l'ordre del temple i el seu llegat

L’ORDE DEL TEMPLE I EL SEU LLEGAT

Pau Gironès Baladia 2on BATX grup 5 Dirigit per Josep Mateo

TREBALL DE RECERCA 2.5 BATX 2013 - 2014

!IES MONTSERRAT

Pau Gironès BATX 2.5 Els Templers i el seu llegat Treball de Recerca BATX 13-14

!

�1


!Índex !

Introducció………………………………………………………………………..pàg. 3 !Història de L’Orde del Temple…………………………………………………pàg. 4 !Construccions de l’Orde……………………………………………………….pàg. 16 !Secrets i llegendes………………………………………………………………pàg. 24 !Interpretació artística de l’Orde i els seus actes…………………………………………………………………..pàg. 32 !L’Orde en els nostres dies…..…………………………………………………pàg. 42 !Conclusió………………………………………………………………………….pàg. 49 !Bibliografia………………………………………………………………………..pàg. 50

�2


!Introducció

!L’Orde dels Templers, per a tots conegut i a la vegada desconegut. La història parla per sí

sola: els Templers van ser grans, molt grans. Es van estendre per tota Europa i Orient

Mitjà, van ser els culpables de dos-cents anys de guerres contra musulmans i sarraïns, i

van crear al seu voltant una aura de misteris i secrets que, possiblement, no eren

infundats.

És apassionant pensar que un simple grup de nou cavallers, destinats a protegir els

pelegrins dels bandits que ocupaven els camins, pogués esdevenir una potència gairebé

mundial que no responia davant de ningú excepte el Papa. Un poder tant abrumador que

podia doblegar a voluntat els reis i regnes que volgués per al seu propi benefici.

Aquí podràs descobrir com es va crear l’Orde i per què, què va fer durant la seva

existència i per quin motiu va desaparèixer. També veuràs com els cavallers amagaven

secrets, alguns d’ells havien estat vigents des de l’època de Jesucrist, altres són tan

obscurs que perillaven amb l’excomunicació. Però l’Orde del Temple no es limita només a

l’Edat Mitjana, avui dia encara tenim constància de la seva existència, física i espiritual,

per gran part del continent Europeu. Ja sigui en catedrals, pel·lícules o llibres, l’esperit de

l’Orde s’ha anat transmetent durant segles i segles, i encara ara no hem comprès del tot

els motius de la seva existència.

És molt difícil descriure la veritat pura i dura sobre els Templers, però en aquesta recerca

trobaràs els trets més importants i transcendents del que coneixem avui dia sobre l’Orde

del Temple.

�3


!Història de l’Orde del Temple!

!Després d’haver controlat les invasions vikingues i musulmanes a Europa, per tot el

continent es va propagar un fort esperit religiós de pau que perdonava els pecats d’aquells que morien defensant el Cristianisme. A principis del segle XI, el comú viatge de peregrinació a Roma fou substituït per altres com el de Santiago de Compostel·la o Jerusalem. Malgrat el canvi de rutes, no va haver res que frenés els bandits a l’hora d’assaltar pelegrins durant el seu trajecte, i aquells que sobrevivien denunciaven l’atac que havien sofert. Quan es va asegurar una bona posició a l’Església, el pontífex Urbà II va veure com els pelegrins i la pròpia gent de Jerusalem (en mans turques) vivien en constant perill. Així doncs, en el Concili de Clermont, exposà la seva idea d’enviar un servei paramilitar que defensés aquesta gent sotmesa. Els actes d’aquesta “guàrdia” prometien grans riqueses i l’augment de pelegrins, per això tots els membres del Concili van donar suport a la idea de Urbà II. Les decisions preses en el Concili de Clermont es convertiren en la Primera Croada (1096 - 1099) que alliberà els pelegrins de qualsevol amenaça i que va culminar amb la conquesta de Jerusalem i la constitució de diversos regnes llatins a la zona.!Després de la Primera Croada, molts soldats que havien defensat Jerusalem van decidir quedar-se per continuar defensant els llocs sagrats de Terra Santa. El rei de Jerusalem, Balduí I, es va trobar amb un grup de cavallers els quals no podia mantenir per falta de recursos. Per sort, Hugo de Payens, probablement parent del rei, va concedir als cavallers llocs on viure i suficients recursos per mantenir el seu equipament, a més d’atorgar-li’s drets i privilegis. L’assentament principal dels ara anomenats Pauvres Chevaliers du Christ fou el mateix palau de Balduí I, i no només es quedaren amb les seves possessions sinó també amb el seu poder. !El remodelat grup de cavallers va rebre l’ajuda i l’acceptació legal i religiosa dels reis d’Europa. El 1129 es va celebrar el Concili de Troyes, on es redactà una minuciosa i detallada llista anomenada Regla Cistercense on constaven els articles que constituïen les normes i gestió del que passaria a ser un orde. Aquesta llista anava des de la gestió d’equip i subministres fins a com havien d’anar vestits el cavallers. Per l’antiguitat que té, la Regla Cistercense es considera la primera regla redactada en la història. !

�4

Papa Urbà II


!Durant el concili també es van escriure nombroses cartes que feien publicitat dels cavallers com a ideal cavalleresc religiós per tal de convèncer a la gent que s’enrolés al seu orde. Cal dir que en aquell moment el grup només estava format pels pares fundadors, que foren: !!• Hug de Payens !• Godofred de Saint-Omer!• Godofred de Bisol!• Payen de Montdidier!• Andreu de Montbard!• Arcimbald de Saint-Amand!

• Hug Rigaud!

• Gondemar!• Roland !

Llavors començà un viatge encapçalat per cinc membres de l’orde la finalitat del qual era recaptar capital i reclutar més homes. Van començar per França i van continuar per la resta d’Europa. Durant el viatge es van fer molt famosos entre la Cort Papal i es guanyaren la confiança de prop de trescents caballers. El poder de l’Orde es va acabar de consolidar gràcies a les tres butlles:!!Omne datum optimum (1139): escrita pel Papa Innocenci II. En ella consta que els Templers tenen el dret de quedar-se el botí dels Sarraïns (després d’acabar la conquesta de Jerusalem) i que se’ls allibera de pagar el delme!!Milites Templi (1144): escrita pel Papa Celestí II. Aquesta butlla obliga al clergat a protegir l’Orde, i al poble a contribuïr en la seva causa!!Milita Dei (1145): escrita pel Papa Eugeni III. Trenca la dependència que l’Orde té del clergat secular. També permet que pugui recaptar tributs, enterrar els morts dins dels seus murs i construir les seves pròpies esglésies!!!

�5

Hug de Payens


!La Regla Cistercense no es va aprovar d’immediat, però de tota manera els Templers es van convertir en un poder independent que només responia devant del Papa. Per fi començà el vertader propòsit de l’orde, que en un principi va ser escoltar els pelegrins de Jerusalem per assegurar la seva supervivència durant el trajecte. Posteriorment es van !instal·lar al congost d’Athlit per vigilar el tràfic d’aquesta zona estretègicament crucial per defensar Jerusalem. Quan finalment es va aprovar la Regla Cistercense va començar la !gran expansió de l’Orde. El nombre d’integrants augmentà exponencialment i l’any 1170 s’estenien pel que ara és França, Alemanya, Regne Unit, Espanya i Portugal, fet que proporcionà grans quantitats d’ingressos que competien amb les riqueses dels regnes Europeus.!

La Segona Croada (1147 - 1149) es va dur a terme perquè el Comptat d’Edesa, Orient Mitjà, que no constava de molta

població i encara menys de poder militar, va ser conquerida pels musulmans el 1144. El Papa Eugeni III va rebre la notícia uns mesos després i immediatament va demanar la convocació d’una assemblea per a iniciar una

altra croada. L’assemblea va acabar el 1146 amb l’aprovació de tots els membres. Així doncs, es va enviar un

vaixell ple de creuats franco-anglesos a Jerusalem. Durant el trajecte es van assabentar que Lisboa estava essent atacada per

musulmans i van decidir parar a la capital i despatxar el que ara era el seu enemic. Aquest fet es considera l’inici de la croada. Aprofitant la batalla, els Templers van saquejar la ciutat abans de retornarla al rei i també van establir un grup de creuats. !Mentrestant, les tropes creuades alemanyes, encapçalades pel rei Conrad, van arribar a Constantinoble. Allà van tenir problemes amb el rei Manel I, problemes que van desenvocar en una batalla que va acabar en massacre. Una meitat de l’exèrcit es va quedar a Constantinoble a lluitar i morir mentre que l’altra part, junt amb Conrad, es feia pas a través de la ciutat per, al final, escapar. Poc després, durant la nit, el campament que havien aixecat va rebre l’emboscada de l’exèrcit Bizantí. Conrad va abandonar tot el seu botí i gairebé tot el seu exèrcit per refugiar-se a Nicea. Allí es va trobar amb Lluís VII, que va accedir a ajudar-lo permetent que fos part de la creuada !

�6

Papa Eugeni III

Lluís VII de França


!francesa. Anteriorment, els francesos, que ja havien tingut tensions amb Manel I quan volien creuar el Bòsfor, van reunir més cavallers però no van entrar en batalla ja que tenien un objectiu primordial i podien conquerir Constantinoble en un altre moment. !La croada va seguir el seu destí fins a Acre on els creuats i els nobles de Jerusalem van iniciar el pla per reconquerir Edesa (1148). Es va decidir que debien atacar per Damasc i seguir fins a Edesa. L’exèrcit templer va avançar amb rapidesa a través de les tropes musulmanes però abans d’arribar al seu objectiu, s’els acabaren els subministres d’aigua i menjar. A més ja havien perdut massa homes en la batalla de Conrad contra Constantinoble. L’exèrcit creuat va haver d’abandonar,

deixant exposats els territoris cristians davant l’exèrcit de Saladí. Els cavallers de L’Orde no van poder fer res davant del seu l’exèrcit durant la batalla de les Banyes de Hattin, el juliol de 1187. La derrota va permetre que Saladí prengués Jerusalem sota el seu poder a l’igual que la resta del regne. !Es va emprendre llavors la Tercera Croada (1189 - 1192) en la qual van participar els reis Felip II de França, Ricard I d’Anglaterra i Frederic I de Prússia àlies el “Barbarroja”. Per aquest motiu també s’anomena Croada dels Reis. Els tres dirigents van haver de crear el Delme Saladí per tal de recaptar fons i més homes per poder dur a terme la Tercera Croada. El rei alemany Frederic I va guiar el seu nombrós exèrcit a través de Turquia per tal d’arribar a Terra Santa. El que

Frederic no sabia és que l’emperador bizantí Isaac II estava aliat secretament amb Saladí i que el seu objectiu era interceptar les tropes croades alemanyes. No obstant això, Frederic i el seu nombrós exèrcit, van guanyar la batalla el 1190, però el mateix any el rei va caure del cavall a un riu i va morir ofegat. !!!

�7

Il·lustració de la Batalla de les Banyes de Hattín

Ricard I d’Anglaterra

Frederic I de Prússia, el “Barbarroja”

Felip II de França


!Per aquest motiu va ser finalment el seu fill Frederic VI, qui va conduir els seus homes cap a Antiòquia. Però una vegada allà, una plaga mortal va aniquil·lar el que quedava de l’exèrcit creuat.!!Per la seva banda, Ricard I va començar a Sicília el 1190, d’on va sortir amb una flota plena de soldats cap a Terra Santa. Durant el viatge, la flota es va trobar amb molt mala mar i alguns vaixells van encallar i van perdre moltes riqueses recaptades pels impostos. Ricard es va assabentar que el rei Isaac Ducas de Xipre habia recuperat la majoria del botí i va demanar amblement que retornés el que era seu. Isaac va mentir i va acceptar el tracte. !!La veritat no va tardar en saber-se. Ricard, ple de fúria, va arrassar i conquerir tota Xipre. Després, les tropes creuades van proseguir el trajecte i van arribar dies després a Acre.!Ricard I, Felip II i Leopold V d’Àustria (fent les funcions de Barbarroja) van atacar !conjuntament Acre, que va caure dies després. !Tots els presoners de guerra foren assassinats i totes les riqueses confiscades. A l’hora de repartir els béns els tres reis no es posaven d’acord i la disputa va portar a la renúncia de Felip i Leopold. Avançant sol, Ricard va aconseguir l’ajuda dels Cavallers Hospitalaris i, junt amb els Templers, va derrotar a Saladí a la ciutat de Arsuf. El rei musulmà i Ricard I estaven igualats en forces, per això es va arribar a un acord amb Saladí pel qual Jerusalem seguiria pertanyent als musulmans però que permetria l’entrada als pelegrins cristians (1192). !Un any després, Saladí va morir a causa de febre. No es pot dir que els Templers guanyessin la Tercera Croada ja que el seu objectiu era posseir Jerusalem. Malgrat les tensions que encara hi havia per la zona, es va crear un assentament de l’Orde a San Joan d’Acre.!!La Quarta Croada (1201 - 1204), en un principi, fou ideada per alliberar Jerusalem i Egipte de les mans musulmanes, però va canviar radicalment el seu propòsit quan el duc de Venècia, Enric Dandolo, va incitar els cristians a saquejar Constantinoble. Això es devia a que en aquella època Venècia i Constantinoble mantenien una gran relació !!

�8

Saladí (Salāh ad-Dīn)


!comercial. Amb el temps, però, Venècia va esdevenir una potència econòmica que es va !aprofitar del comerç bizantí. Aquest fet suposà la ruptura entre l’Església Catòlica i l’Església Ortodoxa. Mentrestant a Constantinoble, degut als problemes amb Venècia, el rei Isaac III va ser destronat pel seu germà que va passar a ser rei. El fill d’Isaac III, Alexis !IV, va escapar i demanar ajuda als cavallers creuats per tal que el seu pare recuperés el seu títol. A canvi, ell donaria part de les seves riqueses per subvencionar la recuperació de Jerusalem i Egipte. L’exèrcit creuat es va dirigir cap a Constantinoble i després de la batalla, el 1203, va retornar el regne a Isaac I. !

El papa Innocenci III va veure aquesta victòria com una possible reconciliació de les dues Esglésies. L’imperi bizantí, llavors, es va veure obligat a pagar el seu immens deute amb els Templers i per això va haver de augmentar dràsticament els impostos. Els actes del rei Isaac van provocar moltes revoltes populars que van provocar la mort del seu fill. La república de Venècia va veure aquest aldarull com una oportunitat de recuperar el control sobre Constantinoble. Amb l’ajuda dels Templers, la ciutat va ser conquerida i saquejada per complet el 1204. Llavors es va crear l’Estat Llatí de Constantinoble, controlat i

dirigit pels cavallers templers.!!L’objectiu de la Cinquena Croada (1218 - 1220) va ser Egipte, que també estava ocupada per musulmans. En l’expedició va tenir un paper molt important Joan de Brienne, rei de Jerusalem, per haver proporcionat ajuda des de territori enemic. Les tropes creuades van desembarcar a Acre i es varen dirigir a Damieta, ciutat que donava accés al Caire. El setge va ser complicat ja que els musulmans van resistir fins que van arribar reforços del Papa. Va ser llavors quan els musulmans es van rendir i van oferir als Templers una oferta: si marxaven d’Egipte, Jerusalem tornaria a ser terreny cristià. Els alts càrrecs Templers, però, no ho van acceptar. Van preferir esperar l’arribada de més reforços per tal de conquerir tot el regne.!L’exèrcit va prosseguir l’atac a la ciutat de Damieta i, en vista de la imminent derrota, el soldà va tornar a oferir Jerusalem a canvi de la rendició dels creuats, sense cap èxit. !!

�9

Enric Dandolo


!Damieta per fi va caure i es va continuar amb l’estratègia per conquerir El Caire. Quan els creuats es disposaven al setge de la capital es van topar amb una emboscada i van haver de retirar-se i quedar-se aïllats sense recursos ni provisions. La precarietat de la situació i el fet que no van arribar els reforços que Frederic II havia promès, va provocar que els creuats acceptessin l’oferta del soldà més una treva de vuit anys. El 1220 totes les tropes van marxar d’Egipte.!!El 1225, el rei Frederic II firmà el Tractat de Germània pel qual es comprometia a portar a terme la Sisena Croada (1228 - 1229). Però el que pretenia era negociar pacíficament amb el soldà per arribar a un acord pel domini de Terra Santa. El Papa Gregori IX, en canvi, era partidari d’una croada amb fins inquisitius i per això –i pel fet que Frederic havia emprès un procés diplomàtic trencant el Tractat de Germània– el rei fou excomunicat. !Per tal de guanyar-se el perdó del Papa, Frederic va emprendre una croada amb exèrcit i tot, però amb l’objectiu d’aconseguir un acord pacífic. Un cop va arribar a Terra Santa (1229), va parlar amb el soldà al-Malik al-Kamil i els dos junts va arribar al següent acord: els cristians recuperarien Betlem, Natzaret, Sidó, Toró i Jerusalem (excepte la mesquita !de la roca, lloc sagrat de l’islam), els dos bàndols estarien en treva inalterable durant vint anys, i, per últim, els cristians reconeixerien la llibertat de culte musulmà en terres cristianes. Per aquest últim acord, Frederic tornà a ser excomunicat. Després, es va coronar com a rei de Jerusale degut al seu matrimoni amb Isabel II de Brienne, filla de l’anterior rei. !Gràcies als actes de la Sisena Croada, l’única que va ser un èxit parcial, la relació entre musulmans i cristians es va fer més estreta que mai, permetent un gran intercanvi comercial i cultural. El tractat entre Orient i Occident va constituir un exemple a tot el món que demostrava la possibilitat de pau sense la intervenció de cap exèrcit. Malgrat l’èxit de la sisena croada, el papat seguia decepcionat, ja que Jerusalem seguia llunyana i sense protecció i, malgrat la intervenció de Frederic, encara no era un regne cristià. A més, el tractat només perduraria si el soldà seguís viu i si Frederic pogués exercir com a rei.!En acabar els anys de treva, la ciutat de Jerusalem va ser envaïda i saquejada pels musulmans, exhumant també les restes dels antics reis creuats. Per això, el 1248 el rei francès Lluis IX convoca la Setena Croada (1248 - 1254). Però l’objectiu no és Terra Santa, territori sobre el qual ja s’havia vessat massa sang, sinó Egipte, territori que també !!!

�10


!havia de ser alliberat dels musulmans i per on pretenien accedir a Jerusalem.!!Després d’una dura batalla a Damieta i El Caire, els musulmans van aconseguir robar els subministres dels creuats. La falta d’aliment i medecines va provocar un brot de tifus entre els ferits que es va propagar ràpidament fent que l’exèrcit creuat s’hagués de retirar i abandonar el domini d’Egipte. A més, el propi Lluís IX va caure presoner i la Corona de França va haver de donar una immensa suma de capital a l’Orde per tal de rescatar-lo, diners perduts que van crear un enorme deute. Després de la guerra, Lluís IX va intentar arribar a una solució diplomàtica mitjançant l’aliança entre els regnes o, com a mínim, algun tipus de reconciliació. Però no va haver manera.!!Els regnes cristians a l’Orient Mitjà estaven ara completament desprotegits, i no va haver res que frenés al nou soldà Bàybars de prendre’ls sota el seu domini malgrat que encara quedessin assentaments templers pel litoral. Lluís IX encara es trobava pertorbat pel seu fracàs en la croada anterior, però malgrat la derrota, el rei no es va rendir i el 1267 va planejar la que seria la Vuitena Croada (1270). Aquest cop va comptar amb l’ajuda del seu germà Carles d’Anjou, amb el qual van acordar atacar primer Tunísia, per així tenir el terreny preparat per, posterioment, atacar Egipte i després Jerusalem. A més, el califa de Tunísia, Muhammad al-Mustansir, era un bon aliat dels regnes cristians i van pensar que si s’unia a la causa dels creuats podria ajudar notablement. Per desgràcia, Muhammad no va accedir.!!Lluis IX i l’exèrcit creuat van desembarcar a la costa d’Àfrica el 1270. Durant el trajecte, la tripulació s’havia quedat sense reserves d’aigua i en arribar a terra ferma es van veure obligats a beure aigua no potable. En conseqüència, molts creuats –com també el propi Lluis IX– van morir d’infeccions. Carles d’Anjou va arribar uns dies després per descobrir la tràgica notícia. Ara, era ell l’únic encarregat de dur a terme la croada ja que el successor de Lluís IX, Felip II, era massa jove.!

�11

Lluis IX


Més endavant, les tropes d’Anjou van fer front l’exèrcit de Tunísia. L’enemic era molt més nombrós i els creuats estaven desmoralitzats per la recent pèrdua de Lluís IX. Per aquest motiu les tropes d’Anjou van ser derrotades i desterrades de Tunísia.!!Un cop acabada la batalla es va pactar amb el rei de Tunísia, amb l’ajuda del califa Muhammad, un pacte pel qual Europa pogués seguir comerciant amb el país nord-africà i que admetessin sacerdots cristians dins el regne. A més, la influència del soldà Bàybars amenaçava amb la destrucció dels últims emplaçaments templers de la zona.!!

L’Orde, i en general els creuats, ja havien sofert moltes derrotes contra els regnes de l’Orient Mitjà i l’esperit combatiu de les croades estava en perill d’extinció. Malgrat la desmoralització per les contínues derrotes i la recent mort de Lluís IX, paral·lelament a les !!batalles que van tenir lloc durant la Vuitena Croada, el príncep Eduard III d’Anglaterra conduïa el seu exèrcit cap a Tunísia amb l’esperança de poder ajudar a en Lluís. El príncep, però, va arribar massa tard i va decidir continuar l’expedició donant pas d’aquesta manera a la Novena Croada (1271 - 1272). !

!Durant la batalla de Carles d’Anjou contra Tunísia, Bàybars va enviar les seves tropes a Antiòquia per tal de conquerir-la. La ciutat va caure en mans del soldà però el rei Bohemund VI i part del seu exèrcit van aconseguir escapar i dirigir-se a Jerusalem –junt a Bohemund III, Comte de Trípoli– ja que el seu regne seria el següent a caure. Eduard III va anar també a Jerusalem a ajudar els creuats de Terra Santa que havien quedat acorralats entre les ciutats de Sidó i Acre, sortint victoriós contra l’exèrcit de Bàybars que el 1272 i la intenció de pactar una treva. !Un sicari del soldà, però, el va voler matar en conseqüència i va ser llavors quan el príncep va procedir al setge definitiu contra Jerusalem. Però, en rebre la notícia de la mort del seu pare, i com a successor del tron que era, va marxar a Anglaterra després de pactar, ara sí, una treva de deu anys amb Bàybars. !Després de nou croades i més de dos-cents anys d’història, la lluita per apoderar-se de Jerusalem per fi va acabar.!!

�12

Bàybars (Abu l-Futuh)


!Passats els deu anys de treva pactats amb Bàybars, el 1291, els pocs Templers que quedaven a l’Orient Mitjà després de tantes pèrdues, van ser expulsats de la seva seu a !Acre i destituïts de Terra Santa. Però l’Orde no va morir i va buscar noves oportunitats a l’illa de Xipre, que havien comprat temps enrere. !!Un cop s’havien instal·lat, l’Orde va conspirar per revoltar el poble contre el rei i fer que el destronessin per tal que pugés al poder Amalaric II, aliat de l’Orde. Xipre estava ara sota el poder de l’Orde, fet que va permetre que els cavallers intentessin tornar a Terra Santa per reconquerir un altre cop el que els pertenyia. !!L’illa d’Arwad va ser l’última possessió que va tenir l’Orde a Terra Santa. En vista del fracàs que suposava la reconquesta de Terra Santa, Jacques de Molay, últim Gran Mestre de l’Orde, va anar a França per convèncer el rei que emprenguessin una nova croada. Però la mentalitat del rei i de tota Europa havia canviat després de tantes derrotes i ja no hi havia ningú interessat en posseir Terra Santa sota el seu poder. A més, durant les croades els cavallers van rebre cops que van necessitar ajuda monetària per part del regne de França (rescat de Lluís IX durant la setena croada, pactes de treva, etc), cosa que creà un deute enorme. El rei Felip IV de França va acabar amb aquests deutes acusant l’Orde d’heretgia i sodomia, i iniciant d’aquesta manera un judici contra els templers. !Durant el procés es van emprar les acusacions d’un espia de la corona anomenat Esquieu de Floyran. Temps enrere, Esquieu va portar a mans del regne un presoner de l’Orde que sabia molts dels secrets dels cavallers. Després de declarar l’Orde culpable d’heretgia, el rei va enviar cartes per tot el regne amb l’ordre de detenir a tots el Templers i requisar totes les seves possessions terrenals que van anar a parar als Cavallers Hospitalaris.!Els templers detinguts –entre ells el Gran Mestre Jacques de Molay– van confessar, tots els crims que havien comès, siguessin falsos o no, per tal de no ser torturats i, probablement, assassinats. El rei, però, no va tenir en compte que estava tractant amb un orde religiós i va iniciar un judici il·legal, ja que segons la llei s’havia de jutjar l’Orde segons el !

�13

Jacques de Molay


!Dret Canònic i sempre amb el consentiment del Papa. Per això el pontífex Climent V va suprimir el dret del rei a portar a terme un judici; no obstant, el cas amb l’Orde seguia

pendent. En vista del momentani tancament del procés, Felip el Formós, que gaudia d’una gran influència, va tornar el poble en contra dels Templers. D’aquesta manera s’assegurava que el Papa també hauria de fer cas a milers de persones. !Però Felip, no només es va conformar amb això, sinó que també va xantatjar i torturar a setanta-dos cavallers per tal que confessessin davant del mateix Climent V. !En veure amb els seus propis ulls la presumpta

culpabilitat de l’Orde, el pontífex va reobrir el cas que va dur a terme la comissió papal durant el Concili de Vienne (1311). Durant el judici, l’Orde va tenir una defensa incompetent però suficient per demostrar que no hi havia proves físiques que la mateixa Orde, com a entitat, hagués comès crims herètics. Paral·lelament al judici, es varen interrogar a membres aïllats, sense haver de recórrer a la tortura, i tampoc es van trobar proves concloents. El Papa tenia clara la innocència de l’Orde, així com el de la resta d’implicats al cas, però la Corona de França va pressionar per tal d’acabar amb el Temple i, consequentment, amb els deutes que havien contret. Al final, es va concloure la dissolució, no execució, de l’Orde segons decret apostòlic. !!Més tard, el Gran Mestre i els seus tres primers dignataris es van redimir i van confessar que realment sí que havien comès heretgia. Hi ha moltes proves posteriors que demostren que el mateix Climent V va recomanar als tres homes que mentissin per tal de salvar-se o com a mínim estar en pau amb tothom. El Papa els va fer confessar solemnement davant del públic abans de declarar la seva sentència. Però en l’últim moment Molay recuperà el seu orgull i va dir davant de tothom que totes les acusacions i càrrecs eren falsos, fins i tot els que ells mateixos havien confessat. !Jacques de Molay i el seu dignatari Geoffroy de Charnay van ser cremats en una pira davant de la catedral de Notre Dâme el 1314. La resta de membres de l’Orde van quedar absolts de qualsevol càrrec però van quedar aïllats i dispersats per tota Europa. !!

�14

Papa Climent V$


!Tots el béns dels templers es van repartir entre diferents estats i l’Orde dels Cavallers Hospitalaris. !!Paral·lelament a la dissolució de l’Orde del Temple, tant a Aragó com a Castella es va formar una associació militar que en rebre patrimoni templer van prendre el relleu i van fundar la “Orden de los Frates de Cáceres”. El rei Dionís de Portugal es va assegurar que tots els emplaçaments templers del país foren conservats.!!L’Orde del Temple havia deixat d’existir definitivament.!!D’aquest tràgic final es conserva el pergamí de Chinon que conté l’absolució del Papa envers els Templers i la convocació del Concili de Vienne. El document data del 1308, just abans d’iniciar l’acusació contra l’Orde i abans de decretar la dissolució i distribució dels béns. Per desgràcia, el pergamí de Chinon mai es va fer oficial. !En un estudi efectuat pel Vaticà l’any 2007, es van trobar altres documents del procés jurídic contra els templers que demostraven que tot el que va fer el papa Climent V va ser per protegir l’Església d’una possible ruptura i, com ja he dit abans, per les amenaces de la Corona Francesa.!!!!!!!!!!

!�15

Pergamí de Chinon


!Construccions de l’Orde!

!Durant l’època de les Croades, els cavallers del Temple van aprendre moltes coses de la cultura d’allà on es van assentar. La reiterada estada a Jerusalem va inspirar a l’Orde per tal de dissenyar el model d’església gòtica que coneixem avui en dia. I no només esglésies, sinó també castells, muralles i fortaleses que serviren en el seu moment per defensar els regnes cristians. Malgrat les seves innovadores invencions no van ser ells directament qui les van construir, millor dit, en van subvencionar la construcció. Moltes de les edificacions templeres segueixen d’empeus en els nostres temps.!!Temple de Salomó!!El Temple de Salomó és probablement, la construcció més famosa que els Templers van posseir a Terra Santa. Aquest temple mil·lenari i sagrat fou saquejat per Nabucodonosor II el 586 a.C. Tots els objectes de valor (que formen part de moltes llegendes que ara no mencionaré) van quedar en mans del rei, la resta fou destruïda. L’any 445 a.C. el temple es va reconstruir, reanomenat com a “Segon Temple”. Quan els musulmans conquereixen Jerusalem, el temple torna a ser destruït de forma que només queda un mur, el famós Mur de les Lamentacions. !El Temple de Salomó i les seves riqueses havien desaparegut per complet, no obstant trobem una cita força contradictòria de com els Templers, en la darreria de la primera croada (1099), descriuen el que seria el Temple de Salomó:!!“Habiendo entrado peregrinos en la ciudad, persiguieron y degollaron a los sarracenos hasta el

Templo de Salomón, donde hubo tal carnicería que los nuestros caminaban con sangre hasta las

rodillas. Los cruzados corrían por toda la ciudad arrebatando oro y plata, caballos y mulas,

haciendo pillaje en las casas que sobresalían por sus riquezas. Después felices y llorando de

alegría, se fueron a adorar el sepulcro de Nuestro Señor Jesucristo, considerando saldada la deuda

que tenían con Él”

Raimundo de Aguilers, cronista presencial

!!

�16


Com a recompensa per salvar Terra Santa, el rei Balduí I, va atorgar a l’Orde la totalitat del temple. Però com és possible que els creuats trobessin el Temple de Salomó si havia estat destruït? Bé doncs, avui en dia sabem que van confondre el temple llegendari per la Mesquita de la Roca. Se suposa que la monumentalitat de l’edifici va fer creure els Templers que realment era el Temple de Salomó.!A partir d’aquell moment, totes o gairebé totes les esglésies que van construir el Templers imitant la planta de la Mesquita de la Roca, es van anomenar “El Sant Sepulcre”, totes elles similars al model de Jerusalem. Podem trobar algunes d’aquestes esglésies a Espanya:!!!!!!!!!!

!!

!!!!!!!!!!!

�17

Balduí I entregant el Temple de Salomó a Hug de Payens

Santa Maria de Eunate, Navarra

Torres del Río, Navarra

Veracruz, Segovia


!L’equivocació que havien comès els Templers es veu clarament si observem la vertadera planta de l’autèntic Sant Sepulcre i la comparem amb la planta de la Mesquita de la Roca.!

!!!!!!!!!!

!Òbviament el model d’església que havien adoptat provenia de la Mesquita de la Roca. A més, aquesta última va inspirar el mundialment conegut símbol de l’Orde del Temple: la creu roja.!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

�18

Mesquita de la Roca

Mesquita de la Roca Temple de Salomó


!El Castell d’Ucero !!El Castell d’Ucero és una fortalesa situada en la vila d’Ucero a Sòria, Castella i Lleó. La construcció data del segle XII i, encara que està en ruïnes, el que queda es conserva força bé i compòn una figura imponent del paisatge. !La fortalesa apareix per primer cop en textos històrics el 1157, quan Alfons VII va ubicar el poble de Sotos de Suso en aquelles terres. Se sap que l’edifici no va pertànyer a l’Orde des del principi sinó que els cavallers el van prendre per als seus fins cap el 1170. !Els templers van haver d’ocupar aquella zona per tal d’evitar que la conquerís l’Orde de Calatrava, amb la qual compartien rivalitat quant a creences religioses.!S’estima que el primer senyor que va dirigir la fortalesa, el 1212, fou Joan González d’Ucero degut a la gran ajuda que va proporcionar durant la Quarta Croada lluitant junt amb el rei Alfons VIII en la batalla de les Naves de Tolosa.!

!El 1302, el castell i el petit poble que s’havia fundat al voltant fou comprat pel bisbe Joan Ascarón per una ínfima part del seu preu original. Durant el segle XVI el bisbe Pere de Montoya el va restaurar i el va convertir en una residència de vacances per a nobles que volien pescar i caçar.!!

!!!!!!!

�19

El castell d’Ucero vist des de la llunyania

Part frontal del castell


!Circuit de Larzac!!En el departament Francès de l’Aveyron es troba un conjunt d’emplaçaments templers que potser no destaquen per la seva història però sí que ho fan per la seva excepcional conservació i restauració que p e r m e t e n l ’ e s t u d i i l’admiració de tothom que visita el recorregut. La majoria d’estructures originals ja no existeixen, ja que es van substituir per moltes altres que daten del segle XV i posteriors.!El segle XII, els Templers van rebre aquest fragment de terra com a una donació. Ells es van encarregar de fundar cinc pobles petits, cada un dels quals tenia un propòsit predefinit. La finalitat d’aquests pobles no era defensiva ni bèl·lica sinó que s’encarregaven de proveïr les tropes de Terra Santa amb aliments i altres recursos. Quan l’Orde del Temple va desaparèixer el Papa va regalar les terres als Cavallers Hospitalaris. Van ser ells els que van fortificar el pobles i els van dirigir durant cinc segles.!!La ruta de Larzac es compòn per cinc punts:!!La Cavalerie, on les estructures més importants no són del segle XII sinó del segle XV i posteriors, com són alguns palaus petits del segle XVII o l’església que tot i pertànyer al segle XVIII encara alberga restes de l’estructura original construïda pels Templers.!!!!!!!

�20


!!

!La Couvertoirade, que és el poble millor fortificat del circuit, amb muralles i portes del segle XV en perfectes condicions. A la vila s’hi troba un petit castell original templer.!!!!

Saint-Jean d’Alcas. Poble fortament fortificat que poseeix les úniques quatre torres de defensa de la zona de Larzac.!!!!

!Sainte Eulalie de Cernon. Alberga l’església construïda per Templers millor conservada de la zona. La resta del poble està tan restaurada que ha perdut força interès històric.!!!!!

Le Viala du Pa-de-Jaux. Aquest poble fou construït al costat d’un punt de defensa de l’Orde, el qual era ajudat pel mateix poble. Aquesta construcció defensiva pretenia protegir els béns de tot Larzac.!!!!!

�21


!Sant Joan d’Acre!!Es diu que és una de les ciutats més antigues

de la història. Ja existia durant el regnat de

Tutmosis III (1500 - 1480 a.C. i 1450 - 1425

a.C.) i durant la conquesta de l’Imperi Romà.

Aquesta fortalesa fou un dels primers

assentaments que els Templers van prendre

durant la primera croada el 1099, i també un

dels últims en caure quan l’Orde començava a

desaparèixer.

!L’encreuament de cultures que va rebre la ciutat fomentà la crescuda i monumentalitat de

la regió. Les importants edificacions d’Acre i la seva fascinant història provocaren que el

2001 la ciutat fos proclamada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

!Durant l’època de les Croades, San Joan d’Acre va jugar un paper molt important: com que és una ciutat costera i està relativament a prop de Jerusalem, es va convertir en el punt de trobada principal dels Templers quan havien de planejar batalles, crear estratègies o discutir altres problemes. També va ser el lloc on desembarcaren moltes tropes creuades i on es rebien aliments i subministres.!

Malgrat la monumental muralla i les fortes defenses que havien construït, la ciutat fou envaïda pels musulmans el 1187 durant la batalla de les Banyes de Hattin, en la Segona Croada. La ciutat no es va recuperar fins el 1191 i des de llavors es convertí en el nexe que unia, i a la vegada separava, els regnes cristians dels regnes musulmans. La ciutat va seguir creixent gràcies al comerç amb Itàlia i també gràcies al mecenatge de Lluís IX de França, que va garantir la seguretat de la ciutat durant força temps. !El 1290, quan l’Orde estava en ple procés de dissolució, els musulmans van aconseguir superar els murs d’Acre i

arrassar-ho tot al seu pas. !�22

Costa actual d’Acre

Templers defensant Acre contra els musulmans


!En els segles XVIII i XIX l’Imperi Otomà s’havia apoderat de la zona i molts dels edificis i construccions dels Templers van ser destruïdes. Les ruïnes de la ciutat es van descobrir entre els anys 50 i 60. Entre elles podem destacar el campament que havien construït els Cavallers Hospitalaris al nord de la ciutat, que posteriorment va passar a ser

part d’Acre. Una de les zones més importants del campament és la Cripta de San Joan que, malgrat l’aparent importància del seu nom, es feia servir com a cuina i menjador principal. Al sud d’aquest menjador s’hi troba un edifici subterrani anomenat al-Bosta el qual s’ha arribat a la conclusió que podria ser la vertadera Cripta de Sant Joan, sobre la qual els Templers van alçar l’església del mateix nom que ara es troba en ruïnes.!!!!!!!!!!!!

�23

Cripta de San Joan

Port d’Acre


!!

Secrets i llegendes !

L’Orde del Temple es va crear per protegir Jerusalem i els pelegrins que hi viatjaven. O

com a mínim això és la versió oficial. Molts autors expliquen com els Templers no es

limitaven només a combatre infidels, sinó que també es dedicaven a desentranyar els

misteris de les cultures arcaiques, a descobrir les relíquies bíbliques que conferien poder

il·limitat, i dur a terme rituals secrets que fregaven l’excomunicació. L’afany d’obtenció de

poder dels Templers es reflecteix en les múltiples llegendes i contes que envolten l’Orde

en un núvol de misteri i conspiracions.

!La Croada del nens !Es diu que el 1212, un home es va emportar un grup de nens i joves al sud d’Itàlia per

embarcar-se en un viatge cap a Terra Santa. La missió dels nens era alliberar-la de mans

musulmanes. El destí dels nens era obvi: molts d’ells van morir i els altres van ser venuts

com a esclaus. Arran dels fets van sorgir rumors i llegendes sobre qui era aquell home i el

propòsit que guardava pels nens. Al llarg de la història han sorgit diferents teories que

encara ara no s’han pogut refutar.

!Versió Romàntica !Aquesta versió afirma que un nen que vivía a França o

Alemanya va rebre un missatge de Jesucrist dient que

ell era l’escollit per dur a terme la pròxima croada.

Durant els dies següents, el nen va dur a terme alguns

miracles, cosa que va crear un gran grup de seguidors,

tots nens. L’escollit va guiar el seu sèquit cap a la

costa, on se suposava que les aigües s’havien de

retirar perquè els nens arribessin a Jerusalem. Però

això no va passar. Un comerciant es va oferir a dur-los

amb vaixell (aquest és l’home que menciona la

llegenda). Però el comerciant els va enganyar. Va dur

els nens a Tunísia on van ser venuts com a esclaus. Es �24

Els nens viatjant cap a Jerusalem


!diu que molts dels nens no van arribar fins al final, sinó que van morir durant el viatge a

causa d’enfermetats, cansament o desnutrició.

!Versió moderna !Els historiadors d’avui dia han demostrat que la llegenda es podria haver confós amb dues

pelegrinacions que es produïren en el mateix any. La primera fou liderada per un pastor

alemany anomenat Nicolau. El pastor, guiat per Déu, va conduir al seu sèquit fins al mar

amb els mateixos objectius que el nen de la llegenda. Però en vista del seu fracàs en

separar les aigües, el grup es va dispersar i tothom va tornar a casa seva.

La segona pelegrinació la va dur a terme un jove francès que es deia Esteve de Cloyes.

L’Esteve deia ser el portador d’una carta de Jesucrist dirigida al rei de França. Ningú no li

va fer cas fins que 30.000 joves més li van donar suport després d’haver presenciat els

seus miracles. Llavors, el mateix rei Felip II va ordenar la dispersió del grup. Cap dels

joves va arribar a plantejar-se la pelegrinació cap a Jerusalem.

!El que està del tot clar sobre la llegenda és que no van participar nens, més aviat gent

jove i adults. Posteriorment, durant el segle XIII, es van produir moltes migracions de gent

pobra cap a llocs més prometedors. Aquesta gent va ser anomenada com a pueri (nen en

llatí). Les migracions dels pobres i els viatges d’Esteve i Nicolau es van confondre fins a

tal punt que els dos personatges es passaren a dir puer Nicholas i puer Stephan, això va

reforçar la idea que la suposada “croada” va ser dirigida per nens. Al final, la dispersió de

rumors i contes va unificar les dues històries.

!!!!!!!!!!!

�25


!La fidelitat de l’Orde !“La noche de mi admisión en la Orden hice, para empezar, toda clase de promesas a cuenta de las observancias y los estatutos, después me impusieron el manto. El hermano Humberto de Pairaud me hizo traer a continuación una cruz de bronce y me exhortó a renegar del Cristo representado en aquella cruz. De mala gana lo hice. Me dijo seguidamente que escupiera sobre la cruz; yo escupí a tierra; no creo que el ceremonial fuera para mí diferente al de los otros”

!Raymond Oursel

!Després de llegir aquest fragment ens podem plantejar si els últims Templers van ser

condemnats justament. De fet, aquestes paraules les va pronunciar el Gran Mestre

Jacques de Molay davant la comissió papal. Podria ser veritat o una confessió falsa per tal

d’evitar més problemes. Però la història no acaba aquí. Segons Raymond Oursel, per

concloure la cerimònia d’admissió, el nou membre havia

de ser besat al pit (al cor) i a l’esquena. Però hi ha autors

que especifiquen altres parts del cos sobre les quals no

entraré en detalls. Els actes d’iniciació, per tant, també

podrien haver influït en el fet que l’Orde fou acusat de

sodomia.

!Continuant amb el text citat anteriorment, els adeptes no

només havien d’escopir a la creu, també l’havien de

trepitjar i blasfemar, preferiblement en Divendres Sant.

Amb tot aquest ritus, el principiant demostrava la seva

predisposicó a anar més enllà de la religió i de

l’enteniment humà.

!Malgrat tot, aquest tipus de cerimònia estava reservada només als membres destacats de

l’Orde i mai no es va fer oficial sinó que es cobria amb un acte públic en el qual res no era

censurable. El procediment públic formava part de La Regla de Sant Bernat, mentre que

el procediment secret corresponia a la Regla del Mestre Roncelí.

La revelació parcial (mai no es va saber tota la veritat) d’aquests fets va ser la que va

tornar tot el poble de França contra els Templers i la que va provocar la seva execució.

!�26

Cartell que acusa els Templers de practicar sodomia


!La llegenda de Bafomet !Bafomet és un dimoni representat per un cap

humà amb tres cares. Segons les llegendes,

Bafomet copulava amb els seus seguidors.

També es creia que la possessió del cap de

Bafomet aportava saber infinit.

!D’aquí surten alguns contes relacionats amb

aquest dimoni de tres cares i l’Orde del Temple.

Es diu que el monjo benedictí Gerbert va viatjar a

Còrdoba per estudiar la cultura andalusí. Allà, va

conèixer una noia que havia robat un manuscrit a

un savi. Gerbert va prendre el manuscrit i el va

llegir. Eren les instruccions per construir un artefacte amb forma de cap que podia

respondre a qualsevol pregunta (afirmativament o negativament) utilitzant un mecanisme

basat en fórmules de dues xifres.

!Una altra llegenda ens explica la història d’un jove enamorat d’una noia. Quan ella mor, el

noi no ho pot suportar i desenterra la noia per violar-la. Després, una veu dins del seu cap

anuncia al jove que ha de tornar a la tomba al cap de nou mesos. Passats aquest temps,

el noi troba dins la tomba de l’estimada un cap de tres cares que se suposa que confereix

saber il·limitat. S’interpreta que el cap és un regal de Bafomet per haver violat a la noia

morta.

!Aquests contes es van extreure d’alguns cavallers durant les tortures que van patir ja cap

al final de l’Orde. ! “adoraban con culto de latría una cabeza blanca que parecía casi humana, que no había sido de santo alguno, adornada con cabellos negros y encrespados y con adorno de oro cerca del cuello y delante de ella rezaban ciertas oraciones y ciñéndola con unos cíngulos que ceñían después a sí propios con ellos, como si fueran saludables”

!“Disertaciones históricas del orden y caballería de los templarios” 1747,

Pedro Rodríguez Campomanes

�27

Representació de Bafomet


!Propòsits ocults !En el més profund de l’Orde, s’estaven coent grans plans que canviarien el món tal i com

el coneixem. Els Cavallers del Temple volien dur a terme la imposició de la sinarquia, un

sistema d’organització política en la qual els membres més rics i poderosos estarien

subordinats als més sabis i als que tenen una moral més transcendent. L’Orde volia

aprofitar la gran influència i poder que ja tenia per introduir l’ordre sinàrquic en la societat.

Però els plans dels cavallers no acabaven aquí. L’arribada de l’Orde a Espanya no va ser

només pel simple afany d’expandir la seva influència. En aquella època, la Península

Ibèrica estava ocupada per musulmans, jueus i cristians, les tres grans religions

monoteístes que predominaven en el món. La idea que tenien els Templers era unificar les

tres religions i les tres cultures diferents per assolir un nivell de coneixement impensable i

també per arribar a la pau indefinida entre els tres regnes.

L’Orde no volia dominar el món, el que pretenia era unificar-lo sota la mateixa política,

cultura i religió ja que així no hi hauria guerres ni polèmiques entre els diferents individus.

És clar que això no va ser possible ni ho serà mai.

Un altre objectiu que tenia l’Orde era el d’aprendre de les cultures antigues, totes aquelles

que presentaven la pràctica de màgia i altres rituals místics. Per això van construir

nombrosos emplaçaments en el nord-est peninsular, així com també a Portugal, Irlanda i

Gran Bretanya, llocs on hi ha constància de la cultura celta, el seu principal objectiu com

a font de coneixement místic. Aquests emplaçaments servien com a punt d’estudi i

observac ió de les restes

d’aquesta cultura. De fet, la

forma de les torres del castell

de Ponferrada segueixen el

patró de les constel·lacions

zodiacals. No obstant això,

l’estudi de la cultura celta no

entranyava cap pla de domini

mundial sinó més aviat la

recerca d’un coneixement

anterior al cristià.

!!

�28

Plànol de les torres de Ponferrada i les corresponents constel·lacions


!L’Arca de l’Aliança !Aquest objecte llegendari ja té prou misteris per sí mateix. Construïda per Moisés,

contenia les dues Taules de la Llei amb els deu manaments de Déu, la vara d’Aaron i una

ampolla de mannà. El rei Salomó va ordenar la construcció d’un temple per guardar, entre

altres riqueses, l’Arca de l’Aliança. Els textos històrics diuen que el temple fou destruït i

saquejat més d’una vegada per perses i

musulmans.

Posteriorment, el 1099, van arribar els

nou primers cavallers del Temple.

Alguns historiadors diuen que quan el

rei Balduí I va acollir el cavallers,

aquests van recórrer Jerusalem fent

excavacions en punts concrets,

especialment on s’alçava el Temple de

Salomó. Estaven buscant realment l’Arca? Sabien del cert que existia? Segurament els

Templers es basaven en la idea que Salomó, prevenint un possible atac al seu temple, va

construir una habitació subterrànea, la Cripta Sagrada, per protegir els objectes sagrats.

Pot ser l’ímpetu de protegir Jerusalem i els pelegrins era només un pretext per tal de

trobar l’Arca. Aquest fet li hem de sumar que en un principi el cavallers no varen admetre

més membres en el seu grup, segurament per ocultar els seus propòsits. El fet de no

admetre més gent, no concorda

amb una grup de cavallers

armats que havien de combatre

tot un exèrcit de bandits i

musulmans ells sols, si és que

aquest era el seu propòsit. De

fet, se sap del cert que Hug,

comte de Champagne, junt amb

Sant Bernat de Claraval i amb

!�29

Hebreus traslladant l’Arca de l’Aliança al Temple de Salomó

Moisès aixecant l’Arca de l’Aliança


!l’ajuda d’Estephan Harding, Abat de l’Orde del Císter, van iniciar un estudi dels textos

sagrats.

Aquests textos eran proporcionats pel mateix Hug, els

quals va portar de Terra Santa durant els seus freqüents

viatges per aquelles terres. Durant el seu estudi, Bernat i

Estephan van topar amb una espècie de profecia: Salomó

havia fundat la Lògia de la Perfecció, un grup de savis i

nou cavallers que protegien els nou arcs dins de la Cripta

Sagrada. Nou cavallers, nou devots de Déu, nou

salvadors, nou escollits. Hug, Bernat i Estephan sabien

què comprometia l’Arca de l’Aliança: el saber infinit,

l’enteniment de les lleis que regeixen el cosmos, la veritat

sobre la vida i el món. Per això van buscar nou cavallers,

Hug de Payens i els seus homes, per iniciar la missió de

recuperació de l’Arca.

Si els Templers van trobar l’Arca o no, no se sap al cent per

cent. Només hi ha indicis d’un sospitós viatge que va dur a

terme Hug de Payens i alguns dels seus homes. El 1127, el rei Balduí I es va veure

superat per les forces musulmanes que atacaven la ciutat. Per això va enviar Hug de

Payens perquè demanés ajuda al Papa. Hi trobem dues coses estranyes en aquest fet: la

primera és que, tenint tants missatgers i ambaixadors, Balduí

envia Hug, i la segona és que el mateix Mestre dels Templers accepta a abandonar la

ciutat que protegeix durant un atac de l’enemic. No és molt desgavellat pensar que els

Cavallers del Temple havien trobat el que buscaven i havien de portar la mercaderia a bon

port el més aviat possible.

Al poc temps d’aquest viatge, es va concertar el Concili de

Troyes pel qual l’Orde del Temple passaria a ser un orde

eclesiàstic independent de qualsevol autoritat excepte de

la papal, amb plens poders per fer el que volgués. !Potser la trobada de l’Arca va donar a entendre que els

Templers eren vertaderament els escollits per Déu per

alliberar el món dels infidels i per desentranyar els misteris del

cosmos. Durant el Concili de Troyes Hug de Champagne, Estephan Harding i Bernat de

�30

Columnes del pòrtic nord de la Catedral de Chartres

Bernat de Claraval


!Claraval es van unir a l’Orde en vista del gran èxit i el mateix Bernat va escriure, en un

informe dels recents esdeveniments, el següent: !"L'obra s'ha dut a terme amb ajuda de Nós. I els cavallers han estat convocats a la Marca de França i de Borgonya, és a dir, a Champagne, sota la protecció del comte de Champagne, allà on poden prendre tot tipus de precaucions contra la ingerència dels poders públics o eclesiàstics; allà on, en aquesta època, es pot assegurar de la millor manera possible un secret, una custòdia, un amagatall “ !Ben cert és que la Bíblia situa en les Taules de la Llei el codi numèric per a la construcció

de temples perfectes, com són les piràmides de Gizéh i el Temple de Salomó. Bé doncs,

se suposa que els Templers van utilitzar aquest cosi i el van plasmar en l’estil gòtic. El

model d’església gòtica va aparèixer en molt poc temps. A diferència del romànic que va

patir nombrosos canvis, l’estil gòtic va sorgir finit, no va canviar. Es diu que els Templers

van treure la idea de les diferents cultures orientals però podem observar com en la

catedral de Chartres, construïda pels Templers a França, conté relleus amb imatges i

inscripcions que assenyalen la troballa secreta dels templers i el seu possible

emplaçament. En el pòrtic nord de la catedral hi ha dues columnes esculpides. En una

d’elles s’observa una arca transportada per bous i en l’altra es veu un home, rodejat de

cadàvers, cobrint l’arca amb un vel. Entre les dues columnes es diferencia una frase que

diu: Hic amittitur Archa foederis, traduït seria “En aquest lloc s’oculta la veritat de l’Arca de

l’Aliança”.

Seguint amb el possible emplaçament de l’Arca, cal destacar que quan l’Orde del Temple

es va dissoldre definitivament, els cavallers dispersos que quedaven es van refugiar a

l’abadia de Rosslyn, Escòcia, prop d’Edimburg. Si l’Arca era tant important com diuen,

possiblement els últims membres de

l’Orde se la van endur amb ells per

protegir-la. Llavors, podria ser que

l’abadia de Rosslyn sigui el sepulcre on

descansa l’Arca de l’Aliança? Podria

ser que un objecte tan sagrat i poderós

es trobi en un lloc tan exposat? Però

també cap la possibilitat que els

Templers mai van trobar l’Arca i que,

per tant, només es tracta d’una

�31

Abadia de Rosslyn, Escòcia


llegenda.

!Interpretació artística de l’Orde i els seus actes

!Les grans gestes dels Cavallers del Temple i el conjunt de llegendes i misteris que els

envoltava ha inspirat nombrosos autors a crear obres que relatin la història del famós

Orde. Poemes, contes, novel·les, pel·lícules i videojocs han anat augmentant la fama i

poder dels Templers segles després de la seva desaparició.

!Novel·la !El Señor de Bembibre, Enrique Gil Carrasco !El Señor de Bembibre, és una novel·la històrica, escrita per Enrique

Gil Carrasco, publicada el 1844 durant l’època romàntica. La seva

obra està considerada com una de les millors novel·les històriques

escrites a Espanya i la culminació d’aquest gènere.

La història es desenvolupa en el segle XIV. Àlvaro, lligat a l’Orde del Temple, està

enamorat de Beatriu, única hereva del seu pare Alonso Osorio. Els dos enamorats tenen

previst casar-se, però el Comte de Lemus, que també està enamorat de Beatriu, intenta

convèncer el pare de la noia per tal que es casi amb ell i no amb Àlvaro. Quan aquest

desapareix misteriosament, el pare de Beatriu, com que ja no té pretendent, convenç la

seva filla perquè es casi amb el Comte de Lemus. Àlvaro reapareix desvinculat de l’Orde i

el Comte de Lemus mor igual que Beatriu, encara que els dos pretendents

aconsegueixen casar-se abans que la noia mori.

En el conjunt de la trama, Gil Carrasco plasma amb exactitud el conflicte que tenia l’Orde

del Temple amb l’Orde dels Montons. Aquest conflicte influencia d’alguna

manera a Àlvaro, ja que ell està relacionat amb els Templers. D’aquesta

manera el seu comportament varia segons la situació del conflicte.

Un exemple d’aquesta característica és també la persecució que pateix

Àlvaro per ser Templer, ja que en aquella època l’Orde es va dissoldre i

va començar la persecució dels cavallers. Gil Carrasco també aprofita

per explicar amb tot luxe de detalls els costums i la història dels

Cavallers del Temple a través del personatge d’Àlvaro.

�32

Enrique Gil Carrasco

Portada de “El señor de Bembibre”


!“Trilogía de las Cruzadas”, Jan Guillou !La trilogia es compòn per:

El camino a Jerusalén, 1998

El caballero templario, 1999

El reino al final del camino, 2000

!El protagonista de la història és Arn Magnusson, nascut en els

regnes escandinaus l’any 1150. Els seus pares l’envien, quan és

petit, al Monasteri de Varnhem pèrque rebi educació espiritual i

militar. La destresa del noi amb l’espasa predetermina el seu

destí combatent a Terra Santa junt amb els Templers. Quan té

disset anys torna a casa i s’enamora de Cecília Algotsdotter. El

pecat que comet en mantenir relacions prematrimonials,

provoca que l’enviïn prematurament a Terra Santa durant vint

anys i que l’ingressin a l’Orde del Temple. Un cop a Jerusalem

es fa molt famós entre els seus camarades, fins a tal punt que

arriba a ser comandant de l’Orde a Gaza i, posteriorment, Mestre

de Jerusalem. Arn torna a casa seva

després de la Batalla de les Banyes de Hattín.

Jan Giullou presenta el personatge d’Arn com a un ideal de la

cavalleria medieval, un home perfecte, destre en combat, savi,

just, noble i enamoradís.

L’autor es centra molt en les batalles que va dur a terme el

protagonista. En totes elles l’energia i la destresa d’Arn són

desmesurades fins al punt que pot resultar un pèl inverosímil.

!!!!!!!

�33

Portada de “Camino a Jerusalén”

Jan Guillou


!“La puertas templarias”, Javier Sierra !Tot i ser una novel·la principalment policíaca, es centra

també en nombrosos misteris sobre l’Orde.

El protagonista de la història, Michel Témoin, es veu enmig

d’una sèrie de robatoris i persecucions relacionades amb

les catedrals gòtiques templeres i la seva relació amb

l’astrologia. Durant la seva investigació, aparèixen diversos

“flashback” que transporten el lector a la Jerusalem de l’any

1125, poc abans que els Templers rebessin el consentiment

del Papa. L’autor descriu clarament la història i les batalles

de l’Orde, junt amb l’esoterisme templer que va crear tants

mites. S’introdueixen elements com l’arca de l’Aliança, de si

realment es va trobar i per a quins objectius es va utilitzar.

Però el misteri més important

que es planteja l’autor és l’aparició de l’arquitectura gòtica. No

se sap del cert com va aparèixer, el que sí se sap és que va

sorgir espontàniament de forma completa. L’autor es pregunta

com pot ser que a França s’aixequessin catedrals tan

impresionants en tan poc temps. I el que és més important: és

veritat que aquestes catedrals no només servien per fer

missa? És veritat que guarden secrets sobre objectes mítics

com el Sant Greal? Una de les protagonistes de la novel·la

assegura que l’Orde del Temple es va basar en els codis de

construcció de l’antic Egipte per crear el model de catedral

gòtica.

!“Es fácil deducir que una fuerte corriente religiosa egipcia penetró en Francia hace dos mil años y se mantuvo en la zona durante siglos; después, asimilada por varias herejías como la cátara, la albigense y hasta por los templarios, renació entre los siglos XI y XIII, coincidiendo con el nacimiento del arte gótico. Es muy posible que la misma técnica constructiva gótica, aplicada a las catedrales, arranque de esa misma religión secreta, pues su base matemática es idéntica a la empleada en los templos del Egipto del Imperio Nuevo”

!�34

Portada de “Las puertas templarias”

Jordi Sierra


!Poemes i cartes !Carta de Bernat de Claraval a Hug de Champagne !Si por la causa de Dios has pasado de conde a soldado y de rico a pobre, te felicito como es justo, y en ti glorifico a Dios, porque sé que este cambio se debe a la diestra del Altísimo. ! Por lo demás, te confieso que no acepto aún con resignación el que Dios me haya privado de tu gozosa presencia por su misterioso designio, de modo que no pueda verte de vez en cuando; porque si hubiera sido posible, jamás hubiera querido que te alejaras de mí. ! Podré acaso olvidar nuestra primera amistad y los beneficios que tan generosamente acumulaste sobre nuestro monasterio? ¡Ojalá Dios, por cuyo amor lo hiciste, tampoco se olvide jamás de ti! ! Por mi parte, nunca seré ingrato contigo, guardaré en el espíritu el recuerdo de tu espléndida caridad y, si tengo ocasión, lo demostraré con las obras. ¡Qué gustosamente intentaría hacerlo, tanto en lo material como en lo espiritual, si hubiéramos podido vivir juntos! Pero como no es así, sólo me queda orar siempre por el ausente, ya que carezco de su presencia. !Bernardo de Claraval !Romanç popular de la zona del Bierzo sobre la història de Vera Cruz !!!!!!!!!!!!!

�35

Cubierto de sangre y gloria !un caballero templario !a Ponferrada volvía !de la batalla de Alarcos. !Pero su alma se dolía !de mas grande herida y daño, !pues la Vera Cruz perdida !quedo en la rota de Alarcos. !Y en la copa de una encina !entre celestiales cantos, !se le muestra una mujer !con un niño entre los brazos.

!Pero el mismo el otro día !de muchos acompañado, !fue al bosque, busco una encina, !abrió el tronco de un lanzazo, !y dentro de el una imagen !de la Virgen encontraron; !la cual sonriente mostraba, !prendida en la diestra mano, !la divina Vera Cruz !del caballero templario; !allí mismo en breves días !se edifico un santuario.


!“De la Loa a la Nueva Milicia, a los Soldados del Temple”, Bernat de Claraval Pròleg d’un directori espiritual

! A Hugo, Soldado de Cristo y Maestre de su Milicia, Bernardo Abad, solo en el nombre, de Claraval, Salud y que pelee el buen combate. ! Una y otra vez, y hasta tres, si no me engaño, me habías pedido, carísimo Hugo, que te enderezara a ti y a tus conmilities algunas palabras de aliento, y que, si no embrazaba la lanza, vibrara al menos la pluma contra el tirano enemigo. Y siempre me asegurabas que os había de ser gran estímulo el que, a no ser posible ayudarnos con las armas, os exhortara y animara con mis escritos. !Tarde algún tiempo en satisfacer a tus deseos, no porque desdeñase la petición, sino temiendo que, si la aceptaba, me culpasen de precipitado y ligero, puesto que, pudiendo hacerlo cualquier otro mejor, presumía yo de poder salir airoso de tal empresa, y así estorbaba el fruto que podía sacarse de cosa tan necesaria. Más al ver que mi larga demora de nada me servía, pues insistías una y otra vez, al bien que por incompetencia, me he decidido a hacer lo que estaba en mí. El lector juzgará si he satisfecho sus deseos. Aunque ciertamente, como no he escrito este opúsculo sino por contentarte y acceder a lo que me pedías, no me preocupa gran cosa el que agrade a quienes lo leyeren.

“Un recuerdo de los Templarios”, Enrique Gil Carrasco (fragment)

�36

Yo vi en mi infancia descollar al viento !de un castillo feudal la altiva torre, !y medité sentado a su cimiento !sobre la edad que tan liviana corre. !Joven ya y pensativo y solitario, !la misma idea esclavizó mi mente, !y del desierto alcázar del templario !en los escollos recliné la frente. !Un tiempo vi de lustre y poderío !escrito en deleznables caracteres, !porque pasó el honor y antiguo brío !como liviana pompa de mujeres. !Pasó porque era puro y grande y noble, !y por eso escupió en su frente al mundo, !que de gloria y virtud corona doble !no sientan bien en su pantano inmundo.

De su pujanza y fama esclarecidas !algunas cruces quedan conservadas, !unas por las murallas esparcidas, !otras en las ruinas sepultadas. !También nos queda un cristalino río !que allá en su juventud azul y puro !velaba con vapores y rocío !el yerto pie de su gigante muro, !y que hoy, más generoso que los hombres, !enfrenta al paso su veloz corriente !en homenaje a los pasados nombres, !en homenaje a la pasada gente. !Esto queda y no más d ellos blasones !con que ornaron el mundo los templarios, !y la yedra y sus lúgubres festones !son hoy de sus cadáveres sudarios.


!Pel·lícules !“La sangre de los Templarios”, 2004 !La pel·lícula planteja l’existència de l’Orde el 1984. Els

moderns cavallers del Temple, comandats pel Gran

Mestre Robert de Metz, tenen la missió de protegir

l’abadia de Rosslyn, possible emplaçament de l’Arca de

l’Aliança. El seu enemic és l’Orde del Priorat de Sion,

una branca de l’Orde original que es va independitzar el

1314. La Gran Priorat d’aquest grup, Lucrecia, posseeix

poders sobrenaturals conferits per la seva sang única.

Malgrat la seva rivalitat, Robert i Lucrècia tenen un fill,

David, el qual acaba sent salvat pel seu pare. Disset

anys després, David, fins ara aliè a tots els successos,

rep la visita del seu pare i, després de lligar caps, el noi

descobreix que també posseeix la sang “màgica” de la

seva mare. David, és l’escollit per liderar l’Orde del Temple en la batalla contra L’Orde del

Priorat de Sion.

Aquest llargmetratge reviu d’una forma molt fantasiosa els poders i objectes secrets dels

Templers i la seva possible interacció amb la nostra època. No es tracta d’una pel·lícula

que vulgui retratar la història i els costums de l’Orde, més aviat es basa en contes i

llegendes populars que li resten importància.

!!!!!!!!!!!

�37

Portada de la pel·lícula


!“Las Cruzadas”, 2001

!L’acció transcorre durant la primera croada,

durant la conquesta de Jerusalem. Tres amics,

Richard, Peter i Andrew, decideixen enrolar-se a

l’exèrcit creuat i dirigir-se a Terra Santa per fer

fora els musulmans. Un cop enmig de la guerra,

els tres companys s’escandalitzen pels brutals,

violents i sanguinaris mètodes que l’exèrcit

creuat fa servir contra el musulmans, tant en el

camp de batalla com en la sala de tortures. És

per aquest motiu que Peter i Richard marxen de

la batalla mentre que Andrew es queda amb els

creuats . E ls dos deser tors dec ide ixen

acompanyar a una noia jueva, Raquel, que viatja

cap a Jerusalem. Durant el trajecte, Richard és

capturat pels musulmans, els quals li dónen dues

opcions: lluitar per ells o morir. Òbviament el noi escull l’opció que el manté amb vida. Per

l’altra banda, Andrew dirigeix les seves tropes a les portes de Jerusalem. Allà es veu

obligat a lluitar contra Richard i Peter, aquest últim per haver ajudat a un enemic.

Els fets d’aquesta pel·lícula reflecteixen la sagnant veritat que cometien els Templers en

nom de Déu. Per altra banda, la labor que duen a terme Peter i Richard quan

acompanyen a Raquel, representa l’objectiu inicial pel qual es va crear l’Orde: protegir els

pelegrins. Lluny de ser un relat sobre els misteris i secrets dels Templers, “Las Cruzadas”

plasma amb exactitud com el noble propòsit de l’Orde es va transformar en una massacre

sense precedents.

!!!!!!!

�38



!“Soldado de Dios”, 2005 !La trama ens situa a Terra Santa el 1187. El

protagonista, René, és un monjo admirador dels

Templers i, per aquest motiu, n’és membre. Però

s’adona que l’admirable i noble propòsit pel qual

s’havia creat l’Orde, protegir els pelegrins, havia

degenerat en unes ànsies inacabables de control i

poder sobre tot l’Orient Mitjà. En vista que l’únic que

admira dels Templers ha desaparegut, René renega

de la seva condició i decideix desvincular-se de

l’Orde. En el seu camí per allunyar-se dels

cavallers, és raptat per uns bandits musulmans que

el tanquen en un camp de presoners. Gràcies a un

misteriós musulmà, Hassan, aconsegueix escapar i

refugiar-se en un oasi. Durant l’estada en aquest

indret, René es planteja si totes les promeses i juraments que havia pronunciat en nom de

l’Orde havien valgut la pena. Reflexiona si vertaderament és just i honorable el que estan

fent els Templers a Terra Santa, o si, pel contrari, s’ha perdut tot el seny que quedava i ara

l’únic que es vol és esclavitzar Jerusalem.

És molt interessant veure com un devot membre de l’Orde s’adona que ja no val la pena

lluitar si no es vol aconseguir res noble. Era molt difícil en els temps de les croades que

algú anés en contra del pensament cristià i no se’l tractés d’heretge. En aquesta pel·lícula

destaquen totes les reflexions morals que es planteja el protagonista, en especial quan és

rescatat i ajudat per un suposat enemic.

!!!!!!!!

�39



!Videojocs !“Assassin’s Creed” !Aquesta aclamada franquícia fou creada el

2009. La primera entrega, que és la més

acurada vers la història real, narra la

existència d’una facció anomenada com a

“Assassins" (basats en els Haschischins

àrabs que es rebelaven contra el sistema

cometent assassinats polítics) que lluiten

contra la invasió dels Templers a Terra Santa durant la Tercera Croada el 1191. El

protagonista, Altaïr Ibn La-Ahad, ha d’assassinar a nou alts càrrecs Templers per tal de

fer-los fora de Jerusalem. Entre les seves víctimes està el Gran Mestre Robert de Sable.

Ja des del principi es mostra que els Templers tenen accés al Temple de Salomó i a les

seves relíquies com, per exemple, l’Arca de l’Aliança.

L’acció transcorre a les ciutats d’Acre, Jerusalem i Damasc, llocs d’assentament principals

dels cavallers.

!“Knights of the temple” !En aquest títol, creat el 2004, el protagonista és un cavaller

de l’Orde combatent en la primera croada entre el 1096 i el

1099. Els enemics musulmans estan grotescamente

exagerats, representant una maldat excessiva i la possessió

de poders sobrenaturals impius. Els templers són, en aquest

cas els salvadors del món i dels regnes cristians.

!!!!!!!

�40

Fotograma d’una escena del videojoc

Portada del videojoc


!“The First Templar” !L’acció passa cap el final de les croades, quan Acre està sent assetjada pels musulmans i

quan el Templers estan a punt de ser derrotats. El protagonista, Celian de Aristide, marxa

de Xipre per reunir-se amb el Gran Mestre de l’Orde amb l’esperança que el dugui fins el

Sant Greal. Entre els seus enemics destaquen els musulmans, els sarraïns i els

haschischins. Apareix també Felip IV de França, que va ser qui inicià el judici contra els

Templers per desfer-se del seu deute.

!!

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

�41


!L’Orde en els nostres dies

!L’Orde dels Templers sempre ha estat envoltat per llegendes místiques i religioses. Degut

a això, a les seves grans gestes per protegir el Cristianisme i als seus ideals religiosos,

han aparegut en la nostra època gent que s’autoproclama successora de l’Orde del

Temple, encara que mai sigui veritat.

El 1981, la Santa Seu va redactar una llista de més de quatre-centes organitzacions que

es feien dir templeres. Moltes d’elles eren, i encara són, una tapadora per encobrir altres

fins, probablement il·legals, relacionats amb activitats clarament sectàries. Una d’aquestes

organitzacions és l’Orde del Temple Solar, que podria ser comparable a una bogeria

multitudinària.

A l’altra banda, se situa una dels grups pacífics més importants i influents que s’han creat:

l’Orde Suprem Militar del Temple de Jerusalem. Podem dir, llavors, que l’esperit i les

idees de l’Orde dels Templers està encara vigent en la nostra societat i segueix influïnt

d’alguna forma en el món en què vivim.

!L’Orde del Temple Solar !L’ Ordre du Temple Solaire, que al cap i a la fi no és més que una secta, fou fundada per

Joseph di Mambro i Lluc Jouret, el 1984 a Ginebra. Ràpidament la seva influència es va

estendre per França, Suïssa i Canadà. Posteriorment va arribar fins a Austràlia.

Per tal d’assegurar l’ingrés de nous membres, van buscar l’aprovació de multimilionaris

europeus que a part de finançar les seves operacions també

estendria la seva influència. Aquest fet també es deu a l’alt preu

d’inscripció que s’havia de pagar a la secta.

Però no era suficient amb pagar per tal d’ingressar. També s’havia

de dur a terme un ritual en el qual el nou membre havia de ser

investit pel líder de la secta mitjançant una espasa “sagrada”.

Les creences d’aquesta secta es basaven per una part en l’Orde

del Temple (quant a la dedicació a la causa de Déu) i per l’altre en

idees maçones i d’una secta secreta més antiga anomenada

Rosa-Creu que no tenia res a veure amb els Templers.

!�42

Joseph di Mambro


!L’objectiu de l’Orde del Temple Solar era imposar l’hegemonia espiritual per sobre dels

béns materials i preparar la humanitat per a la tornada de Jesucrist que unificaria totes les

esglésies cristianes i de l’Islam. Si ho haguessin aconseguit, haurien creat la religió més

gran del món i de la història.

El fanatisme religiós de la secta era tan radical que, el 1994, mateix co-fundador de l’orde

va ordenar l’assassinat d’un nen recent nascut, al·legant que “estava posseït per

l’anticrist”. Per no quedar-se curt, les quaranta-vuit persones que varen defensar el nen

(familiars, amics i gent amb seny), van ser executades amb un tret al cap i posteriorment

cremades en una cripta subterrània sota un xalet. Però les atrocitats de l’Orde del Temple

Solar no es van aturar aquí, i entre el 23 de desembre de 1995 i el 15 de gener de 1998,

quaranta-nou membres van ser assassinats o cremats a Suïssa i Vercors (prop de Lyon);

molts d’ells eren menors d’edat als quals havien drogat. Com que es tracta d’una secta,

van haver casos de suïcidis col·lectius. La policia, el 1990, en va frustrar un en el qual

participaren prop de cent persones, tot plegat en favor d’unes creences que, des d’un punt

de vista lògic, són delirants.

Molts dels membres de la secta van anar a viure a Tenerife, ja que el líder de l’orde, Lluc

Jouret, hi vivia des de feia temps. Des del 2001, els supervivents que van quedar a

Tenerife es traslladaren a Vera, Almeria, on encara perduren i segueixen amb les seves

activitats.

!!!!!!!!!!!!!!

�43


!Orde Sobirà i Militar del Temple de Jerusalem !Com ja he dit no hi ha proves clares de l’herència autèntica i lícita

de l’Orde del Temple. Però en aquest cas, la història real es

confón amb el rumors i és difícil determinar la descendència

autèntica d’aquesta organització. Els textos històrics diuen

que, després

de cremar a Jacques de Molay a França, es va trobar una

carta seva on, entre laments, confessions i declaracions, parla

de la possible continuació de l’Orde. Al manuscrit, es menciona una

persona que faria renéixer els Templers: Joan Marc “Larmenius”,

afiliat a l’Orde i comandador a Jerusalem.

Molts historiadors rebutgen l’autenticitat de la carta de Molay, però és a partir d’ell que

comencen els rumors sobre la continuïtat de l’Orde. I aquí és on entra en escena l’Orde

Sobirà i Militar del Temple de Jerusalem. Segons aquesta organització després de

l’execució de Jacques de Molay, van procedir tres etapes de vigència de l’Orde:

!• Període Larmenius 1314 - 1681

• Període Post-Larmenius 1705 - 1840

• Període de Regència 1840 - 1935

!!Ideals !Els principis o ideals de l’OSMTJ són molt semblants als que va imposar l’Orde del

Temple en el seu temps. Els seus membres lluitaven per establir una civilització dedicada

a la glòria de Déu. La idea que Déu té un propòsit per a cada un de nosaltres implica les

bases històriques d’aquest orde:

!• Lluitar contra el materialisme, la impietat i la tirania

• Defensar la santedat dels individus

• Afirmar la base espiritual de la humanitat

!!

�44

Emblema de l’OSMTJ


!És la obligació de tots els membres de l’orde acceptar, com a úniques i irrefutables,

aquestes tres bases, així com preparar-se per als reptes que això suposa.

Els objectius de l’OMSTJ segueixen sent els mateixos que quan es va crear l’Orde dels

Templers, és clar que les circumstàncies han canviat. En la actualitat, l’orde assegura la

preservació de la humanitat amb tots els errors que porta amb ella i intenta restablir els

valors d’una ètica cristiana.

Pera aquesta organització, tots i cada un dels éssers humans són iguals davant l’ull de

Déu, no tenen en compte ètnies o sexes i, per aquest motiu, tothom té el dret a fomentar

el seu desenvolupament espiritual com també optar a les mateixes oportunitats.

L’Orde s’ocupa de mantenir la justícia natural i els drets de l’Home. Dóna suport a la

descentralització de l’estat per tal que els pobles i les nacions puguin governar-se elles

soles, depenent de la seva pròpia economia. També accepta la llibertat d’expressió, de

consciència i de religió. L’Orde considera l’educació com a un factor molt important en la

transmissió i successió dels ideals cristians i del mateix OSMTJ.

Un dels aspectes importants és que l’OSMTJ mai s’introduïrà en temes sectaris ja que es

vol total transparència dels seus actes reformadors de la societat, per tal que la gent els

entengui, els accepti i els promogui.

!Codi de conducta !L’Orde Sobirà i Militar del Temple de Jerusalem té un seguit de normes que han de

complir tots els seus membres. Amb aquest codi es pretén establir ordre, dedicació i

obediència. El codi de conducte és el següent:

!Los que son soldados del Temple son soldados de Dios. Como tales deben siempre andar con Dios y ser más que simples mortales. Deben conducirse con humildad y ser los más honorables, los más nobles, los más corteses, los más honestos y los más caballerosos. El templario debe servir a la Orden y no esperar ser servido por ella. Que lo que colabore lo haga en servicio de Dios y no debe esperar recompensa salvo el saber que con ello honra a la Orden por su devoción. !El templario no debe causar a ninguna criatura herida o daño, sea esta una criatura humana u otra, sea por ganancia, placer o vanidad. Al contrario, el templario debe intentar llevar la justicia a todos aquellos que no la reciben porque todos son hijos de Dios y a todos ha concedido Dios el don de la vida. !Ante todos los seres el templario debe demostrar caballerosidad, cortesía y honestidad, teniendo presente que son testigos de Dios. !!

�45


!Un templario debe vivir cada día como un crítico del día anterior, de esta manera cada nuevo amanecer será un paso hacia una mayor nobleza. !Ningún templario deberá ofender de forma alguna a una persona u otro ser. Para todos el templario debe ser un ejemplo de caballerosidad. !Ninguna mujer deberá temer nada de un templario, ni de sus palabras ni de sus acciones. Ningún niño deberá padecer tampoco ese temor. Ningún hombre, no importa cuan rudo sea, deberá temer a un templario. !Donde hay debilidad allí el templario debe llevar su fuerza. Donde no hay voz allí el templario debe llevar la suya. Donde están los más pobres allí el templario debe distribuir su generosidad. !Un soldado del temple no puede estar esclavizado por creencias sectarias u opiniones estrechas. Dios es la verdad y sin Dios no hay verdad. El templario debe siempre buscar la verdad porque en la verdad está Dios. !!Jamás un templario debe deshonrar a otro, porque dicha conducta le deshonrará a él y llevará descrédito a la Orden. !En su conducta el templario: !• No debe ser brutal. • No debe emborracharse en forma ofensiva. • No debe ser ni inmoral ni amoral. • No debe ser cobarde ni bestial. • No debe mentir ni tener intenciones maliciosas. • No debe buscar posiciones de engrandecimiento dentro de la Orden. Se contentará con

aquellos puestos que le sean encomendados para mejor servirla. • No debe juzgar a nadie dentro o fuera de la Orden por sus posesiones o su posición social.

Antes al contrario debe juzgar por el carácter y la bondad o falta de ellos. • Debe expresar verdadero sometimiento a los principios del Temple y obediencia a sus oficiales

en todas las cosas de la Orden, en tanto entienda que sean verdaderos templarios y merezcan dicha obediencia.

• Debe ser un verdadero patriota hacia la tierra que Dios le ha dado. • No debe cazar a ninguna criatura ni por vanidad ni por deporte. • No debe matar a ninguna criatura salvo para alimentarse o en defensa propia. • Debe mantenerse firme y veraz en las justas causas de Dios. • No tomará actitud ofensiva contra ningún hombre por la forma en que se dirige a Dios, aunque

esta sea diferente o extraña. Antes al contrario el templario deberá intentar entender como otros se acercan a Dios.

• Debe siempre ser consciente de que es un soldado del Temple y tratar siempre que sus obras sean un ejemplo para los demás !!!!!!!!

�46


!Divisió territorial !L’OSMTJ es constitueix per priorats autònoms repartits per tot el món. El Gran Priorat

d’Espanya, pertanyent a l’OMSTJ, està condicionat per la legislació espanyola i inscrit en

el Ministerio de Interior. Això vol dir que el Priorat ha de deixar constància dels seus

moviments econòmics (cal dir que aquesta és una organització sense ànim de lucre) i

jurídics, com per exemple l’elecció de nous oficials o la reforma dels estatuts.

L’acompliment de les lleis és obligatori per a tots els priorats, sempre seguint les del país

on es trobin.

!Estructura orgànica !Depenent del nombre d’integrants en un grup de membres de l’Orde, poden rebre

diferents noms:

!Tercia: grup bàsic format per un mínim de tres membres que es troben dins d’una mateixa

regió. Aquesta, dóna nom a la tercia.

!Encomenda: grup format per un mínim de nou membres en una àrea força extensa

(províncies) la qual dóna nom a l’encomenda. El grup ha d’incloure com a mínim cinc

Cavallers o Dames i un Comanador

!Bailia: unió de tres o més Encomendes dins d’una mateixa Comunitat Autònoma. La

Bailia, passa a ser l’òrgan jurídic que fa d’intermediari amb el Gran Priorat.

!!!!!!!!!!

�47


!L’organigrama !Com tots els ordes i organitzacions, l’OMSTJ està constituïda per diferents categories en

les quals es pot medrar.

!

!

!

!

!!!!

!!

!

!!!

!�48

Dirigent d’Encomenda.!Escollit pel Consell Prioral

Membres en procés de convertir-se en cavallers o

dames de profés

Major de 18 anys interessat en ingressar però que no compleix els

requisits necessaris

Càrrec intermedi amb honors

Menor de 18 anys interessat en ingressar

Membre del Consell Prioral, encarregat dels aspectes

jurídics i administratius de l’orde

Cavaller o Dama de profés

Cavaller o Dama de capítol

Sergent novici/a

Escuder postulant

Gran Oficial

Comanador/a

PriorMàxim càrrec. Escollit

pel consell Prioral


!Conclusió!

!Després de tot el que he vist durant la meva investigació, m’he donat compte del que pot arribar a fer una simple creença, per més inverosímil que sembli. I quan dic creença no em refereixo només a la religió, sinó també a l’ímpetu i necessitat de l’Home per tenir més. Més territori, més riqueses, més poder, per després amagar la veritat, la més pura ambició, darrera d’un vel d’honor i de obvietat. !Per què els Templers mataven sense pietat els musulmans? Per protegir Jerusalem d’una invasió injusta? Potser al principi sí. Però no creus que després es va convertir en un sense sentit? Vull dir, l’Orde va perdre moltes més batalles de les que va guanyar, no hagués estat més fàcil deixar estar Terra Santa en mans del poble a qui li pertany en comptes de provocar dos-cents anys de guerra gairebé absurda? És clar que aquells eren temps de d’idees més simples (tu em treus el que jo vull, doncs jo et mato) condicionades per una forta moral cristiana. I és aquesta mateixa moral la que justificava tot el que passava i la que provocava un sentiment de “feina ben feta” en tots i cada un dels cavallers mentre empalaven un infidel. “Infidel”, això vol dir que un musulmà, que també creu en Déu, mor sense conèixer la versió correcta de la vida, és a dir, la versió d'aquell qui el mata. !En aquella època, qui tenia la raó era qui blandia l’espasa. Els cristians creien, per aquest motiu, que tot el món havia de pensar com un cristià perquè les seves creences eren nobles, pures i justes. Per altra banda, com he comentat durant el treball, l’Orde, tot i ser cristià, s'endinsava en terrenys més aviat poc cristians: l’adoració a dimonis i la recerca de poders màgics, s’allunyen força del que entenem per cristianisme, com també s’allunya del que entenem per alliberar Jerusalem. !Podem arribar a la conclusió, doncs, que l’Orde del Temple no es regia estrictament pel cristianisme, tampoc volia alliberar Terra Santa ni tampoc volia matar musulmans. Els interessos de l’Orde, pel que he vist, es redueixen al simple coneixement. Els cavallers volien aprendre tots els secrets del nostre món i, probablement, d’altres móns que ni tan sols sabem que existeixen. I aquest afany de saber, de possessió de coses noves que !ningú no coneix, és el que ens ha deixat una història tan apassionant i uns vestigis tan plens de saviesa com ho estaven els autèntics cavallers.!!!

�49


!Bibliografia!!http://www.historialuniversal.com/2010/07/novena-cruzada-cristiana.html!!http://es.wikipedia.org/wiki/Caballeros_templarios!!Jesús Mestre i Godes, “Els Templers: Alba i crepuscle dels cavallers” (fragment)!!http://fernando2009.wordpress.com/2009/06/16/el-templo-de-salomon-y-los-templarios/!!http://lostemplariosysuepoca.wordpress.com/category/monumentos-templarios/!!http://www.tourisme-aveyron.com/fr/decouvrir/incontournables/cites-templieres.php!!http://www.goisrael.es/Tourism_Spa/Tourist%20Information/Discover%20Israel/Cities/Paginas/Acre.aspx$http://www.revistaiberica.com/san-juan-de-acre-la-ciudad-de-los-antiguos-templarios/$!http://www.historialuniversal.com/2010/06/cruzada-de-los-ninos.html$!http://www.saber.es/web/biblioteca/libros/bierzo-magico/html/t08.htm !http://historiasdeltemple.blogspot.com.es/2009/01/encontraron-los-templarios-el-arca-de.html !http://www.monografias.com/trabajos/srbembibre/srbembibre.shtml !http://www.hislibris.com/trilogia-de-las-cruzadas-jan-guillou/ http://es.wikipedia.org/wiki/Arn_Magnusson !http://lostemplariosysuepoca.wordpress.com/category/cine-cruzadas-y-templarios/page/2/ !joc original “Assassin’s Creed” !http://en.wikipedia.org/wiki/Knights_of_the_Temple:_Infernal_Crusade !http://es.wikipedia.org/wiki/The_First_Templar !http://es.wikipedia.org/wiki/Caballeros_templarios !http://es.wikipedia.org/wiki/Orden_del_Templo_Solar http://matase.wordpress.com/2009/12/25/la-orden-del-templo-solar/ !http://www.osmtj.org/index.html

�50


�51

l'ordre del temple i el seu llegat

Documents