EXCUHSIÜ

LA GARRIGA.

Al sortir de lianiolona-cn lo primer írun de ti lioras del

matí en direcció ú la Garriga, lo Si\ President declara

olierta la sessió, ¡i la r\\ie estaban pre.sents lo Srs. Fiter,

Ambrós (Marsal), Arabia, Canal y l'infrascrii.

Arribarem á la Garriga ahont nos espera va noslre delu-

gat en .losopli de RoaseHii que fou noslre guía, en una de

las mes profitosns de f|iianlas excuríions Iiavem \>vac-

ticat.

l'ocli era de créure tan bou resultat d' unaexcursió

consembliint, essent aixis que havian visitat aquell punt

los mes erudits de nostra Ierra y després d'haversen ocu-

pat particularment nn3tres entuasiastas y laboriosos con-

socis los senyops Hamon Arabia y Solanas y Pero Atsius.

Durant tot lo mati visilarem la ígleaia parroquial, que

res tú de particular; la capella de S. Macari, ca'n Casellax

y ca'n Buayuet*.

Siint Macari es una petita capella situada en lo carrer

deis Banys a! costat de ca'n Casellas; la forma una sola

ñau ab arch apunlat. Molt notable es lo Sant Cristo exis-

ten t ú la esquerra del altar major dessota un senzilI dosser;

es una d' aquellas obras que á pesar de sos defeetes, se

fan admirables a! arqueólech y entussiasman al artisfa per

sa ingenuitat y senzilles. Pertany al.sigle XII y es un deis

bons traballs de serrallería d' aquella época; üáslinia la

coloraina ab que mans profanas lo pintaren; éll es un tini-

bi'e glories per nostre delegat lo Sr. Hosselló qui'l ftu

treurer de la portada ahont encara resta lo vulgar dossei*

de teulas á ti d" evitar alguna bárbara mutilado.

Com molt bé digué lo Sr. Arabía es particular lo pati de

ca'n Casellas próxim á la mentada capella, ab tot no lant

anlich com s' havia cregut. Es d' época molt posterior, en-

car que seguint l'estil de la arquitectura ab que fou con-

fós, motiu per lo que erecb deu pertányer al sigle xvj com

la major part de las casas de laGarriga que casi totas ellas

niostran la fetxa citada en son llindar. Lo dit pali, que

sembla esser abandonat en sa construceió, no guarda pro-

porció en cap de sos archs, no obstant té algunas de las

reglas eurítmicas que treuhen lo mal efecte que podría

produir la desigualtat de sos archs al entrarhi. I.o perqué

d'aytal construcció hipotética s' esplica perfectamenl te-

niiit en compte que á pochs passos naix un rieh manan-

tial d 'aygua termal que en son naixement té 52 graus

centígrados, la que transportada d'alli á las 7 horas con-

serva encar un calor de 25 graus. Curios es en extrem lo

llocli ahont naix dita aygua que fuma y borbolla á mida

que va apareíxent á la superficie. Las tinas ahont avuy al-

tfuns de ta poblució s'hi banyan no son los antichs banys

de la vila, puix es averiguat que foren construidas pera

una de las operacions de moldrer oli. En lo pis superior

poguerem veure alguna porta y finestra d'obra detalla

inult curiosas y origináis. Eixirem de allí pera anar áca'n

tiusquets, amich parlioular d' alguns sócis presenta á la

tixcursió, subjecte que posseheix dua3 armas prehistóricas,

un priapo y una llansa del sigle xvi, objectes tots trobats

á La (iarriga, magníficameiU conserváis y que motta llum

poden donar respecte ú la importancia d" aquell lloch en

altres tcmps.

A domes dit sonyor nos dona novas d'haverse trobat al-

gunas monedas celtas r> romanas d'ur, plata y coui-o no

lluiiy d'alll.

A lft larde nos dingircm á cti n 1 íii'i'cü, al objocte de vi-

sitar la capella de Nostra Senyora del Camí, situada al cx-

iriím del pati. Lo propietari Sr. Rosselló va mostrarnos en

su. casa dos retratos de senyora, alidos enteramont iguals,

jier lo que la tradició diu que eran bessonaa y per eix mo«

tiu I' artista va pintarlos ab aclilut de filar y ab igual trajo,

qu'es bastant curios. Es lo senzill y bonich del sigle passat

que tan bé esqueya á las colradas pagesetas de nostras en-

contradas. Algunas bonicas arcas del aigle svi, oalaixet'as

del W I I I , y un arxiu, donan carácter á n1 aquella espayosa

estancia creyenlso un Iransporlat á una famosa casa pai-

ral del últim segle.

La capella de Nostra Sra. del Camí es unad'aquellasca-

pellas bisanlinas que sempre 'n tenim la ilusió y que may

so troban en realitat; ella es pur reflex d' una época de

gloriosa remenljransa. Es d' una sola ñau 'd& cañó seguit

tenint marcada tendencia á l'arch apuntat; té dua3 ponas

en las i>iirols laterals, qua! gruix es d' un melre just. Una

d'eixas duas portas, la principal, es un iresor arquitecto-

nich y arqueológich del sigle xr, per mes que en Víctor

Balaguer dígui en sas obras que es del sigie ix ó x. Vera-

ment va estranyarims que altre de nostres sócis honoraris

lo Sr. Pi y Margal I en son viatge per Catalunya y sóbrelo t

després de haver visl Canovellas, digagne es pesada aque-

lla ayrosa cimbra sobre dos proporcionáis capitells; no pot

concebirse mes senzillés y gracia en tan pocas ratllas ar-

quitectónicas: la cimbra té per tot adorno"un senzill y beu

traballat en trellás ó mes l>é greca d' admirable efecte, aconi

panyat per los capitells é impostas; lo Sr. Arabía en sa

memoria parlaba d' una inscripció d' un deis capitells, la

que poguerem examinar y que no es complerta á causa d'

unas incisions practicadas posleriorment á la execuciódel

capitell. Avuy poden llegirse aqueixas Uetras de pur ca-

rácter del sigle xi: SCA MAP\"_A y crecli deu interpretar-

se per SANCTA MARÍA. Damunt de la porta resta empo-

trada la lápida sepulcral de marbre blanch d' una filia de

Wifred qual nom es avuy problemáticb, puixsi líelos eru-

difs que a'han ocupat d' ella tots están conformes en que

R&Chixilona, no podem pas cstarhilos quehem tingutoca-

Hiód'examinar'escrupuloaament lamentada inscripció; ella

es baslant malmesa per lo temps y la ma del home, y pre-

cisament lo nom en qfiestió es mitj borrat podent sois

apreciarse ab prou traball y bona combinacióde llums las

següents lletres X1X:::LONI; per lo tant concentre lo men-

tat nom queda un e.spay borrat ahont cap perfectamenl

una silaba, lo nom no es pas complert, y crech que sois

pot aclarirlio la conciensudaconsulta d'undoeument exis-

tent en I' arxiu de la Corona d' Aragó citat perlín Prósper

do Oufarull en la página 12') del tomo primer de la obra

\CUBSIONS ciBMiinc

\(i andiccttíos ,v> Ve finuí lo que ítvuy

KKIH C0MI-D1M1TAT t i DEL-S AMFN UUE 0I1HT VIII CALENDAS

MARTÍ! EIU DCCCCLXXXni ANN1 íl CCCXLV ANSÍ

\ o VIIII KKCNANrr: T.i-nno L o I IEÜK.

I.a lillima d' aquoixns 'duas ratllas sempre s'ha copiat

ef|iuvocada puix a'ha desci'ít aixía lo final: Leodocico reye

y cuín precisament despréa de las silabas f.codo esdevó

molt espay borrat m'inclino á creurer que lo contingut

seria Leodocico filio Karolo rege que cap perfectament en

aquell lloch.

Segons una ñola que conserva lo Sr. Ilosscllú y cita lo

senyor Arabía, darrera la lápida !ii ha uti floratge; y com

la inscripció es de marln'eblancb, igual en tot ais dos res-

tos de columna y fris romans que's conservan dins la ca-

paila, opino r¡ue la (al lápida sería grabada en un frag-

ment com aqueils; no crecli passi molt temps en averiguar

se oixa opínió, puix nostre diligent delegat Sr. Rosselló (é

iiitont de tráurerla d'aquell lloch á fi de que no sia tolal-

ment destruida.

Digna de lloliansa es en estrem la conducta del senyor

Kosselló qui feu posar una tanca de ferro al enfrontd'aquell

linuessin la mulilació comensada en un deis capitells. I.onotable que contó T interior de Nostra Senyora del Camios: lo sepulcro que'e diu esser de la filia de Wifred abom,vegerem aytals venerables despulles; sepulcro que un jomfon cmblanquinat comió restant del interior de la cape-

282 ASSOCIACKJ CATALANISTA.

Ha y quu noslro delegat, ab un acert que I' honra, ha pro-

curtu tornar hi lo primiliu color. Un regular retaule del

sigle xiv al costal del altar dona carácter á aquoll lloch;

uUi'edelas curiositats son los citats restos romana det-

crits per lo Sr. Arabia on sa Memoria; (amijé i>a curiosa la

noticia d' una táuleta ab caráctera bastant moderns que

din aixia: Lo Illuslr'mim Senyor D. JaumeCreusy Marti

¡lisbe de Menorca, Hedor que fou de esia parroquia, ele.

Acabada la visita y traballs fets en la capella de Nostru

Senyora del Cami, nos dirigirem á un bosch próxim ahont

se troban infinitat de restos de cerámica romana, parets,

fragmenta de conglomerat hormigosa, on una área de mes

d' una hora d'extensió. Fragments de cañáis es lo qu<s

mes h¡ ha, com també lo conglomerat y abundant allí 1' ay-

gua, es molt problable que haguessen existit durant la

época romana unas termas ó be alguna opulenta Villa. Lo

senyor Rosselló té comensada una excavació á n'aquell

Mocil que ha donat per resultat, descubrirse lo principi d'

una volta de rierenchs y rajólas y un groa pá de conglo-

merat qu'ea molí possible fos destinat á dipósit d' ayguns,

|>uix no a'hi nota ni una sola pedretade mosáích tan comú

un aylal época. Es molt posible que una excavació en gran

escala practicada en aquell boscb, donaría los mesprofi-

tosos resultáis pera la historia y las arta. Allí mateix

han estat trobadaa alguna» monedas romanas. La situació

d'ai|uell punt es on extrem pintoresca y sos paisalges en-

cisadors.

Xo poden pas desitjarse mellorspunts de viülaqueaquell

típich pont coliert d'eura y herbara acariciat per lo bran-

catge deis arbres próxima á la riera de prop de can Nua-

lart, y I camí del costal, qual frondosa y selvática vegu-

n' R\njRMÓN$ CIENTÍFIC»*. 2B3

lacio forma un verdader arch ab sos ramatges. Acabat

ar[uest, anima mes aqueli paisalge un estany voltat d" ar-

bres que 'a gronxan y reflectan del modo mes poéticb,

dins aquell mirail de las entonacions del firmament. Con-

templanl aquellas bellesas naturals se posa á pioure y

correguerem á xaplugarnos dessola lo portal del Ijarri

de ca'n Nualart, desde aliont copiaren! mía bella h'nestra

gótica de felxa 1358, al costal de la que's veu sortir lo fil

d1 un telefono que passa al llarch del espayós passelj fins á

1.a üarriga. No es pas per esplicada la impressió que'ns

produbí aque¡x modorn é important descubriment al cos-

tatd'aquelia delicada finestra; semblava l'ainistós enllás

del art antich y la civilisació moderna.

Acaba de ploure, y por enire 'ls carregats celalges, sor-

ti I1 arch de S. Marti. Admirant los difei'ents efectea que

produhia la Natura, ab aquells gemats paisatges, nos diri-

girem envers la Doma, situada á la laida d' una mon-

lanya, entre 'ls graus 20 y 40 N. N. O. de La Garriga.

N]olt bon efecte produheix aquella agrupado de la recto-

fetxas, grahons y cementir adjunts. Estavam d' enhora-

bona; al acabar de pujar la escala que porta al cementir é

iglesia, toparem ab un fragment de columna romana es-

triada de marbre blandí. La portada tamljú va sorpen-

drons: lo total es góticb, sos delalls no es possible classi-

tlcarlos en cap ordre d' arquilectura. E3 lo mes original

que imaginarse s' puga; damunt la ogiva en lloch de lus

ayroisas fullas que sois la edat mitja sabe modelar, hi lia

uns adornos que semblan potas informes de Íleo; la ogiva

guarda una dolenta figura representant á St. Esteve en

aclitut do rebrcr lo martiri, L' interior confon á! entrarlii

al) la cmnjilicaiU It arre ja d'estils é irreguiurilats de cons-

trucción».

Examinada á pler s' observa '|ue liavía sigut una igle-

aiela bisantina ab volta de cañó seguil, que en l'any ITrfíu

yfl] ,essent obrers Sagimon Blaneafort, Pere Pellicoi1 y

Antón Hosselló, fou engrandida per lo costal lateral, ahont

bi hauria la fatxada primitiva, construhintse allí la actual

ñau gótica y la portada citada abans. I.a pica do la aygun

beneyta perlany ni sigle xiu; es senzilla en sns lineas y t<>

sois dos originalissimas figuras, I.a Ijaptismal es de! si-

gle xvi, de jaspi, té de relleu en l'enfront Nira. Sra. del

Koser, St. Esteve y St. Jaume.

Lo que verament es molt notable y dijíiie d' atinat es-

tudi, es lo relaulo mojor, obra del sigle MV, represeniant

la vida y martiri de St. Esleve, l'iguras ben proporciona-

das, aclitute dignos y poch exageradas, ropatges bastanl

justos y ben trobadas composicíons, son las qualitala ar-

tísticas d'atjueata obra. En qimnt á la importancia arqueo-

Irigica es notable, puig per compéndrerla,es necesari exa-

minar una per una las innumerables figuras que l'enri-

queixen. I,o guarda polsque conterneja aijueat reiaule lú

graciosameut combinadas figuras de bishes y elegante es

<;uts de Catalunya.

1.a indumentaria té per estudiarhi, desde 'i grosser trajo

del soldat, firis 'I mes delicat y carregat <T adornos de las

mes altas dignitals civils y religiosas. Si es apreciable per

aas taulas, no ho es menys per sos adornos d'obra detalla

puig que 's confonen los mes delicadissims dossors y mot-

lluras entro la foscor, á causa de sa delicadesa.

Com casi tolas las obras d'aquesta classe tó adossat un

ver adefesi, consístent en lo Sa'jr.'iri, de marotU ustil ba.

n1 nxcimsiÓNs CIENTÍFICAS, 285

rroch per lo qual malmeteren una porció do bonichs qua-ílrets. ¡Sempre lo bo hatingutsos adversaria!—Un relauledel sigle xvr, rjue's veu en la ñau gótica, ofereix algunaparliculariíat apreciabie.—TantLa Doma com Ntra. Sen-yora del Camí, teñen la planta cuadrilonga, de modo quaV ábsidB que es semicircular en las capellas é iglesias bi-zantinas, allí es una sola paret plana.

Nos cridaren la atencio, alguns pensaments escrita encaíala, en.lo cemenlír d'enfront la iglesia, los quals pochteñen de vulgar. En una creu clavada á térra s'bi llegeix:Pregueu per mi y prepar'euvos, y en altre lloch diu: A'os-

aneu pensaní que no lio tanca tot In llosa.

Era la hora de posta., quantpassant las tapias del cemen-tir. contemplavain las blavencas montanyas (¡ue esguardalo turó del Tagamanent, banyadas per los darrers raigsdel sol que allá d' allá s'amaga.

Venia la fosca y ja acabada nostre tasca en aquel 1 lloch,emprenguerem lo caml dret á La Garriga.

En lascostums que's conservan á Catalunya, hi voyémno ja la reprodúcelo d'un fet, sinolososteninient d'una tra-dició que's funda en recorta del passat. De nou á deu delve9pre,poguerem veureresplandiplasfogatasde Sant, Joanen las emblanqueadas parets de las caaas de La Garriga.

En diferents punts de la vila, s'alsavan majestuosas fla-maradas que 'ls vehins aiimentavan ab feixos de canyas,En consomblant nit, es un deis espectacles mes origináisquo presencian los habitans del Valles, la fogarada querodeja ¡' enlayrat cim del Tamaganent, formant com áruhenía corono, dintre quals flamas se destaca la iglesia ypoblació, que apar un grandiós castell feudal.

Passarem lo restanl de la nit en la casa de banys no-

menada d' en Marti, fins á la malinada.

A las A horas del mati nos reuníam en lo carrer majnr,

ab nostre soci delegat Sr. Rosselló, r¡ue devia mostrarnos

uns antichs sepulcros en una vinya propia de sa familia,

un parent de noslre delegat á Banyolas Sr. Alsius, ab I'

intent de fer excavacions en lo lloch noraenat la Batalla,

y per fi, una parella de mosaos de la Escuadra que '1 cabo

d'aquell lloch tingué la amabilitat de fernos acompanyar

com á molt práclichs de la localitat.

Quan la fosca l luytantablo nou día, donaba un lude

frescura que las aus y 1 venlitjol feyan mes poétíchs, los

espedicionaris nos dirigiam enverslacapella de St. Cristó-

fol, pujant estrels camins volials de pintoreschspaisatges.

Un xich mes amunt de ca'n Olivero, passant per lo cami

que porta á la ermita de St, Cristófol, 's descobreix entre

la pineda d' espés boscatge un extens panorama. Per la

part del indret de Mitjorn s'exten la carena de montanyas»

que envolta la cornial ciutat de Barcelona; mes ensá lo cus-

tell de Moneada, coronant lo turó á que dona nom; al Po-

nen t en primer terme 's destaca del cel rojench lo Puig-gra-

ciós, y mes enllá lo Munt coronat per I' historien monestir

de Sant Llorens; segueix al mateix indret la filera de mon-

tanyas que obra pas cap al N , al Congost que sembla

arrastrar sas ayguas, entre misteriosos singles; á llevant

M' alsa altiu lo Tagamanent y cap al O., s" ovira la .forma

especial del turó nomenat de la Batalla que conserva re-

corts de la epopeya coneguda en la época contemporánea

per la guerra del francés.

Lo sol tot just dibuixaba nostra silueta en lo camí, quanl

arrivabam á la antigua capella de St. Cristófol de Mon-

n' Bxcimstrtss CIENTIH^AS. 2ST

tengas. Situada dalt d' un turonet al cim de la monlanya

entre pins y las rnnegas parets sobre las que han passat

tanta sigles, son baix campanar, la porta y ábside semi-

eirculars, 1' hi comunican cert especie venerable. Una

tapia al redós de la porta enciou lo cementir ahont la

tradició assogura que en remols temps tenia son ente-

rrament la célebre familia déla Moneadas. Pot ser los dos

sepulcros que restan al costat de la porta, trossejada sa

lapa en forma de prisma y abandonadas á la intemperie y

profanaeió las despullas que enclohuen pertanyen a aque-

lla rassa d' héroes, Plens de respecte entrarem al interior

de lacapella franquejantnoa la porta un fill de ca 'n Oliee-

res, propietari d' aquel! lloch de repós. Una ñau de cañó

seguit y un arch apuntat forman I'interior. ¡Quín plaher

'ns [iroduhí aquell ninxo obert en la espessor del mur

contenint una primitiva imatge bisantina! Tan particular

en sas formas y detalls que be pot dirse que forma época; y

plens do curiositat al girarnos acaba per exagerar nostre

entussiasme un relaule del sigle xm, per desgracia un tan

malmés. Per donar una idea de sa importancia sola vos

diré, que una de las figuras que ab deteniment poguerem

admirar, després de treurerlhi ¡a capade pnlsque cobreix

lo retaule, es eclássica per son dibuix, Lo día que vulga

escriurers la historia del art de Catalunya, no podría pres-

cindirse d' un acabat estudi d' aquell retaule, de lo con-

trari lo travall no sería pas complert. Entre altres cosas

dona lloch á liargas consideracions I1 haverhi en un qua-

dret profusió de gent ab gorros frijis, cosa impropia d'

aquella época. ¿Es que 1' artista abandonan! las rutinarias

tradicións artísticas de la seva edat, ana á estudiar en los

monumento del paganísme que encar avuy nos guian? ],'

28« ASS0C1ACIÓ CATALANISTA

aliar major, obra del siglo \vi, té bonicas figuras ab aca-badas testas, com d' altres n' havem vist en diferentas ex-cursions. Pnjarum ai campanar pera veure si existíalacampana que'I pare del nostre delegat Sr Rosselló, ha-via vist allí ab la llegenda Carolas Magnus me fecit y losmossos de ia Escuádranos digueren que ja fa molts anysuns que feyan moneda falsa las robaron pera ferne pe3-sas de sis. Avuy sois ne resta una, construhida á Orano-McrsperJoseph Palles en 1771.

Iíixint de la capella de S. Cristófo!, k ma esquerra potadmirarse una selvática fondalada, quins arbres do varia-das y capritxosas formas, extenen sas brancas entrellas-santse y formant un bonich conjunt de vejetacío. Assegutsestavam en lo marge que 1' envolta, quant una impressióper demos poética, vingué á sorpendre nostre sentimenf.Entre aquella majestat solitaria, admirant la espontáneamanifestació de la natiiralesa, ohirem ressonar en I' es-pay las armónicas cadensas d' una hermosa veu quemodulava una de las mes tendres cansons populars de Ca-talunya. Lo rossinyol ab sos refilets acompanyava suau-mont la tonada o" un pobre segador, y i" arbreda ab sonlleuger vinclar dona va digne coronament al quadro.

Eran potser las 10 horas del malí quan acabavam lostraballs d' inveatigacío en la mentada capella y devalla-rem per un poelich viarany, fins á una font que dins d' unfrondós bosch naix.

Aquest es lo Uoch ahont cercan deseans en la xafagosamitjdiada los llenyalairea d' aquestos encontorns.

'Aprés d havernos desdejunat y begut la fresca y deley-tosa aygua, anarem al erm d' un bosch próxim, ahontBe'ns digue que alguna volta »' haviantrobat subjectesquo

¡> LXCURSIÓNS CIENTÍFICAS. 28Í)

comensavan á fer excavacións y es fama que hi existeixencossos sants segons !a sencilla gent de las masías prope-ras. Comensarem á excavar y 'h travalls no davan altreresullat que trobar algún fragment de iegula romana y ve-yent que ja era tart dat lo llarch camí que deviam fer perarribar á La Garriga, determinaren! deixar la comensadaexcavació, encarregant á nostre delegat Sr. Rosselló pro-curi veuro los sepulcres que poch temps fa '% descubrirenen una vinya prop de ca'n Oliveros de Montmany, tres deisquals foren tapats altre.volta per contenir encar mortalsdespullas, y com tambó vege de fer alguna excavació en lolloch nomenat la Ilatalla, en lo que 's suposa que en Carlemany tingué una gran acció ab los alarbs, y que avuysens grana esfors encar s'hi troba alguna moneda y altresobjectes d' aytal época.

Retornarem á La Garriga contonls sí, mes no prou sa-tisfets.

A la tarde recullirem los restos romans que lo Sr. Al-sius nos deixá á casa un parent seu, qui també va donar-nos algunas cristallisacions de St. Miquel del Fay. Teníamintent d1 investigar lo lloch conegut per lo Padró objectedela apreciabili3sima Memoria del Sr. Alsius, mes al arribará aquell lloch ja lo tren ab que havíam de retornar eraprop.

Al pujar al wagó tinguerem ocasió de saludar á nostre.delegat de Vich, En Serra y Camp déla Creu, qui 's quedaab nostre consoci 'n Arabia á aquella població.

Ans d' acabar crech del cas resumir lo resultat d1 eixaexcursió. En primer lloeh, son molt de notar duas armasprehistóricas y lo prlapo propia del Sr. Busquets. Las duasarmas son una destraleta de pedra gens comuna, negren-

ca y finíssima y I' altre d' una pedra casi igual, té unaforma á poca diferencia com las eynas conegudas ab lonom de fucoís; lo príapo es de metal I, magnificament con-servando moneda no tinguerem ocasió de veuren mes;per las novas que 'ns en donaren deduhirem serían celtasy romanas. Respecte ala restos de cerámica que 's trobanab abundancia en casi tots los punts de La Garriga, perno esser cansat, dech dir que lo Sr. Alsius estigué inoltjust en sa Memoria publicada a la Renaixensa. Que havempogut calcar la lápida del sepulcre d' una filia de Wifredlo Pilos, ab Jo qual havem vist algunas equivocacions abque han incorregut quants d' ella se n'hsn ocupat. Havempogut admirar la rica porta bisantina tan mal apreciadasemprc. Havem vist La Doma ab son retaule del sigle xivy pica d'aigua beneyta del xn; St. Cristófol de Monteugasab sa notable imátge bisantina tan remota y son retaule delsigle xnr, objetes los me3, inelús lo St. Crist de ferro deSant Macari, que forman época en la historia de Ifts artsen no3tra aymada térra.

Los traballs fets son: FUer; un Criat del sigle xn, de lacapella de St. Macari.—Sepulcre de lafilla d' en Wifred.—Tipos y pila baptismal de La Doma.— Imátge bisantinadeSant Cristófol de Monteugas.—Vista exterior de St. Cris-tófol.— Detalla de la nuestra de can Nualarí.—DetaUs delretaule del sigle XIH de St. Cristófol.

Ambriis.—Copia de la tauleta ab una noticia de NostraSenyoradel Cami.

L1 ¡nfrascrit.—Finestra gótica enfront St. Macari.—

Portada y detalla de Ntra. Sra. del Camí.—Objectes ar-

queológichs de can Busquéis.—Total de la finestra de can

Nualarl.—Trajo del sigle xiv á La Doma—Pica, d' aygua

beneyta del sigle KII.—Ábside de St. Cristofol de Monteu-

gas.—Detalls de! reíanle del sigle xm de St. Cristófol de

dit Hoch.

EL-DALT CANIHELL.