I N T R O D U C C I Ó A L T E I X I T , E L T I N T A T , L A C I S T E L L E R I A I L A C O R D I L L E R I A A

L ’ È P O C A P R O T O H I S T Ò R I C A

Per Jordi Chorén Tosar

2

INTRODUCCIÓ AL TEIXIT, EL TINTAT, LA CISTELLERIA I LA CORDILLERIA A L’ÈPOCA PROTOHISTÒRICA.

PER JORDI CHORÉN TOSAR1

1 G r u p d ’ i n v e s t i g a c i ó d e t e i x i t , c i s t e l l e r i a i t i n t s . L a i n f o r m a c i ó t e ò r i -c a i p r à c t i c a c o m p l e m e n t a d a p e r A n n a H o m s , e s p e c i a l i s t a e n r e c o n s t r u c -c i ó e x p e r i m e n t a l d e l s p r o c e s s o s t è x t i l s i t i n t o r i s .

La manipulació de les fi bres vege-tals i animals per a la obtenció de teles i objectes, suposà per a l’ésser humà un gran pas a la seva adaptació al medi natural, convertint-se en un ele-ment pràcticament indispensable per a la realització de múltiples activitats.

Tot i que varen partir d’un ma-teix origen, és a dir, de la manipula-ció d’elements naturals per a l’obtenció de fi bres que poguessin esdevenir teixides (aprofi tant i augmentant les característiques aïllants, de resis-tència, ..., de cada fi bra), l’evolució tècnica i el tipus de materials em-prats, originà diferents activitats ar-tesanals: teixit, cistelleria i cordilleria.

I, ja a l’època ibèrica, sabem que el treball previ de manipulació de les diverses matèries primeres -lla-na, lli, espart (fi g. 1) i cànem, bàsi-cament, tot i que segurament es van emprar moltes altres en menor mesu-ra-, exigia uns coneixements que sem-blen indicar una certa especialització.

Les diferències en els processos de conreu o cria, recol•lecció o esquilat i la seva transformació en fi bra apta per a ésser fi lada (sobretot en el cas dels teixits destinats a la indumentària), produïen resultats molt diversos, essent buscades certes característiques per a obtenir teixits que indicarien la posició social dels individus que les portarien o que podrien servir per a unes funcions específi ques (veles de vaixells, capes d’abric,...). Així, les característiques de les peces fi nals, venien en gran part

Fig. 1. Lli i espart assecats. J. Cho-rén.

determinades pel coneixement tant de les característiques de les diverses ma-tèries primeres, els seus orígens i les formes d’obtenció més adequades, com també el coneixement dels processos de transformació d’aquestes matèries primeres en fi bres, ja que l’aplicació d’uns o altres, produeix característiques diferents, destinades a usos diferents. Entre aquests processos, s’havia de controlar el rentat amb productes rics en àlcalis, la fermentació, la mòlta, ...

És a dir, un teixit de gran qualitat era el resultat d’una gran cadena de treballs específi cs, que implicaven des dels pas-tors i/o agricultors, fi ns a les teixidores i els tintorers, passant per tot un seguit de procediments complexes que permetien obtenir uns fi ls amb unes característi-ques concretes per a cada resultat fi nal.

A més a més del tipus de fi bra, de

3

l’acabament del teixit i del tipus de tra-mat emprat, un altre dels indicadors socials i culturals relatiu a la indumen-tària i els objectes, es trobava en els colors i els motius que els decoraven. Això es devia a la difi cultat d’obtenció de determinats tints i a que el tintat exigia realitzar diversos processos a la fi bra, fi ns i tot abans de conver-tir-se en fi l, que permetrien la millor absorció i fi xació del color buscat.

Així, l’obtenció de productes tin-toris d’origen animal, vegetal o mi-neral, es va convertir en un treba-ll artesanal de gran importància.

A nivell arqueològic, són poques les restes directes conservades, tant dels objectes fi nals com dels elements em-prats en tots els processos que aquí es-mentem de passada. Tot i així, comptem amb referències a les fonts escrites, decoracions pintades a la ceràmica vascular, escultures i algun element ar-queològic, que lligat amb l’arqueologia experimental i l’etnologia, ens estan permetent conèixer i experimentar els diversos processos implicats en el teixit, la cistelleria, la cordilleria i el tintat.

Pel que fa al teixit d’època ibèri-ca, sabem de la gran qualitat de les peces de llana a través de les fonts i de diverses representacions (fi gura 2), coneixem el tipus de vestuari que em-praven i també parcialment els colors i les decoracions amb que s’adornaven, sobretot les classes socials superiors.

Tot i així, al registre arqueològic, pràcticament no conservem més que algunes restes de teixit semi- carbo-nitzats de lli, procedents d’urnes de cremació, sobretot de la zona del lle-vant i d’Andalucía. Aquestes restes, ens permeten saber com varen ser teixits i, per tant, amb quin instrumen-tal es van haver de realitzar. Malau-radament, aquests elements no han

deixat pràcticament cap traça al registre material, degut a la seva natura perible.

Malgrat tot, comptem amb plaques quadrangulars segurament emprades per un tipus de teler de cintura; ponde-ra o pesos de teler, associats al treball amb un teler de tipus vertical; fusaio-les (fi g. 3), normalment ceràmiques i de formes troncocòniques, que servien com a contrapès pel fus; pintes d’os que podrien haver estat relacionades amb el pentinat dels teixits i algun al-tre element de fusta, que podria estar relacionat o no amb alguna part del procés. D’altra banda, algunes repre-sentacions ens assenyalen la utilització en el procés de fi lat de la fi losa (fi g. 4).

Així, sabem que en el procés de fi lat s’empraven fi loses en què s’acumulava la fi bra que s’anava fi lant mitjançant fusos amb contrapès, i que es teixia amb dos tipus de teler (com a mínim), el de targe-

Fig. 2. Relleu ibèric de la necròpoli de l’Albufereta (Alacant). De: FIGUERAS PACHECO 1946.

INTRODUCCIÓ AL TEIXIT, EL TINTAT, LA CISTELLERIA I LA CORDILLERIA A L’ÈPOCA PROTOHISTÒRICA.

4

tes i el vertical, que permetien obtenir treballs diferents i que es degueren arri-bar a emprar conjuntament, realitzant teixits summament complexes. Tam-bé es coneix un altre tipus de teler de

Fig. 3. Fusaioles ibèriques. Mitjans s.IIIaC. J. Chorén, M. Crespo, J. M. Ga-llego.

Fig. 4. Esquema del fi lat amb fi losa. De: ALFARO 1984, p. 75.

Fig. 5. Escena de Penèlope davant del teler, d’un skyphos átic de Chiusi (440aC). De: LAVER, 1964, p. 57).

Per Jordi Chorén Tosar

5

cintura, que podem denominar “de reixeta”, del que a la Península no en trobem indicis ni directes ni indirectes, però que segurament també va esser conegut i emprat per a la realització de treballs concrets, molt més fàcils de fer que amb el teler vertical (fi gura 5).

Pel que respecta al tintat de les pe-ces de tela, pràcticament es podia acon-seguir qualsevol color, sempre tenint en compte que el tintat d’alguns colors com el negre resultava més complex que el d’altres. Com més complexa fos la ob-tenció d’un producte tintori i/o el tintat per a obtenir un color determinat, més valor arribava a tenir el teixit resultant.

A més a més, segons les fonts clàssiques, sembla ser que el lli es re-sistia a l’absorció dels tints, motiu pel qual es degueren arribar a realitzar teixits, i inclòs fi ls, de diverses fi bres.

Pel que fa a la cistelleria i la cor-dilleria, ambdues tècniques es destina-ven a la obtenció d’una gran diversitat d’objectes, des de cordes a recipients, passant per calçat (fi g. 6) i fi ns i tot peces impermeables. En ambdós ca-sos, les restes materials conserva-des són excepcionals, coneixent-se la seva existència també indirectament per les traces que pogueren deixar en d’altres elements o la seva aparició a alguna representació, essent molt menys recollides per les fonts escri-tes. Arribats a aquest punt, resulta es-sencial l’etnologia, que permet l’estudi del treball ancestral de les fi bres ve-getals existents a l’entorn natural.

Segurament la més antiga degué ser la cordilleria, mitjançant el trenat de fi bres en estat natural, permetent l’obtenció de cordes de diversa resistèn-cia. No obstant, l’evolució tècnica per-meté obtenir cordes de diverses qualitats i usos, i a l’hora, aquestes cordes eren emprades per a la fabricació d’altres ob-jectes, com sandàlies o cistells (fi g. 7).

Fig. 6. Sandàlia de corda d’espart neolítica. Cueva de los murciélagos, Al-buñol, Granada. Museo de Arqueología de Granada.

Fig. 7. Senalles d’Ibercalafell. J. Chorén.

INTRODUCCIÓ AL TEIXIT, EL TINTAT, LA CISTELLERIA I LA CORDILLERIA A L’ÈPOCA PROTOHISTÒRICA.

6

Quant a la cistelleria, sabem de l’existència de diferents tipus de cis-tells, així com de catifes, i inclús de l’aplicació puntual de reforços de fus-ta (fi g. 8). No obstant, resulta evident que degueren ésser emprades no tan sols les fi bres d’herbàcies, sinó també escorces i branques com el vímet, per a l’obtenció de cistells de diverses re-sistències i utilitats, tal i com s’ha fos-silitzat fi ns a l’actualitat. El que resulta molt més difícil, és saber discernir les formes que varen adoptar per a les di-verses funcions a què es varen destinar.

Bibliografía emprada:

ALFARO GINER, C. Tejido y ces-tería en la Península Ibérica. His-toria de su técnica e industrias desde la prehistoria hasta la romani-zación. Bibliotheca Praehistorica His-pana, vol. XXI, Madrid, CSIC, 1984.

ALFARO GINER, C. El tejido en época romana. Cuadernos de histo-ria 29. Madrid, Arco Libros S.L., 1997.

CUADRADO DIAZ, E. La necrópo-lis ibérica de “El Cigarralejo” (Mula, Murcia). Bibliotheca Praehistorica His-pana, vol. XXIII, Madrid, CSIC, 1987.

FIGUERAS PACHECO, F. “El gru-po escultórico de Alicante”. Archivo Español de Arqueología, Homenaje a Portugal. [Madrid] (Octubre - Di-ciembre 1946), núm. 65, p. 309-333.

HUNDT, H-J. “Die verko-hlten reste von geweben, ge-fl echten, seilen, schnüren und holzgeräten aus grab 200 von El Ciga-rralejo”. Madrider Mitteilungeng, Hei-delberg, (1968), núm. 9, p. 187-205.

LAVER, J. Costume in antiquity. London, Thames and Hudson, 1964.

Fig. 8. Senalla minera. Museu d’Arqueologia de Barcelona.

SEYMOUR, J. Artes y ofi cios de ayer. Una guía práctica de la artesanía tradicio-nal. Barcelona, Editorial Optima, 2001.

Per Jordi Chorén Tosar