1. Organitzaci poltica a Roma 2. Organitzaci Poltica durant la Monarquia a Roma La primera forma de govern que va tenir Roma va ser la monarquia, durant ms de dos segles va ser governada per reis elegits amb carcter vitalici. El primer dels quals va ser Romul 3. rgans de poder El govern estava format per tres poders. El primer d'ells el rei, que era el cap suprem del govern, l'exrcit i la religi. Era elegit en els comicis per les cries. Moneda de l'poca de Tarquini el superb 4. rgans de poder L'Assemblea del poble, que constitua el poder legislatiu, integrada pels curiones, estava formada per patricis, que s'encarregaven d'elaborar les lleis, nomenar els magistrats i decidir la pau o la guerra. 5. rgans de poder El Senat, o Consell del rei, format pels pares o caps de famlia patrcies. Aprovava o rebutjava les lleis elaborades per l'Assemblea. 6. Imperi de Roma (27 aC-476 dC) Entre els anys 14 i 68 els hereus d'August, es van succeint en el poder: Tiberi, Calgula, Claudi i Ner. Aquesta successi dinstica es va veure interrompuda per la guerra civil que, l'any 68, es va lliurar entre els tres emperadors que governaven en aquest any. Aquest primer perode de crisi que viu l'Imperi ser superat pels Flavis. 7. Organitzaci poltica durant la repblica (509 27 a.C) LaRepblica de RomaoRepblica Romanafou el perode de la civilitzaci romana en qu la forma de govern era larepblica. Aquest perode va comenar amb l'expulsi de l'ltim monarca el510 aCi va acabar amb la subversi, per mitj deguerres civils, i la instauraci de l'imperi Rom. La data precisa de la fi de la Repblica s subjecta a interpretaci; algunes propostes sn la designaci deJuli Csarcom a dictadorvitalici (44 aC), labatalla d'Actium (2 de setembrede31 aC) i la data en qu elSenat Romva atorgar aOctaviel ttol d'August (16 de generde27 aC). Una caracterstica del canvi va ser que l'administraci de la ciutat, i els seus districtes rurals, va quedar regulada en el dret d'apellar al poble (ius provocationis) contra qualsevol decisi d'un magistrat concernent a la vida o a l'estatut jurdic (asput). L'administraci executiva va quedar dotada d'Imperiumo poder omnmode el qual tenia un origen religis que arrencava del propi duJpiter. 8. Magistratures ordinries Cursus honorum, era una successi de crrecs pblics exercits per persones amb aspiracions poltiques a l'antiga Roma, tant en l'poca republicana com durant l'Imperi. Per arribar a cnsol calia haver passat per altres magistratures, a una edat determinada mnima i amb un temps entre magistratures tamb determinat. Desprs de ser cnsul s'arribava a senador vitalici. Desprs de servir a l'exrcit deu anys, es passava perqestor(mnim 30 anys), edil (mnim 37 anys),trib de la plebs(mnim 37 anys),pretor(mnim 40 anys) i finalment es podia arribar acnsol rom(mnim 43 anys) o censor. A l'Imperi es podia servigintiviramb 18 anys, trib militar amb 20 anys, qestor amb 25 anys, edil o trib amb 27 anys, pretor amb 30 anys i finalment es podia arribar a cnsol (32 anys), prefecte, propretor, proconsul, comandant de legi o prefecte de la ciutat. 9. El Senat Rom ElSenat romfou una instituci de l'antigaRomaque va sorgir com a contraps a la instituci reial. El Senat era un rgan merament consultiu, per com a emanaci del poble, el rei considerava les seves propostes i el convocava sovint. Les seves reunions se celebraven alComitium(Frum) en una sala anomenadaBule. Al Senat corresponia la funci de ratificar totes les propostes importants poltiques o administratives dels cnsols i altres magistrats que haguessin obtingut el vot afirmatiu delcomicisassemblearis corresponents. Quan l'acte havia de ser executat com a part dels deures del magistrat no precisava ratificaci senatorial. 10. Comicis i Assambleas Elscomiciseren les votacions assembleries on es prenien les decisions a l'antiga Roma. El comicis ms antics sn elsComitia Calata, convocats pel rei per solemnitzar certs actes religiosos. El comicis poltics eren aquells en els que votava la poblaci organitzada en Cries (inicialment una cria eren deugens). Es convocaven el24 de mari24 de maigi quan el rei ho considerava convenient. Decidien sobre l'elecci de monarca, assumptes poltics importants i la concessi del dret deciutadania. El convocant presentava una proposta i els ciutadans de la cria amb dret (probablement un vot per cada pare de famlia) la votaven. CadaCriaera un vot i es precisava el de 16 cries (d'un total de 30) per a l'aprovaci. 11. El final de la repblica El poder absolut de Roma, capital de l'Imperi, es va anar debilitant amb el temps. Entre els anys 235 i 300 l'nica prioritat de Roma va ser la defensa de les fronteres de l'Imperi dels continus atacs dels pobles brbars i dels quals provenien imperi sasnido de Prsia. La pressi d'aquests pobles va motivar que l'exrcit assums el poder a partir del 235, moment que es coneix com Anarquia militar i que va durar uns cinquanta anys. Aquests emperadors soldats tenien com a nica finalitat la lluita contra els enemics de l'Imperi. 12. El consell Imperial Lemperador va crear els seus propis funcionaris. Els funcionaris imperials sagrupaven en: El prefecte del pretori: Cap de la gurdia Prefecte de la ciutat: Controlava ladministraci i era la policia Prefecte de queviures: Era lencarregat daprovisionar la ciutat daliment Oficials de la casa imperial