sessiÓ ple extraordinari 2.05.11 pàg. 1...atès que el vigent reglament municipal especial...

SESSIÓ PLE EXTRAORDINARI 2.05.11 pàg. 1

Srs. Assistents: Presidència: M. CONESA I PAGÈS Tts. d'Alcalde: J. RECASENS I GUINOT J. JOLY I LENA J. ROMERO I TEJERO C. PARAIRA I BESER S. PELLICER I LÓPEZ X. ESCURA I DALMAU Regidors: X. MARTORELL I VILLALOBOS M. SUBIRA I ROCA J. PUIGNERÓ I FERRER E. SALAT I LLORENTE C. FORTUNY I CAMARENA X. AMADOR I PITARCH F. CAROL I ALFÉREZ S. GAUSA I GASCÓN F. VILLASEÑOR I ROMERO A. RODA I FÀBREGAS P. GORINA I SÀENZ DE CABEZÓN X. BOIX I ROCA J. MASSANÉS I PAPELL J. CALDERÓN I ORTEGA B. RODRÍGUEZ I CALLAO F. VÁZQUEZ-DODERO I RODRIGUEZ R. GRANGÉ I FLORES A. RAMON I ALGUERÓ Secretari General: J.M. RIGAU I CAIXES Interventor: F. CARULLA I GRATACÒS

Al Saló de Sessions de la nova Casa de la Vila de Sant Cugat del Vallès, essent les dinou hores i vuit minuts del dia dos de maig de dos mil onze, es reuneix en sessió extraordinària el Ple mu-nicipal sota la Presidència de la Il·lma. Sra. Alcaldessa i amb l'assistència dels Regidors relacionats al marge, així com del Secretari General i de l’Interventor.

El desplegament de la sessió i correlativa adopció d'acords, es van produir en els següents termes:

. ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Molt bona tarda, pregaria silenci per iniciar aquest darrer Ple extraordinari del mandat i els agraeixo en primer lloc la presència avui aquí i també agraeixo la presència de l’Honorable Lluís Recoder i com saben donarem lloc i pas al primer punt de l’ordre del dia que és la proposta de concessió a l’Hble. Sr. Lluís Recoder i Miralles de la Medalla d’or de la ciutat. ALCALDIA Relacions Institucionals


1.- PROPOSTA DE CONCESSIÓ A L’HBLE. SR. LLUÍS RECODER I MIRALLES DE LA MEDALLA D’OR DE LA CIUTAT. Atès que el vigent Reglament Municipal Especial d’Honors, Distincions i Protocol, publicat en el BOPB núm. 7, de 9 de gener de 2006, en el seu capítol III regula el procediment de concessió d’honors i distincions, tot determinant en els articles 13 a 15 les fases de substanciació de l’expedient previ que comporta en unitat d’acte la seva iniciació amb coetània designa d’instructor que haurà de formular en el seu moment la corresponent proposta de resolució a ésser elevada a l’Alcaldia-Presidència com a tràmit previ a l’aprovació final de l’expedient de concessió d’honors i distincions, atribuïda com a competència del Ple Municipal segons el propi reglament. Atès que la constatació en el seu dia d’esdevenir en principi apreciable la concurrència d’elements preliminars referibles a actuacions rellevants per a la ciutat des de la direcció municipal al capdavant de l’alcaldia, al llarg de gairebé tres legislatures consecutives, per part de Lluís Recoder i Miralles, va determinar que fos dictada Resolució d’Alcaldia núm. 668/2011, de 25 de març, concernent a incoació d’ofici a l’empara de l’art. 13.3) del vigent Reglament Municipal d’Honors, Distincions i Protocol d’expedient previ per a acreditació documentada de l’existència de mèrits específics de rellevància suficient en ordre a possibilitar la concessió d’una distinció honorífica amb coetània designa en el propi Decret d’Alcaldia com a Instructor de l’expedient del regidor adjunt a l'Alcaldia de Relacions Institucionals, Seguretat Ciutadana, Comunicació i Innovació, Jordi Puigneró i Ferrer, amb l’encomanda de practicar les diligències i actuacions oportunes en els termes previstos a l’art. 14è del supraesmentat Reglament Municipal amb la formulació en el seu moment de la proposta de resolució en el sentit, projecció i abast concret que pogués resultar procedent. Atès que per part de l’Instructor de l’expedient ha estat duta a terme la tramitació procedimental substantivada a través de la pràctica de les diligències i actuacions oportunes en els termes establerts en l’art. 14 i concordants del Reglament Municipal d’Honors, Distincions i Protocol, amb sotmetiment de l’expedient a informació pública per un període de 20 dies hàbils mitjançant el corresponent edicte inserit en el tauler d’anuncis de la Casa de la Vila, a efectes del seu eventual examen i, en el seu cas, d’aportació de dades o formulació d’al·legacions i/o suggeriments per part de la ciutadania, sense que durant aquest període consti haver estat presentada cap al·legació ni reclamació a l’esmentat expedient. Atès que amb la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat a Lluís Recoder i Miralles, l’Ajuntament vol reconèixer públicament la dedicació i esforços en el seu treball -des de la pròpia i legitima concepció ideològica- al llarg de més d’11 anys en benefici de la comunitat, des del sector institucional més immediat i proper a la societat, de la mateixa manera que ho va fer l’any 2004 amb l’atorgament d’idèntica distinció als tres primers alcaldes de Sant Cugat de la present etapa democràtica. Per tant, en base a tot l’anterior i a proposta de la regidoria adjunta a l’Alcaldia de Relacions Institucionals, Seguretat Ciutadana, Comunicació i Innovació, es sotmet al Ple municipal l’adopció dels següents:

ACORDS


1r.- CONCEDIR a Lluís Recoder i Miralles la Medalla de la Ciutat, en la seva categoria d’Or, en els termes establerts per l’art. 7è.1) del vigent Reglament municipal d’Honors, Distincions i Protocol, com a reconeixement institucional a les actuacions rellevants per a la ciutat dutes a terme des de la direcció municipal al capdavant de l’alcaldia, al llarg de gairebé tres legislatures consecutives, constatades i documentades en l’expedient instruït a l’efecte. 2n.- TRASLLADAR el present acord al titular de la distinció honorífica, Lluís Recoder i Miralles.

TORN DE PRESENTACIÓ

. REGIDOR DE RELACIONS INSTITUCIONALS, SR. JORDI PUIGNERÓ: Molt bona tarda a tothom, molt bona tarda Conseller. (En aquests moments el regidor Sr. Puigneró dóna lectura a l’anterior proposta).

TORN DE VOTACIÓ (Els acords del present punt foren aprovats per assentiment dels 25 membres electius presents). . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Voldria agrair especialment a tots els grups municipals, a tots els regidors, a totes les regidores aquí presents aquest consens i aquest acord que més enllà dels colors polítics fa que aquesta ciutat sigui una ciutat amb maduresa política, una ciutat amb cohesió social. Vull també dir i recordar als alcaldes de l’etapa democràtica que han merescut aquesta distinció, Àngel Casas, el recentment desaparegut Oriol Nicolau i també Joan Aymerich. Aquest fet, com deia, m’enorgulleix enormement com Alcaldessa de la ciutat, perquè demostra la maduresa política de tots i totes els que formem aquest Consistori i crec que la ciutadania ens agraeix aquest consens i que siguem generosos i fem l’agraïment que és oportú. La ciutat i la societat que és agraïda també és una ciutat millor preparada per encarar els reptes del futur. Demano doncs la presència de l’Honorable Lluís Recoder per tal que faci l’acceptació de l’atorgament. . HONORABLE SR. LLUÍS RECODER I MIRALLES, una vegada rebuda formalment la Medalla d’or de la ciutat concedida pel Ple com a distinció honorífica, formula la següent intervenció:

PARLAMENT DE L’HBLE. SR. LLUÍS RECODER I MIRALLES . HONORABLE SR. LLUÍS RECODER I MIRALLES: Il·lustre Sra. Alcaldessa, regidors, regidores, ex-regidors, ex-regidores, personal de l’Ajuntament, responsables d’entitats i representants de la ciutadania, amigues i amics, senyores i senyors. Bé, jo avui no puc més que expressar la meva gratitud al Consistori de Sant Cugat i a totes les persones que l’integreu i també a les persones que representeu, que és el conjunt de la ciutadania de la nostra ciutat, del nostre poble, per aquesta decisió que acabeu de prendre i que em fa l’honor de poder lluir aquesta Medalla d’Or. Deia l’Alcaldessa que és un símbol de maduresa, segurament, no?, i a mi em venia al cap una imatge de no fa gaires setmanes, un mes i escaig, una imatge que es produïa en un moment trist com era el funeral de l’ex-Alcalde Josep Oriol Nicolau, un funeral on varem compartir banc, segona fila, del Tanatori de les Corts, l’actual Alcaldessa Mercè


Conesa juntament amb Joan Aymerich, juntament amb l’Àngel Casas i juntament amb mi mateix que representem d’alguna forma aquesta etapa llarga, sortosament, democràtica que ha viscut el nostre país i que ha viscut la nostra ciutat. Al cap i a la fi amb les coses més importants segurament com són els aspectes institucionals o tota una sèrie de vincles subterranis que compartim ens sentim molt units malgrat que a vegades les diferències són les que són més evidents. Em sento agraït i em sento compromès perquè aquesta distinció he entès que és fruit, o és el resultat d’una trajectòria, una trajectòria de servei que com he escrit en el Llibre d’Honor els ciutadans i la gent de Sant Cugat hauran de jutjar si ha estat més aviat positiva o si no ha estat massa positiva, això ho deixo a l’opinió de cadascú, però en tot cas jo he actuat i he treballat durant aquests anys amb passió, amb entrega, penso que això no es pot discutir, he intentar posar seny, he intentat estar al costat de tothom i sobretot he intentat ser l’Alcalde de tots els santcugatencs i santcugatenques amb independència de les seves idees. Però aquest vincle que suposa aquesta distinció també és un vincle de futur i és un compromís de futur, perquè el fet de disposar d’aquesta Medalla, que per a mi no és qualsevol cosa, al contrari, em fa molta il·lusió, he explicat ara fa un moment quan he signat el Llibre d’Honor que des de que sóc Conseller, he pogut signar molts Llibres d’Honor, però és que aquest és el Llibre d’Honor, no de Catalunya, sinó del món que em fa més il·lusió signar, perquè és aquell que sento com una cosa meva, meva no personal sinó meva perquè representa al meu poble en la meva ciutat. Doncs això m’obliga també de cara al futur. Penso intentaré al llarg de la meva vida, al llarg dels anys que em queden per endavant, que algú diu: “has deixat els millors anys de la teva vida al servei de la ciutat”, no, en absolut, jo espero que els millors vinguin a partir d’ara, em sento en plena forma i alguns de vosaltres vareu ser testimonis que ahir vaig fer els 3 monestirs, 52 quilòmetres amb arribada a Montserrat. Però bé, m’obliga a ser digne del que aquesta distinció representa, m’obliga a ser digne del que aquesta ciutat representa, que representa moltes coses, i m’obliga a ser digne del que aquesta institució que és l’Ajuntament de Sant Cugat i vosaltres democràticament representeu. Per tant, amb tot el meu agraïment, en fi, fins sempre i moltíssimes gràcies, de tot cor. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Moltes gràcies a tots i passarem al següent punt de l’ordre del dia i de fet de cada alcalde de l’etapa democràtica ens enduem i tenim records per les seves intervencions que han fet a la ciutat i abans de passar al punt següent de l’ordre del dia dir que jo m’emportaré dos records concrets de l’etapa de Lluís Recoder com Alcalde, una la seva obsessió per mantenir l’esperit de poble, sempre em recordava que aquesta ciutat és una ciutat moderna però que té un poble a dins, i l’altra és la seva passió pel Monestir. Per tant gràcies per deixar-nos, entre d’altres, aquests dos records valuosos, com altres records ens han deixat els alcaldes que us han precedit. Passem doncs a aquest despatx institucional i a les intervencions de comiat del mandat per part dels diversos grups municipals i regidors. Donarem en primer lloc el torn als portaveus dels grups municipals i després podran gaudir de la paraula tots aquells regidors i regidores que no repeteixen i que per tant no van a cap llista electoral. DESPATX INSTITUCIONAL 2.- INTERVENCIONS DE COMIAT DEL MANDAT PER PART DELS DIVERSOS GRUPS MUNICIPALS I REGIDORS.


. REGIDOR SR. TONI RAMON, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC: Moltes gràcies Sra. Alcaldessa, molt bona tarda a tothom, Hble. Conseller, amics i amigues, membres d’entitats i col·lectius, agents culturals de la ciutat i agents econòmics. Són prou conegudes les circumstàncies que em porten avui a fer aquesta intervenció com a Portaveu del meu grup municipal. És per això que primer vull reconèixer la tasca i el lideratge de Raül Grangé com a portaveu d’aquest grup durant els darrers quatre anys, així com la feina de l’Eduard Anguita, com a secretari, tenaç i fins i tot tossuda. Parlo, doncs, en nom dels tres, sobretot de tres amics. Dit això, volia aprofitar el Ple Municipal d’avui per reivindicar l’estil de fer política i l’estil de fer oposició del nostre grup municipal. Hem exercit una oposició constructiva i dialogant, basada en la utilitat i els resultats, però també crítica i contundent quan ha calgut. La primera responsabilitat d’un regidor, d’un representant de la ciutadania, és la de complir al màxim el programa electoral amb el que es va presentar. I penso que la nostra manera de fer ens ha acostat a aquest objectiu. Tot i ser el grup municipal més petit del Consistori hem estat els més actius, els que més mocions hem presentat, a més a més la gran majoria han estat aprovades, i els que hem negociat pressupostos i ordenances fiscals, arribant a acords importants per a la ciutat i per a les persones més vulnerables davant la crisi. El nostre estil no ha passat per la gesticulació, el politiqueig i la demagògia sinó per la convicció, la il·lusió i l’assoliment de transformacions tangibles del nostre municipi. No reiteraré tot allò que s’ha aconseguit fruït de la lluita institucional del nostre grup, i que és públic i notori, però sí que vull posar de relleu que, més enllà de balanços coneguts, la tasca del regidor, de tots els que som aquí, té una càrrega important de feina discreta que, al marge de les grans línies ideològiques i de programa, exigeixen una gran dosi de treball i sensibilitat per resoldre conflictes i situacions quotidianes; casos particulars que amb una gestió eficaç suposen un gran salt en la qualitat de vida d’algunes persones, feines lluny de les rodes de premsa, ajudar a aquella persona que ha tingut problemes d’accessibilitat amb la vorera del davant de casa, o la neteja del solar dels veïns, l’assessorament en tràmits municipals, les ordenances fiscals quan et trobes amb una persona que s’ha pogut deduir el 90% de l’IBI i te la trobes a l’OAC i t’ho agraeix, o la situació d’indefensió davant d’un propietari que hem pogut resoldre, com deia, des de la màxima discreció ens fa orgullosos de la feina de regidors i regidores. Tot plegat no seria possible si com a regidors no fóssim propers a la realitat social de la nostra ciutat, si no estiguéssim incardinats en la seva vida cívica i associativa, si no mantinguéssim un diàleg constant amb la gent i les entitats, si no trepitgéssim carrer i fóssim reconeguts com a representants del poble, creïbles i útils. Després de vuit anys com a regidor, amb encerts i errors, crec que puc reivindicar aquesta manera de fer, que també ha estat la del nostre grup municipal, i que m’agradaria que perdurés. Moltes gràcies. . REGIDORA SRA. BERTA RODRÍGUEZ, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Gràcies Sra. Alcaldessa, si no els importa la meva intervenció la faré tota aglutinada en la segona intervenció però no m’agradaria acomiadar-me d’aquest ajuntament com a grup municipal del Partit Popular sense


donar les gràcies davant de tot dels tècnics d’aquest ajuntament que tant ens han ensenyat i del personal de l’ajuntament. . REGIDOR SR. JOAN CALDERÓN, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA: Gràcies Sr. Alcaldessa, Hble. Conseller, Aintzane, Assun, companys i companyes, ciutadania en general que esteu com a públic avui. Avui és l’últim Ple d’un mandat, d’un mandat on hi ha hagut moltes coses, toca fer una miqueta de balanç, intentaré fer un balanç, no diré neutre però sí amb positiu, el mandat de la transparència, el mandat d’una nova metodologia de fer pressupostos que és el pacte, el mandat de la crisi, que després explicaré més, el mandat de la Torre Negra, o el mandat del tancament de ciutat. També ha estat el mandat amb un final convuls, un final que pel canvi de govern a la Generalitat ha afectat aquest Consistori més del que ha afectat a d’altres consistoris. La crisi econòmica, ens hem trobat davant d’una crisi financera global que ha afectat arreu del món i a Sant Cugat també. A Sant Cugat està augmentant l’atur, està augmentant la pobresa, és una crisi provocada per aquells que de la cobdícia, l’avarícia o l’especulació n’han fet bandera i aquesta mateixa gent ens vol treure d’aquesta crisi. Jo crec a nivell personal que hi ha una altra manera de sortir d’aquesta crisi però no ho explicaré avui. També una crisi que en un moment de responsabilitat política d’aquest grup ens va obligar, no dic que ens va obligar sinó que ens va fer fer un pas endavant per tal de pactar un pressupost amb més polítiques socials, més polítiques d’ocupació i en intentar també fer de Sant Cugat una ciutat més justa en els districtes. La Torre Negra o el tema del litigi no acabat perquè encara estem en tràmit amb el tema de la Torre Negra, sabeu que aquest grup ha trencat el consens amb la Torre Negra, consens que hem trencat perquè entenem que podem augmentar els límits i podem augmentar les figures de protecció i perquè no estem a favor de la Ronda Sud, en qualsevol cas entenem que ens queden quatre anys per davant per intentar arribar a acords i continuar parlant i solucionar aquest tema políticament. Ha estat un mandat que també arran d’aquest problema els qui estem aquí hem hagut de venir a votar per imperatiu legal, hem hagut de fer modificacions de PGM, hem hagut d’acceptar PAUs i jo crec que la Torre Negra la podem salvar si utilitzem les eines que tenim actualment que és el Parc Natural i el Parc Territorial Metropolità. Què ha fet aquest grup o com ha afrontat aquest grup aquests quatre anys?, doncs quatre anys amb el que jo denomino l’ADN d’Iniciativa-Esquerra Unida, quatre anys en els que hem estat responsables, ja ho deia abans amb el pacte del pressupost, on hem estat valents, fent de la nostra posició una posició valenta davant de la Torre Negra i radicals perquè amb les nostres mocions i la nostra activitat diària hem fet una defensa molt ferma del que entenem que és l’estat del benestar i estar al costat dels qui més ho necessiten. Futur, temes pendents que crec que és un repte de tots els qui estem aquí i allà, de tots els qui ens presentem o no, crec que els reptes de ciutat són la mobilitat, finalitzar les obres als districtes, les urbanitzacions dels districtes, tancar el creixement, abordar el tema de la joventut d’una manera important i intentant donar sortides, jo crec que són els grans reptes de futur i els reptes importants pels propers quatre anys. Vull acabar amb els agraïments, vull agrair als tècnics i als treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Sant Cugat la seva dedicació i com ens han ajudat en tot el mandat. Vull agrair a la meva organització, a Iniciativa i a Esquerra Unida,


que m’hagi donat l’oportunitat d’haver representat a la ciutadania de Sant Cugat aquests quatre anys, a la ciutadania de Sant Cugat que va donar suport a aquesta candidatura perquè jo pogués sortir com a número 3; vull agrair al Ramon Gutiérrez, el nostre coordinador, la seva tasca i la seva feina diària, als meus companys de grup, als del passat i als del present, al Xavi pel gest generós que va tenir en un moment determinat de donar-me el relleu, a l’Assun, per haver fet sempre o donar una visió de la política diferent de la que tenim molts, i al Jaume per la seva dedicació quan va representar aquest grup. També vull donar les gràcies a tots i totes les regidores que han passat per aquest consistori, i els qui estem aquí avui perquè en un moment que jo vaig entrar i que no sabia ben bé com funcionava això de la política municipal em van ajudar moltíssim i jo crec que Sant Cugat té un ADN de diàleg i té un ADN de consens i de pràxi política molt interessant i molt enriquidora que dista molt d’altres debats polítics, i als que no seguiu i a les que no seguiu ànim, sort i que sigueu molts feliços i felices, jo crec que d’ara en endavant podeu fer de la vostra vida personal una altra cosa que no sigui la política. Endavant. . REGIDOR SR. FERRAN VILLASEÑOR, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Ex-alcalde, companys, regidors, ex-regidors, amics, santcugatencs que esteu per aquí, representants d’entitats, avui és un dia com altres vegades però avui és un dia emocionant per a tots els qui estem, pels qui estem i pels qui continuaran el proper mandat però també pels que se n’aniran. En molts casos s’obren portes de comiat i com deia en Joan Calderón és el moment per a moltes persones de tornar a descobrir que el dia té 24 hores i que no s’ha de dedicar solament a la política, segurament això part de la ciutadania no ho sap però l’”ofici”, entre cometes, de polític que és un dels oficis més denostats juntament amb els de periodistes, jo crec que s’ha de reivindicar i jo crec que s’ha de reivindicar en un moment de canvi de mandat i de canvi de consistori que s’iniciarà també amb el següent canvi. A mi em toca fer el discurs com a portaveus del grup municipal, vosaltres sabeu que sóc portaveu del grup municipal des de fa 2 mesos, el meu company Salvador Gausa ha estat el portaveu del grup municipal en part de l’anterior mandat i en tot aquest fins fa dos mesos i per tant el 99% d’aquest discurs hauria de ser d’ell. Vull tenir les meves primeres paraules pels meus companys de grup municipal, en Salvador, l’Àlvar, la Pilar i l’Aintzane; ningú va dir que seria fàcil però segur que ha estat molt més difícil del que tots pensàvem. Segur que el temps passarà per a tothom i d’aquests moments m’agradaria destacar la tasca que ha fet tot el grup municipal Socialista, dels 4 regidors actuals i de l’Aintzane que va formar part del grup Socialista el primer mandat i també del Coordinador del grup Socialista en Miquel Cáceres. Crec que hem realitzat la funció que els ciutadans ens van encarregar, és a dir de control de govern, de fer propostes, de fer d’altaveu dels santcugatencs, segur que ho podíem haver fet molt millor, segur que ens hem equivocat en moltes coses i segur que hem deixat moltes coses per a fer i segur que hi ha moltes coses que hem fet en aquesta sala que ningú se n’ha assabentat, aquest és un dels principals handicaps de la política d’oposició, ja ho sabeu, però jo crec que tots podem estar molt orgullosos de la feina que hem fet, l’hem feta des de l’emoció, des de la feina, des d’estar a tot arreu o intentar-ho, i des de treballar cadascú al nostre ajuntament, a la nostra empresa o allà a on sigui. En pocs minuts que tenim no m’enrrollaré massa però sí que us diré que d’aquest mandat podem destacar quatre coses, el primer que ha estat un mandat marcat per la crisi econòmica que també ha afectat als ciutadans de la nostra ciutat i evidentment als ingressos de la nostra economia i per tant s’han vist tensionats aquests serveis; un mandat amb canvi d’alcalde que semblava que estaria tota la vida però no, Lluís, i un canvi que nosaltres creiem que representa també un canvi de


paradigma, un fi d’etapa marcat per un augment constant d’habitants, per tant és una situació que és la que tenim en aquest moment, i també per un tancament poblacional, un acord urbanístic que va permetre el tancament de la ciutat. Ha estat també un mandat de tensions urbanístiques molt grans, es referia el company d’Iniciativa anteriorment a Torre Negra, no oblidem Torre Negra i tot allò que tenim entre mans tots els que estem en aquest consistori i els que estaran en el proper mandat, jo crec que cal reivindicar el consens que ens ha fet anar cap endavant en tota aquesta actuació. També ha estat un mandat d’atenció als serveis públics i dubtes sobre com les retallades afectaran el nostre futur immediat. Podem destacar alguna de les coses que el grup Socialista ha intentat fer o ha marcat a l’agenda, molt per sobre, o que hem participat o hem donat suport a propostes del govern també: el Consell d’Infants, defensa de l’educació, espai i coneixement empresa, la línia 7 del Leonardo, obertura de gènere, nomenclàtor, etc. També -i amb això crec que estem molt contents- l’entrada al Parc Collserola amb la inclusió de Torre Negra, que a Can Busquets en aquests moments no hi hagi no sé quantes cases eren però eren moltes, i en aquests moments no n’hi ha cap; l’operació urbanística de Can Montmany, la llei de barris de les Planes que ja calia; Joan, el consens al voltant del ROM, i que les persones discapacitades no hagin de pagar per aparcar amb la seva matrícula. Jo crec que hem fet pinya amb moltes coses i també hem fet pinya en alguns moments on determinats contractes feien tremolar les cames a alguns, o a tots segurament. També m’agradaria destacar algunes mocions del PSC que han pogut tirar endavant com la millora en la recollida d’escombraries, criteris que afecten els espais públics, dotar la ciutat d’una sala de cerimònies civils, algunes propostes lligades a les ordenances fiscals, a alguna d’elles també s’ha referit el Toni, campanya sobre l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor, etc., etc. També les 150 esmenes que hem fet als pressupostos perquè a vegades això dels pressupostos és complicat i fer propostes alternatives que a vegades es tomben també és complicat perquè no es veuen reflectides però estic segur i ho sé perquè he fet l’estudi que moltes d’aquelles que ens heu tombat al final les heu aplicat i per tant també us ho agraeixo en aquest sentit. També hem tingut desacords sonats que evidentment avui no és el moment d’amplificar i no m’estendré gaire per parlar d’impostos o de recollida d’escombraries, i no diré el nom. El PSC en tot cas mai ha renunciat a fer el control del govern i això a vegades no agrada, hem tingut alguns desacords que s’han fonamentat en una manera diferent de veure les coses, en uns programes electorals diferents, per això som partits diferents i forces polítiques diferents, desacords que en molts casos han estat de difícil assimilació i que han provocat alguna que altra tensió, en alguns casos fortes, però canviem de tema i centrem-nos en les coses positives. Les coses positives que fan que el Ple de Sant Cugat sigui aquell Ple que de tant en quant apareguin ciutadans o estudiants de Ciència Política o d’instituts per veure com funciona un Ple i com ens diem gràcies Sr. Alcalde, gràcies Sra. Alcaldessa, voldria demanar disculpes si hem ofès a algun regidor, això també ha sortit en aquest Ple i crec que és molt important i també fa destacar el tarannà que hem tingut en aquest plenari, a part de les estimes que entre molts de nosaltres ens tenim. No voldria acabar sense fer una referència als tinents d’alcalde i regidors, tant de govern com d’oposició, que han compartit en tots aquests quatre anys les Comissions Informatives, són amb els qui cadascú de nosaltres hem tingut més contacte i els qui ens hem vist més i els qui ens hem discutit, els qui hem pactat


aquelles mocions el dilluns al matí i que molt sovint la majoria de vegades hem arribat a acords. Voldria fer una besada molt forta a tots aquells companys de consistori que no emprendran el proper mandat, el proper camí, molts de vosaltres porteu molts anys, alguns no tants, alguns estareu creuant la serra, altres no sé a on estareu però segur que estareu molt bé. Evidentment a molts de vosaltres se us trobarà a faltar, jo no sé com serà aquest consistori sense en Joan Recasens, en tot cas segur que ens haurà de tornar les claus de l’ajuntament perquè segur que les té de tot. Voldria acabar agraint a totes les persones que ens han donat el suport tècnic, des de la Gerent, l’Interventor, el Secretari i a tots els funcionaris de la casa i laborals perquè també són els treballadors que donaven suport als grups de l’oposició i per tant tanquem aquesta porta per obrir-ne una altra i recordem la feina que ha fet tothom perquè és molt important, perquè la nostra vida durant aquests quatre anys ha estat també aquesta. Gràcies. . TINENT D’ALCALDE SR. JOAN RECASENS, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Gràcies alcaldessa, regidors, regidores, ex-regidores, conseller, ciutadans, ciutadanes, molt bona tarda a tothom. Prenc la paraula com a portaveu de Convergència i Unió, responsabilitat que he tingut el goig de tenir el darrers 12 anys. En aquest cas em tocarà fer una valoració del que han estat aquests darrers quatre, però valorar l’acció d’un grup municipal en uns minuts no és fàcil, i més tenint en compte l’activitat, les propostes i, en el nostre cas, les accions que es generen, que s’executen, en un període de quatre anys. No cauré en la temptació de fer un balanç extens de l’acció de govern, no crec que em correspongui i de ben segur que és farà abastament el propers dies. Però sí recordar alguns aspectes que crec que marquen aquest mandat. Ha estat -i al veure’l aquí ho he notat perquè és certament així, crec que està absolutament consolidat- el mandat de la consolidació del Sindic de Greuges com una institució de la nostra ciutat, ha estat el mandat de la finalització de la vianantització, tot i que tot pot créixer en un futur, de la remodelació de la Plaça del Rei, de la remodelació de la Rambla del Celler, de l’ampliació del Casal de Mira-sol, de la remodelació del Casal de la Floresta, de la rehabilitació integral de les Planes, de la conversió de Torre Negra en parc natural, etc, etc, etc, i no cauré en allò que he dit que no cauria. Ha estat el mandat de la modernització de la nostra administració, del nostre ajuntament, del reconeixement de la bona gestió econòmica, del reconeixement de la transparència en la gestió. I ha estat -en Ferran n’ha fet esment i jo no podia deixar-ho passar- el mandat de l’aprovació del Reglament de Participació i del nou Reglament Orgànic Municipal. I tot això estant sempre pendents, molt pendents, d’aquells que pitjor ho passen, i en una situació com la que estem vivint encara més si cal, de la gent gran, dels que no segueixen, un govern que té com a prioritat les persones, un govern personalista no podria actuar d’una altra manera.


Incrementant els recursos destinats a les politiques socials any rere any. I seguir destinant, malgrat la crisi, l’1% del pressupost a projectes de solidaritat i cooperació. Però, com deia, l’acció de govern ja s’explicarà els propers dies, deixant a banda el convenciment de que els ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat valoren l’acció d’aquest govern, estan orgullosos de la seva ciutat i en ratificaran la confiança el proper 22 de maig. És evident que aquest mandat, en la seva recta final, ha estat marcat pel canvi a l’alcaldia, per la renuncia d’en Lluís Recoder i la elecció de la Mercè Conesa com a primera alcaldessa de Sant Cugat. Aquest canvi es va precipitar per la victòria de CiU a les darreres eleccions nacionals del passat 28 de novembre i el nomenament posterior d’en Lluís Recoder com Conseller de Territori i Sostenibilitat. Agrair, de nou, al Lluís Recoder, els seus 11 anys i mig al capdavant del nostre ajuntament i desitjar-li sort, novament, en la seva responsabilitat com a membre del govern de Catalunya. El passat 28 de desembre varem encetar una nova etapa, una etapa que, de ben segur, tindrà continuïtat a partir del proper dia 22, la feina feta per la Mercè, no només aquests darrers mesos des de l’alcaldia, sinó la dels darrers 12 anys, estic convençut que serà reconeguda a les urnes el proper dia 22. Finalment permetin-me una referència a aquells regidors del meu grup, del grup de CiU, que deixaran de ser-ho, són, tots ells, mostra d’entrega, de servei, d’acció de qualitat, d’idees clares al servei de la seva ciutat, de la nostra ciutat. Agrair a la Marta Subirà la feina feta des de l’àrea de Medi Ambient, a defensar el nostre entorn, a contribuir a millorar la mobilitat i el transport públic, a fer que les politiques ambientals fetes a Sant Cugat fossin un referent conegut i reconegut arreu. A banda de presidir el Consell de Districte de les Planes, en un període que es recordarà per la rehabilitació integral del barri. Al Xavier Martorell, fent de Sant Cugat una ciutat més segura, que la coordinació de la policia local i el mossos fos una realitat, no fàcil però realitat. Ha contribuït a modernitzar la nostra policia, avui tenim un cos de policia proper, preparat per afrontar els reptes de les noves realitats. A ell li va tocar presidir el Consell de districte de Mira-sol, la connexió amb Can Matas i la finalització de la urbanització del barri eren obsessions que aviat seran realitats. En Xavier Amador, responsable de l’àrea d’esports en una època gens fàcil, increment de participants, de gent de totes les edats que vol practicar l’esport, amb la impossibilitat de recursos per noves instal·lacions només es poden casar amb habilitat i mà esquerra, i així i tot, sempre hi ha quelcom que grinyola. Així i tot va saber buscar la manera de millorar instal·lacions com el camp de futbol de Mira-sol, sempre de terra i ara de gespa, i iniciar la reivindicada pista d’atletisme.


Ha presidit el Consell de Districte de la Floresta, en una etapa no fàcil, que serà recordada, entre altres coses, per la rehabilitació del Casal. La Carmela Fortuny, preocupada sempre per aquells que més ho necessiten, amb insistència, amb vehemència si convenia. La gent gran, els afectats per la crisi econòmica, els que pitjor ho passen, aquella part de la ciutat que alguns no volen veure però hi és, aquelles politiques que ens han fet, que ens fan sentir orgullosos com a govern, les politiques destinades a les persones, que formen part de l’ADN de Convergència i Unió. L’increment de les partides destinades a politiques socials, tot i ser un convenciment col·lectiu, deuen molt a l’actitud de la Carmela. I finalment, el Jordi Joly, molt sovint el dolent, el que nega recursos, el que retalla pressupostos, el que controla i fiscalitza, però sens dubte el millor tinent d’alcalde d’economia que Sant Cugat podia tenir, sobretot, en una època de vaques magres com la que estem vivint. A ell li deu aquest ajuntament, entre altres coses, tenir el reconeixement de bona gestió, de rigor, i de transparència. Als que continuareu, sort i encert, sort a uns més que als altres, ja m’enteneu, no puc ser imparcial; encert a tots, que la voluntat de servei, que l’objectiu de fer un Sant Cugat millor, amb majúscules, sigui l’objectiu de tots. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Gràcies Sr. Recasens, ara sí que donaria la paraula a aquells regidors o regidores que deixaran la política municipal i per tant no s’incorporen a llistes en el proper mandat. . REGIDOR NO ADSCRIT, SR. FERNANDO VÁZQUEZ-DODERO: Ante todo y en esta última intervención y como al Sr. Villaseñor le gusta utilizaré el refranero “y porque lo cortés no quita lo valiente” quiero agradecer al Partido Popular la invitación que me hizo para poder llegar a formar parte de este consistorio, aunque al final, por diferencias importantes acerca del fondo y la forma de hacer las cosas decidiera dejar de formar parte de ese grupo y partido, y el agradecimiento es porque en estos años me ha permitido conocer por dentro la administración pública. Dar gracias a todos aquellos que me han ayudado durante estos cuatro años, especialmente quiero agradecer el tiempo que me ha dedicado siempre que he necesitado su ayuda, a don Lluís Recoder, doña Mercè Conesa, don Xavier Martorell, doña Susanna Pellicer, doña Esther Salat, don Jordi Joly con quien he podido debatir instrumentos de presupuestación y control presupuestario utilizados durante muchos años en la empresa privada y que de forma novedosa ha incorporado a la administración pública, i por fin a doña Cristina Paraira que me ha enseñado cosas de la administración pero con quien después de cuatro años me une todavía una mayor amistad. También agradecer a quienes han dedicado muchos años a nuestra ciudad y no volverán a presentarse en los próximos comicios, como doña Marta Subirà, don Lluís Recoder, de nuevo, don Joan Recasens, don Salvador Gausa i don Antoni Ramon. No volveré a presentarme a estas próximas elecciones y quiero desearles a todos los que se presentan que sean capaces de transmitir su mensaje para obtener una buena representación, y luego, cuando tomen posesión, hagan un buen trabajo


en pos del tan manido y por desgracia poco buscado bien común. Muchas gracias a todos y un fuerte abrazo para cada uno de vosotros. . REGIDOR SR. TONI RAMON, DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC: Tal com comentava aquest matí via Facebook, aquesta segurament és la intervenció més complicada que he hagut de preparar. Acomiadar-se d’una dedicació que m’apassiona i de la manera que ho he de deixar, no és gens fàcil. Han estat 8 anys de servei al meu poble, el que m’ha vist néixer, créixer, jugar pel seus carrers i places, el que pel meu gust ha crescut massa i potser massa ràpid i malgrat sempre sentim dir que som una ciutat amb un poble dins, a vegades em costa reconeixe’l i trobar-lo. Vuit anys d’aprenentatge constant, on he pogut gaudir molt de la feina que he desenvolupat. Ho repeteixo, he gaudit molt fent de regidor d’aquest ajuntament. Els primers 4 anys des de govern, com a tinent d’alcalde de Polítiques Socials i Joventut, perquè me les crec, perquè era un dels puntals de les JERC (d’on provinc políticament) i perquè les defenso com la millor eina per garantir la cohesió social de la ciutat. Varem fer l’aposta de doblar el seu pressupost passant de 2 milions € el 2003 als 4 milions del 2007. Els pressupostos no enganyen i marquen claríssimament quines són les prioritats dels diferents grups polítics. A més amb uns excel·lents regidor delegat i director d’àmbit, com l’Enric Tomàs i l’Enric Faus, es van adequar molts programes i serveis a les necessitats reals de la ciutat i es va instaurar a Serveis Socials i a Salut Pública, el sistema de participació de les taules, consolidat en aquest mandat, i és just dir-ho. Directament vaig poder aprendre com construir un equipament juvenil de referència o redactar el 1er Pla de Joventut de la ciutat on aquestes polítiques per fi deixaven de ser només centrades en el lleure i l’entreteniment. Aprendre a definir polítiques de cooperació amb la clara vocació de fugir de l’assistencialisme i incidir realment en les causes estructurals i assolir l’1% destinat a cooperació i solidaritat. Varem poder redactar també el primer Pla de Ciutadania i Immigració, amb programes per acollir amb garanties la nova ciutadania i facilitar així la seva plena integració a la ciutat, tant en l’àmbit social, laboral, educatiu com lingüístic. En matèria d’ocupació em sento molt orgullós d’haver arribat a gestionar un Servei d’Ocupació Municipal (SOM) amb 25 tècnics treballant per la millora de la recerca de feina i la formació dels ciutadans de Sant Cugat. L’habitatge va ser també unes de les meves prioritats del passat mandat. No només per la quantitat de pisos planificats de protecció oficial, sinó per la instauració del lloguer i els canvis en les bases i barems que facilitaven l’accés a les persones amb rendes més baixes o situacions familiars amb risc d’exclusió social. Com també, i gràcies als convenis amb la Generalitat, l’obertura de l’Oficina Local d’Habitatge i la instauració de la Borsa de lloguer social. Aquests són només alguns dels exemples de feina feta amb passió, amb molta dedicació i amb el màxim rigor. Segur que també amb errors, i per ells demano disculpes assegurant-vos que en cap d’ells i trobareu ni un bri de mala fe. En l’apartat d’agraïments vull començar per tots i cadascun dels treballadors d’aquest ajuntament, organismes autònoms i de les seves empreses concessionàries. Els que vaig poder tenir la sort de tenir com a companys, els que m’heu informat,


cercat informació o explicat expedients complicats, o senzillament els que trobant-nos per l’escala o els passadissos hem creuat una mirada de complicitat, un somriure o algun bon dia. A tots vosaltres, gràcies. Als periodistes del mitjans de comunicació local i comarcal per les hores que ens heu escoltat i els caràcters que heu picat per culpa nostra. Per ser a totes les rodes de premsa, a l’ajuntament, als equipaments o als carrers. Gràcies. A una de les organitzacions polítiques en la que he militat, les JERC, gràcies per acompanyar-me constantment en aquesta aventura, per ser crítics, valents i creatius. Per haver aportat moltes propostes i idees. Per haver sabut reconèixer la feina. Sobretot mireu de no reproduir la mala praxis en la gestió política i dels recursos humans que ens ha tocat viure. Gràcies i sort. A tots i cadascú de vosaltres regidors i regidores, alcaldessa, Lluís, Assun, Aintzane, per aquests anys de feina conjunta, discussions i acords, i per sort amb molts de vosaltres, per una relació personal que va molt més enllà de la tasca política. Jaume Tubau, gràcies per un gran consell donat a l’inici del mandat. La discussió, la crítica, és i ha de ser contra l’acció política o la proposta presentada, mai contra la persona. Gràcies a les entitats i col·lectius per les hores viscudes com a dissenyadors i protagonistes de moltes de les accions que vaig poder tirar endavant. I ja estrictament en el terreny personal, gràcies als meus amics i familiars, per tots aquells dinars, sopars o cervesetes a les que no vaig poder arribar. Sabíeu i compreníeu la meva dedicació a la ciutat. A la Maria, gràcies pel teu suport constant, ajut, comprensió, acompanyament i molta paciència durant aquest temps. I a la Clara, pel seu somriure hipnotitzador que fa que només aflorin al meu cap i cor els millors sentiments i emocions. Qui sap, amigues i amics si en algun moment ens retrobarem defensant la justícia social i la llibertat nacional. . REGIDORA SRA. BERTA RODRÍGUEZ, DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR: Gràcies Sra. Alcaldessa, molt bon vespre a tothom, Honorable Conseller, Sra. Alcaldessa, senyors regidors, membres d’aquest consistori i veïns que ens acompanyeu. És de tothom sabut que aquesta és la meva darrera intervenció com a regidora en un Ple d’aquest ajuntament, tot el que comença també acaba algun dia i aquest dia ha arribat. El fet d’haver estat 12 anys al servei de la ciutat com a regidora provoca una barreja de sentiments, en primer lloc en sento honorada per haver estat formant part d’aquesta corporació i d’altra banda també hi ha un cert sentiment de melangia per aquest temps passat, tot i que aquest discurs és un comiat no voldria que penséssiu que us dic adéu perquè aquesta paraula té un caire definitiu i no vull que aquesta sigui la idea de la meva intervenció. La tasca diària i el treball per als nostres veïns i la ciutat ha estat per a mi una gran satisfacció, especialment quan hom pot comprovat que dia rere dia, any rere any, el nostre antic Sant Cugat ha anat millorant tant i tant en qualitat de vida i s’ha convertit en una ciutat d’importància reconeguda. Aquesta satisfacció fa que d’altres records que guardo de diverses experiències no tan positives s’esvaeixin enterrant en el més profund de la meva memòria els mals moments i fer aflorar només les bones


experiències que he viscut en aquest període de la meva vida. En el transcurs d’aquests anys he experimentat en nombroses ocasions moments d’aparent contradicció, la frustració i la ràbia continguda quan es presentava un problema de difícil solució o fins i tot sense solució, com va ser el cas de l’assassinat del José Luis Ruíz Casado, regidor de Sant Adrià del Besòs, posteriorment el de l’ex-ministre de Sanitat, Ernest Lluch, i d’en Paco Cano, regidor de Viladecavalls, i va ésser en aquells moments quan es va fer evident la unitat dels demòcrates i el desig d’una societat en pau, concòrdia i sense fisures. Tots teníem clar que valia la pena unir-nos davant d’uns atacs directes a la democràcia. D’altra banda, com ja he comentat, l’alegria i la satisfacció de veure que el nostre esforç i les nostres hores dedicades als nostres veïns i a la ciutat donaven el seu fruit. Un exemple d’això que estic dient és veure com ha canviat d’aspecte el barri de les Planes, ara fa goig passejar-s’hi, tot el temps que he estat en aquesta institució m’ha enriquit força espiritualment, no únicament pel fet d’haver adquirit coneixements sobre el funcionament de l’ajuntament sinó del que més valoro i és el fet d’haver tractat amb la multiplicitat ideològica de cadascun del companys del consistori. Les vostres aportacions al llarg d’aquest temps m’han servit per aprendre a veure la mateixa situació des de diferents òptiques i entendre millor el per què es pot pensar tant i tan diferent sobre un mateix tema. De tots he après que un tema pot ser defensat des de la postura del meu partit, el Partit Popular, però també des de pensaments diferents i sempre encara que no s’estigui d’acord s’han de respectar les diferents opinions, perquè són defensades per persones que han estat triades democràticament, per la qual cosa mereixen un respecte encara que la teva opinió sigui diferent. Això és en teoria la democràcia, encara que alguns no tolerin que es puguin tenir punts de vista diferents als seus. No descobriré ara les bondats de la democràcia, tots les coneixem, però sí voldria en un dia com aquest ratificar que durant aquests anys he tingut la satisfacció de formar part d’aquest estil de govern plasmat en l’ajuntament. Podria dividir el meu trajecte per aquesta institució en dos grans blocs, el primer en que vaig formar part de l’equip de govern com a primer tinent d’alcalde, i l’altre des de l’oposició essent la portaveu del Partit Popular de Sant Cugat. Vull expressar la meva gratitud a tots els companys que formen o varen formar part d’aquest ajuntament, pel seu esforç envers la millora d’aquesta ciutat i per tot el que personalment he pogut aprendre d’ells, però seria totalment injusta si no tingués un especial agraïment a tots els tècnics, administratius, policia local i assessors del grup municipal del Partit Popular que m’han ajudat a prendre decisions en els Plens de l’ajuntament i d’una manera especial al Secretari, l’Interventor i el Tresorer, al que en nombroses ocasions he hagut de demanar la seva experta opinió de diversos temes. I sense oblidar al Sr. Recoder, la Sra. Conesa, la Sra. Subirà i el Sr. Gausa, amb qui varem iniciar junts la nostra vida política fa 12 anys en aquest ajuntament. També fer especial menció al record que guardo del nostre company Jaume Tubau. I per últim vull dir que tota la meva trajectòria dins d’aquest Consistori no hagués estat possible si la direcció del Partit Popular no hagués confiat amb la meva persona, i per això li vull donar les gràcies de manera especial, i al mateix temps desitjar molta sort i encerts al Jordi Carreras, que és el company que em substituirà. A tots vosaltres us dono les gràcies sincerament, tot i encoratjant-vos a seguir treballant per a Sant Cugat del Vallès, una ciutat envejable per a qualsevol. Gràcies a tots i fins a reveure. . REGIDOR SR. ÀLVAR RODA, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Gràcies, gràcies per a mi consellera en cap d’aquest ajuntament, bona tarda a tots, santcugatencs i santcugatenques.


L’hora de la Reraguarda, la reraguarda és la tropa que va al darrera per donar seguretat al capdavant. En primer lloc estic molt agraït al partit del PSC i al seu candidat a l’alcaldia en aquesta legislatura, en Salvador Gausa, del qual he après enormement com ha de ser un polític honest i rigorós amb la seva feina i sobretot amb les seves conviccions, i també agrair d’una manera molt especial al secretari de l’agrupació del PSC, Ferran Villaseñor, ara candidat a l’alcaldia. A tots dos el meu enorme respecte i gratitud per haver confiat en mi i compartir llista com a regidor de la nostra ciutat. També vull agrair a les regidores Aintzane Conesa i a la Pilar Gorina per la seva complicitat i mestratge, i a tots els santcugatencs i santcugatenques que ens varen donar confiança i que m’han donat l’oportunitat durant aquests quatre anys de tenir l’honor i la responsabilitat pública de ser regidor de Sant Cugat. Ara fa quatre anys, i per una fotesa com la de ser el regidor de més edat, vaig presidir la taula que donava peu al nomenament d’alcalde i regidors d’aquesta última legislatura, i vaig tenir la sensació, l’honor i orgull de sentir-me durant 30 minuts com Alcalde d’aquesta estimada ciutat de Sant Cugat. Ha estat francament molt interessant i enriquidor, encara que l’apisonadora de la majoria absoluta, ajudada pels mitjans de comunicació locals, hagi aplanat la feina que, d’una manera honesta i rigorosa hem estat fent els regidors de l’oposició, dits pròpiament d’esquerres. La nostra feina lluny de poder canviar estructures, que ja estaven sòlidament consolidades durant tots aquest anys, ha estat la d’influir d’una manera generosa a que l’actitud d’un govern de dretes, hagi estat sensible a totes aquelles propostes que l’esquerra sent i defensa com a pròpies. El proper dia 22 de maig el poble farà ús del seu legítim dret democràtic per a escollir altres representants a l’ajuntament, i alguns deixarem pas a altres dones i homes amb actituds i maneres de fer, potser més rígides, mes agressives i vehements, un estil de fer política que reclama entendre i ser més polític. Una de les percepcions que he copsat durant aquests anys com a regidor és que una cosa és fer política i altra diferent és ser polític. He intentat humilment donar criteri, proposar idees, defensar el medi ambient i la sostenibilitat, la justícia social i els drets humans, la gestió i redistribució de la riquesa d’una manera equitativa i justa, fomentant la cultura de la Pau i el No a la guerra, i defensant la cultura i la llengua catalana, i en definitiva col·laborar per a construir ciutat. He llegit que la majoria de partits posen en els seus programes mesures de govern i objectius similars als que defenso i on potser difereixen en gran mesura és en les prioritats per aconseguir-ho. Em sento molt orgullós d’haver representat el partit del PSC defensant les idees i les prioritats que al nostre entendre eren i segueixen sent les millors per la ciutat. Sant Cugat és una ciutat que està en el present, i estarà molt més en el futur, sotmès a unes pressions d’infraestructures públiques que, per interès de país, poden canviar la personalitat pròpia de la ciutat donada la seva situació estratègica. Haurem


de consolidar entre tots el nostre sentit de pertinença, tenint en compte la nostra història, el nostre patrimoni i la nostra cultura, que serà del tot necessària per fer la desitjada i crec que encara poc aconseguida cohesió de ciutat. Tot aquest esforç requerirà de molta generositat i molts pactes de govern amb l’oposició. Els governs de majories absolutes s’estan adonant que necessiten els altres partits polítics per a la pròpia salut democràtica. La participació i altres maneres de veure i viure la ciutat serà del tot necessària per enriquir i fer complicitats en la construcció del Sant Cugat del futur. La ciutat no ha de ser patrimoni d’un partit. Hem de fer un exercici tots plegats, sobretot les esquerres (perquè a mi em toca de més a prop), per estar amatents a aquestes necessitats d’arribar a acords per construir ciutat. El temps que ens ha tocat de viure està sent molt difícil i no podem justificar-ho tot amb l’argument de la crisi, que és real, però que no ha de ser actitud de justificació i covardia. Necessitem molta valentia política per afrontar els reptes de futur i donar senyals d’esperança i optimisme per les generacions que ens segueixen. No podem deixar la Cultura al final de l’interès de la ciutat. La cultura és generadora d’idees, d’empresa, de creativitat, de cohesió social. Els millors emprenedors estan més a prop de les humanitats que no pas de l’economia, i els polítics i la política que siguin més sensibles a la Cultura podran fer d’aquest país i d’aquesta ciutat, referència d’emprenedoria i sortida de la mal portada crisi. Nosaltres, els polítics, no ens hem d’obsessionar ni enlluernar per la fal·lera d’obtenir frívolament el poder sense una perspectiva de futur clara. Sempre he estat en contra de la prepotència i de la supèrbia i algunes vegades ens ha tocat conviure políticament amb aquestes actituds. Massa vegades s’utilitza aquell cinisme intel·ligent, per defensar i justificar postures algunes vegades injustificables, i que ens ha portat a la falta d’humilitat i senzillesa tan necessària i oblidada en la gestió pública. Ara toca estar a la reraguarda, tornaré a la societat civil que no he oblidat mai en aquests quatre anys, crec que he complert al meu entendre escrupolosament com a regidor d’aquest Ajuntament, i sobretot enyoraré fer els casaments, un dels serveis més engrescadors i enriquidors que m’ha donat el ser regidor. Si fem un petit exercici de presència en les diferents reunions informatives, plens, consells de districte, actes institucionals i els altres organitzats per la societat civil, i del que comporta de temps, dedicació hores com a regidor i dies escatimats a la família, als amics i la feina, es fa difícil entendre aquesta vocació pública. He de reconèixer que pertànyer com a regidor a una coalició, ara deixeu-me dir CpC / PSC m’ha fet sentir estrany en moltes actuacions de la societat civil i no crec que per la meva actitud, si més no pels altres, perquè d’una manera o altra m’han mirat més de reüll, amb una certa desconfiança per pertànyer a un o altre color polític. El PSC es un gran partit, que ara no està de moda, però que en la seva essència és el meu referent ideològic socialdemòcrata, i ha fet molt més per Catalunya del que els nostres adversaris han dit o ens poden atribuir.


Al meu entendre, la seva dependència legítima a una Espanya rància que també pot ser d’esquerres, els ha fet mal i la seva tossuda vinculació al partit del PSOE, del que considero un gran partit per Espanya i que va ser un referent al principi de la democràcia, ens ha estat perjudicial per fer entendre un discurs nacional, catalanista i federal que sempre he defensat, per la Catalunya moderna. Ara però, sembla que s’és més revolucionari tenint el legítim sentiment polític de ser Independentista, però jo crec que defensar valors que històricament són propis de l’esquerra, continua sent molt més revolucionari. Com a membre i ara president de Ciutadans pel Canvi m’he sentit molt còmode al costat dels meus companys del PSC en el grup municipal, i he intentat sempre ser lleial al seus idearis i suggeriments, això no treu de que les meves actituds i pensaments algunes vegades han estat difícils d’entendre. Tal com sóc i com tots em coneixeu, sempre he estat disposat a anar amb el fre de mà posat. No voldria acabar sense agrair enormement a tots els que he tractat al llarg d’aquesta legislatura, els meus companys de consistori, tots els que aquí esteu presents, i a tot el personal d’aquesta casa. He après moltíssim de cadascun de vosaltres i m’he enriquit enormement amb les vostres diferències i espero que en el futur, i en la reraguarda, ens anirem trobant per fer de Sant Cugat referent de ciutat, culte, lliure i feliç. El poble és un vell tossut, és una noia que no té promès, és un petit comerciant en descrèdit, és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps. El poble és una xafogosa tarda d’estiu, és un paperet damunt la sorra, és la pluja fina de novembre. El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides, és el petit desfici del diumenge a la tarda, és la família com a base de la societat futura, és el conjunt d’habitants, etc., etc. El poble és el meu esforç i el vostre esforç, és la meva veu i la vostra veu, és la meva petita mort i la vostra petita mort. El poble és el conjunt del nostre esforç i de la nostra veu i de la nostra petita mort. El poble és tu i tu i tu i tot d’altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres. El poble és tothom, el poble és ningú. El poble és tot: el principi i la fi, l’amor i l’odi,


la veu i el silenci, la vida i la mort. I acabo tal com vaig començar en aquesta legislatura: En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. Com Sant Cugat del Vallès no hi ha res. . REGIDORA SRA. PILAR GORINA, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Bona tarda. Alcaldessa, companyes i companys de consistori, secretari, interventor, tècnics i tècniques de la casa, periodistes, amics i amigues, ciutadans i ciutadanes presents al Ple, la nadó que hem seguit dia a dia, benvinguda també, Conseller. No estic en política per fer amistats ni és un aspecte que vull barrejar. De tota manera a través d’ella he creat molts lligams. I sóc sincera. Dos anys i mig de regidora i m’acomiado de vosaltres i del personal de la casa amb tota certesa. No vaig a la llista electoral del meu partit, a l’única que hagués anat, perquè el socialisme per a mi és la millor opció i combrego amb ella fa uns 36 anys. Hi crec. Tinc altres projectes que aviat seran realitat. Un d’ells crear i dirigir una escola (espero que acabi sent un institut-escola que era el previst), una escola de qualitat (amb recursos o sense ells) per una canalla amb mancances de tot tipus, crec que es mereixen més perquè tenen menys. Un repte que fa molt de temps em voltava pel cap. Aquests dies em sento un pèl efímera, tot i que el meu compromís ha estat i seguirà sent intens i diari amb aquesta ciutat que estimo i que la vull millor. El concepte efímer m’agrada, en parlaria molt, és dels meus preferits. Els meus 25 anys llargs a l’escola treballava i treballo en dues línies: unes a llarg termini i amb grans processos, i altres a través d’espais o moments efímers. Aquests no eren o no són menys importants, desapareixen després d’un treball puntual i apassionant, i queden guardats en un racó del meu cor i allà estan, junts amb molts dels que he passat amb vosaltres. D’aquí dos dies farà vint-i-nou anys que visc a Sant Cugat, i només en tinc 52 (de la collita del Conseller Recoder, del 58, ho dic tranquil·lament, perquè sempre me’n posen més). Em sento, a totes, santcugatenca, tot i que no puc renunciar a sentir-me vinculada a la ciutat obrera on vaig néixer. El soroll dels telers de la meva ciutat d’origen, Sabadell, es van apagant, però la ciutat és més justa i igualitària, i la continuo estimant. Sóc el que s’anomena o s’anomenava “xarnega”, però de bona família. I a Sabadell vaig entendre el concepte de classe social i vaig iniciar el meu compromís social. Vaig anar a les primeres llistes municipals de Sabadell. Ser oposició té unes compensacions personals d’una gran riquesa i també té unes sensacions contradictòries molt grans. Gairebé totes les mocions que he presentat com a grup han esdevingut institucionals. Les hem creat, pensat, madurat, posat a disposició de negociar-les (i


majoritàriament hem trobat en elles una bona resposta). Crec que de les mocions que vaig presentar vam retirar només una i una altra va ser rebutjada, parlo de memòria. De les propostes que, com a grup, he fet arribar per millorar aquesta ciutat que estimo, trobo a faltar que la població conegui d’on surten i de quin grup parteix la iniciativa. Perquè l’oposició capta necessitats que sovint es tornen realitat. I ..., ho deixo enlaire ... Em sento contenta per exemple: de que hi hagi Consell d’infants, de que la línia 7 coincideixi amb l’horari del Leonardo (fixeu-vos, s’ha ampliat i tot), de defensar que no es retallin els recursos de l’educació i que es faci el Leonardo nou, que hi hagi un concurs de cartells pels actes del dia de la dona, que el Consell d’Educació Municipal hagi millorat la seva dinàmica, de que comencin les obres de la rotonda Pompeu Fabra, que els i les regidors o regidores propers continuïn sent als consells de districte, de les petites millores al meu barri, Mira-sol. I no ho estic per exemple: de les campanyes pendents de l’ús responsable de la bici i d’una altra per evitar embarassos no desitjats; de la mobilitat del veïnat de Mira-sol, del concepte piscina/fitness de Mira-sol, de la manca d’informació al veïnat quan es fan obres, com ara és el cas de Mira-sol. En certs moments m’he sentit exclosa d’actes que vaig promocionar, suggerir, etc. Crec que cal tenir més empatia i aprendre a ser més objectius en vendre idees i productes. L’agraïment a la tasca de l’oposició, que hauria de ser un costum, ha d’arribar també a la ciutadania. Malgrat això compensa saber que, gràcies a moltíssimes propostes “anònimes”, és a dir, fetes des de l’oposició, la ciutat millora. M’agrada la gestió i la política, reivindico la bona política i crec amb la seva necessitat. Però no aïllada de la gent i d’altres vies de participació. L’autoestima del govern d’aquesta ciutat és desmesurada. És bo tenir-la alta, no és bo tenir-la baixa, però tenir-la pels aires és un engany que de vegades s’enquista i no deixa veure la realitat. He treballat amb moltes ciutats veïnes (totes les del Vallès Occidental) i tinc enveja de molts serveis que tenen i de moltes maneres de fer. L’altra dia una mare de l’Hospitalet, per posar un exemple llunyà expressament, em va explicar que el seu fill estava en una entitat x, que l’estaven creant, que l’ajuntament els persegueix per animar-los, ajudar-los, els han donat un local, infraestructura, els promocionen, estan emocionats. Aquí millor no parlar d’entitats i de les seves penúries. Acabo amb les mateixes paraules (un pèl adaptades) que vaig dir quan vaig saludar com a nova regidora, fent paral·lelisme amb el que diu el Petit Príncep (llibre que he llegit a gairebé la totalitat del meu alumnat): aquesta ciutat m’ha domesticat, m’ha creat lligams, la ciutat ha estat molt pacient amb mi. Per això és per a mi única al món. És el temps que he perdut (jo diria guanyat) amb aquesta ciutat el que la fa tan important per a mi. I us afegeixo a tots vosaltres: és el temps que he perdut (és a dir, guanyat) amb vosaltres el que m’ha fet que sigueu tan importants per a mi, sou únics també. Des de la discrepància o l’acord, sou persones que ja no sou qualsevol per a mi.


I seguint amb el Petit Príncep. Ell diu “l’essencial és invisible als ulls”, per a mi l’essencial serà continuar treballant per un Sant Cugat, sobretot, el de totes aquelles persones o entitats que tenen menys, en qualsevol aspecte, els i les que pateixen, els i les més desvalguts i desvalgudes i també al costat de les persones i dels col·lectius imaginatius, lluitadors i emprenedors. Ha estat un honor i una oportunitat (que agraeixo al meu partit i al Salvador que ho va tenir molt difícil per convèncer-me) formar part del consistori. No m’ha mancat il·lusió i alegria per desenvolupar aquesta tasca. Des d’aquest càrrec, segurament modest, he intentat estar a l’alçada del que la ciutat mereix. Queda molt per fer. Sé que sóc optimista: el pessimista sempre té una excusa, l’optimista sempre té un projecte. Gràcies i petons a tothom. . REGIDOR SR. SALVADOR GAUSA, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: 12 anys, aquest és el temps que he estat regidor. Hi ha una fotografia del primer dia (i l’he portada, com poden veure té alguna cicatriu). Molts ja no hi són, la majoria. Algú va dir no fa pas massa que quan se surt d’aquesta casa costa tornar-hi, potser és veritat, ho hauré d’experimentar a partir d’ara. La buidor del que ja no hi és de veritat, en Jaume Tubau, és més profunda però que les petites cicatrius que deixa la política. Miro la fotografia i costa d’escriure alguna cosa amb sentit. El meu sentiment d’ara el va sintetitzar el poeta Luis Cernuda: “Como esta vida que no es mía y sin embargo es la mía”. Finalment decideixo fer-ho amb un estil particular en forma de pinzellades breus, un petit trencadís de records i de futur, amb un polsim de poesia (no li deixarem a l’Àlvar tot) i un altre de política. Primera peça del trencadís. L’amistat Fa uns anys, jo i d’altres vam escriure cartes a un amic que era a l’estranger estudiant. Ell, agraït, ens va fer un poema. Aquesta persona es diu Jaume Subirana i va rebre fa pocs dies el premi de poesia a la memòria de Gabriel Ferrater. Tot quadra, ja ho veieu, coses dels que som així ... De Jaume Subirana un fragment de “Carta als amics en la distància” Ens separen tantes coses i tan poques: Planes, mars, cims, l’oceà, grans traves lleus. Hi ha lligams que no coneixen teories (La distància, un fòtil de museu). I per què fer aquest poema? ¿Té cap solta, un intent de declarar-se per correu? M’ho demano a mi mateix! Mireu si em costa, dir als amics que me’ls estimo,


així de breu. El més important ja està dit, i com que l’amistat és cosa de dos, sempre, qui se senti implicat que s’ho apliqui i qui no, no! Segon trencadís. Aquesta sala En aquesta sala, hem parlat molt, potser massa. Hem parlat més que no ens hem escoltat. Hem escoltat més del que ha estat veritablement interessant. I hem dit més coses interessants que les que veritablement han transcendit. Potser així és la política, que com va dir Gramsci, “necessites tenir per practicar-la, cul de ferro!” Aquí en aquesta sala d’aquest nostre món, d’aquesta nostra ciutat hem dit, escoltat, reflexionat i pocs, molt pocs, han arribat al ciutadà. Com diu el poeta amic: Ara que tot és comprensible, ara que res ja no s’entén: ara i aquí vivim nosaltres. Poc m’imaginava que parlaríem de tantes coses. I és que ni jo sabia que fos capaç de donar una opinió sobre coses tan diverses. Tots els grans conflictes del món tenen cabuda en aquesta sala, Israel, Palestina, el Sàhara. Les relacions de Catalunya i Espanya, d’aquells que veuen la independència demà mateix i d’aquells que s’aferren a la Constitució, d’hissar banderes, de veure qui la té més grossa, la bandera, de santedat i laicïtat, de tota mena de Plans i de tota la jerga per entesos que us pugueu imaginar: PEINS, PAMS, PGMs i ROM, sobretot de ROM. Aquí hem aprovat somnis que continuen essent somnis o il·lusions. Hem fet grans batalles per coses que ja hem oblidat (aquest és segurament un dels misteris més grans de la política). I també, també, cal dir-ho per ser just i per justificar la nostra utilitat, uns més que altres, hem tractat de millorar la vida quotidiana dels nostres veïns. La sala de plens és l’escenari per un polític de poble. Quantes hores preparant intervencions, quantes emocions difícils d’explicar a algú que no sigui de l’ofici, aquí es pot ser: poeta, estil Àlvar; o tècnic, estil Joly; es pot ser d’estil contingut, estil Recoder; o apassionat, estil Gorina o Conesa quan no era alcaldessa. Aquí es pot ser suau en estil, com jo, o radical estil Boix; aquí es pot ser escuet en paraules com l’Eduard Pomar, o florit com en Grangé o en Laborda, aquí es pot ser especialista o generalista, graciós o sorrut. Aquí hi ha emoció, aquí es pot interpretar, però aquí si no s’és no som res. Si no som, si sols interpretem, no som res. Aquesta sala sense conviccions, sense ideals, sense ser persones no és res. Aquesta sala no hauria de ser teatre. Aquest és tal vegada el problema de la política. L’evidència que les picabaralles internes no tenen glamour, que els debats entre nosaltres s’acaben entre nosaltres i no interessen, que els plens són caixes tancades i sense ressonància. Tenim un problema i l’hem d’afrontar si volem guanyar nous públics i si volem també millorar els actors i la programació. Aquesta sala ha de ser real i no una representació. Trencadís tres, la política


Necessitem més política, ara més que mai. Deia Winston Churchill l’any 1936 i ens ho podem aplicar ara: “L’era de l’ajornament, de les mitges tintes, dels expedients tranquil·litzadors i confusos, dels endarreriments està arribant al final. En lloc d’això estem entrant en el període de les conseqüències”. Ara ho sabem i la realitat ens ho recorda i aquest és el principal repte dels qui hauran de continuar a partir del 22 de maig. He exercit la política sense estar sotmès al dictat de ningú, he pensat sempre el que volia dir, he lluitat per defensar el que valia la pena defensar vingués d’on vingués, sense a prioris, i la deixo amb les mans buides i sense haver pagat peatges. Sempre penso que hauria fet millor de regidor de govern, que no vol dir del govern, que d’oposició, però les cartes són les que són i amb aquestes he hagut de jugar. Deia Quim Monzó en el discurs d’inauguració de la Fira de Frankfurt: “No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses i a treure conclusions. Si un dia expliques que, quan vas a cal sastre, l’home, mentre et pren mides, pregunta: ”Cap a quina banda carrega vostè?” i tu contestes que carregues cap a l’esquerra (o carregues cap a la dreta) la gent treu conclusions. Si vas a la fruiteria i demanes pomes treu conclusions. Si demanes taronges també en treu. Facis una cosa o facis l’altra (carreguis cap a la dreta o cap a l’esquerra, compris pomes o taronges) la gent té un alt nivell de clarividència. Agafo les paraules de Monzó per dir una última cosa sobre l’estil de política que m’agrada: defenso el rigor i defujo la improvisació, les etiquetes i les consignes. M’agrada i he tractat de practicar la política que aixeca el nivell del debat i la reflexió. M’agrada i m’exigeixo sempre explicar per què i per a qui faig les coses. No ens podem conformar en una societat mediàtica que guanyin els que volen reduir-ho a una lluita de titulars, simples i simplistes, és simplement un atac a la intel·ligència. Dialoguem més enllà de colors i partits, ara convé més que mai sumar capacitats. Últim trencadís: Jo, ara, després ja veurem, el temps dirà! De Jaume Subirana un fragment de l’Home que calla. Seré l’home tranquil, assegut, esperant-se: ja no enyora, somriu, el passat l’acompanya, i s’acorda al record de la paraula parada i al batec dels seus morts. Seré l’home que calla. Moltes gràcies i molta sort! Jo tinc tres bones raons per viure assegudes a primera fila. . REGIDOR SR. MARTORELL, DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Moltes gràcies Alcaldessa, companys regidors, Honorable Conseller, fa quatre anys el qui és ara Conseller, l’amic Lluís, em va demanar que m’incorporés a les llistes municipals de Convergència i Unió per si sortia de regidor encomanar-me alguna tasca. Vam sortir, vam sortir bé, i en Lluís em va demanar que em fes càrrec de la direcció o de la


responsabilitat de portar la Policia Local, essencialment la Policia Local, després també em va fer ser president de Mira-sol, la qual cosa també em va fer gràcia perquè en definitiva és aquell terreny petit que tu hi vius i per tant que és molt teu, és molt propi, en el que veus créixer els teus fills i t’hi sents molt còmode. La veritat és que m’ha tocat una feina que m’ha estat fàcil, perquè jo crec que tenim una gran policia local, tenim uns grans professionals, tot té les seves ombres i les seves brillantors, però jo els hi puc garantir que tenim una gran policia local, tenim uns grans professionals que dia a dia surten al carrer a córrer un risc que és deixar-se la seva vida pels ciutadans de Sant Cugat. De vegades s’equivoquen, de vegades no encerten, però els hi garanteixo que s’hi deixen la pell per a vostès, els hi garanteixo que s’hi deixen la pell per a Sant Cugat. Per tant ha estat una tasca molt fàcil, només a vegades he hagut de donar una petita empenta perquè les coses anessin cap a un cantó o cap a un altre però el gran lideratge l’han fet ells i han fet d’aquesta ciutat una ciutat segura, una ciutat per viure, una ciutat per compartir. M’he trobat també en el meu equip de govern a grans companys, també els he trobat a l’oposició i crec que és un fidel reflex del que hauria de ser la política, divergència, discrepància, diferents maneres de pensar però indiscutiblement una finalitat comuna, construir. Construir en allò que estimes i, en el nostre cas, el que estimem o el que jo estimo i el que vostès estimen també és la nostra ciutat. I tinc una altra gran sort, tinc una gran amiga que és l’alcaldessa i que deixin-m’ho dir, espero, que a partir del dia 23 també ho continuï sent. Per tant sí que és cert que ara uns quants, uns per imperatiu legal, uns altres per opció personal i altres per altres circumstàncies deixem de ser regidors. En el meu cas no era un tema volgut però les circumstàncies de l’imperatiu legal m’obliguen, però jo no vull passar a la reraguarda, no vull passar a la reraguarda perquè no vull deixar de servir a la meva ciutat, perquè crec que la ciutat es construeix amb l’esforç de tots, estiguem com a responsables, com a regidors, o no hi estiguem, construir ciutat es fa dia a dia amb l’esforç dels ciutadans, construir ciutat es fa dedicant-se cadascú de nosaltres a fer millor la nostra ciutat, el nostre poble, o com diu l’ex-alcalde i ara conseller “aquell poble que hi ha dins la nostra ciutat”. Jo sóc d’aquells santcugatencs nouvinguts, com diuen els del centre porto només 11 anys i a més visc a l’extraradi, visc a Mira-sol, però t’estimes cada racó d’aquesta ciutat, des de la Floresta fins a Mira-sol passant pels nous barris, passant pel centre. Jo també sóc un xarnego, o millor dit sóc un immigrant perquè no sóc ni de pare català ni de mare catalana, i a més sóc nascut a Madrid, per tant sóc un total immigrant, però sí que és cert que jo no vull deixar de servir a la meva ciutat i per tant des del que em toqui, des d’on estigui, des del que pugui fer continuaré treballant perquè aquesta ciutat continuï sent el que és, una excel·lent ciutat per a viure. També vull fer els agraïments, primer a l’estructura administrativa i de funcionaris de la casa, indiscutiblement als directors d’àmbit que ens patiu extraordinàriament a tots, des del govern a l’oposició, teniu una feina complicadíssima i a més som terriblement pesats. En definitiva ho fem perquè pensem que podem millorar la ciutat. Vull també agrair a en Pau Villòria, el gerent, la seva feina de lideratge de l’estructura de gerència que ha estat cabdal per a fer una manera diferent de gestionar un ajuntament. Especialment vull agrair-li al meu director d’àmbit, cap de Policia i amic, en Josep Mª Escarré, és l’autèntic líder de la policia, és l’autèntic líder del canvi o de la millora d’aquest servei, per tant a ell li demano especialment que


encoratgi a la seva gent que s’esforcin dia a dia, que en definitiva només estan com diuen els anglosaxons per a protegir i servir i que no deixin aquest esperit mai. Vull també agrair-li al cap de Gabinet que fa un moment m’enviava twitters dient-me “a veure què dius, a veure què dius” doncs la seva feina de coordinació d’una feina que no és fàcil d’un gabinet d’un alcalde. També encoratjar-vos a tots els que continuareu sent regidors i als que entrareu, sigueu fidels a la ciutat, cadascú des del seu punt de vista, des de la seva ideologia, però sigueu fidels a la ciutat, no us equivocareu mai, jo crec que tots ho hem intentat i us encoratjo a que ho continueu fent. I espero que l’alcaldessa continuï fent-ho tan bé com fins ara. Èxits. Gràcies a tots. . REGIDORA SRA. CARMELA FORTUNY, DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Avui és una tarda, gairebé vespre, molt important per a mi. Una tarda, gairebé vespre, que tanca una etapa després de quatre anys i amb uns darrers mesos una mica frenètics, després de quatre anys dedicats a fer de regidora en aquest ajuntament ha arribat el moment de dir adéu a aquesta responsabilitat. Molts coneixeu la meva passió per la natura i ahir diumenge mentre pedalava amb la meva parella per Collserola pensava amb les paraules però sobretot pensava en els sentiments que avui us necessito adreçar. Primer sentiment, contradicció. Contradicció entre la satisfacció pròpia d’una decisió precipitada però conscient i volguda ara fa uns quatre mesos per dedicar-me a l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials al Departament de Benestar Social i Família, i contradicció per la tristesa de deixar projectes i persones a Sant Cugat. Segon sentiment, el compartir. El compartir amb els diferents actors que treballen i estimen Sant Cugat, el compartir a partir del diàleg, de la negociació, del pacte, i entenent el conflicte com a generador de noves oportunitats. I més sentiments, com la complicitat, l’enyorança, la preocupació, la satisfacció, l’orgull, però avui el sentiment més important per a mi és el sentiment de l’agraïment. Diuen que la política local és difícil i poc agraïda, res més lluny de la realitat, qui diu això s’equivoca i s’equivoca de bon tros. Aquests quatre anys com a regidora a Sant Cugat han estat la meva escola, aquests quatre anys amb la gent, amb les entitats, amb les companyes i companys de govern, amb les companyes i companys de l’oposició han estat la meva veritable escola, i avui això la Carmela us ho vol dir, us ho vol agrair, i ja sé que no és potser políticament correcte que em refereixi a persones concretes però permeteu-me que avui em pugui prendre aquesta petita llicència. Gràcies a les taules de participació ciutadana, a totes i cadascuna d’elles, a cada persona al capdavant d’entitats i projectes, ja sigui per a defensar els malalts mentals, la gent gran, les malalties neurodegeneratives i càncer, les discapacitats i la mobilitat reduïda. Gràcies a la xarxa empresarial de Sant Cugat, al comerç local de Sant Cugat, als centres d’atenció primària, i a les associacions de veïns que han donat suport a projectes derivats de les necessitats socials. Gràcies als Casals d’Avis i Àvies de la ciutat, sort en tinc dels bons records del dia de la rosa, dels dinars, de les xerrades, sobretot també dels xous i també, per què no dir-ho, de les “bronques” carinyoses que he hagut de rebre de les àvies i els avis de Sant Cugat.


Gràcies als mitjans de comunicació local, sempre sensibles als temes socials i sempre acollidors i comprensius quan una notícia no es podia donar de manera immediata. Gràcies al gerent, a l’equip de direcció, als tècnics municipals però especialment i permeteu-me als tècnics de l’ajuntament de Sant Cugat que conformen els Serveis Socials, Salut Pública i Ciutadania. Gràcies molt sinceres a la Cristina Recasens i a la Susanna Pellicer, per la seva amistat però també per haver donat continuïtat i haver millorat el projecte. Gràcies a la Mercè Conesa, la meva alcaldessa; gràcies Mercè per animar-me a dedicar-me a la política i al coratge i a la responsabilitat per voler posar-te al capdavant. Gràcies al Lluís Recoder, us haig de dir que aquest home ha tingut tanta influència amb mi que sovint al meu conseller li dic alcalde; gràcies per haver-me cridat al teu despatx Lluís ara fa quatre anys i dos mesos aproximadament i haver-me posat la por i la il·lusió al cos, oferint-me formar part de la teva llista a Sant Cugat i evidentment per a tot l’aprenentatge que això ha suposat amb un ajuntament com el nostre, amb una ciutat com la nostra i amb una persona com tu, moltes gràcies Lluís. Gràcies als companys i les companyes del consistori, especialment als que hem compartit Comissió Informativa, ha estat una satisfacció fer política local a través de l’acció política amb la clara voluntat d’incidir amb la configuració del benestar de les persones que és a qui ens devem. Gràcies als companys i les companyes de l’equip de govern de Convergència i Unió, ha estat intensa i gratificant la nostra comú manera de fer una política no per ser sinó per fer. I per finalitzar us parla la Carmela com a ciutadana de Sant Cugat, com a florestana. Un desig, que la meva ciutat continuï apostant per les polítiques socials com a capdavantera amb nous sistemes de gestió i atenció, amb una ciutadania participativa i compromesa i amb una veritable xarxa d’entitats que també ho fan possible. Salut, coratge i quan estigueu moixos us recomano que feu com jo, de tant en tant escolteu una estona “Els incombustibles”. Visca Sant Cugat i, per davant de tot, visca la seva gent! . REGIDORA SRA. MARTA SUBIRÀ, DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Gràcies alcaldessa, conseller, regidores, regidors, companyes i companys, família, amigues i amics. Sembla mentida que hagin passat 12 anys des de la primera vegada que em vaig asseure, no en aquesta sala de plens, sinó en la de la plaça Barcelona, amb tota la il·lusió d’algú que des de ben petita havia sentit una gran atracció per la política o pel debat sobre la cosa pública, encara que de ben segur en aquell moment no sabia ben bé què era això.


Jo era una nena una mica atípica, a qui li agradava veure debats a la tele, escoltar les converses dels grans, i després discutir, també com els grans, al pati de l’escola. Vaig tenir la sort de tenir amigues a qui també els agradava i amb les què mantenia debats apassionants i discussions interminables i això, lligat a un amor pel nostre país ferit que m’havien transmès els meus pares, va conduir de manera natural a que als 15 anys entrés a la Joventut Nacionalista de Catalunya, una veritable escola de patriotes, que va posar les bases de tot el que políticament sóc avui, amb el mestratge de persones com en Josep Rull, en Carles Campuzano, en Pere Torres o en Lluís Recoder, entre molts altres. Uns amics que han quedat per sempre, i que encara es mantenen, amb qui compartim ideals, passions i patiments, però, per sobre de tot, el desig per fer una societat i un país millor. La veritat és que no em pensava que allò que va començar com una il·lusió per treballar i fer coses pel país, acabaria sent la meva feina, i una part tan important de la meva vida. Un dia com avui no deixa de ser un dia de repàs, de record de tot el què m’ha portat fins aquí, d’agraïment ... I això és impossible fer-ho en 2, en 5 o en 10 minuts. 12 anys necessiten molt de temps per ser recordats i repassats ..., en tot cas, miraré de ser el més breu possible. - Vull començar agraint als meus pares la formació que m’han donat i l’amor al

nostre país que em van transmetre. També, i sobretot, que em deixessin des de ben petita unir-me a la JNC de Sant Cugat, com deia una escola de patriotes que em va permetre madurar com a persona i madurar també políticament.

- Al Manel, per estar al meu costat en els moments bons i en els dolents. Tots sabeu

que la vida de la parella d’algú que es dedica a la política és molt dura. Jo crec que aquests 12 anys, que han coincidit pràcticament amb els anys que fa que anem junts, ho hem portat força bé i espero que segueixi així, i que el canvi de dimensió, ara a la Generalitat no ho canviï. Gràcies Manel.

- Als treballadors i treballadores de l’ajuntament, als gerents que ha passat, als

directors i directores d’àmbit, companys i companyes, els quals molts han esdevingut amics, amb qui s'han creat llaços que van molt mes enllà de la feina, gent responsable, apassionada, lleial, compromesa amb la institució i amb la ciutat, també amb molts col·laboradors externs amb els què també ha estat un goig treballar, tanta i tanta gent ... Ells i elles saben qui són i els vull agrair de tot cor que durant aquests anys hagin fet la meva vida i la meva feina a l’ajuntament molt agradable i satisfactòria.

- Als regidors i regidores de l’oposició, amb qui hem compartit bones i males

estones. Amb molts també hem establert un vincle especial, més enllà de les ideologies, fins i tots amb alguns tenim punts en comú, de pensament, i fins i tot compartim passions musicals o culturals. Heu estat companys i companyes lleials i honestos i estic contenta d’haver compartit aquest temps amb tots vosaltres i d’haver-vos conegut. Especialment també un agraïment al Salvador Gausa, amb qui hem compartit aquests dotze anys i que sempre ha estat un regidor de l’oposició lleial i honest.


- Dels regidors i regidores amb qui he compartit 12 anys de govern, no tindria prou

paraules per agrair-los el temps que hem passat i la feina que hem fet junts. Crec que podem estar orgullosos de la ciutat que hem ajudat a construir, aquest Sant Cugat que m’ha vist créixer i que tant m’estimo. Heu estat uns companys de viatge extraordinaris, de veritat, i us desitjo, en els camins que uns i altres enceteu o continueu, tota la sort i els encerts, i que sigueu molt feliços. Us voldria anomenar a tots, però sou molt i tots sabeu que us estimo i que us trobaré a faltar molt. Espero que la vida ens vagi retrobant i que puguem seguir compartint espais i passió per la nostra ciutat. Un record especial -com tothom- per en Jaume Tubau, que tantes bones estones ens va fer passar i tants ensenyaments i anècdotes ens ha deixat, que fa que constantment el tinguem al pensament. Fa uns pocs dies encara el tornàvem a recordar, a banda de tots els records que hem tingut avui per a ell.

- I un moment especial per les regidores, les més estupendes que hi pugui haver en

un ajuntament. Sincerament, dubto que a cap altre consistori del país o del món sencer hi hagi un equip de dones tan cohesionat, que hagi treballat conjuntament amb tanta lleialtat i suport mutu, que s’estimi tant, que hagi estat capaç de crear uns lligams que van tant més enllà de la feina, amb les que ha estat un plaer col·laborar, riure, plorar ..., perquè les dones, de tant en tant, plorem, i ara jo començo, i no ens n’hem d’avergonyir, ans el contrari! Plorar és saludable, i plorar juntes, com riure juntes, encara més!! Gràcies, moltes gràcies per ser com sou, per demostrar que les dones podem treballar juntes sense competir entre nosaltres i sense fer-nos la punyeta. No us oblideu mai de les que marxem i us prometo que miraré de no desaparèixer del tot com he fet pràcticament aquests tres mesos.

- A la Mercè, a l’alcaldessa, amb qui hem fet un camí llarg i intens. Jo he anat

seguint les seves passes durant aquests anys, fins que ara ens hem separat. Ella sap el que m'ha costat i el greu que m'ha sabut marxar i no continuar amb ella aquest nou camí, però havia arribat el moment i segur que amb el temps ens tornarem a retrobar, espero que fins i tot a nivell professional també alguna altra vegada. Més enllà de la distància física que ara s’ha establert, el que és segur és que sempre romandrà la relació i l'estima personal que ens tenim. Gràcies Mercè, per ser com ets, per tot el que m’has ensenyat, pel teu suport, per la teva valentia en acceptar aquest càrrec i sobretot per la teva amistat i la teva estima.

- I finalment, gràcies a l’Alcalde, per mi sempre serà l’alcalde, encara ara em surt,

enlloc de Conseller, moltes vegades. 12 anys no són fàcils d’esborrar només en tres mesos. Amb 15 anys, quan vaig entrar a la JNC et vaig conèixer com a secretari general i res no em feia imaginar que 10 anys després, amb només 26 anys, podria iniciar amb tu aquest llarg camí a l’ajuntament. En aquests anys hem fet moltes coses, i totes romandran a la ciutat per sempre, d’una manera o altra. Especialment orgullosa em sento de l’etapa a la regidoria de Comunicació, era molt jove, vam elaborar una imatge corporativa que encara perdura; de l’equip que varem fer del no res i de tot el què varem anar compartint; del pas per la regidoria de Polítiques d’igualtat, amb l’oficina d’atenció a la dona i la lluita per eradicar la violència contra les dones com a eix central; de les polítiques de societat de la informació en una ciutat tan tecnològica com aquesta i tan exigent; l’àrea de Mobilitat, tan complicada i tan satisfactòria alhora, i finalment l’àrea de Medi Ambient, que s’ha convertit realment en tota una passió per a mi, i que m’ha donat l’oportunitat de ser més conscient que mai i viure de primera mà tot un ventall de possibilitats per ajudar a construir un país molt millor, amb més benestar i qualitat de vida per la seva gent, a través de la conservació de la natura, del nostre entorn i


de fer les coses d’una manera diferent i millor. Torre Negra, en aquest sentit, és un símbol que podem exhibir amb orgull i que demostra que la voluntat col·lectiva d’un poble és capaç de fer coses extraordinàries.

Gràcies Lluís, per haver-me donat l’oportunitat de viure totes aquestes experiències al teu costat, gaudint del teu mestratge, de la teva bonhomia, de la teva honestedat i treball constant i apassionat. Per haver compartit amb nosaltres els teus ideals i haver-nos transmès la teva passió per Sant Cugat i per la feina ben feta. Gràcies per haver-me donat l’oportunitat de treballar per la meva ciutat, per la gent de Sant Cugat, gent exigent quan cal, però agraïda també quan toca, gent honesta i treballadora, gent carinyosa com els veïns de les Planes, que tant m’han ensenyat; persones, els santcugatencs i santcugatenques, que durant 12 anys ens han fet confiança i ens han deixat treballar per ells i per mirar de fer una ciutat millor. Segur que he comès molts errors i m’han quedat moltes coses i projectes per fer, però he treballat amb il·lusió, amb ganes de fer-ho bé i de servir als interessos dels santcugatencs i santcugatenques amb honestedat. Lluís, gràcies també per la teva paciència davant la meva tossuderia. Saps que tot el què et dic i per tot el què insisteixo és perquè m’ho crec i perquè crec que és el millor, abans per la ciutat i ara pel país. Gràcies finalment per la teva amistat, pel teu suport i per seguir confiant en mi. Ara que la política des de molts àmbits està tan desprestigiada, tan qüestionada, voldria acabar amb unes paraules, manllevades d’algú que en poc temps m’ha ensenyat molt. M'estimo la política, la política en majúscules, la del sacrifici personal per la construcció d'un futur col·lectiu, la de la il·lusió i l'esforç per una societat més lliure, amb més benestar per a tothom, la de la passió per un país que sentim bategar, i patir, i créixer, i aixecar-se, i renovar-se, la de la lluita per un horitzó nacional com el del poble més lliure de la Terra, la que treballa a cada poble i a cada ciutat per transformar, per millorar, un present que no sempre ens afalaga. Però, humans com som, som les persones que de vegades no estem a l'alçada de la política, de la seva noblesa, de la seva netedat i transparència, de la seva dignitat ... Jo he estat afortunada, perquè enmig de tot he trobat persones extraordinàries, honestes i treballadores, que comparteixen amb mi aquests sentiments, aquesta manera de fer, que treballen dia a dia amb honestedat, dedicació i passió. Gràcies a tots i a totes per haver compartit amb mi aquest camí. Gràcies Sant Cugat i fins sempre! . REGIDOR SR. XAVIER AMADOR, DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA: Gràcies alcaldessa, bona tarda companys, companyes regidores, conseller, santcugatencs i santcugatenques. Intentant concretar aquest últims dies la meva intervenció d’avui m’han vingut molts records d’aquests anys que he passat vinculat al nostre ajuntament, i no vull ni puc resumir-los, i també m’he adonat que tampoc puc ni tan sols intentar transmetre tot el que han significat i signifiquen per a mi.


Després d’aquests dies de records intensos tan sols em queda agrair haver tingut la possibilitat de conèixer i poder haver treballat al costat de persones que més enllà de la seva jornada laboral, s’han esforçat, s’han dedicat, i han lluitat i han patit, en definitiva, ens han ajudat a construir el model de ciutat que avui en dia gaudim a Sant Cugat. Han estat anys de gran felicitat, amb molts somriures i alguna que altra llàgrima, un record especial des d’aquí pel Jaume Tubau i en Bernat, fill del meu amic Jordi. No vull avui passar tampoc per alt a tots els membres de la Brigada Municipal, i al capdavant de tots ells a l’Antonio Gómez, amb el qui he tingut la sort de treballar-hi i passar-hi hores i hores debatent, discutint i millorant totes aquelles actuacions que fèiem des de MOSMA, ara Serveis Urbans i Parcs i Jardins. També mencionar a tots els agents de la Policia Local, amb els qui vaig tenir la sort de compartir-hi quatre anys de vivències, preocupacions, millores i entendre que la seva feina és bàsica i del tot necessària per la vida de Sant Cugat. Vivències com a Director d’Àrea que finalment en aquest mandat les he tingut com a regidor d’Esports, orgullós per la feina feta i per la dedicació que en tot moment l’equip d’Esports i jo mateix hem intentat posar-hi durant tots aquests anys. Agrair per tant al meu partit Unió Democràtica de Catalunya i a la Federació de CiU per la possibilitat de fer-ho possible. Anys viscuts amb companys de feina que en alguns casos han esdevingut amics, i que inclús en un cas concret ha esdevingut la parella de la meva vida. Sóc un gran defensor de la persona, i puc assegurar que en aquest ajuntament he tingut la oportunitat de treballar amb grans persones. Vull mencionar molt especialment al Secretari General, en Josep Maria Rigau, al qual ell sap que li tinc gran estima i admiració. Agrair la paciència dels meus més propers col·laboradors en aquest trajecte, i sense ànim de deixar-me a ningú, mencionar al Víctor Martínez, amb el qual varem entrar quasi al mateix moment, solters i joves, i que avui ja som pares de família, no tan joves, però igual de feliços, junt amb un grup que avui forma un eix important de l’ajuntament amb la Nel·la, la Gemma, la Pamen, etc. Mencionar també a l’Àngel Pastor, sots-inspector i que em va ajudar molt en l’etapa de Seguretat Ciutadana, i mencionar també molt especialment a l’equip d’Esports, i al capdavant d’ell, el seu director, en Xavier Codina, pels debats, sabiduria, dedicació i unió que ha aconseguit en tot l’equip i constant esperit de millora en la seva feina. Avui també vull recordar especialment en Pau Villòria, el gerent, qui va saber unir a tot un equip de directors i que he tingut la sort de tractar-lo com a director i posteriorment com a regidor. Gràcies Pau. No vull acabar sense agrair també a l’ex-alcalde Joan Aymerich la confiança que va tenir en mi alhora de conformar aquell equip ara farà 16 anys per tirar endavant el projecte de CiU, així com a l’ex-alcalde Lluís Recoder qui em va


incorporar com a regidor, i del qual he pogut aprendre molt, moltíssim, de la gestió política a nivell local. Gràcies Lluís. Mencionar a tots els regidors de l’oposició i als partits que representen, pel respecte que sempre m’han tingut, i que jo sempre he intentat correspondre’ls. La meva gratitud i menció especial cap a ells. Diuen que als amics no cal agrair, però per tancar la intervenció mencionar finalment en Jordi Ferrés, sense el qual jo avui no estaria aquí, i a l’amic Joan, Joan Recasens. Gràcies Joan. Us desitjo als qui seguiran al capdavant del govern els millors encerts i els millors èxits, i si em permeteu escombrar cap a casa ..., que aquests estiguin encapçalats per l’actual alcaldessa Mercè Conesa. Moltes gràcies. . TINENT D’ALCALDE SR. JORDI JOLY, DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Moltes gràcies alcaldessa, avui ja està, l’últim Ple, l’última intervenció, pensava què podria fer perquè el principal partit de l’oposició estigués satisfet, per exemple portar-li un expedient de modificació pressupostària, però no podem perquè com que tot està tan net i tan ben portat que ara ja m’he quedat sense l’última carta i sense l’últim comodí. Bromes a part, a mi m’agradaria posar esment en que he tingut la gran sort com tots nosaltres en totes les intervencions que m’han precedit de deixar clar que hem format part i formem part, els que continuareu per descomptat, encara donant més impuls a una institució i a una organització que s’ha liderat i es seguirà liderant des del compromís, des de la professionalitat i haver estat amb uns companys i un lideratge que sobretot ens ha imprès coratge, valentia, valentia per tractar de fer una política que no és aquella política que puja a l’ona dels esdeveniments i surt tan bé com pot, sinó que tracta de ser aquella política que vol conduir realment el vaixell i que vol portar-lo a bon port. Arribem fins aquí també amb un recorregut, ara que veig al Xavier Amador em ve al cap les discussions que hem tingut a vegades tot l’equip de govern en aquella sessió de treball on ens vam fer una foto -a mi m’agrada molt la fotografia- i al final d’una aquestes reunions intenses que fèiem d’aquesta nova manera d’entendre el pressupost i de decidir els pressupostos i de veure cap a on vas més enllà de la lluita de recursos, és clar jo sóc qui portava la càmara i vaig fer la foto i en el grup no sortia i no perquè fos el dolent de la pel·lícula, que també podria ser, però realment no sortia perquè estava fent la foto en aquell moment, i algú va dir que ens faríem un regal entre nosaltres, vaig rebre un e-mail que deia: regalarem una foto de la nostra estada com equip allà a on ens vam tancar, i jo vaig dir, ostres, jo no hi era, jo no tinc aquesta foto, perquè la vaig fer jo, però la sorpresa va ser quan algú de l’equip es va engrescar i amb una lleugera tècnica molt subtil de photoshop jo vaig aparèixer allà, però és clar, sortia la meva cara però sortia el cos d’en Xavier Amador, i Xavier jo vaig pensar que això no podia ser perquè sabia que un dia com avui arribaria i ens faríem una foto aquí, i la llàstima és que no m’han posat a primera fila, estava al darrera i només se’m veia el cap, però m’he aprimat, m’he aprimat molt amb la dieta Dukan, no he parat i jo no et diré que et faré la competència però ves en compte! Més enllà d’això aquí jo crec que hem estat i estem en una organització on s’aprèn moltíssim, jo no he parat d’aprendre coses, no us diré que quan vaig arribar


no sabia res, no, un va intentant aprendre coses per tot arreu, però jo estic convençut que el que podem aprendre en una casa i en una organització com aquesta té difícil substitució, no vull dir adéu perquè jo m’emporto Sant Cugat com una bateria, com un armament realment per a fer front a moltes altres situacions i moltes altres complexitats que de ben segur em servirà i molt. Un altre exemple, en el primer Ple municipal de tots em vaig trobar en una situació una mica compromesa, jo vaig arribar amb tota la il·lusió del món i et trobes amb molts debats en política que ja sabeu com va això dels debats polítics, i el Pau Calsamiglia, en un moment donat tot acabant el Ple -i jo resava perquè no em diguessin res perquè no havia tingut temps ni d’entrar al despatx, per tant em podien agafar per molts llocs- i en Pau Calsamiglia va dir: Sr. Joly, on té el PAM?, on és el PAM?, i jo vaig pensar, ostres el PAM, aquí com que treballem amb moltes sigles, i jo no sé què és el PAM, pensava deu estar al despatx però a mi no m’ha semblat veure el PAM, i l’alcalde -conseller ara- em va fer la senya de que em tocava a mi respondre, o sigui que m’havia d’espavilar, i crec que realment en aquell moment vaig prendre una bona opció que va ser dir-li que ni PIM, ni PAM, ni PUM, i en el fons sense saber-ho la vaig clavar, perquè això de fer PAMs sense recursos econòmics i sense lligar-ho amb el pressupost, això va ser com un flash diví de dir que el PAM s’havia de tractar de fer d’una altra manera. Aprendre molt és el que hem passat, uns records del dia a dia amb tots els qui estem aquí que són realment insubstituïbles i que fer política necessita d’organitzacions potents, competitives, ja sabeu que aquest és el meu discurs i que jo sempre hi creuré i crec que aquesta és la gran manera de fer política, és la política real, és la política de fer fer les coses, aquesta organització té un equip humà extraordinari, té molta gent que treballa aquí al darrera amb una vàlua professional extraordinària i que els polítics sovint el que hem de fer és predicar amb l’exemple, ser conscients que per respondre i per estar tan a prop de la ciutadania com realment volem estar cal solucionar els problemes i per solucionar els problemes cal gestionar bé, i cal gestionar amb rigor i totes aquestes coses tan seriotes a vegades que semblen, però que són absolutament indefugibles i que a mi -ja ho sabeu, i jo avui crec que no era el dia o si més no jo no volia marxar amb aquest perfil, com diuen, el tècnic- jo crec amb una política que potser és diferent, que intenta ser molt política a la meva manera però molt política, jo des de petitó vivia a prop d’on viu l’ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, i quan passejava pel carrer amb la pilota als peus, de tant en tant, sobretot si era diumenge al matí, i recordaré perfectament aquell dia, me’l vaig trobar a La Colmena, en la cantonada de Mandri amb General Mitre, on ell compra com a bon català el diumenge el tortellet, i me’l vaig trobar comprant el tortellet de la família i vaig tenir la sensació que al veure’l m’havia de quadrar; ja sé que cadascú tenim la nostra ideologia i com creiem que han d’anar les coses, però més enllà d’això sobretot el que et transmitia era aquest sentiment de rigor, de feina ben feta, jo m’ho vaig creure, em vaig llegir o escoltava aquelles campanyes de “la feina ben feta no té fronteres” i lluny del que molts poden pensar perquè és un perfil tècnic, no és un perfil ideològic, jo sóc molt, molt, molt, molt ideològic, m’estimo molt el meu país i jo vull que pel meu país perquè arribi allà a on ha d’estar, perquè arribi a ser un país lliure com es mereix, per tenir una Catalunya lliure, doncs ens cal ser un país potent, competitiu, que faci les coses ben fetes i aquest ha estat el meu camí i espero que des de Sant Cugat, Jaume, com sovint ens dius i que ens has de seguir dient des d’allà on siguis, Catalunya al cor i Sant Cugat a la sang, o Sant Cugat a la sang i Catalunya al cor, com vulgueu, però en definitiva, només amb una feina ben feta i afrontant els reptes de futur aconseguirem portar el país allà a on es mereix.


Moltes gràcies. . TINENT D’ALCALDE SR. RECASENS, DEL GRUP MUNICIPAL DE CiU: Gràcies de nou alcaldessa, companys, companyes, no patiu, tot i que a algú l’havia amenaçat, que no faré una repassada a cada un dels anys que he format part d’aquest Consistori, tot i tenir records, positius la majoria, i negatius també, de tots i cadascun d’aquests anys. Permeteu dos agraïments per començar, els que ens dediquem a la política -i això ho sabem els que estem aquí i alguns dels que esteu entre el públic, perquè també us hi dediqueu o perquè ens veieu actuar a través d’alguna entitat o d’alguna associació- sabeu que aquesta activitat és impossible de dur a terme si no és amb la complicitat de la família. Per tant en primer lloc vull agrair a la meva dona, als meus fills, el suport que sempre he tingut, la complicitat, la paciència, perquè sinó com deia no hagués pogut estar els anys que he estat servint a la meva ciutat com a membre d’aquest consistori, els que espero seguir servint des de qualsevol àmbit i els que espero servir al meu país, com a mínim aquesta legislatura, des del Parlament. Per tant moltes, moltes gràcies. En segon lloc agrair a Unió Democràtica de Catalunya, a Convergència i Unió i als ciutadans de Sant Cugat l’oportunitat que m’han donat de treballar, de servir, a la meva ciutat, al meu poble, al poble que m’ha vist créixer, que ha vist néixer als meus fills i que confio en que, si ells ho volen, els vegi créixer, o en qualsevol cas fer-se grans perquè créixer Déu n’hi do ja el que han crescut. A tots moltes gràcies. Ha estat un honor i un privilegi haver format part d’aquest consistori, consistori on s’han guardat sempre, o gairebé sempre, les formes, on el respecte a les opinions diferents, a l’oposició des del govern i al govern des de l’oposició, ha estat una constant. Un Consistori en que gairebé tots érem, som, conscients de no posseir la veritat absoluta, on gairebé tots hem fugit de dogmatismes, de maniqueismes de bons i dolents. Ha estat un privilegi haver col·laborat, haver posat un granet de sorra, en la construcció, en la definició, del Sant Cugat d’avui. Ha estat un honor i un privilegi haver col·laborat amb dos alcaldes, en Joan Aymerich i en Lluís Recoder, que sens dubte, durant els seus mandats, Sant Cugat s’ha configurat, s’ha convertit, en ciutat, en ciutat admirada i envejada, en model de qualitat de vida, de respecte per l’entorn, en model de gestió, de transparència, d’equilibri, però, sobre tot, i això es veu menys, en model d’atenció a les persones, en model de solidaritat, portes endins i portes en fora. I ha estat un plaer haver compartit el primers mesos de la Mercè Conesa, la primera alcaldessa de Sant Cugat. Estic convençut -ja ho he dit abans- que els ciutadans et renovaran la confiança el proper dia 22 de maig. Quan mires enrere valores en la seva justa mesura, amb la carrega de subjectivitat que es vulgui, el que varen significar per Sant Cugat els anys de govern d’en Joan Aymerich. És una evidència, agradarà més o menys (no cal dir que a mi m’agrada), que el Sant Cugat d’avui es dibuixa, es defineix, entre 1987 i 1999.


Els nous creixements, la urbanització de la Rambla del Celler, la construcció de nous equipaments de tot tipus, el Teatre Auditori per exemple, la creació de Promusa, l’increment constant de les polítiques personals, la creació dels Consells de Districte, etc. etc. etc. I també és evident que aquest model es defineix, es concreta, s’actualitza si es vol, entre 1999 i l’any 2011. La concreció del nous creixements, s’impulsa la urbanització dels districtes, la vianantització del centre, es continua la construcció d’equipaments de tot tipus, socials, esportius, administratius -aquest ajuntament n’és una mostra-, es creen noves centralitats i es segueix tenint com objectiu les politiques socials. És evident que en tota acció humana hi ha encerts i hi ha errors. Vull pensar, n’estic convençut, que els encerts de les accions dels govern de l’any 1987 ençà han estat molt superior als errors i prova d’això és la renovació de la confiança dels ciutadans de Sant Cugat en Convergència i Unió elecció rere elecció, per tant, el balanç col·lectiu només pot ser positiu. Des d’un punt de vista més personal, vull, en primer lloc demanar excuses pels errors que de ben segur he comés, demanar excuses a tots aquells que hagi pogut ofendre, que hagi pogut decepcionar, pel meu caràcter, sovint rondino, els que em coneixen sé que m’excusen, el que no em coneixen tant no tenen per què fer-ho i els hi demano excuses, i altres, malgrat creia que els coneixia o que em coneixien, i potser era així ... no cal que m’excusin, probablement és inevitable tenir decepcions personals, però mai les esperes i quan és produeixen, dolen. He tingut la sort de conèixer, de coincidir, amb gent excepcional, que m’han ensenyat el que és el servei públic amb majúscules, gent que ha deixat empremta a la ciutat i als que col·laboràvem amb ells, exemples del que ha de ser l’acció política, el servei a la comunitat. En moments en que l’activitat, l’acció política no està gaire prestigiada, més aviat el contrari, he tingut la sort de compartir consistori amb companys i companyes de gran qualitat, no professional, que també, si no moral i ètica, gent que ha prestigiat i prestigia l’acció política, que tenen el servei a la seva comunitat, al seu poble, a la seva ciutat, com a únic nord en la seva acció política, puc afirmar, amb orgull, com a ciutadà de Sant Cugat, que la gran majoria, una immensa majoria, dels regidors que han format part d’aquest Ple aquests darrers anys prestigien l’acció política, prestigien la política local, li donen valor. No els anomenaré, la llista seria molt llarga, noms de tots el mandats i de tots el colors polítics. Permeteu-me, però, un record especial per en Gabriel Foix i per en Jaume Tubau, amics i companys de govern, i encara que vàrem coincidir menys temps i les discrepàncies obvies, al recentment traspassat Oriol Nicolau. Finalment, agrair a tots el treballadors de l’Ajuntament la col·laboració, la complicitat, la paciència, i sobretot, la professionalitat que m’han demostrat durant aquests anys, a ells, moltes gràcies.


Voldria mencionar-ne a molts, gent de gran nivell professional i humà, que han fet possible que les propostes dels diferents governs tiressin endavant. Un especial agraïment i reconeixement als que varen ser directors d’àrea amb mi, en Jordi Ferres i al company i amic Xavier Amador, al Secretari General, Josep Maria Rigau, pel seu saber estar i pel seu fi sentit de l’humor, un pèl anglès, pel Pau Villòria, gerent els darrers 7 anys i a la Maribel Anaya, col·laboradora inesgotable des del primer dia amb enorme paciència i capacitat. Molta sort a tots el que marxeu, els que tanqueu una etapa de les vostres vides, o simplement, en feu un parèntesi. I sort i encert -tornaré a dir que més sort a uns que a d’altres per motius obvis- als qui continueu, si els ciutadans ho volen, és clar, treballeu per la vostra ciutat, pel vostre poble, per a tots el santcugatencs i santcugatenques. A tots, moltes gràcies. . ALCALDIA-PRESIDÈNCIA: Permeteu-me unes breus paraules per cloure aquest Ple extraordinari. Avui és un Ple que conté emocions que les hem traslladat i que com alcaldessa vull dirigir-vos i sobretot agrair-vos la tasca realitzada aquests quatre anys i que ens ha dut fins aquí. Gràcies pel bon clima polític que hem sabut, entre tots, mantenir en aquest Ple. Malgrat les diferències polítiques hem sabut prioritzar la constructivitat i les ganes de sumar, en lloc de restar. Gràcies per fer-me fàcil, especialment fàcil, la tasca de presidir durant aquests quatre mesos aquest plenari, l’alcalde Recoder en tenia més pràctica i jo n’he hagut d’aprendre de pressa i corrents. Enmig d’un descontentament amb la classe política, crec que el nivell i el respecte vers l’adversari mantingut en aquesta sala de Plens ens fa sentir satisfets. Gràcies als grups de l’oposició, s’ha d’agrair també la tasca de l’oposició i ho vull fer com alcaldessa. Un reconeixement explícit a la feina feta, no només en aquest Ple sinó també la tasca desenvolupada en Comissions Informatives, en ajut a les entitats, en les aportacions, en les esmenes, en qualsevol iniciativa encaminada a millorar la vida de la gent de Sant Cugat. Gràcies individual a cadascun de vosaltres, als regidors i regidores, perquè les persones importen, i un especial record per les regidores que ens han deixat a mig camí, l’Assun Reyes i l’Aintzane Conesa; també en especial a l’home que calla, en Salvador, gràcies Salvador, ja ho veus, tu ja m’ho deies, jo sóc aquí. Al Toni, gràcies; a la Berta; a l’Àlvar; a la Pilar i al Fernando, us desitjo molta sort en la vostra nova etapa. Gràcies a tots els grups per la generositat política. Moltes de les mocions -i gràcies al diàleg entre els partits- han acabat sent institucionals. I crec, sincerament, que quan això passa la ciutadania en surt guanyant. Gràcies als periodistes i als mitjans de comunicació. Un agraïment també als professionals de la informació que s’encarreguen de traslladar les decisions que aquí es prenen i que acaben afectant la vida dels santcugatencs i les santcugatenques. La vostra tasca és important i també la vull posar de manifest.


Gràcies als ciutadans i ciutadanes que aquests quatre anys han volgut assistir a les sessions de Ple i seguir l’actualitat política, sobretot també als que han volgut venir al Ple i exercir el seu dret a la participació directa, amb les seves intervencions. És signe de bona salut democràtica que els ciutadans i ciutadanes vulguin i puguin passar comptes amb els seus representants polítics. Gràcies al personal de l’Ajuntament, al Secretari i a l’Interventor, al gerent Pau Villòria, a la gerent Carme Oliver, al personal del departament d’Alcaldia, Premsa i Comunicació, per ajudar-me ara a que tot això sigui una mica més fàcil però també al personal de Territori amb qui he pogut compartir molts anys de la meva vida i per tant també a tot el personal municipal. Gràcies a l’equip de govern i a l’equip i al grup municipal de Convergència i Unió, i els deixo per al final perquè com veieu aquest equip canvia molt i per tant tenim moltes persones que avui s’acomiaden. Al Xavier Martorell, l’amic retrobat i la veu pràctica del consistori, un home pràctic i executiu; a la Carmela, la veu de l’entusiasme que ens ha impulsat tantes i tantes iniciatives; a la Marta, la veu serena, confident, la més jove però també la més brillant; al Xavier Amador, l’emotiu desconegut, veieu que avui s’emocionava, gràcies Xavier; al Jordi Joly, la veu de l’exigència, el rigor, també “supertacañón” però amb un gran cor; al Joan Recasens, la veu de l’experiència, et trobarem a faltar; i al Lluís, el mestre i l’amic, Lluís aquesta ciutat t’estima i t’estimarà sempre, t’ho has guanyat. Moltes gràcies a tots per deixar-nos acabar així la legislatura, felicitats per la feina feta, molta sort en el futur, que el diàleg imperi i que els mots ens facin més lliures, tanquem un mandat per obrir-ne un altre i com diu la cançó dels Manel “ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, el futur ja s’escriurà”. Bona sort a tothom! Conclòs l’anterior i essent les 21,14 h, la Presidència aixeca la sessió en el lloc i data al principi indicats, de tot el qual com a Secretari General, certifico.

sessiÓ ple extraordinari 2.05.11 pàg. 1...atès que el vigent reglament municipal especial...

Documents