fer-les i de tornar asfaltarel carrer. Pensam que tot aixòduu un cert retràs, degut aque deu ésser considerat coma carretera i o be la Conselleriad'obres públiques o el ConsellInsular de Mallorca hi tenencompetències. Emperò això nopriva de que la gent n'estigaben tipa d'esquitxos tant pelsvianants com per les façanesi portals i això que els quihi viven o tenen negocis procurenagranar l'aigua estancada emperòno hi són a temps i n'estanben avorrits.

ARA S* HAURIEN PE

FER SES MILLORES

NECESSÀRIES /\L

FORT „ SANT ELïvï

I CAr"I]P PE MAR

Seria interesant que ara,un cop acabada la temporadaturística i abans de començarl'altre es duguessin a termetotes les millores necessariso possibles. A Sant Elm l'associa-ció de veïnats en realitza algu-nes. Però creim que tots elsnuclis turístics han de mestermà de metge i és ara quan s'hihaurien de posar. Una de lesmillores que seria ben aceptadaseria 1'acondiconament del camíde Sa Font des Morers, o comse coneix també com Sa CarreteraVella, fins a Sa Punta Blanca,

això ajudaria a descongestionarel tràfec a l'estiu, sobretotaliviaria la circulació a laaltura de la platge que suposaun vertader calvari ja que lagent aparca a una vorera de lacarretera i aquesta queda moltmés estreta. Els que viven perSa Punta Blanca tendrien un accésmés directa i a la vegada seriaun atractiu més per tots elsqui ens visiten. Altres millorestambé serien ben rebudes ja queel nostre terme és hermós i siels cuidasem una miqueta entretots, entitats i particulars,feriem d'ell un vertader paradís.

MOX/IJyiENT NATURAL

PE LA POBLACIÓ

MES D'OCTUBRE

Naixements:Silvia Villanueva BaumbachDaniel Anguita KarauJuana Maria Pascual Castro

Defuncions:Antònia Terrades Porce1Miguel Pujol Covas

.MES DE NOVEMBRE

Naixements:Gerard Planet RullSebastiana. Esteva .SorianoGabriel Josep Mir EnseñatCristian Castro MartínezMáseos Tur GarcíaJuan Manuel Escudero Amate

Defuncions:Aquest mes no s'ha enregistratcap defunció.

>K 5Í< >K >K :*:*

H« *:

PENSAU EN"ELS

>ï< >t<

ALTRES>5< H< >K >K >K :*:

(He ; 'Ks Pi Oros"

IA (H vi u* ut IA comune« oí PO/JCMT

Ap. Correus 79AndratxEditen:Coordinador Parro-quial de Jovesd'AndratxCentre Culturalde S'Arracó

Director: SantiagoCortès i Forteza

Redactor en Cap:Gaspar Pujoli Flexas

REDACCIÓBie^x»- Ensenyati Pujol, MargalidaFerrà i Ensenyat,Gabriel Jofrei Mir, MariaJosé Clar i RocaPedró Flexasi Flexas, Margali-da Sastre j. Pa r pal,Bartomeu Boschi Palm'ér, CatalinaAlemany i Riera,Bernat Bestardi Nadal, JoanaAlemany i Mir.

EQUIP TÈCNIC

Isabel Ensenyati Ensenyat, MariaF.Pujol i Mulet,Isabel Alemanyi Moya.

GERENT

Vicençi Alemany.

Fiexas

Impresió: Tallerspropis.

D.L.P.M. 295/1986

EID I TOR I AL,

Hi ha dates en que tots ens senti'muna mica millors que els altres dies del'any. Són ses festes de Nadal. I tots ensdessi tjam unes bones festes. Hauriem defer qualque cosa més. Compartir, per exemple,una part de tots aquests doblers que lasocietat consumista ens fa gastar a mansplenes i pensar un poc en la gent que ténecessitat. Per ventura hom pensa que alseu vo tant no n¿ ha misèria, tant de bofos vera. Emperò hi ha gent que necessitade la nostra solidaritat i els podem ajudardonant-ho a institucions que ho canalitzencap a necessitats urgents,tenim, per exemple,CARITAS. Clar que hi ha una caritat humanai moral i és aquella que hem de tenir ambels que estan al vontant nostre ja que entretots podem ajudar-nos a ser millors, i untemps bo per això són ses festes de Nadal.De tot cor els qui feim N'ALÍ vos desitjama tots MOLTS L> ' ANYS .

N'ALÍ

/\i~iclnrsL tx: ai varr ci i c: o: ± o m si irr i. cies 1858

L^any 1858 D.Joan Josep Amen- _. , , . . , ,gual, doctor en Dret Civil i col.legi de Palma, publicà elCanònic, advocat de l'il. lustre Nu*v?, diccionario mallorquín-

castellano-latín en ell es diu:

ANDRACX.m. Villa de Mallorca, situada al poniente, yá sobre cinco léguas de Palma, en la falda de un cerro dondela combaten libremente los vientos. Su crima es naturalmentesano.

El origen de este pueblo ha de buscarse entre las tinie-blas de la noche de los tiempos. Puede que sea un resto delantiguo Panteleu, memorable en nuestra historia, y que estuvoen sus inmediaciones, y en donde, según el erudito Campomanes,hubo cinco pueblos. Los árabes le llamaron Antracs, y ensu tiempo ya era población considerable.

En 1408 mas de mil moros sorprendieron á la villa deAndràcx, que hizo tan obstinada y heroica defensa, que elgrande y general Consejo mallorquín en 30 de agosto del mismoaño, resolvió cercarla de muros, lo que sin pérdida de tiempose realizó; pero ios ataques de moros que contra ella tuvieronlugar en 1553, 1555, 1578 y 1643, destruyeron sus muros,no obstante de que sus invasores pagaron bien cara su osadía,pues que diezmados tuvieron que reembarcarse en desorden,y-r-ello cada vez,^ principalmente en 1578, en que el generalen gefe de veinte y cuatro embarcaciones y de mil y quinientosmusulmanes, quedó acribillado de heridas en la playa vecina.Durante el choque el grito de guerra de los andricholanosfue VIRGEN DE LOS ANGELES, cuyo recuerdo se ha perpetuadocelebrándose cada año en 2 de agosto una solemne festividada dicha Virgen, en la iglesia parroquial de la citada villa,en acción de gracias por tan señalado triunfo obtenido enel expresado dia.

Los santos patronos de Andracx, son el apóstol San Barto-lomé, y Ntra. Sra. de Los Angeles, y ademas de su citadaiglesia tiene la de su pueblo anejo Arracó. Su terreno engeneral es escabroso; pero también tiene, terrenos de buenacalidad. Brotan en su término algunas fuentes de buenas aguaspara el surtido de sus vecinos; tiene buenos pastos, y sucosecha principal es de aceite y algarroba^;; cosecha ademasgranos, higos, bellota, almendras, legumbres, algunas frutas,y poco pero exquisito vino. Ademas tiene excelentes palmitos,de cuyas hojas se hace mucha clase de trabajos, que á primeravista parecen de poca consideración, y no obstante en 1786dieron 12344 libras moneda mallorquina. Y cria ganado lanar,cabrio, vacuno y de cerda.

Hay en Andracx algunas canteras de hermoso y exquisitojaspe, de mezcla entre rojo y blanco, y algunas fábricas ..•»de jabón duro. Sus habitantes en general se dedican '-á lamarinería, de cuyo ramo tiene matrícula. Su población esde sobre cinco mil almas con sobre mil y cuatrocientas casas,siendo los varones unos dos mil y unas tres mil las hembras.Andracx tiene por armas un sol en el escudo. Andracx. m.

ANDRICHOL, LA, m.f. El natural o vecino de Andracx.Andricholano, na, m.f./ adj.Que se dice de lo que pertene-

ce a Andracx. Andricholano, na. adj.

Fins aquí lo que trobam referit al nostre poble d'Andratx aquestdiccionari publicat a Palma a la imprenta i llibreria de Joan Colòmarper aquell il·lustre Mancorí.

•—•L ei n o s t :tr ÖL Irk i s t ò ir~ i SL> i ·· - ·····

ALGUNS DOGUZYJEISTTS SOBRE LES REF»ER-

CLJiSIOJNJS DE L T AT^\G F» I RÄT I G CONTRA

L.A VILA P ' AIMPRATX AL 15^70 C l )

vila de deucorresponent

emprar-se,d.'

Entre els registres conser-vats a l'Arxiu del regne deMallorca corresponents a l'any1578 es troben una sèrie dedocuments que tenen certa relacióamb l'atac sarraí contra elpoble d'Andratx del 2 d'agostde 1578. Tots ells, com veuremfan referència a aspectes rela-cionats amb la defensa de lapoblació, tant pel que fa alsdanys ocasionats per l'esmentadaincursió com per la necessitatde tenir un minim d'aparellsbèl·lics davant futures i proba-bles ràtzies.

El primer dels documentsque transcriurem, datat el 19d'agost de 1578, es refereixa 1'entrega als jurats de la

mosquets amb llurmunició que hansegons es diu en

el mateix escrit, per a la defen-sa de les forteleses que hihavia en el mateix recinte urbàd'Andratx. El mosquet, que nos'ha de confondre amb el mosquetóés tracta, segons la definicióque ens dóna el "DiccionariCatalà-Valencià-Balear", d'una"arma de foc, semblant a unaescopeta però molt més llarga,que es posava damunt una forquetaen haver-se de disparar" (tom7é, pàg. 608).

La concessió es féu eri quali-tat d'emprèstit, quedant benclar que les autoritats localss'havien de comprometre a tenirels mosquets sempre a punt ien el seu cas restituir-losal lloctinent general del regneo costejar-los econòmicament,si així els hi era manat.

Vet aquí la transcripciódel document, la qual signaturaés: A.R.M., A.H. 598, fol 94r.

"Die martis XVIIII mensis augus-ti anno a nativitate dominiMDLXXVIII.De part del molt illustre senyordon Antoni d'Oms, senyor dela Casa d'Oms y baró de SantaPau, loctinent y capità generalper se magestat en lo presentregne de Mallorca e illes aaquell adiacents, féu manamental amat de se magestat mossènJoanot Anglada de Cuyeia dela art i leria que don e liureals jurats de la vila de Andraig

<ü

0)T3

3<U

4-j

0)co

<DPcr

(UTJ

(DS-l£!•H

fO

owS-iou

t%KUxH&M&ÍJN <-V "k vj

^•\r<rv^$*•yNM'^vVi. r

J \ •

-o•Hoft e

•r-4 O^ C/3üW <U

C T3

ro

3o

4-1

CD14-1fOc¿cx

(O-P -HW d)(D T3

D1 4->< M

OE

C-cLi-jKd

Rafel de Son Corso fou el valorósguerrer' qui defensà Andratx de lesinvasions dels pirates, sobre totla de 1578.

El llibre a que fa referènciaaquesta ' fotocòpia reduïda era elllibre parroquial de difunts d'a-quell temps que avui es conserva,juntament amb molta documentacióde la Parròquia a l'arxiu diocessà.deu mosquets dels que són enla casa nova de . la monitió absos appareils dels mosquetsde se magestat, los quals hande servir per deffensió de .lesfortaleses de dita vila de An-draig attès que la Universitatde dita vila se's .obligade atenir aquells condrets a ennom de aquella ab Antoni Pujolhu dels jurats de dita vila,lo qual se és obligat acuintpoder del consell tenir-loscondrets y sempre que los seràmanat per part de se magestatpagar lo preu o lo valor d'aquellso tornar-los, los tornarà comappar de dita obligatió en lolibre extraordinari de la nostracort, are tuïdrós (?) lo presentper se cauthela. Date en Mallorcaa XVI1II 0 de agost MDLXXVIII".

BIEL ENSENYAT I PUJOL

OU X IMA NADALENCA

SOPES DE NADAL,

INGREDIENTS: Sebes,tomàtigues,alls,juàverL,àpi t,herha-sana,gréIls,botifarro,sobressada,xuia,magra de porc,pitera de pollastre0 indiot,sal i prebebò,brotó, es-pinats,bledes i pèsols.

Es sofregirà tot fora desa verdura, quan ja està sofregits'hi posarà s'aigua necessària1 això bullirà fins que la carnsigui cuita, moment en que hiafegirem les verdures ben talla-des.(Aquest plat típic es menjaveel dia de Nadal juntament amb1 ' arroç sec, ara es pot menjarper separat.

POLLASTRE FARCIT

Es mestren dos ous batuts,bas-tant de pa rallat,un cervelltallat peti t, dos o ^tres senyals,juavert tal lat, sal' i prebebònegre. Amb tot mesclat s'omples pollastre, es cus, es fermenses cames i ses ales, i es bull.Després es posa a sa rostidoraamb llimona, saïm i prebebò.Es fregeixen patates i es posenal forn amb el pollastre.

ESCALDUZYSS

Es freixegen amb es mateixoli (per acumular es gust)pollas-tre, unes pilotes de carn deporc picada adobada amb alljuevert i moraduix i lligadaamb un ou, i patates talladesa cantons. Dins es mateix olies fa un sofrit de ceba, moltatomàtiga, alls i moraduix. Esposa un tassó d'aigua dins unagreixonera i s'hi bull es pollas-tre un parell de minuts. A conti-nuació s'hi posen ses pilotes,ses patates, es sofrit i unapicada de ametl.la torrada,i es cou fins que es suc minva.Es deixa reposar un parellsde minuts.

INDIOT HUMIT

Es fa bocins s'indiot, sei s'assaona amb sal i prebebò.Sesofreix fins que tengui color.Estorren 100g de pinyons, es piqueni es posen damunt sa carn ambun tassó de vi corrent i unstroncs d'àpi t. Es cou poc apoc.

INDIOT DE NADAL

S'agafa s'indiot, se li trevenses butzes, s'agafa pasta decoca de torró, s'hi mesclentres ous crus i amb això s'ompls'indiot. Després es cou; quanté color se serveix amb moniatofrit.

COQUES DE NADAL

INGREDIENTS: un litre d'aigua,300g. de saïm, 9 ous, 800g.de sucre, 1levadura i sa farinade força que se begui.

PREPARACIÓ: dins un recipientes posen els ous, es saïm ies sucre; quan es saïm estàdesfet i mesclat amb lo altres'hi afegeix s'aigua i sa lleva-dura. Es mescla tot i es pastaamb sa farina que es begui.Quan està feta sa pasta es deixatovar. Després es divideix entroços iguals de 150 ò 200 gr. ,als quals es dona forma rodona.Es deixen damunt un paper, escol·loquen damunt llaunes ies deixen reposar. Quan estanben infladetes es posen en esforn no molt fort uns 15 minuts.

COQUES DE TORRÓ

INGREDIENTS: un quilo d'ametl.les, un .quilo de sucre, duesllimones 'rallades- i es suc d'unataronja, i un poc de canyella.

PREPARACiÓ: es pelen sesametl.ies, es molen i s'hi afege-ix es sucre, ses llimones ralla-des, es suc de llimona i taronja,i un poc de canyella. Es pastabé i es fan ses coques, posantcada una enmig de dues neules.

Aquest torró no es cou,' noméss'ha de deixar secar tres -oquatre dies.

MASSAPÀ

INGREDIENTS: un quilo d'ametl.les pelades, \ quilo de sucre,llimona i taronja rallada, 1cullerada de farina, 3 ous ifruites confitades.

PREPARACIÓ: es capola duesvegades s'ametl.la, abans desa segona s'hi afegeix es sucrecom tambë sa cullerada de farina.De sa pasta resultant sen fandues parts una mes grosa ques'altra. A sa més petita liposarem 3 vermells d'ou ben

batuts. A sa grossa es 3 blancsben pujats. Sa meitat de samés grossa es posa a damuntneules. A damunt sa pasta esposen fruites confitades, tapant-lés amb so troç de pasta méspetit; es tracte de posar capesde fruita i de pasta, acabantsempre amb sa part des blancd'ou a damunt. Se li dona formade barra i se la posa en elforn. Abans de que sigui cuitade tot se li posa una mica deblanc d'ou batut i es deixafins que estigui cuit.

COQUES BAMBES

INGREDIENTS: un quilo de farina,8 unzes de farina, dos ous,%> litre de llet, una culleradade llevat i dues tassetes d'oli.PREPARACIÓ: posar la meitat

de farina amb tots els ingredi-ents i deixar tovar la pasta.Quan és tova s'hi posa l'altremeitat de farina i se fa lapasta forta, i quan torna éssertova se fan les coques. I quanhagin tornat tovar, s'enfornen.

NEULES DOLCES

INGREDIENTS: tres lliures defarina, dues de sucre, dos ous,un poquet de canyella, duesllimones raJlades, una escudellad'oli. (Amb tota aquesta quanti-tat surten unes 200 neules).PREPARACIÓ: Amb tot se fa unabona pasta i llavors se premsasa pasta perquè quedi ben finai sa posa al forn a foc moltlent. Si voleu les neules fortesno es tracta de donar més focsino de tenir-les més tempsa dins es forn. Si els hi donaumés foc els cremareu. Convévigilar el sexi punt.

T1 AMBO D ' AMETL LA

Es posa un quilo d'ametl.lesper un quilo de sucre, es potfer d'ametl.les senceres o atrossets. Dins una greixoneraes posa tot junt i es remenacontínuament fins que siguicuit. Es té una llauna untadad'oli i s'hi tira sa pasta damunti amb una llimona s'aplana finsque tengui es gruix desitjat.Amb un guinavet es fan quadretso "grans d'ordi". Ha d'estarcalent per mourer-ho.

O AT Ó

INGREDIENTS: 12 ous, una lliurade sucre, una d'ametl.les iuna llimona rallada.PREPARACIÓ: Se separen es ver-

mells d'ous des blancs; ambsos vermells es posa es sucreí sa llimona, i si agrada, unpoc de vainilla en pols. Esbat tot bé i s'hi afegeixenses ametl.les ben picades, commés fines millor. Es pugenes blancs i es mescla tot. Seprepara un motí.lo untat desaïm si tira sa pasta. Es posaal forn una hora aproximadament.Ses ametl.les han de ser crues,pelades i secades en es forn.

LLET D ' AMETL . LA

DE NADAL

INGREDIENTS: 12 unzes de bessód'ametl.la (400g.), 27 uncesde sucre (900g.), 2 unces depols de midó (65g), Canyellasencera 12g. i una coveia petitade llimona.PREPARACIÓ: S'escalde es bessó,se pela i mol amb un molí defer orxata i han de fer-se 12mesures (2 litres i 40 cl.)Després dins una cacerola d'aram

s'hi posa es sucre, pols demidó, canyella, sa cloveia de11. intona i un poc de sa lletd ' ametl;. la, quan tot sia fuss'hi posa tota sa llet, i saposa al foc, s'ha de remenarsempre seguit perquè no se trïi.Quan es cu ierot comença a empapar-se és senyal de què ja estàbé; se cola per un sedaç i seserveix calenta.

FORCELLA A LA

MALLORQUINA

INGREDIENTS: una porcella dedos mesos, un litre d'oli,1'?,litre de vi sec, una dotzenade 11imones,sal,prebebò,juavert,àpi t,orenga i alls.PREPARACIÓ: preparar la porcellaamb aigua,sal,11imona i prebebò,posant-le dins un ribell quehaureu fregat, ben fregat amball. Al cap d'una hora o unahora i mitja, afegiu es vi sec, il'endemà se posa dins sa rostido-ra amb un "picadillo" de juavert,àpi t i orenga esquitxant ambaixò la carn durant la cocció.S'ha de banyar amb aigua i salsa porcella cada vegada que1 ' K S r3 o ri r1- *"i c* '•* ^ rr\ 1 r>

LES MI STÖR X E S DE LA F» APR 11ST A

•Jl o tene una padrina que li agrada contarhistòries i romanços, un dia li vaig dir:-¡Padrineta m'agradaria que me contassis lahistòria de la guerra que tu has viscut i jono !

Mos asseguérem devora el bracer i va començaraixí :

Era l'any 1936 quan va esclatar el moviment,sa gent estava molt assustada perquè deienque tenien que tirar bombes damunt Andratx,varen fer una crida que a les 10 del vespreno podien tenir cap llum encès perquè els avionsno sabessin que hi hagués un poble, sa gentcorria a amagar-se en es sotarrani per estarmés segurs ¡Quina beneitura! Si haguessin tiratuna bombo*, no hagués quedat res senser. En estemps de sa guerra enviaren as poble un batallóde soldats perquè sa gent estigués més segura,quan arribaren no hi havia lloc per dormiri requisaren es teatre Argentí, Son ñas, s'Esco-la Graduada i sa possessió de Sa Font, totaixò estava ple de soldats, ses jovenetes d'An-dratx estaven totes contentes amb tants d'homespel poble, s'horabaixa se mudaven, se feien"ses piules" per anar a passejar per la carrete-ra per amunt í per avall, a veure si trobavenenamorat, alguna va tenir sort i arreplegàun cabo, sargent o soldat ras.

Un bon dia veren un avió que volava moltbaix i feia una remor molt rara, sa gent teniapor que no caigués damunt es poble però nova ser així s'estrellà en es.. "Campas". Quanvaren haver passat uns dies sa gent va treurees mul i es carro, es qui tenien bicicletesles treien i si no a peu, camina que te camina-ràs fins a arribar a s'avió)- allò pareixiauna processó per veure d'aprop com era aquellaparatot, també agafaven troços» d'alumini ise feien anells i polseres.

Després va venir tot el racionament delmenjar, havies de tenir un carnet, anar a lacasa de la vila a fer una gran coa, quan tetocava si s'havia acabat esperaves fins l'endemàPassaven moltes calamitats que avui mos pareixenmentida. El foc del bracer de tant de remanar-s'ha acabat i noi tros tenim son i mos n ' anama dormir. Demà ja em contaràs més cosies ¡ehpadrina !.

Ester de Abasólo Pallicer

Aquesta breu narració obtingué el primer premi de redacció"Baltasar Porcel"

AVIS: Si ens feis arribar les vostres produc-cions literàries, narracions, poemes, gloses,redaccions. . . procurorem que surtin a les pleinesde N'ALí.

BETLEM

Contenta estic no puc pus,(Jesús !)

perquè allí a Natzaret(Josep !)

canten amb alegria.(Maria!)

esta nit a l'establiaun minyonet parirà,i un betlemet seràJesús, josep i Maria.

Allà assistiran arcàngelsi àngels

(açò ho conten hornos veis)los Reis

(també ho escriuen doctors),pastors.

Oh Jesús, que sou ¿Thermos,entre Josep i Maria!los àngels, reis i pastors.

Los àngels toquen clarins,(violins !),

(idò tu, que no ho sabies?)•^ xeremies,

'(No t'ho han dit los pastors?)tambors.

Anem! cantarem cançonsa l'honra del naixement,

' tocarem gustosafi#intviolins, xeremies, tambors.

Duguem-li canastres d'ousi anous

•, i algunes coques blanes 'vellanes,

(açò és cosa de minyons),torrons

Anem! cantarem cançonsa Jesús recién nat.-I tu, que li has portat? '-Anous, vellanes, torrons.

Jesús no menja ni ralla,plora per culpa del fred,

minyonetreclinat entre la palla,ñon cor d'alegria ballacom veu lo minyonet viu, i sa marei sa mare que li diu:-Calla, minyonet, calla!

A Betlem (coses estranyes!)n'ha succeït un gros casentre pai ús i fenàs,entre brutors i aranyes.

-Quin és el cas?-Jas!

Un minyonetque hi és nat.-Ai! no m'ho digues,que me té encarada.Bon Jesuset!que sou d'hermoset!Veniu, veniu __dins es meu coret!

10

Anem-hi tot dret ,saltant d'alegriaa adorar Mariai el nin petitet.Hala, Bielet!no perdés el tino,pren el tamborinoi el fabiolet!

-Los pastors que estan defora,Josep, deixau-los entrar,perquè venen a adorarJesús que és nat a tal hora.

-Los pastors, entrau! entrau!i veureu Mare i Donzellaque n'ha parit un infantque és cosa de maravella.

-Jo n'hi port,rigués o no rigués,un paner de figuesben encistadet.

-I tu? -Oh Reina del Cel,una olla de meld'es meu beieret.

-I tu? -Reina soberana,un vellet de Mariaper un caputxet

-I tu? No vages de Xanses!-Un paner de pansesben enflocadet.

-I tu? -Un paner de peres,totes ben senceresd'es meu jardinet.

-I tu? -Aqueixes castanyes,anous i vellanesdins es paneret.

-Jo 1'hi portal Rei d'Orient,li port... tot quant tene.

-Jo n'hi port,entre tants de dons,un enfilaietde botifarrons! - '

Per Nadal tots els nins solien aprenda una poesia queels ensenyaven a l'escola i la deien després de dinar

el dia de Nadal i la segona festa, elspadrins la solien escoltar amb sa boca badada i despréssolien donar un obsequi als seus netets. Aquesta poesiala trobam recollida per Mn Antoni Maria Alcover i ésuna de les poesies que solien dir els més grans dela família.

11

UIV REIAL DECRET IINTERESSANT FER

ALS AGRICULTORS O PAGESOS

I_.es terres de les nostrescomarques sòl molt primes, sequesi massa aprop de les garriguesper la proximitat de les munta-nyes que configuren l'orografiade la Serra de Tramuntana alsseus darrers importants estreps;-apart de la proximitat tambéde focus de turisme, ha fetque molta de gent abandonasles seves feines agrícoles desempre cercant una manera méscòmode de fer doblers- i elspocs herois que queden estanen franca desavantatge en relacióa altres indrets del centrede l'illa on encara el conreude les terres n'és una de lesprimeres activitats si més nola primera per la seva gent.

i Avui en dia emperò tot aixòa poc a poc es va equilibrant:A rel de la incorporació delnostre païs al Mercat Comú igràcies a uns fonts compensatorisque existeixen ja a altres païs-sos europeus, el govern de lanació d'acord amb les previsionsde la Llei d'Agricultura deMuntanya, ha emès un Reial Decreti una Ordre Ministerial queregulen la concesió d'unes indem-nitzacions per compensar alsagricultors i ramaders de leszones de muntanya per 1 'incidèn-cia negativa que els factorsmuntanyencs tenen a damunt lesproduccions.

Al nostre terme hi ha unescertes zones que hi son compresesi val la pena que els interessatses molestin en veure si elsseus terrenys hi son inclososentre els possibles beneficiaris.

per arribarajudes son

Les condicionsa una d'aquestesles següents:

-Que l'agricultoro ramader sol·licitant sia titu-lar d'una explotació agràriaa la que hi dediqui al mancola meitat del seu temps de tre-ball i de la que en tregui tambéal manco la meitat de la' sevarenta.

-Que hi visquia la dita zona de muntanya aa qualque municipi partioner.

-Dedicar a cultiu

agrícola o forestal a dinsaquesta zona una superficiemínima de dues hectàrees otenir-hi dues unitats de rama-deria major.

I comprometer-se a continuar amb aquestesactivitats agrícoles al mancoper un plac de cinc anys,llevat d'una força major,-espropiació forçosa, transmis-sió per causa d'utilitat públi-ca...

Les quanties per a enguany-encara que el plac de presen-tacions de les sol.licitutsd'aquest any ja ha finit-són de 3600 ptes. per Ha.de superfície agrària útil,si la explotació no és ramaderai de 6000 ptes. per unitatde ramaderia major quan l'es-plotació estigui enfocadaa aquesta activitat. Quanl'explotació sia mixta, esa dir que el pagès es dediquia conreu i també tingui animals1 ' indemnizado compensatòriano serà. en cap cas superiora 225.000 ptes. També hi haunes cantitats estipuladesper a explotacions associadesencara 'que per- a la majoriade gent nostra no és lo méscorrent, t

Crèim que val la pena interes-sar-se en aquesta informació.Se ens pot objectar que lapaperassa a cumplimentar esempalagossa, emperò que éslo que no du embull de- papersavui en dia?.

També volem d-ir que podriahaver-hi hagut qualque inicia-tiva promoguda per- diguem-ne la Cambra Agrària,Cooperati-va, o qualsevol entital d'estal-vis de fer venir a qualquetècnic del Ministeri d'Agricul-tura o de la Conselleria d'A-gricultura i fer una conferèn-cia col·loqui per tal d'estal-viar a la gent una anada aCiutat per aclarir-ho i poderposar fil a 1'águila per quel'any que ve no ens trobisense confessar. Enguany elplac és clos.

12_

ODEON EJNT LA IMA\7X PAP

En un lejano país un hombre que se llamaba

Odeon y era muy malo, porque tenía un corazón

muy pequeño y por eso no le gustaba la Navidad.

Un día Odeon robó todo lo que había en las

casas del pueblo y creyendo que la NAVIDAD estaba

todavía muy lejana se fue a su casa que estaba

en la montaña más alta del mundo y se fue vestido

de Papá Noel.

Desde allí él quería oir llorar a los niños

pero los oyó cantar y era porque la Navidad había

llegado.Odeon miró al cielo y vio una estrella que

contenía al Niño Jesús y el corazón empezó a hacér-

sele grande y bajó corriendo y junto con los niños

hicieron una gran fiesta.

Como' veis la Navidad no es fea, la Navidad

es PRECIOSA.

MAITE DE ABASÓLO FÄLLIGER

—JL 1 e <^ ± m •"

BRELJ HISTÒRIA P ? I N O A

Com diu l'autor en la introduc-ció del llibre "tot poble, totaciutat o qualsevol nucli depoblació té l'obligació, eldeure i la necessitat de conèixerla seva Història". Això és bencert perquè, com ja s'ha repetitno poques vegades, una societatque no coneix la seva històriano pot tenir de cap manera cons-ciència de sí mateixa. Aleshoress'esdevé un poble amorf, desnaci-orialitzat i susceptible d'éssercolonitzat culturalment (i tambépolíticament) per qualsevolaltre país.Per això és un motiu de satisfac-ció veure sortir a llum obrescom la de Gabriel Fieras Salomque intenten posar a l'abastde tothom, començant pels al.lotsde les escoles (a qui poquesvegades se'ls explica la històriadel seu poble), una mínima peròimprescindible coneixença . delpassat, en aquest cas de laciutat d'Inca, mancada per certencara avui d'estudis rigurosos,tot i havent estat el nuclide p.ob.laci.ó -més jjnoortant de

(.¡librici l'ici·iis Saloni

Breu Història d'Inca

la part forana. La claretaten l'exposició i el seu cairepedagòcic fan del llibre unaeina fonemental per a totesaquelles persones que malgratno gaudeixen d'uns amplis coneixe-ments històrics sí tenen encanvi una certa inquietut .delpassat, un passat que ens hade servir per a entendre elpresent i millorar el futur,cosaque no podrem fer mai si nosabem quines són les nostresarrels. BIEL ENSENYAT I PUJOL.

c; va ir SL XA — \s o s o in s si Ixj. t _L3_

C O S T :

U IM ALL, 3POT liCS S H: K

BO I?ER CURAR ES

COST x jp AT

Com tot,s sabeu ara comença satemporada en que són més freqüentses costipats. Si, jaséque moltsdireu que en ves d'ara les agafauen s'estiu i que són més forts.No és que siguin més forts,sinó que amb sa calor des joliolnotau més s'aigueta que destilaes nas i es plorar des ulls,que amb el fret de desembre.I és que es virus que produeixenes costipats venen o ataquenper temporades, com són sa tardori s'estiu. Així ho solen fertots es virus, exemples sónsa "rosa", pigota borda, paperes,diarrea,... que se veuen mésunes temporades que altres./tâolts sabeu casi tan bé com

es metge, quan vos comença escostipat. No a tots començaigual, uns noten fret "per esossos", altres covitja a sagargamella, uns altres comencena fer oissos en més quantitatque lo normal,... de totes aques-tes maneres i més, comencenes costipats.

"Es cjos t ±;p>sit s '

f> A S

ai^sifsL

cr± "

c: « n t SL —

Vos demanareu perquè agafaues costipat, i uns direu perquèheu terigut fret dins es llit,altres perquè s'han banyat espeus, altres perquè han agafatun "pop", i altres perquè hananat a ca un amic que estavacostipat. Aquests darrers sónels que tenen raó, es costipatnomés s'agafa per contagi ambels virus que estan a l'aire,bé perquè les ha transportatuna corrent d'aire d'un altrepais (això és sa causa de sesepidèmies) o bé perquè un tossintles ha amollat a l'aire a travésde gotetes molt diminutes ques'anomenen "gotes de Flügge".Tot això vos ho cont perquèvegeu s ' importància que té allòque sempre vos recoman quanme veniu a veure costipats:Tapar-se sa boca per tossir,no beure amb oi mateix Lassò,

tapar nas i boca en fer un ois,rentar es mocadors de ses perso-nes costipades a part, o milloremprar mocadors de paper, noanar a ambients tancats comcafès, discoteques,...Anantalerta amb tot això és moltprobable que no agafeu es costi-pat, perquè es cos té mecanismesde defensa contra ses malelties.

Si amb tot això aplagau "unbon memeu", tendreu un poc defebre i ses molèsties que abansvos he anomenat que s'alivienamb moltes de coses que hi haa sa farmàcia per aquests casos,totes són per l'estil, i escostipat sol durar uns set ovuit dies.

Es . c:os t ± ;E>SL t s ol-

cä UZT SLOT- xjiins se*t o

•vxj. i iü diesis

una ma-nera naturista de curarun costipat, però només és vàlidaper quan notau es primers sínto-mes, és pelar un all i una vegadaxapat en dos bocins vos ne posaumig a cada galta durant unahora i en molts de casos escostipat cura.

Si es costipat no cura1 ies síntomes són mol't forts otrobau que es costipat no vacorn toca, perquè hi ha febrealta, o tossina rara, o duramolt, o no teniu paciència;anau en e,s metge que aquesten té.

* * * * * *Do

c3o:r~s r

Jfr uimsL —

f ± 1 1 ss tos —

i do ir ss .

* : • < * * * # #

14

GLOSES DE NADAL

ECS BETLEM DE CA-NOSTRA

Sentiu sempre s'olor novadei la barba d'olivera,com un esqueix de domàsadorna tota vovera de la covadel camí de roquisàs.

Un riu d'aigo inmóvil i 1luentaamb una dona q\ae rentai un pastor damunt un ponti una guarda de moltons.

I encara m'embadaliamirant es betlem casolàsa figura de Mariaamb un mantó cel comt clar.

Plora el cor perquè s'enyoraes bou, sa mul ei i sa menjadorai Sant Josep tan humilsegut a un foguero de teiai el JHesuset que sonreíaperquè ve i abajar un àngel per un fil.

Quina cosa més amablecada any per recordar-ho,de veure que el Salvadorva néixer dins un estable.

Una mula i un boudels alens 1 ' ença Ien t'ienen aquells temps no existienni sa manta ni es llençol.

Es "magos" varen anar"a sa Cova a veurer-loi després de adorar-lo 'regalos li varen dar.

Li va regalar en Sion10 que més li va agradài de les hores ençàels Reis duen a tothom.

*

I, la vor s tocà a n'en Gaspardarrera el L es quedar bé,i per no fer mn1 papertambé clona en Baltasar.

* * ¡K *******

La madona de Sa Torrees pa negre li fa malpero no ni fan ses coquesni es torró per a Nadal.

11 n sortir- de la Calenda,a dur fonoll me'n'niréper sa gent: d'es meu carrerque de mi té mal de ventre.

**********

15

si;de

cap

A. n t o m ± Cats to 11 Salvà.

" L, ' /MSÍADA A LLUO /\ I^ELJ

U1M EXIT"i

Un dels més joves de l'anadad'Andratx a Lluc a peu que tinguélloc els dies 27,28,29 i 30de novembre, fou n'Antoni Castella ell acudim perquè mos contiaquesta exida.-Toni, com ha anat aquesta excur-sió?-Molt bé, ha estat una bonaeixida, particularment he disfru-tat molt, ha estat un èxit rotund.-És la primera vegada que hivas?-Que faig tot s'itinerari,l'any passat vaig partirValldemossa.-Quin itinerari féreu?-Partirem de sa Rectoria 'ia Sa Coma per arribar al Rajo,allà berenarem i anàrem a dinara P/tíigpunyent, després partiremcap a Esporles on soparem idormirem. El dia sigüent partiremcap a Valldemossa i Deià dinanta aquest hermós poblet, desprésarribarem a Sóller per Sopari dormir. El dissabte la darreraetapa cap a L ' Of re pes Barranci d'allà a Escorça, dinaremi cap .al Santuari.-Molts de quilòmetres?-Un centenar.-Quina'¿fou l'etapa millor?-Sens dubte la darrera ja queel Barranc és molt hermós.-I la més dolenta?-No n'hi hagué de dolenta, encaraque a sa segona va proure moltde tal manera que arribaremxops a Deià.-La tornaries fer?-Si, però m'agradaria canviarde ruta.-No te varis sentir cansat?no hauries tornat a rera o anatamb auto?-No, no me vaig sentir cansat,vaig anar al meu ritme, anavabé.-Havies fet caminades tan i 1 ar-

HA ESTAT

gues?-Tan llargues no, però m'agradacaminar.-Quants éreu que hi anàreu apeu?-Uns 25 a més hi havia dos autosque ens duien la roba i algunestaronjes, botiquín, aigua etc.i també serviren per ajudara descansar a alguns que hotrobaren un poc feixuc.

-Què és lo que té va agradarmés de tota aquesta excursió?-Hi hagué moltes cos.es, sa convi-vència fou molt bona; a méssón uns dies que t'ho passesbé sense pensar en res de lonormal de cada dia, fora preocu-pacions i com que tot va estarmolt ben organitzat no t'haviesde preocupar de res.

També m'agradà molt el quepoguessem quedar a dormir aLluc, ja-.que el darrer dia vin-gueren es familiars que no pogue-ren venir a peu, ens trobarema Escorça;, dinarem junts i juntsanàrem a- Lluc hon estarem totun dia dormint tots a unes cel.les que ens deixaren es fraresallà dins es convent. El diumengeanàrem a Missa i a l'ofertpripresentàrem una pilota de footbalpels Blavets.

El diumenge també ploguéperò ho passarem molt bé.-Vos va costar molts de - d'obiersaquesta anada a Lluc a çeu?-No, lo normal," es menjar ies dormir, ja que cada dia dormi-rem a hostal.-No tinguéreu cap ajuda de ningú?-El Consell Insular de Mallorcaens va regalar un bon jersei.-Si l'any que ve se torna orga-nitzar una excursió així t'agra-daria tornar-hi?-Si, però crec que a lo llargde s'any s'haurien d'organitzarsortides per conèixer Mallorca,crec que hi hauria molta gentque s'hi apuntaria.

Si a Lluc hi haguera pogutvenir més gent no haguéssimcabut dins el Santuari.

i o t i c; ± e s«

ErscîlsitaLSSii-içjs

A ANDRATX^SEMBRÉ E) ' ARBRES

SX;

A S * ARRACO^ NO

Malgrat les dolces plugescaigudes, talvegada una micatard, i les càlides temperatures,enguany a S'Arracó no podenbravetjar d'un any massa esclatas-sanquer pels seus paratges.No volem dir que per els paratgesarraconers o santelmers no hihagi hagut esclatassangs, emperòcomparant-ho amb les quantitatstrobades per diversos indretsd'Andratx no hi ha punt de sem-blança possible. Ja serà unaltre any!

A S ' ARRACÓ HAN

TAPAT CLOTS

Durant la primera quinzenade novembre hem vist com esprocedia a tapar lo més grosdels'- clots dels carrers méscèntrics de S'Arracó amb unacapa d'asfalt i gravi lla.

ELS OEMENTERIS

EN BOJNT ESTAT

Com cada any els cementerisde S'Arracó i Andratxels primersdies de novembre han estat visi-tats per retre homenatge alsnostres éssers estimats ja mortsa la seva darrera estança iapart d'apreciar un revenirde la tradició, de cada anyles tombes, sobre tot a S'Arracó,es veuen més arreglades, elrecinte net i cuidat. A S'Arracóuna greu deficiència com eraque la paret de la part de darre-ra amenaçava ruina, l'han refor-çada amb un quantrefort de formi-gó.

EL REFETIDOR DE

S T ARRAGÔ

Hem rebut una nota de laComissió del Repetidor de TV.on es pregue a tots els usuarisde televisió del poble que facinel favor de satisfer la quotaanual de 500 ptes de 1986 aqualsevol de les entitats bancà-ries establertes a S'Arracó.Aquests doblers es destinena pagar les despeses de reparaciódels possibles desperfectesdel repetidor així com tambéper a millorar les instal·lacionsEs pregue que aquest ingréses faci lo més prest millor.

A ANDRATX A

S * ARRAPO

D'acord amb el Rector dela Parròquia de Santa Mariad'Andratx els homes de la brigra-da de l'Ajuntament han sembratuns arbres a la plaça de l'Esglé-sia en sustitució dels vellsque l'any passat es varen tallar.També s'han plantat arbres ala pujada al cementeri. Aixímateix aquests darrers diesa S'Arracó uns homes de l'ajunta-ment han alçat la terra de lespasteres de la plaça on hi haviaarbres morts amb la idea desembrar-ne de nous. Suposamque degut a la pluja que hemsofert no s'ha duit a termela feina emperò esperam queno estaran gaire a fer-ho, men-trestant els al.lotets s'hopassen molt bé jugant amb laterra. N'ALÍ vol agraïr a l'ajun-tament aquestes millores, quedes de les nostres planes hviemdemanat. Esperam que la poblaciótambé ho agrairà, sobre totla gent jove i deixarà que elsarbres aferrin i es puguin fergrosos i així en l'estiu gaudiremd'una bona ombre els dies debon sol. "'•

JA PODEN TREURE

ATC3UTA DEL POU

DEN DAMESr

Un altre detall que hem visti ens ha complagut ha estatla reparació de la bomba quetreu aigua del "Pou den Dames"i que feia més d-'un any queestava fora de servei. Encaraque l'aigua no sia po-table,hi ha gent que en fa viatgesper altres consums i ' n'estaràben contenta.

SES MATANCES DE

SA NOSTRA. TOT

UIM EXX T

El desembre sol ésser tempsde matances i "Sa Nostra" cadaany organitza una festa de matan-ces per tots els pensionistesde la comarca que s'hi vulguinapuntar, que foren molts, mésde 500;i per una mòdica quantitatels du d'excursió,hi ha dinari un present de matances. Totfou un èxit dirigit per J.Ferrer.

C . D. A N D R A I T X

ALEVINES 1936-198V

17

GuillermoEnseñat

ManoloDiaz

José MaríaCervantes

re

K

José MaríaGarijo

PacoFernandez

MatiasPorcell

JesúsCampoy

JavierGallego

JoaquinGozar

FranciscoVenys

JuanCarretero

Juan JoséCastelló

SitoPorcel

PedroBernat

JuanMayans

Juan JoséMartín

VicenteMorales

EnriqueSánchez

MateoMayans

18ci f> o ir t s

Según los comentarios queme han llegado, al parecer miúltimo escrito en el cual dabaa entender que "el C.cae en picado" yareferencia a que elcinco partidos habíasólo dos puntos, noagrado de algunos.

D.Andraitxque haciaequipo conconseguidofueron delsi es así

lo siento, dicen que el comenta-rio era ominioso y de carizanti, en esto se equivocan losque así pensaron ya que nuncase me podrá tildar de ir contralos intereses de la entidad,ya que estos son los míos, perome gusta hablar con claridady llamar las cosas por su nombrey efectivamente en aquellosmomentos la estrella del equipoestaba parda, si vienen momentosbuenos ya los ensalzaremos yaque/ cada cosa a su «momento tieneel trato que merece.

Últimamente las cosas vanmejor, levemente, pero ya sepuede hablar de tímida reacción,cierto que si miramos la clasifi-cación todavía andamos lejosde los lugares de cabeza, peroel equipo reacciona cuando laplantilla anda más tocada, meexplicaré, Garcia Salinas yMesquida se han ido a la "mili",Sanpedro y Balaguer sufren graveslesiones y serán baja por algúntiempo, las sanciones se hancebado en algunos jugadores,de ahí que la plantilla se haresentido, por ello se ha tenidoque realizar algunos fichajes,tales como el de "Quiñi" queviene del Campos y puede queen breves fechas algún otrojugador cause alta en la planti-lla del club.

Teníamos un positivo haceun més, ahora tenemos dos, pobrebagaje para poder alcanzar lospuestos altos clasificatorios,tampoco el juego es lo bonitoque el aficionado quisiera,pero por contra la entrega delos jugadores parece mejorary de ahí tiene que comenzarel relanzamiento del equipo,la palabras que tuvo el presiden-te después de la debacle dePollença, pueden haber hechomella, quizás se han dado cuentade que la cosa no iba en bromacomo también de que al fin y

serán los mismos jugadores.Parece que hay mejores intencio-nes y verdaderas ganas de hacerlobien, esperemos que este levemejoramiento se refrende enel futuro y salgamos del bacheya que hay plantilla para ello.

También quiero hablar unpoco sobre la labor de RaúlCobo, ha sido cuestionada supermanencia al frente de laplantilla, se. discute su labor.Unos dicen que tenemos una buenaplantilla y un mal entrenador,otros dicen que desconoce yno vive el fútbol regional,ambas opiniones pueden ser cier-tas; ahora bien nadie puedeponer en duda su honradez. Coboes un buen preparador físicopero un . mal estratega, no velos cambios a hacer según eldesarrollo del partido y deahí que muchas veces los cambiosque realiza no son lo adecuadosque deberían ser. Cierto quecada aficionado tiene su opiniónparticular y que es difícilcontentar a todos,» ahora biena la hora d.e la verdad lo quecuentan son los goles. y lospuntos y hay que intentar quelas arcas del club estén llenasde goles a favor y de puntosy en buena medida depende lala forma de plantear los partidosdel entrenador, claro está queno toda la culpa se le puedeachacar a él ya que los jugadorestienen que corresponder. Quieroromper una lanza en favor deCobo y sería de desear que laaficiónle apoyara para darleconfianza así quizás las cosasmejoren y el equipo vaya consi-guiendo alcanzar cotas más altassi no es así habrá que buscarotras soluciones aunque sean

*-* *«• * • * • *••* -'- v..1 <• ' \<* >--• ^i *-* -< LJJ L i l i y i J 1_ 1

la postre los perjudicados desagradables. JQFRE

19ts

X I U — X I U

IPoco ha faltado para que rodarala cabeza de Cobo, los resultadoshan mejorado pero el juego noí'lorece corno debiera, de ahíque si por el momento se haproducido un "¡nipnsso" onuun futuro puede volver a plan-tearse el posible cambio.

Aunque me temo que las arcasdel club no están lo suficiente-mente boyantes para emprenderuna operación de esta altura,aunque al aficionado lo únicoque le importa son los resultados

**********

El cxalendario nos ofrece unAndraitx-Ses Salines, Llosetense-Andraitx, Cade-Andraitx y AndratxEsporles para los próximos parti-dos, todos son vitales y delos resultados que se den depen-derá el futuro del equipo, hoyen comienzo de ligera mejoría.

**********

En plenas vacaciones navideñasun Cade-Andraitx que se lasva a traer ya que mucho es loque se van a jugar uno y otroequipo en el envite. Una derrotafrente al rival comarcal pesamucho, por contra una victoriada mucha vitalidad, son muchoscaballos de fuerza, el 4 deenero los buenos aficionadosdeben apoyar al equipo, ¡Aupa,Andratx !

>;< # ********

El fichaje del jugador delCampos "Quiñi" no ha sido unasolución si no una emergencia,la falta de jugadores en laplantilla y lo cazado que estáel mercado futbolístico regionalha obligado a tener que fichara un jugador de los pocos quequedan libres, no obstante noqueremos decir con ello queQuiñi no . sea un buen jugador,de él esperamos que sea un revul-sivo para el equipo y que ayudea crear un buen juego que débuenos resultados sobre todoen casa para que al menos laafición se lo pase bien viendobuen fútbol. Bien venido.

***********

El capítulo de fichajes noestá del todo cerrado, la direc-tiva qxiiere que la ^aficióri estécontenta y se harán los esfuerzos

necesarios y posibles para queello sea realidad. En un futurom'is o monos Largo nuevos jugado-res pueden pasar a engrosarla plantilla andritxola, espere-mos que la afición corresponda.

**********

Los equipos bases siguen sinlevantar la cabeza, los juvenilesde la mano de Forteza no handado el cambio que todos esperá-bamos, y aquí si que hay quecargar las tintas ya que laculpa es de los mismos jugadoresya que sin disciplina no sepuede ir a ningún sitio si ellosno se cuidan al máximo nadase puede hacer, no se puedetener el jugar al fútbol comoun mero pasatiempos ya que ala hora de la verdad luego norinden, además juegan sin ilusióny sin ganas. Juan, mano duraque es mejor tener pocos y buenosque no tener que aguantar segúnque cosas !

**********

I los infantiles siguen cose-chando derrotas, i eso -que esteaño se habían depositado todaslas esperanzas en el equipoy se tenían las máximas aspiracio-nes. Hay una plantilla compensadacon gran calidad y buenos jugado-res, quizás ahí los humos dealgunos vaya a dar al tratecon las posibilidades que habíade conseguir una buena plazaen la clasificación.

**********

Quienes peor lo tienen paraconservar la categoría son losalevines, falta fuerza- y clase,una plantilla que empezó algodisminuida y a 13 cual las incor-poraciones que se han hechono han conseguido * mejorarla,pero ahí no hay más cera y estonos hace mirar con pesimismosu futuro.

Y ya hemos llegado a Navidad,buenas fechas para desearnospaz, amor, bien estar, prosperi-dad. .. y para brindar por loséxitos conseguidos durante elaño que termina al tiempo quedesearlos para el que comienzanosotros les deseamos ¡FelicesFiestas! ¡Holts d'Anys!.

BON NADALVos desitjam a tots

des de cada àrea de la nostra activitat

ÀREA ACCIÓ SOCIAL ÀREA CULTURAO Personal.O Acciò social.O Hospital General.O Hospital Psiquiàtric.O Llar de la Joventut.O Llar de la Infancia.O Llar dels Ancians.

O Cultura i Educació.O Xarxa biblioteques.O Esports.O Escoles esportives.

ÀREA ECONOMIA ÀREA COOPERACIÓO Foment de l'indùstria, O Ordenació del tenitori

comerç i turisme.O Agricultura.O Hisenda.

i urbanisme.O Pla d'obres i serveis.O Xarxa viària.O Servei de Prevenció i

Extinció d'Incendisi Salvament (SF.RPREISAL).

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

•