)

Lliurament de distincions cfvi

\

\ot(!c,ottoo-

La Corporaci6 N4unicipal, reunida el passat 11 de setembre de 2002 al parc deCan Mul; en un Ple extraordinari, va aprovar per unanimitat concedir la distinci6crvica Per l\4oliet, a vint-i-tres persones ia tretze entitats, com a reconeixementiagraiment pelseu treballenvers l'associacionisme ciutadi i les manifestacionsculturals, esportives, civiques, econdmiques i socials.

No 6s la primera vegada que es concedeixen aquestes distincions. ldltima vegadava ser el 18 d'abril de 1999, tambd sota el Roure del Mil lenari, simbol dels inicisdel municipalisme a N4olletja fa molts segles.

Un poble, una ciutat, no la fan nom6s els cirrecs electes. No la fan nomds lesgrans personalitats. Una ciutat la Fan totes les persones que, a mds de treballarhi o viure-hi, projecten ensies, il.lusions ianhels en elcamp que els motiva. Potser una dona que, a m6s de tenir cura de la llar i la familia, s'hagi implicat enI'ajuda als m6s desfavorits de la societat; pot ser un home o una dona que halluitat illuita per la democrdcia des del lloc m6s petit iinsignificant, ambperseveranga, amb fervor; pot ser alg0 que durant el franquisme va lluitar perles llibertats, per la cultura, per la llengua; pot ser una persona que ha fet de laseva professid un donar-se als altres, pot ser el veio ve-rna d'un barri que hatreballat perqud el lloc on viu sigui un espai digne per a la seva familia i els seusconciutadans; pot ser el pare o la mare d'un alumne que s'implica en I'escola i hidedica hores perqud s'hi puguin fer activitats extraescolars, una persona que hadedicat el seu temps perqui el seu club sigui un espaion practicar l'esport ques'estima

56n totes icadascuna d'aquestes persones, imprescindibles en elseu imbit, enla seva professi6, en la seva entitat o associaci6, les que fan que una ciutatestigui orgullosa de la gent que la forma. Perqua sense aquesta gent, N4ollet noseria elque 6s;perqud ens calen tots els bragos,totes les mans,totes les mirades,totes les forces, per donar a la societat on vivim el millor de nosaltres, per sentiraquest orgull de ciutat que sentim sovint quan parlem de les nostres entitats ide la gent que les forma.

Tots som necessaris. Peraixd reconeixem els mdrits de la gent que, restant sovinttemps a la seva vida personal i familiar, treballen en benefici de la col lectivitatsense esperar agra-rments, ni premis, ni recompenses especials.

Els homenatgem, doncs, pel que han donat i donen a la seva ciutat -la nostraitant de bo, en properes ocasions, puguem agrair moltes m6s persones, tot elque han fet perquO Mollet sigui una ciutat plural, digna iculta.

Montscrrat Tura i CamafreitaAlcaldessa

l-Alcaldia, d'acord amb tots els gruPs municipals, va creure que caliaretre un homenatge de reconeixement i agraiment Per la tasca social,

cultural, esportiva, de recerca histdrica, econdmica, politica icivica,que han dut a terme, de manera llarga, continuada, solvent i rigorosa,

un conjunt de persones ientitats, en benefici de la ciudatania i per almajor desenvolupament i promoci6 de la nostra ciutat. Per aixd, vaelevar una proposta d'acord al ple municipal extraordinari, que es va

celebrar, sota el Roure del Mil.lenari, el diumenge 11 de setembre de

2002, que fou aprovada per unanimitat per la corporaci6. Les persones

ientitats nominades amb la distinci6 c(vica Per Mollet, i els seusmdrits, han estat les segi.ients:

Jaume Prades i Canadell (Mollet delvalles, 1e221

Des dels 12 anqs fins als 65, quan es va jubilar, exercf I'ofici d'impressor'

Persones nominades

A finals dels angs 50comencen a prendrede la federaci6-

lang 1932 s'havia fundat la Penga d'Escacs Mollet perd I'anV 1936, amb I'esclatde la guerra, les seves activitats s'interrompen. 0urant aquests anUS el malerial

d'escacs de la penga s'ha d'amagar i 6s guardat pels diferents membres a les seves

cases particulars. llanV 1940, elJaume, conjuntament amb elJoaquim Calduch,

tornen a engegar les activitats d'escacs a la nostra ciutat is'encarreguen de

recuperar tot el material. Es constitueix el C/ub Ajedrez Mollet amb seu a I'Ateneu,

iorganitzen diferents partits amistosos itorneigs locals i comarcals.

el club ds absorbit com a secci6 del Club Recreariu ly'ollet i

part en competicions oficials, tant individuals com d'equips

llang 1973 es forma de nou el Club d'Escacs Molletvinculat a I'entitat ials escacs, ocupant algun carrecjugant en algun dels equips de lentitat.

Fins avui, el Jaume continua(vicepresident, tresorer...] o

Josep Moret6 i Puigdomenech (Mollet delvalles, 1e22)Marti Moret6 i Puigdomdnech (Mollet delvallls, 1e231

Josep i Marti Moret6 s6n la tercera generaci6 de la de la famflia que ha dirigitI'empresa molletana Fills de Moret6, 5A, fibrica de farines establerra a lvlollet delVallas el 1891. Van iniciar les seves activitats amb l'establiment d'una serradora

al costat de I'estaci6 de Franqa i Per aprofitar la forga del vapor, van comenqar a

moldre farina. [ang 1918 es van traslladar a la Farinera, a prop de I'estaci6 del NordLa familia Moret6 ha estat sempre al capdavant de I'empresaJosep, Marti i lvliquel Imorr el 1989 J es van incorporar en l'empresa a partir de laddcada dels quaranta. Desprds d'uns angs d'aprenentatge a la mateixa fibrica, elstres germans van ocupar els c)rrecs de direccid tdcnica, gerdncia idirecci6 deproducci6, que van mantenir fins als angs vuitanta, en el moment de la sevajubilaci6. Els tres germans, juntament amb els seus descendents, s6n els artifexsde la modernitzaci6 d'aquesta fibrica molletana. Aquesta ind(stria ha contribuital progr6s de Mollet, a la creaci6 de llocs de treball, a la creaci6 de farines de qualitatia l'enriquimenr del palrimoni arquitectdnic molleti. La Farinera 6s una de lesempreses punteres del sector a nivell estatal.

Angel Castell6n i Martinez [Moiler dervailas, tez3)

Tota la seva joventut la va passar treballant de mosso a cal Pingonaire (casa deFeliu Tura, alcalde republic, durant la RepUblica]. T6 molt bons records de la sevajoventut. Mollet era un poble petit i molt alegre; quan acabava la jornada laboral,tots elamics es reunien al safareig de can Lled6 o a cal Castells iall; s'entretenienpracticanl la boxa. Una altra zona freqtientada era el ponl de la Mandra, on esreunien amb altres joves i alli s'explicaven les seves aventures.

aficionat aonze anus

lang 1973 va ser un dels fundadors de la Peio yoso al barri de l'0liva, grup defutbolistes aficionats quejugaven al camp de la Zona Sud.

Maria Asunci6n Puig i P€ir6 (earcerona, rszs)Va anar al col legi Lestonnac de Barcelona, al Liceu Francds i a l'acadamia Porta.Va treballar a les oficines de Catifes lurgueston ialsangsquarantavaveniraviurea N4ollet.

De jove va col laborar amb Ciritas, al costat de Rosa Puigdomdnech. lang 1969fa cursets de cristianitat a Tiana amb altres persones de la comunitar. fang 1974mossdn Pere Vivd la nomena responsable de Ciritas; com a delegada, forma partde les primeresjuntes de la Residdncia La lmmaculada.

Juntament amb el seu marit, s6n fundadors de I'Esplai Xivarri, on dos dels seusfills han estat monitors

Actualment forma part activa dels equips parroquials de revisi6 de vida. L'exempleque els seus fills han trobat a casa, els ha animat a col laborar amb tasques desolidaritat i cooperaci6.

Va serdurant

molts esports, especialment al futbol; va serjugador i directiudel Club de Futbol Mollet.

Encarnaci6n Albero Martinez IBarcetona, lsz6)En plena Guerra Civil, els seus pares es traslladen a Mollet, al barride Santa Rosa,on el seu avitenia una caseta. Va als Col legis Nous i posteriorment retorna aBarcelona, al barri del Raval,0n treballa com a modista. Forma part de la JuntaFundadora de l'Associaci6 de Veins del barri.

Milira inicialment a la J0C (Joventut 0brera Catdlicaliposteriorment s'integra al'AC0 [AccirS Catdlica 0brera) grup del qual encara forma part. La militincia sindicaldel marit, comporta duranl I'epoca franquista, infinitat de reunions en laclandestinitat del seu domicili.

Uang 1975 retorna a Molletsetmanal.

continuat venint a casa de I'avi els caps deIhavien

Catdlica practicant, forma part de I'e

Des de I'ang 1977 fins a la sevajubilaci6, treballaLa lmmaculada.Ara dedica elseu temps de lleurea tasques parroquials a la residdnciaMai ha deixat de fer de modista.

quip de CAritas Parroquial.com a responsable a la Residenciaa fercompangia als malalrs iajudaSanta Rosa, d'on 6s veTna.

Joan Planellas i Tura (Moiler dervail.s, 19291De jove va jugar al club Bisquet Mollet en diferents categories fins arribar a serlitular del primer equip. Posteriorment va continuar la seva vinculaci6 com aentrenador dels equips base del Club Bisquet Mollet. Tamb6 va ser membre dediferents juntes directives fins que es va aconseguir que Mollet tingu6s una pistacoberta: el pavell6 Municipalde la Plana Lled6. lang 1971 va formar pan del nuclifundador del Club Tennis N4ollet; actualment segueix actiu a la categoria desuperveterans. Tamb6 6s soci de la PenUa Barcelonista de Mollet.

En l'imbir de cultu ra, I'anV 19 63 va formar part de la colla d'am ics del pinlor JoanAbell6 que van constituir la Penga de 10 a 12. Va ser un dels vint-i-cinc socisfundadors i membre de la junta d; la Delegaci6 de I'Omnium Cultural a Moller. El1977 van organitzar la primera Setmana de Cultura Catalana a Mollet, conjuntamentamb catorze associacions de la ciutat, que va servir perquC els molletans poguessinmanifestar la seva voluntat a favor de les llibertats nacionals i democritiques. Essoci fundador de l'Associaci6 de Veins de la Zona Centre i soci del Casal Cultural,de la Coral El Clavell, de I'Agrupaci6 Sardanista ide Tradicions iCostums.En I'Ambit politic, l'anV 1973 va ser escollit regidor a les eleccions municipals,juntamenl amb Teresa Giralt iArcadi Viias, fet que els va permetre aprofitar elspetits espais de llibertat ifer de pont amb el moviment democritic iveinal deMollet.

president de laPlaEa CatalunUa

va seride la

En I'embir professional, va treballar en la botiga de sabates del carrer de Barcelona;primera Associaci6 de Comerciants del carrer de Barcelonai es va jubilar l'ang 1995.

Jaume Boix i Pujol [Moiler dervail]s, re30l

Va comengar els primers estudis de m(sica amb el mestre N4anuel Cluet iVild,germe deltambd compositor localJosep Cluet iVila. Va ser alumne del mestreAntoniSuid i Font ies matriculi al Conservatori lvlunicipalde Misica de Barcelonaon va cursar solfeig i teoria musical. Va ser deixeble de piano del meslre EusebiL6pez Sert.

llang 1985 entri alm6n de la sardana.llhivern del 1986 estreni la seva primeracomposicid sardanistica,Soto elMontseng. Fins avui, ha compost catorze sardanes,entre les quals es troba €l Mil.lenari de Mol/et que va ser estrenada l'ang 1993amb motiu de la celebracid delmil.lenaride la ciutat.

Narcis Gillego ilibau (Barcerona, 1e3t)Va arribar a Mollet el 1961 per ocupar una plaga de metge a la Seguretat Socialfins que I'anV 1964 ho va deixar volu nti riament, perqud sbfegava en aquell oficialambient franquista. Va continuar vivint a Mollet i exerci privada ment la medicina.A principis dels anUs setanta va participar en l'organitzaci6 de la Setmana CulturalCatalana, centrada sobretot a la Plana Lled6, per afavorir la integraci6 delsnouvinguts. Va treballar per I'ensenvament del catal) a les escoles iva ser ponaveude Mollet al moviment Crido o /o Solidoritat en defenso de la Llengua iCulturoCotolones.

El 1977 va retornar a la sanitat p(blica i s'hi va estar fins al 1983, ang en que hova deixar per fer estudis de psicologia. Continua treballant en el seu consultoriprivat.

Julio Gallardo Mufroz del Pozo tpuarta de cazara, 19311

llang 1957 va arribar a Catalunga ija des d'aleshores, alterni la feina amb lesinquietuds civiques i culturals. A Parets delVallAs formi part del Niu dZrt i l'abrildel 1992 public; el seu primer llibre / usted maestro.

Ja resident a Mollet delVallOs, entra a formar pan de I'Associaci6 Cultural Z Plomes.A I'abril de 1993, edita el llibre Roso de Posidn.

El gener de 1994 entra a formar part de la junta del Centro Cultural Andaluz, coma vocalde cultura.

[abril de 1996 edita i nguietudes i el 1999 publica ;Por tt, rnujer, go brindo! Iorsels seus llibres, reflecteixen un profund missatge social. Enamorat de Mollet,

dedica poemes que parlen per si mateixos de la seva sensibilitat poCtica.

Enric Mogas i Roura (Moler dolvellis, 1932)

Mangi de professi6, va estar al capdavant del negoci familiar Serralleria Mogasfins a la jubilaci6.

Dins elm6n sardanista, I'ang 1981va sercofundadorde I'associaci6 local Tradicionsi Costums, que va revitalitzar el fet sardanista i tradicional a la ciutat.Durant la seva etapa de president van aconseguir el nomenament de Mollet coma Ciutat Pubilla de la Sardana, I'anV 1992. Es membre fundador de la Federaci6Sardanista de Calalunga, des de I'ang 1990, com a vicePresident.

Actualment 6s membre de la Federaci6 Sardanista de Catalunga, delegat a Andorrai Calalunga del Nord i membre del consell editorial del butlleti sardanista delValles0riental, Anel/o.

Josep Garriga iVil? (eranotters, rgr3)

Va venir a Mollet quan tenia cinc mesos. La seva primera escola va ser els Col'legisNous i mds tard, la Barcala. Als 12 angs va comengar a treballar a la Pelleria.

la ciutat, a travds del grup de lesparticipar en diferents competicions

Durant 25 anvs de la seva vida, ha estat vinculat al Club Bisquet Mollet. lang1965 va iniciar el primer contacte amb el Club com a pare d'un dels jugadors;

despr6s va formar part de la junta directiva, primer com a vocal, m6s endavantcom a tresorer, i finalment com a vicepresident, en una dpoca molt dificil. [anV1983 va serelegit president del Club, en una dpoca que es va treballar molt Perquaels equips del club formessin part de I'elit del bisquet catale; l'ang 1990 va plegarperd continua vinculat al club.

En l'i mbit esportiu, va ser jugador del basquet a l'Acaddmia Mollet IBAM ]; el 1948passialClubBdsquetMollet;vajugarendiversescategoriesivaserentrenadordel primer equip des de l'ang 1951 fins al 1959; desprds va fitxar com a jugador

i entrenador del CB Granollers, fins al 1963, ang en que torna al CB l{ollet fins al1968. Del 1986 al 1988 va ser membre de la seccid de cultura del Club TennisMollet.

Ha estat vinculat a la vida participativa deSardanes i m6s endavant del Club d'Escacs Ivaa diferents llocsl.

Pere Fortu n g i Vel 5zquez lMoil3r dcr yaris, 1e33)Va comengar a treballar als 14 angs a la gestoria Garreta; als 18 angs passi a lesoficines de I'Hospital de l4ollet i el 1966 va obrir el seu despatx professional a Mollet.

De jove va participar en la creacid del Club Recreatiu, on organitzaven actes lIdicsper als joves. lamb6 va formar parl de la junta de les Sardanes l'ang 1954 i de laJunta del Club de Futbol de Mollet els ang 80.

lang 1976, de forma clandestina es varen reunir familiars de republicans i vanconstituir l'Associaci6 Pro-Memdria als lmmolats per la llibertat a CatalunUa.

No ha participat d'una forma directe ni piblica en politica, perd ha col laborat quanha calgut. La seva obsessi6 ha estat aconseguir que algun dia, aquells 4.000republicans que hi ha enterrats al Fossar de la Pedrera de Barcelona, siguinrehabilitats pels sacrifici que van fer en defensa de la democricia.

Jaume Espafrol iVifras (sarcetona, 1e341de metgeFelius, el

0e seguida es va posar en contacte amb les entitats esportives del poble; vacol laborar amb el futbol, perd va ser amb el Club Basquet l"lollet on es va oferirser president de I'entitat. Esportivament, va ser un momeni moll important ja quees van posar les bases perqud s'ascendis a la divisi6 d'honor. Al cap de poc li vanoferir la presiddncia del Club Hoquei Parins, en aquells moments amb problemesi van arribar a la divisi6 d'honor

Conegut "perico" de tota la vida, va ser cofundador de la Penga Blanc Blava del,,1ollet. Tambd va participar en la fundaci6 del Centro Aragon6s, d'on va servicepresident; actualment n'6s soci. 0urant dos angs va ser president del CasalCultural.

Arrelat profundament a Mollet, un cop va cdrrer la veu que havia mort en unaccident; les reaccions de la gent el van omplir d'emoci6.

Antonio Mendoza Bermejo lcastro drrRio, re3stViu a Mollet des de I'ang 1970.Va treballar des del 1970 al 1997 a la oerbi.

Lang 1976, va ser escollit secretari d'0rganitzacid d'UGT a Mollet. El mateix angva ser membre fundador de la Seccirj Sindical de la UGT a I'empresa, i fou escollirsecretari general; exerciel cdrrec fins l'ang 1996.

Ien aquelldr. Vilar iel

Va arribar a Mollet I'ang 1967, per exercir la seva professi6moment hi havia quatre melges m6s: el dr. Vilaseca, el dr.dr. TiffonJ. Visitava a I'actual Hospital, amb pocs recursos.

llang 1977, es va afiliar al partit socialista on durant disset anvs va exercir el cirrecde Secretari d'0rganitzaci6. Va ser regidor de I'Ajuntament de Mollet duranl lreslegislatures.

Des de les primeres eleccions sindicals democritiques, va ser membre del Comitdd'Empresa, fins al 1995; tamb6 durant alguns angs va exercir com a Secretari delComitd d'Empresa.

lang 1991 va ser escollit secretari general del sindicat del metall de la UGT delVallds 0riental, i membre del Comita Nacional d'UGT, cirrecs que va ocupar durantdos angs. lang 1997 es va jubilar perd continua vinculat al moviment sindicalistade manera molt activa-

Va serpresident de lAssociaci6 de Veins de l'Estacid de Franga durant diversos angs.

lJang 2000, I'Assemblea local del PSC, va anomenar-lo president d'honor.

l,l@

de la Mare de Ddu de Gr)cia

I Jovenrur 0brera Catdlica].

Joaquim Brustenga i Miquellnuui, rsrslDes de l'ang 1936 va viure a l'Eixample de Barcelona i als 12 angs entre alseminaride la Conreria. [ang 1951 va passar al Seminari Major de Barcelona on curseFilosofia iTeologia. Fou ordenat sacerdot l'ang 1958 i nomenat vicari de la Parrdquia

de Sabadell. Alhora va ser consiliari federa I de la J0C

LanU 1960 s'afilie a la Uni6 sacerdotal de Barcelona de la qual actualment 6spresident.lanU segiient retorne a la Conreria com a superior i professor. De l'ang1954 al 1967 va estar a Roma on, es llicencia en Teologia dogm)tica. En tornar aCatalunga va anar a Sabadell, on, m6s endavant, fou nomenat arxiprest ivicariepiscopal de zona. La policia elva fitxar per assistir a una manifestaci6 l'1 de maigdel 1968 a Sabadell. fang 1975, arran deljudici de Burgos se'l responsabilitzad'una homilia llegida a totes les parrdquies de la seva zona: li retiren el passaponiel multen amb mig mili6 de pessetes, que no paga per I'amnistia com aconsequdncia de la mort del dictador.

Lang 1975 6s nomenat rector de Sant Pere de Rubidurant tres angs ialhora,arxiprest de zona. llang 1979 va a Badalona on s'hi este 12 angs; l'ang 1991 arribaa N4ollet com a rector de la Parrdquia de Sant Viceng i el 2002, se'n va a un noudesti: Mata16.

Jordi Mas i G6mez [Badarona, 1e361Viu a Mollet des dels sis angs. De jove esiudia tdcnica induslrial a I'Escola delTreball. Fins l'ang 1979 treballi com a projectista a l'oficina tacnica d'una empresadedicada a la fabricaci6 de vehicles de transports especials per carretera.

Actualment es dedica a la pintura; treba lla, entre d'altres tecniques, I'oli, l'aquarel laiel dibuix. Lang 1987 ingressa a lagrupacid d'Aquarel listes de Catalunva.

Ha col laborat en els dibuixos i les il lustracions de diversos llibres entre els qualsdestaca Boscos i brolles delVo es, Histbrio del Costell d'qdeno, Lo Mosiq i el Bosc,i La Voll de Merlis.

Va participar en els actes del Mil'lenari de Mollet, amb una exposici6 de dibuixosamb tinta titulada Mosies i rocons del Mollet qntic.

Aclualment 6s vicesecretari de la junta del Casal Cultural, integrat a la Comissi6de Conferdncies.

Arcadi Vifras i 0uixal6s (uoiler dervailas, rs34lVa ser regidor de I'Ajuntament de Mollet des del 1973 al 1979 pel terg fam iliar, perelecci6 popular. Membre fundador de Convergdncia 0emocritica de Catalunga, denou fou escollit regidor a I'Ajuntament molletd, en les eleccions democritiquesdel 1979. Va ser diputat de la 0iputaci6 de Barcelona del 1980 al 1982

lmplicat en la vida cultural i civica de l,4ollet des de jove, s'ha mogut arreu deCatalunga per promocionar actes culturals, esportius ide lleure.

Es perit industrialrealitzador delsmecanogrefics enlhome, les mans i

tCxtil, iprofessional de l'ensengament a I'Acaddmia Nlollet iprogrames meca-ripid per a l'aprenentatge dels teclatsdiferents llengues. Actualment projecta un museu-exposici6:/'energio, a Pinell de Brai [Tena Alta].

Pilar Molins i Cid 1937 |Filla de Joan Molins Magnou i Maria Cid Lleonard, va iniciar els seus estudis al'acaddmia Ninou i m6s endavant va anar al col legi Lestonnac. Va treballar al'empresa tdxtil de Can MulA i despr6s va exercir I'ofici d'estdtica.

La deportaci6 del seu pare va marcar la seva infincia. Per aixd, una de lesmotivacions principals de la seva vida 6s la denUncia de la barb)rie provocada pelnazisme. Parla de la deportaci6 arreu on pot: escoles, instituts, presons,conferdncies, exposicions, presentacions de llibres... perqud el m6n no oblidi i notorni a repetir fets com aquells.

(Mollet drlVallls,

Ha visitat els camps d'extermini de Mauthausen Id'on t6 la medalla Pro-Merits,que concedeix el comitd internacional de Mauthausenl, i els d'Auschwitz iTreblinka.Persona activa en la vida social de Moller, continua treballant per aquesta causa.

losep lsern i Martiluotter aevallls, 1e401Es dedica al comerg i a la mecenica de motos. Es president i fundador de I'entitatMoto Club Mollet des de la seva constituci6 l'ang 1968.

Al llarg d'aquesrs angs sempre s'ha caraclerilzat Per la seva tasca en la Promoci6de I'esport de la morocicleta a la nostra ciutat; ha organilzat sonides de caPs desetmana itrails amb la participaci6 de motociclisles de tot l'estatEntre les activitats que cada ang organitzen, destaca la travessa Mollet-Andorra,que enguang arribaja a la dissetena edici6 i l'homenatge als corredors de la Paris0a ka r.

[ang 1992 van o€anitzar la travessa Mollet'Sevilla amb motiu de la celebraci6del Jocs 0lfmpics de Barcelona il'exposici6 universal de Sevilla, i l'ang 2002es va repetir l'experidncia en la seva segona edicid.

Teresa Giralt i Martin lsant rost de campsentelles, 19411

Compromesa amb la lluita per la democratitzaci6 de les eslructures Politiques deI'estat, i per una socielat m6s justa, formi part d'un sector de I'oposici6 de ladictadura del general Franco. Va impulsar, juntament amb Arcadi Viias,l'aprofitament de qualsevol escletxa per introduir-se a les institucions iconvertir'les en un espai m6s de lluita. Per aixd es van presentar a les eleccions I'ang 1973

i va jugar un paper molt actiu per fer-se ressd de les reivindicacions del movimentdemocritic iveinal, i perqud arrib6s a I'Ajuntament.

Professional de I'ensenVament, defensora de la llengua i de la cultures catalanes,va participar en la vida social i cultural de Mollet les ddcades del seixanta i setanta

Assumpci6 Rogo i lorreb3delle (earcctona, tglzlVa anar al col legi Lestonnac de Barcelona i al conservatori municiPal. Posteriorment

estudii magisteri, i m6s tard es va treure la diPlomatura de Treball Social.

Va arribar a l,,lollet l'ang 1975 i inicii la seva tasca educativa a I'escola Lestonnaci al mateix temps col laborava amb Ciritas. Despr6s es va integrar al barri de Plana

Lled6, on es van promoure diferents accions per anar millorant les infrastructuresdel barri i activitats socials i culturals. oes de I'Associaci6 de Veins va tramitarsol licituds de pensions per als veins.

llang 1953 ingressi a la Compangia de Maria, com a religiosa. Gaireb6, semPreha treballat en banis de marginaci6 social IN4i6n, Manresa, Sant Roc a Badalona..J

Actualment treballa en un centre que aculljoves i adolescents d'alt risc social ambgreus problemes marginals.

llang 1980 va rebre un homenatge dels mutilats de la Rep(blica a la Guerra Civil,per la seva tasca de recollida de documentaci6, tramitaci6 iseguiment de lessol.licituds.

Bernab6 Soto Marin de 1942)Va arribar a Barcelona el setembre de 1963. l-ang 1971 es va traslladar amb laseva familia a N4ollet, al barri de Plana Lled6, on actualment encara resideix.

Va ser fundador,juntament amb altres persones, de l'Associaci6 deVeins de PlanaLled6, de la qual va ser el primer president; posteriorment, ho ha estat en tresocasions m6s, i ara en torna a ser Ha treballat,juntament amb altres veins iveinesdel barri, de forma permanent iconstant, amb les eines del diileg ilacorresponsabilitat is'ha compromCs sempre amb la millora delseu entorn ambpropostes constructives.

Va ser fundador del sindicat CCo0 a I'empresa Aismalibar de lVontcada i Reixac, onva treballar 32 angs.

Va formar part de la candidatura del PSIIC a les primeres eleccions municipalsdemocritiques de I'ang 1992

(Chiclana Segura,

Entitats nominades

AMPA CEIP Nicol6s Longaron, 1970llAssociaci6 de mares i pares d'alumnes del CEIP Nicol6s Longaron, centre escolardel barri de l'Estacid de Franga, comparteix aquells principis ifuncions de lesAssociacions de mares i pares d'alumnes (Al,4PA] de la resta d'escoles de Mollet.Aixi, entre les accions que desenvolupen, hi ha activitats per als inFants de l'escola,amb una participacid activa en les activitats extraescolars. Participa a lacoordinadora d'AMPA de la ciutat, i facilita la col.laboracid del centre en l'imbitsocial i cultural, i en tot alld que tingui relaci6 amb l'educaci6 dels nens i nenes.

Esplai luareg,1972Lobjectiu de l'esplai 6s educar en el lleure infuntil ijuvenil en i per la natura. llEsplaiTuareg va ser una de les entitats pioneres a la nostra ciutat en apropar el m6n del'excursionisme al sector m6s jove de Mollet. Les seves activitats per a inFants ijoves es manifesten en camps molts diversos per a las'adrecen cap a la formaci6 il'esbargiment, a travds detallers, excursions icampaments, alhora que s'impliquenprdpia ciutat.

infincia i la joventut,I'organitzaci6 de jocs,en les activitats de la

Esplai Xivarri,1973

fEsplai Xivarri 6s una de les enritatsja clissiques dins elconjunt d'entitats infanrilsijuvenils de Mollet. Vinculat a la parrdquiadestaca I'educaci6 en ellemps lliure delscom I'animaci6 sdciocultural en general.festes nadalenques fan el pessebre

Club Petanca Mollet, 1974Aquesta entitat es va crear amb I'objectiu de practicar ipetanca.

competir en I'esport de la

Constituil a partir de I'afici6 d'un grup de persones que tenien ganes de practicaraquest esport cada vegada m6s arrelat a la poblaci6 i amb mes Participaci6 demolletans aficionats de totes les edats.

Elclub ha estat campi6 de lliga els anUs 1981, 1985 i 1988, Campi6 d'EspanVa l'anV

1988, Campi6 de Catalunga i d'Espanga I'ang 1995, iva pujar a primera divisi6 I'anV1997

Penga Blanc Blava Mollet, 1975[objectiu basic 6s organitzar i promoure la parlicipacid de socis i acomPangantsen activitats del Reial Club Esponiu Espangol de Barcelona, els desplaqamentsals partits i activitats de caire social.

Lang 2000, amb motiu de la celebraci6 delcentenaride l'Espangol,la Penga, percommemorar-ho, va plantar un cirerer d'arbog iva col locar una placa Per recordarI'esdeveniment, a la plaga Maria Blanchart de la ciutat.

APA Col.legi Lestonnac Compangia de Maria, 1975[APA del Col.legi Lestonnac Compangia de lvaria, escola reliSiosa situada al barridel Centre de Mollet del Vallds, t6 com a objectiu donar suPort i assistdncia alsmembres de I'associacid i, en generalals pares, mares i tutors, als professors ials alumnes del centre, en tot el que fa referdncia a I'educacid dels seus fills, i engeneral, de tot I'alumnat malriculat al centre.

Col labora en les activitats educatives de I'escola i coopera amb el Consell Escolaren I'elaboraci6 de direclrius per a la programaci6 d'activitats complement)riesextraescolars o de serveis, ipromou iorganitza tota mena d'activitatsffsicoesportives i culturals.

de Sant Viceng, entre les seves finalitatsinfants, els adolescents i els joves, aixi0rganilza coldnies d'estiu idurant lesvivent al centre hisldric de Mollet.

AMPA CEIP Joan Salvat Papasseit, 1975llassociaci6 de mares i pares d'alumnes del CEIP Joan Salvat i Papasseit, centreescolar de la Plana Lled6, organitza una sdrie d'activitats escolars i extraescolarsen I'imbil educatiu, culturalo esportiu, i tambd col.labora en tot alld que t6 relactdamb I'educaci6 dels nens inenes.

Comparteix els principis i funcions de les At\4PA d'escoles de [4ollet i participa a lacoordinadora d'Afy'PA de la ciutat.

AMPA lESViceng Plantada, 1976Uassociaci6 de mares i pares d'alumnes de I'lES Vicenq Plantada, primer centred'ensengament secundari de la ciutat, situat barride Santa Rosa, intervd activamenten les diferents comissions de treball del Consell Escolar 0rganitza activitatsesportives i culturals per als alumnes del centre, aixicom l'escola de pares i mares,i participa en tot alld que tingui relaci6 amb l'educacid dels joves.

Centre Juvenil d'Esplai Lled6, 1976barri de Planaelvoluntariat idel lleure dels

Va ndixer per iniciativa d'un grup de joves ["Skaton"] vinculat alLled6. Els seus objectius s6n potenciar l'associacionisme juvenil,I'animacid infantil ijuvenil al barri, aixicom I'enriquiment educatiuinfants ijoves.@El Cenlre Juvenil d'Esplai Lledd s'ha convertit al llarg dels angs, en un punt dereferdncia per a moltes families del barri. Generacions d'adolescents ijoves hanparticipat de les seves activitats, des del lleure, a actuacions culturals, formativesiartistiques.

Associaci6 deVeins de Can Pantiquet, 1977llobjectiu principal de l'entitat 6s vetllar pels interessos del barri. Entre les sevesaclivitats destaquen les festes que es fa cada anV pels voltants de Sant Joan i lacelebraci6 d'altres festes tradicionals, aixicom l'organitzaci6 de diversos cursositalles per als veins del barri, ja que l'activitat cultural, lddica i formativa de la gentque hiviu, forma part de la seva acci6 quotidiana.

AMPA CEIP Col.legis Nous, 1977lassociaci6 de mares ipares d'alumnes dels Col legis Nous, centre escolar delbarri del mateix nom i primera escola p[blica del nostre municipi, organitza activitatsestraescolars adregades als alumnes ials pares imares de I'escola.Aquesta entitat, que es coordina amb la resta d'AMPA de la ciulat, comparteix elsobjectius de les ahres associacions, en la perspectiva de donar suport a tots els

membres de la comunitat educativa.

AMPA CEIP Princesa Sofia, 1977

llassociaci6 de mares i pares d'alumnes del CEIP Princesa Sofia, centre escolar del

barride Can Pantiquet, promou activitats sdcioculturals a I'escola iorganitza diverses

activitats extraescolars. Tambe d6na suport a la resta de membres de la comunitat

educativa del centre, en els imbits social i cultural.

Es coordina amb la resra d'Al'4PA d'escoles de Mollet, amb comparteix objectius.

Associaci6 deVeihs del barride Lourdes, 1978

Lassociaci6 de veins del barri de Lourdes es va constituir per talparticipaci6 i les demandes dels seusveinsen un moment de gran

associatiu veinal-

Actualment -i sense deixar de banda I'asPecre reivindicatiu-, desenvolupa unaimportant i destacada tasca en la dinamitzaci6 del barri, amb I'organitzaci6 d'activitats

con les festes del barri per Sant Joan, el Carnestoltes, la CastanVada, la Festa de

I'arbre... aixi com l'organitzaci6 de diversos tallers de caire cultural i lddic al Centre

Civic del barri.

qur

de canalitzar lavitalitat delteixit

@

?q,

AMollet2002000.pdfMollet2002000.pdfMollet2002001.pdfMollet2002002.pdfMollet2002003.pdfMollet2002004.pdfMollet2002005.pdfMollet2002006.pdfMollet2002007.pdfMollet2002008.pdfMollet2002009.pdfMollet2002010.pdfMollet2002011.pdfMollet2002012.pdfMollet2002013.pdfMollet2002014.pdfMollet2002015.pdfMollet2002016.pdfMollet2002017.pdfMollet2002018.pdf