JUSTINIÀ I EL SEU SEGUICI – TEODORA I LA SEVA CORT

L’obra s’anomena mosaics de Justinià i el seu seguici i Teodora i la seva cort, el seu pintor és desconegut i data de l’any 547 dC (a l’imperi Bizantí). Es troba tan actualment com a l’antiguitat al presbiteri de l’església de Sant Vitale, a Ravenna. Té unes dimensions a escala humana. El seu suport és el mur i utilitza la tècnica del mosaic, típica d’aquella època.

En aquesta obra predominen les línies rectes (verticals), les peces estan configurades en peces molt petites. El primer que crida l’atenció és l’amplia gamma cromàtica, aconseguida a partir d’una gran varietat de tessel·les fetes de materials vitris o daurats. Tot i això el color ocupa un lloc secundari a l’obra, amb uns focus de llum principalment naturals tot i que no tenen gran importància. Respecte a la seva estructura les línies principals que apareixen són verticals i crida també l’atenció la simetria present en aquesta obra. En principi amb una única perspectiva i amb una quietud, tot i que crida l’atenció la posició dels seus peus. És una obra oberta a l’espectador ja que en principi vol mostrar alguna cosa. En aquestes obres no hi ha cap tipus de perspectiva, això és com a mostra de la fi del realisme i l’ inici d’un simbolisme cristià.

Es tracta d’una obra pictòrica amb motius religiosos i van ser fets per a glorificar l’emperador i la seva muller i per mostrar que tenien el suport tant de l’església com de l’exèrcit, i també mostra el luxe i el poder de la cort. Respecte a l’anàlisi iconogràfic representa l’emperador i la seva muller amb els seguicis respectius en el moment de consagrar la nova església. El primer mosaic es presidit per Justinià amb un recipient d’or a les mans, la seva ofrena, flanquejat al costat dret pel bisbe Maximià de Ravenna i tres membres mes de l’església que simbolitzen el suport del clergat i al costat esquerre per dos generals (el de la barba és Belisari, cap

militar que va conquerir Ravenna) que simbolitzen el reconeixement de l’exèrcit.

Un soldat porta un escut que il·lustra el crismó del salvador, emblema de Contanti, primer emperador romà que va acceptar el cristianisme. A cada extrem del mosaic per a delimitar-lo, hi ha dues riques columnes corínties. El mosaic mostra l’ofrena de Teodora, ricament coberta de pedreria i envoltada pel seu seguici de dames i eunucs. Per donar una idea de l’esplendor de la cort, el mosaic també inclou sumptuoses cortines i una font. La porta per la qual passa el grup serveix per a produir sentiment de moviment. Els artistes es mostraren la seva mestria aconseguint dotant d’expressió les cares: si Teodora exhibeix magnificència i determinació, Justinià traspua autoritat. Les figures són planes i allargassades amb unes característiques que recorden al període arcaic grec, es tradueixen en un marcat hieratisme i una atmosfera real. El fons real atribueix a augmentar aquesta sensació i sembla suggerir temporalitat. Així el naturalisme es perd i el fons només aporta a l’acció una atmosfera d’irrealitat. El fet que l’emperador Constantí adoptés la religió cristiana es va fer prendre una decisió al poble sobre l’art. D’una banda no podien edificar temples que s’assemblessin als romans o als grecs i evocar no semblava la manera més eficient de canviar de déu al poble. La basílica escollida com a recinte de culte, mentre que l’ornamentació es va resoldre emprant mosaics per tal que els fidels recordessin que s’havia dit a missa i tinguessin presents els passatges sagrats. Es troba un estil proper a l’arcaisme grec, i trobem antecedents d’aquest grups de mosaics grecs de Pel·la (Macedònia), i a la Vil·la Adriana a Tívoli (Roma) Així mateix, es detecta la influència grega en els plecs de les túniques. Van ser manades de fer per els mateixos emperadors per a glorificar la seva gloria i marcar una mica com una analogia de Crist i la Verge, comparant-los amb ells mateixos. Actualment la seva conservació és manté en bon estat.