Felip IV

Carles II(sense

descendencia)

Felip d'Anjou (de França)

Arxiduc Carles (casa dels Habsburg, Austria)

SELECTIVITAT 2014.

HISTÒRIA D’ESPANYA.

BLOC I. Els antecedents: La crisi de l’antic règim

Segle XVIII

1. La monarquia absoluta dels Borbó2. Societat i economia de l’Antic Règim3. El reformisme borbònic: Carles III4. Les transformacions econòmiques del segle XVIII

(1788-1833)

5. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808)6. La guerra del Francès (1808-1814)7. Les Corts de Cadis i la Constitució del 18128. El regnat de Ferran VII (1814-1833)9. La independència de l’Amèrica hispànica

- L’absolutisme és l’última fórmula del poder polític de l’Antic Règim.

Va sorgir a França. A Espanya en mans dels Habsburg.

- Guerra de Successió (1700-1714)

- Victòria del rei de França. Dinastia dels Borbó.

- Resistència catalana. Sentiment antiborbònic. Quan es va signar el tractat de pau d’Utrecht, únicament resistien Barcelona i Cardona.

- Resistien però les tropes austríaques van abandonar. Els setge borbònic contra Barcelona va iniciar-se. Sota el comandament de Rafael Casanova i Antoni de Villarroiel, 6000 combatents van defensar la capital.

- 11 de setembre de 1714 inici de l’assalt final a Barcelona. (||*|| Tornarà a ser rica i plena...)

- Derrota de l’exercit català. Decret de Nova Planta (1716) (abolició de l’exercit, institucions polítiques, sistema fiscal i monetari)

Què va significar per a Catalunya l’absolutisme borbònic?

o Repressió de la societat catalana.o Voluntat de castigar tots aquells que fossin sospitosos de ser

partidaris de la causa austriacista.o Els sospitosos van ser desposseïts de tots els càrrecs, ajusticiats,

empresonats o deportats.o Repressió al camp de la cultura i la llegua. Tancament de la

Universitat de Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona i Vic.o 1717 es fundava La universitat de Cervera.o Repressió de la llengua catalana. Tot absolutament va passar a fer-se

en castellà.

L’antic règim; característiques principals.

- Societat als segles XVI, XVII i XVIII.- Política = Monarquies absolutes (concentració de poder a mans del

rei)- Societat estamental. Immobilitat d’estaments.

o Privilegiats Església i clergat Alta i baixa noblesa Cavallers i militars

o No privilegiats La resta de la població (camperols, banquers,

comerciants, pescadors...)- Economia agrícola. De subsistència, simplement per sobreviure i no

per vendre i obtenir beneficis. La major part de la pagesia era arrendatària o jornalera.

- Latifundis = Enormes extensions.- Sovint períodes de crisis per:

o Manca de productes (males collites, alts impostos, delme...)o Preus elevats (demanda i oferta). Desencadenava revoltes i

descontentament de la població.

Aportacions de la il · lustraci ó :

- Antropocentrisme. “Tot gira al voltant de l’home” La fe es trasllada de Déu a les capacitats de l’home.

- Es sobreposa l’optimisme al pessimisme. - Racionalisme: Tot es redueix a la raó i l’experiència - Pensament crític.- Imposició de les bases d’una dèbil democràcia.- Aparició de tres importants il·lustrats:

- Montesquieu: Separació de poders. - Rousseau: Sobirania nacional.- Voltaire: Contracte social. Crítiques a l’Església i l’Estat.

- A Espanya...(1750) generació d’il·lustrats (Jovellanos, Campoamor, Floridablanca etc.) Preocupacions: educació i endarreriment econòmic.

1789 – INICI EDAT CONTEMPORÁNIA. REVOLUCIÓ

FRANCESA.

Aportacions de la revolució francesa:

- Abolició de la monarquia francesa i per tant l’inici de la crisi de l’Antic Règim.

- Canvis socials. Millores de la qualitat de vida laboral.- Abolició del dret indiscutible de propietat de terres de l’Església. Es

suprimeix el delme.- S’elimina la inquisició. Judicis justos i igualtat davant la llei.- Permís a la llibertat de culte i lliure expressió de la fe.- Canvis culturals (nacionalisme, liberalisme i aparició del

romanticisme)- Declaració de drets i deures del poble.

- Presa de poder de la burgesia que significarà el pas de l’economia agrària i de subsistència a una economia d’indústria.

- Abolició del règim senyorial i els sistemes feudals.- Mobilitat dels estaments

Per que es diu que la guillotina era democràtica?Perquè es la proclamació històrica de la revolució, es la mare de la democràcia per que aquest instrument va ser escollit per el motiu, que tothom tingués la mateixa pena de mort, sense distinció de classe social ni religió.

El despotisme il·lustrat: Carles III (“Todo por el pueblo, però sin el pueblo”)Forma de govern que es va implantar en països on els il·lustrats van acceptar que la feblesa de la burgesia i la ignorància de les classes populars feien impossible qualsevol programa de canvi si no era assumit per un poder fort com el de la monarquia.

TRANSFORMACIONS ECONOMIQUES DEL SEGLE XVIII...

Durant el segle XVIII a l’Europa nord-occidental es van produir una sèrie de transformacions econòmiques, cientificotècniques i socials que van obrir el camí al capitalisme liberal i a l’ascens de la burgesia. La Revolució Industrial anglesa i la Revolució Francesa van ser les fenòmens més coneguts i emblemàtics d’aquest procés. Espanya, malgrat les reformes del despotisme il·lustrat, va participar escassament d’aquestes transformacions, encara que alguns signes evidenciaven el desig i la necessitat de canviar l’ordre socioeconòmic de l’Antic Règim.

Va haver-hi un creixement demogràfic, a Catalunya la població es va doblar. Pel que fa el sector agrari, va donar-se un increment de la producció, gràcies a les millores agràries. També va haver-hi un impuls de les manufactures, que a Catalunya va anar lligada a la industria tèxtil (1736-1737). Fabricaven especialment les anomenades indianes, unes teles lleugeres de cotó estampades. Cap al 1780 van començar a utilitzar maquines jenny. Va haver-hi una liberalització del comerç colonial (1778).

CRISI DE LA MONARQUIA

Les idees de la R. Francesa arriben a Espanya. Espanya, governada per

Carles IV li declara la guerra a França: Guerra Gran (1793-1795)

La revolució i Napoleó exporten les idees per tota Europa.

Farà perdre a Napoleó:

No controlar territori a Espanya (Guerra de guerrilles)

El front a Rússia (tàctica de la Terra cremada)

Godoy es nomenat primer ministre.

Godoy va signar amb Napoleó el tractat de Fontainebleau, que

autoritzava els exercits francesos a entrar a Espanya per atacar Portugal.

La por de que això acabes en una ocupació real del país va fer que

esclates el motí d’Aranjuez.

Carles IV i Ferran VII van ser cridats per Napoleó i van abdicar sense

resistència, i en el seu lloc va a posar al seu germà Josep Bonaparte.

(1808)

A Espanya acaba l’antic règim un cop Josep I signa el codi de Baiona.

Igualtat dels espanyols davant la llei, els impostos i l’accés als càrrecs

públics.

El país es divideix en:

Part partidària de l’Antic Règim (església, nobles...)

Població que pensava que la revolució era massa progressista

(agressió eclesiàstica; abolició de la inquisició)

Afrancesats (No volien una invasió dels francesos però pensaven

que aportarien idees fresques a la organització del país)

Jovellanistas (Partidaris de la constitució de Cadis de 1812. Volien

una reforma però no una revolució.)

Al 1808, quan Josep I signa, esclata la guerra del francès.

Josep va abandonar definitivament Madrid i es va signar el tractat de

Valençay al 1813. Les tropes van marxar al 1814, final de la guerra.

Al 1812, en mig de la guerra s’escriu a Cadis la primera constitució

espanyola.

CONSTITUCIÓ: Actualment entenem per constitució aquell recull de lleis les quals constituiran una llei fonamental on es definirà el règim basic dels drets i deures dels ciutadans i els poders i institucions de la organització política d’un estat.

Característiques de la constitució de 1812

Aprovada el 19 de març de 1812 la constitució va ser el primer text i

constitució liberal del país.

Va aportar:

- Sobirania nacional

- Divisió de poders on el poder executiu el seguia tenint el rei però

amb limitacions

- Dret de representació (a les Corts)

- Dret de vot masculí indirecte

- Igualtat jurídica

- Reconeixement als drets individuals

- Catolicisme com a única confessió religiosa permesa

Ferran VII (1814-1833) RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME.

1814-1820 RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME.

- Derogació de la legislació de Cadis.

- Persecució de liberals i restabliment de l’Antic Règim.

- Greu situació econòmica.

- Pronunciaments liberals.

- Derrota espanyola i pèrdua de les colònies americanes.

1820 – 1823 TRIENNI LIBERAL

- Pronunciament de Riego

- Els pronunciaments van obligar a Ferran VII a acatar la constitució de

1812 i va significar l’inici del trienni liberal (govern progressista)

- Reformes liberals, enfrontaments amb el rei, l’Església, els nobles i

els pagesos.

- El descontentament dels pagesos es donava especialment a

Catalunya per que l’abolició de les senyories no els facilitava l’accés a

la terra.

1823-1833 LA DECADA OMINOSA. (significa fosca)

Restauració absolutista

1814. Reposició de l'absolutisme

1817. Pronunciament liberal de Lacy.

Trienni liberal

1820. Cop d'estat de Riego.

1822. Aixecaments reialistes a Catalunya.

1823. Els Cent Mil Fills de Sant Lluís.

1824. Batalla d'Ayacucho.

Dècada ominosa

1827. Guerra dels Malcontents.

1830. Naixament d'Isabel II.

1830. Pragmàtica Sanció.

1833. Mort de Ferran VII.

- Actuació de la Santa Aliança i els Cent Mil Fills de Sant Lluís

- Restauració de Ferran VII i tornada de l’absolutisme.

- Persecució de liberals.

- Guerra dels Malcontents

- Greus problemes econòmics

- Problema dinàstic, pragmàtica sanció, carlins i isabelins.

- 1833 mort de Ferran VII

Què és la llei sàlica? On es va aplicar?

La llei sàlica es aquella que excloïa del tron a les dones de les

famílies reials i els seus descendents.

Va ser invocada per Felip V de França a la mort del seu germà Lluís X.

Va ser suprimida per Ferran VII al 1830, fet que va impulsar la

primera guerra carlina.

Es va aplicar a països com França, Espanya, Hongria, Suècia...

Rafael del Riego (1785-1823)

- Astúries (1785)

- Exercit Madrid 1807

Llei Salica

Ferran VII

Isabel (regència de Mª Cristina)

Carles Mª Isidre

Carles IV

- 1814-1820 insurreccions liberals contra Ferran VII

- Detingut i executar per les forces absolutistes

- Himne de Riego; símbol per als liberals; himne oficial de la segona

república.

GUERRA DELS MALCONTENTS: La desconfiança dels reialistes més

intransigents, molt descontents amb el monarca perquè no havia restablert

la inquisició i per que no actuava de manera més contundent amb els

liberals va portar a aquesta situació. En mans de nobiliaris, el clero o

pagesos descontents per la crisi al camp reclamaven tornar als costums

tradicionals.

- Carles V (Carles Mª Isidre) – Bàndol ultra conservador.- Per eliminació, Mª Cristina (mare i regent d’Isabel) es va veure en

l’obligació de pactar amb els militars liberalistes.

Que entenem per regència?Forma de govern d’un estat durant la minoria d’edat, l’absència o la incapacitat del rei legítim.

BLOC II. LIBERALISME I INDUSTRALITZACIÓ AL SEGLE XIX

La construcció de l’estat liberal (1833-1868)

1. La primera guerra carlina (1833-1840)2. El procés de revolució liberal (1833-1843)3. Les diverses opcions del liberalisme4. La Dècada Moderada (1844-1854)5. El Bienni Progressista (1854-1856)6. La fi del sistema isabelí (1856-1868)

El sexenni democràtic (1868-1874)

1. Les causes de la revolució2. La Revolució de Setembre del 18683. Per què les classes populars s’oposaven a les quintes?4. El regnat d’Amadeu de Savoia (1871-1873)5. La primera República Espanyola (1873-1874)6. Pensament i cultura: El segle XIX, Romanticisme i Realisme

Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX

1. Les transformacions de l’agricultura2. L’evolució demogràfica3. La industrialització de Catalunya4. L’estructura industrial d’Espanya5. El ferrocarril i el mercat6. Hisenda, banca i diners7. Pe què Espanya no es va industrialitzar plenament sl segle XIX?

LA PRIMERA GUERRA CARLINA

1833 Mort de Ferran VII Regnat d’Isabel. Regència de la seva dona Mª Cristina.

Enfrontament amb el germà de Ferran; Carles Mª Isidre = Primera Guerra Carlina

CARLISTES"Dés, Patria i

Furs"Carles Mª Isidre

CAUSA ISABELINAMª Cristina (Isabel II)

- Ideologia tradicionalista - Suport de l’alta noblesa i dels funcionaris.

i anti-liberal.

- Composició: Clero; petita noblesa - Va demanar l’ajuda dels liberals.

rural; també artesans o propietaris empobrits que desconfiaven de les idees liberals.

Conflicte armat:

o 1ª etapa (1833-1835)

- Consolidació d’un front de guerra al nord.- Seguit de triomfs militars. En el bàndol carlí abunden les

guerres de guerrilles.- Ramón Cabrera; líders més destacats.- Zumalacàrregui, gran militar que amb pocs recursos surt bé.

General.

o 2ª etapa (1836-1840)

- La guerra es va inclinar a favor del bàndol liberal a partir de la victòria del general Espartero de Lutxana (1836)

La feblesa del carlisme va propiciar discrepàncies entre transaccionistes* i intransigents*.(*partidaris d’arribar a un acord amb els liberals) (*Defensor de continuar la guerra)

Finalment el capità Maroto va acordar amb el Conveni de Bergara amb el general liberal Espartero, on mantenia els furs bascos i navarresos, així com la integració de l’oficialitat carlina en l’exèrcit reial.

1833 – 1836 - TRANSICIÓ

- Regència de Maria Cristina- Assessorada pel Consell de Govern (F. Cea Bermudez)- No va haver-hi ninguna reforma destacable a excepció de la

divisió provincial d’Espanya. (49 províncies)- El tro isabelí va començar a trontollar per l’extensió de la

guerra carlina.- Va unir-se amb els liberals.- Francisco Martínez de la Rosa, liberal moderat que va fer

reformes però limitades. - Proposta d’un estatut reial (1834)

1836 – Revolució liberal amb l’arribada dels progressistes al poder a causa de les revoltes populars (bullangues)

- Van fer la constitució de 1837: sufragi censatari- Reforma agrària liberal (abolició del regim senyorial, desvinculació i

desamortització)- Mesures liberalitzadores de la industria i el comerç

1835-1837 GOVERN PROGRESSISTA

1837-1840 SISTEMA DE PARTITS (RETORN DELS MODERATS)

- Molt condicionat pels militars; Espartero, Narváez i O’Donell

- Llei d’ajuntaments va enfrontar moderats i progressistes.

- Maria Cristina va dimitir, el general Espartero assumeix el càrrec.

1840 – 1843 REGENCIA D’ESPARTERO

- Govern dels progressistes

- Ayacuchos, nom despectiu que designava els militars partidaris

d’Espartero.

- Autoritarisme del regent. Bombardeig a Barcelona.

- Oposició de Catalunya.

- Conspiracions dels moderats O’donell i Narvaez va provocar la

dimissió d’Espartero

Que és la desamortització?

És la venda de terres de propietat de l’església o dels ajuntaments a la que recorria l’estat com a mitjà per aconseguir recursos i fons econòmics. Els béns desamortitzats es posaren en venda per mitjà de subhasta pública a la qual podien accedir tots els particulars interessats a comprar-ne.Les terres podien comprar-se en metàl·lic o a canvi de deute públic, així s’aconseguia els recursos necessaris per finançar l’exercit, reduir el deute públic i el grau de dèficit pressupostari.

DESAMORTITZACIÓ ≠ REFORMA AGRÀRIA però ho fan passar per aquesta.Tothom podrà comprar-ne si disposa dels diners suficients. Però qui en disposarà? BURGESOS.

TERRES DE L’ESGLÉSIA/NOBLESA BURGESÍA ($$)

Quina és la primera desamortització espanyola i en que va

consistir?

És la denominada “desamortització de Godoy”

L’objectiu va ser fer front al enorme dèficit i l’asfixiant endeutament que

patia la Hisenda Reial.

Que entenem per “col·lectivització”?

És la socialització dels mitjans de producció on passen de ser d’ús privat a

ús públic.

S’utilitza als corrents ideològics com el comunisme o l’anarquisme, on

s’integren els processos econòmics a control de la societat. També, pot ser

col·lectivització d’indústries o rural (com va passar a la guerra civil

espanyola)

CONVENI DE BERGARA: Marca el final de la primera guerra carlina.

Manteniments dels furs bascos. Això afecta, després de la mort de Franco

fins actualment. Per això, avui a 2013 segueix el govern basc propi.

“S’ha de bombardejar Barcelona... Sovint” Regència d’Espartero (1840-1843)

Per no haver de nomenar un tercer regent, les corts van decidir avançar la

majoria d’edat d’Isabel als 13 anys. Reina al 1843.

OPCIONS DEL LIBERALISME

MODERATS PROGRESSISTESDEMOCRATES I

REPUBLICANS

- Terratinents, comerciants i

intel·lectuals.

- Es descriuen com persones

d’ordre.

- Entre els líders cal destacar

Narváez y Bravo Murillo.

- Defensaven la sobirania

compartida.

- Partidaris de limitar els drets

col·lectius.

- Petita burgesia, classes

populars.

- Es consideraven “defensors

de la llibertat”

- Cal destacar Mendizábal,

Espartero i Prim.

- Defensaven la sobirania

nacional, i el sufragi censatari.

... 1854 Unión Liberal. Opció de

centre. O’donell, F. Serrano.

- Sobirania nacional, sufragi

universal masculí, drets

col·lectius, llibertat de culte.

- Classes populars urbanes.

- Va guanyar importància per

el desprestigi de la monarquia

d’Isabel II

LA DÈCADA MODERADA (1844-1854)

Bases ideològiques: liberalisme doctrinari.

Nou govern presidit per Narváez, després va governar Bravo Murillo.

Es va crear una estructura jerarquitzada i piramidal en què cada província

depenia d’un poder central a Madrid.

Aquest centralisme va fer dubtar si hi hauria una altre insurrecció carlina i

llavors al 1844 es va fer un decret on el País Basc i Navarra mantenien els seus

ajuntaments forals.

1845 – Constitució. Censura, sufragi censatari restringit (qui té propietats),

moderada conservadora.

Rebien el suport de la burgesia terratinent, corona, part de l’exèrcit i l’Església.

Creació de la Guardia Civil. (1844)

Reforma fiscal i jurídica. (Codi Penal)

Govern moderat derrocat per la revolta popular i el pronunciament de

Vicálvaro.

1846-1849, aixecaments carlins (segona guerra carlina)

EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)

Període de dos anys que per falta de temps no es `pot fer una

constitució.

Els canvis més importants d'aquest període van ser la

desamortització de Madoz i la llei de ferrocarrils.

Unió liberal i progressistes es van unir per fer fora als moderats del

govern.

Llei Moyano (primera gran llei d'educació)

LA FI DEL SISTEMA ISABELÍ (1856-1868)

1. GOVERRNS UNIONISTES

2. GOVERNS MODERATS

SEXENNI DEMOCRÀTIC (o sexenni revolucionari)

1. GOVERN PROVISIONAL

Hi ha una primera part anomenada “govern provisional” on es dona la

revolució de setembre al 1868. (La Gloriosa). Els revolucionaris acaben amb

la victòria i Isabel II s’exilia.

El govern provisional es presidit per el general Prim, qui fa una nova

constitució al 1869 de caràcter liberalista democràtic.

Aquest període acaba tenint conflictes amb els republicans, pagesos i

obrers, fet que ocasionarà més d’una revolta. Comencen la busca d’un nou

monarca.

2. MONARQUIA

Prim es assassinat i Amadeu de Savoia arriba al tro.

Era un monarca acceptat per les classes mitjanes, tot i que rebutjat

pels moderats, l’aristocràcia, l’Església i alguns sectors de l’exercit.

Durant aquest període es dona la tercera guerra carlina.

3. REPÚBLICA (1873-1874)

La primera república espanyola va tenir quatre presidents en un

període d’un any.

President i República Ideologia

Estanislam Figueres Republicà federal

Francesc Pi i Maragall Republicà federal socialista

Nicolás Salmerón Republicà unitari

Emilio Castelar Republicà unitari i conservador

Va ser Nicolás Salmerón qui va dimitir per no signar una pena de mort.

EMANCIPACIÓ AMÈRICA HISPÀNICA (1898 – Guerra de Cuba)

LA ECONOMÍA AL SEGLE XIX

1. CANVIS AGRÍCOLES2. CREIXEMENT DEMOGRAFIC3. INDUSTRIALITACIÓ4. COMERÇ

El resum és, que va haver-hi una reforma agrària que va estimular la millora de la producció i de la comercialització agrícola. Tot i que seguien sent pagesos pobres.

Aquesta millora va provocar òbviament un creixement agrícola amb diferencies a Espanya i a Catalunya.

- Espanya sempre ha anat més endarrerit per tant, els únics canvis que van haver-hi van ser, l’augment de la superfície conreada, la distribució de la propietat en latifundis o minifundis i un endarreriment agrari que va dificultar la industrialització.

- En canvi a Catalunya, es va donar un major dinamisme de l’agricultura. (Edat d’or de la viticultura, la vinya). Igual que al segle XVIII la vinya era el motor principal de l’agricultura tot i que s’hi van sumar les oliveres i els arbres fruiters. En contrapartida, el conreu de cereals i llegums es va reduir i va provocar una crisi alimentària.

ELS CONTRACTES AGRARIS A CATALUNYA

1. ArrendamentContracte on el propietari cedeix una parcel·la al pagès, per una quantitat de diners en metàl·lic que aquest li paga anualment.

2. ParceriaContracte similar al anterior però el pagament es fa amb productes o fruits.

3. MasoveriaContracte que a canvi de poder viure a la finca del propietari, el pagès ha de conrear les seves terres i donar-li al propietari una part de les collites i actuar com a encarregat de la finca.

4. Rabassa MortaContracte on se cedia una parcel·la a un pagès per que hi plantés vinya.

El creixement demogràfic va venir immediat a la reforma agrària.

- A Espanya la població va créixer, per una banda per la millora en la agricultura i l’augment conseqüent de la dieta, i per un altre per la eliminació de la majoria d’epidèmies.

- La mortalitat, sobretot infantil va continuar sent elevada així que el creixement va ser limitat.

- A Espanya es va donar un èxode rural per l’escassetat de transformacions agràries i la feblesa de la industria.

- A Catalunya en canvi, el creixement econòmic va doblar la població. Aquest fet es va donar per una disminució de la mortalitat, per la millora de les condicions de vida i paral·lelament la natalitat es va mantenir elevada. La transició demogràfica va arribar abans a Catalunya que a Espanya.

La industria a Espanya va ser més tardana respecte altres països. (posició geogràfica, deute públic, escassetat d’energia i matèries primeres)

La indústria moderna es va donar a Catalunya (tèxtil) i al País Basc (siderúrgia)

Catalunya va ser la pionera en l’adopció del vapor i la mecanització del procés productiu. La tèxtil, va ser molt important (encara que res semblant a UK). Aquest mercat s’origina a les indianes. Les mesures liberitzadores van eliminar els gremis. Tenia un gran obstacle: mancança de matèries primeres (cotó que haurà d’importar) i carbó.La seva especialització era el cotó i la llana.

Tenia dos tipus d’indústries tèxtils: Els vapors

El nom que rebia a l’època les fabriques situades a les ciutats. Les colònies

A les afores, sempre al costat d’un riu per aprofitar l’energia hidràulica. Era una espècie de poble al costat de la fabrica, que tenia la seva pròpia església i escola. Sempre es seguien les normes de la colònia i havia una obligació de tenir una bona relació amb el patró. Un altre aspecte es que el moviment obrer mai va aconseguir penetrar a les colònies per que immediatament s’expulsava. Un exemple a Catalunya, es la colònia de la família Güell.

El comerç va produir-se gracies a la construcció de ferrocarril que va comportar l’expansió del mercat.

El ferrocarril es va iniciar al 1855 amb la llei de ferrocarrils (bienni progressista) però tenia certs problemes: - Que el centre de xarxa fos a Madrid perquè dificultava les comunicacions entre les zones industrialitzades.

- Ample de via més gran que a Europa per poder fer front al relleu espanyol.- Concessió a companyies estrangeres i franquícia aranzelària, que ni va produir ningun augment de la demanda interior.

Què és una franquícia aranzelària? És el privilegi que es concedeix a algunes persones o empreses per a no pagar impostos per l’ús d’un servei públic o determinades activitats comercials.

Hisenda, per què s’introdueix la pesseta?S’introdueix al 1868 (revolució de setembre) per acabar amb la diversitat de monedes que hi havia fins aleshores al país.