la desintegració d'espanya

7/25/2019 La Desintegració d'Espanya

http://slidepdf.com/reader/full/la-desintegracio-despanya 1/48

JOSEP MARlA

BATlSTA ROCA

D ESPANYA

LES IDEES D E TO YN EE



JOSEP

M ARIA BATISTA I ROCA

LA

DESINTEGRACIO

D ESPANYA

LESJnEES DE

TOYNBEE

EDI IO

H O M E N A T G E

A L AUTOR



Iblustracid de la contra-coberta:

dibtiix a llapis orignal

d en Josep Cebrid.

Nota de l editor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Decadkncia 19

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Desintegraci6

33

11. La decadkncia d Espanya 49

968, JOSEP MARIA BATBTA I ROCA

983, EL LLAMP

Apartat 9034 Barcelona

Primera edicid

Tot s tl s drets reseruats

ISBN: 84-86066-18-2

Diposit legal:

B

30.334-1983

Imprks a Hurope, S.A., Recared, 4 Barcelona



Nota de l editor

El 26 d agost d enguany es commemora el

cinqui: aniversari de la mort d en Josep Maria Ba-

tista i Roca, un dels mCs gram patriotes i aferri-

sats lluitadors catalans dels nostres temps.

Aquest llibre fou publicat per primera vegada

a

ontpelier

per ((Vida Nova)) I any 1968, en ple

franquisme: una etapa mCs en el procks de deca-

dkncia i desintegraci6 de l entelkquia anomenada

Espanya. Temps de negra fosca als Paisos Cata-

lans.

Avui quan encara lluitem per les nostres lli-

bertats, hem cregut un deure de justicia retre el

nostre senzill homenatge a l home, a1 mestre, a1

catala tot i que fou en Batista i Roca, tot rekditant

aquest assaig en el qual, analitzant les idees de l e-

ximi historiador anglts Arnold

J.

Toynbee, ens



exposa la seva seguretat en la desfeta definitiva

del Imperio que ha maldat anys i panys per anor-

rear-nos.

Els plantejarnents exposats s6n de rabiosa ac-

tualitat. Perb, a110 que mes ens ha de fer cavilar

Cs l alternativa de futur que en Batista i Roca ens

ofereix quan resumeix les seves tesis en aquesta

sentkncia final:

ctTallar amarres, salvar la nostra patria i inte-

grar-nos a Europa.))

Des de finals del segle passat, quan s inicia el

catalanisme politic, els catalans tenen la idea clara

i certera de que Espanya 6s un pais en decadkn-

cia. S la idea que inspira els nostres escriptors

des de Valenti Almirall a1 Maragall de la primera

kpoca, el de l'adeil, Espaya Per a Maragall Espa-

nya 6s l morta, i netament afirma que, el primer

deure essent el de viure, Catalunya s ha de desem-

pallegar dels morts per a poder viure.

Si la Segona Republica havia pogut fer neixer

algunes esperances d un renovellament d Espa-

nya, la IV Guerra Civil Espanyola el rkgim ac-

tual les han ben ofegades. Avui es ben clar, adhuc



per als de visio mCs curta, que el proces de la de-

cadencia d Espanya, la seva desintegraci6 social i

territorial i el seu allunyament de I Europa viva

estan mks agreujats que no pas mai.

Precisem que en dir ctEspanya) volem dir

principalment la nacio castellana, seguint en aixo

la nomenclatura imposada per MenCndez Pidal i

pels nacionalistes imperialistes castellans que

identifiquen Espanya amb Castella. Aquesta Es-

panya esta politicament representada per 1 Estat

dit Espanyol, perb, en realitat, creaci6 de Caste-

lla, animat del seu esperit i actuant sota I hegemo-

nia castellana.

S remarcable que el procCs de creacid d a-

quest Estat Espanyol dels castellans, unitari i cen-

tralitzat, dominador de les nacions perifkriques de

la Peninsula, 6s paral.lel a1 de la desintegracio de

l lmperi mundial dels castellans, servidors dels in-

teressos particulars de la dinastia estrangera dels

I Iabsburgs. Cada pas en la davallada de 1 Imperi

correspon a un pas en la formacid de l Estat de

I Espanya castellana. Marquem les etapes d a-

quests processos:

Si la Guerra de la Successid Espanyola a p i n -

cipis del xvm porta la perdua de tots els dominis

a Europa (Pa isos Baixos, Sardenya, NBpols i

Sicflia), porta tambk l anexi6 dels estats de la Co-

rona d Arag6 (Arago, Valencia, Catalunya i Ma-

llorca) a1 Reialme de Castella. La Confederacio

dels Habsburgs s substitu ida per 1 Estat unitari

castelli dels Borbons.

Si a1 primer ters del segle

XIX

les colonies

americanes s independitzen i se separen, els libe-

rals castellans anexionen el Reialme de Nabarra i

les Provincies basques i apreten encara mes la

centralitzacio de I Estat Espanyol castella esquar-

terament en provincies artificials i uniformes amb

un governador representant Madrid a cadascuna.

~ d h u cvui, sota els nostres ulls, Franco, que

volia restaurar el Imperio, perd el Marroc i, en

canvi, estreny encara mCs els cargols del seu estat

unitari centralitzat mCs que mai a Madrid, inten-

ta l assimilacio a Castella de les nacions periferi-

ques. Aixb apart de que volent restaurar l lmperio

de la Hispanidad amb 1 America del Sud ha acabat

convertint Espanya en colonia de 1 Amkrica del

Nord.

Aquesta ripida visib de la historia mostra

corn, ja des del comte-duc d olivares, hi ha

un

sincronisme entre la desintegracio de l Imperi

dels castellans i la integracio del seu Estat Espa-

nyol. S perque a Castella per a viure li cal domi-



nar i explotar altres pobles. Quan perd els Ilu-

nyans cau damunt dels proxims. La formacio de

1 ~s ta t spanyol dels castellans Cs un producte de

llur decadkncia. El que presenciem durant les

darreres generacions 6s la decadkncia de Castella

arrastrant a la decadencia i a la desintegracio el

seu Estat Espanyol, la seva Espanya. Aquesta Cs

la darrera etapa.

Fins aci constatem uns fets. Pero cal aprofun-

dir en l estudi la interpretacio de la decadkncia i

desintegracio d Espanya. La sort dels Pai sos Cata-

lans hi va lligada. Ens podem veure engolits en

I enfonsada final o podem h e r un dels Estats

successors desprks de la desintegracio final de

l Estat Espanyol, tal com Hongria, Polonia i Txe-

coslovaquia ho son de I Imperi Austriac, o com

les repdbliques americanes son estats successors

de l lmperi ultrarnari de Castella.

La historia d un poble no la fan solament els

seus homes. Hi contribueixen els seus vei ns. Si a

conseqiikncia d un cataclisme que haguCs capgirat

la geograiia d Europa Catalunya Irlanda hagues-

sin reciprocament canviat de lloc, els anglesos

haurien reconegut la independencia de Catalunya

i Irlanda continuaria essent dominada encara pels

espanyols.

Avui ens 6s possible analitzar i comprendre

cientificament el procCs d e desintegracio d Espa-

nya aplicant a1 seu estudi les idees del professor

Toynbee sobre la decadkncia i desintegracio de

les civilitzacions. Aixb Cs el que intentarem fer en

aquest fullet.

Per a comprendre millor les idees de Toynbee

en fem primer aci un resum que pot servir de

guia.

Toynbee constata que una civilitzacio (igual

podriem dir d una Nacio o d un Estat) va menada

per una minoria directora. En la fase de progrCs

cada vegada que sobreve una crisi aquesta mino-

ria sap trobar-li solucio. Adhuc si momentania-

ment i aparent un pais Cs venpt , la marxa Cs a1

capdavall represa des d un punt mCs alt del que

ocupava abans de la transitoria. desfeta. En aixo

consisteix la marxa ascensional d un poble.



Pero ve un moment en que la capacitat de di-

recci6 d aquella minoria s exhaureix. Sobrevenen

crisis i la minoria no sap quk fer o pren decisions

errades. DesprCs de cada crisi la comunitat reprkn

la marxa des d un punt mCs baix del que ocupava

abans. La decadkncia esta en curs.

Mentre la comunitat progressa la majoria tC

conf ian~ a n la minoria, i hdhuc procura imitar-

la. Tots avancen units i sense lluites internes

greus. Pero en les etapes de decadkncia la con-

f ian~a n la minoria directora s esvaeix i sobreve-

nen critiques i lluites internes cada vegada mCs

greus.

Llavors la minoria dirigent comet un error fa-

tal. Vol conservar les seves posicions per la forsa

i fer seguir la comunitat cap on a ella li conve.

Pero la forsa no soluciona cap problema: els

agreuja. La minoria, de dirigent es converteix en

dominadora.

Els resultats d aquest domini son fatals. La

comunitat s escindeix. Hi ha grups socials que se

separen de la minoria dominant i uns territoris

dominats que fan igual. Aixi apareixen els que

Toynbee anomena proletariat intern i proletariat

extern. Despres de cada periode en que el grup

dominador usa la forsa, les diferencies entre ell i

els proletariats son cada vegada majors. La comu-

nitat es va trencant. Tenim l escisi6 del cos (so-

cial geogrhfic) i l escisio de l esperit, cadascu

pensa com li sembla sense cap unitat ni coordina-

cio. De la decadkncia hem passat a la desintegra-

cio.

Aquest proces de desintegracio no pot Csser

representat per una linea descendent continua. Hi

ha alts i baixos, desfetes i represes. Pero l estudi

comparatiu de les civilitzacions que la Humanitat

ha produi t permet a Toynbee una conclusio im-

portant: cap civilitzacio no ha sobreviscut la seva

tercera desfeta. Pot venir encara un periode d a-

parent represa, per0 la desfeta i la dissolucio fi-

nals s acosten inexorablement.

E n la darrera part d aquest fascicle Cs feta una

aplicaci6 d aquestes doctrines de Toynbee a1 cas

especial de la decadkncia i desintegracio de l Es-

panya dels castellans, per arribar a la conclusio de

que probablement estem a la tercera represa i ens

acostem a la final i definitiva desfeta i desintegra-

cio d Espanya.

En un epileg mirem de treure d aquest diag-

nostic les conclusions per a una politica nacional

catalana.



Part de l ingent obra del prof. Arnold Toyn-

bee, A tudy ofHi~tor_y 10 vols., 1933-55) 6s de-

dicada a mostrar la trajectoria de l origen i crei-

x e q a de les civilitzacions i de llur decadkncia i

desintegracid. El metode d aquesta investigacio

recolza en una anBlisi comparativa de l experien-

cia historica. El prof. Toynbee estudia les diver-

ses civilitzacions que la Humanitat ha produi t en

el curs de la seva existkncia -una vin tem, algunes

abortades, d altres petrificades, la majoria havent

tingut un curs normal durant centkries des de l o-

rigen a la desintegracio. Estudiant les diverses fa-

ses d aquesta trajectoria i comparant les d una ci-

vilitzacio amb les d una altra, Toynbee arriba a

destriar una mostra o patro format per les etapes

similars per les quals totes elles passen.

El concepte de civilitzacio en l obra de Toyn-

bee es molt ampli en el temps i en l espai. La Ci-

vilitzacio Occidental, en la qua1 yivim, s inicia a1

segle

v

de la desintegracio de la Civilitzacio Hel-

lknica, i s ext.Cn avui per Europa America.

Estudiant, perb, I obra de Toynbee, especial-

ment en descriure el procCs de decadkncia i de-

sintegracid d una civilitzacio, va sobtar-me que el

procCs i les etapes que ell senyala podrien igual-

ment aplicar-se a la decadencia d Espanya, i que

la seva teoria projecta una gran claror que ajuda a

comprendre el mecanisme d aquesta decadkncia.



De minoria dir ent a minoria dominadora.- Comen-

cem per dir que, per a Toynbee, una civilitzacid

en la seva fase ascensional va menada per m a mi-

noria direaora, d'alta qualitat i inteLligkncia, pru-

dent i Gail en recursos que en trobar-se davant

de dificultats i problemes sap sempre crear la so-

lucid justa que li permet vtncer-los.

El superar una dificultat (un challenge, repte,

provocacio o desafiament, com diu ell) i el tro-

bar-se desprCs una civilitzaci6 en una situaci6 su-

perior a la d'abans 6s la caracteristica del procCs

ascensional, mentre que el no tenir soluci6 per als

problemes i trobar-se cada vegada en una situacid

inferior a la d'abans tipic de la decadkncia.

Reddt a la nostra historia, durant el seu pro-

cCs ascensional a 1'Edat Mitjana, Catalunya des-



prCs de cada crisi entra en una etapa superior a la

d'abans. DesprCs de la desfeta de Muret i la mort

de Pere el Catolic, ve l'expansio a Mallorca, Va-

lkncia i Mdrcia. DesprCs de la invasio francesa de

283 ve l'expansi6 a la Mediterrhnia i l'obrir I'es-

tret de Gibraltar a la navegacio catalana vers An-

glaterra i Flandes. Toynbee remarca que un atac

contra un poble sk i vigor6s es un estimul que

desenvolupa en ell energies i recursos i el fa crCi-

xer davant del perill, resolt a vtncer-lo.

Igualment a l'epoca ascensional moderna.

DesprCs de la centralitzaci6 monarquica, la Man-

comunitat. DesprCs de la seva dissoluci6 i de la

persecucio pel general Primo de Rivera en la pri-

mera fase del periode dictatorial iniciat en

1923

l'autonomia mCs h p l i a de la Generalitat. (En

termes historics, i no segons els nostres desigs,

quk vindra ara desprks de la segona fase? Ascen-

sic5 o retrocks? La resposta es trobaria en aquella

que pog donar-se a una altra pregunta: la ca-

pacitat creadora de la minoria dirigent de la co-

munitat catalana li permetri trobar una solucio

que porti Catalunya a un estat superior o inferior

o igual a1 que tenia abans de la crisi actual?)

En canvi, en la seva davallada, l'Imperi de

Castella des dels Fehps menors, despres de cada

crisi exterior es troba en un grad mes baix, fins

que el pais arriba a la situacio d'avui.

L'ascensi6 Cs l'obra de la minoria creadora i

dirigent. Per les seves qualitats s'imposa, la gent

en tota la societat tC conf ia qa en ella, la segueix i

la imita, i amb aquest mimetisme 6s mantiguda la

cohesib i la unitat en el cos social.

Quan, perb, la minoria dirigent decau, la seva

capacitat de creacio s'exhaureix i els revessos se

succeeixen, s'entra en la decadtncia, i el poble,

perduda la confiansa en ella, deixa de seguir-la.

Pero els grups socials que fins llavors havien

dirigit, en veure aquesta defeccio, prenen una de-

cisi6 fatal: mantenir llur predomini per la fo r~ a .

La minoria de dirigent passa a dominadora.

Toynbee ho descriu grifkament: quan el m ~ s i c

veu que la gent ja no balla a1 seu so es converteix

en sargent i crida donant ordres.

Tots sabem com aquest procCs s'aplica a la

decadkncia hisphica. Quan la noblesa castellana

en 1640 esquiva anar personalment a les guerres

de Catalunya i de Portugal la gent s'adona que les

velles virtuts de govern de l'aristocracia s'han es-

vdit. L'EsglCsia de Toledo domina per la forsa de

la Inquisici6. Quan la burgesia liberal, amb la des-

amortitzacio de Mendizabal, ha comprat les ter-



res de l Esgltsia, de les ordres religioses i els co-

munals dels pobles, acaba per recolzar la dictadu-

ra del general Narviez i crea la Guardia Civil per

a defensar les seves propietats a Andalusia. Quan

en temps d Alfons

XIII

la minoria dominadora ja

no pot dominar darrera d una monarquia consti-

tucional i parlamentaria, obre (1923) el cicle de

les diaadures en qut encara ens trobem. La forsa

bruta substitueix la capacitat polftica.

El

proletariat intern Pextem- La decisio de la

minoria de mantenir-se en el poder per la forsa

no atura el procCs de decadttncia sin6 que Pagreu-

ja. La majoria ha deixat de confiar en la minoria,

seguir-la i imitar-la. Un divorci s estatdeix entre

elles que tendeix empitjorar puix cadascuna em-

prtn una mama divergent.

La majoria domin ada devt un proletariat.

Toynbee usa aquest mot, en un sentit diferent del

mamista, per a incloure tots aquells que tenen

conscitncia de trobar-se dins d una societat, pero

no d ksser membres d ella, puix que la minoria do-

minant tendeix

a

afaisonar la societat d acord

amb les seves prbpies idees i interessos, pero no

d acord amb els dels altres. D aci la tendtncia dels

mCs emprenedors o inteleligents entre el proleta-

I

riat a escapar-se de dins d una societat que no 6s

la llur. Aquest Cs l impuls inicial vers l exili, no

I

necesshriarnent enfora d una Area geogrkfica de-

terminada, sin6 kdhuc, dins d ella mateixa pero

fora espiritualment de l esfera de la minoria do-

rninadora. A d trobem el sentit profund d aquella

frase tan usada: (do no s6c separatista. Ja estic se-

paratn.

Com que la minoria dominant representa un

poder superior i central en el cos d una civilitza-

ci6, el proletariat 6s de dues menes: la massa do-

minada dins d aquell cos o societat constitueix el

proletariat intern; les societats alienes o pobles

periferics diferents sotmesos a1 poder central

constitueixen el proletariat extern. La disgregacio

procedeix com una doble ruptura, en un pla ho-

ritzontal entre classes socials i en un pla vertical

entre el poder central i els pobles aliens perife-

rics, o sigui entre minoria dominant i proletariat

intern, i minoria dominant i proletariat extern.

A i d en la desintegracio de la Civilitzaci6 Hel-

ltnica, d on sorti l occidental en qut ara vivim,

trobem una minoria dominant (classe senatoriaI i

I

emperadors) sostinguda per la forsa pretoriana o

I

de les legions, un proletariat intern (poble, es-

claus i cristians, els quals donen el ferment espiri-



tual i revolucionari que tendeix a una EsglCsia

universal) i un proletariat extern constituft pels

pobles periferics no-romans de PImperi i les tri-

bus birbares.

Com que el procks de decadkncia ja no pot

aturar-se, el resultat de cada experiment de la mi-

noria dominant en Pus de la forqa per a mantenir-

se en les seves

positions

de comanament 6s

agreujar la situacid i davallar un altre grad. Des-

prks de cada periode de forqa la ruptura entre la

minoria dominant i el proletariat intern i el prole-

tariat extern Cs mts i mCs greu; les esquerdes son

cada vegada mCs fondes i amples. Aixi passem de

la decadencia a la desintegracio.

La coincidencia d aquest esquema de Toynbee

amb el procks de la decadkncia hispinica Cs colpi-

dor. La polftica dominadora Bun sector de l alta

noblesa castellana amb el comte-duc d OLivares

provoca la ruptura a1 llarg de totes les fronteres

de Castella amb Portugal, Catalunya i Andalusia,

a mCs d altres territoris mCs llunyans a la periferia

de PImperi (Sicilia, Nipols, Pdisos Baixos). La

minoria dominadora als segles XIX i

XX,

alterna-

tivament liberal i absolutista, reaccioniria o tota-

litiria, provoca una situacid semblant: la ruptura

a1 llarg de les fronteres de Castella. Des de

1833 el Pais Basc, Nabarra i les muntanyes d A-

rag6, Catalunya i Valkncia lluiten pels furs sota la

bandera tradicionalista: les Juntes liberals d Ara-

gd, Catalunya i Valkncia en 1835 formen govern

apart de Madrid i intenten refer la vella Confede-

raci6: la Junta d Andalusia alqa un exercit que

mama contra Madrid. La consequkncia de la dic-

tadura del general Primo de Rivera ts la unio del

proletariat intern i extern: Republica i Regions

autbnomes.

Un a interpretacio

e

l es revoIucions.- Les ruptures

a que ens hem referit i les desharmonies entre

institucions d una civilitzacid o societat (govern,

classes socials .. s6n degudes a l entrada de noves

forces socials (aptituds, emocions, idees) per a re-

bre les quals les velles institucions no estan pre-

parades. (Creuriem pstificat afegir-hi Pentrada de

noves forces econbmiques i polftiques, si b t

Toynbee no les esmenta, igual com noves classes

o grups socials. Veieu les consequkncies de la Re-

volucid Industrial.)

L aparicid d aquestes noves forces Cs inevita-

ble amb el progrts de la vida humana. La vella

societat i les velles institucions poden reaccionar

de tres maneres enfront de les noves forces:



a) Poden adaptar-s hi, renovant-se o re-

construint-se, i llavors la vella maquinaria rep

majors energies de les noves forces. Bs el cas

d Anglaterra on les institucions tradicionals sem-

pre s han adaptat a les noves forces del progrts

per un procts wolutiu i pacific, witant fossilit-

zar-se, mantenint-se vives i estalviant-se de fer re-

volucions.

b)

Poden oposar-s hi, i llavors, a la llarga,

sovint la vella maquinaria rovellada esclata sota la

pressi6 de les noves forces. ~s el cas de les revo-

lucions. Les revolucions sdn actes de violencia

per adaptar una societat a les noves forces i a les

noves formes que la minoria dominant ha repri-

mit i refusat reconeixer. S6n Pantitesi del procts

pacific i evolutiu indicat en el paragraf anterior.

Com mts la minoria dominant carrega les valvu-

les i mCs es retarda un canvi, mCs perillosa la

pressid continguda per a la vella maquinaria que

fa marxar un pais. Quan la pressi6 esclata tenim

una revoluci6. Com mCs la revoluci6 6s retarda-

da, mts violenta i destructora Cs.

Les revolucions tenen un element mimetic.

Tendeixen a irnitar-se. Fixada en la imaginacio

popular la irnatge d allb que han estat les revolu-

cions passades (estampes, propagandes, cine-

ma...), elements d aquesta imatge (barricades, in-

cendis, assassinats

..

aniran repetint-se en les re-

volucions futures. Si els anglesos no haguessin

decapitat Carles

I

en 1649, potser els francesos

no hagueren pensat en guillotinar a Lluis XVI en

1793.

c)

Poden adaptar-s hi a mitges, Cs a dir la

minoria dominant pot reeixir a que la societat ar-

chica, dura de tan fbssil, resisteixi la pressio de les

noves forces, encara que, en alguns casos, sigui a1

preu d acceptar alguna influencia o part d elles.

Llavors resulta una enormity una monstruosi-

tat social que permet anar vivint a la minoria do-

minant, perb que fa estralls en la vida intema del

pais a1 no donar sortida o evoluci6 normal a les

noves forces. Aquestes no s6n prou fortes per a

transformar la societat amb una revoluci6, i la

minoria dominant s prou anquilosada per a re-

1.

Recordem que a Pestiu de

1936

hi havia gent

a

Bar-

celona que anava disfressada amb barrets i patilles inspirats

per films de la Revoluci6 Mexicana.

un obrer arnic meu

que intenti

dissuadir

u

grup de

cremar PesglCsia parroquial de Sant Cugat a Barcelona li fe-

ren de resposta

5

o guemaramos la z esia~ estoya no seria una

revolutinu.



sistir tota evolucid i prou forta per a frustrar tota

revolucio.

Aquesta 6s una solucid transitbria en un equi-

libri mts o menys estable per6 precari. L accio de

les noves forces continuara desenvolupant-se en-

cara que sigui de manera subterrkea. El diagnos-

tic Cs que la decadtncia continuark. Quan en un

moment donat Pequilibri de forces torni a decan-

tar-se a favor de les noves una revolucid pot Cs-

ser prevista. Aquest cas acaba com I anterior.

Un tipic exemple de monstruositat social Cs

ofert per Espanya, on des de Paparicid del libera-

lisme, fa una cenhiria i mitja, hi ha una lluita amb

alternatives, per0 indecisa, entre el progrts i la

immutabilitat. L immobilisme, el tradicionalisme,

el desig d invertir el curs de la historia i aturar-se

a Pepoca de Felip

I1

(la ((Monarquia tradicionab)

s6n utopies irnpossibles, per0 han alterat i truncat

el progrks normal de la vida del pais. Les forces

progressives reduides a grups minoritaris han ac-

tuat per convulsions sense exit. Les revolucions

que no han pogut reeixir d una vegada per totes,

van repetint-se frustrades, a la recerca espasmodi-

ca du n triomf inassolit.

El resultat d aquesta evolucid repetidament

truncada Cs que Espanya no ha pogut seguir Pe-

voluci6 normal dels altres pdisos europeus sota la

influencia de les mateixes forces, i avui es troba a

la periferia, si no a fora, de l krea de la civilitzacid

europea occidental. Pitjor encara, les zones peri-

feriques, els proletariats externs basc i catala, per

llur proximitat geogrhfica a Fransa, per llurs tra-

dicions i per llur industrialitzacid s esforcen cen-

trffugament per a seguir la mama moderna d Eu-

ropa, mentre que la minoria dominant usa la for-

sa per a mantenir-nos centrfpetament lligats i do-

minats per l Espanya immutable. Com ja venim

repetint, el resultat d aquest joc Cs una mts greu

ruptura del cos de l Estat a1 llarg de les fronteres

de Castella. Fins ara les forces centrifugues i cen-

tripetes resten empatades.

L a tend2ncia dei miiitarisme ai saicidi. L us de

la forsa per la minoria exhausta per a mantenir

les seves positions de domini, poaa en ell mateix

les llavors del desastre final. El prof. Toynbee

troba tres etapes en l anhlisi d aquest proces

primer, Pernbriaguesa produ ida pel triomf inicial

obtingut de la forsa ffsica; desprQ, la conducta

desconsiderada i intolerable dels vencedors provo-

cada per la ptrdua de Pequilibri mental i moral a

causa d aquella embriaguesa; fmalrnent, el desastre.



Aquest ve en excedir els limits d allo que 6s pos-

sible i tolerable, en cometre un error fatal que

provoca l enfonsada de tot. Qui mata amb I espa-

sa, mor per Pespasa.

El militarisme ens en ofereix un clar exemple.

Un poble pot desenvolupar una forsa i unes vir-

tuts guerreres per a defensar-se dels seus enemics

o adhuc per a expansionar-se reeixidament. Per6

aquestes victbries militars l poden pujar a1 cap,

enorgullir-se n i fer-se intolerable a tothom en ex-

cedir-se en l ds de la forsa. Res no t s mt s sinistre

que l corrupcio de les virtuts militars en els vicis

del militarisrne, que la retirada de les legions de

les fronteres, la defensa de les quals era llur legiti-

ma missid, vers el centre de la societat per a in-

tervenir en les lluites internes i imposar el domini

duna minoria damunt de la societat i de les for-

ces noves. La minoria dominant i el militarisme

tenen, perb, una tendkncia a excedir-se, a come-

tre un error fatal a conseqiikncia del qua1 troben

la mort.

Es la hstoria del militarisme prussil provo-

cant les dues Guerres Mundials. Hitler, intoxicat

per la forqa i el poder, comet els errors de la

Guerra

i

enfonsa la construcci6

militarists

que

havia bastit.

L exercit espanyol escapl a la seva sort g rl -

cies a mantenir-se neutral davant la victoria del

proletariat intern i de l extern en les eleccions de

1931.



E n arribar a aquests extrems entrem ja en la

seg0na.i darrera etapa: la desintegracid. ES, pero,

la desintegracid l unic i inevitable seguici de la

decadkncia? Hi ha nomCs una alternativa: la petri-

ficaci6. Aixb esdevingut a la civilitzacio de

l Ex-

trem Orient i a la d Egipte, que es petrificaren

durant milers d anys i restaren cadavers insepults

fins que altres civilitzacions exteriors les enterra-

ren. Perb no es desintegraren, i moriren sense

deseendencia, puix que totes les civilitzacions

procedeixen de la desintegraci6 d altres civilitza-

cions anteriors.

La suprema esperansa de la minoria domi-

nant 6s la petrificacio, que

i

permetria aturar el

curs del temm i mantenir-se indefinidament en

les seves posicions immutables. Es la gran espe-

ransa de Castella.



Perb, en el curs de la Historia, cal la desinte-

gracid de la vella civilitzacio o societat per a que

vinguin a la vida una nova civilitzacid o els estats

successors d una vella comunitat polftica. Es el

cas dels estats de PEuropa Central que desprks de

la I Guerra Mundial neixen de la desintegracio de

PImperi Austro-Hongares, o el de les republiques

americanes de la desintegracio de PImperi Espa-

nyol o dels nous estats sortits de la desintegraci6

dels imperis colonials de la Gran Bretanya, Fran-

Sa i Holanda. Les nacions periferiques de la Pe-

ninsula no recobraran la llibertat fins que vingui

la desintegraci6 de I Estat Espanyol dels caste-

llans.

L escisid n el cm.- El criteri fonamental per a

diagnosticar el pas de la decadencia a la desinte-

graci6 Cs Pescisio en el cos d una civilitzaci6, o

d una societat, en els tres grups que ja hem es-

mentat: la minoria dominant, el proletariat intern

i el proletariat extern.

La minoria dominant, Toynbee observa que

pot arribar cca realitzar prodigis d esterilitzacio per

a convertir a1 seu eixorc esperit de cos els recru-

tes que constantment mira d atraure per a omplir

els buits creixents en els seus renglem, i que a1

darrera d ella apareixen el militarista i I explota-

dor. E n el nostre temps i en el nostre pafs hem

tingut motius sobrats per a comprovar I exactitud

d aquesta analisi.

La minoria dominant, en la proteccio dels

seus interessos, tendeix a la creacid d un ccestat

universab, que sol prendre la forma d una activa

solidaritat entre les minories semblants de diver-

sos pdisos per a una acci6 conjunta. Corn a exem-

ples podrfem citar les int rv ntions polftiques o

militars d un estat dintre d un altre per a la pro-

teccid dels dits interessos, (IV Guerra Civil Espa-

nyola), aliances internacionals, militars o polfti-

ques, del tipus de l OTAN, etc.

El proletariat intern tendeix

e

preferencia

vers la creaci6 d una ccesgltsia universal>, mogut

mCs aviat per idealismes i doctrines. Aquest Cs el

paper que jugs el Cristianisme durant la desinte-

g r a d de la Civilitzaci6 HeLlknica. Si el proleta-

riat intern de la Civilitzaci6 Occidental ha fallat

modernament en intentar crear una esglCsia uni-

versal (apart dels intents sense exit del socialisme

i comunisme internacionals) Toynbee ho atri-

bueix a la vitalitat del Cristianisme. D acf la con-

veniencia de reforsar-lo i, doncs, I empresa de la

reuni6 de les EsglCsies cristianes.



Des d'abans de

1939

Toynbee parla de les

EsgICsies Universals, creacid que avui veiem apa-

rkixer a1 Concili Vat id

II.

Les esgksies univer-

sals sdn caracterfstiques de les etapes de desinte-

g r a d d'una civilitzacid, i d n es criqalides do n,

a1 cap de segles, neix una nova civilitzacid.

El proletariat intern no 6s una massa amorfa.

Dins d'ell pot distingir-s7hi una minoria activa i

inteLlectua1 que

s

l'embri6 de la minoria dirigent

de la futura societat,

successors

de la vella, a1 fi-

nal de la seva desintegraci6.

El proletariat extera

L'estudi del proletariat

extern tC un inter directe per a nosaltres i, mCs

que cap altre aspecte, mostra clarament als nos-

tres ulls la naturalesa

i

el procCs d'una desintegra-

cid. Tot el que cal fer Cs tenir en la membria el

cas de la Nacid Catalana a l'anar llegint les con-

clusions del prof. Toynbee.

Mentre una civilitzacid floreix i ascendeix no

hi h cap ra6 en principi que s'oposi a la seva ex-

pansid geogrifica. Altres societats poden admi-

rar-la i, fascinades, dekar-se influir per les seves

excel-ltncies.

Perb, a la decadkncia, quan aquesta civilitza-

ci6 ha perdut les seves virtuts, desapareixen les

raons per a qut els altres pobles segueixin admi-

rant-la i acceptant-la. Es llavors, com hem vist,

que la minoria devinguda dominant intenta man-

tenir la seva preponderhcia per la f o r~a . a deci-

si6 Cs fatal. Les societats vei'nes, desencisades ja,

reaccionen gradualment, i mts o menys intensa-

ment, contra la minoria que pretCn imposar-se

per la forsa. L'atracci6 centripeta Cs substitui.da

per una repulsid centrifuga.

La irradiacid d'una civilitzacid s'exerceix en

tres camps principals: economic, politic i cultural.

i

ella realment Cs superior a les veines Cs possi-

ble que continui' mentenint una superioritat en els

dos primers camps, adhuc estant en decadkncia.

Perb kambt Cs possible que les societats vei'nes,

en afeblirse la dominant, desenvolupin i enfortei-

xin la seva economia i produeixin idees, aspira-

cions o realitzacions politiques propies. Tot con-

tribueix a enfortir la divergtncia entre dominats i

dominants, i a temptar mts aquests usar la for-

Sa, a cercar una alelian~a e Mammon i de Mars.

Si la societat dominada Cs forta i vigorosa aprkn

la l l i ~ d cerca igualment en la f o r ~ aisica una

proteccio. No obstant, com que l'esskncia d'una

civilitzacid estB en l'aspecte cultural, els mCs llam-

pants kxits militars i politics no afecten aquesta



essencia, per0 reforcen, a la llarga, la reaccio i

l'irnpuls centrffug.

Hi ha una diferkncia radical en les relacions

del proletariat intern i de Pextern amb la minoria

dominant. El proletariat extern esta separat de la

societat dominant per una frontera real, geogr -

ca, lingiiistica, historica mentre que el proleta-

riat intern es troba fisicament indivis dins Bella.

La cristalitzacio o enduriment d'aquesta frontera

real es el signe m6s segur de quk la separaci6 en-

tre el proletariat extern i la minoria dominadora

6s ja un fet acomplert. La consciencia de grup, o

nacional, del proletariat extern 6s ara m6s clara i

forta que mai, almenys entre aquella minoria intel-

lectual dins Bell que constitueix l'embrid de la

futura minoria que dirigiri aquell pats el dia que

assoleixi en realitat la independkncia i la separa-

ci6.

La minoria dominadora veu com aquest pro-

cCs es desenvolupa. Esttri l ja, mancada de capaci-

tat creadora per a donar una solucid reexida a1

problema, nomCs se li acut usar de la forsa per a

dominar el proletariat extern. Toynbee expressa

gr arnent el canvi jugant amb dos mots llatins:

la frontera que abans era un limen, un dintell, una

zona de transici6 Buna civilitzacio a una altra,

d'un poble a un altre, ara dev6 un limes, una fron-

tera militar.

Toynbee recorda que en aquella lluita l'agres-

sio sol partir de la minoria dominant. S clar que

sovint la historia oficial es escrita pels domina-

dors i vencedors que exposen ccla veritat)) a llur

gust i tendeixen presentar el proletariat extern

com l'atacant d'uns inofensius benefactors, per6

aquesta classica exposicio, ccno 6s -diu- l'objectiva

presentaciri de la veritat sin6 Pexpressio Bun res-

sentiment en veure's objecte d'un contra-atac que

ells mateixos han provocat. L'acusacio contra els

barbars externs Ilansada per llurs mortals enemics

no 6s gaire mCs que

Cet animal est tris me'chant:

Quand on Ibttaque, l se dfend.

De cada banda del

l m

devingut limes dos

pobles es miren amb creixent hostilitat. S possi-

ble que mentrestant les hostilitats no esclatin o

no reprenguin. Un armistici temporal i precari va

durant. El fet cardinal, conclou Toynbee,

6s

que

mentrestant aquest equilibri de forces va decan-

tant-se a favor del proletariat extern dominat. El

pas del temps juga a favor de la minoria domina-

da si aquesta mante la seva personalitat i les seves

posicions.



Sovint a les etapes finals de la desintegracio

trobem un esdeveniment d importhcia: l actuacio

de la rninoria dominant causa l aliansa del prole-

tariat intern i de l extern. A la caiguda de la Civi-

litzacio HeLlenistica els cristians donaven la ben-

vinguda als bhrbars, corn a gent de costurns pu-

res, instrument de Dt u per a castigar la corrupcid

de l Irnperi Roma. A la URSS la diaadura del

proletariat ha portat l emergencia de les nacionali-

tats dominades per l Imperi dels Tsars. En la des-

integracio hispimica la reaccio absolutista de Fer-

ran VII porta la unid (1820) dels liberals i dels

que lluitaven per la independencia de les colonies

americanes, i en la Segona Republica el proleta-

riat intern i les nacionalitats periferiques uneixen

llurs forces.

L aplicacio d aquestes idees a l interpretacid

del procCs hisphic de decadkncia i desintegracio,

6s tan senzilla i diifana que estalvia tot comenta-

ri. La lliso 6s que cal la unid del proletariat intern

i de l extern contra la minoria dominant.

L escisid en l es)erit.-

Ja ha estat inrllcat que en

una cornunitat en decadkncia l entrada de noves

idees crea ruptures entre els grups que les adop-

ten i els que son refraaaris elles. Aquesta esci-

sio ideologica sol tsser el preludi remot de revo-

lucions si la minoria dominant no sap acomodar-

se als nous corrents i continua oposant-se a ells.

Un exemple tipic ens t s ofert per l Espanya

del segle XVIII. Una part de la poblacio s assimila

la il.lustracio que entra principalment de Fransa

mentre la majoria continua amb les idees tradicio-

nals. Es l escisi6 d on un segle mts tard sortiran

liberals progressistes i tradicionalistes.

Aquesta bisecci6 mantt primer una valor col-

lectiva a una escala proporcionada a tot el grup

social. Pero en un societat en desintegracio l esci-

sid mental no s atura aci sin6 que progressa divi-

dint subdividint cada sector. I tota escisid, inter-

na del grup, o externa que el separa d altres

grups, i que apareix visible a la superficie del cos

social o geogrkfic, tC corn a fonament una escisio

en l esperit dels homes que forrnen el grup.

Els sentiments, la vida, el comportament de

cadascd en resulten afectats. Aixi van escindint-se

en parelles antitetiques que representen dues for-

mes oposades de sentiments de conductes da-

vant de cada

challenge

o estimul provocat per un

problema. En cada parella de formes n hi ha una

d activa i una de passiva, perb cap de creadora

puix que la capacitat creadora havent-se ja exhau-



rit, tot el que resta a fer Cs prendre actituds acti-

ves o passives dins el prods de desintegracio. A

mesura que aquest avansa les opcions alternatives

tendeixen a fer-se mCs extremades i radicals en

llur antagonisme i mCs plenes de conseqiikncies.

ES a dir, l'escisid de l'esperit no cristalitza i s'atu-

ra en un moment determinat, sin6 que Cs un pro-

cCs dinimic i progressiu creant una divisio cada

vegada mCs fonda.

Toynbee esmenta algunes d'aquestes parelles.

En la conducta personal -l'abandd, el ccdeixar-se

mar)) i donar camp lliure a apetits i aversions,

que representa la forma passiva, i l'activa repre-

sentada per un intent de dominar-se i dominar les

passions En la conduaa social l'escapisme, el

mirar de salvar-se del vaixell que s'enfonsa, o bC

el martiri, el sacrifici, l'excedir-se en el compli-

ment del deure per a evitar el naufragi. Ambdues

formes oposades apareixen en les relacions dels

catalans arnb Espanya: els excessos de la polftica

de Prim, la de ctEspanya Gr am de la Lliga o la de

(Catalunya baluard de la

Republics

de l'Esquer-

ra, i la de salvar els Pdisos Catalans del naufragi

del vaixell espanyol.

En la vida col.lectiva trobem una altra pare-

lla: arcaisme i futurisme. L'actitud dels qui inten-

4

ten deturar la desintegracio fent marxa enrera i

retornant a una kpoca passada d'esplendor, i, per

contra, els qui voldrien accelerar la marxa per

arribar mCs aviat a uns temps futurs que creuen

millors. En la

IV

Guerra Civil Espanyola, p. ex.,

els anarquistes que s'imaginaven arribar a un estat

de perfeccio desprCs de destruir la corrompuda

societat actual i els nacionalistes castellans que

somniaven en restaurar la Monarquia tradicional

de Felip 11, l'lmperio del segle XVI i el corporati-

visme medieval.

Un pas mks enlli de l'arcaisme Cs el despren-

diment, una espiritualitzacio en el sentit de des-

prendre's del mon i refugiar-se en l'interior de l'i-

nirna: Cs, segons el vers d'Horaci, mantenir-se irn

pivid mentre el m6n s'enfosa en rui'nes. L'espiri-

tualitzacio del futurisme en d6na la transfigura-

cio, l'escapar-se d'aquest m6n i refugiar-se en un

altre m6n o en l'altre m6n, en el Regne del Cel,

gricies a una intensificacio del fervor i del senti-

ment religids. Aquesta era l'actitud inicial d'Optrs

Dei bescanviada posteriorment pel seu inter per

l'economia i les finances.

Individm en societats en desintegracd- Durant el

perfode ascensional els individus amb capacitat



creadora dirigeixen la societat a donar reaccions

que superin els problemes que la confronten.

Aixo Cs fora del possible en una societat en des-

integracio. Els individus de la minoria dominant

mCs sobressortints tot el que poden intentar Cs ju-

gar el paper de salvadors de la societat en desin-

tegraci6, mantenint esperances irrealitzables i in-

tentant girar el retrocCs en avans o bC mirant de

salvar-se o escapar-se de la societat que s enruna

volent fer reviure el passat si son arcdstes o sal-

tant en el futur si s6n futuristes.

Es el ctsalvador amb la time-machine,), Paparel1

ccinventat)) per

H.

G.

Wells en una de les seves

novel.les que corrent a major velocitat que el pas

del temps permetia mar a visitar avant enrera,

en el futur o en el passat, kpoques llunyanes en la

histbria de la Humanitat.

Pot aparkixer tambk el que Toynbee anomena

un ccsalvador amb l espasa~,el general salvador de

la pgtria que tan sovint ha aparegut a Espanya

des de principis del segle XI^ Per6 el salvador

amb Pespasa desenvainada en proteccio de la

rni-

noria dominant, no salva res, i per aixo Espanya

en va produint un darrera Paltre mentre la seva

desintegracio va fent el seu curs.

El

ritme de la desintgracid.-

El

curs de la desin-

tegracid no segueix una llnia descendent continua

sino una lfnia trencada amb molts alts i baixos.

En altres termes, en el prods de desintegracio

d una civilitzacio o d una societat hi ha moments

de represa, Cs a dir, moments en qui: la desinte-

gracio sembla aturar-se i la societat refer-se.

Aquesta represa, perb, tan sols Cs temporal i un

cop torna a aparkixer una nova crisi la societat

torna a mamar cap avall.

Ja haviem exposat en comengar aquest treball

que allb que distingeix el curs ascendent del curs

descendent d una civilitzacio 6s que en el primer

la minoria dirigent troba la soluci6 adequada als

problemes que se li presenten (challenges o desafia-

ments) i els supera, mentre que en la decadkncia

la minoria 6s venquda en aquests desafianients i

cada vegada cau un grao mCs avall.

En el periode ascensional no i ha cap rao

per a que la minoria dirigent no pugui anar supe-

rant indefinidament les crisis que se li presentin.

Pero ve el moment en que la reacci6 falla, la crisi

supera la capacitat dels dirigents en aquella oca-

si6.

ES

llavors que la decadkncia s inicia.

Pero la caiguda no es vertical. Desprds d a-

questa desfeta inicial, la societat torna a refer-se i



passa per un periode de convalescencia, que pot

Csser llarg, torna a reprendre un curs normal que,

en certs aspectes, pot kdhuc semblar ascendent

dins d'aquesta represa. A id s'estableix un ritme,

que Toynbee anomena de rout and ralb, que en

catala podriem traduir per -se i qfer-se o desfeta i

r ta. Aquest 6s el ritme que va seguint la desin-

tegracio.

Ara bC, Pestudi de la desintegracio de la vin-

tena escassa de civilitzacions que la Humanitat ha

produi't i que han arribat fins a la seva etapa final,

permet a Toynbee arribar a una conclusio d'ex-

traordmiria importhncia: hi ha una tendkncia en

les ccdesfeta i refeta)) en el curs de la seva desinte-

gracid. Quan ve la quarta recaiguda la societat ja

no es refa sin6 que es desfa.

L'esquema del ritme de desintegracio seria,

doncs:

1) Desfer-se

Refer-se

2

Desfer-se

Refer-se

3

Desfer-se

Refer-se

4

Desfer-se i dissoldre's.

Aquest procts de desintegracio en tres temps

podriem resumir-lo aixi: Un periode de proble-

mes i crisis atura el procks ascensional i consti-

tueix la primera desfeta. La minoria dominadora

intenta trobar la salvacio en la forrnacio d'un cces-

tat universal)), que constitueix el primer moment

del refer-se. Aquest estat universal fa ingressar en

el clos de la societat en desintegraci6 un proleta-

riat extern, mentre que la minoria dominant en

actuar per a mantenir les seves posicions trenca

arnb la resta de la societat i crea el proletariat in-

tern, animat d'algun idealisme mesihnic (l'aspira-

cio a una esgldsia universal, diu Toynbee).

Aquestes forces preparen les convulsions que

segueixen: dues desfetes arnb un interval de re-

presa.

La darrera desfeta, que porta la dissolucio de

l'estat universal, va encara precedida

d'un

~ l t i m

periode que veu el darrer intent de la minoria do-

minant per a refer la societat.

Aquestes darreres etapes constitueixen un in-

terregne, el periode de transicio de la societat en

dissolucid a la societat nova que la succeeix i que

inicia ara el seu curs ascendent. Les minories se-

lectes dels proletariats intern

i

extern devenen les

minories dirigents de la societat o societats no-

ves. Els proletariats externs devenen els estats

successors del vell estat que s'ha desintegrat.



111LA DEC DENCI D ESPANYA

Tal corn hem exposat les idees de Toynbee

fent refertncies a la histbria d Espanya, igual po-

driem, a la inversa, donar una visid mCs continua

de la decadtncia i desintegracid d Espanya fent

referkncia a les idees de Toynbee.

Aquest darrer mttode ens ajudark considera-

blement a veure-hi clar en la interpretacio del

procks de desintegracid hispanica.

L a primera desfe t La primera qiiestid que

hem de contestar Cs, quan comensa la decadkncia

d Espanya? Podria contestar-se aquesta arnb una

altra pregunta, quan s atura el procks ascendent

d Espanya? Sense entrar aci en u estudi ni de l e-

fimera esplendor ni de les causes de la decadkncia

d Espanya, o, mCs precis, de l lmperi de Castella,



que cal ma r a cercar en el regnat de Carles V, se-

nyalem dues dates que marquen el tombant:

1571, amb la victoria de Lepant, marca una rkpli-

ca reeixida a1 repte de l'amenasa turca a la Medi-

terrinia; 1588, amb la desfeta de l'Armada contra

Anglaterra, marca el fracas de la replica a1 desa-

fiament que representa l'ascensid anglesa.

Les fmances, greument compromeses per

Carles V cauen en les suspensions de pagaments i

fallides croniques de Felip 11. Els impostos es

multipliquen, el tresor que arriba d'Amkrica pro-

voca la depreciacid de la moneda i una revoluci6

de preus. fi de segle els planys pel despobla-

ment de Castella i la miseria dels camps son cons-

tants.

La noblesa, dominada amb puny fern per

Carles i Felip, repren les positions dominants

arnb els Felips menors. Cal llegir descripcions

contemporknies (p. ex. les stries de reports dels

ambaixadors venecians) per a fer-se carrec de la

ignorancia, de l'orgull i de la incapacitat polftica

de la noblesa. Els grans d'Espanya son els que

governen la Monarquia durant el segle XvII. Ells,

els prelats i la clerecia regular i secular constituei-

xen la minoria dominant del pafs, ajudats per una

burocracia de

letrados.

50

Si la desfeta de l'Armada marca l'inici de la

decadencia, la polftica de Olivares marca l'inici de

la desintegracio: conspiracions a Aragd i a Anda-

lusia, revoltes a1 Pats Basc, Napols i Sicilia, guer-

ra de Catalunya, separacid de Portugal. S la

reaccid a Pintent de creacid d'un estat universal

per la minoria dominant.

Pot semblar a primera vista que l'estat univer-

sal havia estat ja creat en temps de Carles V. No

Cs, pero, el seu Imperi all0 que constitueix l'estat

universal en la teoria de Toynbee.

El ma1 anomenat Imperi Espanyol o, millor,

la Monarquia dels Habsburgs, no Cs la construc-

ci6 lenta i metodica duta a terme durant un llarg

perfode de temps per una minoria dlrigent, com

en el cas de l'Imperi Britknic, o, kdhuc, en termes

mCs modests, en el de Pexpansid econornica i po-

lftica a la Mediterrhnia de la Catalunya medieval.

La Monarquia dels Habsburgs tC m a aparicio

sobtada, fora de tot pla (impensat descobriment

America, prematura mort del primogenit dels

Reis Catolics que poaa les corones peninsulars i

mediterrhnies a Joana la Boja i a1 seu fill Carles,

accessio dels dominis europeus de la Casa de Bor-

gonya, eleccid de Carles V a1 tron imperial d'Ale-

manya), i el seu esplendor Cs meteoric.



L estat universal, en el sentit toynbia, Cs la

creacid de la minoria dominant durant el periode

de desintegracio com a medi de contenir-la. Cor-

respbn, doncs, a l anexio de Portugal (1580),

atac a Arag6 (1 591) i a1 pla del comte duc d Oli-

vares exposat ja des de 1621, de ((la uni6 de les

armem i de

reducir estos reinos de que se cornpone Es-

pa a lax Ztyes de CastiIla sin ninguna d@rencia. El

pla, doncs, era un estat universal castella. Pero,

en comptes de reeixir, provoca la separaci6 de

Portugal.

La Guerra de Succesi6 representa el punt mCs

baix, el final d aquesta primera desfeta i l inici

d una primera represa durant el segle

xVIII

La

dita guerra porta encara la pkrdua de les posses-

sions a1 nord d Europa i a ItBlia, per0 en canvi

Pestablirnent de l estat castella amb la conquesta i

anexio a Castella d Arago, Valtncia i Catalunya

estat castella universal a la Peninsula, si bC ampu-

tat de Portugal. Des de llavors el monarca Cs pro-

clamat com a rei de Castella. Isabel 116s la ultima

d ksser proclamada reina de Castella (1833), i no

sera fins a Amadeu de Saboia que un monarca 6s

constitucionalrnent proclamat rei d Espanya des

del principi del seu regnat, igual com, per consell

de Napoleo, Josep Bonaparte havia fet.

52

La lluita dels dos partits rivals, l austriac i el

francks, a la Guerra de la Successid porta a la su-

perficie l escisi6 en el cos social. Els venpts re-

presentaran un element d oposicid latent que a la

llarga reapareixera, segons dades que em seria

llarg d exposar aci, en el tradicionalisme del segle

XIX. D altra banda l anexio dels estats de la Coro-

na d Arago a l estat universal castelli crea auto-

maticament dins d aquest un proletariat extern.

Remarquem uns contrasts essencials entre aquest

estat i una altra creacio politica contemporania

reeixida, el Reialme Unit de la Gran Bretanya.

Aquest 6s creat per negociacio i pacte entre una

comissio del Parlament d Escocia i del Parlament

d Anglaterra (Acta d Unio de 1707). L Estat cas-

tell; per la conquesta militar

i

Panexio (text dels

decrets de 1707 contra Arago i Valkncia, de

1716 contra Catalunya). El Regne Unit de la

Gran Bretanya 6s una creacio constitucional

nova, superior a Escbcia i a Anglaterra. Arago,

Valkncia i Catalunya son simplement anexionades

i sotsmeses a Castella, no integrades a una creacid

superior, com hauria estat Espanya.

Si Espanya era la formula per a la integracio,

l anexi6 a Castella estava condemnada a1 fracas.

Els castellans es ficaven en una empresa impossi-



ble, no tenien sentit politic ni forqa espiritual per

assimilar els catalans ni forqa fisica per a domi-

nar-10s indefinidament. L anexi6 creava autom8ti-

cament un proletariat extern i una forqa de dis-

rupcid de l estat que els castellans intentaven

crear. Igual passaria amb bascs i nabarresos des-

prCs de 1839.

L a primera reprem El segle XV marca la

primera represa i porta un periode de prosperitat

i d iLlustraci6 que culmina en el regnat de Carles

111. Pero, porta tambC una profunda escisio espi-

ritual on troba origen Pescisid que encara dura

avui en el cos i en Pesperit i en els camps de bata-

lla.

La decadkncia ja en mama es dett passatgera-

ment amb la nova adrninistraci6 dels Borbons i

les noves idees filosofiques i econbmiques que en-

tren de Franqa i d Anglaterra. Pero aquestes

idees, com mCs tard les doctrines politiques del li-

beralisme, s6n irnportacions de l estranger que no

corresponen en realitat a cap canvi fonamental ni

social ni economic en el pafs, excepte a Catalu-

nya. En conseqiiencia, les noves idees s6n accep-

tades sols per una minoria il-lustrada (uns nobles,

alguns clergues, certs funcionaris, escriptors),

perb la majoria del pafs (sobretot clerecia i ordres

religioses, la poblacid rural i Bdhuc la de moltes

ciutats) continua amb les idees tradicionals. Si bC

la minoria ilalustrada ddna l esplendor efimer del

regnat de Carles 111, Cs ara quan s escindeix Pespe-

rit en la comunitat hispinica. Apareixen els dos

grups irreconciliables, progressistes i reaccionaris,

en el segle xV en el terreny de les idees, des de

principis del .xE en el camp polftic i en la lluita

fratricida de revolucions i guerres civils, que

en devenir crbnica designa un ma1 averany per

a1 futur.

De manera especial, les tendkncies regalistes,

proposant-se portar PesglCsia de Toledo sota el

control del govern de Madrid, preparen les lluites

dels tradicionalistes contra els liberals en el segle

XIx i la final alianqa d aquella EsglCsia amb la

minoria dominant des del Concordat de 1851. El

procCs culrnina en el regim Franco i el Concordat

de 1953.

Altre pas en la mateixa lreccid s6n les idees

de reforma agrhria des de la darrera part del segle

XVIII que preparen les lleis de desamortizaci6 dels

liberals del XE , de les que surt la nova

estructura economica i social de la societat caste-

llana.



A Catalunya, pero, els desenvolupaments son

diferents. Des de mitjans de c e n ~ r i aa renaixen~a

econornica, iniciada ja a finals del xv11, Cs evident,

en l agricultura, en el comer5 i, fet trascendental,

en Pestabliment de noves indhtries. Mentre PEs-

panya castellana resta un pafs agrari, Catalunya co-

mensa a iniciar una Revolucid industrial com la

majoria de pdisos europeus, si be en menor escala

que ells. El proletariat extern catala refor~aa seva

personalitat, i Pestat universal castella tot just esta-

blert comensa a escindir-se en el seu cos.

La societat catalana tambC es transforma i re-

nova internament. Fins a mitjans de la divuitena

centuria, la noblesa, la clerecia i les ordres religio-

ses constitueixen una minoria dorninadora, enve-

llida i exhaurida. Ara comencen a pujar els co-

merciants, els industrials, els tecnics, els homes

de professid liberal. Apareix tambt la massa obre-

ra que, junt amb els fabricants, no tenen parid en

la societat castellana. fis l inici de la societat cata-

lana moderna que encara perdura avui. En les

Arts llavors comensa una Renaixenqa catalana,

neo-clhssica, que sera interrompuda per la guerra

napoleonica

i

les reaccions absolutistes de Ferran

VII, i represa pels liberals en la Renaixen~a o-

mintica a partir de 1833.

Aquells grups socials passen a constituir la

minoria lrigent de la Catalunya renaixent des de

la revoluci6 de 1835 i es mantenen en la posicid

de d1recci6 fins als temps moderns.

a segon desfeta. La

convulsio de 1808 re-

presenta la i de la primera represa que cobri el

segle XVIII, i l inici de la segona desfeta que cul-

mina en la separacid de les colonies americanes

(181

6-25 .

La repeticid del topic tradicional de la Guerra

de la Independencia no ha fet mCs que enterbolir

la visio d aquella convulsid, que obre el perlode

de guerres civils i revolucions en el procts de la

desintegracid hisphica.

L interpretacid rutiniria de 1808 com un al-

Sament unhnirne contra els francesos cal que sigui

substituida per una visi6 mCs acurada. La convul-

si6 de 1808 representa la deserci6 de la dinastia i

l enfonsament de la superestructura artificial de

YEstat Castella creada pels Borbons. L unica

cosa que resta en peus 6s l estructura peninsular

real: les nacions i regions. Cadascuna s organitza

autonomicament amb la seva Junta. Aragd con-

voca les seves Corts, abolides per Felip V, i se-

nyala la familia imperial austriaca com hereva



eventual de la Corona d'Espanya si la dinastia

dels Borbons Cs extingida. Cal debatre llavors

ben seriosament si Espanya, PEstat Castella, es

converteix en una Confederaci6 de Juntes nacio-

nals i regionals.

Simulthiament, els elements reaccionaris en

molts llocs assassinen elements liberals suspeaes

de francofflia. Els que hem viscut Pestiu de 1936

podem fer-nos carrec del que fou l'estiu de 1808,

tant des del punt de vista del col.lapse de l'Estat

com dels assassinats i desintegracio social.

La guerra de guerrilles, sobretot a Catalunya,

6s menada a1 camp en gran part per partides de

pagesos dirigides per la clerecia i propietaris ru-

rals: prefiguracio del que seran les partides carli-

nes.

A les grans ciutats governen les autoritats

franceses, des del primer moment (Madrid, Bar-

celona

..

o desprks d'herbica defensa (Girona,

.Tarragons Lleida .. , de manera intebligent i pro-

gressista. Arreu troben col.laboradors: literats de

primera categoria a Madrid (Morath, MelCndez

ValdCs... , fabricants i advocats a Barcelona

(Erasme de Gonima, Ferrater, Tomas de Puig,

Guardia, Domknec Badia (a) Ali Bey, els afrance

sats

precursors dels liberals).

58

Tot lluitant contra els francesos, els diputats

liberals de les Corts de Cadis introdui'en les idees

polftiques que venien de Fransa en la nova Cons-

tituci6.

Un quart grup encara, sobretot de catalans, es

refugiava, neutral, a les Balears fugint de la lluita.

Sembla diflcil de comprendre Poposici6 que

s'alsa contra la Constituci6 de 1812 i la irritacio

que encara avui provoca el seu record entre els

elements reaccionaris. Els seus termes s6n mode-

rats: limita el poder absolut de la Monarquia,

per0 deixa moltes i importants atribucions en

mans del rei, nega que Espanya sigui el patrimoni

particular de la famflia regnant, imposa la unitat

religiosa i no tolera cap altra religio que no sigui

la Catolica.

La causa de l'oposicid cal cercar-la en altres

disposicions de les Corts de Cadis: l'abolicio dels

drets feudals de

seforio

que la noblesa tenia da-

munt de m de la meitat de les viles i pobles

d'Espanya, unificint ara llur rkgim amb el de les

altres viles i pobles del pais, l'inici d'una reforma

del regim de propietat de la terra que afectava les

possessions de l'EsglCsia, les Ordres Militars, les

Ordres Religioses i els Monestirs, i, especialment,

l'abolicid de la Inquisicio, el mCs potent dels mit-



jans de dornini del mes poderds element de la mi-

noria dominant.

Totes aquestes reformes maven a la re1 de les

posicions de la minoria dominant i havien forso-

sament de provocar la seva implacable oposicid.

L'escena restava preparada per a les lluites fratri-

cides que encara duren.

Els anys que segueixen el retorn de Ferran

VII veiem ara que sdn els anys decisius. En 18 14

el rei tenia dues possibilitats: acceptar les refor-

mes liberals, en tot o en part, o oposar-se a elles.

En el primer cas

u

hauria hagut una adaptacid, i

Espanya, com Anglaterra i altres pdsos europeus,

s'hauria renovellat amb les idees liberals. Pero

Ferran VII, es decidi per l'oposicio amb la forsa:

la Primera Reaccid Absolutista de 18 14. Ferran

torna a proclarnar-se rei de Castella en marxar Jo-

sep I rei d'Espanya. Els liberals

hi

contesten amb

la Primera Restauracid constitucional de 1820,

aconseguida per (tun salvador amb l'espasa)), el

general Riego. Ferran VII, per tal de tornar a res-

tablir l'absolutisme, no vacil.la davant d'una guer-

ra civil (la prirnera de la skrie) i en demanar la in-

tervencid estrangera (els Lien m l ijos de

sun Luis)) 1823-24), tal com hem tornat a veure

en la IV Guerra Civil Espanyola (1936-39) i les

persecutions

empresonaments i execucions de li-

berals, a Catalunya menades pel tristament famds

comte d'Espanya.

Perqu? Ferran VII i la minoria dominant, re-

butgen tota adaptacio i apliquen la forsa per a

oposar-se a tot canvi i a tota idea nova? El pro-

blema Cs complexe i no pot atribuir-se tot a una

sola causa. Voldriem, pero, remarcar, d'acord

amb les idees de Toynbee, la importincia del mi-

metisme, 6s a dir que davant del problema plante-

jat per l'aparicid de les noves forces liberals, la

minoria dominant repeteix l'aplicacid dels proce-

diments de forsa que ja tenia tradicionaltnent l'ha-

bitud d'aplicar. En aquest cas l'antic costum de

valdre's de la Inquisicid en problemes polftics (re-

cordem el cas Antonio Perez i el proces i em-

presonarnent dels diputats de la ene er lit t en

1569-70) dona el model. A ell s'ajusta una drie

de processos per idees durant el segle xvrn tot i

la decadkncia de la Inquisicid -els de Macanaz,

Olavide, Cuesta, Azara, comtessa de Montijo,

etc.-. S una continuada imitacid

o

repeticid de

procediments d'intolerincia i persecucid contra

idees noves o d'oposicid a les de la minoria domi-

nant. La censura n'Cs la fonna actual.



Ja hem vist en altre lloc com en les revolu-

cions

hi

ha tambC un element de mimetisme, pel

qua1 alguns episodls revolucionaris de les prime-

res

revolutions

(barricades, crema d'esglCsies,

etc.) van repetint-se en les seguents.

S

molt probable que Catalunya sola s'hauria

decantat per una polftica d'evolucio

i

adaptacio,

puix que de totes les terres hispimiques, tenia una

tradicio democritica i era l'unica on la creacio

d'una industria havia fet nCixer noves classes so-

cials, fabricants i obrers, que oferien una base

real a les noves

constructions

polftiques, mentre

que a Espanya el liberalisme era important, li

manck aquesta base social i es mantinguC sempre

en una esfera doctrinaria. Aixo no vol dir que el

tradicionalisme no fos fort a Catalunya, per0 Cs

molt possible que els catalans sols, haurien trobat

una transaccid, com ho fa preveure el manifest

del general Llauder i els intents polftics posteriors

de Balmes i d'altres.

S cert que una polftica d'evolucio, mort Fer-

ran VII, Cs iniciada per Maria Cristina

a

qui calia

el supoa dels liberals per oposar-se als tradicio-

nalistes que s'havien llansat ja a la I1 Guerra Civil

(1833-39). Pero l'avinentesa d'alguns anys enrera

ja havia passat, les persecutions i viokncies Bun

costat i de l'altre havien enverinat la qiiesti6, i

l'havien endegada pels camins de la fo r~a .

Durant les reaccions absolutistes tC lloc una

de les mCs transcendentals perdues en el procCs

de desintegracio hispimica: la separaci6 de les co-

ldnies americanes, del proletariat extern ultrama-

rf. Aquest fet marca el punt mes baix fins llavors

assolit en la segona desfeta, tal com la pkrdua de

les possessions a Europa a la Pau d'utrecht mar-

ca el punt mCs baix en la primera desfeta.

A

excepci6 de Cuba i Filipines, l'Estat Caste-

11B resta red dt als lfmits peninsulars, i aid com

l'aspiracid a l'Estat ((universal)) poaa a l'anexio

dels territoris de la Corona d'Arago durant la pri-

mera desfeta, ara, a la segona, ve l'anexio del

Regne de Nabarra i del Pafs Basc a PEstat Caste-

118

(1839).

Tal com en nostre temps, en etapes

mCs av an~ades e desintegracio, trobarem intents

retbrics de restaurar la hispanidad i PIqerio i in-

tents violents d'assimilar les nacions perferiques.

El resultat d'aquestes anexions Cs subsistuir

uns proletariats externs llunyans per uns altres

geogrificarnent mCs proxims a la minoria domi-

nadora i portar el pro de desintegracid de la

perdua de territoris distants a territoris mCs pro-

pers, dins dels Umits peninsulars.



La lluita per la separaci6 d'America porta un

notable desenvolupament, l'aaiva simpatia que

els

libertadores

troben en els liberals i que culmina

en el

pronunn amiento

del general Riego (1820) per

a restablir la Constitucid a1 cap de les tropes que

hagueren hagut d'anar a America. Es la unid del

proletariat intern amb el proletariat extern, de la

qua1 tornarem a trobar exemples en la lluita de

Catalunya per a la seva llibertat nacional.

Perdut YImperi transatlhntic, l'Estat Castella

es troba en 1825 quasi com en 1492. Des del

punt de vista de les lluites entre faccions rivals

dintre la minoria dominant, i entre elles i el pro-

letariat intern, res no s'assembla tant a la Castella

post-imperial com la Castella pre-imperial, als se-

gles

XIX i xx

com els segles

XIV

i

XV.

Podria

dir-se que l'estat normal de la societat castellana

en el curs de la Histbria Cs la lluita interna. Tan-

sols hi ha una parkntesi excepcional durant els se-

gles

XVI

XVII i

xv

quan els elements pertorba-

dors podien eliminar-se del cos social i maven a

lluitar amb els

tercios

a ItBlia o a Flandes o a colo-

nitzar Amkrica. Els descendents d'aquests porta-

ren 17herknciacastellana de la discordia a les joves

repdbliques Hispano-America.

Ja hem indicat com la I1 Guerra Civil

(1833-39), abans de l'anexid de bascs i nabarre-

sos, port una escisid fisica del cos de l'Estat de

Castella a1 llarg de les antigues fronteres de Caste-

lla. La frontera amb els bascs i nabarresos, com

tantes vegades a la histbria, torna a Csser un

limes

militar amb dos exercits en Iluita. Del juliol a

l'octubre de 1835, Catalunya, viu practicament

separada de l'Estat Castella, sota el govern de la

seva Junta que alsa milfcies per a lluitar amb els

tradicionalistes, convoca eleccions municipals, in-

tenta restaurar la moneda catalana, anul-la el va-

lor a Catalunya dels Bons del Tresor espanyol,

decreta que l'import de les contribucions recapta-

des a Catalunya sigui despks a Catalunya mateix,

retorna a Barcelona la Universitat de Cervera,

restaura les Academies de lletres

i

cikncies i envia

emissaris a les Juntes de Valencia i Aragd per a

reconstituir l'antiga Confederacio. E l record d'a-

questa encara era viu, i tan sols amb el migrat lo-

calisme dels catalans moderns, hem reeixit a dei-

xar de banda els germans de Valencia, i a negligir

tota accio a Arago que la conca de YEbre porta a

constituir una unitat geopolitica amb Catalunya.

Advertim encara que la Junta de 1835, als

inicis de la Renaixensa romantica, marca l'apari-

cio als llocs de dlreccio de la societat catalana de



la nova classe social dels fabricants que havia anat

formant-se des de la segona meitat del segle

XVIII Ells, mts un nombre d'homes de profes-

sions liberals i d'escriptors, son els que han cons-

titui't la classe dlrectora de la societat catalana fins

a l'actualitat, o, almenys, fins a 1923, en iniciar-se

l'actual cicle dictatorial imposat per la minoria

dominant castellana.

El moviment de les Juntes de 1835 mostra la

realitat de l'estructura hispanica que emergeix a la

superficie a cada colapse de la precaria superes-

tructura artificial de l'Estat Castella. ES el que

pass en 1808, i torn2 a passar en 1842 i 1843

arnb la revolta de la Junta Central de Barcelona

contra Espartero. S l'intent de proclamacio

d'Estat Catalk en 1873, la seva proclamacio tem-

poral pel president Macia en 1931 i la situacio en

1936 desprks que l'alpment de l'exkrcit enfonsa

la superestructura de l'Estat.

a

ormacid de la minoria dominant delprole taria t

intern. El fet economic del qual deriva la nova es-

tructura de societat catalana i les seves aaivitats

polftiques Cs la creacid d'una indhtr ia a Catalu-

nya. En una societat agraria com la castellana el

fet economic de majors conseqiikncies socials i

politiques Cs el canvi en el rkgim de la propietat

de la terra. Les lleis de desarnortitzacid de les ter-

res de les Ordres religioses, de l'EsglCsia, de les

Ordres Militars

i

dels amprius i terres comunals

dels pobles portaren aquest canvi.

La reforma venia ja preparada en el terreny

teoric per les doctrines dels economistes fisiocra-

tes del segle

XVIII.

Una necessitat fmancera, re-

sultat de la desintegracio de J'lmperi, l'imposava

ara. La plata d'Amkrica, de la qual havia viscut el

reialme de Castella durant tres centLiries, s'havia

acabat. Les guerres civils i el desordre adminis-

tratiu havien fet crCixer el dkficit. Per fer-li front

els liberals preconitzaven emprkstits a banquers

estrangers. Aquests demanaven garanties, i

aixi

les mines de mercuri d'Alrnad6n passaren a poder

dels Rotschld. Els emprkstits comportaven a mts

pagaments d'interessos reemborsaments. D'on

treure els quartos?

Mendizabal, que durant l'exili s'havia guanyat

la reputacio d'habil financer fent bons negocis a

la City de Londres, arriba a1 Poder en 1835. El

pretext per les mesures contra les propietats de

l'Esglksia i de les Ordres religioses havia estat do-

nat per elles mateixes amb llur simpatia i ajuda a1

partit tradicionalista en guerra contra la reina.



Aquestes propietats primer i les terres comu-

nals dels municipis desprks foren declarades pro-

pietat nacional i venudes a subhasta. El preambul

del Decret de Mendizabal (1836) contt una frase

de gran importancia: l objecte de la reforma, diu,

Cs crear u n a nova i gran famflia de propietaris

que deguin llur benestar a1 rkgim constitucional~~,

i que, doncs, en siguin els seus defensors.

En la major part les subhastes foren un frau

escandalos. Els preus pagats foren irrisoris. L Es-

tat feu eschs benefici. Va ntixer la famflia de pro-

pietaris, potser no tan nombrosa com Mendizabal

esperava, puix la propietat tend a concentrar-se

en poques mans. Quan mCs endavant els bens co-

munals foren venuts, p o p 6 dir-se que ((els rics

havien devingut mks rics, i els pobres mts po-

bres,. La pagesia acostumada a menjar del conreu

de les terres del comu o a enviar els ramats als

amprius es troba tot d una, i sense comprendre

com, que les terres havien passat a mans d uns

propietaris desconeguts, i que els pagesos de pro-

pietaris en comu passaven a jornalers.

Les coses evolucionaren, pero, de manera im-

prevista, si bC previsible. Els nous propietaris va-

ren preocupar-se de consolidar

i

enfortir llurs

drets de propietat: de liberals es tornaren conser-

vadors. La dictadura del general Narvaez

(1844-46, 1847-51) i els governs de dreta que la

seguiren vingueren a consolidar aquests estat de

coses. La gran famflia de terratinents i latifundis-

tes va convertir-se en la classe dominant de la so-

cietat castellana, mentre que la pagesia va a inte-

grar el proletariat intern, proletariat en el sentit

toynbih i marxista. El problema Cs sobretot greu

a Andalusia on les reformes de la propietat de la

terra han creat una pagesia pobra i famolenca,

que es llansa a violentes revoltes agraries, i Cs

camp abonat per assimilar-se les doctrines extre-

mistes d agitadors revolucionaris. E n aquest in-

tent de consolidacid de l Estat Espanyol dels cas-

tellans sota l hegemonia dels nous latifundistes la

Gugrdia Civil ts creada per a defensar llurs drets

contra les revoltes pageses.

El Concordat de 1851 representa un arranja-

ment amb l EsglCsia, que porta els prelats a inte-

grar-se novament en la minoria dominant. Ven-

guts els tradicionalistes en la Guerra Civil, YES-

glCsia ha d esperar una nova avinentesa per a res-

tablir la seva posicid. El govern de Narvaez no

estava pas menys ansids de trobar una formula

que regularitds les possessions dels nous propie-

taris i les relacions amb 1 EsglCsia. Desprts d anys



de negociacions fou signat el Concordat que amb

alguns parkntesis i escasses alterac ons ha regit

durant un segle les relacions entre el Govern de

Madrid i 1'EsglCsia de Toledo fins a l'altre recent

Concordat (1953) entre el general Franco i la

Santa Seu. Pel Concordat de 185? l'Estat retorna-

va a l'EsglCsia les propietats incautades per0 en-

cara no venudes, i a mCs irnposava un recirrec a

la contribucid sobre la propietat dstica i urbana

amb la qua1 proveir una partida del pressupost de

l'Estat destinada a pagar els emoluments de la

clerecia. D'aquesta manera, si 1'EsglCsia recobrava

en part la seva independkncia econornica, d'altra

banda restava sotmesa a un sosteniment de YES-

tat. La clerecia sostinguda pel pressupost de 1'Es-

tat passava a una posicid similar a la dels funcio-

naris. Aixo el dret de la Corona a proposar els

candidats a les seus episcopals i a un nombre de

canongies, creava uns estrets lligams entre 1'Es-

glCsia de Toledo i la minoria dominant castellana.

Durant el segle

XV

els elements eclesikstics

tradicionals -supervivents d'idees de l'kpoca dels

~u st ri es - lluitaren contra el regalisme borbbnic

d'origen frances que volia sotmetre el poder ecle-

siistic a1 reial. El regalisme dels liberals del

segle

X X

triomfa en el Concordat de 1851.

Paradoxalment Cs aquesta la posicio que avul cie-

fensa 1'EsglCsia de Toledo i crea la confusio del

poder civil i del poder eclesiBstic en I'actual mi-

noria dominant, sobretot des de la IV Guerra Ci-

vil, mentre que amb la separacid de 1'EsglCsia i

l'Estat, durant la Segona Repdblica, 1'EsglCsia s'a-

lliberava del poder politic. Les noves orientacions

del Concili Vatic2 11, si son lleialment aplicades a

1'Estat Espanyol, fan preveure una nova separa-

ci6 dels poders eclesiistic i politic, una indepen-

dkncia d'una EsglCsia mCs alliberada dels interes-

sos terrenals i una pkrdua per a la minoria domi-

nant.

L'EsglCsia a Francja, seguint la definicid de Je-

sucrist ((el meu regne no Cs d'aquest mom, accep-

tant la ptrdua dels seus bens assolf la purificacid i

Cs avui una forcja espiritual. L'EsglCsia de Toledo

preferi tenir el seu regne en aquest mdn, i Cs avui

una forcja polftica.

L'altre element en la minoria dominant sdn

els militars. En un pais que ha perdut les colo-

nies, que no tC polftica internacional i que des del

segle XV no ha lluitat en cap camp de batalla

europeu, l'extrcit ha deixat d'Csser la forcja nacio-

nal que defensa el pais d'enemics exteriors per a

degenerar en una forcja pretoriana, en un instru-



ment de forsa dels partits politics i, com a conse-

qiikncia, en un element de la minoria dominant.

Cerror dels liberals fou fer intervenir els mili-

tars en les lluites polftiques des de principis del

segle XIX creant el fenomen tfpicament espanyol

delpronzmnamiento,

mot que ha passat a altres llen-

gues, intradulble perque expressa un fet descone-

gut en altres pdisos (llevat de les republiques his-

pano-americanes).

Fins a la

cX;loriosa~>,

a Revolucid de Setembre

de 1868, la tradici6 liberal, en conjunt, s havia

mantingut entre l oficialitat. Les guerres civils

contra els tradcionalistes hi havien contribult.

Des de la Restauracid dels Borbons pel general

Martinez Campos (24 de desembre 1874) a Sa-

gunt, en el darrer pronunciamiento de la centu-

ria, l exkrcit devk primer conservador i despres

reaccionari. Aixo no exclou que hi haguessin ja

oficials reaccionaris abans, com el dctador Nar-

vaez. En el Senat del seu Govern moderat de

1845, de 65 senadors 40 eren generals.

Diverses causes contribulren a aquesta evolu-

cid: l ingrks a l exhcit regular de molts oficials de

l exercit de d. Carles despres de

l r{abrazo de V e r -

garaN i l haver cessat les guerres carlines, desapa-

reixent des de llavors l estimul a ksser liberal es-

pecialment entre els oficials joves, per estar d a-

cord amb el govern i obtenir ascensos. Cal pensar

encara que molts dels oficials procedien de les fa-

milies dels nous propietaris de terres i que segui-

rien, igual corn elles, l evolucid de liberals a con-

servadors.

Oblidant que l exercit no 6s sin6 la nacid en

armes per a defensar-se d enemics exteriors, l e-

xercit espanyol devk primer instrument de la mi-

noria dominant, desprCs part d ella i, finalment

dominador principal acampat damunt de l Estat

Espanyol. Ortega Gasset (Espaga invertebrada) ja

preveia en 1921 que l exercit espanyol sense ob-

jectiu internacional era

cctcna escopeta cargada qtre no

tiene blanco a qzle disparur.

i o

era la inevitable conse-

mencia de este proceso qzle el Eje rcito cqese sobre la na-

cidn m i m a uspirase a conqtristarla?,,.

Remarquem el paper jugat pel proletariat ex-

terior, les nacionalitats periferiques, en aquestes

lluites. El tradicionalisme en armes es una carac-

teristica tipica de Nabarra i el Pais Basc en defen-

sa de llurs llibertats nacionals contra l expansi6

de l Estat Castella centralista i unificador. Els tra-

dicionalistes de les muntanyes catalanes defensa-

ven tambk els furs, cosa que logicament hauria

implicat un retorn al rkgim confederal de l epoca



dels ~us t r ie s , nterior a la creacio de l'Estat ccuni-

versaln castella.

El liberalisme, a1 segle

x=,

aixi mateix, te

una definida localitzacio geogrhfica: les ciutats de

la perifkria meridional

i

mediterrania, d'Andalusia

a Catalunya, a la qua1 sovint cal afegir l'atlantica

del nord-oest, Galfcia.

S

a dir, el proletariat ex-

tern catalano-valencia i sovint aragones, el prole-

tariat extern galleg, i el proletariat intern andalus,

que a voltes sembla prendre aspectes de proleta-

riat extern en relacid a l'Estat Castella. E n canvi,

el nucli central d'aquest,

el Rinldn de Castilla

dona

escases mostres d'activitat politica durant el segle

xK A Madrid en realitat manava la

camarilla

sola.

L'evolucid, polltica d'aquests territoris segueix

trajectories diferents. La periferia de liberal en

1833 passa a republicana, federal o cantonalista

en la Revolucio de 1868 i el seu proletariat agrari

i industrial devi anarquista i sindicalista..A Cata-

lunya el moviment nacional ddna un caracter di-

ferent a l'actuaci6 politica, per0 en els seus fona-

ments i en termes generals el nacionalisme catala

resta sempre liberal, confederal i republica, o, al-

menys, no-monarquic.

Si a la periferia la tradicid ibkrica de la lliber-

7

tat personal 6s a la base de tot, a1 centre, sobretot

a la

meseta

superior castellano-lleonesa, de la fron-

tera basca a la gallega, la idea de l'estat domina

l'estat fort i unitari, monarquic o republic . En

temps moderns el proletariat i bon nombre d'in-

teLlectuals hi sdn socialistes i ara molts deriven

vers el comunisme.

Valladolid Cs un dels bressols del falangisme,

de l'estat totalitari sota la dictadura de la minoria

dominant castellana avui: com un altre dia ho po-

dria Csser de l'estat totalitari sota la dictadura del

proletariat intern castella.

Les crisis contemporanies.-

En arribar a aquest

punt de la nostra enquesta sobre el procis de la

desintegracid hispanica, molts deuran fer-se una

pregunta: en quina etapa d'aquesta davallada ens

trobem avui? Si Toynbee marca un ritme de tres

temps de la pulsaci6 desfeta-represa, seguit de la

desfeta final, en quin temps i en quina pulsacid

ens trobem?

Corn resta exposat, Cs ben clar que, arrancant

de 1588, el segle

XWI

fins a la Guerra de Succes-

sio marca la prirnera desfeta. El segle

XV I

Cs

ben clarament un pedode en que I'estat ccuniver-

saln castella es refa. Despres d'aquesta primera re-



presa entrem en la segona desfeta comensada en

1808 i seguida amb la pkrdua de les colonies

americanes i les lluites internes que caracteritzen

el segle XIX.

Pero la pregunta angoixosa Cs, ara on som?

Hem entrat en una segona represa o estem encara

dins la segona desfeta? s que marxem ja vers

la tercera desfeta?

Probablement estem encara massa aprop dels

esdeveniments

i

la nostra generacid ha estat mas-

sa ficada dins d'ells per a poder-10s veure en pers-

pectiva historica. Tan sols podem oferir un tan-

teig per a valorar-10s. Com a mktode de tanteig

hauriem de preguntar-nos, si Cs que estem ja en la

segona represa, en quin moment cal situar el final

de la davallada i l'inici d'aquest segon recobra-

ment?

Naturalrnent, la primera data que s'acut Cs

1875, la de la Restauracid borbonica. Pero Cs que

la societat hispimica realment s'ha refet de llavors

en tal com va refer-se durant el segle XVIII?

Caldria molt d'optimisme per assegurar-ho.

S cert que el darrer quart de segle gaudi d'u-

na pau que contrasta amb les turbulkncies de la

primera part de la centuria anterior a 1875. Pero

fou una pau imposada per la fadiga i de cuaa du-

rada: 1898 port2 ja una nova davallada, la pkrdua

de les darreres restes de 1'Imperi colonial ultrama-

ri. Aquesta pkrdua causP un xoc en l'inim dels in-

tel.lectuals castellans, la generacid del 98, que

mostra clarament com l'escisid espiritual anava

continuant. N'hi ha prou amb recordar el que

aquells homes varen escriure per a comprendre

clarament que cap d'ells creia que Espanya es tro-

bCs en u n moment de represa. Cal llegir les obres

de Joaquim Costa,

Oligarquia

y

Can quismo,

les res-

postes a l'enquesta de

l Ateneo

de Madrid, per a

fer-se cirrec de Pestat del pais. Bs llavors que cir-

culen frases de

europeizar E s p a k

i

cerrar el seplcro

del Cid bajo siete laves,

si bC d'altres remarcaven

que si s'obris el sepulcre hom n o hi trobaria mCs

que cendres. Costa proposa el seu programa de

esnrela y despensi

i suggestionat per Bismark, el

canceller de Ferro, clama per un

cirujano de hierro,

el salvador amb l'espasa. Aquest arriba en 1923 i

en 1936, i en 1968 podem jutjar de si la cirurgia

militar ha reeixit o de si ha fet estralls en el curs

de la malaltia, d e si estem mCs amunt o mCs avall

d'on estivem abans d'aquesta operacio.

I si creiem que la primera fase del cicle dicta-

torial (1923-31) no salvi pas la societat hspknica

de la seva desintegracid, pocs seran els ben infor-



mats que avui creguin que la salvaci6 vinguC amb

la cruenta operacio de la IV Guerra Civil rigi-

ca demostracio de l'estat de desintegracio a que la

dita societat ha arribat.

L'evolucid del modern Estat Espanyol dels

castellans cal mirar-la en llarga perspectiva hlsto-

rica per a comprendre'n el seu sentit. Despres

dels intents descentralitzadors dels liberals pro-

gressistes i federals catalans i dels tradicionalistes

forals bascs i nabarresos, els liberals moderats (la

minoria dominant, principalment latifundistes

madrilenys i andalusos, per0 sense excloure in-

dustrials catalans) intenten crear i consolidar l'Es-

tat castelli unitari i centralitzat.

ES

la finalitat de

les dictadures del general Narvaez i dels governs

de dreta que el succeeixen. L'intent s'esfondri

amb la Revoluci6 del 1868.

La Restauracio i la Constitucid de 1876 re-

presenta una nova represa del mateix intent,

aquesta vegada basada en una ficcio parlament -

ria, la rotacio dels partits turnants, liberal

i

con-

servador, i el caciquisme. L'arribada del catalanis-

me pokic, el proletariat extem, a Madrid, i l'apa-

rici6 d'un proletariat intern (obrers socialistes i

anarco-sindicalistes i intel-lectuals liberals caste-

llans) tiren per terra aquesta superestructura arti-

ficial. La crisi. s'inicia amb l'Assemblea de Parla-

mentaris del 1917 a Barcelona i la greu agitacid

social dels anys seguents, i s'agreuja amb les des-

fetes de l'exkrcit espanyol a1 Marroc, altre prole-

tariat extern. La ficcid parlamentaria i constitu-

cional, inservible ja, Cs escombrada pel propi Al-

fons XIII La minoria dominant cerca un ccsalva-

dor amb Pespasa)), el diaador general Prirno de

Rivera (1923).

Gastades ja la ficcid democratica, la Constitu-

cid de 1876 i la Monarquia, la minoria dominant

mantC des de llavors (1923) la nova superestruc-

tura del domini rnilitar damunt del pais. Domini

tan sols trencat pel parbitesi democritic de la Se-

gona Rep~bl ica 1931-36) i per la

V

Guerra Ci-

vil (1936-39), i que continua encara avui amb un

altre ccsalvador amb l'espasa)). Les solucions pre-

vistes oficialment

El

Movimiento swede l Movi-

miento)), nova restauracio monarquica, etc.) de-

mostren el desig de la minoria dominant de man-

tenir indefinidament el seu domini per la f o r~ a

aixf com tambC la seva incapacitat de crear solu-

cions per als problemes estructurals de l'Estat i

de la societat. Cap progrCs, cap sortida vers el fu-

tur. La continuitat immobible. La petrrficacio.

Si acceptem aquestes consideracions arriba-



rem a la conclusi6 que des de 1808 hi ha hagut

tres intents de consolidar un Estat Espanyol sota

l hegemonia de la minoria dominant castellana re-

presentada pels latifundistes, l exitrcit i l EsglCsia

de Toledo i inspirada per l esperit nacionalista

castelli agressiu i dominador, per0 que no hi ha

hagut cap veritable represa. Ens trobem avui en-

cara dins la segona desfeta, o, precisant mes, dins

d ella per0 en un estat molt mks avansat de des-

composicid que a principis del segle

XIX.

No obstant, podria indlcar-se una altra inter-

pretacid a base de considerar aquestes etapes fi-

nals de duracio mCs b r e ~ue les etapes inicials i

de donar major importkncia a les aparences exter-

nes que a1 treball de les forces internes. En aques-

ta hipbtesi podriem proposar aquest esquema:

Primera Desfeta. Des del fracas de l ccArmada

Invencible~, 1 580), segle

xvn

Guerra de successio,

Pau d utrecht (1713). Perdua dels dominis euro-

p u s .

Primera Represa. Segle XVnI.

Segona Desfeta. Guerra dels Francesos (1 808-

13), Separacio de les Republiques arnericanes (c.

1825),

Revolutions,

I, I1 i 111Guerres Civils.

Segona Represa. Restauracid (18 75).

Tercera Desfeta. Perdua de Cuba i Filipines

(1898). Problemes de Catalunya i del Pak Basc

(proletariat extern). Lluites socials (proletariat in-

tern). Descomposici6

politics.

Tercera Represa. Pri me r Dictadura (1 923-

3 1 .

Parentesi democrktic, (Segona Republica,

1931-36). V Guerra Civil (1936-39). Segona

Diaadura (1 939-6 .. .

Si aixi fos caldria preparar-se per a la darrera i

definitiva desfeta i dissolucid de l Estat Castelli.

Sigui corn vulgui, podem arribar a dues con-

clusions de caracter mCs general:

I Que la lluita iniciada a principis dels segle

XIX entre les forces noves que volen fer progres-

sar a1 pais i la minori2 dominant que s aferra a les

seves posicions, fins ara resta indecisa sense la

victoria definitiva i estable de cap dels conten-

dents. Aquesta indecisio ha produit un resultat

anormal que Cs aquesta Espanya anacronica en

relacid a1 segle XX i excentrica en relaci6 a l 0c-



cident d Europa. Descentrada en el temps i en

l espai.

11

Que, a pesar de tot, el procts de desinte-

gracio continua. Els esforsos militars de la mino-

ria dominant per tal de conservar les seves posi-

cions de domini han reeixit a produir una irnrno-

bilitat a la superficie, una superestructura immb-

bil, mentre que per sota d ella han agreujat tots

els problemes basics de la societat hispanica i han

creat una major separacio del proletariat intern i

de l extern s a dir, una mptura entre els ele-

ments que constitueixen l estructura real i natural

del pais i la super-estmctura artificial que s hi

mantt a1 damunt per la forsa.

Afortunadament per a l historiador, la seva

missio acaba aci.

Nin

no li pot dernanar que,

nou Janus, estudii el passat i predigui el futur. Si

no fa un diagnbstic, menys pot establir un pro-

nbstic.

Ako no priva que la swa experhc ia dels des-

envolupaments humans en la Histbria pugui apli-

car-se a la interpretaci6 de fets i situacions que te-

nim al davant. Potser els maodes d analisi al nos-

tre abast no son prou afhats encara per a perme-

tre ns precisar l etapa on ha arribat la societat

hispanica en el procts de la seva desintegracio.

Ja hem dit que des de comensos del segle passat,

quan s inicia la Segona Desfeta, no Cs possible se-

nyalar de manera precisa i segura cap periode en

que poguem veure clarament que la societat his-

phica es refi de manera defmitiva.

Amb tot, costa de creure que tot just ens tro-

bem dins del periode de la Segona Desfeta. L im-

pressid general probablement Cs que el procis de

desintegracio esta molt mts avansat i prbxim a

les etapes finals. Ajuda a referrnar aquesta inter-

pretaci6 pesimista el no veure com del joc de les

forces avui existents a Espanya, a la superficie o

sota d ella, en pugui sortir una Segona Represa

Fora

qw

aquesta vingui d una radical subversi6,

hip6tesi que ens portaria tambt a situar el mo-

ment actual en les etapes finals de la desintegra-

ci6.

La supervivtncia d una classe dominant ex-

hausta mantenint la seva superioritat per la forsa

damunt del pafs pot encara perllongar-se uns

anys, perb no pot durar indefmidament. La seva

unica esperaqa ts aquesta perpetuacio indefinida

del moment present, una existtncia sense futur,

un avui sense dema. Es l esperaqa de la immobi-

litat i la fossilitzacio. La petrificaci6 de les ciutats



castellanes extesa a tot Espanya, com una nova

civilitzacid egipcia.

Pero si aquest fou en el passat llunya el desti

de la civilitzaci6 egipcia, sembla poc probable que

pugui Csser-ho avui de cap civilitzacid, ni tan sols

en un pafs arraconat com la Peninsula. No hi ha

avui cap Josut que pugui aturar el curs del temps.

Les provatures fetes en les darreres genera-

cions ens mostren que el cccirurgia de ferron, el

ccsalvador amb l espasan, la time machine portant-

nos a l lmperi de Felip o a1 paradfs de l anar-

quia iberica o del comunisme celtibkric o a una

societat teocritica ((@or el Imperio hacia Dio.~), ptls

Dei, etc.), no han donat solucid als problemes his-

pknics en aquesta fase av an ~ad a e llur agreuja-

ment.

El curs dels aconteixements humans no Cs

com la parabola d un projectil que pugui calcular-

se arnb una f6rmula balfstica, ni menys encara Cs

la trajectoria d un projectil guiat. IntervC sempre

un element humk o un element imprevisible

d atzar que pot torsar aquest curs.

Tot inclina a creure que la societat hispbica i

l Estat Castella de les darreres centuries es troben

en llurs darreres etapes abans de la dissolucid

fi

nal. El curs de la histbria, pero, continuara i la

societat o societats i les nacions que hi ha a la Pe-

ninsula continuaran vivint en una nova forrna.

DesprCs de la dissolucid d una civilitzacid o d una

societat ve un interregne, un periode transitori de

formacio i organitzacid de les societats successo-

res que constitueixen l existencia renovellada i

di

ferent d aquella comunitat humana. La mort de

l una s la condicio necessiria per a la naixen~a

de l altra.

Si

la fossilitzaci6 no 6s probable, si els diver-

sos intents de salvacid han anat fracassant, caldra

acceptar el diagnostic que les lluites internes de la

vella societat hispanica constitueixen la seva ago-

nia.

Tot el que podem desitjar ts que la mort sigui

suau i el naixement facil. ixb pressuptxa el re-

nunciament de la classe dominant exhausta a l us

de la for~aer continuar mantenint-se en les se-

ves posicions de domini i la preparacid del prole-

tariat intern i del proletariat extern, que cal pre-

veure tornaran a unir llurs esfor~os, er a consti-

tuir la nova societat.

Pero, ts possible el canvi sense convulsions?



Les idees del prof. Arnold Toynbee sobre el

procCs de decadkncia i desintegracid d una civi-

litzacid, vixlides tambC per a una societat o un es-

tat, fan molta llum damunt la marxa declinant

d Espanya.

No sabem si l anomenat Irnperi Espanyol (en

realitat la Monarquia dels Habsburg fonamentada

damunt Castella) tinguC un periode d esplendor

gaire llarg. En tot cas la seva edat de les turbu-

lkncies comensa de bona hora

i

la decadkncia

s encavalla amb l esplendor.

FeLip I ja hereta del seu pare Carles unes

finances en fallida. L Espanya castellana de1

XV

saena a cartdn

com d i p 6 Ortega y Gasset. La de-

cadkncia ja esta en marxa. La polftica d olivares

de voler extreure homes i diners de tots els terri-

toris de la Monarquia en ajuda d una Castella ex-



hausta, porta a la Guerra de Separacid de Catalu-

nya i a la separacio efectiva de Portugal.

Les etapes de la desintegracid van succeint-se:

Perdua de les possessions europees a principis del

segle XVIII,pkrdua de les possessions americanes

a principis del

XIX

i de Cuba i Filipines a la fi,

crisi de desintegracid amb la

IV

Guerra Civil a1

segle XX, ptrdua del Marroc sota el regim de

Franco mateix que volia ressucitar

l l q e r i o ,

auto-

nornia o independkncia de les colonies africanes.

La trista Espanya post-imperial torna a Csser com

1 Espanya pre-imperial del segle x v , kdhuc amb

les lluites civils dintre de Castella. Ens acostem a

la dissolucid final.

Els catalans no podern fer cap pla per a1 futur

si no partirn del fet de la decadkncia i prbxima

dissolucid d Espanya. Ens cal saber en quina eta-

pa d aquesta decadkncia ens trobem i quin Cs el

pronbstic probable de la seva evolucid en el futur

proxim.

El mateix passa en relacid a un malalt. Cal co-

menGar per un diagnostic per saber exactament

de quina malaltia pateix i en quin grau d ella es

troba el pacient. Cap metge no pot fer cap pla per

a1 futur sense un diagnostic i sense un pronostic

per a preveure el curs probable de la malaltia i el

seu desenlla~. an sols llavors, i tenint present un

conjunt de circumstancies del malalt, el metge

pot decidir el tractament. Aspirines no guariran

cap malaltia greu. Un tractament de radio o una

operacio quinirgica poden Csser dtils en les etapes

inicials d un cranc, per6 no produiran cap efecte

en les darreres etapes.

Ens cal, doncs, aprofundir en l estudi i la in-

terpretacid del procCs de decadtncia i desintegra-

cid d Espanya. Sobretot ens cal saber en quina

etapa aquest procks es troba. Sols aixi podrem sa-

ber si I aspirina pot fer cap efecte o si som o no a

temps per a un tractament de radio o si cal la ci-

rurgia o cal desitjar una mort alliberadora. Conei-

xent el ma1 d Espanya hom pot decidir el seu

tractament, si Cs que el ma1 tC cura. Perb si no en

tC, no cal malgastar en provatures temps i ener-

gies catalanes que podrien donar millor profit

emprant-les a favor de la nostra terra. No obli-

dem el complet fracas de la polftica de I uEspanya

Gr am d en CamM,

i

la de (Catalunya baluard de

la Repdblica)) de PEsquerra. E n ambdds casos els

catalans n hem sortit amb les mans a1 cap.

La sort dels Pai sos Catalans va lligada amb el

diagnostic i el pronbstic del ma1 d Espanya.



Si Espanya ha entrat ja en les etapes finals

d aquest procts Cs preferible que els catalans no

ens emboliquem mCs en els mals d Espanya. L en-

fonsada d Espanya portaria la nostra. Si

hi

volem

fer de redemptors en sortirem crucificats. L unica

polftica prudent 6s tallar amarres i mirar almenys

de salvar-nos nosaltres.

Davant la desintegracid d Espanya, Cs a dir de

PEstat Espanyol modern, centralitzat i unificat

sota l hegemonia de Castella, els Pdisos Catalans

hem de salvar-nos devenint un dels Estats Suc-

cessors -com Hongria, Polonia i Txecoslov~quia

ho foren de I Imperi Austriac arribada la seva

desintegracib o com les republiques hispano-

americanes ho foren de l Imperi de Castella.

La polftica que aci proposem de tallar amar-

res i de salvar-nos deixant que PEstat Catala de-

vingui un dels estats successors de l Estat Espa-

nyol, no Cs una polftica extremista ni arrauxada.

S una polftica de prudkncia inspirada en la refle-

xi6 i Pestudi.

Tarnpoc en proposar-la no ens mou un sim-

ple egoisme de salvar-nos nosaltres del naufragi

tot deixant que els altres es neguin. Veiem les fu-

tures Hisphnies corn

un

conjunt de pobles lliures,

i preservar la vida i les forces d un pot ajudar a

salvar els altres nkufrags.

A

mCs, des de la Renai-

xensa de la Nacid Catalana els catalans tenim una

missid que no podem deixar de complir: fer del

I

nostre poble renovellat un poble modern, culte,

progressiu, i, sobretot, europeu. Aquest ideal de

millora per a la Naci6 en conjunt i per a cadascun

dels catrlans en particular, no Passolirem sense

conservar la nostra personalitat com a poble i

sense obtenir la independencia nacional. Perdre

de vista la necessitat d assolir aquests dos objec-

tius seria frustrar tot l esfors de sis generacions

de catalans renaixentistes.

Els homes que avui tenen una influencia en

dirigir els afers catalans carreguen amb una greu

responsabilitat historica. La passatgera represa

acabdillada per Franco toca a la seva fi Ens acos-

tem a un tombant des del qua1 cap solucid no

s albira. No es pot tornar endarrera ni posar un

pedas per anar tirant. La situacio cada vegada

sera mCs greu.

La Segona Repdblica ompll d esperan~a l cor

dels catalans i dels espanyols progressius, la vic-

I

toria de Franco en la IV Guerra Civil Espanyola

el dels retrograds. Avui totes les esperances d uns

i d altres s han esvdt. Una tercera Rep~b lica vui

no es veu viable ni, menys, duradora, i una nova



restauracid de la Monarquia es considera un ex-

pedient per anar passant temps, per0 no cap solu-

cid definitiva, ni, menys, una salvacio i renovacid

de l Espanya decadent. La ccsolucid>>proposada

per les forces dominadores 6s el cccontinuismen, la

fossilitzacio, l aturar la mama del temps solucid

impossible quan tot el mon a l entorn nostre mar-

xa i avansa arnb vertiginosa velocitat.

Un canvi de regim ja no 6s suficient. Ni una

Monarquia, ni una Republica, ni una dictadura ja

no poden salvar Espanya de la seva decadencia i

final desintegracio. El fet que avui cap soluci6

efkt iva per a1 futur no s albira a l horitz6 demos-

tra que som a la fi d un cicle hstor ic.

Del marc peninsular el problema es planteja

avui en el gran camp europeu. Les nacionalitats

ibkriques passen a Csser ktnies o regions euro-

pees. CaldrB que vingui un profund canvi de les

estructures socials i nationals

a la Peninsula. Cal-

d r i que arribem per fi a1 desenlh 6s a dir a deslli-

gar els lligams que mantenen subjectes homes

i

nacions sota l hegemonia de Castella i de les clas-

ses dominants castellanes. Quant temps trigarem

a arribar-h?

Noves crisis i noves desfetes seguiran, nous

tomballons i noves estrebades en el procts de de-

sintegracid. N o Cs l hora dels petits politics de

maniobra, sin6 de grans homes amb la visio i les

dots de l estadista. S una qiiestio de vida o mort.

Si el nostre poble torna a produir un Prat de la

Riba o un Macia ens salvarem. Si no, ens enfon-

sarem amb els castellans.

L ideal de l Europa de les etnies i la integracio

a ella de les Terres Catalanes Cs la via alternativa i

de salvacid que avui se ns obre a1 davant. Els ca-

talans trobem unes noves perspectives de llibertat

i de progrCs economic i cultural obrint les fronte-

res del Nord vers Europa i alliberant-nos de la

pressio ofegadora, que impedeix el nostre desen-

volupament, que ens ve de les fronteres de l Oest.

La integracio a Europa Cs l antitesi de la sotmis-

sio a Castella. L enllas arnb Europa 6s el comple-

ment del desenllas hispanic.

L hora de la vital decisio s acosta: mantenir

els lligams amb els espanyols, abocar els Pai sos

Catalans a1 remoli castella i fer que la

comunidad

de

destino ens engoleixi a tots en la catastrofe final o

TALLAR AMARRES, SALVAR LA NOSTRA

P TRI I INTEGRAR-NOS A EUROPA.

Per a mi en la decisio a prendre no hi ha cap

dubte.

I

per a tu, catalg?

la desintegració d'espanya

Documents