l' esborrador 6

L’esborrador núm. 6 · La revista del Col·legi Servator

EQ

UIP

DE

RE

DA

CC

IÓ ·

Mel

ani A

lfaro

, San

dra

Aro

ca, M

ón

ica

Bañ

os,

An

dre

a C

olla

do

, Nú

ria

Par

ejo

, Ivá

n P

érez

i S

erg

io R

uiz

de

3r. d

’ES

O i

Iván

Aré

valo

de

4t.

d’E

SO

Pro

fess

ora

t d

e la

Lla

r d

’infa

nts

Tu

-tu

t · P

rofe

sso

rat

del

Co

l·leg

i Ser

vato

r (E

du

caci

ó In

fan

til,

Pri

màr

ia i

Sec

un

dàr

ia).

4Racó de Direcció

4Agrupació Astronòmica de Sabadell

5Diari de Sabadell

5Fundació Mona

6Cal Taulís

10El Mercat

12Crèdit de Síntesi a Granera

13Piscines Municipals Joan Serra

13Món Científic: La diabetis

14Entrevista a Éric Agudo

15Unpasmés: “Crònica d’un viatge”

16Entrevista Anna Llinàs

17Entrevista a Lorenzo Alfaro

18On és el David?

19Racó d’informàtica

20Curiositats

21La secció de secretaria

23Foto Equip de redacció

Agraïm la vostra col·laboració en la

recollida d’aliments per a Càritas. Ha

estat tot un èxit grà-cies a vosaltres.

Aquesta revista pertany al grupservator, maquetada i escrita per membres del grup i alumnes del Col·legi Servator.

CO

OR

DIN

AD

OR

AD

ISSE

NY

I M

AQ

UE

TAC

IÓ C

OL·

LAB

OR

AD

OR

S ·

Lau

ra H

om

s ·

Raü

l Gar

cía

Cas

tilla

· Jo

rdi C

oro

min

as

· Art

ur

Mu

ño

z I

· S

ecre

tari

ad

irect

or

nfo

rmàt

ic

4 L’esborrador núm.6

Agrupació Astronòmica de Sabadell

El passat divendres 1 d’octu-bre, la classe de 1r. d’ESO va anar a l’Agrupació Astronò-mica de Sabadell, al parc Catalunya.

Després d’esmorzar, vam entrar-hi; dins hi havia un mural amb tots els plane-tes del Sistema Solar, al-guns satèl·lits (com la Llu-na, Ganímedes, Ió, Deimos, Phobos, Tritó, etc.), come-tes, asteroides...Després, vam anar a una

sala on ens van posar un vídeo del Sistema Solar, on ens explicaven les caracte-rístiques de cada planeta, els satèl·lits més importants, el cinturó d’asteroides, el de Kuiper, el núvol d’Oort, pla-netes nans (com Plutó)...

Quan va acabar, pujant per les escales hi havia una peti-ta exposició de telescopis, i al darrere, un mapa gegant, fet a mà, de la Lluna, amb tots els seus cràters ! Ocu-pava tota una paret! I no era l’original, aquest era molt més petit perquè l’original feia 7 metres!

Més tard, vam entrar a una sala (des d’ on controlaven

el telescopi) i tot seguit vam entrar a la cúpula d’aquest. Era molt gran i vam obser-var-hi el Sol.

Aquesta sortida em va agradar molt, va ser molt interessant l’ AAS.

Júlia Puig(1r. d’ESO)

Racó deDirecció

DESEMBRE 2010

M’agradaria que la nostra escola tingués un pati més gran.També m’agradaria saber més del que sé.Em faria molta il·lusió po-der fer contents tots els qui m’envolten.Si ningú patís, jo seria més feliç.De vegades, m’enfado, i no ho hauria de fer i, potser d’altres, em sento trist sen-se tenir-ne prou motius.Sovint sóc aspre, emparant-me en les circumstàncies i no valoro el més mínim que

els altres no en tenen cap culpa.Hi ha dies que no sé extreu-

la vida i del que és impor-tant.I n’hi ha d’altres que fins i tot em fa mandra aixecar-me del llit...I per tot això haig de dir que ho sento, que sento ser un egoista i ni tan sols adonar-me’n. I haig de do-nar gràcies, donar gràcies a tothom i molt fort i mirant a cadascú amb qui com-partim quelcom i que sou, al cap i a la fi, aquells pels qui val la pena ser aquí... on si no?No podem ser hipòcrites i pensar que quan prems un botó i la bombeta s’encén, ningú ha lluitat perquè així sigui. No podem parlar

malament dels altres sen-se jutjar-nos i sense tenir-los davant. I creieu-me, no

vosaltres que de vegades també sou així? Bé doncs, gràcies col·legi, gràcies a tots els qui ho feu possible any rere any, alum-nes, pares i mares, AMPA, personal no docent, profes-sors i col·laboradors, i tots els qui en alguna ocasió, heu conegut el Servator o el Tu-tut i ens heu ajudat a fer-nos grans.Molt Bon Nadal i pròsper any nou a tots.

Sabadell, vint-i-u de desembre de

dos mil deu.

Jordi Corominas i DíazDirector

re la vertadera essència de s’ha de fer. Us passa a

5L’esborrador núm.6

Diari de Sabadell

El passat 7 d’octubre la classe de 3r. d’ESO va anar al diari de Sabadell per vi-sitar-hi les instal.lacions i introduir-nos al món perio-dístic.El senyor Manolo Lamas, professor d’universitat i as-sessor del diari, ens va fer la xerrada, també va ser corresponsal durant molts anys. Ens va explicar de què viu un diari, i la situa-ció econòmica dels diaris espanyols en l’actualitat. A més, vam aprendre els tres tipus de diaris: sensaciona-lista, seriós i híbrid. També ens va explicar les caracte-rístiques pròpies del Diari de Sabadell, per exemple: hi apareixen notícies en cata-là i en castellà, surt tots els dies excepte el diumenge i el dilluns, dóna només in-formació de Sabadell i de la seva àrea d’influència i uti-litza el color.Ens va ensenyar a diferen-ciar els diferents tipus de lletres que utilitza un diari.En acabar la xerrada vam pujar a veure la redacció, i vam voltar una estona per allà, i vam poder fer pregun-tes als periodistes. Final-ment, ens van fer una foto i vam tornar cap a l’escola.

Mònica Bañosi Andrea Collado

(3r. d’ESO)

Fundació Mona

El 14 d’octubre les classes de 5è. i 6è. de primària vam anar d’excursió a la Funda-ció Mona, que està a prop de Girona.La Fundació Mona és un lloc on rescaten i cuiden ximpanzés que han estat maltractats i han estat

en circs fent espectacles o que els gravaven per a anuncis, pel·lícules i després els deixaven tancats en gà-bies a les fosques i només els obrien per donar-los menjar i aigua.

Judith Galán 6è

Quan vam arribar, la moni-tora es va presentar i ens va explicar les normes que s’havien de complir durant

Fotos de grup de 3 ESO ˄˅ Diari de Sabadell

la visita: no riure, no cridar-los, no fer gaire soroll ni tampoc fer fotos amb flaix, sinó els recordarien el seu passat quan estaven en circs o fent-los fotografies, etc.

Marina Arévalo 6è

Després, vam començar la visita i vam estar observant els ximpanzés que sortien dels seus dormitoris.Els ximpanzés estaven se-parats en dos grups; en un hi havia tots els mascles joves i, en un altre, un grup que formava una família.

Éric Agudo 6è

N’hi havia molts, però el que més em va impressio-nar, va ser un que només tenia el dit polze, els altres els havien amputat perquè es mossegava les mans de l’estrès que tenia.

Paula Roca 6è

Un altre que es deia Àfrica estava molt humanitzada i li costava comunicar-se amb els altres. Havia tingut una malaltia al pèl que li queia i tenia la mandíbula trenca-da.

Míriam Muñoz 6è

També hi havia una mona que es deia Romie que li feien tenir fills i els prenien per vendre’ls. A la fundació Mona s’ha retrobat amb dos fills seus: la Sara i el Nico.

Érika Baena 6è

Després els vam anar a preparar menjar. Ens van donar uns tubs que tenien molts forats, hi havíem de posar fulles i entremig una cacauet i un tros de poma, després més fulles i una nou i també cereals. Ho feien d’aquesta manera perquè així els ximpanzés han de pensar i fer servir el cap per aconseguir el menjar.

Patricia Rodríguez 6è

Més tard, vam veure una pel·lícula on es veia com es va construir aquesta funda-ció, també ens van ensen-yar un anunci en el que uti-litzaven mones per a fer-lo.També vam veure com res-cataven alguns ximpanzés de les seves gàbies i els portaven cap a la fundació.En acabar la visita vam anar a dinar a un parc i vam es-tar una estona fins l’hora de tornar.Va ser una visita molt inte-ressant i també molt diver-tida.

Éric Collado 6è

Companyia d’Aigües

El 20 d’octubre, la classe de 5è. va anar a visitar la Companyia d’Aigües de la nostra ciutat, allà vam veure moltes coses.

Vam observar com es nete-java una mica l’aigua, mal-grat no estava desinfecta-

da.

També vam veure com una mena de piscina gran però amb, crec que eren mine-rals, i estava gairebé tot marró i amb bombolles que explotaven una mica.

També vam anar com a una sala, es veia des de dalt ai-gua amb clor que s’estava desinfectant, la monitora ens va ensenyar com ba-rrejava l’aigua amb el clor, i sortia l’aigua de color rosa molt claret, podia sortir de quatre tonalitats de rosa, però no era molt fort.

Vam veure fotos de la pota-bilitzadora , vaporitzadora ... La monitora ens va ensen-yar uns cartells que mostra-ven que hi havia molt poca aigua dolça al món, de com malbaratàvem l’aigua, etc.Ens ho vam passar molt bé. Eli Palomo

(5è. de primària)

Cal Taulís

nous viatges!

Dijous 28 d’octubre, els co-txes taronges i els cotxes blaus del Tu-tut vam agafar les nostres motxilles i els


llibres nous, classes noves i nous “profes”… i sobretot

Comencem un nou curs i amb aquest, motxilles i

nostres cistells de castan-yeres i vam anar a la recerca del Follet de la Tardor.

L’autocar ens va portar fins a Granera, on ens es-peraven uns monitors amb molta marxa i moltes ga-nes de gresca! Tots junts vam fer una llarga passeja-da pel bosc, seguint unes carbasses que el Follet ha-via perdut pel camí i va ser d’aquesta manera com el vam trobar! El Follet ens va rebre amb una guitarra i vam compartir amb ell moments molt especials, que encara no hem oblidat ni oblida-rem mai!! Va ser fantàstic! Els més valents i eixerits no

van trigar gaire en apropar-se i intentar estirar-li de la barba, i els més poruguets, es van anar apropant amb el so d’aquella guitarra que ens va fer ballar a tots!Els cistells van tornar a l’escola plens de fulles, carbasses, glans, cargols… i sobretot plens de curio-sitat, d’interès, de rialles, de somriures i de molts re-cords!

Va ser un dia molt mogut i divertit, on no vam parar ni un moment. Això va fer que a la tornada a l’escola, la soneta passés pel nostre costat xiulant ben fluixet, i sense adonar-nos, els nos-

tres petits ja havien tancat els ullets… Ssssh!

Un nou curs, un nou viatge i molts més per fer! Nosal-tres seguirem viatjant cada dia amb els nostres infants, al pati, al mercat, al teatre, a l’escola dels “grans”… i fins i tot a la lluna! I és que per als més petits, cada dia és un viatge diferent, ple d’aventures, de creativitat, d’imaginació,… Així som els infants i la nostra manera de veure el món!

Mil petons i fins la propera! Maite Mesa

María Escusa P3


Jordi Gutiérrez P5

Anna Barragán P4


El Mercat

Divendres, 5 de novembre, al matí, Cicle Inicial va anar al mercat de la Creu Alta.

Vam anar a veure totes les parades de menjar, vam vi-sitar la fruiteria, la carnisse-ria, la xarcuteria , el forn de pa, la peixateria i la parada dels llegums. Vam mirar els preus del menjar que hi ha-

via i vam apuntar els preus del pollastre, del xai, de la botifarra i de la vedella . La parada que més m’agrada és el forn de pa perquè el pa m’agrada molt i també les pastes .

M’ho vaig passar molt bé amb tots els meus amics al mercat. Xavi Cadevall (2n. de primària)

Dibuixos de:Clàudia Torres 1rJúlia Pons 1rLaura Puertas 1rMilagros González 1rNoelia Rodríguez 1rSilvia Belmonte 1rNerea Cortés 2n


Crèdit de Síntesi a Granera

Aquest any, un dels grups de 3r. d’ ESO (grup 1) va anar del 17 al 19 de novem-bre a Granera.

El dimecres, a la tarda, ens vam instal·lar i vam anar a dormir perquè estàvem molt cansats.

El dijous, al matí, després d’esmorzar vam anar a l’ hí-pica “El Serrat”, situada als afores de Moià.

Realment ens ho vam pas-sar molt bé!

Teníem els cavalls amb noms molt curiosos com:Éboli, Pinotxo, Tasmània,

Trompeta, Doraemon, Llen-gut, Nuk, Romina, Lilith, Bon noi, Fúria.Primer els vam raspatllar i vam cuidar d’ells una esto-na.

Vam anar a buscar els cascs, les regnes i selles per als nostres cavalls.Després, vam practicar amb el monitor Jordi i vam intentar jugar a horseball, però molts vam passejar per allà amb els cavalls. Era una mica difícil!

Quan vam acabar, vam anar a L’Esclopet on ens van ser-vir el dinar.A la tarda, alguns del grup vam anar a buscar bolets, però no vam trobar gaires.

El divendres vam fer el curs de fotografia amb el Jaume i vam estar a l’hort amb la Shima i l’Oriol que ens van

ensenyar el vocabulari de l’hort en anglès.I, a la tarda, cap al col.le, però no volíem tornar, però això sí, feia molt de fred!

Sandra Aroca, Núria Parejo, Sergio Ruiz, Mònica Baños, Melani Alfaro, Iván Pérez i Andrea Collado (3r. ESO)

Bus de les Professions

Dilluns, 22 de novembre, la classe de 4t. d’ESO va anar a visitar el Bus de les Pro-fessions, un bus que reco-rre bona part de Catalun-ya, per informar-nos dels batxillerats, però sobretot, dels cicles formatius ac-tuals. Vam veure un Power Point sobre els diferents iti-


neraris per estudiar, varen repartir uns fullets informa-tius i ens van explicar quin pot ser el nostre futur pro-fessional. La veritat és que va ser una sortida molt in-teressant, encara que vam sortir una mica desanimats perquè realment ens van explicar que el batxillerat és molt dur, però ens va servir per adonar-nos que si ve-ritablement ens proposem aconseguir el que volem, afrontant tots els obstacles que ens vagin apareixent pel camí, ens en sortirem.

Iván Arévaloi Clàudia Medrano

(4t. d’ESO)

Les piscines municipals Joan Serra

El 2 de desembre els alum-nes de Cicle Mitjà (3r. i 4t.) vam anar a les piscines mu-nicipals Joan Serra.Vam fer aiguagym i spin-ning. L’aiguagym és com fer aeròbic, però dintre de la piscina. El que més em va agradar va ser l’spinning, fèiem exercicis amb la bici-cleta al ritme de la música.El monitor va fer un joc molt divertit. Ens posava una cançó i havíem d’endevinar el títol o el cantant. Qui l’endevinava, guanyava un punt. Qui més punts tenia era qui guanyava.

M’ho vaig passar tan bé que tornaria a repetir!

David Aguilar(4t. de primària)

Món científic:La diabetis

La diabetis és una malal-tia crònica, per ara incu-rable, que és provocada per l’escassetat o manca d’insulina, fet que impedeix a l’organisme absorbir el sucre (glucosa) de la sang i fer-lo servir com a font d’energia, fet que fa que es mantingui a la sang en nivells superiors al normal (72’146mg/dl). Això, amb el temps, causa malalties del cor, ceguesa, insuficiència renal i altres problemes.

La diabetis es divideix en tres tipus diferents:Diabetis mellitus tipus

1: També anomenada insuli-nodependent. Sol afectar a persones joves i és produïda per una disminució de la se-creció d’insulina per les cèl.lules β dels Illots de Langer-hans. Pot arribar a ser letal si no és tractada diàriament amb insulina. Aquesta és in-jectada, habitualment, per via subcutània. Per a evitar l’excés de glucosa i sucres a la sang s’ha de seguir una estricta dieta: 50-60% d’ hidrats de carboni, 10-15% de proteïnes i 20-30% de greixos. També s’ha de fe-rexercici i controlar estric-tament els nivells de sucre.

Diabetis mellitus tipus 2:També anomenada no in-sulinodependent. Afecta habitualment a persones de més de 40 anys, es pro-dueix perquè les cèl·lules de l’organisme no assimilen

Yaiza Peña (2n. curs Cicle Mitjà)


prou bé la glucosa, fet que fa que el nivell d’aquesta augmenti. És necessari fer esport i seguir una dieta equilibrada. Si en el tracta-ment d’aquest tipus de dia-betis l’alimentació i l’exercici físic han estat insuficients, s’administren antidiabètics orals, que són pastilles que ajuden a regular el nivell de glucosa en sang.

Diabetis gestacional: Aquesta variant de la dia-betis es produeix com a conseqüència dels can-vis hormonals propis de l’embaràs. Cal fer una mica d’exercici físic i seguir una dieta equilibrada fins al fi-nal de l’embaràs. Si amb això no s’aconsegueixen els objectius desitjats, caldrà iniciar un tractament farma-cològic amb insulina.Què és la insulina? Per a qui no la conegui és una hor-mona que és fabricada pel pàncrees, que s’encarrega d’emmagatzemar la glu-cosa dins de les cèl·lules dels músculs i del fetge. La cèl.lula antagonista és el glucagó que s’encarrega d’alliberar aquesta glucosa en cas de baixada de sucre, és a dir, serà com el “gene-rador” d’energia del cos.

El dia internacional de la diabetis: El passat 14 de novembre, dia mundial de la diabetis, va complir 20 anys. El lema d’aquest any és “prevenció i educació en diabetis”. El

lema durarà tot un lustre, de 2009 a 2013, perquè la prevenció i l’educació són pilars fonamentals.

Iván Pérez (3r. d’ESO) i Iván Arévalo (4t. d’ESO)

Entrevista a Éric Agudo

Per conèixer de més a prop la diabetis, hem pensat fer unes preguntes a un alum-ne de 6è. que és diabètic i que ens ajudarà amb les seves respostes a entendre millor com es pot conviure amb ella.

Quants anys fa que et van diagnosticar la diabetis? Fa 9 anys. Va ser difícil assimilar-ho?Sí, molt difícil.

Per controlar el nivell de sucre, et controles tu sol o necessites ajuda?El controlo jo sol.

Consideres que és més di-fícil ser diabètic de petit o de gran?De petit costa molt perquè no entens el que et pas-sa, però de gran crec que més, ja que t’has d’adaptar a nous hàbits, és un canvi molt important.

Què és el més pesat de la diabetis?

El punxar-se i controlar-se tantes vegades al dia.

Quins consells recomanes als diabètics per poder dur a terme una vida normal?Mantenir una vida sana, dur una dieta equilibrada i fer molt esport.

Per què és tan important seguir una bona dieta i practicar exercici físic?Per a tenir un bon control del sucre.

És veritat que els diabètics han de tenir especial cura dels peus i dels ulls? Per què?Sí. On “ataca” la diabetes és als ulls i peus. Després tam-bé pot afectar els ronyons, etc. i pot comportar proble-mes vasculars…


Crònica d’un viatge

Aquest estiu un grup de professors del col·legi hem viatjat a Gàmbia. Ha estat un viatge de cooperació, de companyonia, d’amistat i de vacances!!Hem estat vuit dies a Àfrica. Per alguns, la primera vega-da que trepitjaven aquest meravellós continent. Hem fet visites turístiques, in-tentant passar desaperce-buts...fet que ha estat im-possible. Hem conviscut amb persones del país que ens han ajudat a entendre millor que les coses més senzilles d’aquí, són difici-líssimes allà; hem compar-tit el viatge amb gent que té ganes de millorar el nos-tre món i hem conegut uns

nens i unes nenes que aviat podran anar a l’escola: a la “Bakkary Beray Memorial Nursery School “. Aquest és el nom que li han donat a l’escola que entre tots hem construït a Gàmbia. Hem conegut unes famílies felices de veure’ns, con-tents de conèixer-nos i de poder-nos saludar i també amb ganes d’agrair-nos el que entre tots hem aconse-guit: la seva escola!.Us podeu imaginar el que pot passar a Gàmbia en un viatge de cooperació? De tot! Hem passat calor (tan-ta com vulguis), hem rigut fins a fer-nos mal la panxa i també hem deixat anar al-guna llàgrima en veure que la vida no somriu a tothom, en veure que tenim molta sort de ser i viure on som i de poder compartir allò que tenim amb ells. Per a alguns de nosaltres

viatjar aquest estiu a Gàm-bia ha estat l’inici d’una al-tra manera de veure les co-ses, d’una altra manera de viure i pensar.

Aquest estiu la vida ens ha plantat el somni acomplert davant dels nassos. Aquest estiu la vida ens ha ensenyat que hi ha coses per les que si val la pena lluitar. Aquest estiu ens hem de-mostrat que alguna cosa pot millorar en aquest món.Aquest estiu alguna cosa ha canviat dins nostre...

...aquest estiu hem anat a Gàmbia!

Xavi Palà i García Cap de Projecte


Entrevista a Anna Llinàs

És la tutora d’Educació In-fantil 3 anys i, a més, logo-peda.

A quin any vas començar a treballar al col·legi?Al 1989 vaig començar a fer suplències i al 1992 vaig co-mençar a fer la primera tu-toria a P-5.

Què volies ser quan eres petita, vas encertar amb el teu futur?Sempre he pensat que vo-lia ser mestra. De fet, quan era petita, sempre jugava a “senyoretes”.Amb una de les meves mi-llors amigues d’infantesa sempre jugàvem a fer de mestres. I, mira ara, som mestres totes dues.

Consideres que és més difí-cil ensenyar als nens petits o als grans?Penso que no hi ha un ni-vell més fàcil o difícil per a ensenyar. La clau està que t’agradi la feina per a sa-ber entusiasmar i encuriosir els alumnes, siguin grans o petits. Tenir una bona dosi d’entusiasme és bàsic per a fer una bona feina amb els teus alumnes, siguin de l’edat que siguin.

T’agrada viatjar, on t’agradaria anar?Sí, m’agrada molt. Ara per ara he de fer viatges de curta distància perquè amb els nens petits a casa no és possible fer desplaçaments molt llargs. M’agradaria tor-nar a visitar Manhattan i viatjar a Marràqueix.

Et satisfà la feina que fas, la canviaries?No, no la canviaria la meva feina, doncs és la que he triat fer perquè sempre m’ha agradat. És una feina dura com moltes d’altres, però per a mi és molt grati-ficant. M’agrada molt treba-llar amb nens i, ara per ara, no la canviaria per una altra feina.

Quines són les teves afi-cions? (llegir,parlar,escoltar música...)M’agrada fer punt de creu, llegir i escoltar música, però el que més m’agrada és ju-gar amb els meus fills.Penses que la feina de professor/a està ben valo-

rada?Crec que sí. Penso que mol-tes vegades no és l’ofici de professor que està menys-tingut, sinó l’autoritat i la responsabilitat que són dues característiques de la professió.

Quina diferència hi ha en-tre els grans del Tu-tut i els nens de P3?Les principals diferències entre uns i els altres són l’autonomia i desplaçament on els nens de 3 anys tenen aquests aspectes molt més assolits que els de 2 anys; un altre aspecte és el con-trol d’esfínters, molts dels grans del Tu-Tut encara por-ten bolquers i a P-3 això ja ho tenen més superat. Una altra diferència és el llen-guatge, els nens i les nenes de 3 anys han enriquit molt el seu vocabulari, tenen una expressió molt més clara i entenedora. Finalment, una altra diferència és el joc. Els nens de 2 anys enca-ra fan un joc molt solitari i molt egocèntric. En canvi, els nens de 3 anys encara que estan en una fase força egocèntrica, ja comencen a sentir la necessitat de tenir companys per compartir i interrelacionar-se.


Entrevista A Lorenzo Aaron Alfaro Vargas

El passat diumenge 24 d’octubre, un alumne de l’escola Servator, Lorenzo Aaron Alfaro Vargas, de 1r. d’ESO, va guanyar el títol de campió d’Espanya de Quadcross. Sí, sí com escol-teu el nostre Lorenzo.I ara perquè el conegueu millor li farem unes pregun-tes:

Quan vas començar amb aquesta afició?Des de ben petit. Als dos anys em van comprar un quad, per a mi i la meva germana ( però la majo-ria de vegades l’agafava jo ), als vuit anys vaig co-mençar a córrer al campio-nat d’Aragó i als nou vaig començar amb el campio-nat d’Espanya (fins al dia

d’avui). Avui dia també faig el Campionat Open Zona Norte.

Com t’ho fas per guanyar?Entrenant cada cap de se-tmana, fent esport amb la bicicleta, anant a les carre-res i cuidant el meu quad!

Has caigut alguna vegada? T’has fet molt mal?Sí, moltíssimes vegades. Home, doncs, una mica, al braç dret hi anaven tots els cops.

Quins han estat els circuits que més t’han agradat?Albaida, un del millors cir-cuits d’Espanya, pels bots i les seves baixades i puja-des.Zuera, per la variació de salts, la sortida, l’organització i la grandària del circuit.

Vas cometre alguna errada en aquesta carrera?Sí, dues:La primera va ser que vaig sortir malament, penúltim, i després vaig fer una remun-

tada.I la segona va ser que es va cremar el circuit elèctric i els pares dels meus com-panys em van ajudar a arre-glar-lo.

Què es penalitza en una ca-rrera de Quadcross?No pot sortir un quad amb moto de motocross perquè sinó no podrà córrer més.

Si ja s’ha penalitzat dues vegades al mateix pilot li treuen la llicència i fins als tres anys no pots córrer.

T’ha satisfet assabentar-te que ets el guanyador d’Espanya d’aquest any en la teva categoria?M’ha agradat perquè no m’ho esperava, però amb totes les meves forces i la meva il·lusió ho vaig cele-brar aquell mateix dia amb tothom.

Moltes felicitats!!!


On és el David?

La Laia, l’Andrea i la Dana són tres germanes. La ger-mana més gran és la Dana que té 14 anys, l’Andrea té 6 anys menys i la més petita és la Laia amb 6 anyets.Un dia les germanes anaren a casa d’un amic anomenat David. Van trucar a la por-ta i no contestava ningú. La porta era oberta, van entrar i cridaren: - David!No va respondre cap dels propietaris de la casa.Van pujar les escales que portaven a l’habitació d’en David, però no era enlloc. La finestra estava oberta i al terra hi havia un líquid en-ganxifós. Van baixar un al-tre cop les escales i sortiren de la casa buscant el pro-pietari d’aquell líquid que s’havien trobat a l’habitació.La Dana i l’Andrea esta-ven parlant tranquil·lament quan, de sobte, la Laia va sentir un soroll esgarrifós i es va endinsar en el bosc ella sola.Passats uns minuts la Dana i l’Andrea van exclamar:- I la Laia? On s’ha ficat ara!- Estic aquí! M’he escapat!- Ai, que caic! – va dir la Laia.La Laia s’havia enganxat a aquell líquid apegalós. L’Andrea i la Dana van cau-re també i quedaren atrapa-des al parany.Però, entre totes, van tenir

una idea que va ser la se-güent:La Laia es va agafar fort d’una branca mentre la Dana i l’Andrea l’animaven dient:- Vinga va, agafa’t fort, tu pots! Vinga! Va!...Amb un gran esforç van po-der escapar d’aquell líquid fastigós.Llavors la Laia va córrer al-tre cop vers la casa d’en Da-vid.Va arribar cansada, però encara no havien coincidit amb en David i els seus pa-res.Quan es va fer fosc van tor-nar-hi i van trobar a la Laia a la porta que havia anat a buscar ajuda.Quan la Laia va veure venir els pares d’en David, els va preguntar:- On és el David?Els pares van contestar:- Avui era a l’habitació ben tranquil i quan el vam cridar perquè baixés a dinar ja no ens va contestar, aleshores vam pujar per veure què passava. Hi trobàrem un lí-quid verd, la finestra oberta i vidres pel terra. Des de lla-vors no hem sabut res més d’ ell.Els pares van preguntar:- Laia, per què volies a en David?- Necessito la seva ajuda per alliberar a l’Andrea i la Dana, ja que s’han quedat atrapades a dins d’un lí-quid verd que hem trobat al bosc.- Nosaltres et podem ajudar

– van dir els pares.Tots es van dirigir cap al bosc.Després de molt esforç van aconseguir treure-les d’aquell líquid repugnant. Es van posar tots molt con-tents que sortissin d’aquell lloc tan estrany i van tornar a casa d’en David.Al cap d’una estona de re-menar entre els apunts que en David guardava al seu calaix de l’habitació, s’adonaren que aquell lí-quid era un experiment que estava preparant el David feia molt temps i li hi havia caducat. Les tres germanes, l’Andrea, la Dana i la Laia, van entendre tot el que passava ja que l’experiment va vessar al terra i en Da-vid va caure a sobre de l’experiment que es va con-vertir en una cosa estranya i, vet aquí que així ho van entendre tot! Tots van anar cap al bosc. Van buscar per tot arreu en David, però no el van trobar. Trobaren un munt d’aquest líquid verd, però en David no era enlloc. Finalment, van saber que aquell líquid tan estrany era d’en David i van pensar que s’hauria convertit en un monstre, van buscar-lo per tot arreu i el van trobar!Era la criatura més esgarri-fosa que s’havia vist mai.Els pares i les nenes es van apropar dient:- Monstruet David, vine cap aquí que no et farem res...Els pares tenien tanta por que, per un moment, van


pensar que allò no podia ser el seu fill, però en el fons, sí que sabien que l’ era. Tenia el cap més gran que una pilota de futbol, els ulls de color verdós i molt grans. També tenia els peus molt petits, el cos molt gras, 6 dents, 4 cabells, 3 dits a cada mà i una orella més gran que l’altra. Tots van ex-clamar: - No pot ser aquest en David!Però malgrat la seva apa-rença, era ell.Aquesta mala sort d’haver caigut el pot de l’experiment a sobre d’ell li havia canviat totalment la seva vida.Tots es van quedar de pe-dra en esbrinar que era en David, en realitat, el causant d’aquell problema que va fer que caiguessin les tres nenes en aquell parany tan estrany.Immediatament, el pobre noi monstre es va posar a plorar desconsoladament ja que s’havia adonat de tot el mal que havia causat.Llavors, aquelles llàgrimes li van començar a lliscar per tot el cos, i increïblement a mesura que mullava la seva pell en David s’anava trans-formant com era abans. Tots es van posar molt con-tents que tornés a la reali-tat, en David.Finalment, com era de nit, els pares d’en David van convidar les tres germanes a un gran sopar i de postres un pastís de xocolata deli-ciós i regals sorpresa per a cadascuna de les nenes.

Per finalitzar, la Dana, l’Andrea i la Laia, juntament amb el David, van convertir-se en uns amics insepara-bles per sempre més.I qui no ho vulgui creure que no ho vagi a veure!

50 anys després...Les “nenes” diuen: -te’n re-cordes d’aquella aventura tan fascinant que vam viure quan érem nens?El David va respondre: -És clar que me’n recordo per-fectament!I tots junts van començar a recordar totes les aventures que havien viscut i no van parar de riure pensant com havia canviat tot...

Andrea García (2n. d’ESO)

Racó informàtica

Aquest trimestre em cen-traré a explicar en què con-sisteix l’ ‘’spyware’’ i com desfer-se’n d’ell.

Què és l’ spyware?L’ spyware difereix de l’adware en què aquest és tècnicament legal encara que no èticament correcte, mentre que l’ spyware és una variant del segon que és maliciós i reservat, que s’aproxima més a un ‘’troya-no ‘’ que a l’adware ja que ve disfressat com un altre programa i s’instal·la sense

el vostre coneixement.Molts cops s’aprofiten de les vulnerabilitats dels vos-tres buscadors Webs per a instal·lar-se d’amagat i ex-treure informació que des-prés és utilitzada per a en-viar-vos publicitat abusiva, alguns són tan sofisticats que permeten enregistrar cada pulsació del teclat per tal d’esbrinar noms d’usuari, contrasenyes, etc.Encara que no tots els spyware són dolents, són considerats nocius tots aquells que realitzen fun-cions amb el desconeixe-ment de l’usuari. Però hi ha una part dels spyware que són utilitzats per empreses per a controlar i bloquejar el trànsit dels ordinadors que utilitzen els empleats, són exemples Spector Pro d’ Spectorsoft que grava tot el trànsit Web, enregis-tra totes les pulsacions, ar-xius rebuts i enviats i altres coses.

Com desfer-se dels spyware?Desfer-se’n és més fàcil dir-ho que fer-ho, per a aquesta tasca es poden utilitzar di-versos programes com Ad-Ware de Lavasoft, Spybot- Search&Destroy, ambdós són gratuïts.

Ad-Ware: com l’ utilitzo?Per a eliminar els spyware del vostre ordinador, cal executar el programa un


cop instal·lat i realitzar un escaneig del sistema per a detectar-los i que el progra-ma els elimini automàtica-ment, això si es descarrega la versió gratuïta, ja que si escolliu la versió de paga-ment, el programa escaneja automàticament l’ordinador i elimina els spyware au-tomàticament.

Spybot- Search&Destroy: com l’ utilitzo? Igual que a la versió gra-tuïta d’ Ad-Ware, cal execu-tar l’escaneig manualment i el programa s’encarregarà d’ eliminar els spyware au-tomàticament.

Com protegir-meSeguint uns quants consells disminueix en gran mesura el risc que un spyware in-fecti el vostre sistema:- No obriu links de missat-ges que no conegueu el re-mitent o la pàgina a la que us dirigeixi aquest.- Escanegeu els programes que voleu instal·lar abans de fer-ho.- Utilitzeu un anti-spyware com Ad-Ware.Espero que us resulti de profit aquesta petita apor-tació i si teniu qualsevol dubte, utilitzar·Google no costa res.

Iván Pérez Alonso(3r. d’ESO)

Curiositats

- Per què la mascota dels Picapedra és un dinosaure, si l’home mai va conviure amb ells?

- On està l’altra meitat del Mig Orient?

- Fins a on es renten la cara els calbs?

- Si quan se’t cau una torra-da amb mantega cau sem-pre pel costat d’aquesta i si llences a un gat al buit sempre cau de peu, si li en-ganxes a un gat una torrada amb mantega a l’esquena boca amunt, com caurà?

- Si Déu ens mira tota l’estona...no ens està en-vaint la nostra privacitat?

A continuació, malalties curioses:

Anasognosia: Malaltia que acostuma a produir-se quan un traumatisme fa malbé la part dreta del cervell i pa-ralitza la part esquerra del cos. En alguns casos, el pa-cient veu el seu braç paralit-zat, però creu que es mou. Si se li demana que es cordi els cordons de les sabates, ho intentarà fer amb una sola mà i, evidentment, no ho podrà fer, però ell creurà que sí.

Negligència hemisfèrica: És el deteriorament dels cen-

tres visuals d’un costat del cervell que provoca que el malalt només vegi la meitat de les coses. Un malalt, per exemple, només menjarà el costat esquerre del plat, es-criurà en el costat esquerre o només es cordarà la saba-ta esquerra.

Visió cega: Els malalts sem-blen totalment cecs, al-menys respecte a una part del seu camp visual. Si se’ls pregunta si poden veure un objecte en una zona la resposta és negativa. Però si se’ls obliga a senyalar l’objecte indicaran on és co-rrectament. Per tant, poden veure però no són cons-cients.

Amok: Té lloc a l’illa de Java i Indonèsia. Trastorn en què l’individu, després de patir una forta vergon-ya social, comença a córrer destrossant tot el que troba al seu pas, matant animals i persones incloses. Normal-ment les persones l’acaben matant per ser un perill. Els qui sobreviuen, mostren una amnèsia total sobre el transcorregut.

Prosopagnosia: Malaltia on el malalt veu totes les ca-res com si fossin la mateixa, incloent-hi la seva. Per po-der identificar-los es fixen en altres formes visuals, el cabell, el cos,etc.

Síndrome de Riley-Day: In-capacitat per patir el do-


lor. El malalt no té tacte, és per tant que el que li hauria de fer mal no li fa. És una malaltia que encara que no ho sembli és molt greu. Per exemple, si el malalt s’està cremant ell no ho notarà, i altres dolors més intensos, tampoc.

La secció de secretaria

En aquest nou número de la revista, hem fet una entre-vista a tot el personal de se-cretaria, perquè conegueu una mica més la gran tasca que té a la nostra escola.

Ángeles Pallarés:

-Com funciona la secreta-ria?

Les funcions són molt varia-des, està la part administra-tiva i de paperassa relacio-nada amb els alumnes. Per exemple: atendre les peticions; d’entrevistes, tant de direcció com de professors; portem el tema del menjador; dels alumnes; dels autocars; les sortides; control de l’assistència a classe; trucades a pares i mares; fer fotocòpies; aten-dre els alumnes que es tro-ben malament o es fan mal i moltes coses més que em deixo al tinter. En definitiva, per mi la secretaria és un punt de trobada per a tots nosaltres.

-Normalment, esteu molt ocupats?

Ocupats estem tots el dies, sempre tenim coses per fer aquí a secretaria, hi ha dies millors que d’altres, però el més important és acabar el dia el millor possible.

Lluís Lindo:

-Quines són les activitats fonamentals que es fan?Doncs a part de les tasques administratives, també ate-nem els nois o noies que es fan mal o es troben mala-ment, control d’incidències i, sobretot, sempre tenir un somriure per a tothom.

-A part d’estar a secretaria, què més fas?

A part de les tasques ja esmentades i que de ben segur me’n descuido algu-na, estic juntament amb la Rosa Aymerich a la Servator Store, també vaig a fer Edu-cació Física amb l’Eugeni a Cal Balsach, a part de qual-sevol urgència que pugui sortir a l’escola.

Anna Graells:

-Quina diferència hi ha en-tre la secretaria i la conser-geria?

La secretaria pertany al personal administratiu i la consergeria al personal de servei general.La secretària és qui té al seu càrrec la direcció admi-nistrativa del centre, de la qual respondrà davant del

titular del centre. En canvi, el conserge és qui atén les necessitats del centre i la recepció de visites, així com també procura la conserva-ció de les diferents depen-dències del centre.

-Com es pot aconseguir aquest treball?

(Riu)... Estudiant força, sent responsable i repartint molts currículums.

Rosa Serrano:

-Quan s’obre la porta i quan es tanca?

Al matí, a les 8:15 h obrim la porta, i a les 9:00h la tan-quem.Després, obrim a les 12:45 h i tanquem a les 13:00h. A la tarda, obrim a les 15:15h i tanquem a les 15:30h i tor-nem a obrir, a les 17: 15h i tanquem quan ha marxat tothom.

-Costa molt controlar les assistències, menjador i to-tes les altres feines?

A vegades és una mica complicat, perquè quan tru-quem resulta que ja ha arri-bat el nen o nena, perquè tenia metge o alguna altra cosa.Així però, normalment, es pot controlar bé.

Salvador Vilaplana:

-Com vas aconseguir entrar al Servator?

Fa 14 anys que estic aquí,


més concretament des de 4t d’ESO, que ja treballava aquí, amb els altres com-panys que jo tenia.-Què penses sobre els teus companys de treball?

(Amb un somriure a la cara)... Excel·lents! Es por-ten molt bé, són amables, simpàtics, agradables... Però a vegades, ens enfa-dem, però sempre se solu-ciona.

Patrocinadors


l' esborrador 6

Documents