la política a roma

9
LA POLÍTICA A ROMA Escolàpies Sant Martí Sílvia Montals

Upload: silvia-montals

Post on 21-Jun-2015

770 views

Category:

Education


4 download

DESCRIPTION

Síntesi de la política romana durant la República.

TRANSCRIPT

Page 1: La política a roma

LA POLÍTICA A ROMA Escolàpies Sant Martí

Sílvia Montals

Page 2: La política a roma

SISTEMES DE GOVERN

• El rei prenia decisions amb l’ajuda del senat (format per caps de famílies que l’assessoraven).

MONARQUIA

• Pretén una participació dels ciutadans en el govern de la ciutat. REPÚBLICA

• Un home, l’emperador, decideix sobre els assumptes de govern. IMPERI

Page 3: La política a roma

REPÚBLICA • Senat:

– Màxima autoritat i màxim òrgan de representació. – Hi havia 600 senadors escollits d’entre els que havien

estat magistrats. – El càrrec era vitalici. – Funcions:

• Assessorar els magistrats • Discutir les lleis • Controlar el govern de les províncies • Controlar les finances públiques • Declarar la guerra i la pau

Page 4: La política a roma

• Assemblees (o comicis):

– Només podien intervenir.

– I havia diversos tipus d’assemblees:

– Les seves funcions eren:

• Elaborar iaprovar lleis

• Elegir els magistrats

– Per poder votar s’havia

d’estar present a

l’assamblea.

Page 5: La política a roma

• Magistratures:

– Càrrecs públics que podia ocupar cada ciutadà.

– N’hi havia de diferents tipus amb diferents graus de responsabilitat:

• Eren escollits per les assemblees del poble.

• Tenien un temps limitat: un any (normalment)

• Hi havia més d’un membre per magistratura.

• Per passar a una magistratura de més grau calia esperar entre 3 I 5 anys.

– Els magistrats no cobraven, per tant, eren gent adinerada.

Page 6: La política a roma

–Principals magistratures: • Qüestors: administraven les finances.

• Edils: responsables de la vida municipal (mercats, espectacles, policia…)

• Pretors: administraven la justícia.

• Cònsols: convocaven i presidien el senat i les assemblees. Eren els caps de l’exèrcit.

• Tribuns de la plebs: defensaven la plebs contra els abusos dels cònsols I els pretors.

• Censors: s’encarregaven del cens.

Page 7: La política a roma

Un ciutadà és registrat pel censor.

Relleu de l'altar de Domici Ahenobarb.

Musée du Louvre, París (S.G.)

Relleu de l'Ara pacis d'August que representa els senadors.

Page 8: La política a roma

• Els ciutadans romans podien participar en la

política de la ciutat a través de les assemblees o

comicis que eren controlades per dirigents polítics.

– Candidat:

• Tot ciutadà pot presentar-se a candidat a unes eleccions. Requisits:

– Limitació d’edat per càrrec

– Residir a la ciutat de les eleccions

– Acreditar solvència econòmica

– Tenir una feina honrada (no era honrada: actors, enterramorts…)

Page 9: La política a roma

• Qualsevol que es volgués dedicar als afers públics havia de fer: – Primer: el servei militar – Segon: seguir el seu

cursus honorum (carrera política) exercint les magistratures en aquest ordre: • Qüestor, edil, pretor i cònsul