nivell-b aeap - zi · departament de cultura i mitjans de comunicació de la generalitat de...

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BCIL03/35

BCIL NIVELL-B AEAP - ZI

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L’AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

núm. d'ordre

005

DENOMINACIÓ : Capella del Sagrat Cor de Jesús Altres denominacions: Capella de la Coromina SITUACIÓ : Recinte de la Colònia de la Coromina DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1903-1906. Arquitectura historicista amb influències modernistes AUTOR : Josep Maria Pericas i Morros, arquitecte (1881-1965). PROMOTOR : La Societat Pericas, Boixeda y Cª. TIPOLOGIA : Arquitectura religiosa. Capella familiar CONTEXT : Finca totalment envoltada de riu per un meandre del riu Ter,

excepte pel sud, que és per on s’accedeix des d’un altiplà. Els seus entorns de ribera són de reserva paisatgística per la rica pollancreda.

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre

1999. Classificació: Sòl Urbanitzable No Programat Qualificació: P.E La Coromina RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Enric Pericas Bosch Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/5000

N




núm. d'ordre

005

DESCRIPCIÓ : Església de planta basilical, de reduïdes dimensions, de tres naus i

amb absis semicircular. És orientada de nord a sud, amb la façana principal a nord. Per l’oest està unida mitjançant un cos intermedi a un edifici que és una vivenda d’aire noucentista; en canvi, el seu lateral est és lliure. Ambdós edificis formen un conjunt ben integrat.

L’església és feta, exteriorment, de pedra sense polir i tallada en carreus regulars amb els quals es composa tota la construcció, de manera que en forma part inherent l’ornamentació. Des del punt de vista estilístic, és un edifici eclèctic on es conjuminen elements neoromànics i neogòtics reinterpretats de manera personal, que li atorguen un caire de modernitat, amb la tradicional concepció basilical, en planta i secció, recuperada del renaixement. La façana principal segueix una forma esglaonada reduint-se en altura a causa de la secció marcada per la nau central i les dues laterals, més baixes. S’acaba estilitzant lleugerament amb l’ajuda del campanar d’espadanya de dos ulls que corona la façana. Està marcada per un eix de simetria en el que apareix el portal d’entrada d’arc de mig punt, amb una arquivolta decorada amb motius geomètrics quadrats refosos. Les impostes formen una paraula a dreta i esquerra que composen el nom de Domus Domini. La porta és de fusta roblonada. Segueix l’eix una finestra esvelta i ornamentada, acabada amb arc calat amb un rosetó en el timpà. Il·lumina i acoloreix l’interior gràcies a un vitrall policromat que forma unes onades molt particulars i ornamentades a base de roses vermelles; a sota hi ha una barbacana o matacà, sustentada per carteles, que serveix per protegir el portal. Al laterals d’aquest eix central, ja situats en la secció corresponent a les naus petites, se situen dues finestres més en forma de gran espitllera amb perfil acabat amb arc lobulat. En el seu perfil s’hi disposen aparells més rústecs i sobresortits. El tancament és un vitrall semblant al del finestral central i està protegit per una barra vertical de ferro forjat ornamentat amb florons.

Les façanes laterals són gairebé cegues i presenten com a decoració un ritme de permòdols de cornisa en dos nivells, corresponents a l’alçada de les naus, estan cobertes amb teulades inclinades. Al lateral est apareix una segona porta més simple, d’arc de mig punt i amb un gablet de pedra. L’absis encapçala la nau principal pel sud, amb la part superior del perímetre semicircular recorregut per una sèrie de finestres en arc de mig punt i amb esplandit inclinat, que il·lumina l’interior mitjançant petits claustres calats amb vitralls policromats, formant grups de tres en cada un dels arcs. Té coberta semicònica. L’altar també és il·luminat per un òcul circular situat a la testera sud de la nau. Totes les obertures filtren una llum policromada gràcies als seus magnífics vitralls la qual cosa proporciona un cert aire màgic a l’interior.




núm. d'ordre

005

La nau central és coberta en el seu interior per una volta apuntada i els arcs que sustenten les naus laterals també són ogivals, amb els capitells decorats de maó. Els murs són arrebossats i pintats, amb elements en ressalt de maó rogenc vist, i amb decoracions estucades i pintades a l’absis.

Sobre el vestíbul hi ha un altell destinat al cor, al qual s’accedeix per una escala a cada lateral, molt estreta i inclinada. Es protegeix amb una barana de forja molt ornamentada.

A l’extrem de la nau lateral esquerra, just al costat de l’altar, hi ha un recinte tancat per una reixa, feta també de forja molt decorada. Al seu interior hi ha la custòdia i s’il·lumina per una finestra policromada oberta a la testera de la nau. L’altra lateral s’usa com a sagristia i està tancat d’obra. Davant seu, hi ha un petit altar dedicat a la Mare de Déu.

Un altre element a destacar és una pica baptismal de pedra amb secció cilíndrica i amb una tapa cònica.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Culte religiós Actual: No s’hi celebra culte des de 1978. ESTAT DE CONSERVACIÓ: La pedra exterior, sobretot de la façana principal orientada a nord,

es presenta molt afectada per les humitats i pel verdet. VALORACIÓ: Capella de proporcions acurades i construcció estretament lligada a

la forma i a la decoració, amb un control molt important de la llum. És una de les primeres obres que dissenyà Pericas. Ben integrada en el context fabril com a emergència singular que el monumentalitza.

PROPOSTES: Protecció total, manteniment i ús de l’edifici i tots els seus

elements. DADES HISTÒRIQUES: Durant els primers anys de funcionament, la Colònia no tingué

capella. L’arribada dels colons s’anà desenvolupant i també es consolidà una iniciativa empresarial que topà amb l’oposició de l’Ajuntament de Torelló. Josep Pericas i Comella aconseguí l’autorització de la Colònia l’any 1882. Quatre anys més tard, llegava la Colònia als seus fills Lluís i Josep Maria. La seva esposa, Carme Morros, tenia l’usdefruit de la Casa Gran i el 10 % del salt d’aigua que havien comprat a l’hisendat Josep d’Espona i de Barnola l’any 1874.

L’impuls donat per Lluís Pericas i pel soci Ramon Boixeda, a principis del segle XX, afavorí la conclusió dels equipaments de la Colònia. A finals del segle XIX, la població estable de la Colònia no disposava de capella per oir missa ni perquè els seus fills poguessin aprendre catecisme. El 29 d’agost de 1899, la societat Pericas, Boixeda y Cª, s’adreçava al Bisbe de Vic amb l’objectiu d’aconseguir l’autorització per dir la Santa Missa a la capella provisional. Joan Sala, prevere ecònom del bisbat, informà favorablement sobre la decència de la capella provisional i apuntà que el bisbat afegiria un nou benefici als ja existents a Sant Feliu de Torelló. Entre 1903 i 1906 s’edificà la capella, dedicada al




núm. d'ordre

005

Sagrat Cor de Jesús, i la casa-escola, residència del capellà custodi. La capella, de petites dimensions, 70 m2, era una de les primeres obres de Josep Maria Pericas. Segurament féu pràctiques amb aquesta capella perquè es beneí l’any 1903 i el títol d’arquitecte l’obtingué l’any 1906. Aquesta data és la que trobem al portal. La inauguració es produïa l’any 1907. Pericas estudià amb Rafael Massó, arquitecte amb qui va mantenir un estret lligam professional. El seu estil personal va partir de l’arquitectura tradicional catalana, amb influència de Gaudí, tot i que les formes plàstiques divergien.

En aquesta capella, Pericas hi barrejà elements neomedievals i modernistes. El conjunt l’hem de classificar d’eclèctic. L’ús de l’arc de mig punt, l’espadanya de la façana o l’absis hi donen un aire neo-romànic. L’alçada de la nau principal i les naus laterals recorden l’estil gòtic. Les obertures de l’absis, l’ús de maó refractari o la barana del presbiteri tenen un caire modernista. Destaquen, a més, la tribuna del presbiteri, els capitells corintis de les columnes, la imatge de Jesús i el sagrari neoclàssic. La casa-escola es va edificar conjuntament. És un edifici de tres plantes amb 148 m2. En aquesta casa, també d’estil eclèctic, hi visqué el capellà custodi i s’hi impartí l’educació primària fins que, l’any 1936, es construí una escola nova. El 23 de juliol de 1957 es va obtenir el permís per instal·lar i tenir piques baptismals a la capella. L’autorització permetia batejar els nascuts a la Colònia amb la condició de portar llibre de baptismes, d’inscriure’ls i d’enviar còpia al capellà de Torelló amb els honoraris o drets d’inscripció als llibres parroquials. El dret d’expedir partides de naixement i de posar notes marginals a les partides quedava reservat al capellà de Torelló. Aquesta autorització arribà dos dies abans de la celebració del cinquantenari. Aquest consistí en una gran cerimònia i un àpat a l’Hotel Bosch de Torelló.

Es practicà el culte fins que tancà la Colònia, l’any 1978. D’aleshores ençà, la capella s’obre però no s’hi diu missa.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General

d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1:4.000. Torelló 1999.

Escrita: - Fitxa núm. 11/4 de Torelló, del Servei del Patrimoni Arquitectònic, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 1982.

- Fitxa TR-9 IPCE, Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, de l’Arxiu Històric d’Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, octubre 1981.

- SOLÀ MORETA, FORTIÀ, Història de Torelló. 2 vol. 1947-1948. - MOLERA CLOTA, SANTI, L’Abans. 2001-2002. - Arxiu Bisbat de Vic, Sol·licitud de la societat Pericas, Boixeda y

Cª. 1899. Festa del Cinquantenari. Autorització de les piques baptismals.




núm. d'ordre

005

AR ARQUITECTURA RELIGIOSA AR Pàg. 8

DESCRIPCIÓ DEL BÉ: - Estructura de reduïdes dimensiona d’estil eclèctic amb elements

neoromànics i neogòtics. - Obra de l’arquitecte J.M.Pericas

14.69

12.96

DENOMINACIÓ: Capella del Sagrat Cor de Jesús

RAONS QUE ACONSELLEN LA SEVA INCORPORACIÓ AL CATÀLEG DE BÉNS:

- Històriques i arquitectòniques

PLÀNOL DE SITUACIÓ SITUACIÓ: La coromina COOR. UTM x: y:

REF CADASTRAL

DETERMINACIONS NORMATIVES:

- Conservació integral de l’edifici.

- Nivell d’intervenció B




núm. d'ordre

005




núm. d'ordre

005

AEAP AREA D’EXPECTATIVA ARQUEOLÒGICA I PALEONTOLÒGICA

DENOMINACIÓ: Capella del Sagrat Cor de Jesús

DESCRIPCIÓ: Zona de possible jaciment arqueològic vinculat amb l’arqueologia industrial.

SITUACIÓ: La coromina

DETERMINACIONS NORMATIVES:

- Les finques incloses en les àrees d’expectativa arqueològica i/o paleontològica, es consideren afectades en tota la seva superfície i no únicament en la part edificada. (AEAP)

- Abans de realitzar obres de moviments de terres, terraplenats o enderrocs s’haurà de presentar a l’Ajuntament un informe d’intervenció preventiva signat per un tècnic en arqueologia, d’acord amb el que preveu el decret 78/2002 de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002.




núm. d'ordre

005

ZONA INUNDABLE: Es condicionen les actuacions de transformació d’usos, restauració

o remodelació i/o ampliació de les construccions actuals a l’adopció de les mesures de protecció passiva en front als riscos d’inundació, d’acord amb la disposició primera de l’informe de l’ACA de 21 de maig de 2009, es regulen al capítol 4art de la normativa

nivell-b aeap - zi · departament de cultura i mitjans de comunicació de la generalitat de...

Documents