inventari patrimoni cultural de sitgespatrimonicultural.diba.cat/uploads/08270/memoria.pdf ·...

20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 Pgina 2

Inventari Patrimoni Cultural de Sitges Memria tcnica Redacci Veclus SL:Nria Nolasco Ajuntament de Sitges

Agost 2008

reyesbtSello

SITGES: INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL

MEMRIA DE LA RECERCA I DOCUMENTACI Autor: Nria Nolasco Juliol de 2007 Oficina de Patrimoni Cultural. Diputaci de Barcelona

Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci

Sumari

INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL DEL MUNICIPI DE SITGES.

MEMRIA DE LA RECERCA I DOCUMENTACI

1. PRESENTACI .......................................................................................pg. 1

2. OBJECTIUS DE LINVENTARI ....................................................................pg. 3

3. METODOLOGIA

3.1. La fitxa dinventari de lOPC de la Diputaci de Barcelona

i els criteris de selecci aplicats en el cas del municipi de Sitges.......... pg. 4

3.1.1. Descripci de la fitxa dinventari de lOPC ............................... pg. 4

3.1.2. Criteris de selecci dels elements inventaris en el municipi

de Sitges ................................................................................ pg. 6

3.2. Les fases del treball ..................................................................... pg. 9

3.2.1. Fase 1: Recopilaci prvia de dades ................................. pg. 10

3.2.2. Fase 2: Treball de camp ................................................. pg. 11

3.2.3. Fase 3: Treball de gabinet .............................................. pg. 12

3.3. Fonts consultades ........................................................................ pg. 13

3.3.1. Arxius i biblioteques ....................................................... pg. 14

3.3.2. Altres inventaris ............................................................ pg. 14

3.3.3. Informaci oral ............................................................. pg. 14

3.3.4. Bibliografia ................................................................... pg. 15

3.3.5. Cartografia ................................................................... pg. 17


Sumari 4. MARC DINTERVENCI GENERAL

4.1. Marc geogrfic i medi fsic .......................................................... pg. 18

4.1.1. Estructura territorial i relleu .............................................. pg. 18

4.1.2. El clima .......................................................................... pg. 21

4.1.3. La flora i la fauna ............................................................. pg. 22

4.1.4. Lefecte dels incendis ........................................................ pg. 25

4.1.5. El Parc Natural de Garraf ................................................... pg. 25

4.2. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions ........................ pg. 27

4.2.1. El municipi de Sitges ......................................................... pg. 27

4.2.2. La urbanitzaci de la costa ................................................. pg. 29

4.2.3. Evoluci de lestructura urbana de Sitges ............................. pg. 30

o Els orgens ........................................................................... pg. 30

o Els eixamples del segle XIX .................................................... pg. 32

o Les primeres urbanitzacions del segle XX ................................. pg. 33

o Lexpansi turstica i urbanstica de la segona meitat del segle XX pg. 33

o Les transformacions urbanstics de les dues darreres dcades...... pg. 34

o Quadre sinptic de levoluci urbanstica de Sitges ..................... pg. 36

4.2.4. El poblament de Sitges ........................................................... pg. 38

o La distribuci de la poblaci ................................................... pg. 38

o Levoluci de la poblaci ........................................................ pg. 39

o Taula devoluci de la poblaci de Sitges ................................. pg. 40

4.2.5. Leconomia .......................................................................... pg. 41

4.2.6. Les comunicacions ................................................................ pg. 43

4.3. El marc histric ........................................................................... pg. 45

o Tradici historiogrfica i arqueolgica a Sitges ............................ pg. 45


Sumari

o Levoluci histrica de Sitges .................................................... pg. 46

o El mar, el comer, la vinya i el turisme ...................................... pg. 52

o Sitges i el modernisme ............................................................ pg. 56

o Breus apunts sobre la histria de Garraf .................................... pg. 58

4.4. Toponmia ................................................................................... pg. 63

4.5. Lescut de Sitges .......................................................................... pg. 70

4.6. Mapa de Sitges amb els principals sectors urbanitzats......................... pg. 72

5. MARC DINTERVENCI PATRIMONIAL

5.1. Lestructura del patrimoni de Sitges. Valoraci, descripci

general i elements destacables ....................................................... pg. 73

5.2. Lestat legal del patrimoni cultural de Sitges ..................................... pg. 102

5.2.1. Normatives generals ............................................................ pg. 102

5.2.2. Categories de protecci ........................................................ pg. 105

5.2.3. Elements del patrimoni de Sitges protegits

per les normatives generals .................................................. pg. 107

5.2.4. Elements del patrimoni de Sitges protegits

per la normativa local .......................................................... pg. 108

5.2.5. Altres nivells de protecci ..................................................... pg. 109

5.3. Els equipaments i les activitats patrimonials ..................................... pg. 111

5.3.1. Els equipaments ................................................................. pg. 111

5.3.2. Les activitats ...................................................................... pg. 118

5.3.3. El parc natural del Garraf ..................................................... pg. 124

5.4. Anlisi de la informaci recollida a les fitxes ..................................... pg. 127


Sumari 6. EL PATRIMONI DE SITGES

6.1. Elements fitxats ............................................................................ pg. 135

6.1.1. Llistat per numeraci ........................................................ pg. 135

6.1.2. Llistat per tipologies ......................................................... pg. 160

6.1.3. Llistat per denominaci .................................................... pg. 185

6.2. Elements no fitxats. Llistats annexos ............................................... pg. 210

7. BIBLIOGRAFIA ........................................................................................... pg. 213


Presentaci

1-PRESENTACI

El present inventari consta dun conjunt de fitxes (816 en total) que

recullen els elements ms significatius del patrimoni cultural del municipi de

Sitges. Aquesta compilaci ha estat realitzada a sollicitud de lAjuntament

daquesta poblaci i ha comptat amb el suport i el finanament de lOficina

de Patrimoni Cultural de la Diputaci de Barcelona. Les bases per a la seva

realitzaci van ser acordades en el conveni subscrit per ambdues

administracions, en el marc del programa dInventaris del Patrimoni Local

que gestiona lOPC de la Diputaci de Barcelona.

La realitzaci de linventari ha estat portada a terme per lempresa

Veclus s.l., essent els coordinadors de lequip de treball els historiadors

Francesc Caball i Reinald Gonzlez i les responsables de la seva elaboraci

les historiadores Conxi Rodrguez, Laia Massansalvador, Nria Nolasco i Sara

Simon. El treball ha comptat en tot moment amb la collaboraci de

lAjuntament de Sitges i de les diferents regidories implicades en la gesti de

lextens patrimoni del municipi, aix com amb les aportacions de nombroses

persones vinculades a diferents institucions.

Les tasques de linventari es van iniciar al mes de febrer de 2006, amb

la recopilaci de les dades necessries per a generar el llistat delements a

fitxar. Posteriorment, la fase de recollida de dades es va dur a terme entre

els mesos dabril i juny daquell mateix any. Lelaboraci de les fitxes sha

prolongat fins al mes de mar de 2007. A principis dabril va iniciar-se ja la

redacci de la present memria.

1 1


Presentaci

Els autors volen agrair la seva collaboraci a les segents persones i

institucions: Francesc Busom, Elisenda Casanovas, Marta Cavall, Xavier

Garcia Marqus, Josep Emili Hernndez-Cros, Jordi Fust, Ramon Fust,

Anna Llanes, Frederic Malagelada Benaprs, Maria Marsal, Alex Massalles,

Robert Mirabile, Xavier Miret, Mag Miret, Hilari Moreno, ngels Paella,

Angels Pars, Sofia Paricio, Josep Roig, Pere Ros, Maria Saborit, Toni Sella,

Jaume Torras i Gustavo Vivar. Pel que fa a les institucions, cal agrair lajuda

prestada per lrea de Coneixement i Recerca de la Direcci General de

Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, lArxiu Histric de Sitges, Jafra

Natura, el Centre dArqueologia Subaqtica de Catalunya, el Consorci del

Patrimoni de Sitges, la Direcci Territorial Occidental de la Generalitat de

Catalunya, la Federaci dEspeleologia de Catalunya, LEco de Sitges, la

Fundaci Natura -Protecci i Restauraci dels ecosistemes naturals- el Parc

Natural del Garraf, la Rectoria de lesglsia parroquial de Sitges, la Regidoria

de Territori i Medi Ambient de lAjuntament de Sitges, la Regidoria de Cultura

i Festes de lAjuntament de Sitges, la Regidoria dUrbanisme de lAjuntament

de Sitges, la Societat Recreativa El Retiro, El Casino Prado Suburense i el

Grup dEstudis Sitgetans.

2 2


Objectius de linventari

2-OBJECTIUS DE LINVENTARI

El principal objectiu de la realitzaci de lInventari del patrimoni

cultural de Sitges ha estat linters de lAjuntament del municipi per

disposar dun registre exhaustiu que inclogui tot el patrimoni daquesta

localitat, en el seu conjunt. Sens dubte ens trobem davant dun municipi

que a diferncia del que succeeix en altres indrets de la provncia de

Barcelona- compta amb una llarga tradici de gesti cultural. Tanmateix,

el fet que la seva riquesa patrimonial sigui tan extensa i heterognia, pot

dificultar la definici destratgies globals, sovint perjudicades per la gran

diversitat diniciatives concretes que duen a terme els diferents ens i

institucions gestors.

Salvada aquesta especificitat, els objectius del present inventari

sajusten estrictament a les Prescripcions Tcniques que regulen la

realitzaci dels inventaris de patrimoni local de l'Oficina de Patrimoni

Cultural de la Diputaci de Barcelona, dels quals en destaca "la recollida

exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural del municipi i la

seva valoraci. Val a dir, no obstant que, si b en molts municipis de

Barcelona, aquesta compilaci s el pas previ per a poder establir normes

de protecci i conservaci del patrimoni i planificar la seva rendibilitat

social, en el cas de Sitges la gesti cultural est ja molt avanada tal i

com veurem en el captol dedicat a lanlisi i diagnosi del patrimoni de

terme-. s per aquest motiu que aquest inventari no esdevindr una eina

bsica per al coneixement dels bns culturals sitgetans, ni per al foment

de la seva conservaci i difusi. Ser, ms aviat, un instrument que alhora

que actualitza lestat dels coneixements sobre limportant patrimoni de la

vila, permetr perfilar les estratgies que sestan portant a terme en la

seva gesti, tot detectant possibles errors, per tal de continuar vetllant

per laplicaci dels instruments legals que protegeixen el patrimoni

arquitectnic, arqueolgic i natural del municipi.

3 3


Metodologia emprada

3-METODOLOGIA EMPRADA

En aquest captol sexposar la metodologia que sha seguit en la

realitzaci de linventari i en lelaboraci de la present memria. Lapartat

sinicia amb una breu descripci de la fitxa de registre utilitzada,

concretament el model proporcionat per lOPC de la Diputaci de

Barcelona, que ja ha estat aplicat als inventaris daltres poblacions de la

provncia. En aquest mateix bloc sexpliquen els criteris de selecci amb

els que sha elaborat el llistat inicial delements a inventariar. Un segon

apartat exposa les diferents fases del treball realitzat i el seu

desenvolupament cronolgic, des de lelaboraci del mencionat llistat fins

a la redacci de linforme final. Finalment, es dedica un darrer bloc a

donar a conixer les fonts i arxius consultats durant la recerca efectuada.

3.1. La fitxa dinventari de lOPC de la Diputaci de Barcelona

i els criteris de selecci aplicats en el cas del municipi de Sitges

3.1.1. Descripci de la fitxa dinventari de lOPC

Tal i com sha dit anteriorment, la fitxa emprada per a realitzar

lInventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges ha estat

dissenyada per lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputaci de Barcelona

i constitueix un model de referncia aplicat en el conjunt dinventaris que

promou aquesta instituci. De fet, la fitxa es gestiona mitjanant la base

de dades Microsoft Office Acces, a travs duna aplicaci que ha estat

igualment dissenyada pe lOPC, on linventari rep el tractament final per

tal dassolir el format final de consulta.

Pel que fa al contingut de la fitxa cal destacar la seva gran

versatilitat i la variabilitat dels seus camps; no debades, s tracta dun

4 4


Metodologia emprada

instrument til per a registrar informaci relativa a categories de

patrimoni diverses i fora complexes. En general, existeixen alguns camps

obligatoris, altres sn tancats -i disposen duna llista desplegable amb les

opcions definides per lOPC- i tamb hi figuren camps illimitats on lautor

de la fitxa pot redactar el contingut a la seva convenincia.

Els elements fitxats poden classificar-se en cinc mbits generals,

que sn els segents: patrimoni immoble, moble, documental, immaterial

i natural. Dintre de cada mbit pot establir-se un ampli ventall de

tipologies (18 en total), cadascuna de les quals es correspon amb un codi

identificatiu. Daquesta manera, la fitxa permet determinar si lelement

inventariat s un conjunt arquitectnic, un objecte, un fons bibliogrfic,

una tradici oral o un espcimen botnic singular, per citar-ne alguns

exemples.

Lgicament cada element fitxat s correspon a un nmero de fitxa i

disposa duna denominaci especfica. Tamb sespecifica la seva ubicaci

i si la propietat s pblica o privada. En el primer cas, es tamb obligatori

consignar lorganisme o entitat a qui pertany i la seva adrea. En el nostre

cas, sha desestimat incloure el nom i ladrea dels propietaris privats

donada la complexitat dobtenir aquestes dades en un gran municipi, com

s Sitges; cal tenir present que molts edificis inventariats presenten

divisi horitzontal de la propietat, etctera. Si lelement ho requereix, la

fitxa disposa dun camp on fer constar el seu s actual.

La part central de la fitxa consta dun camp illimitat destinat a

redactar la descripci de lelement inventariat, fent referncia a les seves

principals caracterstiques. Aquesta informaci es veu complementada per

un seguit de demandes relatives a lestat de conservaci de lelement, al

seu autor, any i segle de realitzaci i, si sescau, a lestil o poca al que

aquest es pot adscriure.

5 5


Metodologia emprada

Un altre grup de camps permeten ampliar la informaci relativa a la

ubicaci de lelement, com ara el seu emplaament, les coordenades UTM,

lalada a la que se situa i una valoraci tancada del seu accs. Existeix

tamb un espai on consignar el nmero daltres fitxes associades amb

lelement inventariat.

De la mateixa manera, sha destinat un camp de text per a collocar

dades referents a la histria de lelement fitxat i un altre a la bibliografia

de referncia consultada. La fitxa disposa tamb dun espai on fer constar,

si sescau, el nmero dinventari que correspon a lelement en els diversos

inventaris de patrimoni realitzats per la Generalitat de Catalunya.

s obligatori fer constar el tipus de protecci de qu gaudeix

lelement, que ser inexistent en el cas que no hi hagi cap normativa

legal que vetlli per la seva preservaci; en cas contrari, cal especifica el

text jurdic de referncia.

Lapartat final de la fitxa destina diversos camps al nom de lautor

de la fitxa i a les dates dobertura del registre i de modificacions

posteriors; la fitxa clou amb els espais corresponents al mapa de situaci

de lelement (un punt, una zona o un itinerari) i amb les fotografies que

sadjunten.

3.1.2. Criteris de selecci dels elements inventaris en el municipi de

Sitges

En general, shan incls a linventari tots aquells elements

patrimonials que ja estan contemplats en altres inventaris, principalment

en els que ha realitzat la Generalitat de Catalunya. Aquest s el cas de

bona part del patrimoni immobiliari sitget, especialment dun notable

6 6


Metodologia emprada

conjunt dedificis (aproximadament un centenar) situats en el nucli urb

de la vila, que destaquen per la seva entitat arquitectnica i per la seva

significaci histrica; aquesta situaci afecta tamb a bona part del

patrimoni moble inventariat i als jaciments arqueolgics situats en el

terme del municipi. De la mateixa manera, shan fitxat tots els edificis i

conjunts arquitectnics que figuren al Pla dOrdenaci Urbanstica

Municipal (POUM) i al Pla Especial de Protecci del Patrimoni Arquitectnic

i Catleg del Municipi de Sitges.

Seguint la lnia dincloure en linventari aquells elements que

sintegren en altres relacions patrimonials, encara que de categoria

inferior a les realitzades per la Generalitat de Catalunya, tamb shan

fitxat tots els espcimens o conjunts botnics inclosos al Catleg dArbres

Singulars dmbit Pblic del terme municipal de Sitges, recentment

redactat per la Regidoria de Territori i Medi Ambient de lAjuntament de

Sitges. De la mateixa manera shan inventariat bona part de les barraques

de vinya que figuren a la publicaci Barraques de pedra seca de Sitges i

del Garraf, editada pel mateix Ajuntament de Sitges lany 2003 i de les

coves i avencs que hi consten en lInventari Espeleolgic de Catalunya

realitzat per la Federaci Catalana dEspeleologia lany 1993.

Pel que fa al patrimoni immoble cal, per, fer constar algunes

anomalies detectades. En alguns casos el grau de protecci que atorgava

la normativa municipal del POUM a certs edificis no ha estat respectat i

aquests han estat enderrocats i substituts per noves construccions; en

aquests casos els edificis han estat eliminats de linventari i sinclouen en

els llistat annexos a la memria. Sinclouen tamb en aquesta relaci

aquells edificis que, malgrat estar protegits pel POUM i trobar-se en bon

estat de conservaci, no presenten una entitat arquitectnica, artstica o

histrica que justifiqui la seva catalogaci.

7 7


Metodologia emprada

En contraposici, sha de fer constar que alguns edificis que s

conserven un carcter patrimonial que podria justificar la seva

preservaci, es troben certament desprotegits per la normativa municipal

que, malgrat inclourels en el seu catleg, els considera enderrocables.

Altres elements inventariats pertanyen als cinc mbits previstos per

linventari i corresponen a tipologies molt diverses. Podem citar-ne, entre

daltres, els diferents museus i arxius de la localitat, els jaciments

subaqutics i els elements ms destacats del seu patrimoni civil i

industrial.

Especialment ric s el patrimoni immaterial del municipi, que inclou

mostres de la seva gastronomia (el xat- n 248, el vi de la malvasia- n

652; larrs a la sitgetana- n 660; les escumes- n668 i els monflons- n

669), diverses llegendes (associades a les coves de Sitges- n 573; a la

malvasia- n 581; a la verge del Vinyet- n 659; i a les costes del Garraf-

n 692), els balls tradicionals (ball de diables- n 633; la moixiganga- n

644; ball de bastons- n 663) els aplecs (del Vinyet- n 651; de Sant

Sebasti- n 653; de lermita de Grcia- n 654; de la Santssima Trinitat-

n 656; i de Campdsens- n 657) i les festes (Carnestoltes- n 645; la

Festa Major- n 646; la Festa del Corpus- n 647; lExposici Nacional de

Clavells- n 648; i la Festa Major Petita- n 649).

Un darrer grup delements fitxats de gran significaci s el que

conforma lestens patrimoni natural del municipi de Sitges, en el que

destaca, lgicament, el Parc Natural del Garraf (n 670), la zona marina

(n 672), els penya-segats de les Costes (n 689), diverses rieres (la de

Ribes- n 671; la dAiguadol- n 681; i la de Vallbona- n 682), la font de

Montseva (n 675), les dolines de Campgrs (n 684), les dunes de Les

Botigues (n 690); les colnies submarines de gorgnies i posidnies (n

62 i n 131) i un conjunt notable de coves i avencs.

8 8


Metodologia emprada

En els annexos adjunts a la memria figuren els llistats delements

patrimonials no fitxats o eliminats del llistat inicial per diferents motius.

Concretament sinclouen els llistats segents:

Llistat dedificis inclosos en el POUM que han desaparegut

Barraques de vinya desaparegudes

Bnquers de la Guerra Civil, desapareguts o sense accs

Escultures pbliques dentitat artstica menor

Llegendes poc o escassament documentades

3.2. Les fases del treball

Linventari del patrimoni cultural del municipi de Sitges sha

desenvolupat en tres fases, que apareixen detallades a continuaci:

Fase 1: Recopilaci prvia de dades, bsicament a partir de la

bibliografia existent, i definici del llistat delements a fitxar.

Fase 2: Realitzaci del treball de camp, basat en la localitzaci i

visita a cadascun dels elements del llistat, recollida de dades

(documentals, orals, etctera) i registre fotogrfic per a la posterior

elaboraci de les fitxes.

Fase 3: Treball de gabinet en el que shan contrastat les dades

proporcionades pel treball de camp amb la documentaci existent;

introducci de la informaci a la base de dades i redacci de la

memria final.

Cronolgicament, cadascuna de les fases mencionades sha

desenvolupat en les segents etapes:

9 9


Metodologia emprada

3.2.1. Recopilaci prvia de dades (Fase 1)

a) Buidat bibliogrfic i consulta de documentaci oficial de diversa

ndole, com ara el Registro General de Bienes de Inters Cultural i el

Inventario General de Bienes Muebles y Immuebles del Ministerio de

Cultura, lInventari de Patrimoni Arquitectnic i lInventari de Bns Mobles

i la Carta Arqueolgica de la Generalitat de Catalunya.

Altre tipus de documentaci consultada, ha estat proporcionada pel

propi Ajuntament de Sitges i per les seves diferents regidories, com ara el

Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal, el Pla Especial de Protecci del

Patrimoni Arquitectnic i Catleg del Municipi de Sitges i el Catleg

dArbres Singulars dmbit Pblic del terme municipal de Sitges (en vies

daprovaci).

El buidatge de la bibliografia existent es va realitzar a la Biblioteca

de Catalunya, a lArxiu Histric de la Ciutat de Barcelona, al Centre

Excursionista de Catalunya, a la Biblioteca Popular Santiago Rusiol de

Sitges, a l'Arxiu Municipal de Sitges i a la Biblioteca-Museu Vctor Balaguer

de Vilanova i la Geltr.

b) Definici del llistat de possibles elements inventariables.

Lelaboraci daquesta relaci que es va consensuar amb els membres de

lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputaci de Barcelona i amb els

membres del consistori de Sitges.

Malgrat la necessitat de disposar duna llista definida sobre la qual

desenvolupar el treball de camp, aquesta relaci no es va considerar

definitivament tancada fins que no shavia finalitzat la segona fase de

linventari, ja que durant aquesta shan identificat nous elements

10 10


Metodologia emprada

inventariables, alhora que daltres shan eliminat per diferents raons que

explicarem ms endavant.

c) Definici de lestratgia a seguir en el desenvolupament del

treball de camp prpiament dit. Es va proposar una realitzaci daquesta

fase en dues etapes diferenciades, la primera de les quals es

desenvoluparia en el nucli urb de Sitges, on es localitzaven bona part

dels elements a inventariar (bsicament pertanyents a limportant

patrimoni arquitectnic i cultural del municipi). Una segona etapa es

centraria en la localitzaci i inspecci dels elements patrimonials situats

fora del nucli urb, bsicament larquitectura rural, els jaciments

arqueolgics, els elements naturals i les barraques de vinya.

d) Es van intentar establir (no sempre amb xit) els primers contactes

amb les persones que podien proporcionar informaci til per a la

realitzaci de linventari, com ara tcnics de les diferents regidories

municipals i altres institucions, responsables dentitats culturals, erudits

locals, propietaris de masies, dedificis i de fons documentals diversos i

amb el rector de la parrquia, entre daltres.

3.2.2 Treball de camp (Fase 2)

a) El treball de camp prpiament dit es va desenvolupar entre els

mesos dabril i juny de 2006. Cada jornada es preparava anticipadament,

amb un estudi previ de la cartografia de la zona, per tal de conixer amb

la mxima exactitud possible la ubicaci dels elements a inventariar;

tamb sintentava valorar amb ajuda de la toponmia- la possibilitat de

localitzar altres elements no fitxats en les immediacions del sector a

visitar.

11 11


Metodologia emprada

b) La recollida de dades, es basava lgicament en la localitzaci i la

inspecci de cadascun dels element inclosos al llistat prviament elaborat.

La tasca ms important era lobservaci directa dels elements, per tal de

realitzar posteriorment una descripci el ms acurada possible. En

aquesta etapa shan incorporat puntualment les aportacions

proporcionades pels diferents collaboradors. Pel que fa a les masies, en la

majoria dels casos no ha estat possible accedir als seus interiors, donada

labsncia dels propietaris que tan sols les habiten ocasionalment.

c) Igualment es va portar a terme el registre fotogrfic dels elements

inventariats.

3.2.3. Treball de gabinet (Fase 3)

a) El treball de gabinet sha centrat en la realitzaci de les fitxes dels

elements inventariats. Aquesta tasca sanava desenvolupant de manera

parallela al treball de camp, fet que ha perms detectar errors i

mancances en la recollida de dades que, tal vegada, podien comportar

una segona visita a lelement fixat. Al mateix temps sanava actualitzant

el llistat inicial, a mida que sidentificaven nous elements inventariables o

b es desestimava la realitzaci dalgunes fitxes per diferents motius.

b) Les dades proporcionades per lobservaci directa i per laportaci

puntual dels collaboradors es contrastaven i ampliaven amb la

historiografia existent; tamb es complementaven amb altres inventaris,

fet que permetia corregir alguns errors i mancances.

c) Shan elaborat diferents llistat delements "no fitxats" que sadjunten

a la present memria i que inclouen elements seriats i repetitius, i daltres

que no presenten suficient entitat patrimonial com per a ser inclosos en

linventari.

12 12


Metodologia emprada

d) Una altra etapa important daquesta fase ha estat la recopilaci de

les diferents informacions sollicitades per la fitxa model, lobtenci de les

quals no depenia estrictament de la realitzaci del treball de camp

(relacions existents entre els elements fitxats, coordenades UTM,

legislaci de protecci, etctera).

e) Un cop finalitzada la introducci de les informacions pertinents en la

base de dades, es va procedir a lassociaci del material fotogrfic referent

a cada fitxa i, en alguns casos, dels plnols topogrfics dubicaci dels

elements.

f) Desprs de la revisi definitiva del conjunt de fitxes realitzades es va

abordar la darrera etapa del treball de gabinet que va consistir en la

redacci de la present memria.

3.3. Fonts consultades

Per tal de portar a terme el present inventari, lequip de treball ha

consultat bona part de lestens fons bibliogrfic existent sobre el municipi

de Sitges, el seu patrimoni cultural i natural i, quan ha estat convenient,

sobre lentorn de la comarca del Garraf en la que se situa la localitat. De

la mateixa manera, ha estat bsica la consulta dels diferents arxius que

poden aportar informaci sobre lobjecte de linventari, bsicament

entitats pbliques ja que no ha estat possible accedir als fons privats que,

sens dubte, deuen existir en el municipi. Les fonts orals, tot i que

minoritries, tamb han estat tingudes en compte.

13 13


Metodologia emprada

3.3.1. Arxius i biblioteques AHCB- Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona

AHS- Arxiu Histric de Sitges

AMS- Arxiu Municipal de Sitges

APS- Arxiu Parroquial de Sitges

AUEC- Arxiu Centre Excursionista de Catalunya

BC- Fons bibliogrfic de la Biblioteca de Catalunya

BMVB- Biblioteca-Museu Vctor Balaguer, de Vilanova i la Geltr

BPSR- Biblioteca Popular Santiago Rusiol, de Sitges

3.3.2. Altres inventaris -Inventari del Patrimoni Arquitectnic i Moble de la Generalitat de

Catalunya (IPAC). Municipi de Sitges (1986-1987). 106 elements

consultats.

-Carta Arqueolgica del Garraf. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de

Catalunya. Sitges. (1984-2005). 38 elements consultats

- Inventario General de Bienes Muebles y Immuebles del Ministerio de

Cultura. Municipi de Sitges. 11 elements consultats.

3.3.3. Informaci oral

A continuaci es fa constar el llistat de persones que han proporcionat

informaci oral de diversa ndole. Prcticament tots els informadors van

aportar tamb fonts documentals i referncies bibliogrfiques que han

estat emprades en el desenvolupament del treball. Igualment, cal

destacar que en alguns casos la seva collaboraci ha requerit la

realitzaci de diverses visites in situ als indrets sobre els quals es

sollicitava informaci; en aquest sentit conv ressaltar la collaboraci de

14 14


Metodologia emprada

larqueleg territorial del Garraf, Mag Miret, i del tcnic de la Regidoria de

Territori i Medi Ambient de lAjuntament de Sitges, Xavier Garcia Marqus:

- Elisenda Casanovas. Tcnica del Consorci del Patrimoni de Sitges

- Xavier Garcia Marqus. Tcnic de la Regidoria de Territori i Medi

Ambient de lAjuntament de Sitges

- Josep Emili Hernndez-Cros, arquitecte

- Jordi Fust. Societat recreativa El Retiro

- Anna Llanes. Conservadora del Consorci del Patrimoni de Sitges

- Frederic Malagelada Benaprs. Historiador local

- Maria Marsal. Grup dEstudis Sitgetans

- Xavier Miret. Director de l Arxiu Histric de Sitges

- Mag Miret. rea de Coneixement i Recerca. Direcci General de

Patrimoni de la Generalitat de Catalunya

- ngels Paella. Tcnica de la Regidoria de Cultura i Festes de

lAjuntament de Sitges

- Toni Sella. Director del Consorci del Patrimoni de Sitges

- Jaume Torras. Regidor de Territori i Medi Ambient de lAjuntament

de Sitges

3.3.4. Bibliografia

El buidatge bibliogrfic realitzat per tal dobtenir la documentaci

necessria per a portar a terme el present inventari sha centrat en les

referncies existents en el Fons dHistria Local de la Diputaci de

Barcelona, en la Biblioteca de Catalunya (BC) en lArxiu Histric de la

Ciutat de Barcelona (AHCB), en lArxiu Histric de Sitges (AHS), en la

Biblioteca-Museu Vctor Balaguer de Vilanova i la Geltr (BMVB) i en la

Biblioteca Popular Santiago Rusiol de Sitges (BPSR).

Val a dir que el fons bibliogrfic existent sobre la vila de Sitges, la seva

histria i el seu patrimoni s inabastable, motiu pel qual el buidatge

15 15


Metodologia emprada

realitzat no ha pogut ser exhaustiu. Tanmateix, el present treball i

memria incorporen dades provinents de lestens fons consultat, que

apareix recollit al final de la present memria.

Pel que fa a les caracterstiques del fons bibliogrfic consultat, cal

assenyalar que, lgicament, aquest cobreix totes les temtiques

associades als diferents tipus de patrimonis inventariats (bsicament

larquitectnic i arqueolgic, el moble i documental i tamb el patrimoni

natural, etnolgic i folklric). El buidatge realitzat ha contemplat les obres

de la historiografia tradicional sobre la vila de Sitges, concretament el

tracta de J. Llopis Assaig Histric sobre la vila de Sitges de lany 1891 i

lobra de J. Soler i Castro Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme

municipal.

A banda dels mltiples llibres i obres consultats, conv destacar una

srie de publicacions peridiques que han estat fonamentals per a la

realitzaci de linventari. Aix, doncs, shan consultat diversos exemplars

del diari local LEco de Sitges, que recull lactualitat sitgetana des de lany

1886; altres publicacions de referncia han estat els Butlletins del Centre

dEstudis Sitgetans, la Miscellnia Penedesenca de lInstitut dEstudis

Penedesencs, els Quaderns de Patrimoni del Garraf que edita el Consell

Comarcal del Garraf, les actes i articles de les diferents Trobades

dEstudiosos del Garraf. De manera ms general cal destacar la revista

Empries, que publica habitualment interessants articles sobre el

patrimoni arqueolgic del municipi de Sitges; la revista Speleon,

important per les referncies que aporta sobre les coves i avencs

sitgetans; la Revista dArquitectura, bsica per a documentar el patrimoni

arquitectnic de la vila i la seva estensa producci modernista; i les

diferents Memries del Servei de Catalogaci de Monuments de la

Diputaci de Barcelona.

16 16


Metodologia emprada

3.3.5. Cartografia Per a l'anlisi del terme municipal s'ha utilitzat: - Guia cartogrfica del Garraf. La Morella-Montbau-Vallbona-Les Agulles-

Jafra-Erampruny-Sant Ramon-Gav-Castelldefels. Escala 1:25.000.

Editorial Alpina (1970)

- Mapa comarcal de Catalunya. Garraf. Escala 1: 50.000. Institut

Cartogrfic de Catalunya. Generalitat de Catalunya (2004)

- Mapa de localitzaci de les barraques de vinya de Sitges i del Garraf.

Escala 1:30.000. Extret del llibre Barraques de pedra seca de Sitges i del

Garraf (2003)

-www.icc.cat (Institut Cartogrfic de Catalunya-ICC)

o Mapes topogrfics del municipi de Sitges a les escales: 1:1.000,

1:5.000, 1:10.000, 1:25.000, 1:50.000 i 1:250.000

o Ortofotomapes del municipi de Sitges a les escales: 1:5.000 i

1:25.000

-www.geoportal-idec.net

o Mapes topogrfics del municipi de Sitges de lInstitut Cartogrfic de

Catalunya (ICC), a les escales: 1:1.000, 1:5.000, 1:50.000 i

1:250.000

o Ortofotomapes del municipi de Sitges de lInstitut Cartogrfic de

Catalunya (ICC) a les escales: 1:5.000 i 1:25.000

o Mapa topogrfic del Servicio Geogrfico del Ejrcito (SGE) a escala

1:100.000

-Planimetria del Pla Especial de Protecci del patrimoni arquitectnic i

catleg de Sitges. Escala 1:1.000 (1989).

17 17


Marc dintervenci general. El marc geogrfic i el medi fsic 4-MARC DINTERVENCI GENERAL

4.1. El MARC GEOGRFIC I EL MEDI FSIC

4.1.1. Estructura territorial i relleu

A nivell geogrfic, lestructura territorial del municipi s marcadament

abrupta i apareix recorreguda per gran nombre de petites valls o

fondalades, anomenades fondos, per les que transcorre laigua de les

torrenteres. La morfologia crstica del masss condiciona la hidrologia de la

zona. D'aquesta manera, la conca de drenatge ve definida per les aiges

superficials, prcticament nulles, i una xarxa hdrica subterrnia, entre les

quals destaca el curs de la Falconera, amb un recorregut de 600 metres de

longitud, una fondria sota el nivell del mar de 81 metres i un cabal mig de

l'ordre de 500 l/s, arribant als 200 l/s en perodes destiatge i als 10.000 l/s

en fortes avingudes. La seva sortida a lexterior es localitza, justament, al

peu del penya-segat de La Falconera. Es desconeix lorigen de les fonts

daquesta curs daigua, que tamb salimenta de la pluja que es va filtrant

per les simes del masss. Avui dia, existeix una important alarma provocada

per la contaminaci que li comporta lantic abocador de residus urbans del

Garraf.

Dest a oest els principals torrents i rieres que recorren el municipi de

Sitges sn els segents:

- Fondo de Vallbona (3,5 km de curs). Barranc que recull les aiges

caigudes entre la penya de Castellar, Camprgrs, el Pla de Querol i el

pic Martell. Les aiges desemboquen directament a la mar, a la platja

de la Covafumada.

18 18


Marc dintervenci general. El marc geogrfic i el medi fsic

- Torrent de la Ginesta (1,5 km de curs). Sinicia en la Serra dels Pins

(a 230 m daltitud) i desemboca a Cala Ginesta.

- Torrent de Garraf (3,5 km de curs). Sinicia a la Creueta dels Aragalls

(a 465 m daltitud); rep el Fondo de lInfern i el de les Coves i finalitza

a la platja de Garraf.

- Torrent de la Falconera (2,5 km de curs). Sinicia al Coster de la Fita

(a 326 m daltitud); rep el Fondo de la Jonquera i el de la Penya del

Boc i desemboca a la dreta de La Falconera.

- Riera de Vallcarca (5 km de curs). Molt important per la quantitat de

fondos escarpats a la zona dinfluncia que drena tota la part oriental

del terme de Sitges. La branca est de la conca de drenatge sinicia a

Vall-grassa (a 448 m daltitud), al Fondo del Tro, i passa per les

pedreres de ciment. La branca occidental sinicia a Puig Barral (a 238

m dlatitud), segueix el fondo de Vallaric fins als fondos del Mas

Quadrell, de Montseva i de Vallcarca, finalitzant a la Cala de

Vallcarca.

- Torrent dAiguadol (4,5 km de curs). Sinicia al Puig den Boronet i es

dirigeix cap al fondo de la Cova de Sant Lloren i el de Mas Alba.

- Torrent de la Bassa Rodona (1,5 km de curs). Sinicia al Soliu de

Prubelles (a 168 m daltitud) i es canalitza pel centre de la vila seguint

lAvinguda Vilafranca, la Plaa Espanya i el Passeig de la Ribera, fins a

la platja.

El relleu del municipi de Sitges est clarament condicionat pel masss del

Garraf, un gran bloc rocs reclinat en direcci NE-SO sud-oest. Es tracta dun

mosaic tectnic ple de fractures i dislocacions, que dificulten el coneixement

19 19


Marc dintervenci general. El marc geogrfic i el medi fsic de la seva estratigrafia geolgica. La morfologia de la zona est relacionada

amb les dues unitats estratigrfiques: el contacte jurssic-cretaci i la unitat

del Cretaci. Els materials geolgics del municipi de Sitges sn, en la seva

majoria, sediments marins de lera del Mesozoic dipositats a la fi del perode

Jurssic i linici del Cretaci.

Els materials ms antics sn les dolomies del Garraf, dedat compresa

entre la fi del Jurssic i inicis del Cretaci i pobres en contingut fossilfers.

Aquestes dolomies sn ben localitzades en el sector de llevant del municipi:

zona de Vallcarca, Port Ginesta i Ratpenat i per migjorn, en la zona del

Serra de la Costa.

La major part territori municipal afloren les calcries no diferenciades del

Cretaci inferior. s a dir, entre els 144,2 i els 121 milions danys.

En els relleus topogrficament ms alts de la conca de drenatge de la

riera de Vallcarca afloren les calcries bioclstiques amb rudites i orbitolines,

dedat Albi, s a dir, entre els 135 i els 127 milions danys. Es componen de

calcries grises amb intercalacions margoses, molt riques en restes fossils

daiges salabroses i margues grises-grogenques o blavoses.

Altres materials ms recents sn els quaternaris, rics en cdols i llims,

dedat Holoc presents en la zona ms urbanitzada i proper al nucli urb de

Sitges. Aquests materials de lHoloc solen ser reompliments de colluvions

localitzats en les zones ms antropitzades i zones ms distals dels torrents

Tipolgicament, el relleu ms caracterstic del paisatge de Garraf s el

modelat crstic, propi de les regions calcries on l'acci erosiva de l'aigua

20 20


Marc dintervenci general. El marc geogrfic i el medi fsic s'exerceix principalment mitjanant fenmens de dissoluci superficial i

subterrnia de les roques calcries, tot originant unes formes especfiques,

com els rasclers, les dolines, les coves i avencs, i uns determinats

fenmens de circulaci hdrica.

Les formes tpiques daquest modelat crstic -que sidentifiquen

freqentment al municipi de Sitges- sn, lgicament, les coves i avencs i

tamb les dolines. Aquestes darreres tenen un desenvolupament escs i la

majoria de les situades al terme de Sitges es localitzen entre Campgrs i la

Morella. Sn fcils de reconixer per que sovint han estat aprofitades per

als conreus, ja que les pluges han arrossegat argiles de descalcificaci fins

al seu interior, creant estrats molts frtils. D'altres sn simples embuts, al

fons dels quals hi ha un avenc; aquestes sn ms difcils de trobar i, a

vegades, sn perilloses, com en el cas de la dolina de la Fragata

(Campgrs), on l'embut s de parets molt inclinades i apareix seguit dun

pou ample i quasi vertical de 28 m de fondria; Campgrs presenta una

important concentraci de dolines.

4.1.2. El clima

El clima de la comarca del Garraf presenta les caracterstiques

generals del clima mediterrani propi del litoral catal, amb una forta

irregularitat trmica i pluviomtrica. El paisatge crstic dna la sensaci que

Garraf tingui un clima molt sec per, considerant el conjunt del masss, les

pluges sn relativament abundants. Segons les dades que proporcionen les

estacions meteorolgiques de Begues, Gav i Sant Pere de Ribes, la mitjana

anual s relativament elevada, sobretot cap al nord-est i en els indrets ms

elevats. El municipi de Sitges rep una mitjana de precipitaci anual de 548

mm3,, essent probablement el ms eixut de la comarca. La distribuci

21 21


Marc dintervenci general. El marc geogrfic i el medi fsic mensual de les pluges a totes tres estacions presenta unes caracterstiques

globals semblants; un mxim a la tardor, centrat en els mesos de setembre

i octubre, i un mnim a lestiu, concentrat al ms de juliol. El febrer s el

mes menys plujs de l'hivern.

Tanmateix, la permeabilitat de la roca calcria afavoreix la infiltraci

de le aiges superficials; aquest factor augmenta la sensaci de sequedat,

l'absncia de corrents superficials d'aigua i de boscos de ribera.

Lgicament la humitat atmosfrica de Garraf s fora elevada per la

proximitat al mar. La marinada hi bufa ben sovint a l'estiu i atenua les

secades i les calors tan accentuades pel relleu crstic i el color blanquins

de les roques.

De la mateixa manera, la mitjana de les temperatures s moderada a

causa de l'efecte esmortedor trmic de l'aigua del mar, situant-se al voltant

del 16,8 C i donant com a resultat el tpic clima mediterrani destius clids i

hiverns suaus i secs.

4.1.3. La flora i la fauna

La vegetaci del municipi sitget s tamb tpicament mediterrnia,

amb mquia caracteritzada per la comunitat estable de mquia litoral

dullastre, garric i margall. La mquia s una bosquina darbres on

dominen els arbust. En sn espcies caracterstiques, els arbres pocs

desenvolupats: margall, ullastre i garrofer; i els arbust: arot i withnia

arbustiva. Tamb hi tenen una significaci important els arbres, poc

desenvolupats com la llentiscle, grric, pi blanc, cdec i savina; i les lianes:

vidiella i artjol.

22 22


Marc dintervenci general. El marc geogrfic i el medi fsic En graus diferents de degradaci es formen garrigues o brolles clares de

roman i bruc dhivern, amb pins o sense. Les brolles sn arbres dominants

per arbusts baixos de ( 0,5-1 m) dominades per estepes i bruc dhivern,

roman que constitueixen un pas intermedi des de la completa degradaci a

la vegetaci de mquia de garriga i margall o alzina.

Trobem tamb una comunitat vegetal litoral ben diferenciada: les de

roquissars i les de platja com el Jull de platga, el rave de mar, el lliri de mar i

el fonoll mar.

Trobem tamb altres espcies alloctones procedents del nord dfrica

com el crritx acompanyant les garrigues i brolles i parts. LAtzavara, planta

introduda de centre i sud dAmrica i la figuera de moro originria de Mxic.

En els fondos o valls tancades es troba la vegetaci tpica de lalzinar,

com s la mateixa alzina, el boix, la roja, el lligabosc o el marfull. La

majoria de les plantes sn perenniflies, de limbe petit, coriaci i punxent.

En aquest context, les comunitats vegetals del municipi de Sitges, aix com

de la resta del masss del Garraf, presenten una reducci de la superfcie

de la fulla com adaptaci ecolgica per reduir la deshidrataci produda per

la transpiraci de les fulles aix com de la depredaci.

La zona on la mquia litoral es conserva millor, se situa entre la Plana

Novella i Sitges, i als voltants de Can Grau; aqu destaca la savina com a

espcie clarament perjudicada pels incendis, a causa de la seva nulla

capacitat de germinar desprs del foc.

De cultiu hum sn els ametllers, els garrofers, les figueres, els

presseguers i especialment, la vinya. Quant als cereals, predominen els

dhivern, bsicament blat, ordi i civada.

23 23



Daltra banda, cal tenir present les activitats i infraestructures que es

desenvolupen al municipi que afavoreixen la desforestaci, com ara la

urbanitzaci del terreny, les pedreres a cel obert i la contaminaci

atmosfrica per les partcules de pols, els grans abocadors de residus

urbans i les infrastructures com radars, antenes i lnies elctriques, entre

daltres.

Pel que fa a la fauna, les dures condicions ambientals del masss de

Garraf la gran insolaci, lescassetat daigua superficial i la coberta vegetal i

el relleu abrupte- aquestes condicions ambientals condicionen un tipus de

fauna fora variada i molt especialitzada a lentorns rids i erms. Destaquem

els arcnids com: la tarntula, lescorp i els ortpters presents en els

hbitats de les brolles.

Malgrat leixutesa del Garraf es troba una bona representaci damfibis

com: la salamandra, el gripau paridor, la granota verda i el gripau; entre els

rptils trobem la sargantana, el llangardaix com i el llangardaix sense potes

anomenat serp de vidre o vidriol. Entre el grup de les serps destaquem

lescur, la serp blanca i la serp de ferradura. El vessant litoral del masss

ofereix un hbitat per als ocells marines colonials com el corb mar

esplomallat i el gavi argentat. Les rapinyaires com el falc peregr i laligot

aix com una bona varietat de mussols sn presents. Altres famlies daus

especialitzades com les granvores, insectvores i aus de roques. El mamfers

de major dimensions s el porc senglar, les espcies propis del litoral com el

conill, lesquirol, el ratol bosc i la musaranya. El depredador ms corrent

sn la guineu, el toix i la geneta en menor presncia. Finalment, el gran

desenvolupament del sistema crstic ha perms la formaci duna

interessant fauna caverncola endmica.

24 24



4.1.4. Lefecte dels incendis

La comunitat vegetal primignia del massis del Garraf s la mquia

litoral dullastre, garric i margall i en alguns indrets lalzinar. Les agressions

ms importants del territori sn els incendis forestals que poden alterar i

variar la composici original segons el substrat i el grau de deteriorament

sofert. Les espcies que emprenen la substituci solen ser un mosaic de

garrigues, brolles i parts. Les brolles poden esdevenir destepes i brucs o be

de roman i bruc dhivern.

4.1.5. El Parc Natural de Garraf

El Parc Natural del Garraf est situat entre el Delta del Llobregat, la

depressi del Peneds i el mar Mediterrani, presenta una altitud mitjana de

500 m i ocupa una extensi de 12.376 Ha, de les quals 10.981,99 sn

dinters natural. Pel que fa al municipi de Sitges, 2.797 Ha del parc estan

situades dins del seu terme on, segons el darrer padr hi resideixen 29

habitants. Les finques de La Pleta, el Mas Quadrell i Pea Rico, igualment

situades dins del municipi sitget, han estat adquirides en els darrers anys

per la Diputaci de Barcelona com a dotacions del parc.

El parc natural del Garraf garanteix la protecci del medi natural i

constitueix una rea de dinamitzaci important de la seva zona dinfluncia.

El parc natural vetlla per la sostenible del seu lentorn, la recuperaci del

patrimoni histric i tradicional, la seva difusi i investigaci.

Destaquem La Pleta com a centre de recepci de visitants, actua de

suport administratiu per facilitar la relaci entre els ajuntaments, els

25 25


Marc dintervenci general. El marc geogrfic i el medi fsic habitants del parc i l'Oficina Tcnica de Parcs Naturals, i tamb amb els

habitants del masss. El programa Viu al Parc, un programa que ofereix

una srie d'activitats plstiques, escniques, musicals, literries, folklriques

i de difusi del patrimoni natural i cultural que es porten a terme, durant un

determinat perode de l'any; el programa El Parc a taula, una proposta que

pretn destacar, mitjanant la gastronomia i la viticultura, els valors

naturals, culturals i paisatgstics dels nostres parcs. El programa deducaci

ambiental Coneguem els nostres Parcs destinat a promoure el

coneixement dels espais naturals entre els docents de lrea metropolitana.

26 26


Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions

4.2. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions

4.2.1 El municipi de Sitges

El municipi de Sitges ocupa bona part del front martim de la comarca

del Garraf, la qual rep aquest nom del sistema muntanys que se situa en la

seva part oriental, lanomenat masss del Garraf. Aquest mbit geogrfic es

caracteritza per presentar una geologia, una flora i una fauna tpicament

autctones del litoral catal. La comarca de Garraf, juntament amb lAlt i

Baix Peneds, constitueix part de la regi natural del Peneds, estant

separada de la seva depressi pel mencionat masss del Garraf; es tracta

duna gran formaci calcria que conforma una costa escarpada i retallada

per lacci del mar, que ha anat erosionat el material calcari i formant

nombroses coves.

Sitges presenta una superfcie de 43,67 km2 i una poblaci de 25.642

habitants, segons les dades censals que proporciona el propi ajuntament de

la vila (www.sitges.cat) i la valoraci de lInstitut dEstadstica de Catalunya

(www.idescat.net) corresponent a lany 2006. Aquestes xifres equivalen a

una densitat de poblaci de 584,8 hab/km2. El seu terme municipal limita

amb els pobles de Sant Pere de Ribes i Olivella (al Garraf), i amb Begues,

Castelldefels i Gav (al Baix Llobregat). Aquests lmits inclouen una extensi

significativa del Parc Natural del Garraf. El municipi de Sitges est conformat

per la prpia vila de Sitges, pel poble de Garraf i el de Vallcarca i pel barri de

Les Botigues.

La vila de Sitges sassenta en la nica plana existent, que presenta uns

4 Km de llargada. Destaca, entre altres coses, per la seva faana martima,

27 27

http://www.sitges.cat/


Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions nucli turstic per excellncia i centre de la vida social i cultural, al voltant del

qual es concentra bona part del patrimoni histric del casc urb. La connexi

amb el nucli de Garraf, antic poble mariner que ocupa un enclavament

privilegiat, sestableix a travs de la carretera de les Costes. Garraf avui t

una poblaci de 316 habitants i conserva les casetes dels pescadors de la

platja i el conjunt monumental del Celler Gell; compta tamb amb un port

esportiu situat als peus de La Falconera. Pel que fa al poble de Vallcarca (7

habitants) la seva evoluci est molt lligada a la presncia de la histrica

cimentera Uniland s.l. que va arribar a agrupar un important nucli de

poblaci en la seva colnia industrial, avui prcticament desapareguda;

comptava tamb amb un baixador de la lnia de ferrocarril. Finalment, el

barri de Les Botigues, nom que fa allusi als antics magatzems on els

pescadors guardaven els seus ormeigs, s avui un nucli residencial de 1.905

habitants, situat a les portes del Parc Natural del Garraf, conformat per

diverses urbanitzacions com la de Vallbona i Rat Penat, entre daltres.

Cal afegir a aquesta estructura municipal un gran nombre de barris i

urbanitzacions que en lactualitat estan organitzats com a sectors

administratius i que gaudeixen de collectivitats venals i dentitats prpies.

Es tracta dels barris d Aiguadol, La Bvila- Madriguera- Baix Fondat, Les

Botigues, Can Girona, Casc Antic- Centre, Cases Noves, Cases del Sord- La

Plana- Can Pei, La Llevantina, La Marina d'Aiguadol, Els Molins, Montgavina,

Plans d'Aiguadol, Platja Sant Sebasti, Poble de Garraf, Poble Sec- Pins

Vens, Quint- Mar, Santa Brbara, Sant Crisp, Terramar, Oasis- Snia Morera,

Vallpineda, i Vinyet.

El terme municipal de Sitges presenta un front de costa de 16,5 km de

longitud, que equival a ms de la meitat de la franja litoral de la comarca del

Garraf. Aquesta distribuci geogrfica determina el domini de la vessant

28 28


Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions martima del municipi, el territori del qual tan sols sendinsa uns 2,6 km cap

a linterior. Donada la morfologia allargassada de la poblaci (juntament amb

les caracterstiques geolgiques i orogrfiques del masss del Garraf) s en la

franja del litoral on es concentra el paisatge urb, les infraestructures de

comunicacions el ferrocarril, la carretera i lautopista- i les principals

activitats econmiques, com veurem ms endavant, centrades en el turisme i

la indstria.

4.2.2. La urbanitzaci de la costa

Seguint la costa en sentit nordest-sudoest s possible anar situant els

diferents elements geogrfics que han condicionat la humanitzaci de la

franja costanera del municipi, aix com la installaci de les infraestructures i

dels nuclis habitats o urbanitzacions que inclou Sitges en lactualitat. La costa

sitgetana sinicia en la platja de Covafumada, tamb dita de Les Botigues de

Sitges, deixant a laltra banda de la carretera la urbanitzaci dels Banys de

Castelldefels. Ja al peu de les Costes, en direcci al pic del Martell (354 m)

shi troba la urbanitzaci Rat Penat. Avanant cap al sud trobem el port

esportiu de Ginesta -construt als anys vuitanta-, el Pas Trencat, la Punta

dels Corrals i la platja i port del Garraf, amb el penya-segat de La Falconera.

Lactual poble de Garraf (563 hab. 1960-227 hab. 1970) t els seus orgens

en el port que es va construir lany 1902 per a transportar la pedra extreta

de La Falconera, propietat dEusebi Gell, a ligual que el singular celler

modernista, que avui constitueix un dels seus principals atractius turstics. A

continuaci es localitza Cala Morisca i el poble de Vallcarca que va agrupar

ms de 5.000 habitants en les dcades de mxim esplendor de la cimentera

Uniland. S.l.-, la Punta Ferrosa (situada sota el santuari de la Santssima

Trinitat), el Pas de les Escales i la Cala del Forn. En aquest punt sinicia la

important urbanitzaci dAiguadol, bastida a reds del port esportiu

29 29


Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions construt el 1975, que arriba fins a la platja de Sant Sebasti. Aqu comena

el front martim del nucli urb de Sitges prpiament dit, que es perllonga per

la platja de la Ribera i pel Passeig Martim; aquest sector concentra bona

part del patrimoni histric i arquitectnic de la vila. En lextrem occidental del

nucli urb trobem la desembocadura de la Riera de Ribes, franquejada per

lestens camp de golf de Terramar. El litoral sitget clou amb lanomenada

Punta de les Coves, la Punta Grossa i la platja de lHome Mort.

4.2.3. Evoluci del casc urb Sitges

o Els orgens

Tal i com sexplicar en el captol dedicat a levoluci histrica de la

vila, no ha estat possible establir una relaci inequvoca entre lorigen rom

de Sitges i lenclavament de Subur que apareix citat en les fonts clssiques.

S s possible afirmar, per, que en poca medieval el centre de la vila ja

estava clarament definit al voltant del seu castell, situat aproximadament en

lindret on avui es troba lAjuntament.

Segons els historiadors locals i els analistes de lurbanisme de la vila

(PAELLA, V.; MIRET, X.) la primera muralla data del segle XIII i seguia el

traat que saprecia actualment en el carrer de la Vall; disposava tamb de

dues portes (una al carrer de la Davallada i laltra anomenada del pont o

Torre de les Hores) que comunicaven amb els camins de Barcelona i Vilanova

respectivament. El primer raval va estar conformat pels carrers Nou, den

Tac, Carreta, Major i de lAigua.

La segona muralla, que cronolgicament se situa al segle XVII,

constava ja de sis portes: la del carrer de la Davallada, la del carrer de

30 30


Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions lAigua, la del Cap de la Vila, la del carrer Carreta i la den Tac, i una

darrera al carrer Nou. Ser al voltant daquesta fortificaci on es generar el

segon raval de la vila, que anir absorbint tota la poblaci atreta pel

restabliment de lactivitat comercial amb les colnies a partir del segle XVIII.

Finalment, a partir de 1835 sinicia la construcci del tercer permetre

de muralla que, estratgicament, est relacionat amb la primera guerra

carlina de 1833. Aquesta fortificaci constava de cinc portes situades al

carrer Parellades, Sant Bonaventura, Sant Francesc, de les nimes i al portal

de Sant Sebasti, tot coincidint amb els camins que comunicaven la poblaci

amb Vilanova i la Geltr, Ribes, Vilafranca i Barcelona. Quedava incls un

nou raval constitut pels carrer de Parellades, Sant Pere, Sant Pau, Bonaire,

Sant Francesc, lextensi dels carrers de Sant Sebasti i de les nimes i la

prolongaci del carrer de la Davallada.

Es considera que lexpansi urbanstica de la vila i el seu creixement

demogrfic es van estabilitzar fins al 1839. Aquest imps veur el seu final

amb el retorn dels anomenats americanos, sitgetans que havien marxat a

Amrica amb lobjectiu denriquir-se amb el comer i les indstries colonials i

que, un cop aconseguida aquesta finalitat, tornaven a la vila natal per a

installar-se o, si ms no, per a fer-se construir una luxosa residncia. La

seva presncia a Sitges va ser notria des de mitjans del segle XIX, i aviat

van promoure accions que destacaven el seu potencial econmic, com ara la

contribuci en obres pbliques i en la urbanitzaci de nous sectors de la vila,

entre les que destaquen les iniciatives portada a terme pel Gabinet Bravo-

Murillo (1851). Correspon a aquest perode la construcci de la carretera a

Barcelona (1880) i de la lnia de ferrocarril (1881), la illuminaci amb gas

del centre urb (1881) i els diferents eixamples de la poblaci.

31 31



Larribada del ferrocarril va determinar tamb lorientaci i el traat

dels nous eixos viaris, condicionats per la lnia frria que transcorria per

lexterior de la vila. Amb el pas del temps, aquesta via de comunicaci ha

actuat tamb com un element segregador del creixement urb que va

quedar redut a laltra banda de la via.

o Els eixamples del segle XIX

Pel que fa als diferents eixamples duts a terme en el decurs del segle

XIX, cal mencionar el primer projecte, redactat lany 1880 i titulat Proyecto

de abertura y alineacin de las calles del Progreso, Ferrocarril, Sant

Gaudencio y Sant Isidro, tamb conegut com LEixample de lHort Gran.

Aquest projecte va ser redactat pel mestre dobres Jaume Sunyer basant-se

amb la Llei dEixample de 1876. Sunyer va arribar a desenvolupar el crrec

darquitecte municipal i va ser el responsable de bona part del patrimoni

arquitectnic sitget daquesta poca. Labast daquest primer projecte va

ser molt modest i no va suposar un autntic intent de configurar un nou

model urb, ja que sadapt al parcellari subsistent dorigen rural, sense

trencar amb les pautes morfolgiques de lurbanisme precedent.

De lany 1885 data el Proyecto de Alineaciones de la zona del

Pouvedra, tamb del citat Jaume Sunyer i promogut per la societat

propietria de la fbrica de filats Torrebadella Hnos. La proposta desviava

lanomenat Torrent de Casa Mil -que abocava les seves aiges a les quatre

rieres que recorrien la plana de la vila- i articulava el futur carrer dEspalter,

tot canalitzant les aiges per lactual carrer dEspanya, que segueix el curs

del Torrent de la Bassa Rodona; lany 1936 es va aprovar la desviaci

subterrnia de les aiges daquest torrent pel mencionat carrer dEspanya.

32 32



o Les primeres urbanitzacions del segle XX

Lany 1912 es va iniciar la urbanitzaci del sector del Vinyet,

plantejada com una ciutat-jard entorn de lantic cam del Vinyet, que

comunicava amb la capella del mateix nom. Aquest santuari que data del

segle XVI, estava situat a uns 1.300 metres del centre de la vila. La

urbanitzaci va estar molt relacionada amb el projecte dobertura del Passeig

Martim (1918) que va comportar el trasllat de lescorxador i la consolidaci

definitiva del front litoral sitget.

Pocs anys desprs la societat Parques y Edificaciones va presentar a

la Comisin Permante de Ensanche el projecte durbanitzaci del sector de

Terramar (zona compresa entre el mar, la via del tren, el Passeig Dr.

Benaprs i la riera de Miralpeix). La idea inicial plantejava un projecte

ambicis i dalt nivell, amb hotels, parcs i serveis pblics diversos, entre ells

un camp de golf.

Amb aquestes dues operacions urbanstiques, que es van densificar

amb leufria constructiva dels anys 60, el creixement del nucli histric de la

vila va quedar condicionat a una ocupaci de baixa densitat que, amb el pas

del temps, ha restringit lexpansi de la poblaci a la zona situada sobre de

la via del tren.

o Lexpansi turstica i urbanstica de la segona meitat del segle XX

Lany 1952 la Comissi Superior dOrdenaci Provincial de Barcelona,

concretament els arquitectes Baldrich i Perpiny, van redactar el Pla General.

Aquest pla fou aprovat el 1959 i pretenia corregir els errors que es van

33 33


Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions cometre per la pressi del boom turstic dels anys quaranta; tamb limitava

el sl urbanitzable a lexecuci de posteriors plans parcials.

Aix, a partir dels anys 60 van aparixer tot un seguit durbanitzacions

distribudes radialment al voltant del nucli urb de Sitges. Aquestes sn les

segents: Sector Oriental, La Granja, Cam dels Capellans, Sant Crisp,

Aiguadol, Vista Alegre i Hospital, Los Molinos, Snia Morera i Sant Mus.

Daltres estaven situades seguint el recorregut de la carretera a Sant Pere de

Ribes, com s el cas de les urbanitzacions de Santa Brbara, La Bbila i

Vallpineda. Finalment, es construren nous nuclis urbanitzats seguint leix de

la carretera de Barcelona, es tracta de Centre Llevantina, Polgon Industrial,

Nou Cementiri, Quint Mar, Castellgaud, Rat Penat i Garraf II. Durant aquesta

mateixa etapa tamb es van ampliar les urbanitzacions del Vinyet i

Terramar, que no sesgotaran fins als anys 70.

Lany 1965 el MOPU va realitzar el projecte de port esportiu i de

modificaci del litoral, amb la construcci de diversos espigons destinats a

protegir i incrementar la zona de la platja.

El 1969 la Comissi Provincial dUrbanisme va delimitar lextensi del

Casc Urb de Sitges i ja al 1972 es va aprovar la primera Revisi del Pla

General, que es va comenar a redactar lany 1981.

o Les transformacions urbanstiques de les dues darreres dcades

A nivell dinfraestructures, aquestes dcades venen marcades per la

construcci de lautopista i dels tnels del Garraf. Urbansticament, laltra

gran moment de creixement del municipi de Sitges es produeix en el decurs

de la dcada dels noranta, amb la consolidaci dels sectors de Garraf II,

34 34


Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions Ginesta i Garraf Oest i la urbanitzaci de Garraf Est. Tamb es consoliden

altres sectors com Aiguadol, la Llevantina, Quint Mar, Montgavina -en la

zona meridional- i, ja en els darrers anys, el sectors dels Ametllers, Pins

Bens, Els Molins, Sector Industrial Cam de Mas Alba, Parc de Mar i cam de

Can Girona.

En lactualitat la pressi urbanstica continua essent molt forta,

afavorida per la construcci de lautopista i pel funcionament del tren-metro

des de lany 1992.

35 35



o Quadre sinptic de levoluci urbanstica de Sitges

Data N cases

N hab.

Dades durbanisme i infraestructures

Dades histriques

1670 253 1.200

1705 Urbanitzaci del carrer Parellades fins al Pouvedra

1712 Urbanitzaci del carrer Defora

1714 400 1.600 Urbanitzacions dels carrers Barcelona i Bonaire

Entrada a Barcelona de Felip V

1757 479 1.900

1760 Esquilache suprimeix el proteccionisme sobre les indianes

1762 Alliberament del comer amb Amrica

1778 Alliberament del comer colonial 1804 3.072 1808 Invasi napolenica 1835 Construcci de la 3 Muralla Desamortitzaci de Mendizbal 1843 Enllumenat pblic doli 1847 Fbrica Batll, Mila i Cia 1848 Ferrocarril Barcelona-Matar 1851 Obres pbliques

promocionades pel Gabinet Bravo-Murillo

1860 Plano geomtrico del trmino jurisdiccional de Sitges

1865 Ferrocarril Barcelona-Vilafranca 1868 Enllumenat pblic de petroli 1870 III Guerra Carlina 1876 Fbrica Joan Tarrida i

Ferratge

1880 Carretera de les Costes i primer projecte dobertura de carrers de Jaume Sunyer

1881 Ferrocarril Barcelona-Sitges-Vilanova Enllumenat pblic de gas

1882 Aigua corrent Fbrica Torrebadella Hnos

1885 Alineacions zona Pouvedra Mort dAlfons XIII 1889 Projecte de reforma Cap de la

Vila

1912 Expedient durbanitzaci del Vinyet

1918 Urbanitzaci del Passeig Martim

36 36


Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions Data N

cases N

hab. Dades durbanisme i

infraestructures Dades histriques

1920 Projecte durbanitzaci del sector de Terramar

1921 Alineaci dels carrers dEspanya i 1r de maig

1924 Urbanitzaci de lAvenida del Turismo (sector Vinyet)

1926 Construcci del nou escorxador

1926-1934

Urbanitzaci Els Molins

1936-1939

Guerra Civil Espanyola

1953 Redacci del nou Pla General dOrdenaci

1969 Delimitaci del casc urb 1975 Inauguraci del port

dAiguadol Mort de Franco

1986 Inauguraci del port de la Ginesta

1989 Aprovaci de la Revisi del Pla General

1992 Inauguraci de lautopista del Garraf i del tren-metro

JJOO Barcelona92

1998 Aprovaci de les NNSS i Complementries

2001 Redacci del POUM

37 37



4.2.4. El poblament de Sitges

o La distribuci de la poblaci

La poblaci de Sitges es troba, com hem vist, concentrada en el seu

nucli urb i, en menor mesura, en les mltiples urbanitzacions construdes al

seu voltant, algunes delles disposades com hem vist de manera radial i

daltres seguint les vies de comunicaci cap a Sant Pere de Ribes i,

lgicament, cap a Barcelona.

El poblament dispers a Sitges s avui descassa incidncia, donat que

bona part de les antigues masies han desaparegut per deixar pas a les

modernes urbanitzacions. Originriament els masos de la zona centraven la

seva activitat en el conreu de la vinya -testimoni del qual sn les nombroses

barraques de pedra seca que es conserven en el municipi- i a daltres

complements de leconomia agropecuria, com sn els cereals, els fruiters,

lhorta, petits ramats de cabres i ovelles i cria de gallincies.

Linventari realitzat a comptabilitzat un total de 23 masos dispersos en

el terme sitget, dels quals sn nombrosos els que combinen ls residencial

amb lexplotaci agropecuria dabast modest; cal tenir present que algunes

daquestes masies tenen els seus orgens histrics en el perode medieval i

conserven restes patrimonials de les fortificacions daquesta poca. Aquest

s el cas de Can Planes (n 450), del Mas Quadrell (n 451), de Ca lAmell de

la Muntanya (n 454), de Campdsens (n 455), de Can Llu (n 463), de

lEstallar -que tamb compta a una hpica en les seves immediacions- (n

468), de Can Girona (n 469), del Mas Pasqual (n 471), del Corral den

Barbeta (n 472) i de Fontanilles (n 476).

38 38



Shan detectat tamb casos en que els antics masos presenten en

lactualitat un s nicament residencial. En aquesta situaci es troba el Mas

den Puig (n 459), la Snia del Rei (n 467), Can Robert (n 470), la Ginesta

(n 474), Can Pere Pau -que tamb disposa duna petita explotaci hortcola-

(n 475) i Ca lamo (n 477).

Finalment, es troben abandonades i/o parcialment enrunades les cases

segents: el Mas dels Pins (n 372), la Quadra de Miralpeix (n 460), Les

Basses (n 465), la Casa Vella (n 466) i Les ligues (n 473). El Mas Mayol

(n 464) acull actualment la Seu de la Societat de Caadors de Sitges i La

Pleta (n456) s la seu de lOficina del Parc Natural del Garraf.

o Levoluci de la poblaci sitgetana

Les dades de poblament ms antigues de qu disposen en relaci a la

vila de Sitges corresponen als fogatges realitzats a finals del segle XV i de

mitjans del segle XVI. Segons aquestes fonts lany 1497, la poblaci

comptava amb 57 llars o focs (IGLESIES, 1991) que va augmentar fins a 121

en lany 1553 (IGLESIES, 1979). A partir del segle XVIII els recomptes de

poblaci acostumen a reflectir-se en nombre dhabitants. La primera

valoraci censal daquesta etapa correspon a lany 1717, moment en qu la

poblaci de Sitges es xifrava en 1.606 habitants; ja en el darrer quart

daquesta mateixa centria, segons el cens realitzat a instncies del comte

de Floridablanca lany 1787, a Sitges constaven 3.511 habitants, s a dir, en

tan sols 70 anys la poblaci shavia duplicat amb escreix. Aquest creixement

tant espectacular es va veure frenat en les dcades segents tot i que no

disposen daltres dades censals fins a la segona meitat del segle XIX. Lany

1857 la poblaci sitgetana era de 3.679 habitants i anir disminuint de

manera progressiva, per no alarmant, fins a la dcada dels anys vint del

39 39


Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions segle segent; lany 1920 la vila compta amb 3.776 habitants. Aquest s

linici dun nou perode de rpid creixement i, deu anys ms tard, la poblaci

shavia incrementat fins els 6.962 habitants. A partir daquest moment, el

cens poblacional de Sitges no ha parat de crixer de manera progressiva,

amb retrocessos puntuals al 1940 i al 1975.

o Taula devoluci de la poblaci de Sitges des de 1717:

Any N dhabitants (* focs)

1358 156* 1365-70 143* 1380~ 123* 1553 121* 1717 1.606 1787 3.511 1820 1.164* 1849 660*

1857 3.679 1860 3.607 1877 3.499 1887 3.270 1900 3.162 1910 3.215 1920 3.776 1930 6.962 1936 7.977 1940 7.355 1945 8.209 1950 8.607 1955 9.461 1960 10.491 1965 11.234 1970 11.451 1975 11.043 1981 11.850 1986 11.849 1991 13.096 1996 16.801 2001 19.893 2007 25.642

40 40



En lactualitat la poblaci de Sitges t una edat mitja de 40,26 anys,

una taxa de natalitat de l11,57 i un ndex denvelliment del 88,56. La taxa

destrangeria es xifrava, segons dades de lany 2005, en un 19,86%.

Tamb s important fer alguna referncia als fluxos de migraci que

absorbeix a poblaci de Sitges en lactualitat, amb ciutadans de ms de 70

nacionalitats diferents. A partir de lany 2000 el municipi va assolir les taxes

ms elevades pel que fa a larribada de persones procedents de lestranger,

que avui correspon al 21% de la poblaci sitgetana. Daquest contingent el

63% procedeix dEuropa, el 29,86% de pasos llatinoamericans, un 2,3% s

dorigen marroqu i el 4,84% restant s daltres nacionalitats.

4.2.5. Leconomia

En el terme municipal de Sitges el sector econmic ms fort i el que

desenvolupa major activitat s, sens dubte, lanomenat sector terciari o de

serveis, especialment pel que fa a les activitats relacionades amb l'oferta

turstica, la restauraci i lhosteleria.

Pel que fa al sector primari, les activitats agropecuries, principalment

el conreu de la vinya, sn molt redudes i tan sols alguns particulars les

continuen desenvolupant. La pesca s tamb un activitat minoritria i es

concreta en lexistncia duna reduda flota. Un altra activitat, que continua

tenint certa importncia a Sitges i a Garraf sn les explotaci minerals,

especialment les pedreres.

Segons les dades ms recents que proporcionen els estudis de lInstitut

dEstadstica de Catalunya corresponents a lany 2006, al municipi de Sitges

lhosteleria s, doncs, lactivitat principal amb un volum del 23,7% dels

41 41


Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions negocis empresarials; li segueix el comer a detall amb el 19,03% i la

construcci amb el 9,69%.

La taxa datur total, a data de mar de 2007, s del 8,04%, distribuda

en 337 homes (que equival a una taxa datur mascul del 5,92%), i 479

dones (amb una taxa del 10,75%). El sector que registra ms aturats s el

de Serveis (amb 627 persones) i el que menys lagricultura (2 persones).

La renda familiar disponible (o RBFD) calculada lany 2.004 correspon a

17.352,08 .

42 42



4.2.6. Les comunicacions:

El masss del Garraf ha dificultat histricament les comunicacions de

Sitges amb les poblacions i comarques venes, tant de la zona oriental (Baix

Llobregat i Barcelons) com de l'interior (Alt Peneds).

Des del segle XII i fins el 1880, la via martima va ser la ms utilitzada

per al transport de vi i de viatgers. Aquest transport garantia la comunicaci

amb Barcelona, centre del qual la vila tenia una gran dependncia

econmica. Tanmateix, larribada del tren de Barcelona a Vilafranca del

Peneds lany 1856 va suposar una greu crisi pel port sitget. Aquesta via

frria va quedar, per, inutilitzada per la tercera guerra carlina,

circumstncia que va ser aprofitada per a impulsar la construcci del

ferrocarril de la costa, des de Barcelona a Vilanova i la Geltr, passant

lgicament per Sitges; lobra es va portar a terme entre els anys 1877 i

1881.

Larribada del ferrocarril no va suposar, per, limpuls desitjat per a la

indstria sitgetana. Les empreses installades a la vila en les dcades dels

anys setanta i vuitanta del segle XIX, van tancar les seves portes poc temps

desprs, i es van traslladar a altres ubicacions ms favorables. Aquest va ser

el cas de la fbrica txtil Torrebadella Hnos i de la de calats Joan Tarrida

i Ferratges, entre daltres. El sector econmic ms potenciat per larribada

del tren va ser indubtablement el turisme, que prendr cada cop ms

rellevncia i afavorir els creixements poblacionals de les primeres dcades

del segle XX.

Pel que fa al trfic rodat, durant molts anys la principal via de

comunicaci amb l'rea de Barcelona ha estat la carretera comarcal C-246,

43 43


Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions un tram ple de revolts conegut tamb com les Costes de Garraf. La posada

en funcionament lany 1992 de l'autopista de peatge A-16 (batejada amb el

nom de Pau Casals) entre Barcelona i Sitges -i ms recentment del tram

entre Sitges i el Vendrell-, han representat una millora molt important de les

comunicacions de la poblaci i de la comarca. A aix, cal afegir el

condicionament de la carretera C-244 entre Vilanova i la Geltr i Vilafranca

del Peneds i la millora del servei de ferrocarril a la lnia de rodalies entre

Barcelona i Sant Vicen de Calders a travs de Vilanova i la Geltr.

44 44


Marc dintervenci general. El marc histric

4.3. El marc histric

o Tradici historiogrfica i arqueolgica a Sitges

La historiografia sitgetana compta amb una gran tradici, essent lobra

ms antiga la Noticia Universal de la Villa de Sitges, escrita per ngel Vidal

lany 1670. Ja al segle XIX Bernard Llopis va escriure la Relacin histrica de

la villa de Sitges (1844) i Joan Llopis el primer llibre dhistria local, titulat

Assaig histric de la vila de Sitges (1891). Saniran sumant a aquestes obres

altres tractats com el Recull de datos per a la histria de Sitges de Pau

Ferret, publicat per lEco de Sitges entre 1915 i 1933.

Igualment la recerca arqueolgica no reglamentada presenta una llarga

tradici en lentorn sitget. Les primeres excavacions conegudes van ser

realitzades pel clebre Miquel Utrillo a la Cova de Sant Lloren, ja en la

dcada dels anys vint. Lany 1948 siniciaren tamb les excavacions a la

zona del Vinyet, que van ser continuades als anys setanta per la Secci

Arqueolgica del Grup dEstudis Sitgetans. En aquesta mateixa dcada,

concretament al 1978, es van fer excavacions a la torre del Castell de

Miralpeix i deu anys ms tard, el 1988, es va portar a terme la primera

intervenci programada a lArxiu Municipal de Sitges. A partir daquestes

dates les excavacions arqueolgiques shan practicat amb regularitat en el

casc urb i fora del nucli de poblaci, localitzant-se restes datables en el

Bronze Final (al jaciment de Les Pruelles, lany 1998), en els perodes ibric i

rom, (al santuari del Vinyet al 1996-, a Ca la Blanca i a les Forques al

2002-) i en poca medieval i moderna al castell de Miralpeix (1990-1992).

45 45


Marc dintervenci general. El marc histric

o Levoluci histrica de Sitges

Les primeres proves materials docupaci humana en el municipi de

Sitges tenen 100.000 anys dantiguitat; es tracta dun conjunt deines de

pedra localitzades a la Cova del Gegant. Fa 8.000 anys les condicions

climtiques, similars a les actuals, afavoriren larribada dels primers grups

dagricultors i ramaders, si b el seu contingent es redua a unes quantes

desene

inventari patrimoni cultural de sitgespatrimonicultural.diba.cat/uploads/08270/memoria.pdf ·...

Documents