història d'espanya, segona república
TRANSCRIPT
SEGONA REPÚBLICA
Fet per:
• Alberto Betes• Voro Chilet• Alejandro Hervás• David Peris
En aquest trebal…
En aquest treball anem a intentar explicar d’una
manera clara el període històric que correspon a la
Segona República, des de 1931 fins a 1936 i la
cultura espanyola des dels inicis de l’Edat de Plata
fins 1936. Per a facilitar l’explicació, farem ús de
gràfiques, imatges i intentarem que no es faja
molt llarg, seguirem el guió proposat a l’índex.
ÍNDEX1. En aquest treball... (Diap. 3)2. El començament. (Diap. 4)3. Eleccions de 1931. (Diap 5)4. Constitució de 1931. (Diap. 6-7-8-9)5. El bienni Reformista. (Diap. 10-11)6. Oposició al govern. (Diap. 12)7. Tensions socials i polítiques. (Diap. 13-14-15-16)8. Eleccions de 1933. (Diap 15-16)9. El Bienni Radical-Cedista. (Diap 17-18)10. Radicalització de l’enfrontament polític. (Diap 19-20)11. Revolució d’octubre. (Diap 21-22-23)12. Conseqüències de la Revolució d’octubre. (Diap 22-23)13. Les eleccions de 1936. (Diap. 24-25-26-27-28-29)14. Les eleccions de 1936 i el front popular (Diap. 27-28-29)15. L’Edat de Plata. (Diap. 30)16. La generació del 98. (Diap. 31-32)17. La generació de 1914. (Diap. 33-34)18. Les generacions dels anys vint. (Diap 35-36)19. La vida cultural de la Segona República. (Diap. 37-38)20. Conclusions21. Bibliografia.
Segona República
Cultura a Espanya des de l’Edat de Plata fins 1936.
El triomf de les candidatures republicanes en les grans ciutats va precipitar el 14 d'abril de 1931 la proclamació de la República. L'amplitud del moviment popular va portar que el rei Alfons XIII, aïllat i sense suports, s'exiliés.
Formació d’un govern provisional.
Aquest govern prengué les primeres mesures, la reforma agrària, les reformes laborals, la reforma militar, l’aprovació de la legislació educativa i la posada en marxa de l'Estatut provisional d'Autonomia de Catalunya.
El començament
Eleccions de 1931
Al juny de 1931, van
tindre lloc les eleccions
a Corts Constituents
en un ambient de
relativa tranquil·litat.
Les urnes van donar una
clara majoria de la
coalició republicana-
socialista.
Esquerra64%
Centre27%
Dreta9%
Distribució d'escons.
La nova Constitució va ser aprovada al desembre de
1931 i va reflectir les idees d'aquesta majoria.
• Sobirania popular.
• Sufragi universal masculí i femení.
• Nova i extensa declaració de drets i llibertats. (Civils i
d’educació)
• Poders de l’estat:
• Poder legislatiu va quedar en mans d'unes Corts unicamerals.
• Poder executiu: Per al President de la República i per al Cap de
Govern.
• Poder judicial en les mans del tribunals de justícia.
Constitució de 1931
Constitució de 1931• Per primera vegada en la nostra història, s'estableix el dret
de les regions a establir Estatuts d'Autonomia.
• Pel que fa la "qüestió religiosa" s'estableix un estat laic: Separació de l'Església i l'Estat, desaparició del pressupost de culte i clero, prohibició d'exercir l'educació i Llibertat de consciència i cultes
Sufragi universal femení.
La lluita pel vot femení constitueix una de les reivindicacions més significatives del moviment feminista durant el segle XIX i part del XX.
Amb la proclamació de la República la igualtat de sexe passà per fi a ser una possibilitat reial amb la aprovació d’aquesta constitució.
Constitució de 1931
Clara Campoamor, qui va defendre en les Corts el dret de la dona a exercir el seu dret a vot.
L'assoliment del sufragi femení a Espanya va permetre un incipient accés de les espanyoles a les administracions i institucions i, per primera vegada, es va plantejar la necessitat de pensar en elles per a captar el seu vot. En les imatges, diverses dones dipositen la seua primera papereta en una urna i celebren l'èxit aconseguit.
El bienni reformista (1931 - 1933)
Es va iniciar un nou període de govern presidit per Manuel
Azaña i format per republicans d’esquerra i socialistes.
Posteriorment Niceto Alcalà Zamora va ser triat president
de la República.
Reformes laborals per a afavorir als treballadors i sindicats.
Reforma educativa. Construcció d’escoles i contractació de mestres.
Reforma militar. Es va exigir el jurament de fidelitat a l’Exèrcit i es va donar la posibilitat de retir voluntari amb paga completa.
Reforma agraria, aprovada en 1932. Buscaba el benefici per als llauradors encara que va fracasar.
Aquest govern va emprendre algunes reformes:
Mapa conceptual del Bienni Reformista amb les principals idees.
Oposició al govern
OPOSICIÓ AL
GOVERN
La dreta tradicional va quedar
desorganitzada després de la
proclamació de la República
L'oposició conservadora va
quedar restringida a les associacions
Patronals com la Unió Econòmica Nacional i
el Partit Radical de Lerroux
La Confederació Nacional del Treball (CNT)va
seguir la línia extremista marcada pels militants
de la Federació Anarquistes Ibèrica (FAI).
El minoritari Partit Comunista d'Espanya
(PCE) es trobava també instal•lat en una línia radical, defensada en aquell moment per la
Komintern (Tercera Internacional) i Stalin.
L'esquerra revolucionària no va donar treva al
nou govern
Tensions socials i polítiques
La crisi econòmica, la línia radical propiciada per la CNT i la negativa de la patronal a les reformes van portar a un marc de fortes tensions socials.
El debat en Corts de l'Estatut de Catalunya i la Llei de Reforma Agrària van provocar una oposició tancada en les forces de dreta. Es va tornar a recórrer al tradicional mètode de la insurrecció militar.
El general Sanjurjo va intentar un colp d'estat militar a Sevilla agost de 1932, va fracassar.
Les Corts van aprovar la Llei de Reforma Agrària i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Açò va provocar el triomf de l'Esquerra Republicana de Catalunya
Els greus incidents de “Casas Viejas” i els escàndols consegüent van portar al govern a la decisió de convocar noves eleccions al novembre de 1933.
Noticia de l’incident de “Casas Viejas”
Coronel Sanjurio
Tensions socials y polítiques: eleccions de 1933.
Per a aquestes eleccions, convocades al novembre de 1933, la dreta s'havia reorganitzat. Tres nous grups van presentar-se als comicis:
• La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), dirigida per Gil Robles, grup majoritari patrocinat per l'Església Catòlica.
• Renovació Espanyola, dirigida per Calvo Sotelo, on es van agrupar els monàrquics.
• Falange Espanyola, la versió espanyola del feixisme, dirigida per Jose Antonio Primo de Rivera, fill del dictador.
Mentre l'esquerra es va presentar fragmentada en múltiples grups i els anarquistes van cridar a l'abstenció.
Tensions socials y polítiques: eleccions de 1933.
Les eleccions van donar la victòria dels grups conservadors: Partit Republicà Radical i la CEDA.
El triomf conservador va ser contestat per una insurrecció anarquista que va tindre com a resultat més de cent morts.
EL BIENNI RADICAL-CEDISTA (1933-1936)
Lerroux va formar un gabinet conformat exclusivament per membres del
seu partit
Lerroux es va veure així obligat a iniciar el que els grups de dreta
reclamaven, una política de rectificació de les reformes del bienni anterior
• Paralització de la reforma agrària, amb la consegüent expulsió de les terres que havien ocupat de
milers de jornalers.
• Paralització de la reforma militar i designació per a llocs clau de militars clarament
antirepublicans com Franco, Goded o Mola. Esta nova política va ser completada amb un amnistia
per als participants en el colp de Sanjurjo en 1932.
• Conciliació amb l'Església Catòlica.
• Paralització de les reformes educatives. Es va aturar el programa de construccions escolars i
anul·lació de l'ensenyança mixta.
• Enfrontament amb els nacionalismes perifèrics. Es va frenar el projecte d'Estatut d'Autonomia
basc, presentat pel PNB i enfrontaments amb la Generalitat catalana, que presidia Lluis
Companys, dirigent d'ERC, des de gener de 1934.
Mapa conceptual del Bienni Radical-Cedista
Radicalització de l'enfrontament polític
En un context de crisi
econòmica internacional i
de triomf dels
extremismes a Europa,
Mussolini a Itàlia, el triomf
de Hitler en 1933 a
Alemanya i la consolidació de
la dictadura de Stalin en
l'URSS, la lluita política es va
radicalitzar al nostre país.
Espanya es va polaritzar
entre "dretes" i "esquerres”.Stalin i Hitler
ESQUERRES
La CEDA de Gil Robles agrupava a les classes mitjanes i populars catòliques. Les Joventuts d'Acció Popular (JAP) tenien ja en aquell moment trets clarament feixistes.
En Renovació Espanyola, dirigida per Calvo Sotelo, s'agrupaven els monàrquics amb postures cada vegada més extremistes i antidemocràtiques.La Falange Espanyola de José Antonio Primo de Rivera es va fusionar en 1934 amb les Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) de Ledesma.
El PSOE estava dirigit per un grup de líders sovint enfrontats. Indalecio Prieto (moderat) i Largo Caballero (radical). En general, el PSOE va viure un clar procés de radicalització.
El PCE buscava una aliança de l'esquerra contra el feixisme. L'experiència alemanya i l'ascens de Hitler al Gener de 1933 havien fet rectificar Stalin i buscar aliances amb totes les forces de centre-esquerra.
La CNT seguia lligada a l'acció revolucionària, encara que havia quedat molt minvada després del fracàs de la insurrecció de desembre de 1933.
Esquerra Republicana de Catalunya, dirigida per Lluís Companys, va girar cap a l'esquerra en les seues posicions polítiques.
DRETES
REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DE 1934
La creixent tensió entre els dos pols polítics va culminar amb l'entrada de tres
ministres de la CEDA en el govern a l'octubre de 1934 fet que va ser interpretada per
l'esquerra com l'anunci del triomf imminent del feixisme La radicalització de
l’esquerra, PSOE, UGT, CNT, PCE, va cridar a la vaga general contra el govern.
El moviment va fracassar, menys a Astúries, on la revolució va ser fortament reprimida per la Legió.
A Barcelona es va produir una insurrecció independentista dirigida per Company.
Conseqüencies de la Revolució d’octubre
Més de 1.300 morts.
Sobre 3.000 ferits.
Al voltant de 30.000 detinguts, entre ells Companay , Azaña, Prieto y Largo Caballero.
Enduriment de la política per part del govern de dretes.
Dissensions al govern creixents.
Escàndol de l’Estraperlo.
L’aparició de nous escàndols que van provocar la fi de la legislatura i la convocatòria de noves corts.
Humanes Polítiques
Mapa d’España amb els distints focus revolucionaris de 1934.
Les eleccions de 1936En un ambient de creixent radicalització, es van presentar les següents candidatures a les eleccions de febrer de 1936:
• Front Popular: pacte electoral signat al gener de 1936 per
Esquerra Republicana, PSOE, PCE, POUM i Esquerra
Republicana de Catalunya.
• Grups de dreta, formada per la CEDA i Renovació Espanyola,
va acudir amb un programa basat en la por a la revolució social.
• La Falange i el PNB es van presentar pel seu compte.
La victòria va ser per al Front Popular, que va basar el seu triomf en
les ciutats i les províncies del sud i la perifèria. Mentrestant, la dreta
va triomfar en el nord i l'interior del país.
Les eleccions de 1936: repartiment d’escons.
Les eleccions de 1936 i el triomf del front popular
Després de les eleccions, Manuel Azaña va ser nomenat president
de la República. Després es va pretendre que Indalecio Prieto
ocupés la direcció del govern, però degut a la negativa dels
socialistes es va formar un govern presidit per Casares Quiroga,
que prompte va iniciar l’acció reformista:
• Àmplia amnistia per a tots els represaliats després d'octubre de 1934.
• Restabliment de l'Estatut català.
• Allunyament de Madrid dels generals més sospitosos de colpisme.
• Represa de la reforma agrària
• Tramitació de nous estatuts d'autonomia. L'Estatut de Galícia, va ser aprovat en plebiscit al juny de 1936, i el del País Basc al juliol de 1936.
Les eleccions de 1936 i el triomf del front popular
17 de juliol de 1936 l'exèrcit del Marroc iniciava la rebel·lió
contra el govern de la República.
L'ambient social era cada vegada més
tens.
Enfrontaments violents al carrer
Conspiració militar contra el govern del
Front Popular.
Com a resposta va arribar l’assassinat de José Calvo Sotelo per part d'un grup de membres de les forces
de seguretat.
El 12 de juliol era assassinat per
extremistes de dreta un oficial de la Guàrdia
d'Assalt, tinent Castillo.
Les eleccions de 1936 i el triomf del front popularFinalmenet, el triomf parcial del colp va desencadenar la
Guerra Civil.
L’Edat de Plata.Les primeres dècades del segle XX estan considerades una
part d’extraoridinaria fecunditat cultural en Espanya en
diversos ambits. A esta època se la considera l’edad de
plata, sols superada pel Segle d’Or.
Els seus límits cronològics no estan molt clars, alguns diuen que el seu començament coincideix amb la restauració (1875) i altres amb la crisis de 1898.
Amb la fi del període ocorre el mateix, uns l’estableixen a 1931 (enfonsament de la monarquia) i altres en 1936 o 1939 amb el començ o final de la Guerra Civil.
En aquesta exposició prendrem com a mesures el 1898 per que suposa una ruptura amb el passat i una nova etapa de relexió sobre España; i 1936 per la querra que subordina la cultura a les seues exigencies.
La generació del 98
Es al període on trobem escritors com Unamuno, Azorín, Pio
Baroja, Ramiro de Maeztu, Valle-Inclán o Antonio Machado.
• Tots amb idees i estils molt diferents
• Amb una mateixa inquietud: el dolor per una España
causat pel desastre colonial.
• Reflexió ensimismada i pesimista sobre la realitat histórica
i el problema d’Espanya.
• El que millor va reflexar aquest espirit va ser Unamuno.
Obres dels diferents autors d’’aquesta generació
La generació del 98
La generació de 1914Aquesta generació agrupava a intel·lectuals i escriptors de la
dècada dels huitanta del segle XIX.
• La labor de pensadors o assagistes predominava davant dels
literaris.
• Els dos intel·lectuals és representatius van ser José Ortega i
Gasset i el català Eugeni d’Ors.
• En literatura destacaren Juan Ramon Jiménez i Ramón Gómez
de la Serna
• Per a aquestes persones les reflexions canviaven d’objectiu,
ara era la modernització d’Espanya i la necessitat de seguir el
camí d’Europa, de la ciència.
• En definitiva, si per a la generació del 98 Espanya era un
problema, per a la generació del 14 Europa era la solució.
Les generacions dels anys vint
Aquesta cultura es va caracteritzar per una voluntat de
renovació apreciada en la literatura i l’art, com per exemple la
generació del 27 en literatura.
• Espanya era a nivell cultural un reflex de la modernitat
europea.
• Les vanguardies dels anys vint representaven la superació
definitiva del esperit del 98, pessimista i obsessionat amb la
idea d’Espanya
• La generació literària del 27 és el grup més conegut.
• També va haver qualitat a la poesia amb José Bergamín,
Federico Garcia Lorca, Vicente Aleixandre, Rafael Alberti o
Luis Cernuda.
Ampliació de la generació del 27.
La vida cultural de la Segona República
La República va ser el marc en el que va culminar la extraordinària
evolució cultural de les generacions anteriors, inclús dirigents polítics
pertanyien a aquestes, com per exemple Manuel Azaña, qui pertanyia a la
generació del 14.
Les missions pedagògiques van tindre un paper fonamental.
La radicalització política de la societat va arribar als intel·lectuals i
artistes. Uns es posicionaren cap a la esquerra i altres cap a la dreta e
inclús el feixisme.
La II República segué, en suma, sobre tot als anys 1931-1933, algo
paregut a un estat cultural. Però els anys trenta segueren també els anys
on els intel·lectuals es polititzaren”. Juan Pablo Fusi, conegut historiador.
La vida cultural de la Segona República
Per acabar, cal mencionar al grup més jove d’intel·lectuals que tanca l’edat de plata: la generació del 36.
• Marcats per la Guerra Civil• Obligats a decidir entre el suport a la República o al
bandol militat sublevat.
Del costat republicà:
• Miguel Hernández (poeta)• Buero Vallejo (dramaturg)• Ferrater Mora (filòsof)• Julián Marías (filòsof)
Del bandol sublevat:
• Ridruejo (poeta)• Leopoldo Panero (poeta)• Vivanoc (poeta)• Torrente Ballester (novelista)• López Aranguren (filòsof)• Laín Entralgo (metge i assagista)
ConclusionsLa Segona República va ser un període molt important per a Espanya tant pel que fa a la cultura i a la societat. Es produeixen molts avanços de tot tipus però nosaltres destaquem l’aplicació del sufragi femení, la igualtat de drets de treball, la protecció a la mare treballadora, la legalització del matrimoni civil i del divorci. La importància de la cultura també es digna de ser destacada ja que aquestes generacions son les que ens han donat aquesta personalitat literària i cultural de la qual podem presumir a l’actualitat.
Trobem que probablement se li donava molta importància a l’esquerra i que d’aquesta manera no s’aconseguia quallar una dreta republicana més propera a l’esquerra i que pot ser d’aquesta manera s'hagueren evitat tensions i la posterior Guerra Civil.
Qui sap si el dia de demà hi haurà una Tercera República.
Bibliografia
Per a fer aquest treball hem fet us de diferents fonts d’informació externes:
• Apunts de classe.• Apunts extres de classe proporcionats per Enric.• www.wikipedia.com• http://www.guerracivil1936.galeon.com/republica.htm• http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/espana
/republica_02_00.html
• http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=dvp4wHQsoKw
• http://www.xtec.cat/%7Ejcaste16/historia%20xx.htm