la fulla 104
DESCRIPTION
Data de publicació: octubre 2006TRANSCRIPT
PORTADA
- Excursió al Pilar d'Almenarapàg. 1
EDITORIAL
- El Pilar d'Almenara- Les conseqüències del
fet urbanístic- Pròleg
pàg. 3
TRIBUNA
- Diguem no, si us plau!!!- Històries de capellans i fidels- No tenim memòria?- Nosaltres el poble
pàg. 4 a 9
ELS VIATGES DEL SOCI
- Berlin (III)pàg. 10 a 11
LA FULLA PELS NENS
- Recicla-joc tradicionalpàg. 12 a 13
PÀGINA DE L'ATENEU
- Camí de sant Jaume- Cinema a la fresca- Caminada a la llum de la lluna- Tertúlies a la fresca- Onze de setembre- Excursió al pilar d'Almenara
- Moments històrics del futbol- Diferents manifestacions
musicals al llarg dels anyspàg. 14 a 17
ACTUALITAT
- Polèmica al passeig CarlesArdèvol de Boldú
pàg. 18
ACTULITAT
CULTURA
- El roser de Lleidapàg. 19 a 20
BIOGRAFIES VISCUDES
- Eiffelpàg. 21 a 22
CONSUM RESPONSABLE
- Més aiguapàg. 23
ELS CONTES DE L'ESPARVER
- Reflexió sobre els transgènicspàg. 24 a 25
LA LLUFA
- Les 9 diferències- Tauler d'anuncis- Salsa de guacamole
pàg. 26 a 27
RACÓ DE POESIA
- LIIIpàg. 28
sumari 28 pàgines
Pàgina 2
( )ACPCMembre de l'Associació Catalana
de la Premsa Comarcal
INSTITUTD'ESTUDISILERDENCS
Fundació Pública de la Diputació de Lleida
Amb la col·laboració de:
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
Directora: Eva Pané VidalRedactors: Francesc Ricart Mercè
Lluïsa Solsona Paüls
Han col·laborat en aquest número:Ramon Utgés VilaCarles Vila DuartArnau Sebé PedrósMila
Premi Humbert Torres 1990
Redacció i Administració:Pl. Ajuntament, s/n25332 LA FULIOLA (Urgell)a/e: [email protected]
la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.
Número 104Octubre 2006
Època segona - Any XXIV Edita:
Impressió: Impre ArtDipòsit Legal: L-524-1982Tiratge: 400 exemplars
editorial
Núm. 104 Pàgina 3
EL PILARD'ALMENARA
Esmentem el Pilar d’Almenara a la portada d’aquestnúmero per dos motius: el primer, fer-lo servir d’excusacom a presentació del renovat centre excursionista del’Ateneu i el segon, per la reinvindicació del simbol dela zona.
Aquesta tardor s’ha tornat a endegar l’activitat del CentreExcursionista de l’Ateneu, que ja va existir en el seu diadins la secció esportiva. La primera excursió oficial fouel 24 de setembre al Pilar d’Almenara i estan previstesque hi hagi sortides almenys una vegada al mes. A mesd’cotubre per exemple, ens va servir d’excusa per reeditarun altre clàssic: l’excursió i dinar a la Torra per la sevafesta major.
Animem a tots aquells que els agrada caminar i no tenenocasió de fer-ho perque no saben on anar o amb qui; ia aquells que si ja tenen pràctica habitual se sumin alnostre projecte per tal d’enriquir-se amb nous intinerariso també noves companyies.
El segon motiu de parlar del Pilar, arrel de l’esmentadaexcursió realitzada, és la nostra voluntat de reivindicaciói no només el Pilar sinó altres zones, árees i espais ambels quals ens hi volem sentir identificats, doncs sovintens consta apreciar el que tenim més aprop; no nomésperque ho hem vist durant molts anys sinó perque estemen una zona especialment mancada d’espais d’interés“oficial”. Malgart això volem proposar que el suposatinterés depèn del que es vulgui creure, sense anar méslluny ningú haguès dit mai que la zona del pla d’Urgellpodria arribar a tenir potencial turístic però només hacalgut l’espurna de l’Estany d’Ivars per comprobar lademanda de turisme rural que exiteix. Així doncs, totala zona dels canals i canalets pot tenir un atractiu turísticque nosaltres, el del país, no hem sabut o volgut apreciar,ja que s’ha vist com una eina de treball i res més.
Així doncs, volem reivindicar l’actratiu d’on vivim ique no només es sigui una zona de pas per enfilar capals Pirineus.
PRÒLEG per MilaYo no sé por qué la gente tiene hijos. Es confesar la derrota. La procreación es una confesión de
un organismo incompleto. La procreación es la confesión de la derrota.
Manhattan transfer - 1925 - John Dos Passos
LESCONSEQÜÈNCIES
DEL FETURBANÍSTIC
Fa dos números es va intentar fer una petita anàlisi delboom urbanístic que està vivint La Fuliola i aquest estiun’hem tingut la comprovació empírica dels conflictesque pot arribar a generar.
La polèmica entorn a un edifici que s’hi està urbanitzantfinalment ha acabat amb escridassades i males maneres.Potser es degut a la falta de coneixements tant específics,doncs són situacions i conflictes nous.
En tot cas, volem pensar que aquest malestar es podriahaver evitat. Doncs, si bé per una banda, l’obra es fa enadeqüació a les normes urbanístiques aprovades, queaquestes a la vegada van ser sotmeses a un perioded’alegació durant el qual ningú va dir res; malgrat aixòes podia haver previst que el conflicte estava servit ihaver actuat amb més previsió intentant trobar lesfòrmules (algunes ja plantejades) per evitar haver arribata aquesta situació.
D’altra banda, no ha ajudat massa l’actitud del’Ajuntament, que si bé la convocatòria als veïns perexplicar què és el que passava allí fou lloable, a lapràctica va resultar ser del tot ineficaç i inútil, senseesmentar la grolleria que s’hi va poder constatar.
En definitiva, un conflicte evitable amb la dosi necessàriade mà esquerra i cintura que tant lluny sembla que queda.
Podeu enviar-nos els vostres comentaris a:[email protected]
Fa dos Nadals vam anar al Saló de la Infància deBarcelona els meus companys i companyes amb elsnostres fills.
Alguns de nosaltres ens vam perdre a l'entrada deBarcelona pel port. Quan varem ser a l'altura delCementiri de Montjuïc ens vam desviar sense voler, dosdels cotxes que anàvem vam fer cap a sota d'un pont.Eren les onze del migdia, sortien de tots cantons isemblaven morts vivents, eren gent desnonada per ladroga, joves que no passaven la trentena i alguns pot sertenien menys de 15 anys, quasi infants. Era un paisatgeaterridor. Vaig sentir por. No creus que pugui haveraquestes coses. Només veus pel·lícules de tant en tant,però penses que mai pot arribar a tu.
Doncs penso que ja ho tenim aquí, com una plaga estesaper tot arreu, encara que pot ser no tant exagerat.
I jo em pregunto, per què? Quin futur ens espera? I quinpresent tenim?
Voleu fer el fotut favor de recapacitar?, demanar ajuda!!!
L'any passat l'AMPA va fer conferències als pares sobreel tema de les drogues i com afrontar la situació.L'assistència va ser molt inferior a l'esperada. En fi...
No us deixeu enganxar per la facilitat de disponibilitatde diners, no us deixeu enlluernar per ningú.
Penso amb els meus fills cada dia i al mateix temps nopuc deixar de pensar en el mal que ens volta a tots, a lanostra societat.
Compadeixo a molts joves, que poden fer coses horriblessense voler-ho. No voldria que em miressiu malament,només us demano una mica de comprensió, tingueu senya l'hora d'agafar un vehicle per dins al poble, podeuocasionar fets irreparables, tingueu seny amb les vostresvides, podeu destrossar-les a llarg termini.Tots hem estat joves, i hem fet coses que podien arribara ser irreparables, és per això que us demano que tingueuseny.
És possible que l'Administració no pugui fer gran cosaen aquest aspecte o tingui una mica els ulls clucs ambtot el que està passant. Cada dia augmenten els anomenatscamells i subministradors de droga i d'estupefaents, itambé cada vegada més hi ha gent enganxada.
Què estem fen? Què estem creant?
Es tan meravellós ser jove. Un es pot rebel·lar contramoltes coses i també passar-s'ho d'allò més bé, però fer-ho sense l'ajuda de les drogues, perquè quan us donareucompte ja no podreu tornar endarrere. Penseu quevosaltres sou el futur. Intenteu gaudir d'altres maneres,n'hi ha moltes, si us plau no us cremeu abans d'hora usnecessitem. No us sentiu ofesos. Digueu, No gràcies!
La DROGA mata, mata amb Vida, deixeu de servosaltres. Anul·la totalment la vostra personalitat,destrossa les famílies. Penseu que entre tots hem d'afrontarmolts reptes.
Abandoneu els estupefaents, que sentiu ganes de feraltres coses. Ho puc dir més alt però no més clar.
Escolteu a un amic, si es que voleu que us aconsella bé.Abandoneu aquest camí sense sortida i de la mort. Nous deixeu portar per l'eufòria, encara estem a temps aparar tot aquest clima. No podem girar l'esquena al queestà passant. Penseu que la DROGA mata moltsilenciosament. La dama negra apareixerà quan menysus l'espereu. Tingueu lucidesa per dir No!
I disculpeu, si us he volgut donar alguna lliçó, no era lameva intenció només he intentat manifestar la mevapreocupació i al mateix temps el rebuig contra la novasocietat que s'està formant i del desencadenant que potarribar a portar tot això si entre tots no ho aturem. Perdescomptat la crítica està servida.
Si us plau, diguem no, junts ho aconseguirem!!!
Ramon Utgés i Vila.
Pàgina 4
tribuna
DIGUEM NO, SI US PLAU!!!
Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)
MoblesCarullaC
Núm. 104 Pàgina 5
tribuna
A finals del vuitanta vaig haver d'assistir a un judici
de faltes a Balaguer. Tot i que no m'hi anava res en
l'assumpte, sempre imposa el fet de ser a un judici,
amb els advocats, el fiscal i el senyor jutge, tots ells
embolcallats per la toga, de color negre, i amb el Sant
Crist damunt la taula.
Hi anava en suport del demandat, un histriònic
periodista d'una revista de poble, que havia gosat
publicar un article d'opinió (més aviat de xafarderies)
sobre els fets de cada dia, o més ben dit de cada
setmana, dels quals n'eren protagonistes les integrants
del Club de l'Escombra del poble. A altres llocs se'n
diu les Cambreres del Senyor, o les que netegen i
posen a punt l'església amb la finalitat de dur a terme
les celebracions religioses del dissabte i diumenge.
La crònica venia a criticar i explicar les cuites internes
d'aquella comunitat de senyores que feien dissabte
cada dissabte. Com l'assumpte esqueia en un poble,
l'autor signava amb pseudònim. I aquest era el quid
de la qüestió, voler saber el nom de l'autor, que el
director de la revista es negava a dir.
Fou un judici carregat d'exageracions per les tesis
ploramiques de les persones ofeses, i no tant pels
comentaris i descripció dels fets que s'explicaven, tots
ells reconeguts, si no pel fet de fer-los públics, i per
lo més greu: desconèixer qui era l'autor que signava
amb pseudònim.
El periodista al que li demanaven danys morals i
presó, un jutge decantat per les demandants, li va fer
una reflexió sobre el que els comentaris de l'article
suposaven en detriment de la vida personal, social i
publica de les demandants al seu poble, però va tenir
d'absoldre al demandat per allò tant elemental com la
llibertat d'expressió.
Em va sorprendre, i això que en aquells anys ja
m'havien passat moltes coses, la vehemència del Club
de l'Escombra, i del significatiu escalafó social que
per les seves integrants representava la seva tasca dins
la parròquia. I també les seves cuites, més semblants
al que avui es “Salsa Rosa”, que a una tasca humil i
plena de voluntat d'ajudar als demés. Doncs a mi em
semblava que d'una manera més escaient s'havia de
destacar la seva activitat per a la parròquia.
I aprofitant l'avinentesa faig cap a casa nostra atesa
la recent controvèrsia entre determinats fidels del
nostre poble amb el seu nou capella. Cosa per altra
banda tan repetitiva i ocasional, com que d'una manera
o altra es manifesta cada cop que ens canvien al
mossèn.
Recordo be quan van traslladar a mossèn Joan a la
Vall d'Aran després de tants anys. Fins i tot es va
HISTÒRIES DE CAPELLANS I FIDELS
Pàgina 6
tribuna
Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA
Expenedoria núm. 1
M. Carmen Alarcon Alarcon
Estanc · TabacsObjectes de regals
Julita
Flors
Art F loral
Bodes - Corones
Plantes - Ceràmica
Objectes de Regal
C/ Dr. Rius i Tarroja, 325332 La FuliolaTel. 973 57 00 75Mòbil 659 11 74 02
organitzar un autocar per anar reclamar al Bisbe que
no ens traguessin el mossèn. Però es clar, mossèn
Joan havia estat molts anys entre nosaltres i havia
viscut l'evolució social del poble, des de la retirada
de mossèn Pau i els anys de postguerra, passant per
l'època d'aquell altre capellà de “colores”.
De mossèn Pau en quedaria el regust dels empresonats
pel Carnestoltes del 34 i pels avals dels primers anys
de nacionals. El seu enterrament fou mostra evident
del que va ser i significar pel poble. Entre ell i mossèn
Joan passaren una seguida de capellans que poca
empremta deixaren. Amb mossèn Joan, en canvi, hi
hagué una visió diferent de la societat, eren temps de
Concili Vaticà II, nous aires per una església
encarcarada per i amb el règim de Franco. I mossèn
Joan va saber aglutinar el jovent en nombroses
activitats, va engrandir l'església (l'edifici, es clar ) i
tot plegat va deixar bons records a la majoria.
I quan va arribar mossèn Jaume, amb la seva imatge
tant antiga, amb sotana i tot, el xoc amb els seus
feligresos fou potent. Se li queixaven que sempre
demanava més aportacions econòmiques per la
parròquia, i també pel seu criteri en el recte i estricte
sentit de la religió i l'aplicació de la fe cristiana.
I quan per edat es va jubilar, la vinguda espectacular
de mossèn Joan Antoni no va deixar ningú indiferent.
La seva anada a “La Corralina” i el fet de fer una
missa de benvinguda, al més pur estil americà, amb
besamans inclòs, ens deixà aclaparats i sense esma.
Aquest mossèn va fer més divulgadora la tasca
parroquial. Era tot un personatge, a més de capellà,
teòleg i exorcista. També li anava la bona taula i
conreava bé les relacions socials. Amb ell i a la seva
ombra es revifà el “sanedrí” local i s'engegaren
diferents activitats de caire assistencial i religiós que
en altres temps havien minvat.
De fa pocs mesos tenim a mossèn Josep, amb una
manera de fer diferenciada i el seu propi criteri. Hi
ha una certa crisi permanent doncs el seu ramat se li
revolta i les ovelles amb més caràcter es permeten
criticar-lo. Argumenten qüestions de costums i hàbits,
com la manera de fer de la majordoma i la seva pràctica
de recollir i tenir cura d'animals abandonats. Potser,
alguns dels que amb mossèn Joan Antoni havien
guanyat certes prebendes ara tenen por de perdre-les
i acudeixen al Bisbat. Per altra banda, les Cambreres
del Senyor van agafant edat i sembla que el relleu per
generació espontània costa, i hi ha dificultats a l'hora
d'empolainar el temple.
En fi, res que el temps i el bon criteri de capellà i
feligresos farà que es trobi solució. Els nou vinguts
trobaran lloc dins la comunitat i els fidels, tard o d'hora
ho hauran d'acceptar. Es, senzillament, una qüestió
de fe.
Josep i Maria
Núm. 104 Pàgina 7
Arrel de la “sessió informativa”... a laque ens convocà l'Anton ( alcalde, perobra i gràcia del desvergonyiment ) eldia 27 de juliol, on és va dir de tot (menys donar informació sobre com espoden solucionar els problemes ), empregunto, per què les persones tenimla memòria tant fràgil?.
Doncs, quan les coses es fan malament,sempre, sempre, sempre... més tard omés aviat , por ten les sevesconseqüències.
Ara, davant la construcció d'unshabitatges al Passeig de Boldú, on esmalmet l'acera, el grup de CiU, i algunsveïns del poble, es manifesten ipromouen denúncies per “salvarl'acera”. M'alegra aquest nou tarannàdels polítics, i també dels veïns. L'únicque lamento es lo tard que han arribata aquesta posició. Ja fa molt de temps,que a Boldú, es podria haver penjatuna pancarta per “Salvar la plaça” oper demanar aceres a les novesconstruccions i posteriors carrers.
Si ens remuntem als voltants de 1986,recordarem que, per pavimentar latotalitat del poble, es va crear un“projecte de comissió gestora”, que laveritat, de poc va servir, però elsintegrants de la mateixa (els que encaraestan entre nosaltres) recordaran que,de les expropiacions que es van fer, amés de fer-ho malament, només un veíva cobrar ÍNTEGRAMENT tots elsmetros afectats,i els altres es vanquedar amb les promeses de pagament,que no es van complir mai, i per tant,no es va donar solució al problemaurbanístic. No com es va dir en la ditareunió del 27 de Juliol, entre crits, onuns veïns exaltats i un alcaldeinoperant, ens van demostrar on potarribar la poca educació i pocavergonya.
Davant la nul·la capacitat del nostreactual “projecte d'Ajuntament”, ara
ens estan envaint l'acera del Passeig,creant una edificació que malmetl'entrada al poble i desbarata tota lafilosofia d'ordenació del nostre poble,quan es decideix de fer les NormesUrbanístiques.
Per això dic lo de la inoperància,perquè aquestes mateixes Normes enel seu text refós, també assenyalenque: “ La part escrita prevaldrà sobrela gràfica, i en qualsevol cas lainterpretació més favorable a la menoredificabilitat i majors dotacionspúbliques”. També preveuen que espugui fer un estudi de detall, d'acordamb els articles 60 i 61 del DecretLegislatiu 1/1990.
Els promotors són hereus d'unaactuació negligent i ara de difícilsolució, ja que era abans de començarl'obra, que s'havia de vigilar i procurarque s'arreglés, amb bon entenimentper part de tothom, però l'Anton no haestat per la feina, i ara tenim elsresultats.
Resultats que són, en part, tambéresponsabilitat del grup de CiU. Ja séque ens diran que a l'Anton l'hemproposat nosaltres, però, s'ha derecordar el perquè del pacte: nosaltresteníem com a grans eixos del nostreprograma, uns projectes de futur pera La Fuliola i Boldú, com són laresidència, el polígon i també posaren marxa unes Normes Urbanístiquesque ens permetessin un creixementordenat, projectes que de cap maneraeren compartits per CiU.
Però una vegada l'Anton va trencarl'equip de govern, (no complint el pacteestablert), s'ha deixat l'Ajuntament enuna situació del tot anòmala, amb elgovern d'una trista minoria que, permanca de quòrum i sobre tot, d'interès,estan permetent que es perdin moltsprojectes, però, a ells, els ha prevalgutl'interès electoralista a la responsabilitat
que tenen com a regidor escollits pelpoble.
Les Normes Urbanístiques són unaeina prou important per al bonordenament urbanístic, són les que hanfet possible aquest canvi en el nostrepoble, però hem de vetllar, perquè elcreixement es faci també amb elsequipaments necessaris i sempresalvaguardant l'espai públic.
Els nostres carrers han de donarl'amplada necessària, perquè les nostreseines de treball cada dia són més grans(collitadores, tractors, carrosses, etc...),amb més capacitat i necessitat d'espai.Tots som conscients de que només ensagraden els carrers amplis quan no ensafecten, però s'ha de procurar arribaramb una entesa i pensar en clau defutur, cosa no massa habitual al nostrepoble.
Només així tindrem la possibilitat decrear un ordenament urbanístic queens permeti avançar com a poble itambé, com a persones, amb les nostresdivergències i desacords, però semprerespectant-nos i procurant quel'educació no brilli per la seva absència.I no sempre som nosaltres, els del grupsocialista, els que hem de remar perportar el vaixell a port. Cal demanarresponsabilitats als que, es queden tantranquils esperant que la barca naufragi,sense posar l'únic remei possible, quees retornà la normalitat democràticaal nostre maltractat Ajuntament.
I, per fi, amb aquesta situació, l'Anton,(i l'altra) hauran aconseguit formar partde la història del nostre poble, com elsque han fet possible que tots elsprojectes pels quals s'havia lluitat tan,i que per fi semblaven que ara serienuna realitat, se'n anessin en orris,perdent, potser, una oportunitat única.
Mª Lluïsa Paüls i Gabernet
NO TENIM MEMÒRIA?
tribuna
L'alcalde del PP, al no complir el compromís amb elPSC en el relleu de l'alcaldia, sense un argument raonableque ho justifiqui, haurà perdut la credibilitat com apersona, i també com a polític.
Des de juny de 2005, quan es va negar a complir el pacteque 12 membres de cada candidatura, del PP i del PSCsignaren (ell inclòs), el desgoverni i el portar l'Ajuntamentcom un mas privat, ha estat la seva inútil, absurda idesbocada aportació a la nostra història com a poble.
En cada situació hem explicat abastament i també hemanunciat el que aniria succeint, donat l'incompliment del'Anton i la Francisca, per la seva manera de fer.Darrerament han passat coses greus a l'Ajuntament,motivades per l'actitud intransigent de l'Anton comAlcalde.
La primera, la revolta dels veïns de Boldú per la llicenciad'obres concedida i que ocupa part d'una vorera; l'Alcaldees ficà mes tossut que mai i s'atreví a plantar cara senseconeixement de causa amb veïns i el que li vingués peldavant. D'aquella reunió de juliol no en surti res mesque crits, amenaces i fer riure (per no plorar).
La segona, el Ple de l'ajuntament del 25 de setembre,on l'Alcalde Anton volia suprimir el Patronat de laResidència, per poder manipular mésbe el seu contingut i els seus membres.També es va embarcar en les obresdel PUOS i les seves subvencions,que per desgràcia es perdran, doncsl'Anton no sap ni com fer les obres,ni tant sols quines obres cal fer.
La tercera, la reunió del Patronat,entitat de l'Ajuntament, a la qual noconvocava des del mes d'abril. Elsmembres del Patronat li demanarenexplicacions per la seva conducta coma President, i li negaren la possibilitatde seguir fent de les seves en voleraplicar unes tarifes pels futursresidents, sense que hores d'ara nosapiguem ni com s'acabarà l'obra, ni
com es pagarà, ni si tant sols es podrà posar en marxa.
Vet aquí la tristesa i el ridícul de la situació present.També el passat mes de setembre, l'Ajuntament, gràciesa la gestió personal de l'Anton, com Alcalde, ha perdutsubvencions del Proder de la Residència per valor de100.000 euros. Tampoc la Residència podrà recuperarels 300.000 euros de l'IVA de les obres.. En total 66milions de pessetes !!!
I que dir de les subvencions aparcades i gairebé perdudesdel PUOS de 2006 i 2007?
Que hi fas Anton, d'alcalde sense paraula ni crèdit?
I tu Francisca, ho veus clar que no tens ni art ni part?
Quins papers feu, tots dos plegats, sols pel fet de dir quesou els qui maneu!
Hauríeu de treballar pel poble, per això us van votar...i vosaltres en canvi, no feu res!
Només enteneu la vostra manera de no complir pactesper tal de ser a dalt! A dalt d'on?
D'una trona sense ofici ni benefici que malbarata elsrecursos del poble?
Per què us hi entesteu en espatllar-ho tot, encara més?.
Tornem a la Residència. Fins i tot elsmembres del Patronat, tant els regidorsde l'Ajuntament com els representantsd'entitats no et donen suport, perquèno tens ni una idea clara, ni tant solsun projecte per explicar-nos, de comacabar la residència, de com trobarel finançament necessari, de com ficar-la en marxa. Com vols que elsmembres del Pat ronat i del'Ajuntament confiïn en tu, en un homei un Alcalde que no compleix els seuscompromisos amb els demés?
Pàgina 8
Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93LA FULIOLA
estilista·tractament capilar·extensionsestètica·maquillatge·depilació
estil9olivia
homedona
tribuna
NOSALTRES EL POBLE
Núm. 104 Pàgina 9
tribuna
Tu, Anton vols que tothom et doni un xec en blanc pera fer el que vulguis, quan vulguis i de la manera quevulguis. I a la mateixa gent que el 29 de setembre els hidemanes aquest xec en blanc, el 25 de setembre elsvolies destituir com a membres del Patronat per a triar-ne, a dit, uns altres que com la Francisca et diguin sempreamén.
Darrerament reps pressions de la gent, tothom vol veurela residència enllestida. Tant els padrins i padrines quela necessiten, com les persones que hi volen treballar iajudar a que funcioni. I tu, Anton, un Alcalde senseparaula, vols fer les coses al teu aire, passejant pel poble,amb la teva rialleta de mil homes.... i poca més.
Ens parles de si volem o no la Residència?
Es clar que la volem la residència ! Però la volem fetaamb criteri, amb coherència, amb serietat... i tal coms'han de fer les coses.
Les persones hi son i el Patronat per dur-la a terme ificar-la en marxa està creat. El que passa es que no sona la teva imatge i semblança. Tu Anton, has d'entendreque estem en democràcia i que els pactes i acords calcomplir-los. Els temps, Anton i Francisca, han canviati actituds com les vostres no tenen present ni futur.
El més segur es que acabis la legislatura com Alcalde.De fet fins el maig de l'any que ve ja queda poc.Malbarataràs il·lusions i esforços, però acabaran els teusdies i passaràs a les golfes de la història del poble comun Alcalde ofuscat, amb aires de grandesa, que a la fiva fer prendre consciència a tots plegats que la seva
tasca ni va servir per gran cosa ni ningú es recordaràd'ella.
Mentrestant fas la viu-viu... i per tapar un forat, n'obresun altre de més gros...
Com gosses demanar als membres del patronat de laResidència, que presentem la dimissió, si ets tu el quehauries de plegar!
Com gosses tu, Anton, seguir d'Alcalde, que pel que hasfet i fas, t'hauria de caure la cara de vergonya!...
Pobre il·lús, que no veus que el teu mal cap i la tevaconducta només porten problemes als veïns de La Fuliola?
Tant es qui tingui la cadira Anton! Fes una retirada,encara hi ets a temps, plega i acompleix el tracte quevas signar ! No malmetis mes les coses del poble!
Els veïns no tenen cap culpa del que passa. El que passanomés es cosa teva. Ets tu, Anton el que no compleixels pactes i el qui no te paraula!
Treu-te la son de les orelles i fes el que més convé a totel poble! Acabem la residència i posem-la enfuncionament!
Deixa de fer comèdia Anton, que a més de mal Alcalde,com actor et sobra escenari.
I a l'Ajuntament, ves d'una vegada per feina, que un copperduts els bous, ja només et queden les esquelles!
Jordi Escolà
Pàgina 10
els viatges del soci
Després de passar i passejar la tarda per la zona de lesambaixades (edificis de tots els estils, formes i colors).La veritat es que la ambaixada espanyola era una micatristona i pobra (arquitecturalment parlant) comparadaamb les seves veïnes. Portem el horari una mica girat,entre que ens aixequem d’hora i que aquí a les dotze jaestan tots dinats i ja que a les quatre i mitja de la tardaja es fosc, fem parada al SonyCenter a veure si torbemalguna cosa barata per menjar i beure.
Actualment el Sonycenter es un dels majors distintiusdel Berlín modern que ja es dir molt en una ciutat quees la número u en arquitectura moderna. Està format perset edificis, a cada qual més futurista, ordenats al voltantde una plaça semicoberta amb un enorme paraigüespenjat per sobre dels edificis on hi passen projeccions...ja que era Nadal no podien ser altres que estrelletes isimulacions de nevades.
Aquests edificis estan plens d'oficines, vivendes de luxe,tendes de informàtica i tecnologia varia i per descomptat
la seu central de Sony a Europa. Tot plegat una granpijada i sense xiringuitos per menjar algo barato. Peròoh! Sorpresa! Just sortir de les muntanyes de vidre, ferroi acer ens apareix davant els ulls un petit mercadillo deNadal. Casetes de fusta plenes de adornos nadalencs,dolços i artesania. Casetes de fusta plenes de menjar!Currywurst, panís bullit condimentats amb unamantequilla especiada molt bona, hamburgueses,amanides de patata (kartofensalad), patates a la brasaamb salses de iogurt, xampinyons amb salsa de iogurt,Frankfurt, bradsburgs i variants mil d’aquestos. I el grandescobriment! Glüh-Wein! Vi calent amb espècies. Perculpa del Glüh-wein no vam provar ni una cervesa duranttota la setmana.
El Glüh-wein es la beguda típica del Nadal a Alemanya.A tots els mercats hi es present, ja que amb el fred quefa es fica, i perdó per la expressió, de puta mare.
Recepta: s’agafa un litre de vi negre, es fica en unacassola amb la pell de mitja taronja o de llimona o les
BERLIN (i III)
Núm. 104 Pàgina 11
els viatges del soci
dues coses, dos claus de espècie, canyella en rama isucre al gust. Tot això a foc lents, sobretot que no bulli,com a mínim durant 20 min. Sempre es pren calent quesi no no té gràcia. Proveu-ho i ja me direu el que.
Quan et demanaves un Glüh-wein en un mercadillo iper un euro o dos et donaven una tassa de ceràmica ambmotius nadalencs i propaganda de la associació o ongo comerç de la paradeta; que feia que aguantes més laescalfor. Si volies te la quedaves i si no la tornaves i ettornaven el euro. Jo en vaig portar tres a la Fuliola i esque no se per que sempre tornava amb una a la pensió.
Evidentment també vam visitar tot lo referent a l'èpocaNazi i al mur de Berlín. En quant al mur... tota la ciutatestà plena de coses referents a aquest. Per allà on passavaestà indicat amb una línia al terra d’adoquins com arecordatori. També es mantenen moltes parts, una d’ellesimpressionant per la seva llargada, casi un quilòmetrede mur amb les típiques pintades que surten a totes lespostals.
A aquestes altures d’any (som estiu del 2006) ja norecordo molt be quins dies vàrem visitar les coses i laveritat es que moltes coses ja se m’escapen o solapen o
les confonc (sort de les fotos!). Així i si m’ho permeteu,deixaré de fer un relat diari per passar a fer comentarisgenerals sobre la ciutat.
Al decidir que aniríem a Berlín, me van faltar cames perdir-ho a tothom i preguntar qui hi havia anat. El cert esque tothom coincidia a dir que Berlín es una ciutatmoderna, eclèctica i sorprenent. Ho corroboro.
Moderna en tots els sentits. Arquitectura: Berlín es unaciutat en obres, en permanent reconstrucció. Estiguis onestiguis sempre trobes una obra. Obres civils (a cadacantonada), monuments, edificis espectaculars dearquitectes reconeguts i de nous talents s’estan fent pertots el racons.
Moderna per la seva moda. Ara mateix es la seu i creadorade la fira de moda urbana més important de tot Europa,per no dir a nivell mundial. Per cert, aquesta fira es diuBread & Butter (pa i mantega) i des de fa un any, elsseus creadors, l’han portat a Barcelona per abarcar elmercat del mediterrani.
Moderna també pel seu art i disseny; i es que no escasualitat que aquí en sorgís una de les corrents artístiquesmés importants del segle passat. La Bauhaus. A Berlínhi ha un museu dedicat a aquesta corrent artística ubicata la zona de les ambaixades. Com que el pla del viatgeno era anar de museus no hi vam entrar; però el pròximcop que torna fijo que hi entro.
També està a la última en quant a clubs (es com ara esdiu a una discoteca) i música. Concretament amb músicaelectrònica. Cada any al setembre Berlín es transformaen el centre mundial de la música electrònica organitzantla Love Parade; una gran festa tecno a l’aire lliure queatreu a gent de tot el món.
Berlín es eclèctica per la seva fantàstica combinació degent, cultures i espais.
Berlín es sorprenent per que a banda de tot lo anteriores viu història. Es nota que es una ciutat amb solerahistòrica. Es sent en l’ambient que han passat momentsdifícils i es nota amb la gent que no obliden, quesegueixen recordant i que no volen o no poden deixarde banda tot el que va passar.
Que més dir?Hi torno segur.
F.R.M.
Pàgina 12
la Fulla pels nens
Has pensat mai en quanta brossa llencem cada dia?MOLTÍSSIMA! Una manera molt divertida d’aprofitar-la, és fabricant-nos nosaltres mateixos les joguines ambles coses que normalment llencem!
Avui mirarem uns quants jocs de taula. Mira que fashionque són! Doncs alguns fa milers d’anys que s’hi juga enalguna banda del món. Trobareu d'aquest jocs els podeucomprar en botigues o parades d'artesania dedicades alsjocs de taula fets amb fusta, però ja veureu com construir-los amb material de rebuig no és gens difícil.
Són moooolt fàcils de fer, podem passar una bona estonaamb amics i parents, a més, jugant, jugant, espavilem elcoco: concentració per a pensar molt profundament,estratègia per a resoldre problemes, càlcul, ja saps pera qué, creativitat per inventar-te coses noves imeravelloses...
Ah si! També ajudem a conservar la nostra Terra perquéreciclem! Quina passada!Així doncs, voleu jugar?
TORRE DE HANOI
Diuen que al Templede Benarés, on estroba el centre delmón, hi ha unasuperfície de bronzeamb tres agulles dediamant. Quan Déucreà el món, col·locà64 discs d'or dediferents tamanys en una de les agulles, començant pelmés gran fins al més petit. Els monjos del temple, seguintles instruccions del Brahma, havien de moure un disccada vegada d'una agulla a una altra, tenint en compteque un disc més gran mai podia col·locar-se a sobre d'unde més petit. Explica la llegenda, que quan tots els discoshagin passat d'una agulla a una altra tot es convertirà enpols i el món arribarà a la seva fi enmig d'una granexplosió. Tranquils i tranquil·les: es necessiten18.446.744.073.709.551.651 moviments per a moureels 64 discos!
Què necessites?- Taps de plàstic de diferents mides.- Pals de "pinxito"- Porexpan o bases d'escuma per a plantes de plàstic.
- Una barrina- Cola (només si construïm el joc amb escuma)Com ho fem?1. Es foraden els taps amb una barrina.2. Es claven els tres pals sobre la base de porexpan ol'escuma (no poseu cola sobre el porexpan perquè se'l"menja").3. Es col·loquen els taps en un dels pals, posant el mésgran a sota de totCom es juga?1. El joc consisteix en moure tots els discos des del palde l'esquerra al pal de la dreta, amb l'única condició deno poder col·locar mai un disc de major radi sobre unde menor.2. Com major sigui el nombre de discos, major serà ladificultat de resolució del joc. Millor començar amb tresdiscs i anar augmentant la dificultat a mesora que resolemel joc.
TANGRAM
Anomenat també "El joc dels set elements" o "Taula dela sabiduria". És un joc xinés molt antic format per setpeces: 5 triangles de diferents mides, un quadrat i unromboide. Es desconeix amb total certesa quan es vainventar. Era un joc practicat per dones i nens. Durantel segle XVIIIv a e s v apopularitzar aE u r o p a ipersonatgescom Napoleóe s v a nconvertir ena u t è n t i c sespecialistes en
RECICLA-JOC TRADICIONAL
Núm. 104 Pàgina 13
la Fulla pels nens
el seu exili a l'illa deS a n t a H e l e n a .Actualment hi ha mésde 16.000 figures aformar
Què necessites?- Una caixa de cartróresistent.- Regle- Llapis- Cúter o tisores
Com es construeix?1. Es dibuixa un quadrat com el del dibuix (15x15)2. Es retallen les peces amb un cúter
Com es juga?1. Cal col·locar les set peces de manera que es forminfigures i models ja dissenyats.2. No val solapar peces i sempre s'han d'utilitzar totes.3. Podeu trobar infinitat de models com aquest a interneto en llibres especialitzats.
ALQUERC
Es creu que vanéixer a l 'anticEgipte i que va serportat a la PenínsulaI b è r i c a p e l smusulmans. Tambéel podeu trobar ambel nom àrab dequirkat o al-quirkat.En arribar a Occitània es va fusionar amb els taulersd'escacs i va originar el joc de les dames. Existeixennombroses variants arreu del món.Què necessites?- Un caixa de cartró (per exemple, una tapa de caixa defolis)- Retolador negre per subratllar i retolador permanentde dos colors per a pintar les anelles.- Regle- Cúter o tisores- 24 anelles de llauna de refrescCom es construeix?1. Dibuixeu un tauler com el de la fotografia (el quadratexterior ha de tenir entre 15 i 20 cm de costat).2. Pinteu 12 anelles d'un color i 12 d'un altre (hi hallaunes de refresc i cervesa que ja són de colors).Com es juga?1. Es col·loquen les peces tal i com es veu a la fotografia.2. Alternativament, els jugadors o jugadores mouen una
de les seves fitxes auna posició buidaadjacent, unida peruna recta.capturar una peça del'oponent s'ha desaltar per sobre d'unafitxa d'aquest, caienten un espai buit.Sempre s'han de respectar les línies del tauler.4. Es poden encadenar captures sempre i quan es facinamb la mateixa peça inicial.5. Les peces capturades són retirades del tauler.6. És obligatori capturar i si no ho fem, l'adversari potretirar la nostra fitxa.7. Guanya qui es menja totes les peces de l'oponent oles hi immobilitza.
PRETWUA
Aquí tenim una altra variant de l’alquerc. És de Bihar,a l'Índia. La forma circular el fa força singular i diferenta altres variants d'aquest mateix jocQuè necessites?- Una safata rodona de cartró (les de presentar pastissetsen les festes)- Un compàs- Regle- Retolador- Gomets- Pasta de dos colorsCom es construeix?1. Es dibuixa un tauler com el de la fotografia.2. S'enganxa un gomet sobre cada intersecció.3. Es col·loquen les fitxes sobre cada gomet, deixantbuit el forat central. Les fitxes d'un i altre color, ocupenla meitat del tauler respectivament.Com es juga?1. Les regles són les mateixes que en el joc de l'alquerc:cal capturar les peces de l'oponent, saltant per sobre icaient sobre un espai buit.
Pàgina 14
Vols participar en fer Cultura pel Poble?
Doncs fes-te soci de l’ATENEU POPULAR
Pots comunicar-ho a qualsevol membre de la Juntao bé enviant un mail a [email protected]
pàgina de l'ateneu
JULI OL
CAMÍ DE SANT JAUME
El 23 de juliol a dos quarts de vuit del matí unes quantespersones es van donar per citades per fer cap a l’estacióde tren de Tàrrega i fer via fins La Fuliola per la rutadel camí de Sant Jaume. La caminada, malgrat la calorés agradable de fer perquè el paisatge és variant, doncses passa del paisatge típic de secà al de regadiu queestem més avesats a veure. A mig camí, a la masiaRibalta es feu una parada per esmorzar pa amb tomata.A l’arribada, passades les onze del matí a la Plaça del’Ajuntament es va agrair una bona remullada amb aiguaper fer passar la calor.
AGOST
CULTURA A LA FRESCA:
CINEMA A LA FRESCA
Aquest any es va obrir l’edició de la Cultura a la Frescaamb la projecció de la pel·lícula Historias del milenio.La vida en la tierra a les dependències de les PiscinesMunicipals. El film, del realitzador d’orígen mauritàAbderrahmane Sissako, fa una descripció de la vidarural a Mali i la relació d’aquesta amb la introducció deles noves tecnologies de comunicació.
CAMINADA A LA LLUM DE LA LLUNA
La caminada a la llum de la lluna és ja un clàssic de lesnits d’agost a La Fuliola, que aquest any va escaure eldissabte dia 12. Aquest any assistiren una trentena depersones que, amb les lots a la mà es van enfilar pelcamí dels dipòsits per a fer una xocolatada als dipòsitsvells i després baixar pel camí de Tarassó. L’arribadaes produeix passades les dotze i la majoria aquella nit,asseguren que dormen ben plans.
Donem fe que són els participant de la caminada a la llumde la lluna a la sortida.Per Sant Jaume, fent camí.
Núm. 104 Pàgina 15
pàgina de l'ateneu
TERTÚLIES A LA FRESCA
La Cultura a la fresca d’enguany tenia una novetat: lestertúlies a la fresca. Aquestes han nascut amb per acomplirdiversos objectius. D’una banda fer participar al joventdel poble amb l’encàrrec d’organitzar unes activitats,d’una altra, donar veu a la gent més gran, que d’algunamanera hagin tingut a veure amb algun fet significatiuen la vida d’aquest poble. La combinació d’aquest dosfa possible que dues generacions es comuniquin sobrefets en la passat del poble que d’alguna manera o altraa ambdues són comunes. De passada, l’objectiu de passaruna nit de dissabte agradable també es va acomplir.Encara que al final les tertúlies, degut al temps taninestable que va fer a l’agost, es van realitzar al recintedel local poliesportiu, aquestes no van quedar deslluïdes.Els temes històrics a parlar en l’àmbit del poble forendos: el futbol i la música; a les pàgines següents us hocomentem més detalladament i amb suport més gràfic.
SETEMBRE
ONZE DE SETEMBRE
A les nou del matí una vintena de persones es van reunirmuntats dalt d’una bicicleta a la Plaça de l’Ajuntamentdisposats a gaudir d’un matí de pedalades pels voltants.L’objectiu era arribar a les 12 de migdia al monumentde Lluís Companys al Tarrós per tal de celebrar amb elprotocol degut la Diada, cantada dels segadors inclosa.
Després, a l’era del Segar i Batre, bastants més persones,perquè enganyar-nos, es van entaular disposats a degustarla fideuada elaborada per l’Àngel Bortoló amb sobretaulasota l’ombra fresca dels xops.
EXCURSIÓ AL PILAR D’ALMENARA
La Secció Esportiva de l’Ateneu, en la seva divisió dela pràctica de l’excursionisme va organitzar el passatdiumenge 24 de setembre una caminada al Pilard’Almenara, símbol de diversos pobles de l’entorn perexcel·lència. A dos quarts de vuit del matí s’enfilavaserra amunt passant per la masia del Martí de la Serra,fent parada per esmorzar al peu (i també a dalt) del Pilari tornant per la masia Pipó.
Aquest fou un inici molt agradable del nostre centreexcursionista que esperem que en les successives sortidesque es programin es consolidi com una entitat ambactivitat pròpia i d’èxit. Us esperem a tots a les properesedicions.
A l'Estany d'Ivars es va fer la parada d'avituallament. Els excursionistes, a peu del Pilar d'Almenara.
Pàgina 16
pàgina de l'ateneu
TERTÚLIES A LA FRESCA
Els veterans del futbol contestant lespreguntes de les entrevistadores.
Una de les actuacions musicals, des de l'escenari.
“MOMENTS HISTÒRICS DELFUTBOL”
Varem fer asseure davant l’audiènciatres peces clau, que no les úniques delfutbol a La Fuliola: el Josep Boneu,el Reginaldo Mercè i el Jaume Pubill.Els tres van respondre les qüestionsplantejades per la Laia Boneu i l’AlbaSegarra. Les entrevistes s’intercalarenamb intervencions musicals d’un grupde jovent del poble.
Els tres ponents ens van trasmetre laidea del futbol com a única font d’ocii divertiment al poble i voltants del’època així com de la precarietat enels recursos de que disposaven encontrast amb el moment galàctic iestelar del futbol actual.
Espectacular parada del Reginaldo Mercè.
La foto més antiga que es va poder veure i data del 1922 (aproximadament)
Escut del C.D. Fuliola.
Núm. 104 Pàgina 17
pàgina de l'ateneu
TERTÚLIES A LA FRESCA
Un moment de la tertúlia sobre músicafuliolenca.
“ D I F E R E N T S M A N I F E S T A C I O N SMUSICALS AL LLARG DELS ANYS ”
La Montserrat Mercè, la Rosa Mari Vidal i el SiscoRicart els va tocar explicar-nos el seu pas pelsdiferents esdeveniments musicals, ja que n’havienparticipat en diversos: Veus de Ponent, Escala enhi-fi, Terra i ànima....
A més es va complementar la sessió mitjançant laprojecció audiovisual amb entrevistes al JoanInglada, que ens va explicar la trajectòria musicaldel “Conjunto Inbo” i al Rafel Utgés que ens vanarrar cronològicament totes les mogudes musicalsen què va estar posa, així doncs també vam parlarde les Caramelles, els Blue Angels, la Tuna.
Es van intercalar la sessió de tertúlia pràpiamentdita amb actuacions musicals oferides pel SergiUtgés i la Mariona Massons interpretant “Boig pertu”, pel Dembele Mambé iniciant-nos una vegadamés a la percussió (i contes) africans; sense oblidarles actuacions musicals d’un grup de joventencarregat de portar a terme la tertúlia.
Des de l’Ateneu agraïm la col·laboració de tot eljovent que de diversa manera ha participat en aquestesdeveniment així com de la bona predisposiciódels tertulians invitats.
El Conjunto Inbo del qual ens en vaparlar el Joan Inglada.
L'escala en hi-fi va durar diverses generacions.
Les veus de Ponent al festivald'havaneres inèdites, d'on en van quedar
tercers (o millor dit segons).
El grup Terra i Ànima, en una de les diferents formacionsque va tenir al llarg des anys.
Pàgina 18
TRULLOLSÒ P T I Q U E S
Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal)Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA
Av. de Catalunya, 42Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA
actualitat
promoció jovecolors combinables 2x1Compra unes ulleres iemporta-te'n unes altres deregal. Tria entre 26 munturesper només
99euros
POLÈMICAAL PASSEIG
CARLES ARDÈVOLDE BOLDÚ
El passat 27 de juliol va tenir lloc a la sala d’actes de
l’ajuntament una sessió informativa per part de
l’Ajuntametn arrel d’una denuncia presentada per un
grup de veïns en contra de la construcció d’un grup de
cases al Passeig Carles Ardèvol. Prèviament, la polèmica
havia trascendit als mitjans de comunicació provincials
donat que a les setmanes anteriors va tenir lloc una
manifestació amb el suport d’un grup de veïns que
protestaven per aquesta situació.
La polèmica rau en que part de la construcció de les
cases es realitza sobre una gran part de la vorera del
passeig. L’Ajuntament argumenta que el fet que el seu
dia s’hi construís la vorera, no vol dir que fos una via
pública ja que no hi ha constància d’aquesta carácterística
en cap document; a més, s’argumenta que la delimitació
del carrer es fa sota la legalitat urbanística i que en els
diferents periodes existens d’al·legacions pertinents, no
es va es va formular cap objecció al respecte.
Baixant pel carrer Cavallers,arribem a l'antic Convent delRoser, iniciat el 1660 després quel'orde dels Predicadors de SantDomènec va ser desallotjat delTuró de la Seu Vella , aconseqüència de la guerra delsSegadors.L’any 1705 s’inicia un nou períoded’aixecament de la ciutat de Lleidacontra el domini dels Borbons. El10 de novembre de 1707 les tropesde Felip V entraven a Lleida, laguàrdia de només 2500 homes nohavia pogut suportar més el setgede 40000 borbònics que van negarals defensors de la ciutat la sortidade les dones i els nens per que essalvessin. Aquell tràgic 1707, elconvent va patir un foc provocatper les tropes invasores de Felip V,les quals van executar-hi una multitudde lleidatans (que s’hi havien refugiatdurant el setge) per a que servísd’escarment per a la resta de lleidatansi catalans. Una placa recorda el fet al'entrada de l'edifici.
La placa de Louviny que es trobadavant la porta que mira cap al
viaducte que va a la Porta delsApòstols de la Seu Antiga de Lleidadiu: "Civitas Ilerdae in rebelione primafuit; sed capta a suo rege PhiliphusQuinto, Anno 1707, punita fuit", (laciutat de Lleida fou la primera enrebel·lar-se. Capturada pel seu reiFelip Vè ha estat castigada), mostraquina havia de ser la sort del territori.
El convent fou acabat definitivamenten la restauració dels anys 1735 i1752. Hi destaca el claustre, bastitamb maó en un estil barroc auster.Aquest edifici, mostra barroca del pasdel segle XVII al segle XVIII, hamant ingut , des de l a sevadesamortització durant el segle XIX,una llarga tradició com a seu dediversos centres docents i culturals dela ciutat de Lleida. L'any 1835 va serdesamortitzat i l'Estat en va assumirla titularitat i en va cedir l'ús a la ciutat.
Actualment, l’edifici és catalogat comElement d’Interès Històric Artístic iArquitectònic (codi HA), amb fitxaha-0702, pel Servei de PatrimoniCultural Històric i Artístic del’Ajuntament de Lleida, el que ve a
ser una categoria intermitja deprotecció entre el BCINs i elsElements I.
L'any 1841 allotjà l'Institut deSegon Ensenyament, i el 1842l'Escola Normal de Lleida. Méstard es convertí en el MuseuArqueològic, en la seu del Cerclede Belles Arts de Lleida, de l'OrfeóLleidatà, de l'Estudi General deLleida (estudis universitaris) i,actualment, conté, a part del propimuseu, l'Arxiu-Biblioteca PúblicaProvincial (des de l'any 1970) il'Escola Municipal de Belles Arts(des de l'any 1986).
D o n a d e s l e s n e c e s s i t a t sespecífiques de cada institució, cap
espai interior del conjunt arquitectònicconserva encara la seva disposicióoriginal, a excepció feta del claustre,l'accés exterior i la sagristia. El Museud'Art Jaume Morera i l'Escolamunicipal de Belles Arts hi sónubicats.
El Museu d'Art Jaume Morera es vacrear el 1914 a partir de les donacionsdel pintor lleidatà Jaume Morera iGalícia i permet seguir l'evolució dela història de l'art lleidatà des de finalsdel segle XIX fins a l'actualitat. S'ubicaactualment, i des de l'any 1975, a lasegona planta de les dues en què foudividida l'església del Convent delRoser, a partir d 'una antigaremodelació.
Ara farà cosa de sis mesos, mitjadotzena d’entitats socials i culturalsde la ciutat de Lleida, presentàven enel claustre de l’Edifici del Roser unmanifest contra el projecte del’Ajuntament de Lleida d’ubicar enaquell mateix espai un ParadorNacional deTurismo de l’empresaParadores Nacionales SA. Ho feien,a l’entendre que aquest fet suposava
Núm. 104 Pàgina 19
RESTAURANT • SALA POLIVALENT
Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola
La Placeta
cultura
EL ROSER DE LLEIDA
Pàgina 20
Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida)Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: [email protected]
• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA• INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS• PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS• EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS• INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI
cultura
la liquidació d’un patrimoni públicconvertint-lo en un de privat, al’entendre que no es tracta d’unprojecte al servei de la majoria sinóal servei dels interessos econòmicsd’una minoria. A continuació uspresentem les seves manifestacions:
Perquè creiem que és una autènticaaberració, que l’indret on l’octubrede 1707, centenars de civils i deresistents lleidatans eren assassinatsper l’exèrcit borbònic i queposteriorment fou incendiat idestrossat, i que ha quedat gravat enla memòria dels lleidatans com unespai d’afirmació nacional, siguiconvertit en un Parador Nacional deTurismo. I perquè per a molts, l’AnticConvent del Roser és i ha estat sempreun espai al servei de la instrucció ila formació cultural de generacionsi generacions de lleidatans illeidatanes, en forma d’escola,facultat, museu,...i entenem que sónaquest tipus de tasques, les que laciutadania de Lleida desitja que essegueixin duent a terme en aquestespai.(…)
(…)És per aquest motiu que presentemla proposta d’usos alternatius basatsen la difusió de la cultura, tot pensantque s’adequa millor a les necessitatsdel barri històric i del Roser (com aemblema d’aquest barri i de tota laciutat) ja que aquest forma part de lanostra història i de la memòriacol·lectiva de la ciutat.
D’aquesta manera, volem impedirque aquest espai públic es converteixien una seu de Paradores NacionalesS.A., una empresa privada, que noaportarà elements de cohesió idesenvolupament social i cultural enuna zona tant faltada de teixit social.El present projecte inclou dos tipusdiferents d’usos per al mateix edifici,cosa permetria perfectament la divisiód’aquest en diferents sectors, de caraa una millor gestió dels espais, i quepassa per ubicar en l’antic Conventdel Roser, els següents equipaments:
1. El Museu d’Història de la ciutat
La ciutat de Lleida és plena d'història,per ella han passat molts pobles icivilitzacions que l'han dominat alllarg del temps. Ha vist èpoques
glorioses i èpoques de trist record,però totes elles han contribuït aedificar la Lleida en que avui vivim.Tota ciutat ha de tenir un museu onla ciutadania pugui aprendre, admirari rebutjar el seu passat. Un museuque plantegem en la primera i segonaplantes de l’edifici, on ara s’hiubiquen l’Escola de Belles Arts i elMuseu Morera, i que ja tenen un altresdestí assignat.
2. El “Memorial Lleida 1707”
Es tracta d’un projecte inspirat en unaltre de similar i desenvolupat perl’Ajuntament de Barcelona, com aprojecte de Museu Virtual, i que perles seves dimensions el plantegemubicar a l’entrada de l’edifici, just al’espai ocupat actualment per la Salad’Exposicions.
3. Un espai per a entitats de culturapopular i tradicional
La tercera part d’aquest projecte quepassaria per convertir el claustre del’edifici i per tant la seva planta baixa,en seu permanent de diferents entitatsde cultura tradicional de la ciutat deLleida.(…)
(…)En definitiva, es tractaria derevitalitzar el barri i l’edifici, donant-li vida, tot i satisfent les necessitats idèficit estructurals que arrosseguenles entitats més importants del teixitassociatiu local.”
Núm. 104 Pàgina 21
Gustave Eiffel, va néixer dinsd'una família acomodada, l'any1832. El van suspendre alsexàmens per a l’ingrés en una granescola d'enginyeria francesa, vaaconseguir graduar-se en l'EscolaCentral d'Enginyeria de París i vatreballar més tard en unacompanya constructora deferrocarrils. Durant dos anys vaestar assegut llargues hores darrerade la seva taula de dibuix.
L'any 1850 els ferrocarrilseuropeus progressaven amb unagran rapidesa, el seu major obstacleera la construcció de ponts. Eiffelva trobar solució al problemaemprant en l'estructura, ferroprefabricat i fent que qualsevolobrer pogués muntar ponts ambaquesta classe de material, ja noes necessitava tants obrersespecialitzats amb la construcció deponts de pedra o de mamposteria, pertant va ser un gran avanç.
Quan la companyia de Ferrocarrils delSud de França va demanar ontreballava Eiffel que construís un pontde 1.600 peus travessant el riuGaronne, que passa per Burdeus, Eiffelva fer un pla-projecte i el va presentarals seus superiors; aquest plànol vatrencar completament totes les normesfins llavors establertes. Els seus càlculseren exactes i el seu entusiasme vacontagiar als qui el rodejaven. Lacompanyia va acceptar el projecte deGustave Eiffel.
Columnes, embigats i armadures vanser col·locats i el pont del Garonne vaser construït en la meitat del tempsprevist i a la meitat del cost d'un pontnormal.
Durant la construcció d'aquest pont,Eiffel era molt jove, per tant, no vapoder mantenir una severa disciplinaamb els seus obrers.
Un dia un obrer va caure al riu; Eiffelera molt elegant, sempre estava vestitimpecablement, però en el momenten que això va ocòrrer, ho va oblidartot, es va tirar a l'aigua fins a rescatara l'obrer arrastrant-lo suaument fins avora; després, amb serenitat, va calçarles seves sabates i es va cordar la sevajaqueta damunt de la seva roba xopai dirigint-se als obrers, els hi va diramb amabilitat:-Demano a tots que en el futur esquedin a les seves bigues; m'agradamolt nedar..., però no amb la robaposada.
Des d'aquell moment el jove Gustau,va caure bé als obrers i no va tenirmés incidents.Ell diu, en les seves memòries, “Delmeu pare vaig aprendre a somniar ide la meva mare vaig aprendre lesdures realitats dels negocis; això haestat una combinació molt profitosa”.L'any 1866, va fundar la CompanyiaEiffel de Construccions. Durant vintanys, Eiffel va ser un dels enginyersmés cotitzats d'Europa.
Al principi de la seva carrera, varebre la visita d'un client moltpreocupat; era l'escultor Bartolique uns anys abans, havia pensatconstruir l'Estàtua de la Llibertat,com a monument per l'eternaamistat entre França i els EstatsUnits d'Amèrica. Milions de francsvan estar recaptats i l'escultor vacomençar el seu treball quan elsenginyers van descobrir que nohavia cap manera de mantenir depeu l'estàtua contra els vents de labadia de Nova York.
Eiffel va dir, ”aquesta estàtua s'hade fer”. Evidentment va sortir deles seves mans el poder-laconstruir. Es va emprar un suportespecial d'acer que fos elssuficientment fort per aguantar lapitjor de les tormentes, essent elmés lleuger dels existents en el
món.
El Pont de Maria Pia va ser una altrarevolució en la construcció: el Governportuguès havia sol·licitat pressupostper a fer un pont sobre el cabdalós riuDuero. El que va fer Eiffel és penjarel pont. Els seus competidors vanquedar atònits a l'assabentar-se delbaix pressupost que havia donat laCompanyía Eiffel i encara es vanestorar més quan el pont va començara agafar forma. Eiffel va emprar cablesd'acer, per comptes dels pesatsandamis de fusta. A llavors va ser unacosa sensacional, mai vista. Quan vaser construït el Pont de Maria Pia ambel seu enorme, meravellós i lleugerarc subjectant la part principal, Eiffelhavia aconseguit un gran avançamentd'anys amb l'ús de l'acer en estructura.De la seva taula de treball sortien elsplànols, projectes per ponts a Egipte,Rússia, Perú, preses, fàbriques,estacions, i a tota Europa els enginyersl'imitaven. Un dels ajudants d'Eiffelva protestar d'ell perquè deia quedonava amb molta facilitat informació
biografies viscudes
EIFFEL
Pàgina 22
biografies viscudes
que en rea l i ta t e rae x c l u s i v a d e l aCompanyia.
Eiffel, va dir en certaocasió, “Si he tingut elplaer d'inventar quelcom...per què no se'n podenbeneficiar els demés?M'honra, i també pucdescobrir coses noves.”
La fama i els diners no vancanviar el seu caràcter.
A mitjans de 1860 un grupd'homes de negocis de França vanconvèncer al Govern per a queorganitzes una fira mundial a París.Monsieur Eiffel va proposar com asímbol de l'exhibició una torre de ferrode tres-cents metres d'altura. El comitéencarregat d'organitzar la Fira vaprotestar enèrgicament davant aquestprojecte, però Eiffel no va cedir en notornar-ho a intentar; va parlar amb altscàrrecs del Govern, els hi va presentarpressupostos, xifres i fets, i per fí, elseu projecte va ser aprovat.
Al gener de 1867 van començar elstreballs de construcció de la torre, ien dotze mesos, dos-cents cinquantaobrers van aixecar els quatre arcsimmensos.
París es va quedar estorat: “la Tourre”era molt més gran del que esperaveni llavors va ser quan vaesclatar la tormenta;centenars d'artistes iescriptors van signar une d i c t e e x i g i n t q u el'horrorosa monstruositatfos enderrocada. MonsieurEiffel, solament es valimitar a somriure i vaseguir dirigint les obresapareixent diàriament pelsalts andamis de la sevatorre. “Quan estiguiacabada els entusiasmarà”,va dir amb calma.
Al mes de març de l'any 1889 es vafinalitzar la construcció de la torre iun canyó va fer les salves d'honor.Eiffel va enlairar la bandera a dalt del'edifici, el més alt fet per l'home finsllavors.
“Ara la bandera francesa es l'únicaque té un màstic de tres-cents metres”va comentar Eiffel.Vuit mesos després de la sevainauguració, quasi dos milions depersones havien visitat ja la torre.“l'horrorosa monstruositat” es vaconvertir en l'orgull de la ciutat. Justsota l'última plataforma, Eiffel vaconstruir un apartament per a ell. Unade les primeres visites que va tenir vaser la de Thomas Edison, que vaescriure en el llibre d'or de la torre lasegüent frase: “ A Monsieur Eiffel,l'enginyer i valent constructor de tan
monumental i originalexemple d'enginyeriamoderna”.
L'any 1894 Eiffel es varetirar dels negocis i vaconvertir la seva torre enun laboratori de física, vaexper imen ta r t emesaerodinàmics i en aquestsexperiments va basar laseva idea per un túneld'aire, dins del qual podiencons t ru i r - se modelsd'edificis i comprovar laseva resistència. A l'edat
de setanta-cinc anys va publicar unllibre sobre els seus descobriments igràcies a aquests va ser possible pelsenginyers calcular la resistència d'unedifici al vent i construir-lo amb unmínim de bigues d'acer.
Aquest descobriments van contribuir,en gran part, a la construcció delsprimers gratacels. Eiffel, en aquestaèpoca, era més feliç que mai. Vacomprar un dels primers automòbilsfabricats a França i amb el seu cotxetravessava els carrers de París, sensefer el més mínim cas de les protestesde la seva família.
“S’és jove solament una vegada a lavida” l'avi Eiffel als seus vuitantaanys.
El 15 de desembre de 1923 MonsieurEiffel estava presidint elbanquet amb el que escelebrava el seu noranta-un aniversari i sentint-secansat va decidir retirar-seaviat després de sopar.Dotze dies més tard, moriael gran enginyer. Avui elseu monument no ésnomés la Torre Eiffel, sinóles milers d'estructures queexisteixen gràcies al seuenginy.
Ramon Utgés
consum responsable
Núm. 104 Pàgina 23
S’ha acabat l’estiu i prouta pena tenim. Ser un consumidor responsable no és gens fácil, Hem parlat de l’aiguabastant seriosament. Els artistes, entre altres, ténen la capacitat de mostrar-nos la realitat amb llenguatges nous .La metáfora ens pot portar a entendre situacions a un altre nivell, a fer una analogía per veure, resumint, com lesnostres petites accions poden tenir efectes anivell planetari.
Y creo que he bebido más de 40 cervezas hoyy creo que tendré que expulsarlas fuera de míy subo al váter que hay arriba en el bary empiezo a mear y me hecho a reír: JAJAJAJAsale de mí una agüita amarilla cálida y tibia.
Y baja por una tubería,pasa por debajo de tu casa,pasa por debajo de tu familia,pasa por debajo de tu lugar de trabajo,mi agüita amarilla, mi agüita amarilla.Y llega a un río, la bebe el pastor,la beben las vaquitas, riega los campos,mi agüita amarilla, mi agüita amarilla.
Y baja al mar,juega con los pececillos,juega con los calamares,juega con las medusasy con las merluzas¿QUE TU TE COMES!.
Mi agüita amarilla, mi agüita amarilla…
El sol calienta mi agüita amarilla,a pone a cien grados, la manda para arriba,viaja por el cielo, llega a tu ciudady empieza a diluviar.
Y moja a las calles, y moja a tu padre,tu madre lava, lava ella con mi agüita amarilla.Y moja el patio del colegio,y moja el ayuntamiento
mi agüita amarilla, mi agüita amarilla…
Y creo que he bebido mas de 40 cervezas hoyy creo que tendré que expulsarlas fuera de míy subo al váter que hay arriba en el bary la empiezo a mear y me hecho a reíry me pongo a pensar¿Dónde irá?, ¿Dónde irá?¿Dónde irá?, ¿Dónde irá?
Se expandirá por el mundo,pondrá verde la selva,y lo que mas me alegraes que mi agüita amarilla sea un liquido inmundo,mi agüita amarilla, mi agüita amarilla...
Los Toreros Muertos
MÉS AIGUA
L'objectiu d'aquest article no és descriureextensament en què consisteix latecnologia transgènica (hi ha llibressencers i per internet trobareu moltainformació), sinó reflexionar breumenti fer un al·legat a favor de la investigaciócientífica deslligada de prejudicis basatsen el desconeixement, i considero queels transgènics són un paradigmad'aquesta problemàtica.
Un transgènic és un organisme (ja siguinplantes, animals o bacteris) al qual,mitjançant tecnologia recombinant, s'ha introduït un omés gen/s que codifiquen per alguna proteïna/enzim queli proporciona una nova característica que resultainteressant (des del punt de vista de producció, mèdic,ornamental,...). S'usen uns “vehicles” (anomenats vectors,la major part d'ells plasmidis d'origen bacterià) quetransporten el gen en qüestió a l'interior de la cèl·lula i“l'introdueixen” en el genoma de l'organisme; fem aixòamb una cèl·lula fecundada, després la desenvolupemin vitro i ja tenim un organisme transgènic. En el cas deplantes i bacteris és relativament fàcil (i tantrelativament...), però en animals hi ha més complicacions.
Un exemple clàssic i ja força antic de transgènia és laproducció d'insulina: fins fa uns anys tota la insulina perals diabètics s'obtenia triturant pàncrees de porc (ambels problemes d'incompatibilitat que això comportava,ja que la insulina de porc no és ben bé igual que lahumana, i a més era caríssima i se'n podia produir poca)i ara, en canvi, s'ha introduït el gen de la insulina humanaa bacteris i es produeix insulina barata i sense problemesd'incompatibilitat (ja que el que els bacteris produeixenés una insulina idèntica a la que segrega el nostre
pàncrees). Com veiem, doncs, latransgènia no es limita a produir panissostransgènics. A més, no ens ha de sobtartant la modificació genètica. Si bé noactuant directament sobre la molècula deDNA, portem modificant espècies animalsi vegetals des de fa mil·lenis mitjançantla selecció artificial. A la natura mai hihauria pomeres amb pomes tan grans (heuvist mai un pomer silvestre?), vaques queprodueixin tanta llet (encara queactualment extingits, els antics urs quees domesticaren milers d'anys enrere,
donant lloc a les vaques actuals, de ben segur queproduïen només la llet necessària per alimentar les cries)o flors mutants com és el cas del bròquil (una mutacióque a la natura probablement s'hagués extingit degut aldesavantatge que suposa). Així doncs, l'agricultura i laramaderia actuals usen espècies modificadesgenèticament per selecció.
La major part d'arguments en contra els transgènics estanbasats en el profund desconeixement del tema (la qualcosa no significa, en absolut, que no existeixin argumentsvàlids en contra). Alguns dels problemes que plantejavenanys enrere s'estan solucionant amb els nous avenços(per exemple, la presència indesitjada d'antibiòtics deguta que s'usaven com a vectors plasmidis bacterians quecodificaven proteïnes antibiòtiques s'ha eliminat gràciesa noves tècniques que permeten eliminar el vector i quenomés resti el gen interessant) i les expectatives queobre la transgènia són molt i molt interessants (produccióde plàstics vegetals, plantes que produeixinmedicaments...). No es poden fer objeccions rigoroses(si bé sí que es poden plantejar dubtes) a la tècnica senseun coneixement profund del tema, és un camp vedat als
els contes de l'esparver medi ambient
Pàgina 24
REFLEXIÓ SOBREELS TRANSGÈNICS
A S S E S S O R I A
FISCAL • COMPTABLELABORAL • ASSEGURANCES
Av. de Catalunya, 37Tel. 973 570 670Fax 973 570 090
25332 LA FULIOLA (Lleida)
Núm. 104 Pàgina 25
no entesos i no em de tenir captipus de recança en assumir-ho (a ningú se li ocorreria dira un enginyer com ha de ferel pont o al cirurgià quinaartèria ha de seccionar, oi?).A més, gràcies al mètodecientífic crític podem estarsegurs que els estudis publicatssón analitzats minuciosamentper altres investigadors quebusquen fissures en les novesteories i tècniques; és
precisament aquest joc de crítica-resposta, assaig-errorel que fa avançar la ciència amb peus de plom. Malgrattot, sempre hi ha un marge d'error, però és un risc petitcomparat amb els beneficis que ens reporta.
Penso que el que es pot criticar dels transgènics no ésla tècnica en sí, sinó com s'estan fent les coses, la sevaaplicació. S'està corrent massa (especialment algunspaïsos com EUA i també Espanya, el país d'Europa méspermissiu amb els trangènics) a l'hora d'aplicarindiscriminadament plantes transgèniques a l'agriculturasense tenir prou ben solucionats alguns temes com lacontaminació genètica de les plantacions convencionalso de les plantes silvestres (un problema força greu, perexemple, a Sud-Amèrica on pràcticament s'ha extingitel panís silvestre, l'original). La contaminació genèticaconsisteix en que la planta transgènica podria pol·linitzarplantes silvestres de la mateixa espècie (a casa nostra,doncs, no podríem tenir aquest problema en el cas delpanís o dels tomàquets, però sí per exemple amb arbrestransgènics dels quals si que tenim formes silvestres) deforma que el gen introduït artificialment (un gen quepot provenir d'una altra planta, però també d'un bacterio d'un animal) s'escampa de forma incontrolada per lanatura, proporcionant un avantatge evolutiu a l'espècieque desequilibraria tot el sistema. De totes formes tambés'està treballant en aquest sentit (per exemple, produint
transgènics infèrtils, queno puguin pol·linitzaraltres plantes).
Els transgènics s'han volgut vendre com la segona partde la Revolució Verda (quan encara no tenim clar si laprimera part va ser tan beneficiosa com diuen...) i comla fi de la fam al món (res més lluny de la realitat, coma mínim en el context socio-polític actual), però persobre d'aquesta fal·làcia hi ha una tecnologia que obremoltes possibilitats d'avenç. El fet que les investigacionsdepenguin en gran part d'empreses privades (Monsanto,Novartis...) suposa un interès econòmic subjacent quefa trontollar els principis del rigor científic. Entenc (icomparteixo) que això desperti fonamentades sospitessobre la idoneïtat dels productes patentats, però no peraixò s'ha d'aturar la investigació sobre transgènia a lesuniversitats i centres de recerca. I tampoc es pot posaral mateix sac tots els productes patentats; probablementmolts d'ells (encara que siguin patentats permultinacionals) són objectivament bons, però és evidentque no ho podem deixar a la sort ("a veure què passa");el que estic dient és que hem d'estar oberts a admetrequan algun dels transgènics (que són molt diferents enfinalitats: resistències a plagues, increment de producció,resistència a determinades situacions difícils per a lesplantes...) és, demostradament, adequat. No caiguem enla demagogia del “NO per sistema”.
Així doncs, no s'hauria de lluitar contra els transgènics(això deixem-ho als experts), sinó contra com s'estanaplicant. És un cas similar al dels laboratoris queinvestiguen vacunes: treballen amb virus i bacterisaltament infecciosos que podrien usar-se per fer armesbiològiques, però no per això renunciarem a la possibilitatd'obtenir noves i millors vacunes. En resum, podemcensurar les formes, no els continguts.
Arnau Sebé
els contes de l'esparver medi ambient
AGROUNIÓ I SECCIÓ DE CRÈDIT, SCCL
C/ de l'Om, s/n. • Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida)Te l . 973 61 00 47 • Fax 973 61 03 99 • 25334 CASTELLSERÀ (L le ida )e - m a i l : c o o p f u l i @ l l e i d a . n e t • P à g i n a w e b : w w w. c o o p . l a f u l i o l a . c o m
PINSOS • ADOBS • INSECTICIDES • CEREALS • ALFALSFRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA
Departament d'Assegurances
agrounió
Pàgina 26
LES 9 DIFERÈNCIES
Una altra vegada les 9 diferències per posar a prova la vostra perícia visual. Ja sabeu que ens podeu enviar les respostesa [email protected] i potser us cau un regalet però no us emocioneu, que si us ho ha de regalar La LLufacom a molt us podem donar unes manualitats fetes pels redactors. Apa, a esforçar-s'hi!
ENTRETENIMENTS FULIOLENCS
Núm. 104 Pàgina 27
PREGONS ATENEU
L’ateneu dóna veu a les activitats que vulgueu portar a termei a qualsevol altra inquietud que us piqui.
Material disponible: un megàfonPreu: la voluntat si es fa a peu (si es vol fer amb mobilet,demaneu pressupost a mida)
Per més informació, pregunteu a la Maribel i de paso,digueu-li que el Manel pot portar l’autocar i que si l’omplimmos surt a 15 euros per barba (ella ja sap de que va).
MOLE: El nou parc lúdico-festivo-infantil de recent creació al recintede les piscines. Als redactors de la Llufa ens congratulaespecialment aquest notícia doncs, que nosaltres sapigueml’únic parc infantil a la Fuliola ja hi era en els temps de laEGB quan les dependències de l’escola eren compartides ambla sala de plens i l’hora del pati es feia al camp de futbol. Desd’aquí donem fe de que els columpios podien aguantar finsa vint persones en edat pueril (jubilats no, vosaltres no hoproveu encara que en tingueu temptació). Ara només quedaque en la nostra àrea esportiva s’hi posin uns vestidors i dutxescom deu mana, unes pistes per jugar altes esports (no tot ésfutbol en aquest món), uns quants arbres més, ... Però bé, algoés algo!
NO MOLE:Aquest cartell de la ruta del Císter que ens ha posat el nostrenostrat Consell Comarcal no ens agrada. Segons les nostresfonts indocumentades i no-contrastades la ruta del Cístercomprenia l’àrea dels monestirs de Santes Creus, Montblanci Vallbona de les Monges, i a l’arxiu històric de la Fuliolano ens consta que cap monjo cistercenc es passegés per aquí.Des de la llufa proposem la ruta dels camins: camí d’Ivars icamí de Barbens, que també tenim cartells indicatius compodeu veure a la foto. Senyora presidenta del consell comarcal,a veure si atinem més bé que generalitzar no és bo. Visca laruta dels camins d’Ivars i Barbens!
LFL: vol dir La Fuliola. És una manera d’escriure molt moderna. Com per exem ple BCN (Barcelona) o MNG (Mango) o TRJ(taronja) o MDRT (Madrit o merdeta, ah no! Seria medreta...doncs no,no Madrit i ja està).
SALSA DE GUACAMOLEO com saber lo que mole o no mole a LFL*
TAULER D’ANUNCISMira que bé! Secció de classificats, que mos omplen espai de La Llufa ( menos fenya per naltres) i a més ens paguen. Si, si.Naltres si que tenim ànim de lucre, de treballar no, pero de lucre tenim molt d’ànim. I també de mandrejar, d’empitofiar-nos,afartar-nos i sobretot de copular entre naltres com a monos.
VENC TERRENO
Preu: a convenir (bé...una mica més que l’últim que ha venut,amb una permuta de dos pisos, la plusvàlua a pagar pelcomprador, el notari que no es passi, cobrar les contribucionspagades a l’ajuntament des del temps de la segona repúblicai si pot ser tot amb negre).
Raó: A qualsevol bar del poble i a qualsevol hora , exceptea la de retransmissió dels partits del Barça.
