El PATRIMONI CULTURALEl PATRIMONI CULTURALCASTELLONCASTELLONÍÍ::

“El Bruel de Castelló”

va bramar un any tan fort

que tothom es va esglaiar

fins l’avi Rau i el Marrà”

Auca de J. Puig Dalmau

Us presentem un petit itinerari pel patrimoni històric i literari de casa nostra.Jornades Europees del Patrimoni28, 29 i 30 de setembre.

BASÍLICA DE SANTA MARIA

“La portalada de l’església parroquial és inoblidable; té un color patinat i la mare de Déu fa una expressió graciosa, angelical. És de les coses més bones i elegants del país. Les columnes de marbre treballat són d’un perfil una mica gruixut i tenen un aspecte semblant al d’unes estalactites estilitzades. L’altar és d’un italià anomenat Antigoni, i l’alabastre prové de Beuda. Meravellós”

La Basílica gòtica de Santa Maria té una estructura i unes dimensions pròpies d’una catedral. L’obra, començada al segle XIII, finalitzà a l’inici del XV, quan es construí la façana amb la bella portalada de marbre.

PLA, JosepObra completa :edició 10è aniversari. Vol. 2.Viatge a la Catalunya Vella.Barcelona : Destino, 1992. p. 610.

CASA SANLLEHÍCan Sanllehí, també anomenada Casa dels Rabins o Primera Sinagoga, fou construïda sobre restes tardomedieval i de la primera sinagoga jueva. (s. XVIII).

“De Figueres a Castelló d’Empúries, el bocí de plana que es veia en el marc que em feia l’automòbil em deixava endevinar el punt on la terra s’ajau parant la falda al mar. I ensumant el mar, bon xic llunyà, no em podia treure els grecs del magí: em perseguien com una obsessió i com si m’exigissin un xic d’enterniment i un bon de tros respecte. Altra vegada fou del cas reaccionar per no deixar-me guanyar per complet pel prestigi literari, històric i arqueològic, i de tot el que no fos la vida, la carn i els ossos, la configuració i la llum del país. Els grecs, se m’acudí de pensar anant contra el corrent que se m’enduia, devien ésser uns escàpols de presidi que varen caure en aquest país, llavors salvatge, perquè no devien saber on deixar-se caure morts. Aqueixa murialla devia estar infectada de tota mena de malalties de la pell, i segurament introduí aquí moneda falsa, guixolis atrotinats i articles passats de moda. El desembarc devia ésser tanmateix una cosa ben grotesca, com una malifeta. Ben aviat els marxants focis devien fer com el tords: endur-se al bec una oliva de cada olivera.”

BRUNET, Manuel.El Meravellós desembarc dels grecs a Empúries.Barcelona : Diana, 1993. p. 8-9.

LA CASA GRAN

‘’A la nostra Casa Gran

tothom sap prou bé qui mana:en Francesc CasademuntXavier Casamitjana?Quan bufa en Casadevalls’aixeca la tramuntana’’

Un gran casal gòtic documentat des del segle XIV, que ha perdurat com una mostra molt remarcable del gòtic civil català.

FAGES DE CLIMENT, CarlesEpigrames.[Figueres] : Brau, 2002. p. 100.

‘’Les monges de la Congregació de Santa Clara, pel vot o jurament de clausura perpètua que havien fet en el moment d’entrar al convent, com he dit, tot i poder oir els seus càntics i oracions provinents del cor de la capella del convent, no es deixaven veure pels oients i només permetia entreveure la seva ombra a través d’una mena de tela fosca, tal era el seu aïllament de la vida mundana. Tant era així, que només tenien permès entrar dins del convent, algun operari; fuster, paleta, manyà, etc. Que necessàriament hi havia d’entrar per a fer algun treball, i encara, segons em deia un fuster, que, en anar-hi a treballar, cosa curiosa, havien de ser dues persones’

CONVENT DE SANTA CLARA

AUGÉ I CARRERAS, JosepPinzellades i records.Castelló d’Empúries: Ajuntament de Castelló d’Empúries, 1994. p. 84.

Fou fundat a extramurs de la vila l’any 1260 i traslladat dins del nucli a finals del segle XVII, quan es va construir el gran conjunt edificat actual. En aquests moment és seu de diverses dependències municipals, inclosa l’escola de música municipal Antoni Agramunt.

CÚRIA-PRESÓ

La Presó‘’Presa fou la meva besàviaal càrcer de cinc cel.les lúgubresbones per morir de fred i ràbiad’estar-hi , no pas gaires, octubres.Reus i no confesso , els presonersper vera o injusta justícia,de sortir-se, partien matussersxops de rònica immundícia.Les parets, d’anys, rebatudes de mescni llum de sol, ni vents coneixientot era foscor, foscor sent de dia

Una latrina, un jaç arabesc,un pedrís gris que els anys no sabiauns grillons que els peus impel.leixien-Ara, l’arcà irònic hi radia.’’

Palau i Massot, PereLa Presó.El Salner : butlletí del Grup Cultural Comtat d’Empúries. Núm. 1. Any-2.

Edifici gòtic construït vers l’any 1.336 que integrava dues funcions pròpies de la vila medieval: la Cúria, seu del tribunal de justícia, i la Presó, on ingressaven els condemnats. Actualment la cúria-presó alberga un museu d’història medieval.

LA FARINERA

“lo dia o festa de Sant Jaume del any prop passat de 1632 anant men jo en companyia de un fadrí moliner des del molí de Castellód’Empúries ahont jo havitave, que anave a la capella o ermita de Nostra Señora de Núria per mes devotions per tenir com tenia febrer, quant fuy entre Sant Joan de les Abedesses y la vila de Camprodon essentme vingut lo fretper lo camí, me arrimí devall de un arbre y estant allí ajeguda tot lo temps que tinguí lo fret en estar libre dell vehent jo tantes cireres en un cirerer que allí y havia me prenguéganes de menjar cireres y així diguí a un de dos segadors que allí junt a dits cirerers segaven, quem fessen plaer de haverme un ram de cireres com, de fet, ho feu. Y estant en assò arriba lo dit Joan Sala y Serrallonga tot sol ab un pedrenyal a la ma y dos en la xarpa y robà a dits dos segadors los diners que tenian, si bé, segons entenguí, fou poca cosa, yls ne feu anar de allí amenassantlosque picassen de allí y que si tornaven los mataria. Y dits segadors aquí matex sen anaren y a mi me digue lo dit Serrallonga quel seguís dient també al dit mosso quemacompanyave que picás ab los segadors....”

GRAUPERA, Isabel; BURILLO, Lluís Serrallonga. El bandoler, les seves dones i la justícia.Barcelona : L'Esfera dels llibres, 2008. p. 62

Un patrimoni industrial format per la maquinària de la fàbrica de farines de finals del s. XIX. I també un patrimoni natural, el Rec del Molí, un canal d’aigua d’origen medieval. La seva funcióactual és de museu, visitable per a tot tipus de públic.

PALAU DELS COMTES

‘Saló gótich en lo palau del Compte. Al fondo, duas grans portaladas que donan á una galería ab balustrada, que mir’al jardí. A la dreta l’arch d’entrada de la capella; una porta á cada costat y altras tres á l’esquerra; d’aquestas tres, la del mitx es secreta. Mobles de la época.

ESCENA PRIMERAGALCERAN, per la galería, mirant ab recel; arriba fins a la portalada de la dreta, dona una rápida mirada dins y avansa fins á mitx saló: aviat RAMON, per la cambra del comte, porta primera a la dreta.GALCE. Ningú! Créya trobá obstacles

Per entrar dins del palauy… ni un soldat, ni un guardahe trobat fins aquí dalt,que’m demanés ahont anaba,Si aquí tothom dorm encar!

RAMON (surtint) No dorm ningú. Que aqui’svetlla

Á tot hora, Galcerán.’’BORDAS Y ESTRAGUÉS, RamonLo Comte d’Ampurias. Drama historich en tres actes y en versBarcelona, TipografÍa de Francisco Badia, 1897. p. 7.

Edificat pel comte Joan (s.XIV) al costat del convent de Sant Domènec, actualment en queden escassos vestigis, donat que fou cedit per a l’ampliació del convent. Avui és la seu de la casa de la vila.

PORTAL DE LA GALLARDA

Al portal de la Gallarda

Al portal de la Gallarda, del somni del vent;d’un culte llibert de cenobis i casernesles sacerdotesses amb natural ardimenta rostres lleials, s’amistancen, clares com lluernes.

Per la fumera, envejant l’encens, s’enlairael fum, fent ofrena allà, enllà, a un Déu ignot,de carn a la brasa, d’apetitosa flairei exquisit saliveig del bon vi i pa amb cuixot.

On gentil esquitlla, pur, el bes de complaença,A jocs i símbols tèrbols de repressió, rebot,Honorant l’amistat i aplanant la que brot.

Sens lleis, perjuí bi ciència, tomba la jovença,Ballant al compàs insòlit del disc que dansaDisciplents amb gallardia, al blasme i a la lloança.

PALAU MASSOT, PerePere Palau Massot: un poeta anònim, 1929-2006Castelló d’Empúries: Ajuntament de Castelló d’Empúries, 2007. p. 105.

El Portal, situat a la base d’una torre rectangular (segles XIII -XIV), era l’entrada al recinte fortificat medieval de Castelló pel costat de llevant, en un tram de muralla encara avui ben conservat.

EL PONT VELL

Elogi al pont vell de les set arcades desiguals

Pont vell de set arcades,vestit en set anyades,cada anyada, una arcada sobre el riu.anys d’abundor de Déu i anys de misèria,marcats damunt l’artèria del riu.

Pont vell, serves records tristos i alegres;Han devingut tes pedres totes negres, I ja sols un ramat, de tant en tant,Damunt del teu llom passa polsejant.

Mes tu encara somrius amb indulgènciaal pont nou, que ara et fa la competència,pont vell! Ets com una carcassa amb set costelles,I al clar de les estrellestens aire de castell.

FAGES DE CLIMENT, Carles Primera AntologiaTamarius i Roses[Figueres] : Brau, 2002. p. 58-59.

Pont medieval de set arcades, que fou edificat al segle XIV en temps del comte Pere I i sofrígreus desperfectes durant els combats del “Foc de Castelló”.

EL RENTADOR

‘Rentador, oberta la gent, al vent, a la llumCom un miratge,em sembla veure ocupant l’espai acollidor,bugaderes d’altres temps...que repiquen la roba mulladai s’omplen els rostresd’esquitxos d’aigua de colorsregalant frescor a la pell nua.

Entra el vent per la foradada arquitecturarecorrent indomable el seu interior,lliscant per damunt de l’aigua,modificant, desdibuixantles imatges de línies correctesreflectides en el mirall cristal.líi oferint en breus instants, la fantasia de noves formes.

El fullatge dels arbres propers,tenyeix les aigüesde primavera, estiu, tardormentrestant rajolins netsbrollen amb murmuri suau de la curcullai l’esclat de llumes transforma gràcilmenten trossets d’or i argentque s’escampenformant amples cerclesper la superfícies del petit estany.

En les nits clares,el rentador s’endiumenja.els estels el vesteixen de festa.’

FIGUERAS, ImmaEl Salner : butlletí del Grup Cultural Comtat d’Empúries. Núm. 11. Any-12. p. 146.

És una atractiva construcció del segle XIX que incorpora elements del desaparegut convent de Sant Francesc, erigit l’any 1264 prop d’aquest indret. Hi destaquen les columnes toscanes (segles XVI o XVII) que devien formar part del claustre

TORRE CARLINAEdificada al final del segle XIX pel Regimiento de Toledo, destinat a Castelló per reconstruir la vila després de la tercera guerra carlina i fortificar novament la vila.

‘‘Castelló d’Empúries, 25 de juny de 1874: ‘ hel lunes, despues de dos orasde tu salida, llego un batallon de tropa con 130 caballos; tubimos gran alarma qreyendo que heran los carlistas; gracias a Dios se aquivocaron. A nuestra casa binieron 5 a comer, y despues de ablar mucho rato, y ablar de ti, me dijo uno de hellos que por el bienque te decean que te aucentes asta que se arreglen mejor las cosas...’’

Fragment de la correspondència del matrimoni AdelaidaGeli i Josep Aupi (1874) recollits a:PUIG I GRIESSENBERGER, Anna M.El Salner : butlletí del Grup Cultural Comtat d’Empúries.Núm. 1. Any-2.