A la tardor

els arbres perden les .

Aquesta és la història d’una que, a

poc a poc, anava perdent el seu color verd

i s’anava tornant .

La sabia que aviat cauria de l’arbre.

Havia vist com les seves companyes havien

anat a parar a terra i aviat li tocaria a

ella.

La nostra volia volar.

Era la seva gran il·lusió des de que va

néixer.

Mentre era a la branca del gran ,

passava hores i hores contemplant com

volaven els .

Volia volar com ells.

Un dia que molt,

un es va aturar a la

branca on era la .

L’ es va posar a plorar.

Perquè plores?- va dir la

La meva família té el niuuuuu

al campanar de .

Jo sóc petit i estic xop. Amb les

mullades és molt

difícil que pugui volar fins allà.

La , que era molt llesta, va tenir una

gran idea.

Una idea que serviria per ajudar l’ i,

a més a més, faria que es complís el desig

de volar.

-no t’amoïnis, . Jo t’ajudaré.

Arranca’m de l’ i et serviré

de .

Et protegiré de la

i no et mullaràs.

Així ho van fer i van arribar feliçment al

.

La família de l’ es va posar molt

contenta en veure arribar el petit.

Va donar les gràcies a la i li van

proposar que es quedés a viure amb ells.

La els protegiria de la i de la

calor del i podria volar.

La va acceptar i plegats van ser molt

feliços!