la fulla 108

sumari 32 pàgines

Pàgina 2

( )ACPCMembre de l'Associació Catalana

de la Premsa Comarcal

INSTITUTD'ESTUDISILERDENCS

Fundació Pública de la Diputació de Lleida

Amb la col·laboració de:

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Redactors: Eva Pané VidalFrancesc Ricart MercèLluïsa Solsona Paüls

Han col·laborat en aquest número:Ramon Utgés Jordi EscolàArnau Sebé AMARMila

Premi Humbert Torres 1990

Redacció i Administració:Av. de Catalunya, 64 baixos25332 LA FULIOLA (Urgell)a/e: [email protected]

Impressió: Impre ArtDipòsit Legal: L-524-1982Tiratge: 400 exemplars

la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Número 108Octubre 2007

Època segona - Any XXV Edita:

Han col·laborat a la Pàgina de les Entitats:Llar de JubilatsAssociació de Donants de Sang de l'UrgellC.E. La Fuliola i Boldú

PORTADA

- Temps de pomespàg. 1

EDITORIAL

- Temps de pomes- Pròleg

pàg. 3

TRIBUNA

- 10 anys al calaix- La residència, i ara què?- Una llista d'incompetents

pàg. 4 a 6

ELS VIATGES DEL SOCI

-Nordkapp. Punt i finalpàg. 7 a 9

LA FULLA PELS NENS

- El ping-pong- Passatemps

pàg. 10 a 11

PÀGINA DE LES ENTITATS

- Associació de donants de l'Urgell- C.E. La Fuliola i Boldú- Llar de jubilats de la Fuliola

i Boldúpàg. 12 a 13

PÀGINA DE L'ATENEU

- Xerrada sobre els transgènics- Jocs tradicionals amb les

Festes del Segar i Batre- Caminada de sant Jaume- Cultura a la fresca: Cinema- Cultura a la fresca: Caminada

a la llum de la lluna- 11 setembre- Excursió a Lleida- Excursió al pilar d'Almenara

pàg. 14 a 16

VISIONS DE LA GUERRA CIVIL

- Entrevista a Joan Salapàg. 17 a 19

ACTUALITAT

- Festa Major de santa Anna- Ofrena Onze de Setembre- El ple de Patronat tira enrere una

proposta de gestió privada de laresidència

- XXVIII Festes Segar i Batrepàg. 20 a 21

CULTURA

- Art al Castell del Remeipàg. 22

+ DE 20 ANYS DE LA FULLA

- L'home pertany a la terrapàg. 24 a 25

BIOGRAFIES VISCUDES

- Guillem d'Isarnpàg. 26

CONSUM RESPONSABLE

- Anem a la modapàg. 27

ELS CONTES DE L'ESPARVER

- El bioetanolpàg. 28 a 29

LA LLUFA

- Es troba la causa dels problemesen l'aigua potable de la Fuli

- L'Ermengol contra l'imperitecnòcrata

- Uns pujen i altres baixen- Ira de Déu

pàg. 30 a 31

RACÓ DE POESIA

- Per la constant recerca de noushoritzons...

pàg. 32

editorial

Núm. 108 Pàgina 3

TEMPS DE POMES

Ho reconeixem, en aquest número hem anat una mica fora detrilla, ja que ni som a l’octubre i ni és ja temps de pomes, doncsaquest número sortirà ben bé quan ja serà finals de novembre.

Però estem segurs de que ens sabreu perdonar, és el que tél’amateurisme, a estones lliures i amb una sabata i unaespardenya. I malgrat la portada estava ja preparada per setembreen un intent d’avançar feina, al final se’ns ha quedat totalmentdesfasada.

La qüestió és que volíem parlar en aquesta editorial del tema queés objecte de la portada: del futur de la pagesia. Si hom es para apensar com serà la pagesia d’aquí a vint anys, el panorama que espresenta és molt incert, per no dir una altra cosa.

Potser d’aquí a vint anys l’octubre ja no serà tant un “temps de pomes” tan significatiu i definidor del territori queens envolta; doncs els rendiments de la fruita ja no son el que eren i la competència dels nou productors és forta, ipossiblement caldrà imaginar una diversificació del conreus i de aplicar noves maneres de produir allunyades delmonocultiu extensiu.

Ara bé, qui se’n ocuparà? El relleu generacional no està garantit; si s’ha d’esperar a que sigui la vocació la quedetermini el relleu ho tenim una mica cru…encara que sí que sembla que hi ha molta vocació per incorporar-se altressectors, atrets pel confort i un fix mensual.

La Cooperativa (després Agrounió i més tard Cooperativa d’Ivars) s’ha encarregat de parar el cop amb el serveid’arrendament que ofereix als seus socis, d’aquesta manera s’evita que les terres quedin sense cultius. Però què haguèspassat sense l’existència d’aquest servei fins a la data d’avui? L’actual entitat absorbent de la Cooperativa, que noprestava aquest tipus de servei, n’ha garantit la continuïtat, però fins quan? I si resulta que fent números, la cosa noés rentable?

En fi, la foto de la portada resulta ser un testimoni d’un paisatge una activitat que ha marcat el nostre territori duranttrenta anys o més; està clar que hi haurà un canvi, però cap a on? La recent fusió (per absorció) d’Agrounió per partde la Cooperativa d’Ivars indica una fita, un avís del que ens espera: una nova reorganització, si hi som a temps, delmodel actual de producció agrícola en tots els sentits.

Comentaris a: [email protected]

PRÒLEG per MilaPerò ell no es commou per cap plor ni sávé a escoltar cap argument; li ho impedeix el destí, i és un déu que tétapades les orelles benèvoles de l´home. Talment com una alzina que els anys han fet forta, quan els vents alpins,ara per un costar ara per láltre, rivalitzen entre ells per arrencar-la; un cruixit la recorre, i, amb les sacsejadesdel tronc, un munt de fulles cobreix la terra; lárbre sárrapa a les roques i, tant com la seva copa sáixeca finsals aires del cel, les seves arrels sénfonsen fins al Tàrtar: així mateix l´heroi és colpejat dácí i dállà pels precsconstants, i sent vivament el neguit en el seu cor magnànim; el seu pensament resta inflexible i les llàgrimes lirodolen inútilment.

Virgili, L’eneida, -19 a.C.

Tenia a les mans un tiquet de restaurant per valor de 100

francs francesos. Això no li quadrava. En aquella data,

doncs si que recordava que era bona la data, el lloc que

deia el tiquet no era el correcte. De què devia ser el

pagament d’aquells 100 francs ? El cas es que el que

deia al darrera era cert, “Val per 1 bitllet d’avió...”

estava escrit amb la seva lletra, hi havia la seva signatura,

el nom de la beneficiaria, la data escrita i també la

caducitat... de la facècia.

Eren temps difícils per tots dos. Ella enjogassada en

voler desfer la madeixa per tal de sortir de la teranyina

que la família li estava teixint. Amb diners, ja se sap les

penes no ho son tant...ni tant sols les penes del desamor!.

A ell li fallaven els esquemes de la lògica més racional,

i s’adonava que aquella decisió presa desprès d’aïllar-

se deu dies a Lisboa, li començava a fallar, i això que

només estava al principi del fi ( però llavors això encara

no ho sabia ). Aquell viatge a Paris, ho intuïa finament,

li seria perjudicial. Però ah, sempre ens quedarà Paris,

va dir-se en moments de poca lucidesa mental ! A ella

ni això, com d’altra manera tampoc era conscient de la

influencia que podia exercir en ell. Li calia més actuar

com una OeNeGe, li convenia més fugir amb una bona

causa com excusa.

Ells dos treballaven plegats. La diferencia d’edat no

importava doncs el respecte que es tenien feia superar

les desavinences normals en tota relació laboral. La

qüestió afectiva era mes complexa encara, cada persona

estimula una mena de sentiments que fan que la química

amorosa sigui sovint prou complicada. Aquell vespre

estava destinat a fer un bon sopar amb la colla de

companys de feina que els acompanyaven en aquell fira

a Paris. El fet d’anar a sopar es convertí en un maldecap

pels embussos de l’entrada nord i desprès de massa

temps dins el cotxe, la fam rumiava a les entranyes i

aquell bistró que no era el que pretenien anar, els va

semblar una bona solució per treure el ventre de pena.

Con que els cinc a taula tenien molta gana, el sopar va

ser fluid i animat. El vi també hi ajudà de valent. Quan

ets fora de casa uns quants dies, treballes deu hores

seguides sense ni dinar, vas gairebé sempre en grup, al

cotxe, a la fira, a menjar, a l’hotel... la gent es quan més

es coneix i quan es més fàcil parlar de tot i dir-ne de tota

mena. De la feina, de les xafarderies, els somnis, el que

vols arribar guanyar, els propis sentiments disfressats

de terceres persones, de l’amor, la canalla i... tantes

coses més!

Ningú va saber com, ni tan sols ell ni ella, el cas es que

la conversa de tos plegats va portar a l’assumpte del

matrimoni genèricament, que no al fet de viure en parella.

Allí niaven aus de tota mena: amb gàbia, sense gàbia,

que havien fugit de la gàbia i els que tenien clar que

calia una gàbia i tenir una engabiada. No devia ser en

acabar, doncs s’hauria fet anar el tiquet del lloc on es

sopava. Devia ser entre plat i plat, quan va treure la

papereta de 9 per 4,5 centímetres i va deixar la seva

marca impresa ...” per la Maria quan es casi. Caduca als

10 anys. Dipositari Manel”.

Fa uns dies, deu anys després, va aparèixer sense cercar-

lo ningú, el tiquet i ell es quedà meravellat que no

l’hagués perdut. El dipositari no el tenia, el tenia ell. I

ella no s’havia casat. El dubte era saber doncs si li hauria

reclamat el bitllet en cas de casar-se ? Tanmateix la

pregunta no feia al cas, gairebé la meitat dels deu anys

traspassats feia que ni es parlaven ni es veien...malgrat

que tot just vivien uns cents de metres l’una de l’altre.

Ella continuava en lo seu, la seva feina, això si li havia

augmentat la família. Ell havia plegat en la feina

compartida i s’havia embarcat en altres històries, labors

i fets. Mentre contemplava aquell tiquet s’adonava que

a la millor cap dels presents al sopar se’n recordaven

d’aquella anècdota. O potser si ? Sempre ens quedarà

Paris, va pensar una vegada més...i es va animar en dir-

se que havia de tornar a la ciutat il·luminada on tant bé

s’hi havia trobat... també aquella nit de feia 10 anys. I

del “Val per 1 bitllet d’avió....” va decidir ficar-lo en un

sobre i fer-li arribar a ella, doncs al cap i a la fi, havien

estat durant 10 anys pendents de si es casava o no.

[email protected]

Pàgina 4

tribuna

10 ANYS AL CALAIX

Núm. 108 Pàgina 5

tribuna

El passat dimecres 24 d’octubre el Ple del Patronatva tirar enrere una proposta de l’equip de govern,(CIU i PP) en la que el punt de l’ordre del dia a votardeia: “Moció per la qual es proposa al Ple del Patronatde la Residència d’Avis i Centre de Dia de La Fuliolai Boldu, acceptar cedir la gestió de la Residència auna empresa gestora.” De la votació en va resultar 2vots a favor, 5 en contra i 1 vot nul (3 persones no hivan assistir).

Encara que el resultat de la votació és prou significatiu, ho són molt més tots els fets que van tenir lloc diesabans de la votació, de reunions amb uns i altres, depressions per part de molta gent i el perill de voler fercanviar l’essència del Patronat. Nosaltres creiemimportant que no es perdin els fonaments del Patronat, la necessitat de preservar la seva importància, de novoler que perdi la seva autonomia, i que la Residènciasigui finalment per la cosa que va ésser iniciada: unagestió pública i per a tots els que ho necessitin, enprimer lloc, de La Fuliola i Boldú, i també, pels de laresta de poblacions de l’entorn.

No s’entén que l’Ajuntament no faci front a les sevesobligacions davant del banc... Què es pretén amb això?Inclús durant el mandat amb minoria de l’anteriorAjuntament, es van fer front amb les obligacionscontretes amb el banc... A qui beneficia tot aquesttripijoc? De segur que no a la possibilitat de tenir unagestió pública de la nostra Residència, i aquesta ésuna eventualitat a la que tots ens hem d’oposar, quea estat prou difícil arribar fins aquí, i ara que ho tenimmolt més a prop, no hem de deixar que es puguiperdre l’oportunitat de tenir, per fi, la Residènciaoperativa i en marxa.

Després d’un temps prou llarg sense convocar alPatronat, ens van presentar un estudi de viabilitat (queper cert, va costar 4000¤), un estudi molt negatiu, ique sembla fet a la mida dels de sempre. Un Ple enquè dos membres del mateix Patronat, varen presentarla seva dimissió, degut a les males praxis de tot plegat.I tot davant del representant del banc i del constructor,

amb lo que no es va donar cap bona imatge, ans alcontrari, tot plegat no ens porta a cap cosa positiva.

I ara, amb l’amenaça d’embargament per part delbanc, que en el seu dia havia d’ésser imminent, peròque s’està allargant cada dia, i que no mou als del’Ajuntament a buscar solucions per resoldre aquestamala situació, i a treballar, perquè la Residència i elPatronat no perdin la seva titularitat pública.

De reunions n’hem fet moltes, però a hores d’ara,estem com al primer dia, és a dir: amb l’amenaça delbanc, i amb la pressió del constructor, que com cosamolt lògica, volen cobrar per tots els seus treballs.

És l’hora de posar-nos a treballar, de no perdre méstemps, de mirar que la Residència es pugui obrir elmés aviat possible, però amb aquest pas lent del’Ajuntament, no farem sinó empitjorar més les coses,i sembla que res del que ha passat, fa canviar el pasde les persones que ens estan “governant”.

En definitiva, volem una gestió pública per la nostraResidència, i no ens hem de deixar portar pel camí dela “privatització”, ja que, si és negoci per uns, tambépot ser negoci per la gent del nostre poble, aquesta ésl’única premissa a la que no s’ha de renunciar per ares del món. Esperem dels nostres governants elsuficient coratge i voluntat per fer que la Residènciade La Fuliola i Boldú es pugui fer operativa ben aviat,sense perdre mai la seva titularitat pública. Esperemque estiguin a l’altura del lloc que ocupen, i ja quefins ara ben poc han fet, es posin a treballar, queaquesta és la feina dels que tenen el nostre futur a lesseves mans.

Què passarà amb la Residència? I ara què? Doncs aratoca treballar.

Eva PanéMaria Lluïsa PaülsGrup Municipal Socialista

LA RESIDÈNCIA, I ARA QUÈ?

Pàgina 6

tribuna

Em reclamen l’escrit per LA FULLA, que pel que es veuva retardada, i el cas és, que el meu escrit també està perfer. Anem al gra... Des la meva retirada de la políticam’he proposat per cada numero fer un escrit que parli decom van les coses a la Casa Gran, o de com es fan, o deque no es fa res... que deu ser el cas present, hores d’ara.Darrerament hi ha hagut molt d’enrenou, moltes reunionsdels nostres polítics, molta polèmica... i lluny de donar-los la meva versió, sempre tan interessada, em semblaque lo millor es fugir d’estudi i parlar d’una altra qüestió.

Al mercat hi ha una publicació d’informació econòmicaque es diu EMPRENDEDORES. Al mes de maigpublicava a la secció HISTORIAS (CASI) REALES, unafaula sota el reclam que “Treballar a l’Administració nosempre es la solució”.

Un bon dia dos lleons van aconseguir fugir del zoològic.S’escapaven junts fugint dels seus vigilants. Com quevan veure que hi havia mes possibilitats que no elsenxampessin si es separaven, es van acomiadar i cadascunva prendre un camí diferent. “Bona sort, company degàbia”, es van dir al mateix temps. Tots dos van aconseguirdespistar els guàrdies, però la seva sort fou molt diferent,tal com bé diu aquesta faula que ens parla del tòpic delfuncionari.

Un dels lleons va tirar cap el nord, cap a les muntanyesque rodejaven la ciutat. L’altre lleó va anar cap al sud,en direcció al centre de la ciutat. Van aconseguir estarprop de cinc mesos fugits. I no va ser més temps perquèun dia, el lleó que s’havia amagat a la muntanya va tornaramb la cua entre les cames, tot brut, molt prim, ullerós,desvalgut, magolat... Comença a gratar la porta delzoològic i es dóna tot trist i sense forces per lluitar. Elsguàrdies l’agafen i el tanquen a la gàbia.

El lleó comença a tenir cura del seu aspecte dia rera dia,sempre sense deixar de pensar i trobar a faltar al seucompany: el lleó que havia fugit cap a la ciutat. I... sorpresa! Un dia hi ha fort enrenou a la porta principal. Sis guàrdiesporten ben encadenat a un lleó ben fornit, amb un pelbrillant, amb una musculatura espectacular, amb uns ullsben brillants... era el seu company. L’havien capturat !

Quan el ficaren a la gàbia amb ell, es van alegrar detornar-se a veure i cadascun va explicar la seva aventura.El primer va dir tot plorós: “ Ai, ai.. que trista que es lameva història; vaig anar cap a la muntanya, no hi haviares per menjar, quin fred passava, no hi havia caus ondormir, no hi havia animalons amb qui parlar, només

matolls i pedres, matolls i pedres... Ho vaig passar fatal,vaig haver de rendir-me i donar-me perquè tenia moltafam. Però... i tu ?. Com es possible que arribis amb tantbon aspecte ? Tant gras ! Tant fort! “

El seu amic va sospirar nostàlgicament. “Doncs jo vaigtenir molta sort, vaig córrer pels carrers de la ciutat sensesaber on anar i tot plegat, vaig veure un edifici que hiposava Administració Pública. Em vaig amagar al seupàrking. Cada dia em menjava un funcionari i... allò erade bojos ! Es veu que ningú els trobava a faltar, no hofeien investigar, no em buscaven ni res. Es pensaven queestaven de baixa, o que anaven de compres, que teniendies depressius... que sé jo el que pensaven ? El cas esque jo menjava a cos de rei: dormia en un cotxe oficialque tenien sobrer... Quina vida, noi”.El seu company li contestà: “Però això... es increïble ?I com es que et van agafar ?”L’altre lleó va continuar amb la seva peripècia: “Un diavaig cometre un error esgarrifós, i fou una errada beninfantil. M’havia menjat a dos directors generals, a varissubdirectors...sempre sense problemes. M’havia menjata caps de servei, caps de secció, fins i tot algun Alcaldeque passava per allí... i cap problema ! Però un dia emvaig menjar un auxiliar administratiu. I desprès vaig saberque a més a més de fer el treball de tots, també era el quepreparava el cafè. Van començar a preguntar per ell, queon estava, a buscar-lo arreu, hi va haver una granmobilització. Així fou com em van descobrir i es vaacabar la meva bona fortuna !

Jordi Escolà

Aclariment.- Qualsevol semblança i/o coincidència ambels que fan i desfan a la Casa Gran es pura coincidència,o ganes que buscar-li tres peus...al lleó.

UNA LLISTA D'INCOMPETENTS

Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA

Expenedoria núm. 1

M. Carmen Alarcon Alarcon

Estanc · TabacsObjectes de regals

Núm. 108 Pàgina 7

A S S E S S O R I A

FISCAL • COMPTABLELABORAL • ASSEGURANCES

Av. de Catalunya, 37Tel. 973 570 670Fax 973 570 090

25332 LA FULIOLA (Lleida)

Els tres últims dies es podrien resumir en una solaparaula: S I L E N C I.

Realment i literalment va ser: desfer camí. Inclús varemparar als mateixos llocs que la anada.

Les hores dintre de l’autocaravana ens passaven senseadonar-nos tant als conductors com a la resta d’habitantsde la casa mòbil.

L’única novetat o modificació que varem afegir al nostrerecorregut va ser laú l t i m a n i t d ecàmping: que com al’anada la varempassar vora Dijonperò aquest cop enun altre càmping.Era un d’aquellsc à m p i n g s d ec a r a v a n e s a m bjardinet. Jardinetamb la seva balla, laseva gespa artificial,parterres, cadires demimbre i figuretesvaries de terracota opedra (des de fadesa gossos guardians,passant per nansamb farolets ques’il·luminaven denit).

El càmping estavaamagat al final d’un

camí (camí de terra com els dels trossos d’aquí) rodejatde vinyes que es perdien en l’horitzó. L’entrada estavaflanquejada per tres xiprers a ma esquerra i una casetade pedra que amagava el bar i la tenda a l’altre costat.Les parcel·les eren de terra amb oliveres enormesseparant-les. I al final de tot i amagat per una depressiódel terreny un riu tranquil, sense pressa.

La senyora de la tenda estava reposant els productes deles prestatgeries mentre parlava tot rient amb una senyoragran asseguda als banc de l’entrada. A les taules del bar

NORDKAPP. PUNT I FINAL

els viatges del soci

homes grans asseguts, llegint el diari, jugant a cartes osimple i tranquil·lament mirant. Pares de famílies assegutsa les cadires de mimbre en el seus jardins de gespaartificial. Senyores en hamaques a la vora del riu prenentel sol vigilant els nens que criden i riuen dintre el riu.Nens corrent i jugant per tot el càmping. I una tenda.Una tenda amb una parella treien mig cos d’ella; abraçatsi adormits.

Per que tota aquesta explicació del càmping?

Doncs intento que us poseu en la nostra pell. Per a queentengueu per que varem continuar callats. Per que vamaparcar l’autocaravana i la varem omplir d’aigua callats.Per que varem estendre la roba i rentar els plats del diaabans callats. Per que varem començar a preparar elsopar callats. Per que ens varem fer les maletes per tornsdintre de l’autocaravana callats.

Callats però contents.

Callats per que desprès de 19 dies junts les 24h ja podíemfer i compartir les feines comunitàries sense tenir que

dir-nos-ho. Callats però tranquils. Callats per que sabíemque el viatge s’acabava. Callats per que tots estàvemrecordant trossos del viatge.

Callats per que l’endemà la caravana ja tornava a serdel Felip.

Després de sopar i després de acabar-nos la botella delambrusco vam trencar el silenci. Ens vam despendrede la melancolia del càmping i vam xerrar tot lo que nohavíem dit fins llavors. No teníem pressa, només ensseparaven poques hores d’Empúries; així que vam allargarla nit tot lo que vam poder parlant, rient, jugant i repassanttot el que havíem fet i ens havia passat.

L’endemà tot va ser molt ràpid.

L’autocaravana del Felip, potser com a despedida, ensva donar l’últim ensurt. Pocs quilometres abans d’arribara la Jonquera cotxes fent-nos llums... uns senyora fent-nos senyals que no vam poder entendre des de darrerade la finestra del seu cotxe.

Pàgina 8


Núm. 108 Pàgina 9

Parem a la cuneta. Un munt de cables que sortien ipenjaven del parafangs lateral esquerra. Primer pensamentque ens va vindre a tots al cap: “adéu a la fiança”. Segonpensament que ens va vindre a tots al cap: “esparadrap”.Lliguem els cables en un manyoc d’esparadrap i aquestl’intentem empegar com podem darrera el parafang. Niidea de que eren els cables... el Felip no ho va veure inosaltres ens vam callar com a putes (parlant en plata)així que ens vam quedar amb les ganes de saber que era.

La fiança es la va tornar sencera tot i no veure el manyocde cables empegats sota el parafangs, i tot veient elsprestatges del bany que s’aguantaven per gracia divina,la mosquitera de la finestra del costat del copilot quehavia saltat deu mil cops i estava tota donada, el vidredels fogons tacat per no sabem el que, la porta de darreraque no tancava del tot be i una fusta petada que feia detapa y sobre del banc.

Els pares de l’Auri i la Diana ja ens esperaven. Vamdescarregar l’auto del Felip en cinc minuts i en cincminuts mes ja ho teníem tot carregat als cotxes. El copde porta del maleter va ser com el tret de sortida però

a l’invers. S’ha acabat.

Per mi viatjar es fantàstic. Sempre torno carregat depiles. I no hi ha res millor que veure d’altres maneresde viure per poder valorar la teva i entendre més a lagent.

Des de aquí animo a tothom a viatjar tant com pugui.Dos consells només:-crea el teu propi viatge no t’el deixis planejar; qui millorque tu coneix els teus gustos i manies?-i per viatjar res millor que en bona companyia.

Ah! I una última cosa: tothom que vulgui compartir elseu viatge ja sigui a la quinta punyeta, ja sigui a l’EsplugaCalba que ens el enviï, que nosaltres us el publicaremencantats.

Vinga! Que espereu?! A viatjar!!!!

F.R.M.


Pàgina 10

la Fulla pels nens

EL PING-PONG

A cavall entre l’esport de competició i l’activitat delleure, se’l coneix oficialment com a tennis de taula. Elnom de ping-pong li ve del so que fa la pilota en picara les pales i la taula de joc.

Característiques principals

El ping-pong és un esport de pilota que enfronta dosjugadors o bé dues parelles de jugadors situats a bandai banda d’una taula rectangular dividida per la meitatper una xarxa transversal. El joc consisteix a colpejaruna petita pilota de cel·luloide amb una pala ambl’objectiu que boti una vegada sobre la superfície delcamp contrari de manera que no pugui ser retornada perl’adversari.

Les partides es juguen a vint-i-un punts i en cas d’empata vint punts es juga fins que un dels jugadors aconsegueixdos punts d’avantatge davant el contrincant. Cada cincpunts es canvia el torn de servei i als onze punts hi hacanvi de banda. També es fan partides a onze puntsservint dues vegades cada jugador.

Els orígens

A Anglaterra,e n t o r n d el’any 1890 esva inventar elp i n g - p o n gc o m u n aversió reduïdadel tennis depista amb lasingularitat que en facilitava la pràctica en espais coberts.En un primer moment les pilotes eren de suro i les paleseren folrades de pell d’animal.

El 1926 es va crear la Federació Internacional de Tennisde Taula (ITTF), que va començar a perfilar les normes

en què es reglamenta l’esport, i es va organitzar laprimera edició oficial dels campionats del món amb untotal de set països participants. L’any 1997 la xifrad’estats participants als World Championship, que éscom es coneix el campionat, va arribar al nombre decent una nacions inscrites.

Per això no és estrany que en els Jocs Olímpics de Seüldel 1988 el tennis de taula entrés a formar part delprograma olímpic, en què per una banda els equipsasiàtics com la Xina, les dues Corees, Hong Kong i Japó,i per l’altra banda elsequips nòrdics comDinamarca i Suècia,s ó n e l s m é simportants.

Dins l’Estat espanyolels Països Catalansvan ser pioners en laintroducció del tennisde taula. A Barcelonael 1935 es va celebraru n a a s s e m b l e ad’entitats per crear la Federació Catalana de Ping-pongi al mateix temps organitzar els Campionats de Catalunya.

És un joc tàctic, de precisió i velocitat, que tothom potpracticar, desd’infants fins aadults. Si bé potarribar a ser une s p o r t d ’ a l tnivell, també ésuna act ivi ta td ’ i n t e g r a c i ós o c i a l m o l timportant.

Núm. 108 Pàgina 11

la Fulla pels nens

Si poseu en ordre aquests dotze grups de lletrespodreu trobar dotze noms de bolets.

Els noms compostos que designen elsvuit dibuixos d’aquesta pàgina tenen elsegon component equivocat. Cal refercorrectament aquests vuit noms afegint acada un dels components l’altre que hicorrespongui

Pinetell, molleric, rossinyol, carlet, camagroc,pebràs, gírgola, moixernó, ciureny, rubiola, reig,xampinyó.

PASSATEMPS

SOLUCIÓ:

SOLUCIÓ:

Escuraxemeneies, ventafocs,guardabarreres, escanyapobres,llepafils, arrencaqueixals,escalfacadires.

UN BANC MOLT NECESSARIEn una època en que els mitjans financers (bancs, caixes) ensinunden “d’ofertes” per rendibilitzar els nostres estalvis i per

assegurar-nos un futur ben estable amb els diferents “plans depensions” potser seria interessant ser conscients que nosaltres

els donants, mitjançant la nostra Associació som part i accionistesmajoritaris d’un dels bancs més importants del món, El Banc de

Sang i Teixits.

És l’únic Banc que ens assegura que la sang que pots necessitaravui, demà, en la jubilació o el dia que et faci falta, no et preguntaran lateva aportació, sinó que tindràs tota la que necessitis tu, i també en tindran elsteus familiars, amics, veïns.... i fins i tot aquells que no coneixes. Val la pena invertir en aquestBanc, doncs som nosaltres els que fem que el compte no estigui amb números vermells. És una tasca de tots concienciarals que tenim al costat perquè siguin donants, perquè la sang no es pot fabricar, només es pot obtenir a traves depersones com tu o com jo, disposades a donar-la voluntariament. Amb l’ajuda de tots hem d’arribar a conseguir quedonar sang sigui un acte normal que hauríem de fer cada quatre o cinc mesos.

Des d’aquí dono les gràcies a les 55 persones que van donar sang el passat 28 d’agost, i a totes les que volen fer-hono van poder, així com també a totes les persones que van col·laborar d’una manera o altra per poder arribar a aquestaxifra. Espero que amb la vostra ajuda es pugui engrandir encara més el nombre de donats i que La Fuliola sigui unagran accionista d’aquest Banc. Gràcies a tots.

Carme PieraPresidenta de l’Associació de Donants de l’Urgell

Pàgina 12

ASSOCIACIÓ DE DONANTS DE L'URGELL

pàgina de les entitats

més compromesos amb

les persones i el territori




Sang i Teixits.

És l’únic Banc que ens assegura que la sang que pots necessitaravui, demà, en la jubilació o el dia que et faci falta, no et preguntaran lateva aportació, sinó que tindràs tota la que necessitis tu, i també en tindran elsteus familiars, amics, veïns.... i fins i tot aquells que no coneixes. Val la pena invertir en aquestBanc, doncs som nosaltres els que fem que el compte no estigui amb números vermells. És una tasca de tots concienciarals que tenim al costat perquè siguin donants, perquè la sang no es pot fabricar, només es pot obtenir a traves depersones com tu o com jo, disposades a donar-la voluntariament. Amb l’ajuda de tots hem d’arribar a conseguir quedonar sang sigui un acte normal que hauríem de fer cada quatre o cinc mesos.






Sang i Teixits.

És l’únic Banc que ens assegura que la sang que pots necessitaravui, demà, en la jubilació o el dia que et faci falta, no et preguntaran lateva aportació, sinó que tindràs tota la que necessitis tu, i també en tindran e lsteus familiars, amics, veïns.... i fins i tot aquells que no coneixes. Val la pena invertir en aquestBanc, doncs som nosaltres els que fem que el compte no estigui amb números vermells. És una tasca de tots concienciarals que tenim al costat perquè siguin donants, perquè la sang no es pot fabricar, només es pot obtenir a traves depersones com tu o com jo, disposades a donar-la voluntariament. Amb l’ajuda de tots hem d’arribar a conseguir quedonar sang sigui un acte normal que hauríem de fer cada quatre o cinc mesos.






Sang i Teixits.

És l’únic Banc que ens assegura que la sang que pots necessitaravui, demà, en la jubilació o el dia que et faci falta, no et preguntaran lateva aportació, sinó que tindràs tota la que necessitis tu, i també en tindran e lsteus familiars, amics, veïns.... i fins i tot aquells que no coneixes. Val la pena invertir en aquestBanc, doncs som nosaltres els que fem que el compte no estigui amb números vermells. És una tasca de tots concienciarals que tenim al costat perquè siguin donants, perquè la sang no es pot fabricar, només es pot obtenir a traves depersones com tu o com jo, disposades a donar-la voluntariament. Amb l’ajuda de tots hem d’arribar a conseguir quedonar sang sigui un acte normal que hauríem de fer cada quatre o cinc mesos.




pàgina de les entitats

El club esportiu La Fuliola i Boldú, fa uns dies va començar la nova temporada 2007 – 2008, aquesta es presentallarga pels 18 equips que la composen, cada 15 dies aproximadament juguen el diumenge al camp d’esports municipal. El dia del partit es comença la jornada ben matí, ja que a les 9.45 tenen preparat el esmorzar per la gent que i vulguianar i pels seus jugadors, a les 11.30 comencen el partit, durant la primera part es venen tires per una cistella ambpernil !!! la qual a la mitja part sortegen.

Però no sols fan aquesta activitat, durant l’any en fan moltes més, com poden ser teatre, sopars, loteria, “sardinades”,etc... l’últim sopar que varen realitzar va tenir molta afluència de gent, el van fer el dia 28 de juliol, en el marc dela festa major, i hi eren uns 240 assistents. El sopar va anar d’allò més bé, però la nota alta la va tenir l’activitat quevaren realitzar desprès del sopar, van fer un BINGO !!! la gent s’ho va passar pipa i molts deien que ho tenien querepetir, esperem que ben aviat tornin a organitzar alguna cosa pel poble.

C.E. LA FULIOLA I BOLDÚ

La Llar de Jubilats de la Fuliola i Boldú us informem que aquest mes d’octubrehem començat diverses activitats que son les següents:

- Curs d’iniciació a la informàtica, el dilluns i dimecres de 5 a 7 de la tarda- Curs d’internet, els dimarts i dijous de 5 a 7 de la tarda

Aquests dos cursos son de 24 hores i duraran fins el novembre. A més, hancomençat ja les classes de gimnàstica, amb quatre hores setmanals i fins almes de maig. Properament, si no ha començat ja, es realitzarà un curs demacramé. Convidem a tots aquells i aquelles interessats en tenir cura de lasalut, estar al dia amb les noves tecnologies i als que en definitiva vulguinpassar una estona de lleure fent alguna cosa del seu interés, a participar entotes aquestes activitats organitzades per la Llar.

La Junta

LLAR DE JUBILATS DE LAFULIOLA I BOLDÚ

Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93LA FULIOLA

estilista·tractament capilar·extensionsestètica·maquillatge·depilació

estil9olivia

homedona

XERRADA SOBRE ELS TRANSGÈNICS

El divendres 6 de juliol i com a preludi de les Festes delBatre, el Josep Pàmies, conegut activista del món de lapagesia, ens va oferir una xerrada sobre els transgènicsen la que principalment ens va advertir de la sevapresència en els productes quotidians i el perill quecomporta. Pàmies recentment ha estat protagonista delmedis de comunicació degut al judici al qual ha estatsotmès arrel d’una protesta en contra dels transgènics.Agraïm al Josep la seva presència desinteressada i a lajunta del Segar i Batre per la cessió de l’espai de l’eraque sempre resulta tan idoni per a les activitatsestiuenques.

JOCS TRADICIONALS AMB LES FESTES DELSEGAR I BATRE

Encetant un marc de col·laboració amb les Festes delSegar i Batre, el diumenge 8 de juliol pel matí s’organitzàuna gimcana de jocs tradicionals. El palet, saltar corda,arrencar cebes, el mocador… foren alguns de jocs queen el seu dia també van gaudir els postres padrins i queaquest dia es van encarregar de mostrar el grup de jovesde l’Ateneu. Tots els participants varen tenir un obsequii una medalla: són els avantatges de la participació!

CAMINADA DE SANT JAUME

El diumenge 22 de juliol fou el triat per commemorarla diada de Sant Jaume a la nostra manera: fent unacaminada des de Tàrrega fins La Fuliola reseguint laruta del camí de Sant Jaume. A diferència d’altres anys,el temps va ajudar a no fer la caminada tant feixugadegut a la calor, una petita treva en recompensa alscaminadors soferts.

Pàgina 14

Julita

Flors

Art F loral

Bodes - Corones

Plantes - Ceràmica

Objectes de Regal

C/ Dr. Rius i Tarroja, 325332 La FuliolaTel. 973 57 00 75Mòbil 659 11 74 02

pàgina de l'ateneu

El Josep Pàmies conversant a l'acabar la xerrada.

Jocs tradicionals a l'Era, arrencar cebes.

Els partipants a la Caminada de Sant Jaume.

CULTURA A LA FRESCA: CINEMA

Noche en el museo és la pel·lícula que s va poder veureenguany a l’edició de cinema a la fresca el 18 d’agost.Això si, amb una pantalla de cinema com déu mana, quedegut al seu cost vam haver de fer cobrar una micaentrada per sufragar part de les despeses per a aquestaedició de luxe del cinema a la fresca.

CULTURA A LA FRESCA: CAMINADA A LALLUM DE LA LLUNA

El trajecte aquest any el vam fer ben bé a les fosques,doncs el cel estava tapat i inclús fa fer algunes gotes quevan refrescar la nit. Als dipòsits nous ens esperava laxocolata el pa torrat, que ens van servir per fer unabaixada amb més energia i arribar a La Fuliola passadala mitjanit.

11 SETEMBRE

Un any més, l’Ateneu cita a tots aquells interessats apassar la jornada de la Diada Nacional de Catalunyaamb la seva proposta de celebració.

Es tracta de fer una excursió en bicicleta pel matí peracabar-la al monument de Lluís Companys al Tarròs.Després, a l’era del Segar i Batre, entaulats per degustaruna paella elaborada per l’Angel Bortoló, que tothomse’n va llepar els dits. Així dóna bo celebrar diades.

EXCURSIÓ A LLEIDA

Enguany la ciutat de Lleida celebra la capitalitat de laCultura Catalana, i l’Ateneu, com que està molt al casde totes aquestes qüestions va decidir fer-ne una visitael diumenge 23 de setembre. Al matí es va fer una visitaguiada per la Seu Vella, fins i tot, els més valents vanpoder pujar fins a dalt de tot de la torre.

Dinar en un restaurant vora del riu Segre, per desprésenfilar cap al Parc de la Mitjana, on ens esperava la guiaque ens va acompanyar per tot el recorregut del parcamb les explicacions més que convenients. Per sort, eldia va acompanyar i la jornada fou d’allò més agradable

tot entrant a la tardor.


pàgina de l'ateneu

La paella de l'onze de setembre.

Ofrena al monument de Lluís Companys.

Excursió a Lleida.

Pàgina 16

pàgina de l'ateneu

TRULLOLSÒ P T I Q U E S

Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal)Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA

Av. de Catalunya, 42Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

EXCURSIÓ AL PILAR D’ALMENARA

Els de la Secció Esportiva de l’Ateneu volem que sigui una tradició començar la temporada de caminades ambla del Pilar d’Almenara l’’ultim diumenge de setembre. Ens agrada anar al Pilar, que aquest cop ho vàrem fercap bastant per dret a través del barranc; la baixada, méssuau, ens permeté de gaudir d’una tornada molt agradablepels volts del migdia.

***

A l’octubre varen començar diversos cursos, us en femressenya per si encara us hi voleu apuntar:

-Gimnàstica de mateniment, els dilluns i dijous de les21.30 a les 22.30 al gimnàs de l’escola. Fins al juny.

-Batuka, els divendres a les 21.30 també al gimnàs del’escola, i durarà fins tot el novembre.

El curs de ioga començarà al novembre, i es realitzaràal Local Petit del Poliesportiu, els dimarts.

A punt d'arribar al Pilar d'Almenara.

Continuem amb les entrevistes a gent del nostre pobleque va viure la guerra civil de prop, aquest número ésel torn del Joan Sala Tarroja que va estar al front delPirineu. Aquí el teniu:

“Servidor sóc en Joan Sala Tarroja, nascut a la Fuliolael 1919, els meus pares eren Francisco Sala Esteve, deMontclar i la meva mare, Trinitat Tarroja Ramellachs,era de La Fuliola.

L’any que va esclatar la guerra, jotenia 16 anys.

L ’ a n y1938 em van cridar a files, tenia 18anys doncs era al març que em vancridar i no complia els 19 finsl’octubre; amb la meva estaturabaixeta encara semblava més crio delque ja era. Primer ens vam haverd’anar a presentar a la Caixa deReclutes de Lleida i d’allí ens vanportar cap a Mollerussa, hi vam estarun temps fins que ens van portar capa Manresa. Allí vam estar unatemporada als “paños” de Manresai després ens van portar a un convent.Com que el front ja havia passat del’Ebre al Segre, ens van portar finsa Calaf en tren, on vam passar la niti l’endemà uns camions ens van

portar fins a Sanahuja i d’allí al Castell de Ribelles, onens hi vam estar fins que ens van portar al front, alPirineu.

Mentres vam ser al Castell de Ribelles, recordo bé queva ser quan van bormbardejar La Fuliola, que fou al’abril del 38. Només pensavem en poder anar a LaFuliola tan aviat com podiem i saber si els meus pareshavien anat a Cabanabona, vora Agramunt. Així que

quan vam passar prop d’aquí ens hi vam atansarjuntament amb d’altres companys del poble;vam veure el poble tan desolat quan abanshi havia tot aquell ambient de la gent... aranomés hi havia la presència de la guerra.Només ens hi vam estar l’estona justa perveure la família i tornar a la nostradestinació.

D’allí ens van portar al front, al Pirineu,ens van donar un fusell i ens van inclourea la 143 Brigada, 4rt Batalló, 3eraCompanyia. Llavors el Pirineu no eracom ara, amb tot de carreteres, allí

només hi passaven cabresmonteses i jabalins, el menjarens l’havien de portar ambmulos, i ens donaven un xuscoper tres. La gana ens feiacórrer: jo mateix m’entreteniaal bosc per arroplegar unamica d’herbes per barrejar-hoamb el que ens donaven...

Així vam estar del maig aljuliol, que va ser quan ens vanportar a fer un atac per arecuperar unes posicions quehavia perdut l ’exèrci trepublicà, van ingressar elnostre batalló a una altrabrigada. Allò va ser horrorós,perquè després de caminar totuna nit i tot un dia, vam tindrel’atac el 24 de juliol, la vigíliade la Festa Major de La


visions de la guerra civil

ENTREVISTA A JOAN SALA

Carta enviada des de la pressó de Valladolid.

Fuliola. Recordo molt bé que allò va ser undesastre perquè l’exèrcit de Franco estavamolt ben posicionat i nosaltres vam haverde saltar al descobert i hi va haver unainfinitat de baixes. Més ben dit, dels quehi vam anar pocs hi vam tornar amb vidaperquè l’estesa fou horrorosa....

Després d’allò ens van fer baixar el 28de juliol fins a LesVentoses. El fetd’haver sobreviscut a aquell atac i serprop de casa, ens semblava que

tornàvem aviure. Li vaig comentar al capitàde poder anar al La Fuliola, i vam quedar que hi anirieml’endemà. Hi vam anar a peu, passant pel Canal gran iper Castellserà, tots vam tindre molta alegria de poderser al poble ni que sigui per un dia.

Després ens van tornar a destinar al Pirineu i hi vam seruna mesada, fins que vam tornar a baixar per lesGarrigues, a Juncosa, un mes més, del setembre al’octubre. Recordo que en aquell temps en va vindre aveure la meva mare, amb aquell entusiasme per veureel seu fill, recordo que jo estava de guàrdia allà en unaera on estàvem destinats i em van canviar la guàrdia perveure la meva mare i poder-nos abraçar, ja que teniesaquella inquietud de no saber del cert si tornaries a casa.

D’aquí vam baixar fins a l’Ebre a la desembocadura

Pàgina 18


Carta enviada des del camp de concentració de Medinade Rio Seco (Valladolid).


Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida)Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: [email protected]

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA• INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS• PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS• EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS• INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI


amb el riu Segre, aMequinensa, i al gener del39 ens van portar aTarragona per defensar-la,però va caure en mans del’exèrcit de Franco. Aquellmateix dia quan es va ferfosc, després d’estar tot endia corrent per defensaTarragona, vam anarcaminant fins al Vendrell,(30 quilòmetres) vampassar tota la nit caminant,era el 16 de gener.L’endemà en tornen a portar a primera línia, aTorredembarra, i allí, després d’atacar tot el dia ens vanfer presoners i en van tancar al castell d’Altafulla.

L’endemà ens van portar a Tarragona i d’allí al campde concentració del Canal, a Medina de Rio Seco,província de Valladolid. A camp de concentració no hovaig passar del tot malament, vaig poder escriure a casa,doncs ja era territori dels nacionals des del 8 de gener,per demanar-los que m’enviessin diners i poder comprarmenjar. Recordo que en van enviar 25 pessetes, i que alcap de dos dies d’haver-les rebut em van cridar a laclassificadora per pendre’m les meves dades i que desprésde declarar vaig comprar un quilo de figues i un pa. Emvaig fumbre un tip! Encara em quedaven unes 23 pessetesi dos companys més i jo vam pensar de dir-li a un guardaque tenia contacte amb l’exterior de a veure què lisemblaria de portar-nos gènero de fora i li va semblarbé (com que anava amb capó s’ho podia amagar bé).Així que el primer que vam fer és comprar una saca depa, no sé quants pans hi haviem, els vam comprar a 60

cèntims i el vam vendre a 2,50pessetes; així que vamcomençar a doblar el capitali vam anar comprant méscoses: rajoles de xocolata (lescompràvem a 75 cèntims i lesveniem a pesseta), membrillo,formatge, tabaco... (a qui enscomprava tabaco , com quehi havia escassetat de paperde fumar li donàvem unsquants papers). Així queanàvem pels barracons del totel camp, i pensa que hi havia

5.000 o 6.000 persones, cridant: Chocolate! Chocolate!Hay pan! Tabaco! Però igualment havia d’anar una micaal tanto, perquè els vigilants del camp això no volienque ho fèssim. D’aquesta manera vaig poder guanyaruns quants cèntims i va durar des del gener fins a l’abril,que em van tancar a la presó.

La presó estava a les cotxeres de Valladolid i m’hi vaigestar fins a finals d’octubre, que em van portar a Balaguerem van fer declarar.

Al cap de 15 dies d’haver declarat, em van deixar enllibertat provisional i vaig poder venir aquí al poble.Però a l’abril de 1940, ens van fer un judici juntamentamb dotze companys més i vaig aconseguir llavors lallibertat definitiva.”

Entrevista realitzada el 29 de setembre de 2004

Joan Sala durant l'entrevista.

EL PLE DEL PATRONAT TIRA ENRERE UNA PROPOSTA DE GESTIÓ PRIVADA DE LA RESIDÈNCIA

El passat dimecres 24 d’octubre, el Patronat de la Residència havia de decidir sobre una proposta de moció per laqual es proposava traspassar la gestió de la residència a una empresa privada. La votació fou secreta i es decantà ensentit negatiu, dos vots a favor, quatre en contra i un de nul, haven de comptar que del total de membres del patronaten faltaven tres en el moment de la votació. Per aquesta qüestió, el poble i la residència ha estat notícia als medisde comunicació, doncs la proposta presentada ve derivada per unes reunions prèvies amb el banc i el constructor

creditors, en les quals feien palès que se’ls hideu una quantitat important de diners i planejavauna amenaça d’embargament sobre la residència.

Els membres del Ple que feren ús de la paraulavan remarcar la inactivitat i nul·la iniciativa perpart dels membres de l’Ajuntament així com laprecipitació dels esdeveniments que van donarlloc a la convocatòria del ple. Per la seva banda,l’Ajuntament incidia en la manca de recursoseconòmics per tirar endavant el projecte tal comestava planificat.

Malgrat això, la decisió del Ple de Patronat hade ser ratificada per un Ple de l’Ajuntament,segons indiquen els estatuts del patronat.

Pàgina 20

actualitat

OFRENA ONZE DE SETEMBRE

A l’una del migdia tingué lloc una ofrena al monument de l’onze desetembre organitzada per l’Ajuntament, seguidament es va oferir alsassistents un refrigeri a Local Poliesportiu.

FESTA MAJOR DE SANTA ANNA

Els dies 26,27 i 28 de juliol es celebrà la Festa Major de Santa Anna. Al llargd’aquests tres dies se succeiren concerts i balls de festa major, concertd’havaneres, recorregut de caça, sopar popular amb bingo i un parc aquàtic,sense descuidar-nos de la missa major el dia de Santa Anna.


actualitat

XXVIII FESTES SEGAR I BATRE

En plena feina.

L'esmorzar del batedor també

forma part de l'espectacle.

Les del bòlitjugant a

palet.

Exposició d'eines

en miniatura pel

batre.

Les segadores.

La multitud observant la màquina de batre.Exposicióde pinturespel segar.

Pàgina 22

Des del mes de juny d’aquest any el celler del Castell de Remeicompta amb una nova instal·lació: es tracta d’una galeria d’artcontemporani, ubicada a una sala adjunta a les dependències dela botiga.

El naixement d’aquesta instal·lació fou casual, tot i que la direcciódel celler ja feia temps que donava voltes a donar una utilitat ala sala, tot començà arrel de l’afició a la pintura que tenia undistribuïdor de la bodega, al qual se li va plantejar de fer unaexposició pictòrica. L’experiència fou prou bona i és en momentquan un marxant d’art es posa en contacte amb la direcció delceller per tal de proveir amb una certa regularitat d’obres d’artcontemporànies.

Actualment s’hi exposen uns quadres de l’artista Richard Solstjänafins el 4 d’octubre, tot i que l’exposició es complementa ambunes escultures de que formen part de l’exposició anterior deMiguel Angel González. Hi tenen cabuda tant autors novells comconsolidats. La galeria d’art està oberta en els mateixos horarisque la botiga: de dilluns a divendres de les 9 a les 13:30 i de14:30 a 18, els dissabtes de 16 a 19:30 i els diumenges de 10 a14 hores.

Aquesta nova activitat del Castell del Remei, tot i que en lagestació és casual, correspon a una voluntat de voler ampliar elsaspectes del celler més enllà de la venda de vi, doncs havent unentorn agradable que propicia quedar-s’hi una estona, es dónade possibilitat de concertat visites guiades a grups i es donencabuda a que s’hi organitzin activitats de lleure.

Amb aquesta iniciativa, l’entorn guanya un nou espai cultural,per poder gaudir, en aquest cas de cultura contemporània.Benvingut sigui.

Eva Pané

cultura

ART AL CASTELL DELREMEI


publicitat

Pàgina 24

+ de 20 anys de la fulla

Enguany el Premi Nobel de la Pau se li ha concedit a l’ex-vicepresident dels EE.UU., el Sr. Al Gore. Es veu quedesprés de passar 8 anys com un dels homes mes poderosos del món, li va venir de sobte la consciència ambiental,segurament en veure les atrocitats que des del seu país i des del seu Govern s’està practicant.Al número 16 de LA FULLA, de juny de 1985, es reproduïa la carta que el cap indi Seetle, dirigia al gran cap blancde Washington. Vint-i-dos anys després segueix sent prou vigent.

Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)

MoblesCarullaC


+ de 20 anys de la fulla

Opina, suggereix, queixa’t, explica, proposa, expressa’t!

Sàpigues que ara ho tens més fàcil, La Fulla té un nou mailon podràs fer-nos arribar les teves opinions per a que lespubliquem. Apunta-te’l:

[email protected]

Pàgina 26

biografies viscudes

GUILLEM D'ISARN

M’agradaria ser fidel a la realitat de la Historiadel nostre poble i no malmetre pas la vida delsseus protagonistes. Podia començar per una altrapersona, però he cregut convenient fer-ho perla figura que ens ocupa, signe d’identitat pernosaltres.

Molt poca cosa sabem d’ell si no fos, que l’any1980 es van fer les celebracions dels Nou Seglesd’Història del nostre poble.

Segons l’historiador Josep Lladonosa i Pujol,aquest personatge fou un vassall Fidel al comteErmengol IV, tenint molt protagonisme dins laconquesta i l’expulsió del Mascançà de sarraïns.La donació de La Fuliola, és un document atorgatd’Ermengol IV a favor de Guillem fill del comteIsarn I de Ribagorça, donat el dia 8 de generde 1080.

El seu territori era, segons descripció literal: “un ermnomés habitat per bèsties ferotges”.

Guillem era fill de Isarn I i d’una concubina sevaanomenada Garsenda. Sembla ser que Isarn morí lluitantcontra els sarraïns a la batalla d’Albesa.

Guillem, era a la cort del comte Sanç Garcia de Castella,parent seu, quan fou cridat a governar el comtat per laseva tia Toda, en restar vídua del comte Sunyer I dePallars. Guillem va morir assassinat pels aranesos.

La quadra de La Foliola va créixer de poquesconstruccions a tenir-ne unes quantes a la mort d’EnGuillem, encara que no eren les construccions de la vilaclosa, tal i com l’entenem ara, si no que estaven fetesamb palla i fang.

Avui, repeteixo, gràcies a la celebració del IX Centenaride la fundació de La Fuliola, i als que ho van fer possible, podem conèixer millor i recordar la figura d’En Guillemd’Isarn i també els nostres orígens.

Té el seu nom una plaça al poble i també el Col·legiPúblic del nostre municipi.

A partir d’ara i dins l’apartat de Biografies Viscudesintentaré, sense seguir cap cronologia, fer un recull depersones que hagin estat o son fills del nostre poble oque també hagin tingut alguna influència directa dinsles nostres poblacions tan de La Fuliola com de Boldú.

M’agradaria acceptar suggeriments, així entre totspodríem fer més enriquidor el nostre patrimoni culturalper la posteritat. Gràcies.

Ramon Utgés

La Vila Closa de la Fuliola.

Les veritables “fashion victims” (victimes de la moda)són els treballadors que fabriquen la nostra roba encondicions molt precàries. Les empreses i els governspoden cambiar aquesta situació, però només actuarànsi els consumidors ho exigim. Les nostres butxaquesho notaríen poc, el preu final pujaría un 4%.

El nostre model de consum basat en una moda ràpida,d’usar i llençar, té nombrosos inconvenients des de unpunt de vista ètic, ja que afavoreix la explotació delstreballadors i es poc sostenible medioambientalment.Aquest esquema de producció incita a tot tipus d’abusos.Les grans cadenes de moda ja no corren el riscosemmagatzemant estocs: quan una peça de roba esta apunt d’esgotar-se a les botigues, encarreguen una novaremesa, negocíen amb els seus proveïdors uns plaçosd’entrega gairebé impossibles a preus irrisoris i al finalho acaben pagan tot els treballadors: jornadesinterminables, salaris ínfims, treball infantil…condicionsque ratllen l’esclavatge. L’entorn també es resenteix delritme de consum vertiginós, que crea una demandaincesant de matèries primes i provoca el vessament d’unagran quantitat de substàncies tòxiques.

L’origen de l’abús és la subcontractació. Ja resultaestrany trobar cadenes que tinguin fàbriques pròpies;allò que es fa, és encarregar la matèria prima i la confeccióa altres empreses que, gairebé sempre, es troben situadesa països amb salaris baixos i amb una protecció alstreballadors poc desenvolupada. Una gran cadena potproveir-se de entre 400 i 800 fabricants diferents, ambpreferència pels països asiàtics, però també Marroc iTurquía.

La situació del sector tèxtil ha estat denunciada des delsanys 90 per ONG i consumidors, encara recordem lescampanyes contra les marques de roba esportiva. Peròencara que totes les grans firmes utilitzen lasubcontractació, no totes actuen de la mateixa manera.L’actitut de la empresa es reflexa en la existència d’uncodi ètic de conducta per fixar les condicions de treballque han d’acomplir els seus proveïdors, però també elcompromís ferm en el seu acompliment, clar, cosa quees pot saber si la empresa es transparent. La majoríad’aquests codis es basen en les convencions de laOrganització Internacional del Treball (OIT), centradesen la prohibició del treball infantil, del treball forçat ide la discriminació, establint la llibertat d’associació ila negociació col·lectiva. Hi ha varies marques quecompten amb un d’aquests codis. Però idealment, un

codi de conducta hauria d’anar més enllà, comprometent-se a fixar un límit d’hores de treball (48 hores setmanalsamb un dia de descans), establint la voluntarietat de leshores extres (12 setmanals com a màxim) i, especialment,implantant un salari mínim de subsistència que no té perquè coincidir amb el mínim legal del país. Aquest salari,calculat per a cada zona, ha de permetre al treballadori a la seva familia cubrir les despeses d’alimentació ieducació, permetent un mínim d’estalvi.

Donat que la repercusió del cost salarial dels treballadorssobre el preu final del producte és d’un miserable 1%(veure gràfica), duplicar o, fins i tot, quadruplicar elsalari en els primers nivells de la cadena, tindría pocefecte sobre el preu final. Malgrat aixó, són poques lescompanyies que inclouen en la seva politica el pagamentd’un salari suficient per a viure (Adolfo Dominquez iZara).

Les grans cadenes comencen a reaccionar devant lesexigències de cura del medi ambient, pero la majoría noes compromet a donar xifres concretes sobre quant icom pretenen reduir el seu impacte ambiental. Hi hacompanyies que designen un directiu per aquestesqüestions i algunes han implantat auditoriesmedioambientals. Però en l’anàlisi de la Organitzacióde Consumidors, només la marca H&M informaampliament d’objectius cuantificats per a reduïr el seuimpacte. C&A també publica un informe amb dadesrellevants i Mango és la única que té una politicasistemàtica de reducció de residus.

La pressió dels consumidors pot aconseguir que aquestatrista situació millori. Demanar transparència a lesempreses sobre els seus productes i donar preferènciaen les nostres compres a les que mostrin un major nivellde responsabilitat, són les principals eines que tenim.


consum responsable

ANEM A LA MODA

S’està parlant molt,en e l s ú l t imsm e s o s , d el ’ a l t e r n a t i v aenergè t ica a l sc o m b u s t i b l e sf ò s s i l s q u es u p o s a r i a e lbioetanol, pel qualh a n a p o s t a td e c i d i d a m e n talguns països comEUA o Brasil.Anem a repassar

que és el bioetanol i si realment suposen una alternativafactible, eficient i neta.

Què és el bioetanol?

El bioetanol és alcohol obtingut de la fermentació desucres vegetals (canya de sucre, grans de panís, remolatxa,civada, mandioca, patates,...) en bioreactors industrialsi de la posterior destil·lació dels productes fermentats.És un procés equivalent al que realitzen els llevats (elmés conegut Saccharomyces cerevisae) amb les begudesalcohòliques, però a gran escala.Posteriorment, el bioetanol es mescla amb gasolinanormal en proporcions diverses, les mescles mésemprades són:

- E10: conté un 10% de bioetanol i un 90% de gasolina.Pot ser utilitzar per la gran majoria de cotxes.

- E85: conté un 85% de bioetanol i un 15% de gasolina.Requereix motors adaptats, en molts casos són motorsflexibles que poden usar mescles amb proporcionsdiverses de bioetanol i gasolina.

Bioetanol al món

Diversos països han apostat decididament per al bioetanolper a reduir el consum de combustibles fòssils.

Brasil és, després d’EUA, el major productor iconsumidor mundial de bioetanol (uns 15.000 milionsde litres a l’any). Va iniciar-ne la seva producció alsanys 80, basada en la canya de sucre i ha estat capdavanteren moltes de les aplicacions del bioetanol.

Colòmbia va iniciar al 2002 un pla d’implantació del

bioetanol i al 2006arribaren a produir 357 milions de litres a l’any.

Veneçuela importa gran quantitat de bioetanol des delBrasil per afegir-lo a la seva “gasolina verde”, que contéun 10% d’etanol. Actualment estan construint plantesde producció pròpies.

EUA s’ha convertit, en poc temps, en el major productorsmundial de bioetanol, en aquest cas, a diferència de asud-amèrica, a partir de grans de panís, no de canya desucre. EL 2006 produïren 18.900 milions de litres iesperen arribar als 28.000 milions el 2012. El problemaés que la xarxa de distribució, com en altres països, éstotalment insuficient, amb tan sols 600 gasolineres deltotal de 200.000. En realitat, és dubtós que suposo unaalternativa real ja que, amb els rendiments actuals,dedicant tota la collita de panís d’EUA a la produccióde bioetanol només s’obtindria un 7% del combustibleque consumeix el país.

A Europa la producció de bioetanol és minsa, ambEspanya al capdavant. S’explica per la necessitat degrans extensions de cultius per a produir suficient quantitatde matèria primera, absents a Europa.

Una energia renovable?

Sense cap mena de dubte: no.Un barril de bioetanol té un menor rendiment energèticque un barril de gasolina. Per fer-nos una idea, un dipòsitple de E85 s’acaba un 33% més ràpid que un de gasolina.La producció de bioetanol és totalment depenent delscombustibles fòssils: es requereix gas natural o carbóper a destil·lar l’etanol a les plantes productores, esconsumeix gasolina en la maquinària agrícola, per aproduir fertilitzants, per a transportar les matèries primeresfins les plantes productores i després per a distribuir elbioetanol,... Alguns proposen usar la part no aprofitablede la planta (la tija i fulles del panís) per a cremar-losa les plantes productores i estalviar-se així la fracciócorresponen de combustible fòssil, però això incremental’erosió del sòl de cultiu (que queda despullat) i lanecessitat d’aplicar més fertilitzants (que són cars i tambérequereixen energia).

Si es tenen en compte aquests factors i es fa un balançenergètic, apareix que el bioetanol produït a partir depanís només dóna un 10% més d’energia que la invertidaen la seva producció.

Pàgina 28

els contes de l'esparver medi ambient

EL BIOETANOL

Una energia neta?

Tampoc. El bioetanol allibera diòxid de carboni en laseva combustió, igual que la gasolina. Alguns estudisconclouen, tenint en compte que també es gasta gasolinai gas natural (o pitjor encara, carbó) en la seva producciól’alliberament de gasos d’efecte hivernacle per litre debioetanol és un 6% superior a la gasolina.Sí que suposa un avantatge en el sentit que la sevacombustió no genera òxids nítrics i nitrosos i òxids desofre, perjudicials per a la salut i el medi ambient (defet, com que el que s’usa no és bioetanol pur, sinómescles amb gasolina, se’n produeixen, però menys).

Una energia econòmicament viable?

A molts països, l’augment de demanda de matèriesprimeres per a produir bioetanol ha fet encarir els preusd’alguns aliments (incrementats per l’afany d’algunsd’augmentar els marges de beneficis més enllà del’augment real dels costos) i també està suposant ladesforestació de grans extensions de selves i boscos (enespecial a sud-amèrica) per incrementar la superfíciecultivable.

La via de la cel·lulosa

L’única alternativa rendible per a produir bioetanol, enla qual estan insistint molts experts, seria obtenir-lo noa partir del gra de panís sinó a partir de la cel·lulosa de

tot tipus de restes vegetals(utilitzar la planta sencera encomptes de només el gra).D’aquesta forma, el balançenergètic és molt més favorablei, a més, no estaríem malgastantun producte alimentari per a laseva producció, sinó restesagrícoles i forestals. La plantaPanicum virgatum seria ideal jaque és fàcil de cultivar (necessitamínimes dosis de fertilitzats) ide destil·lar. El gran problemade la cel·lulosa és que no s’hantrobat, encara, microorganismescapaços de degradar-la ambprou eficiència (pensem que lacel·lulosa és un sucre complex,

que, per exemple, els humans no podem digerir) comper implementar-ho a nivell industrial.

Així doncs, semblar clar que el bioetanol no ésl’alternativa als combustibles fòssils i que caldrà continuarinvestigant noves fonts d’energia (hidrogen, centrals defusió nuclear, renovables,...). Esperem que els governsse n’adonin a temps i dediquin els seus esforços en altresdireccions més prometedores.

Arnau Sebé Pedrós


RESTAURANT • SALA POLIVALENT

Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola

La Placeta

els contes de l'esparver medi ambient

Pàgina 30

Les investigacions han revelat que al final, la culpaés dels escocesos.El CSI Albatàrrec ha entregat un informe a algúen el que informa de la existència d’un monstreescocés als nostres dipòsits d’aigua. Sembla serque els senyors de les faldilles de quadres n’estavenfins a la bosseta de les monedes de l’anomenatmonstre. Si que es veritat que la bèstia els portavamolt turisme, però es veu que, de portes endins,no era pas agradable tractar amb ella: era malcaradai xafardera, li agradava escampar rumors xungosper fer mala maror i, a sobre, havien trobat a faltaruns barrils de whisky escocés que es veu queimporten de Hui Kombai Xe. Els escocesos, nicurts ni mandrosos, agafen l’amfibi, el posen enun helicòpter i el tiren al primer puesto que troben:los nostres dipòsits.

Lo CSI ha trobat rastres de que l’animal ha estat nadant enèrgicament a crol i a papallona: “Si hagués nadat en braça,no hauria remogut tant les aigües.” Explica el tinent McCagon. “Però en papallona…és lo pitjor, l’aigua pot arribara contenir un alt percentatge de partícules en suspensió i animalets petits, vaja, que ho remena tot i surt per l’aixetafeta una merda. Ah, si! Ara que em ve al cap…¿saps quan vas a les piscines i fa mandra sortir de l’aigua per anaral lababo? Doncs les mostres anàlisi de l’aigua indiquen que al monstre també li feia molta mandra.”Les autoritats de la vila van decidir al passat ple extraordinari d’agafar al monstre i deixar-lo al primer puesto ambaigua que trobèssin: butifarra pels d’Ivars!

ES TROBA LA CAUSA DELS PROBLEMESEN L'AIGUA POTABLE DE LA FULI

Al fons, la Serra d’Almenara. Al devant el bitxo, tan panxo, amargant-nos la dutxa.

la fulla 108

Documents