la praxi de l’ensenyament de la gramàtica a la...

La praxi de l’ensenyament de la gramàtica a la secundària

Experiències i reflexions dels estudiants universitaris

Ares Llop Naya, [email protected] Pablo Rico Rama, [email protected]

Institut de Ciències de l’Educació – Universitat Autònoma de Barcelona

Barcelona, 2 de juliol del 2015

“El savi no és l’home que proporciona les respostes

vertaderes; és el que formula les preguntes vertaderes”.

CLAUSE LEVI STRAUSS

El cambio fundamental en la enseñanza de la lengua afecta

más a las actitudes y a las capacidades que a los

contenidos; más a un “saber cómo” que a un “saber qué”.

IGNACIO BOSQUE

Una ment és un foc que hem de encendre, no un recipient

que hem d’omplir.

PLUTARC

Estructura 1. Motivacions i funcionament de l’experiència. 2. Tastets del treball a l’aula. Mostra 1 Mostra 2

3. Reflexions conjuntes i torn obert de paraules.

D’on venim?

D’on venim? http://www.edugroc.com/català/tallers-2015/

Parlant de preguntes…

QUÈ? QUI? ON? QUAN?

PER QUÈ? COM?

Què? •  GrOC: Gramàtica Orientada a les Competències. •  Objectius principals de l’estada a l’aula:

§  ASSESSORAMENT al professorat per millorar, sempre que sigui possible, l’ensenyament de la gramàtica.

§  ACTUALITZACIÓ del coneixement lingüístic per aportar idees innovadores a l’aula.

Qui?

•  Estudiants de grau, màster i doctorat.

Maria Bañeras Carrió Marina Chueca Esteruelos Mª Pilar Colomina Samitier Ares Llop Naya Paula Muñoz Caballero Pablo Rico Rama

•  Què podem aportar?

•  Experiència universitària recent. •  Proximitat a l’etapa d’estudiants d’institut. •  Coneixements actualitzats en matèria de

llengua i gramàtica.

On? Estada directa als instituts. Durant aquest curs: v Col·legi Europa International School (Sant Cugat del

Vallès) v Col·legi Maristes – La Immaculada (Barcelona) v INS Joaquima Pla i Farreras (Sant Cugat del Vallès)

Quan? •  Idealment, entre els mesos d’OCTUBRE i MARÇ. •  Durada aproximada de 1,5 - 2 mesos:

20 hores d’observació. 13-14 hores de preparació de materials per al professor.

6-7 hores de classes pràctiques. –  Tutories –  Correcció d’exercicis –  Sessions de reforç (individuals o en grups petits)

•  Flexibilitat respecte les necessitats i conveniències dels centres.

PER QUÈ?

Per aconseguir… una simbiosi de diàleg, aprenentatge i treball conjunt.

•  Aproximació dels estudiants universitaris a la realitat de l’ensenyament de gramàtica a les aules. •  Assessorament i actualització pel que fa a l’ensenyament d’aspectes gramaticals concrets des de l’òptica de la millora de les competències a les aules de secundària i batxillerat.

Per potenciar…

“La actitud indagadora o inquisitiva”

Ignacio Bosque, jornades GrOC 2015 http://www.edugroc.com/catal%C3%A0/jornades-2015/presentacions-groc-2015/

L’actitud inquisitiva o indagadora (Bosque, 2015)

Observació

Recerca d’allò interessant que s’amaga en la normalitat; fer-se preguntes, etc.

•  Construir exemples que corresponguin a determinades pautes, i experimentar-hi.


Argumentació Formulació i defensa d’hipòtesis, detecció d’incoherències, redundàncies, solapaments, definicions dolentes, etc.

•  Presentar arguments a favor i en contra de les hipòtesis que se suscitin.


Experimentació Invenció de proves a favor o en contra d’una idea; desconfiança del criteri d’autoritat, etc.

•  Anar més enllà de classificar paraules i oracions i demanar als alumnes que expliquin el significat de les paraules i de les oracions que volem que classifiquin.

Com? De nou, FLEXIBILITAT:

ESTAT > NECESSITAT

UNIFORMITAT dins de la DIVERSITAT

PROBLEMES

EXPLICACIÓ

A l’aula...

Experiències GrOC

•  Contextualització del grup i de les necessitats pel que fa a continguts

•  Motivació/justificació de la proposta de treball duta a terme

•  Format-metodologia de treball

1. Definició de pronom 2. El pronom com a substitut del nom 3. La importància del context 4. Els verbs pronominals 5. Els pronoms reflexius 6. Els pronoms recíprocs 7. Repercussió dels graus de proximitat dels pronoms demostratius 8. Expressió necessària dels pronoms com a arguments del verb 9. Ús adequat dels pronoms forts 10. Els pronoms de subjecte i els de complement 11. Pronominalització

Qüestions interessants

Punt de partida Llegir la definició de pronom.

Els pronoms són una classe de paraules que substitueixen un sintagma nominal o una oració.

Punt de partida Llegir la definició de pronom.

Més endavant: Mirar casos pràctics. És aplicable, aquesta definició?

Els pronoms són una classe de paraules que substitueixen un sintagma nominal o una oració.

1. DEFINICIÓ DE PRONOM. 2. EL PRONOM COM A SUBSTITUT DEL NOM. (1) a. Jo canto molt malament. b. *El Pablo canto molt malament. (2) a. Tu aniràs a la piscina. b. *L'Alba aniràs a la piscina. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ (3) a. Aquesta decisió depèn de tu? Sí, en depèn. b. Porto les sabates descordades? Sí, les hi portes. c. Allà venen diaris? Sí, hi venen diaris.

1. DEFINICIÓ DE PRONOM. 2. EL PRONOM COM A SUBSTITUT DEL NOM.

DEIXEM DE BANDA EL CRITERI DE SUBSTITUCIÓ.

INTRODUÏM NOCIÓ DE REFERÈNCIA.

3. LA IMPORTÀNCIA DEL CONTEXT

TAULA ALLÒ

3. LA IMPORTÀNCIA DEL CONTEXT

1.  DEFINICIÓ DE PRONOM 2.  EL PRONOM COM A SUBSTITUT DEL NOM 3.  LA IMPORTÀNCIA DEL CONTEXT

PAS 1: REFLEXIÓ SOBRE LA DEFINICIÓ DONADA PAS 2: CERCA D'UNA DEFINICIÓ MÉS ADEQUADA, A PARTIR D'EXEMPLES PRÀCTICS

El pronom és una categoria gramatical que fa referència a persones o objectes i que presenta un significat ocasional.

PODEM REFLEXIONAR-HI MÉS...

TOTS ELS PRONOMS FAN REFERÈNCIA A UNA ENTITAT?

COM HI PODEM REFLEXIONAR? PER EXEMPLE, AMB PARELLS MÍNIMS.

a) *En Joan no atreveix a dir la veritat. b) En Joan no s’atreveix a dir la veritat.

4. ELS VERBS PRONOMINALS a) *En Joan no atreveix a dir la veritat. b) En Joan no s’atreveix a dir la veritat. 1) Veiem que en cal un pronom. 2) A què fa referència? A en Joan?

PENSEM-HI...

4. ELS VERBS PRONOMINALS 5. ELS PRONOMS REFLEXIUS

PENSEM-HI... a) En Joan no s’atreveix a dir la veritat. b) En Joan no es pentina.


PENSEM-HI... a) En Joan no s’atreveix a dir la veritat. NO TÉ REFERÈNCIA b) En Joan no es pentina. REFERÈNCIA: EN JOAN


PENSEM-HI... a) *En Joan no m’atreveix a dir la veritat. b) En Joan no s’atreveix a dir la veritat. c) En Joan no em pentina.


PENSEM-HI... a) *En Joan no m’atreveix a dir la veritat. b) En Joan no s’atreveix a dir la veritat. c) En Joan no em pentina.

1) Quina és la referència? 2) De quina persona gramatical és el Joan? 3) De quina persona gramatical és el pronom?

4. ELS VERBS PRONOMINALS 5. ELS PRONOMS REFLEXIUS PENSEM-HI...

a) *En Joan no m’atreveix a dir la veritat. b) En Joan no s’atreveix a dir la veritat. c) En Joan no em pentina. EL PRONOM D’UN VERB PRONOMINAL

HA DE CONCORDAR AMB El SUBJECTE

Els verbs pronominals es conjuguen amb un pronom feble en totes les seves formes, que concorda en gènere i nombre amb el subjecte.

Els pronoms reflexius es fan servir per indicar que l’acció es realitza per a un mateix.

AMB TOT EL QUE TENIM A LA MOTXILLA... 1) Identifiquem els pronoms en un text. 2) Especifiquem quina és la referència. 3) Fem servir proves per indicar quina classe de pronom tenim.

AMB TOT EL QUE TENIM A LA MOTXILLA...

A MÉS A MÉS (SI ENCARA TENIM TEMPS...), PODEM MIRAR ALTRES COSES: >> QÜESTIONS ESPECÍFIQUES DEL CATALÀ >> ASPECTES D'EXPRESSIÓ ESCRITA •  HO PODEM PLANTEJAR, DE NOU, DE DIVERSES

MANERES...

6. EXPRESSIÓ NECESSÀRIA DELS ARGUMENTS VERBALS 7. REPERCUSSIÓ DELS GRAUS DE PROXIMITAT DELS PRONOMS DEMOSTRATIUS 8. ÚS ADEQUEAT DELS PRONOMS FORTS 9. ELS PRONOMS DE SUBJECTE I ELS DE COMPLEMENT

PARELLS MÍNIMS a)  *Que tens bolígrafs blaus? No, no tinc. b)  b) Que tens bolígrafs blaus? No, no en tinc.

PER QUÈ SONEN ESTRANYES, AQUESTES ORACIONS? b) A casa meva tenim un lloro, un gat i un gos. A aquest, quan vola, li cauen plomes per tot arreu. c) Hem implantat un sistema informàtic nou i estem molt contents d’ell.

AGRAMATICALITATS d) *A jo m’agraden els canaris. Per a jo són els millors ocells que hi ha.

Fonts de referència •  BOSQUE, Ignacio (1999). Repaso de sintaxis tradicional. Madrid: Ediciones AKAL.

•  BOSQUE, Ignacio; GUTIÉRREZ-REIXACH, Javier (2009). Fundamentos de sintaxis formal. Madrid:

Ediciones AKAL.

•  BRUCART, Josep Maria (1999). “La estructura del sintagma nominal: las oraciones de relativo”. A:

Bosque, Ignacio. & Demonte, Violeta. (eds.). Gramàtica descriptiva de la lengua española. Madrid:

Espasa Calpe, c. 7. •  BRUCART, Josep Maria; GALLEGO, Ángel (2009). L’estudi formal de la subordinació i l’estatus de les

subordinades adverbials. Llengua i Literatura, 20, 139-191.

•  HERNANZ, M. Lluïsa (2015). Les subordinades relatives: una proposta unificadora. Presentació a les

Jornades GrOC 2015. Universitat Autònoma de Barcelona, 5 de febrer del 2015.

•  SOLÀ, Joan; LLORET, M. Rosa; MASCARÓ, Joan; PÉREZ SALDANYA, Manuel (dirs.) (2002). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries.

•  CABRÉ, Lluís; PUJOL, Josep. Materials d’estudi de filologia catalana. Dossier

d’assignatura. Universitat Autònoma de Barcelona.

1. Nexes de les oracions de relatiu 2. Problemes de nomenclatura 3. Nexe bifuncional 4. Relació de localitat 5. Ocupació simultània de diferents posicions per part del nexe 6. Moviment 7. Canvi d’ordre de paraules canònic 8. Distincions de les oracions de relatiu 9. Oracions subordinades de relatiu amb antecedent nul 10. Aspectes que cal tenir en compte respecte de les construccions de relatiu

Qüestions interessants

OBSERVAR > PENSAR > ENTENDRE > EXPLICAR

a. La idea [que el torturava] era [que ell havia estat el culpable] b. La idea [que ell havia estat el culpable] el torturava.

(Brucart i Gallego, 2009: 155)

Punt de partida

•  Distinció entre els que

•  Distinció entre la modificació del nom que fa el que

“El nom fa la cosa”?

Subordinades adjectives vs Subordinades de relatiu

CRITERI FUNCIONAL vs CRITERI FORMAL Complements predicatius i atributs 1.  Les tomates semblaven [SA madures]. 2.  *Les tomates semblaven [O que estaven madures]

Modificadors explicatius d’una oració 1.  Almenys dorm, que ja és molt. (Brucart i Gallego, 2009: 151)

Nexe bifuncional - simultaneïtat de posicions 1a. La idea [*que el torturava la situació] era [que ell havia estat el culpable] 1b. La idea [quei el torturava (ei la idea)] era ...

Localitat *El lloc van amagar el tresor on. *Que coneixes és alta la noia.

Buscar (i trobar) les diferències…

Diferències en la interpretació La determinació de l’antecedent •  He vist un home que treballava a la fàbrica incendiada. •  He vist un home, el qual / que treballava a la fàbrica incendiada. •  L’home que treballava a la fàbrica, va caure escales avall. •  L’home, que treballava a la fàbrica, va caure escales avall. •  Els triangles que tenen un angle de noranta graus són rectangles. •  Els triangles, que són figures geomètriques tancades, tenen una àrea calculable.

Diferències en la interpretació de les oracions de relatiu El mode verbal de la subordinada

Han de portar a la biblioteca els llibres que ha deixat a la taula. Han de portar a la biblioteca els llibres que hagi deixat a la taula. Han de portar a la biblioteca els llibres, els quals ha deixat a la taula. *Han de portar a la biblioteca els llibres, els quals hagi deixat a la taula.

Oracions subordinades de relatiu amb antecedent nul (relatives lliures)

Els participants que no vulguin pols, que no vagin a l’era.

Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era.

Els qui no vulguin pols que no vagin a l’era.

ANTECEDENT?

Oracions subordinades de relatiu amb antecedent nul (relatives lliures)

ü  Els participants que no vulguin pols, que no vagin a l’era.

? Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era.

? Els qui no vulguin pols que no vagin a l’era.

Antecedent? Funció? …

Oracions subordinades de relatiu amb antecedent nul / relatives (semi)lliures (cf. Brucart, 1999; Hernanz 2015)

No tenir antencedent explícit NO vol dir NO tenir ANTECEDENT…

Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. à PRONOM RELATIU “desde el interior de la subordinada, delimita, en virtud de sus propios rasgos léxicos, el valor de aquel” (Brucart (1999: 446)

Els qui no vulguin pols que no vagin a l’era. à ARTICLE

Extern a la subordinada i que aporta informació sobre els trets de gènere i nombre de l’antecedent

Aspectes que cal tenir en compte pel que fa a les construccions de relatiu •  Relatiu precedit de preposició: *en el que, *a les que, *del que •  L’accentuació de relatius •  Ús abusiu de qui (subjecte) i el qual (subjecte i CD) •  Els usos col·loquials del relatiu •  Els usos del pronom relatiu on •  Calc del castellà lo que

OBSERVAR > PENSAR > ENTENDRE > EXPLICAR

Proposta…

Mostres

OBSERVAR

PENSAR

ENTENDRE

EXPLICAR

CONSTRUIR,

AMALGAMAR…

JUGAR

CONSTRUIR,

AMALGAMAR…

JUGAR

Inspiració:

BOSQUE, Ignacio (1999). Repaso de

sintaxis tradicional. Madrid: Ediciones AKAL.

Moltes gràcies!

la praxi de l’ensenyament de la gramàtica a la...

Documents