Agustí DuróAfició al motocròs

LA FULIOLAi BOLDÚMARÇ 2006

NÚMERO 102

Agustí DuróAfició al motocròs

PREU: 3 EPREU: 3 E

PORTADA

- Agustí Duró: afició al motocròspàg. 1

EDITORIAL

- El fet urbanísticpàg. 3

TRIBUNA

- Paraules no dites- Relax- Tano

pàg. 4 a 6

ELS VIATGES DEL SOCI

- Berlin (I)pàg. 7

LA FULLA PELS NENS

- Caga tió a infantil

- Representació de contespàg. 8 a 9

ACTUALITAT

- Nevada- Carnaval 2006- Febre urbanística

pàg. 10

PÀGINA DE LES ENTITATS

- Àguedes 2006pàg. 11

PÀGINA DE L'ATENEU

- Botiga de comerç just- Cursa del pavo- Cafè-concert en commemoració

del número 100 de La Fulla- Curs d’anàlisi sensorial de

la gastronomia rural- Benestar i relax- Cine-fòrums: “Atansar-se a la

mort” i “La dona en el temps”- Assemblea

pàg. 12 a 14

ENTREVISTA

- Agustí Duró: afició al motocròspàg. 15 a 17

CULTURA

- 123456789pàg. 18 a 19

DOSSIER

- Ketamina- Bolets- Pastilles

pàg. 20 a 21

BIOGRAFIES VISCUDES

- Mozartpàg. 23 a 25

CONSUM RESPONSALE

- Qui governa Europa? L’ERTpàg. 26

ELS CONTES DE L'ESPARVER

- Reflexions sobre els nousregadius a Catalunya i el seuimpacte sobre les comunitats decaire estèpic

pàg. 27 a 29

LA LLUFA

- Les 9 diferències- Passatemps

pàg. 30

RACÓ DE POESIA

- Pels 50’s. Proclamapàg. 32

sumari 32 pàgines

Pàgina 2

( )ACPCMembre de l'Associació Catalana

de la Premsa Comarcal

INSTITUTD'ESTUDISILERDENCS

Fundació Pública de la Diputació de Lleida

Amb la col·laboració de:

Generalitat de Catalunya

Departament de Cultura

Junta de GovernPresident: Ramon Utgés VilaVicepresidenta: Carme Piera IsanSecretaria: Avel·lín Farré SalvadóTresorera: Eva Pané VidalVocals: Maribel Trilla Tarruella

Francesc Ricart MercèLluïsa Solsona PaülsAnna Mari Ardèvol Ribó

Premi Humbert Torres 1990

Redacció i Administració:Pl. Ajuntament, s/n25332 LA FULIOLA (Urgell)http://usuarios.maptel.es/logallinera/e: lafulla@premsa-comarcal.com

la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Número 102Març 2006

Època segona - Any XXI Edita:

Coordinador: Eva Pané VidalImpressió: Impre ArtDipòsit Legal: L-524-1982Tiratge: 400 exemplars

Pàgina 2

Ja fa un temps que a La Fuliola es pot contemplar amb certa regularitat la construcció de promocions d’habitatges,però de fa uns mesos, en tot cas, menys d’un any, ha esdevingut més intensa.

Hauríem d’analitzar-ne les causes doncs, no cal ser massa observador per donar-se compte, que el nombre d’habitatgesen construcció o bé en perspectiva o pendent de llicència municipal no té precedents en la història de La Fuliola.

Una primera causa pot atribuir-se a l’existència d’unes normes subsidiàries aprovades a la legislatura anterior ambl’equip de govern PSC-PP, que donen més seguretat a aquells promotors i constructors en quan a la delimitació decarrers i tipus de zones.

D’altra banda, podríem desgranar-ne una causa més general, doncs els pobles del voltant situats al llarg de la carreteraC-53 com Tornabous i Bellcaire, sembla que estan en la mateixa línia. Sembla que ens està arribant l’ona expansivadel la bombolla immobiliària que durant els últims anys ha sacsejat les zones més urbanes amb el conseqüentl’esgotament de sòl urbanitzable i encariment astronòmic de preus, la qual cosa obliga als promotors a buscar messòl i més barat mentre la demanda continuï.

En quan a les conseqüències, en un principi per tothom és benvinguda la notícia de que hi ha un interès econòmic ala localitat. A priori implica que hi hagi una oferta d’habitatges que ajudaria als joves a fixar la seva residència a lalocalitat; que si ve gent de fora, implicaria un augment demogràfic per tal de trencar la tendència com mínim continuista(per no dir negativa del creixement de la població). Que a major població, més equipaments no només de tipus públicssinó també privats: en definitiva més comerços i empreses.

Però s’està preparat per afrontar aquests canvis? En treurà un benefici La Fuliola com a poble, no només econòmicsinó social? O simplement serà un poble satèl·lit del municipis capitals de comarca dels quals en gaudim l’equidistànciai bona comunicació? Sabrem aprofitar l’oportunitat i gestionar-la de manera més efectiva per l’interés general o bése s’acabaran satisfent només els interessos particulars?

Aquestes son només algunes de les qüestions que aquesta circumstància sobrevinguda ens obliga a reflexionar. Sensdubte es pot entrar a analitzar més causes i especular amb les conseqüències, i amb més profunditat, a la qual cosaconvidem a que es faci lliure i espontàniament en aquesta revista per tal del fer-ne un debat ple de contingut.

Comentaris a: lafulla@premsacomarcal.com

editorial

Núm. 102 Pàgina 3

EL FET URBANÍSTIC

PRÒLEG per Mila

Poques idees econòmiques desperten menys controvèrsia entre els economistes com la que diu que el comerçinternacional és bo per a tothom i s´ha d´incentivar. Imaginem que deixem que els consumidors trïin lliurementel tipus d´avellanes que volen comprar i que decideixen comprar les avellanes produïdes en un país del TercerMón, hi sortiran guanyarant. La raó és ben simple, si hi sortíssin perdent no ho triarien i, en la mesura que la sevaelecció ha estat lliure i informada, només hi poden sortir guanyant. Aquest país del Tercer Món també hi surtguanyant perquè ara té accés a un mercat molt més gran. Això genera ocupació i riquesa en aquell país, i partd´aquella riquesa serà utilitzada per a comprar els productes dels països rics. Els que potser hi sortiran perdentsón els productors d´avellanes del país ric, que veuran que les avellanes importades els prenen part del mercat(potser perquè són més bones o potser perquè són més barates, això ho decidiran els consumidors lliurement).Aquest productors hauran de reciclar-se. O bé aprenent a produir avellanes més bones o més barates, o bé canviantde feina i passant a treballar al Banc Sabadell.

Xavier Sala i Martín - Economia liberal per a no economistes i no liberals; 2001

“ Facilitat i felicitat són xifresque busquen els qui canten

dins una gàbia. Però si,per a mantenir el foc,

us cal agafar una brasaencesa, poseu-vos cendra

al tou de la mà.

I, de la tristesa,feu-ne llenya. ”

PARAULES NO DITES

Això portava escrit en una nadala, la diada de Sant Esteve,quan estava convidat a llegir una editorial de LA FULLA,amb motiu d’haver-se publicat el seu numero 100. L’Ateneuens oferia una vetllada de poesia, un cafè concert amb audiciómusical i sonora de bones i sanes intencions. Tot, com ja hedit en honor als primers 100 números de LA FULLA. M’hivaig trobar bé en el lloc i amb la colla, però vaig trobar afaltar el que es parlés més de la publicació, de la seva trajectòriaal llarg dels anys per tal d’anar veient la llum numero reranúmero, i el que ha significat de normalització tant de lallengua, com de la vida social i del testimoniatge que n’haestat notari fidedigne.

Volia llegir aquesta “reflexió d’en Joan Brossa”, per deixarpalès el que hores d’ara, en els temps que som i ens toca deviure, amb la mirada llunyana de gairebé 23 anys de LAFULLA, hem pogut compartir, debatre i, fins i tot alguns,maleir. I com be diu el poeta, “de la tristesa, fer-ne llenya”…

De fet, per la majoria dels presents a la diada, amb el que esva fer i va dir ja n’hi havia prou. Per què els hi cal més, empregunto a mi mateix ? Som en altres temps i circumstancies,anem al dia, i ni ens adonem, massa sovint que passen lessetmanes sense fer-hi res de profitós. I quan deixo escrit aixòparlo d’una gran majoria, doncs es prou sabut el que unaminoria ha fet i va fent des de 1979.

Perquè si una cosa es prou clara es que la nostra societat té ireb per allò que es mereix i fa. Un exemple del present: tenimuna situació al nostre poble, de forta especulació en la comprai venda de terrenys per tal d’edificar vivendes. Hores d’arahi ha actuacions de construcció de gairebé 100 habitatgesnous. I si això succeeix es perquè algú no fa gaires anys vafer un pla urbanístic i ara s’actua d’acord amb aquell instrumentreglamentari en matèria urbanística. Quan es feia tot erenplors, queixes i amenaces… ara els que es queixaven venen,construeixen i guanyen diners. I la resta s’ho mira absort icomplagut, molts d’ells pensant en si vendran o no vendran,si els en oferiran el que es diu que es paga !.

Cal assumir reptes i compromisos, això si, per tal de complir-los. Tenim el cas d’un personatge o mes ben dit de dospersonatges al nostre poble, ell i ella, tant irrellevants compoca-soltes, malgrat que es pensen que son prohoms en allòde fer i desfer del municipi. Amb un afany de protagonismeexagerat, sense donar la cara, amagant-se dels problemes queells mateixos originen i tapant els seus propis forats, fent-nede nous i de mes grandària. De les seves accions del presenten viurem de renda una bona temporada. I ves quina renda ¡!

Lamento defraudar als que potser n’esperaven algun comentarimés sobre aquests dos brètols als que ens toca resistir, peròno tinc perquè perdre el temps parlant d’ells ni s’ho mereixen.Si que cal donar l’empenta necessària i disposar de l’ànimtranquil per seguir en el treball i amb l'esforç diari anar fenti construint les aspiracions que les persones de bona fe, tenimi confiem assolir.Ja se sap, que per les voltes de Sant Esteve tothom aprofitael Nadal per felicitar i desitjar-se coses bones...i poca gent esplanteja que Nadal es ben be tot l’any i que tots plegats hipodem fer, de segur, molt més.

Serveixin aquestes línies, en record i reconeixement de tothomque ha fet i fa possible que LA FULLA arribi (quan arriba)a les nostres cases.

JORDI ESCOLA

Pàgina 4

tribuna

PARAULES NO DITES

Opina, suggereix, queixa’t, explica, proposa, expressa’t!

Sàpigues que ara ho tens més fàcil, La Fulla té un nou mailon podràs fer-nos arribar les teves opinions per a que lespubliquem. Apunta-te’l:

lafulla@premsacomarcal.com

Núm. 102 Pàgina 5

tribuna

TRULLOLSÒ P T I Q U E S

Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal)Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA

Av. de Catalunya, 42Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

El treball , la família, els diners s’han convertit en algunesde les preocupacions més angoixants i diàries que juguenun paper fonamental dins la nostra vida. Són moltes lespersones que davant d’aquests obstacles que ens posael dia a dia es veuen incapaços d’afrontar-los perquè nodisposen de suficient força per vence’ls Per això davantaquestes dificultoses situacions és bo aturar-se, relaxarla ment i el cos per així tindre oportunitat de recuperarles forces que havíem perdut.

Com a tercer any consecutiu, l’Ateneu Popular, haorganitzat una activitat de relaxació dirigida per l’AnnaMari Ardèbol que ha permès als qui hi han assistitrelaxar-se mitjançant exercicis senzills, quotidians, queestimulen el nostre cos, la nostra ment i permeten elconeixement més profund d’un mateix.

Els qui van assistir a les classes de relaxació en arribarse’ls donava un vas d’aigua per així activar el reg sanguinidel cervell i estimular la ment. Després es duia a termeuna respiració profunda que servia per relaxar el nostrecos. Quan la ment i el cos ja estaven relaxats es feia unaactivitat per despertar els sentits ( gust, oïda, tacte iolfacte) per així disfrutar amb ells, com per exemplepodia ser centrar-se en l’olor i el tacte d’un mocador.Tot seguit, es posava, de nou, el cos en movimentpracticant la “marxa creuada” al ritme de la música,caminant al ritme de la música, utilitzant objectes i jugantamb ells com per exemple un globus. Per finalitzar lasessió, els qui practicaven aquesta activitat, s’ajeien alterra amb mantes, s’apagaven les llums, s’enceniaespelmes per fer que l’ambient fos més agradable i esduia a terme la relaxació acompanyada amb una suau iagradable música.

Aquests exercicis es poden practicar en qualsevol lloci moment ja que són senzills i t’ajuden a enfrontar lessituacions més conflictives amb més força.

Aquesta activitat ha tingut una durada de tres mesos. Esduia a terme cada divendres ja que era final de setmanai això permetia als qui practicaven l’activitat agafarforces per afrontar amb més eficàcia la setmana pròxima.Ha estat una activitat amb molt d’èxit enguany ja queha augmentat el nombre de participants.T’ho deixaràs perdre l’any vinent?

Maria i Alba Segarra Mercè

RELAX

Pàgina 6

tribuna

Don Giuseppe solia dir que era feliç a resultes d’una sèried’errades que recordava de bon grat. La primera d’elles foual 1946, quan el jove genovès es va embarcar per fi ambdestinació Amèrica, a una Amèrica que imaginava amb elsbraços oberts i hospitalaris de l’estàtua de la Llibertat. Darreraseu deixava una Itàlia en runes, el malson de la guerra i amolts veïns que, mal enterrades les camises negres del feixisme,es vestien amb jaquetes de demòcrates.Allí, Amèrica esta esperant-lo amb els braços oberts i, per serdigne de tal rebuda, don Giuseppe repassava les vint paraulesd’anglès que li va ensenyar un soldat nord-americà.Als cinc dies de navegació, un tripulant li va gelar l’ànima aldir-li que el vaixell navegava amb rumb a Amèrica, però al’Amèrica del Sud, perquè Amèrica –li va dir- es més gran iextensa que totes les esperances i que tots els sofriments.Un cop païda la sorpresa, don Giuseppe va cercar algú que lidigués més sobre la seva destinació, i no va tardar en fer- seamic d’un maquinista, italià també, que portava varis anysnavegant amb els vaixells de la Companyia Sud-americanade Vapors.El compatriota li parlà de l’Argentina, un enorme país en elque la carn era gairebé a donar, i on hi havia tant de blat quefins feia pocs anys el cremaven per fer-ne electricitat. A més,– li va dir, conec una família piamontesa que s’ha instal·lata Mendoza amb una fabrica de pasta, i si hi vas de part meva,segur que t’ofereixen casa i treball.Un cop arribats a Buenos Aires i don Giuseppe que xafa perprimer cop terra americana, el mateix maquinista s’encarregade buscar-li un camioner que feia el transport de matalassosdes de la capital argentina cap a les províncies.-D’acord, tano, t’hi porto gratis, et pago la dispesa a canvi deque m’ajudis a descarregar, però la teva veritable missió hade ser la de parlar amb mi al llarg del camí. Parlem senseparar, de tot, encara que sigui rucades el que em diguis.Don Giuseppe no va entendre ni una paraula del camioner,però alguna cosa li va fer entendre lo que aquell home volia,de tal manera que li va respondre “va bene” i va trepar a lacabina del camió, un rovellat Mack amb un gos buldog cromatdamunt del capó. Als pocs quilometres de marxa li agradà eltracte de tano, de la mateixa manera que amb el temps l’acabariadivertint que li diguessin bachicha.Només sortir als afores de Buenos Aires, davant els ulls deljove emigrant va començar la desfilada d’un panorama llis,verd i infinit, en el que en contades vegades es creuaven ambaltre vehicle o persona. Les llanguides mirades de milers devaques saludaren el seu pas per la Pampa, i per evitar que elxofer s’adormís li va parlar de la seva vida, de la guerra, deGènova, dels seus somnis de legitima felicitat,Havien transcorregut centenars de quilometres quan, a lasortida del sol del dia següent, el camioner, es va desviar dela ruta per una pista de terra que els portà fins les cases d’una"estancia". Hi havia allí altres camioners, però sobretot hihavia carn, molta carn, vedelles senceres obertes en creurostint-se sota l’atenta mirada d’uns "gauchos", L’italià vamenjar i beure com mai en sa vida, tant, que el camioner ambel que anava, el qual tampoc es va quedar enrera, li manà

continuar el viatge a la part de la carrega mentre dormia laborratxera damunt els tous matalassosDon Giuseppe mai va saber de cert que li va passar a Mendoza,si es que el camió s’aturà o no en aquella ciutat. Sols esrecordava que es despertà per un fred intens i les veus d’unshomes d’uniforme verd que li manaven baixar.Amb el cap a punt d’explotar-li, don Giuseppe va saltar alterra i es va estremir davant l’agrest paisatge dels Andesnevats. El seu gest de sorpresa va fer que els carrabiners deXile entengueren que no sabia on cony estava.-Aquesta estàtua es el Crist Redemptor, la frontera. Del pitesquerra de Nostre Senyor cap allà es Argentina. De la dretacap aquí, Xile.En aquell moment, don Giuseppe va adonar-se que el xoferdel camió no era el mateix que l’havia pres a Buenos Aires.En el seu atropellat dialecte genovès va repetir una i milvegades que el seu destí era Mendoza, explicant entremig elgran fart del dinar i el molt vi eixugat.Del discurs dels carrabiners xilens, l’únic que don Giuseppeva entendre fou que li preguntaren si li havia agradat el rostitde vedella i el vi argentins. Com va poder va respondre quesi, i amb això n’hi hagué prou perquè els policies xilens elportessin fins la cantina del destacament. Allí, l’emigrant esva donar la segona fartanera de carn i vi, amb la conseqüentborratxera, de la que va despertar convertit en soci d’un sergentdedicat a la cria d'aus de corral i altre aviram.Anys després don Giuseppe, el tano per a uns, el bachichaper altres, va obrir un empori d’ultramarins al barri de Santiagode la meva infantesa. Fou un ciutadà mes d’aquell barriproletari. En un gruixut quadern de negres tapes anotava elsdeutes dels veïns que li compraven a crèdit, als xicots ensdonava uns bons talls de mortadel·la mentre ens iniciava enels secrets de les operes que li adornaven les tardes des de elsseus discs de carbó, i convidava a tot el barri a festejar al’empori les victòries futbolístiques del Audax SportivoItaliano.La millor festa a l’empori va tenir lloc el diumenge 4 desetembre de 1970. Aquella nit el barri tenia molts motius perestar alegre: Salvador Allende havia guanyat les eleccionspresidencials, don Giuseppe es casava amb la senyora Delfinadesprés d’una discreta relació mantinguda al llarg de vint anysi, per acabar-ho d’arrodonir, ens va comunicar, tot emocionat,que acabava de nacionalitzar-se xilè.El vaig veure per darrer cop el 1994. Era un ancià. L’emporija no existia, ni el barri, que fou engolit per la misèria. Peròels seus vells discs de carbó continuaven omplint les tardesd’amors impossibles i veus perdurables. Vaig beure amb ellvaris vasos de vi, vaig escoltar un cop més la seva història, iem va doldre respondre que si, quan va preguntar-me si eracert que a Europa es tractava malament als emigrants.

Luis Sepúlveda(Histories marginals)

TANO

Núm. 102 Pàgina 7

els viatges del soci

BERLIN (I)Qui ens ho havia de dir, tot arriba. Fa nomolt que, amb els ulls clavats a la pantallade l’ordenador i els dits creuats sota la taula,buscàvem les millors ofertes. Un mareig dedates, companyies aèrees, agències deviatges, hotels, hostals i pensions. Un mareigd e p à g i n e s i p à g i n e s w e b :www.lastminute.com, www.edreams.com,www.viajar.com, www.atrapalo.com i “hastael infinito y más alla”.

05/12/05 (dilluns)

Guants, bufanda, la gorra de mon pare,l’abric impermeable de mon germà, les botestrekineres per llargues caminades, forçajerseis i els mitjons llargs, gruixuts i de llanaque m’ha comprat ma mare. El passaportcorrectament en regla. Si. Ja estic apunt.

Ja estic apunt i ja m’esperen a la parada dePlaça Reial (Barcelona). Ells dos ja hancomençat el viatge (un fantàstic trajecte abord de l’Alzina Graells de les 9 del matí)amb les seves maletes, abrics, gorres,bufandes, guants, trekineres i mitjonsgruixuts.

COMENÇA LA FESTA!

Metro i cap a plaça Espanya per agafarl’autobús llançadera que ens portarà al’aeroport, ja que la via de tren que surt deSants Estació està de reparacions. ABarcelona encara l’hi queda molt peraprendre. Tres euros que val el bus! I eltransport públic senyors?

SwissAir ha estat la companyia de volseleccionada (www.swiss.com), perquè enspermet aprofitar més els dies i per que erala més barata d’entre el maremagnum deofertes que hi havia per internet. Lo de volarbarato comporta que no et donin res durantel vol... total el menjar sol deixar molt adesitjar i a més ja hem fet la nostra provisióde gormanteries diverses. Però, sorpresa!!,ens han donat beure, un Kit-Kat i/o galetetessalades i una xocolatina (suïssa clar). Per latornada ja ho sabem; no fa falta comprarres. També ens ha sortit més barato el volper que fem una escala al Flughafen(aeroport) de Zürich. Una hora d’espera i aagafar un altre avió (més beure, Kit-Kat ixocolatines suïsses).

Arribar amb un vol de nit a una ciutatdesconeguda (no sé perquè) sempre m’haagradat. Des de l’aire ja et fas una idea delo molt que t’espera per veure i caminar.

WELLCOMEN TO BERLIN TEGELFLUGHAFEN. Apa! Ja hi som! Ja som aBERLIN!

BERLIN: és, a la vegada, capital deAlemanya i un estat federat (regió deAlemanya) . La ciutat es confongeogràficament amb l’estat, que estàtotalment rodejat per el de Brademburg, delqual es va separar el 1920. Traspassada pelriu Spree i ubicada a uns escassos 70 Kmde la frontera entre Alemania i Polonia,Berlín es la ciutat més poblada i extensa delpaís, centre de una àrea metropolitana de3.950.887 habitants (2005) amb una extensióde 891.75 km2, així com una de les mésdestacades en l’àmbit polític de la UnióEuropea, de la que, després de Londres, ésl a s e g o n a c a p i t a l m é s g r a n .(www.wikipedia.org).

Tindre alguna informació prèvia sobre laciutat que vas a visitar es bàsic, i per aixòno hi ha res millor que internet: www.btm.de,www.be r l i n fo . com, www.be r l i n -magazin.net, www.stadtplandienst.de,www.berliner-stadtplan24.com, etc.Però un cop ets a la ciutat... res com unabona guia.

Amb la selecció de la guia hi vaig dedicaruna tarda perdent-me pel Fnac i unafantàstica tenda de llibres i guies de viatgede Barcelona, Altaïr (que recomano a tothomque vulgui fer un viatge). No tothomnecessita el mateix tipus de guies. N’hi haque només fan que donar-te referències decom arribar al teu destí, d’on dormir i d’onmenjar i tot això, nosaltres ja ho tenimsolucionat. Hi ha guies que et proposen llocson anar, només aptes per a butxaques

foradades i generoses, i aquest tampoc es elnostre cas. Al final crec que la vaig encertar:Lonely Planet; amb recomanacions per altransport públic, menjar, llocs a visitar,història dels diferents barris i unes moltbones rutes a peu que posarem a la pràctica.

Bé. Doncs ja hi som. A la parada del busque ens portarà al centre hi ha una màquinaexpenedora de bitllets pel transport públicde Berlín. Sorpresa. Hi ha la opció deEspanyol. Això comença be. Ens treiem unbono per una setmana. Com que el nostrevol arribava a les 19:00h ja vam fer la rutadel transport públic de l’aeroport a l’hostaldurant el vol. Només hem de agafar un busque ens deixa a Alexanderplatz i d’allí a peufins a Inter Varko Pension & Gästehause (lanostra pensió). Segons la guia, actualmentel transport públic de Berlín es una complexared urbana (uf! Ja veurem com ens en sortim)que consta de: metro (U-Bahn), autobusos,tranvia (Tram), trens regionals (regional-Bahn) i una cosa que està entre mig camíde un tren i un metro, que en diuen (S-Bahn).

A la pensió ja ens esperaven. Però el bonhome que hi ha darrera la taula del despatxno parla ni espanyol, ni anglès, ni francès...i nosaltres d’alemany res! A base degesticulacions anotacions i un mega-mix dellengües que semblava que parléssimesperanto ens hem entès. Ja tenim la basede operacions. Ara ja podem respirartranquils. Els bitllets i la reserva deallotjament per internet han funcionat a laperfecció. Ara tenim tot una setmana perdisfrutar de Berlín. Però per avui ja n’hi haprou, ha estat un dia molt llarg i estem fetspols.

06/12/05 (dimarts)

Ahir a la nit, encara vam tenir humor permarcar-nos una ruta bàsica. Per començar...les zones més turístiques.

Alexanderplatz. Una plaça? On és la plaça?Una gran explanada que queda diluïda iconfosa pels grans edificis que la rodegen.Una gran estació del U-Bath, el Forum HotelBerlin (el més alt de la ciutat), el palau dela república i la torre de telecomunicacions:Fernsehtum.

Fa un dia radiant. Fred però radiant. Desprésdel primer contacte amb la gastronomiaalemanya estem plens de energia per afrontarel primer dia de “puro turismo “ berlinès.

Continuarà...

F.R.M.

Pàgina 8

• Ara oferim venda de PA i gran assortiten BOLLERIA ARTESANAL.

• Es fan encàrrecs de tot tipus.

• Obert tots els dies inclòs diumenges.Plaça de l'Ajuntament, 1La Fuliola - Tel. 973 57 05 99

la Fulla pels nens

CAGA TIÓ A INFANTIL

Ens va cagar tot de llaminadures, un bolígrafi a més a més una pilota per classe. Tots

els padrins miraven com ho fèiem!!

Aquest ja és el 2n any que els nens i les nenes d’educació infantil i primer de primària anem a la llar dejubilats del poble a fer cagar el tió.

Una cançó al tió vam dedicar tot i picant-lo al llom.

Núm. 102 Pàgina 9

la Fulla pels nens

REPRESENTACIÓ DE CONTES

La celebració del Nadal sempre és un fet molt important a l'escola. El darrer dia del primer trimestre per la tarda, amb una massivaassistència de públic, vam fer l'acte central de la diada: vam representar quatre contes populars, ho vàrem fer pel fet que duranttot l'any vam fer un treball sobre el món de la literatura. Tot fou un èxit!!.

Els contes van ser els següents: EL FLAUSTISTA D'HAMELIN els i les alumnes d'Educació Infantil.

EL GAT AMB BOTES els de Cicle Inicial.

EL SASTRE VALENT els nens i les nenes de Cicle Mitjà.

PRETTY TITTY representació en anglès del conegut conte de la rateta que escombrava l'escaleta, realitzada per l'alumnat deCicle Superior .

Pàgina 10

RESTAURANT • SALA POLIVALENT

Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola

La Placeta

actualitat

NEVADAL’últim cap de setmana de gener, ens vam despertar per dos vegades consecutives amb els carrers nevats. La primeravegada, la nit del divendres a dissabte, només va enfarinar els carrers, mentre que pel diumenge al matí, ens vamtrobar amb un gruix que arribava ben bé als 30cm, la qual cosa va permetre a aquells que ho van voler, divertir-seuna bona estona amb la neu.

Promoció d’habitatges de l’Av. Catalunya.

La Plaça de l’Església el matí del dissabte. La Plaça de l’Ajuntament el diumenge pel matí.

Una imatge del dinar de carnaval.FEBRE URBANÍSTICAÉs ben patent que el municipi es transformaràurbanísticament en poc temps: diverses promocions devivendes han estat iniciades en un periode breu. Segonsdades proporcionades per l’Ajuntament, en els últims sismesos s’han atorgat llicències per 51 habitatges. Totsembla indicar que aquesta tendència de moment continua.

CARNAVAL 2006Enguany tocava la XXXIena edició i se celebrà el 4 demarç. El programa fou l’habitual: esmorzar pel matí, dinarpopular al poliesportiu, del qual us en adjuntem imatge,per la tarda ball i per la nit més ball amb disfresses ambl’orquestra Top Music’s.

Núm. 102 Pàgina 11

pàgina de les entitats

Aquest Any les Àguedes han estat, com sempre unes artistàsses; han ballat com autèntiques sevillanes, han galopatcom professionals, han repartit bombons a les més grans, i més que tot, han disfrutat d’allò més, amb l’ajuda de totesles dones del poble i la seva col·laboració.

De cara a l’any vinent, la festa serà més intensa, més llarga i més màgica. Fins llavors, moltes gràcies i fins l’any quevé.

Endavant!!!

La Junta

ÀGUEDES 2006

lafulla@premsacomarcal.com

Pàgina 12

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida)Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: ist@ist-sl.com

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA• INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS• PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS• EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS• INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

pàgina de l'ateneu

BOTIGA DE COMERÇ JUST

Com ja ve sent habitual des de fa uns anys, l’Ateneu col·laboraamb els actes organitzats per la Festa Major de Santa Llúciaamb una botiga de comerç just. A la Sala Petita del Poliesportiues van poder adquirir productes d’alimentació comercialitzatsper l’ONG Intermón-Oxfam i altres productes d’artesania delPerú i l’Ecuador distribuïts per l’ONG peruana Coproli.

CURSA DEL PAVO

Ni el fred ni la grip aviar van impedir que, novament, el joventde la Fuliola participés en la cursa del pavo del passat Nadal.Aquesta edició, així com les anteriors, es va realitzar el cap desetmana abans de Festes (el 18 de desembre del 2005). Laparticipació va ser d’un total de 17 nois i noies, els quals vanseguir tot el recorregut marcat entre La Fuliola i Boldú. Elsguanyadors d’aquest any van ser: en la categoria de petits,Domingo Moreno i en la de grans, Manel Farré (per segon anyconsecutiu). Al final de la cursa hi va haver un refrigeri per alsparticipats i la entrega del pavo i la gallina per als guanyadors.

CAFÈ-CONCERT EN COMMEMORACIÓ DELNÚMERO 100 DE LA FULLA

Vàrem passar la tarda de Sant Esteve d’enguany d’una maneramolt amena i molt participativa: es tractava d’alguna manerade celebrar haver aconseguit la fita de passar de dues a tresxifres després de 23 anys. Gairebé totes les entitats culturals iesportives varen col·laborar recitant una poesia de les que esvenen publicant a la revista des del número 50. La nota musicalla van posar diferents aficionats a nivell personal amb lainterpretació de diverses peces tant clàssiques com modernessent el violí i la guitarra els instruments predominants.

Però això encara no fou tot: vam comptar amb la col·laboraciód’un grup de jovent que donaren el toc coreogràfic alcomençament i al final de la vetllada. El Dembélé també ensva acompanyar amb la seva percussió típica de Mali arribanta fer inclús classes magistrals als interessats. I com que era SantEsteve, les nadales tampoc van faltar a la vetllada.

Sant Esteve, cantant nadales.

Per últim, diferents redactors de La Fulla en diferents etapesdurant tots aquells anys van fer lectura de les editorials méssignificatives al llarg d’aquest periode.

Des de l’Ateneu Popular i en especial des de La Fulla, agraïmla col·laboració i suport de totes aquelles persones i entitats quevan fer la celebració fos més de tots.

Sant Esteve, curs accelerat de percussió.

Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)

MoblesCarullaC

Núm. 102 Pàgina 13

Curs d'anàlisi de la gastronomia rural.

pàgina de l'ateneu

CURS D’ANÀLISI SENSORIAL DE LA GASTRONOMIARURAL

Durant els dimecres i divendres dels mesos de gener i febrers’ha tingut l’ocasió de conèixer més en profunditat el que ensofereix la gastronomia de l’entorn. Tasts de vins, caves, licors,formatges, embotits, olis i patés han estat les assignatures enque s’ha composat el curs a través de les quals, hem anatdescobrint noves maneres de menjar i beure de la mà del’Alejandro Dibasson. El curs fou co-organitzat amb la Unióde Pagesos subvencionat pel Fons Social Europeu i el Forcemi no ens oblidem d’agrair a la Cooperativa de Camp per haver-nos cedit la sala de juntes on han tingut lloc les sessions.

BENESTAR I RELAX

Per tercer any consecutiu continua l’activitat Benestar i Relax,que té com a objectiu; primer passar una bona estona gaudintdel moment present i de la intensitat de les coses senzilles , ifer d ‘aquesta vivència aprenentatge de recursos i instrumentsque puguin servir per recuperar, fora de l’espai i del temps,moments de benestar i relax, que ens ajudin a viure d’una formamés agradable: Amb més benestar amb menys estrès.Exceptuant les ganes i la il·lusió de les assistents hi ha hagutmolts canvis:-El nom, ara Benestar i Relax, abans antiestrès.-Les dates, ho hem anticipat al primer trimestre.-La durada, de dos mesos hem passat a tres.-El lloc, de l’espaiós gimnàs de l’escola hem passat, només perraons de temperatura, a la sala petita del poliesportiu, la veritates que trobem a faltar l’espai del gimnàs.-El grup, és cada cop més nombrós de les 6 del primer any ales 12 d’ara. La riquesa de les edats la meitat són joves-Les activitats, aquest any van més dirigides i focalitzades capa una tècnica motriu nova: Kinessiologia Educativa, Brain Gymo Gimnàstica del cervell ( L’explicació mereix un article exclusiu,no es pot resumir en quatre ratlles.)

La proposta de les activitats continua essent la mateixa: Elcos/moviment- fent molt més èmfasi en el sentir que en elpensar. L’espai, les demés i algun que altre objecte: Amb aquestsmedis el que es treballa són exercicis de: descoberta del cos,

Curs de Benestar i relax.

Pàgina 14

A S S E S S O R I A

FISCAL • COMPTABLELABORAL • ASSEGURANCES

Av. de Catalunya, 37Tel. 973 570 670Fax 973 570 090

25332 LA FULIOLA (Lleida)

pàgina de l'ateneu

l’espai, les demés, els objectes....,exercicis de respiració; presade consciencia sensorial; exercicis concrets de Kinessiologia;joc i ball; relaxació.

CINE-FÒRUMS: “ATANSAR-SE A LA MORT” I “LADONA EN EL TEMPS”

Després de la bona acollida que va tenir el cicle de cine fòrum“Atansar-se a la mort sense por”. Tot i que va ser arriscat,parlar  sobre un tema que d'entrada  és molt desconegut i alhora podia ser morbós i desagradable.

El tema va estar dedicat especialment als que no volien parlarde la mort, perquè li els feia por i als que volien conèixer-la ino sabien a qui preguntar.

De la mort se'n podria parlar des de més punts, però ens vamcentram en els 4 que ens son els més propers.

Es va parlar de “La realitat pura i dura” amb el documentalJunto A La Muerte. “Les experiències al llindar de la mort”,amb la pel·licula Linea Mortal,es va comptar amb la presènciade Jaume Capdevila i Manuel Bros, que han viscut aquestaexperiència. “L'eutanàsia” amb la pel·lícula Johny Cogió SuFusil, per acabar es va parlar  d' “El procés de dol” amb lapel·lícula  Felíç Aniversari Amor Meu.

Quan arribi La Fulla a les vostres mans, s'haurà acabat el ciclededicat a la dona, que aquest any es fa una mirada a “La Donaen el temps”. Amb les pel·lícules El Piano, Eclipse Total iCosas Que Diria Con Solo Mirarla. Aquestes pel·lícules ensdonen peu per parlar sobre: el segle XIX i el rígid control dela societat sobre les dones, la dona maltractada i sense recursosi els problemes de les dones, que sembla que ho tenen tot. Unacrua reflexió, sobre el passat, present i futur de la dona. 

Esperant que aquests cicles hagin complert amb les expectativesdels espectadors, si més no, que hagin fet passar una estonaagradable i si a més... ha servit per fer-nos reflexionar, no s'haperdut el temps.

ASSEMBLEA

El diumenge 19 de febrer estàveu convocats tots els socis lesassemblees generals ordinària (la que es fa cada any amb l’ordredel dia habitual) i extraordinària, en la qual s’aprovàprincipalment la modificació dels estatuts per tal d’adaptar-losals canvis legislatius.

Un tema cabdal fou la renovació de càrrecs de la Junta que hiva haver inclòs el de President. La nova Junta Directiva quedacom segueix:President: Ramon Utgés VilaVicepresidenta: Carme Piera IsernSecretària: Avel·lín Farré SalvadóTresorera: Eva Pané VidalVocal: Maribel Trilla TarruellaVocal: Lluïsa Solsona PaülsVocal: Francesc Ricart MercèVocal : Ana Mari Ardèvol RibóVocal: Vacant

Com podeu veure, ens falta un membre de la Junta, des d’aquíanimem a tots aquells possibles interessats en formar-hi part,només cal que ho comuniqueu a qualsevol dels membresrelacionats.

Cursa del pavo, descans després de l'esforç.

Tots coneixem a l’Agustí per la sevaprofessió, la de fuster que li ve pertradició familiar, però de ben segurque la majoria desconeix una aficióque practica de molt temps enrere, ladel motociclisme, especialment elmotocròs. A les següents línies ensho explica.

-La Fulla: D’on et ve aquesta afició?-Agustí Duró: Bé, fou el meu germàqui va ser el primer aficionat de lafamília que me la va traspassar a mi.La primera carrera crec que la vaigfer abans d’anar a la mili, cap allà al’any 1983.

-L.F.: On entrenes?A.G.: Hi ha circuits per aquí a prop,anem molt a un circuit que hi ha aCastellnou de Seana, però també anema circuits que hi ha a Bellpuig, Arbeca,Corbins, Alcarràs, Almacelles,Lleida… Només entreno els caps desetmana ja que entre setmana la feinano m’ho permet.

-L.F.: Hi ha afició aquí a Lleida?-A.G.: Home, jo estic afiliat alMotoclub Segre de Bellpuig, quepodriem dir que és un dels mésimportants de Catalunya; és el clubque organitza el mundial de motocròsal Circuit Montperler de Bellpuig(enguany es celebra els dies 15 i 16d’abril). Pertanyo a aquest club des

de l’any 1993. Fins a aquesta data,als anys vuitanta fèiem carreres en lesfestes majors dels pobles que traçavencircuits provisionals, també es feiencarreres “pirates”, no legalitzades.

-L.F.: I a La Fuliola?-A.G.: A part de jo, tambécorre el Lluís Piera i el PepeBatalla, però aquest últimnomés fa l’especialitatd’enduro. De més jovesnomés hi ha el meu nebotMarc que té vuit anys i jaha estat campió delMotoclub Segre en lacategoria d’ iniciaciód ’ a u t o m à t i q u e s d emotocròs.

-L.F.: A quines categories participes?-A.G.: A diverses: clàssica, motocròs,induro, dirt-track, 125cc, 250cc. A lade 125cc és amb la que em trobo mésa gust.

-L.F.: Llavors, quantes motos tens?-A.G.: Ara mateix en tinc vuit i aviatnou perque me n’estic fent una. Tincuna de 125cc, una altra de 250cc i unade 450cc de la marca Honda. En tincdues més per fer dir t - t rack(Husqwarna) i llavors tinc lesclàssiques : una Montesa per a ferenduro i dues Capra per a fermotocròs.

-L.F.: Quan dura la temporada demotocròs?-A.G.: Ara al 26 de març tindrem laprimera cursa i ja no pararem fins al

Núm. 102 Pàgina 15

Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA

Expenedoria núm. 1

M. Carmen Alarcon Alarcon

Estanc · TabacsObjectes de regals

Julita

Flors

Art F loral

Bodes - Corones

Plantes - Ceràmica

Objectes de Regal

C/ Dr. Rius i Tarroja, 325332 La FuliolaTel. 973 57 00 75Mòbil 659 11 74 02

entrevista

AGUSTÍ DURÓ: AFICIÓ AL MOTOCRÒS

Open de Basella, 2005. Honda 125 cc.

Pàgina 16

entrevista

d e s e m b r e , e x c e p t e d u r a n taproximadament un mes i mig al’estiu, per la calor. A cap de l’anypuc arribar a participar en unaquinzena de curses, encara que gairebécada cap de setmana hi hacompeticions.

-L.F.: I en quin àmbit geogràficcompeteixes?-A.G. : Només a Catalunya, perquènomés tinc la llicència catalana.

-L.F.: Quin és el teu palmarés?-A-G.: El 1993 vaig guanyar elCampionat de Lleida a la categoriade 250cc junior, l’any següent en vaigser subcampió i el següent tercer. El2003 vaig ser campió de Catalunyade clàssiques i el següent subcampió.Aquest últim any he quedat cinquè declàssiques.

-L.F.: Et prepares d’alguna maneraespecial: entrenament físic, dieta…?-A.G.: Doncs no, encara que hauriade fer-ho: quan acabo les curses tincagulletes per tot el cos durant tres oquatre dies… També hauria decorregir postures viciades, doncs elque em fa més mal durant la cursa ésl’esquena.

-L.F.: A part d’aquest possibleentrenament o no, quina creus que ésla qualitat que ha de tenir un bon pilotde motocros?-A.G.: Penso que la mil lorcaracterística és ser resistent i constantper damunt d’altres possibles qualitatcom és l’agosarament ohabilitat.

-L.F.: Què ens dius sobre laperillositat d’aquest esport?-A.G.: És clar que és perillós!Però jo gairebé no he tingutlesions, només entrenant emvaig trencar la clavícula .Encurses no m’ha passat mai res,sí que he tingut caigudes ialguna vegada, no em facisexplicar com, m’han passat

motos saltant per damunt, però no hapassat res.

-L.F.: I el preu?-A.G.: El que es pot considerar méscar són les reparacions, però en elmeu cas aquest és un tema que me’lsolventa el meu germà Pau, que témolta afició a la mecànica i monta idesmonta les motos quan convé.La indumentària s’ha de tenir encompte, ja que s’han d’aquirir botes,pantalons, jaqueta, samarreta, casc,genolleres, colzeres; encara que elpreu varis segons marques i qualitat,un casc per exemple et pot costar desde 90 a 600¤ i unes botes uns 300¤.En quant a les motos, la més senzillaque seria la de motocròs de 125cc

arriba als 6.000¤ aproximadament.

-L.F.: La igualtat de sexes ha arribatal món del motociclisme, especialmentles modalitats de terra?-A.G.: En absolut. Només tincconstància de que corri alguna noiaen la categoria del meu nebot Marc,d’edats més avançades em sembla queno hi participa cap noia.El que sí hi ha és una categoriafemenina de trial, però és l’unicamodalitat que hi ha una categoriaespecífica per a noies.

GLOSSARI DE TERMES:Pels neòfits i no fanàtics en general,a continuació us presentem unes

definicions dels tipus decategories i conceptes per sie n a l g u n m o m e n t d el’entrevista us heu sentitdesorientats:

MOTOCRÒSÉs un tipus de competició queconsisteix en disputar cursesde velocitat en un circuit o pistade terra a camp obert,prèviament traçats o delimitats.Hauran de circular, tant en els

Moto Husqwarna 610 tipus dirt-track, 2004.

L’Agustí, entre fustes i motos.

Núm. 102 Pàgina 17

entrenaments com en lescompeticions, dintre delscircuits expressamentconcebuts i destinats aaquest esport que, per amajor seguretat, haurand’estar tancats, amb laprohibició de circularpels camins i per lespistes rurals que noformin part del circuit.

TOT TERRENYEs podria definir com unamodalitat esportiva delm o t o c i c l i s m e q u ecombina el motocròs i eltrial.En aquesta modalitat els pilots esveuen obligats a competir de forma,generalment independent, (la sortidaés tipus rally), per terrenys demuntanya molt variats, on es possiblediscórrer per carreteres de terra avelocitats bastant altes per a aquesttipus de terreny o haver de passar persenderes estretes de molt diversadificultat (proporcions màximes :75%per camins o senderes i 25% percarretera). Al contrari que el motocròsel circuit és obert i bastant extens(encara que no es permès el camp a

través) i amb una durada que ambfreqüència és de diversos dies.Les motos són especials per a aquestamodalitat i consisteixen en una barrejaentre motos de cros i de trial,sacrificant prestacions de cadascunad’elles per a obtenir una motocicletapolivalent fora de la carretera i capaçde afrontar tot tipus de terreny.Existeixen dos tipus de competicionstot terrenys: L’enduro, que se celebraen carreres d’1 o 2 dies de durada ambun recorregut proper als 200quilòmetres en el qual els pilots hande combinar regularitat a les etapes

amb el temps pre-fixat irapidesa a les zonescronometrades. Durant elrecorregut els pilotsnomés poden rebre ajudalimitada dels seus equips,sent els pi lots elsresponsables de lestasques de mantenimentsi reparació de lesmotocicletes. Els rallys,habitualment carreres dellarga durada com elParís-Dakar o el Rallydels Faraons, en la qualels pilots han de recòrrerg r a n s d i s t à n c i e s

combinant rapidesa i navegació, sentcada dia una nova etapa i sumant elstemps de cadascuna d’elles per establirla classificació.

DIRT-TRACKEl Dirt-Track és una especialitatmotociclista que es disputa en circuitsovals de terra on es va tota l’estonaderrapant. És una categoria, amb unaidea de competició purament d’oci iamb el clar objectiu de no fer-se mali gaudir de la competició. A més amés també és una categoria quepermet perfeccionar la tècnica delderrapatge i el control de la moto.

TRIALEs refereix a les proves d’habilitatrealitzades amb motocicleta, en lesquals els participants, circulant a baixavelocitat (mitjana no superior a 20km/hora) i per camins veïnals, han detravessar alguns trams, indicatsprèviament, de topografia difícil forad’aquests camins anomenats ‘zonesno stop‘ de longitud no superior als12 o 15 metres, tals com torrents,vessants rocoses, terrenys accidentatso similars. 

CLÀSSICA:Versió de determinades curses ambmotocicletes fabricades abans del1981.

Eva Pané

entrevista

Campionat Catalunya, Santa Coloma de Farnés, 2003. Categoria clàssica.Montesa 250 cc.

Campionat Catalunya de Veterans, Salomó 2005. Honda 125 cc.

Pàgina 18

cultura

Vols participar en fer Cultura pel Poble?

Doncs fes-te soci de l’ATENEU POPULAR

Pots comunicar-ho a qualsevol membre de la Juntao bé enviant un mail a lafulla@premsacomarcal.com

SUDOKU : . -“de l japonés (su-doku) ,

trencaclosques matemàtic de col·locació que es vapopularitzar al Japó el 1986 i es donà a conèixerinternacionalment el 2005.

Però resulta que no van ser els “japos” els inventors, sino que va ser un tal Howard Garns de New York; queel 1979 va donar a llum aquest… vici. Seguramentinspirat per un matemàtic suïs del segle XVIII que vacrear un sistema anomenat quadre llatí per a realitzarcàlculs de probabilitats.

El 1984, una editorial americana el va portar a Japó iallí li van fer alguns retocs. El 1997 un jutge jubilat deHong-Kong en va trobar un exemplar mig començat auna antiga llibreria i durant sis anys va estar treballanten un programa informàtic per a fer-los mes ràpidamenti els va oferir gratuïtament a The Times. Però el tio noera tonto, ja que va patentar el seu programa informàtici hores d’ara segur que te una més que generosa pensió.En aquests moments el sudoku es el trencaclosques ambel creixement més ràpid arreu del món.*

Al Sudoku l’hi has sortit germans, cosins, amics i parentsvaris per tot el mon. Sudokus amb colors, tridimensionals,amb icones, dibuixos infantils (i no tant infantils), notesmusicals que construeixen partitures, lletres que formenparaules, frases i fins i tot passatges de la biblia.

“El concepto” sembla fàcil (o a mi m’ho va semblarquan el meu germà m’ho va explicar). Un quadrat. 9files. 9 columnes. Un total de 81 caselles. Dividit en 9cel·les de 3x3 caselles. Es tracta de: omplir les files del

1 al 9, omplir les columnes del 1 al 9 i omplir les cel·lesdel 1 al 9 però sense repetir un sol numero a cada fila,a cada columna i a cada casella.

No fa falta ser el rei de la aritmètica, ni de la trigonometria,ni tindre un màster en física quàntica. Lo bo del Sudokues que enganxa per la seva simplicitat de concepte, perque es desafiant, absorbent i compulsiu. Enganxa perque començant per un Sudoku simple veus lo ràpid quepots evolucionar. I es que per molts llibres, tractats,teories i pàgines web que voltin pel mon explicant lesmil i una tècniques per solucionar el sudoku (rastrejar,escanejar, marcar, analitzar...); com tot, no hi ha resmillor que la pràctica.

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Això si, deixeu-me donar-vos un consell: per començar,res millor que llapis i goma; ja que quan t’equivoques,t’equivoques. La major part de vegades, no hi ha manerade localitzar el número mal posat i que t’ha fet ballartot el Sudoku.

Personalment (agafeu-vos-ho com vulgueu), quan vaigcomençar semblava malalt. Rastrejava tots els diaris quequeien a les meves mans, arrancant pàgines d’amagat abars i amics. No en tenia prou. Al final, vaig acabarcomprant-me un llibre. “200 SUDOKUS”. El que mefaltava!. A casa, al metro, al autobús, al bar, a l’hora dedinar entre la paella i el bistec de vedella amb patates.

Ara la cosa s’ha calmat. Ja no rastrejo ni robo diaris. Nime compro llibres. Però quan en veig un... la temptacióguanya i no puc parar fins que l’acabo o el rallo tot peralgun fallo impossible de localitzar (burro!!!).

Fins aquí una breu ressenya e introducció al mon delsSudokus. La cosa es podria estendre molt més peròtotal... com tots els jocs i totes les coses, no hi ha resmillor que experimentar-les un mateix. Així, si encaraets dels pocs que queden. Si encara no has caigut a latemptació. Si encara no has gosat...

BENVINGUT AL CLUB!!!!

* Ole! Si sembla que tingui culturilla i tot. Pos no.L’internet. Que és fàntastic. Això esta tret deWikipedia.org. una fantàstica enciclopèdia on-line creadaper i per a tots els usuaris de la red.

FRM

Núm. 102 Pàgina 19

cultura

Pàgina 20

dossier

terminitermini

dossier

Núm. 102 Pàgina 21

Energy control-Consumir pastilles desconegudes (dosi i composició desconeguda) pot provocar alguna sorpresa desagradable.Algunes pastilles contenen el doble (i fins i tot el triple) d'èxtasi que d'altres. Si consumeixes, evita prende-la de copper esperar a saber quina és la seva intensitat i, en funció dels efectes(pot trigar una hora), decideix si prendre o nol'altra meitat.-Si decideixes prendre fes-ho acompanyat de gent de confiança i en un context favorable. Tingues en compte que eldia següent pots estar cansat, fatigat... (important dormir i menjar).-Si és la primera vegada que consumeixes, prudència amb la quantitat que prenguis. A més no oblidis els consellsanteriorment comentats.-L'èxtasi és una substància estimulant. Incrementa la temperatura corporal i per exemple, en ballar intensament, oen locals tancats, un pot començar a suar i a deshidratar-se. Beure alcohol encara deshidrata més i pot incrementarel risc de patir un cop de calor. Recorda beure aigua de manera regular i descansar.-Love, mitsubishi... són alguns dels molts noms que poden rebre les pastilles segons el logo. Ni el logo, ni el color,ni la forma, la mida, l'olor, el sabor o la textura no ens asseguren realment que una pastilla porti o no èxtasi. Comprimitsamb el mateix logo i iguals en aspecte, poden portar substàncies diferents i concentracions o quantitats diferents delprincipi actiu (sigui MDMA o un altre).-La pujada pot portar el seu temps i sovint ve acompanyat d'efectes no desitjats: palpitacions, tremolors, mareig,nàusees i rigidesa muscular o de la boca. Si alhora apareixen sensacions d'ofec, pèrdua de control, calfreds o sufocacions,podem estar davant d'una crisi d'angoixa. Has de mantenir la calma, anar a un lloc tranquil i airejat, respirar lentamenti profund i, si l’angoixa no passa, anar a un servei d'urgències.-Qualsevol persona que pateixi diabetis, asma, tensió arterial alta, alguna problemàtica cardíaca, epilèpsia o malaltiamental no hauria de consumir aquestes substàncies. Tampoc no ha de consumir-se si s'està embarassada. Pot presentarirregularitats en el període menstrual.-En cas d'estar realitzant un tractament fés atenció a les interaccions amb medicaments, especialment alguns relacionatsamb el VIH i les IMAO (antiretorivrales, antidepressius...).-Barrejar pastilles amb altres substàncies (alcohol, haixix, cocaïna, d'altres.) fa que els efectes siguin difícils depreveure'ls. Recorda que poden potenciar o mitigar l'acció de la dosi presa, i els riscs són majors.-Consumir pastilles sovint pot provocar tolerància (necessitar més quantitat per aconseguir els mateixos efectes).Incrementar la dosi significarà augmentar els efectes secundaris, i també els riscs d'hipertermia i cardio-vasculars, iles baixades seran més dures i llargues (sentiment d'apatia, incomunicació).-Si consumeixes, procura no realitzar un consum continuat cada cap de setmana, sinó el pujar amb la pastilla seràcada vegada més difícil (el cos s'habitua ràpidament).  Temporades de descans permeten, més endavant, continuargaudint de la festa.-La baixada, encara que sigui de tipus depressiu ha de suportar-se. Pensar a tornar a prendre per pujar pot fer ques’agreugi aquesta sensació de depressió.-Quan pel consum apareixen paranoies (sensació que tothom et mira, parleno es riuen de tu, algú et persegueix...) és moment de deixar de consumir immediatament i, si aquestes sensacions esfan persistents, s'ha d'acudir a un servei d'atenció especialitzada.

MDMA és l'abreviatura del nom químic complet 3,(4) metilendioximetanfetamina. La seva presentació és en forma de pastilles,normalment associades a un logo. També podem trobar-lo en pols o en càpsules.

pujada: Desapareix el cansament i apareix eufòria.manteniment: Augmenta l'eufòria, empatia, que és l’estar de bon rollo amb els altres.

baixada: Els efectes agradables van desapareixent i arriba un cansament físic i mental i a un estat d'ànim baix.

També es poden donar: tensió mandibular, boca seca, sudoració (deshidratació), dificultat per orinar, augment de la temperaturadel cos. Els efectes de les pastilles poden canviar de "persona a persona”. Evita tenir la panxa plena quan vagis a consumir (potstenir nàusees i digestió difícil).

Amb un consum d'èxtasi o amb pastillesd'altaconcentració es pot donar angoixa, confusió iirritabilitat, i la baixada serà més forta.Els consums continuats incrementen el risc deparanoies, depressions i atacs de pànic. El cor i elfetge també poden veure's afectats.Amb l'èxtasi arriba un moment que s'had'augmentar la dosi per aconseguir els mateixosefectes. No genera dependència física, però sípot donar-se una dependència psicològica.

publicitat

Pàgina 22

AGROUNIÓ I SECCIÓ DE CRÈDIT, SCCL

C/ de l'Om, s/n. • Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida)Te l . 973 61 00 47 • Fax 973 61 03 99 • 25334 CASTELLSERÀ (L le ida )e - m a i l : c o o p f u l i @ l l e i d a . n e t • P à g i n a w e b : w w w. c o o p . l a f u l i o l a . c o m

PINSOS • ADOBS • INSECTICIDES • CEREALS • ALFALSFRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

Departament d'Assegurances

Reserves fins al dia 7 d’Abril als telèfons: 93 814 94 94 / 93 814 33 66

agrounió

W O L F G A N GAMADEUS MOZARTva nèixer el 27 de generde 1756, f ru i t de lmatrimoni entre LeopoldMozart i Anna MariaPertl; ella, de familiaacomodada de funcionarispúblics; ell , modestcompositor i violinista dela cort del princep-arquebisbe de Salzburg.En aquell temps, SalzburgXVII, la vida cultural ieconòmica girava quasiexclusivament en torn ala f igura feudal del’arquebisbe, al temps quecomençaven a circularidees ilustrades entre unaneixent burgesia urbana,encara aliena als centressocials de prestigi i poder.

Leopold, va educar als seus fills,Amadeus i Nanerl, des d’una curtaedat, com a músics i convertir-sel’abans possible en servidors a soudel príncep de Salzburg. Nanerl, cincanys més gran que Wolfgang, jadonava classes de piano als deu anysd’edat i es possible que un dels seusalumnes fos el seu propi germà.Aquest només tenía, sembla ser, quesolament cinc anys quan, per sorpresadel seu pare, fou capaç d’interpretarsis tríos en el paper de segon violí. Apartir de llavors, els germans Mozartes van convertir en concertistesinfantils en gires cada vegada mésambicioses, amb el beneplàcit delbisbe, sense ell no haguèssin pogutabandonar la ciutat.

De 1762 a 1766, ambdos germans vanrealitzar varis viatges en els que vanvisitar Alemanya, França, GranBretanya i els Països Baixos.

Si el nen era un geni, s’ha de dir vaser educat, espoleijat i pulit per la

diligència del pare, al que se li ha deretreure exposar a un nen d’una salutdèbil als constants rigors d’uns viatgescertament incòmodes.

Al 1762, un any després de la sevaprimera composició escrita, els dosgermans donen concerts als salons deMunich i Viena. Al mateix any,repeteix la gira, que extenen aFrankfurt, Lieja, Bruseles i París. AVersalles, aquell nen mimat perl’aplaudiment de tothom, pero nen detotes maneres, va saltar amb un arrebata les faldes de l’emperatriu perabraçar-la, i li va proposar a la futurareina Maria Antonieta, llavors nenade la seva mateixa edat, que es casesamb ell, a més de fer un públicdesplant a madame de Pompadour perque es va negar a donar-li un petó.D’allí varen anar a Londres, on vantocar al Palau de Buckingham i vàrenconeixer a Johann Christian Bach, elfill predilecte de Johann Sebastian,les composicions del qual van seduiral nen. En solament sis setmanes,Wolfgang va ser capaç d’assimilar el

seu estil i composarversions personals de laseva música. La gira vaconcloure al 1766.

De 1767 a 1769 donenconcerts per Àustria, i desd’aquesta data fins el 1771per Itàlia, on va rebre laprotecció de Martini, quiva gestionar el seu ingrèse n l ’ A c a d e m i aFilarmònica. A la sevatornada a Salzburg, aquellafanat adolescent dequinze anys ja té en el seuafer l’escriptura de mésde cent composicions quei n c l o u e n c o n c e r t s ,simfonies, misses i òperes,i llueix amb orgull lamedalla d’or amb la quel’ha condecorat el Papa

Climent XIV.

Al 1771, mor l’arquebisbe de Salzburgi les idees i el caràcter del seu substitut,el conte Girolanno Colloredo,alteraren la vida d’en Mozart.

L’atmòsfera de l’Àustria Catòlica eramenys rígida i puritana que enl’Alemanyia protestant, sobre tot aViena, i el nou arquebisbe no era unsenyor feudal a l’antiga, sinó tot unreformista il·lustrat, que va convertirals servents i criats de la seva cort enfuncionaris públics. En aquestaoperació, Colloredo va actuar amb larigidesa d’un dèspota, i pel joveMozart, equiparat administrativamentals jardiners de palau, la modernitzacióde la cort li va resultar més humilianti gravosa que el tractament benevolenti paternal, encara que arbitrari, delseu antic senyor.

Després d’una estança a Munich, algener de 1775, per a representardavant Maximilià III “La fintagiardiniera”, Mozart aconsegueix

MOZART

biografies viscudes

Núm. 102 Pàgina 23

finalment l’autorització de Colloredoper una nova gira. Acompanyat de laseva mare viatgen fins a Munichdurant una bona temporada de l’any1777 i també Augsburg i Mannheimon fa amistat amb Ramm, Wendlingi Cannabich i escriu el Concert per apiano que fa la número 271 de lesseves composicions.

El 23 de març de 1778 arriba a París,on coneixerà la primera de les sevesamargues experiències: La ciutatl’ignora; ha crescut; ja no és, per laseva edat, un fenòmen de la naturalesaque pugui ser exhibit en els salons,uns salons contra els que Mozartescriu durísimes paraules per la sevafrivolitat i insensibilitat musical davantla seva obra. Les seves condicions desubsistència es fan extraordinariamentprecàries, lo que sens dubtecontribueix a minar la ja precaria salutde la seva mare. Anna Maria mor el3 de juliol, i aquesta mort contribuiràa incrementar els mals entesos i tensesrelacions entre pare i fill.

Abans d’arribar a Salzburg, Mozartés convidat a passar un quant tempsa la Llar de la família Weber aMannheim. Durant el seu viatged’anada s’havia enamorat de AloysiaWeber, que, a la seva curta edat, espresagiava una prometedora carrerade cantant. Si esperava ara trobarconsol amb ella, aquesta serà la sevatercera experiència de dolor. En laseva absència Aloysia ha triomfat i lifa saber clarament que no unirà laseva vida a un músic com ell, senseel futur assegurat.

Els dos anys següents els passa aSalzburg dins la seva esclavitutepiscopal, fins que li arriba un encàrrecde Munich: la composició d’una òpera“Idomeneo”, en la que Mozart, superales seves anteriors composicions perl’escenografía. L’any 1781 Mozart ila familia Weber coincideixen aViena. Ell, com a membre de la cortde Colloredo, traslladada a la capital.Sorgeix llavors l’amor per la germana

d’Aloysia, Constance.

Mentrestant, les relacions ambl’arquebisbe s’encrespen. A primersde maig, Mozart reb l’ordre, a travésd’un criat de Colloredo, d’abandonarimmediatament Viena, sembla ser,per portar un paquet a Salzburg, onse l’indica que ha de romandre.Mozart presenta la seva carta dedimissió a l’arquebisbe, qui l’acceptade immediat.

Ha nascut l’artista modern delromanticisme, molt en consonànciaamb l’esperit rebel que hancommocionat a la juventut alemanyade l’època; un artista que vol lliberar-se de la servitut feudal, que es resisteixa insertar-se a les files del funcionariatcultural, i pretèn sobreviure a les sevessoles espensas. Mozart haurà de pagarmolt cara la seva exemplar gosadia;però, pel moment, se sent feliç, lliurei, sens dubte, disposat a casar-se ambConstans Weber, a qui dedica laserenata Nachmusik (K.388). Ladiscutible boda tindrà lloc el 4 d’agostde 1782.

Molt han discutit els biògrafs elsmotius d’aquesta boda. Autènticamor? Debilitat davant les maniobrescasamenteres de la mare deConstance? Necessitat d’afirmar-seen la seva nova independència en frontl e s p res s ions de Leopo ld?Possiblement hi hagués de tot un xic.

La genialitat musical d’en Mozart notenia per qué coincidir amb lamaduresa del caràcter. El cas es quesembla injust afirmar que Constancefos la sola causa de la ruïna iquebrantaments de Mozart. No és passegur que li sigués fidel –algunes deles cartes del marit a l’esposa sónextremadament patètiques, en elsesforços amb insistir de que sapigui“guardar les aparences”-, però tampocho és que Mozart li fos fidel a ella entot moment. L’únic cert es que, al’igual que el seu jove espòs,Constance no era l’administradora

que la delicada situació d’un artistaindependent hagués requerit, i semblaser que malgastava amb la mateixaalegria que Wolfgarng Amadeus: lallar vienesa dels Mozart rebràdiariament la visita del perruquer ialtres serveis; en els moments demajor penúria, Mozart se les ingeniaràper aparèixer en públic impecablementvestit i mostrar-se lliberal i obsequiós.Solament després de la seva mort, elsseus amics, molts d’ells amb unaenvejable situació econòmica,s’assabentaran amb sorpresa de laquantia del seu endeutament.

L’any 1783, el 17 de juliol, neix elseu primer fill, Raimund Leopold, quesóls sobreviurà fins el 19 d’agost.Seguiran a aquest uns altres cinc fills,els parts dels quals mimvaren la salutde Constance, que es veurà obligadaa costoses cures de repòs, moltgravoses per la dèbil economiafamiliar. De tots ells, nomes KarlThomas i Franz Xaver, que neix quatremesoss abans de la mort d’ en Mozarti futur pianista, arribaran a l’edatadulta.

Tot en Mozart és, per tant, excès: defacultats, de vitalisme, de projectes,d’obres i de sentiments. Doncs no esva atançar a la francmasonería al 1784buscant ajuda econòmica, que mai,per orgull, va sol.licitar dels seusamics, sinó per satisfer una ansiad’universal fraternitat i espiritualitatque Mozart, com a molts catòlicsaustríacs, va trobar en els símbols iels rituals massons abans que en lapompa clerical de l’Esglesia. Unasimbologia que va saber plasmarmusicalment en la composició de “Laflauta màgica”.

Els nou anys que separen el seumatrimoni de la seva mort poden,dividir-se en dos clars períodes. Fins1787, sobre tot a partir dels èxitsvienesos de 1784, aquells poden serqualificats de “feliços”. Durant aquestprimer període, la seva producció ésimmensa en tots els gèneres: concerts

Pàgina 24

biografies viscudes

per a piano, tríos, quartets, quintets,i “Les bodes de Fígaro”, l’any 1786.L’elecció del tema era arriscada, doncsl’obra original estava prohibida; peròen aquesta mateixa elecció es posa demanifest el caràcter totalment lliberaldel compositor al participar de lacrítica suau, pero en el fons corrosivadels privilegis nobles.

En part, l’evolució de Mozart com acompositor operístic és insaciable, lacreativitat és molt més forta i suculentacada vegada que madura més, i laseva situació econòmica i personal éscrítica.

La seva gran obra mestra, “DonGiovanni” (1787), actualmentconsiderada la més tràgica i perfectade les seves obres: el retorn dels mortsi les portes de l’infern que s’obren, ésl ’ e s c e n a m é s i m p a c t a n t ,operísticament parlant, aconseguidaper Mozart ins la seva creativitat cadavegada més intensa. A l’estrenad’aquesta obra hi fa cap el mateixcavaller Casanova.

Viena, li tanca inexplicablement lesportes. Aquí comença un període grisi dolorós que durarà fins la seva mort.Per a sobreviure, el geni es veu obligatal recurs de les classes particulars,que no sempre troba. Les absènciesde Constance, la humiliació de sentir-se injustament rellegat, les penúrieseconòmiques, l’experiència de dolor,en total, no agreixen pas el seucaràcter; es més, creix i afina la sevainspiració musical en un fecunda seried’obres mestres en l’àmbit de lasimfonía del concert, de la música decàmara i de l’òpera. Però la seva salutes trenca: el dia de l’estrena de la“flauta màgica”, el 30 de setembre de1791, a Viena, ja no va poder assistiral gran triomf popular de la mésoptimista i estimada de les sevescomposicions.

Al juliol d’aquest mateix any, quanMozart ja patía els síntomes del’enfermetat que li resultaria mortal,

possiblement urèmia, va rebre la visitad’un personatge “prim i alt ques’envolcallava amb una capa grís”,que li va encarregar la realització d’unRèquiem. La Llegenda romànticapretén que Mozart va veure en elanònim personatge l’encarnació de laseva propia mort. Des de 1954 esconeix, per un retrat, l’aspecte físicdel visitant, que era Anton Leitgeb,fill del burgomestre de Viena. El seuaspecte era, certament, sinistre, i esprobable que, en el fons, la llegendaendivini el pretendre que Mozart, enacceptar l’encàrrec de composar unRèquiem, estava acceptant laimminència de la seva pròpia mort.El fet de que alts personatgese n c a r r e g u e s s i n s e c r e t a m e n tcomposicions a músics famosos i lespresentessin en públic com a obrespròpies no era infreqüent llavors. Perola coincidència del sinistre aspectedel missatger, la condició fúnebre del’encàrrec i la coincidència de lapròpia debilitat de les seves forces vahaver d’impressionar profundamentla sensibilitat del músic, qui no vaamagar en cap moment als seus amicsla seva creença d’estar composant elseu propi Rèquiem. Està, fora de llocla calumniosa hipòtesi d’una alevosatrama o inclús d’un enverinament peralgún músic rival, com Salieri. Certés que Mozart mai va estar diplomàticamb els seus col·legues d’inferior tallaartística, però precisament Salieri nova escatimar lloances a Mozart i vaser un dels més vinculats a ell ientristits amics que van assistir al seufuneral.

Mozart, va endevinar també en la sevaintuició de que moriría abans d’acabarel seu Requiem. A la mort de Mozart,Joseph Eyble va rebre la partitura perel seu acabament, que no va portar aterme, llavors Süssmayr, va pretrendreorquestrar completament tots elsmoviments del Rèquiem.

El matí del 4 de desembre de 1791,Mozart encara va treballar en elRèquiem, preparant l’assaig que els

seus amics músics havien de realitzarper la tarda a la seva habitacióagonitzant. Feia ja una setmana queels metges l’havien desnonat. Per lanit, amb una gran serenitat, va donarles seves instruccions per després dela seva mort i va entrar en un comaprofund. Va morir poques horesdesprés, a la matinada del dia 5 dedesembre.

El seu amic el comte Deym li va feruna mascareta fúnebre, perdudadesafortunadament. A continuació vatenir lloc un funeral en una nau lateralde la catedral de Salzburg, al que vanassistir, a pesar de la fortíssimatormenta de neu i calamarsa, moltsmúsics , fracmasons i membres de lanoblesa local. Això és significatiu,perque desmenteix la llegenda sobrela indiferència que va rodejar la sevamort i enterrament. Es cert, que ningúva acompanyar al cadàver fins alcementiri de Sant Marx, on va serenterrat sense taúd. Pero aquestes erenles normes dictades per Josep II en elseu curiós afany de “modernitzar” lasalubritat pública, normes que, inclúsdesprés de ser abolides, van serr e spec t ades pe r numerososlliurepensadors i francmassons.

Ramon Utgés

Núm. 102 Pàgina 25

biografies viscudes

Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93LA FULIOLA

estilista·tractament capilar·extensionsestètica·maquillatge·depilació

estil9olivia

homedona

consum responsable

Pàgina 26

Qui governa Europa? L'ERT, el grup de pressió més influent a la Unió EuropeaLes empreses que tenen més poder econòmic són aquelles a les quals donem més diners amb el nostre consum. Però, gràcies a organitzacions coml'ERT, també tenen molt poder polític, fins al punt que pràcticament totes les decisions polítiques importants estan inspirades.

Arribes a casa amb la compra feta, i al cabàs hi portes una barreta de xocolata Nestlé, una capsa d'aspirines Bayer o un paquet de detergent Skip. Sabiesque elegint aquestes marques estàs donant suport a qui decideix en gran part les polítiques de la Unió Europea? La resposta a per què el consum deproductes tan quotidians té relació amb l'agenda política europea és l'ERT: la European Round Table of Industrialists (Taula Rodona Europea d'Industrials).

Què és l'ERT? L'ERT és un lobby o grup de pressió creat el 1983, que agrupa els presidents de les 47 principals empreses multinacionalsd'Europa (només se'n pot ser membre per invitació personal). Un grup de pressió és una organització que representa un determinat sector social (enaquest cas l'empresarial), que té per missió donar a conèixer els seus interessos al poder polític, i pressionar-lo perquè els tingui en compte a l'hora delegislar.

Pràcticament cap política europea no tira endavant si prèviament no té el beneplàcit de l'ERTes empreses representades en l'ERT tenen una facturació conjunta de 950.000 milions d'euros (xifra que equival al 60% de la producció industrial delcontinent), i donen feina a uns 4 milions de treballadors. El pressupost d'algunes de les empreses és similar al PIB d'algun dels estats europeus.

En la declaració d'objectius de l'ERT hi llegim: Fomentar l'enfortiment de l'economia europea i la millora de la competitivitat global. Els mecanismesper acomplir aquests objectius són:

Els membres es troben en una sessió plenària dos cops l'any on es determinen, per consens, els eixos on convergeixen els interessos comuns. Llavorses creen comissions que s'encarreguen d'elaborar informes sobre temes com l'educació, el medi ambient, la competitivitat, o els impostos en el si delmarc comunitari.

Aquests informes són la base per determinar els punts més importants que l'ERT presenta, tant per enriquir el debat de la Comissió Europea, del Consellde Ministres i del Parlament Europeu, com en la reunió que el lobby té cada sis mesos amb la presidència europea.

Paral·lelament, a nivell estatal, cada membre de l'ERT té el compromís de reunir-se amb el govern del seu país, el Parlament, d'altres empresaris, iamb els diferents creadors d'opinió pública (com la premsa), per posar sobre la taula quines són les seves inquietuds i interessos.

De l'Europa de les nacions a l'Europa de les corporacions La indústria té una relació molt privilegiada amb els polítics.Una de les claus està en els lligams personals: l'abril de 1993, el que era secretari general de l'ERT, Keith Richardson, va declarar: Accés vol dir podertrucar Kohl i recomanar-li que llegeixi un informe. També vol dir que John Major et truqui per agrair els punts de vista de l'ERT, o dinar amb el primerministre suec just abans de la decisió sueca d'incorporar-se a la Unió Europea.

Institucionalitzar el paper dels lobbies significa transformar la democràcia en una "lobbycràcia".Quanes va crear l'ERT, alguns governs hi eren reticents perquè significava una amenaça per a la sobirania dels estats. Però l'ERT va treballar per vèncerles reticències, fins aconseguir que es creés el CAG, Competitiveness Advisory Group (Grup Assessor per la Competitivitat). És l'organisme oficialque la Unió Europea consulta abans de prendre decisions, i està fortament influenciat per l'ERT, de manera que pràcticament cap política europea notira endavant si prèviament no ha estat inspirada per l'ERT o no té el seu beneplàcit. Amb el CAG, la influència dels lobbies empresarials sobre la presade decisions de la Unió Europea va quedar institucionalitzada.

Wisse Dekker, responsable de la Philips, va declarar el 1983: Si esperem a què els nostres governs facin alguna cosa haurem d'esperar massa. No potsdeixar-ho tot en mans dels polítics. La indústria ha de prendre la iniciativa. Per l'ERT, "prendre la iniciativa" vol dir "decidir unilateralment". I hoaconsegueixen: la forma que ha pres la Unió Europea és la que ells han proposat, en molts aspectes (a la taula es mostren alguns exemples).

Un cop observats tots aquests aspectes cal preguntar-nos: qui governa Europa? Per què quelcom amb tanta influència sobre les nostres vides éspràcticament desconegut per la majoria dels ciutadans europeus? Què és més important, el pes del vot democràtic o el poder econòmic?

Els lobbies com l'ERT (i d'altres no tractats en aquest article com la UNICE o AmCham) són un espectre invisible però vinculant, que plana en la presade decisions polítiques. Institucionalitzar el paper dels lobbies significa transformar la democràcia en una "lobbycràcia". Ens podem plantejar si aquestadesfiguració de la democràcia és convenient. Mentrestant, continuen manant aquells als quals donem més vots... quan anem a comprar.

V.Maxé, X.Miró .Opcions (CRIC)

Tema

Mercat Únic europeu

Infraestructures de transport

Moneda única

ERT

1985: El document "Canviar el factor d'escala" proposa un pla decinc anys per eliminar barreres comercials i harmonitzar lesregulacions entre els estats membres.

1984: El document "Enllaços que falten" proposa infraestructurescom l'Eurotunel, l'ScanLink, autopistes, trens d'alta velocitat, etc.

1992: Carta als caps d'Estat demanant la construcció urgent deles infraestructures.

1991: El document "Remodelar Europa" proposa la moneda únicai un calendari per adoptar-la.

Unió Europea

1986: S'aprova l'Acta Única Europea, que estableix la creació del Mercat Únic.L'única diferència rellevant amb el document de l'ERT és que la data per culminarel Mercat Únic passa del 1990 al 1992.

1991: S'aprova el pla "Xarxes Transeuropees", que copia totes les propostes del'ERT. Malgrat les queixes d'altres sectors socials, es va acordar que les obrespoden començar abans que se n'hagi fet un estudi d'impacte ambiental.

1992: Pocs dies després de la carta: la Cimera d'Edimburg acorda crear un fonsd'inversió específic de 7.000 milions d'euros.

Pocs mesos després: el Tractat de Maastricht proposa pràcticament el mateix.El calendari definitiu s'haurà de concretar en una Cimera a Madrid, el 1995.

En aquest número us vull presentar les reflexions d’un biòleg, en Joan Estrada (una de lespersona que millor coneix els secans lleidatans) sobre la construcció del canal Segarra-Garriguesi el seu impacte sobre les comunitats de secà. En un moment de crispació (manifestacions aAlmenar, cartes als diaris...) i d’intens debat (la Generalitat ha de presentar en breu el traçatdefinitiu de la Xarxa Natura 2000 a Brusel·les) és bo tenir en compte diferents punts de vista (de vegades només s’escoltaaquell qui crida més, sense pensar si allò que diu té algun significat) i afrontar el problema des de la racionalitat i el coneixementen profunditat de les qüestions a tractar (s’han arribat a dir coses que, objectivament, només es poden qualificar de bajanades;especial afició pel tema sembla tenir el conseller d’Agricultura, Antoni Siurana).

Núm. 102 Pàgina 27

Joan Estrada Bonell, Biòleg.

Aquí van algunes de les reflexions queregularment em vaig fent entorn l’impacteque tenen els nous regadius de Catalunyasobre les comunitats de caire estèpic. Vala dir que la meva és una visió de biòleg,talment com la que fa un pagès serà desdel punt de vista agrícola, un sociòleg desd’un punt de vista social o un economistades del punt de vista econòmic… i que,per tant, només afronto de forma moltparcial (per desconeixement de causa)una part de la complexitat del mon rural.

Dins el món rural, crec que el món agrariactualment està immers en grans canvisque no havien esdevingut durant segles.Així, fins a meitats del segle XX la majorpart de l’explotació agrària a Catalunyaestava basada en explotacions familiarsque eren conreades de forma no canviantpràcticament des del temps dels romans.A mitjans del segle XX es va produir larevolució industrial en el camp català,amb la seva massiva mecanització i lageneralització de l’ús de fertilitzants ipesticides. Actualment s’està donant unasegona revolució que és la social, ambun canvi d’estructura de les explotacionsagràries i la globalització dels mercats.És evident que ambdues situacionsprovoquen canvis territorials i granstensions socials. De totes maneres, tincla impressió que en el cas del camp català(però també en altres ibèrics) en comptesde plantejar-nos com afrontar aquestsnous reptes i com fixar la població alterritori, si és aquest realment el problemade fons, ens hem dedicat a anar prometentaigua i dient que amb l’arribada de nousregadius tots els problemes del campcatalà i per extensió del territoris’acabaran. La realitat possiblement no

és aquesta i per molts nous regadius quefem es dubtós que puguem competir ambles grans potencies agrícoles emergentscom la Xina o alguns països deSudamèrica. Per tant, voler reduir el futurdel món rural al “regadiu si“ o “regadiuno” és una fal·làcia. Només cal veure lesdemandes d’ajuda que fa el sector de lafuita dolça, amb regadius consolidats iamb preus d’aigua molt menors, que diuenque es troben en una situació catastròfica.És per això que la primera cosa que crecque hem de fer és parar-nos a pensar quinmodel rural volem per Catalunya, si aquestha de dependre exclusivament del’agricultura, com fins ara, i com s’afrontael futur d’aquesta.

Entre les coses que repetitivament se’nsvan dient, i que no acabo de compartir,hi ha que els regadius són importants pelconjunt de la societat, car generendesenvolupament i equilibri territorial enaportar un increment de renda que permetfixar la població. La meva pregunta ésquin cost econòmic, ambiental o fins i totsocial té aquest equilibri generat per lestransformacions de secans en regadiu?La societat pot assumir-lo? S’ha estudiataltres mecanismes per fixar la gent alterritori que tinguin un menor costeconòmic i menor impacte ambiental?

Referent a tot això voldria fer algunesconsideracions:

Els ambients de caire estèpic són un delsmés singulars i els que acullen mésespècies amenaçades de tot Catalunya.Aquest ambient l’hauríem de protegir nonomés perquè ens ho diguin les lleis sinóperquè forma part del nostre patrimoni iperquè el seu futur depèn exclusivamentde nosaltres. Actualment el nucli central

de la plana de Lleida susceptible se serconsiderada de caire estèpic està irrigadai són petits, fragmentats i sovint situats ala perifèrica els sectors que queden desecà de caire estèpic. Per tant, no és potal·legar que el futur d’aquest territoridepèn d’aquestes transformacions ja queglobalment la majoria del territori ja estàregat i són precisament els ambients decaire estèpic els que estan en situaciódesfavorable. Malauradament moltspagesos han volgut fer de biòlegs i vénena l’administració que ells són els quesaben que és el que s’ha de fer perconservar la biodiversitat, quan en realitatsón ells, en bona part, els causants del’estat de conservació desfavorable actualde la majoria d’espècies dels ambientsagrícoles. És evident que la principalpreocupació d’un pagès (i la seva formaciótambé es aquesta), i és lògic que així sigui,sigui com treure el màxim rendimentd’una finca, i en la majoria dels casos laflora i fauna (atès que no es valoraeconòmicament ) només és unimpediment. Per desgràcia en tots aquestcasos sempre ha primat més la demandadel pagesos que les dades dels biòlegs.Ja va passar amb el PEIN i ara es potacabar anant per un camí semblant en elcas de la Xarxa Natura 2000.

Sembla que els regadius són un dretinalienable dels pagesos i que la societatels ha de pagar vulgui o no vulgui, ambindependència del cost econòmic oambiental que tingui. Si és la societat quimajoritàriament l’ha de pagar i qui ha decedir un bé col·lectiu com l’aigua, és lògicque sigui ella la que fixi les condicionsque creu més adequades per a la sevarealització. Així, els pagesos noméspaguen entre un 15 i un 50 % dels costosdel canal i la xarxa de distribució però no

els contes de l'esparver medi ambient

“REFLEXIONS SOBRE ELS NOUS REGADIUSA CATALUNYA I EL SEU IMPACTE SOBRELES COMUNITATS DE CAIRE ESTÈPIC.”

paguen les infrastructures d’on s’extreul’aigua, com el pantà de Rialb.

S’argumenta que el regadiu és la salvaciódels pagesos de moltes comarques, quanla realitat és que molts dels titulars sónd’edat elevada, amb manca d’experiènciaen conreus de regadiu, sense la tecnologianecessària i amb explotacions que notenen continuïtat. Justifica aquest fet unainversió econòmica tant gran i amb unimpacte ecològic d’aquesta magnitud?.Aquestes transformacions són encaramenys justificades si tenim en compteque sovint són per generar productesigualment excedentaris.

Pel que fa a l’aigua, els regadius sónresponsables del 70 % del consum d’aiguade Catalunya (fins a un 90% a les terresde ponent), un recurs escàs i valuós que,a més, es paga molt per sota del seu preude cost, però només aporta un 2% de larenda del país i dóna feina a una quantitatsimilar de persones. És assumible aquestadesproporció?

Els regadius tenen un important paper enla reducció dels cabals dels rius; perexemple són responsables de ladisminució d’entre un 30 i un 50 % delcabal de l’Ebre a la desembocadura.Aquesta reducció no només té un greu

impacte ambiental sinó també social. Enefecte, la reducció del cabal del riu té unimpacte greu sobre el delta de l’Ebre, enno compensar el seu enfonsament ambaports de més sediments i, per tant,afavorir la seva desaparició, amb les greusconseqüències que aquest fet pot tenir perals seus habitant. Aquest fet es vol mitigaramb costosos dics i obres de dubtosaefectivitat que, a més, haurem de tornara pagar entre tots. També afecta a lespesqueries del mateix Delta i d’algunsdels principals ports pesquers deCatalunya (com el de Sant Carles de laRàpita o l’Ametlla de Mar) que viuen del’alta productivitat de la zona, productede l’aiguabarreig de les aigües dolces delriu amb les marines.

Se’ns diu que els pagesos no podenassumir més costos que ja carreguen ambles normatives d’higiene, seguretat….comsi la resta de productors industrial no hohaguessin de complir.

És diu que el regadiu aporta moltes mésopcions de conreu. És evident que lesopcions de conreu tampoc no serien gairessi s’hagués de pagar tots els costos de latransformació (inclosos els ambientals),s’hagués de pagar l’aigua i no existissinels ajuts a la producció. Només pagantl’aigua ja es reduiria dràsticament el

nombre de conreus possibles. Així, a talld’exemple, es calcula que. tot i el preu“polític” de l’aigua del futur Segarra-Garrigues. aquesta suposa el 33% delscostos totals directes de producciód’alguns conreus herbacis i, per tant, pelseu alt pes relatiu respecte altres costosde producció pot determinar la sevaviabilitat.

Malauradament crec que darrera elsregadius hi ha altres interessos que nosón exclusivament agrícoles o de requilibriterritorial sinó merament especulatius.Sembla com si la cultura del “pilotasso”hagi arribat també ja al mon agrari. Almarge dels milions d’euros que mou unaobra d’aquesta magnitud, i per tant queestarà sotmesa a fortes pressions de lesconstructores per a que es realitzi, darrerahi ha un soterrat moviment especulatiu.Així a Catalunya, segons el DARP, unaha. de reg produeix aprox. 5 vegades mésque una de secà. Aquesta proporció méso menys també es manté en el valoreconòmic de les finques de regadiu enversles de secà. Així, fent números rodons,es passa d’una finca de secà d’1 havalorada en 1 milió de pessetes (6.000 ¤)

Pàgina 28

els contes de l'esparver medi ambient

a que de cop en valgui 5 (30.000 ¤). Si elque paga el pagès per la transformació és1 milió i es ven la terra un cop aquestaha estat transformada vol dir que amb 1ha fet un “pilotasso” de 3 milions, quedesgraciadament ha pagat la societat, queés qui ha aportat el gruix del cost de l’obra.Malauradament hi ha gent que ha estatfent compres especulatives ambl’esperança del reg i ara faran el que sigui,en nom de la pagesia, per evitar que lesfinques comprades continuïn en secà iperdin el seu valor especulatiu. Entencque la societat subvencioni el cost detransformació de secà en regadiu a unaexplotació familiar agraria en actiu, peròen aquest cas la subvenció hauria d’anarlligada a la seva continuïtat. Subvencionarla transformació de secà a regadiu a algúque l’únic que vol és veure com ésmultiplica per cinc el valor de la terra ésil·lícit. En aquests casos s’hauria de ferquelcom com amb els pisos de proteccióoficial, que el propietari no pot vendre elpis a preu de mercat a l’un demà de lacompra. Així, no s’hauria de poder vendreabans de 30 anys cap finca transformada,essent l’únic comprador possiblel’administració, que l’hauria de comprara preu de secà i que la podria destinar aun banc de terres per permutes en casosd’expropiació o per oferir terres a nouspagesos.

Les comunitats de regants tampoc no esmostren sensibles amb la societat i no liretornen cap tipus del benefici queobtenen, tot i que aquesta els cedeix undels seus bens més preuats: l’aigua. Aixíveiem com els canals són encimentats, estallen els arbres de les banquetes i sen’eliminen els camins amb el que, almarge de la pèrdua de valor ecològic, lasocietat, tot i les seves queixes, veudesaparèixer les referències visuals delterritori i perd les principals zones delleure d’aquests sectors. Aquest fet, amés, limita altres potencials econòmicsde la zona, en desaparèixer llocs idealsper passejar, anar en bicicleta, en els qualsfer itineraris de natura, però tambéd’història agrícola i del canal, amb el quees perd un recurs important en forma devisitants que generin consum o estadesen cases de turisme rural.

En el cas dels secans potser ens ha faltat,a més, una mica d’imaginació i ganes.Sembla que tots ens volem fer rics molt

ràpid amb el regadiu i no vulguemaprofitar tots els petits recursos de quedisposem als secans. Que passa amb lacaça, els cargols, la mel, el paisatge, lesconstruccions tradicionals, la història….Perquè no es crea una empresa públicaque igual que, es dedica a fomentar elregadiu, no es preocupa de buscar líniesespecífiques de comercialització per alsproductes dels secans que no passin perla seva venda a l’engròs en els mateixosmercats que els productes de França,l’Argentina o la Xina? Perquè no es creaun distintiu que permeti al consumidorreconèixer l’origen del producte i el seuvalor ecològic? Perquè no s’incentiva enaquests sectors el conreu de productesecològics com ordi per cervesa, blat perpasta de sopa, civada, ametlles, mel…permueslis, amb contractes de l’administracióamb els pagesos? Perquè no s’incentivenaltres activitats econòmiques? De vensegur e l cost econòmic per al’administració no seria superior al de latransformació en regadiu i la milloraambiental seria incomparable.

S’afirma constantment que l’exclusió deles zones de reg s’ha basat en estudiscientífics poc rigorosos, que aquesteszones s’han de pactar amb ajuntaments ipagesos i almenys han de tenir dret a unreg de suport. Els estudis rigurosos(realitzats per entitats com la Universitatde Barcelona, l ’ Inst i tut Catalàd’Ornitologia o el Centre TecnològicForestal de Catalunya, en la majoria delscasos per encàrrec de la pròpiaadministració) diuen que la realitzaciódel Segarra-Garrigues (al qual s’ha desumar l’Algerri-Balaguer, els regadius deTorres de Segre o altres possibles coml’Alguaire-Almenar), fins i tot amb leszones d’exclusió, té efectes desastrosossobre l’avifauna estèpica, que donada laseva crítica situació actual, seguint criterisestrictament tècnics, no accepta cap novareducció dels seus efectius ni àrea dedistribució.

El futur dels ocells estèpics ha estat unproblema de planificació, de faltad’estratègia i d’inèrcies negatives del’administració i de part del seufuncionariat. Ja fa més de vint anys quehi ha dades científiques que evidencienel valor de molts d’aquests espais i de lanecessitat de la seva protecció. És evidentque si un possible problema no s’afronta

des d’un principi, a mesura que passa eltemps, aquest s’agreuja cada vegada més.És difícil plantejar ara solucions per alssecans de ca i re es tèp ic quansistemàticament s’han negat per part delterritori i per part de l’administració elsseus valors ecològics, amb l’esperançaque així no hi hauria cap obstacle perefectuar les transformacions (en castellàdiuen “ojos que no ven corazón que nosiente”). S’han deixat passar 20 anys, enels quals els ocells de caire estèpic s’hananat extingint. Evidentment no s’ha fetres i ara es culpa als ocells i les plantes,com si acabessin de caure del cel itinguessin la culpa que no es pot regar.Assumint la importància del regadiu, enel moment de plantejar-se aquest primers’hagués hagut de preguntar qui volia iqui no volia regar i llavors s’hagués pogutpactar unes condicions justes per als quevolien i els que no volien regar (perexemple, qui volgués regar per cada 10ha en cedirà 4 a l’administració i qui novolgués regar per cada 10 ha tindrà unabonificació de 2 ha. A més, en comptesde fer les concentracions parcel·lariesmunicipi per municipi s’haguessin pogutfer per cada una de les gran unitats desecà, agrupant als sectors de màxim valorecològic les explotacions que continuavenen secà, més el banc de terres del’administració. Segurament tothom quehagués volgut regar ho hagués pogut feri els ocells i les plantes hi haguessin tambésortit guanyant).

És evident que la pagesia té moltsproblemes, que aquesta té un pes moltimportant en el manteniment del monrural i en l’equilibri territorial, i que, pertant, l’hem d’ajudar al màxim. No ésmenys cert, però, que algunes actuacionscom els nous regadius també tenen unscostos econòmics, ambientals i fins i totsocials que s’han de tenir en compte abansd’anar proclamant als quatre vents que elfutur del món rural passa única iexclusivament per la implantació massivade regadius, sobretot si aquests poden ferdesaparèixer els secans de caire estèpic,amb les seves complexes comunitatsvegetals i animals.

Núm. 102 Pàgina 29

els contes de l'esparver medi ambient

Pàgina 30

LES 9 DIFERÈNCIES

A S E R I T Y U V I D U S D F G H J K RR O D A X R O C S E E R B O N A I R E IG D F I C C V B N M S A T X C V B U F UH A Y C E A G B A F R G U Y T R G E W SJ N T A N A S F U R N E L N T A F M L IU A R M T D C V O P A Y N E D T S A H TD R E A E D O T D O H G F R S L P O I AS G W I N E S M T N J L E L P I F R C US E T C A R L L E E K V A F G I A G T LE U O A R T I R T N O G F D I V A R S ER Q R R I S F U H T E Z U R L R E R E TR I E G S A D B N T D C R A R L F F L AO R F N N Q F I H Y C A C V T L G U F RT N V E R W C S G N A T C A O E H D O GS E B R T N C I R T R A E L R I J I I PU R H E E U K L P R L L N M D D K V D OI N J S J H G D O K S U T T X A E C F RR W S A S D F U I M S N R R D F G N G TA O Ç S C G J K L D E Y A R T Y K J A AM A L L O R C A B I S A V A R A F G H L

Trobar 20 noms de carrers i places deLa Fuliola i Boldú, en qualsevoldirecció, o sigui, tal com són realment.

ENTRETENIMENTS FULIOLENCS

Per tots aquells a qui les neurones li floten pel cervell sense ton ni son (és a dir, no les fan anar) aquí teniu unaoportunitat de posar-les a prova, a veure què passa. En tot cas, pareu una estona quan noteu massa escalfor al cap,això és culpa del reg sanguini que va com el canal, a tope del cabdal; i no s’hi està acostumat.

Si us penseu que trobant les solucions (que n’hi ha, no és cap enganyifa) us fem algún tipo de regal, aneu llestos.Ara, ningú us impedeix enviar un emilio a lacaducifolia@premsaboreal.fu per provar. Aquestes coses, mai se sap,igual toca com no toca, és aleatori, com el bingo i la primitiva.A jugaar!

LA SOPA DE LLETRES

racó de poesia

AMARMarç 2006

Foto: Posta de sol des d’un terrat de la Fuliola.

Pels 50’s.

PROCLAMA

Des del reducted’aquest íntim silencique m’acompanyaproclamo l’esperançaque mai no m’abandona:

la pau possibledepèn de tots nosaltresi sols en ellapodem tots junts trobar-hiel goig de la bellesa.

9-5-2000MIQUEL MARTI I POL

Quietud perdudaPoesia inèdita

Pels 50’s.

PROCLAMA

Des del reducted’aquest íntim silencique m’acompanyaproclamo l’esperançaque mai no m’abandona:

la pau possibledepèn de tots nosaltresi sols en ellapodem tots junts trobar-hiel goig de la bellesa.

9-5-2000MIQUEL MARTI I POL

Quietud perdudaPoesia inèdita