INTRODUCCIÓ A L’HARMONIA

ACORDS. Són grups de notes que sonen alhora

Acords tríades. Són els formats superposant a un so, anomenat fonamental, un interval de tercera i un de quinta.

Tipus d’acords tríades

Constitució Xifrat absolut

Major 3ª major i 5ª justa Només la lletra. Ex.: CMenor 3ª menor i 5ª justa Lletra + “m” o “-“. Ex. C mDisminuït 3ª menor i 5ª

disminuïdaLletra + “º” , “dim” o “dis”. Ex. C dis.

Augmentat 3ª major i 5ª augmentada

Lletra seguida de “+” o “#5”. Ex. C +

C C m C dis C +

NOM DE LES NOTES EN ANGLÈS:

XIFRAT DE FUNCIONSIndica quin grau de l’escala en la qual ens trobem és la fonamental de l’acord.

Un mateix acord pot tenir diferents xifrats de funcions , depenent del to en què es trobi. Ex . l’acord de Do major pot ser el I de Do major o o el IV de Sol major o el V de Fa.

DIFERENTS ASPECTES D’UN ACORD

1

La seva sonoritat depèn de les notes que el formen . Els tres sons es poden ordenar de diferents formes sense que la seva sonoritat canviï radicalment.

ESTAT DELS ACORDS I XIFRAT

Estat Xifrat absolutXifrat de funcions

La forma més normal d’un acord, amb la fonamental com a nota més greu es diu estat

directe o estat fonamental,

no cal afegir cap indicació en el xifrat

Si la nota més greu és la 3ª diem que l’acord està en 1ª inversió

Cal indicar quina és la nota més

greu. Ex. C/E

S’afegeix un 6.Ex.: I 6

Si la nota més greu és la 5ª, diem que l’acord està en 2ª inversió

Idem 1ªS’afegeix un

6/4

Una de les aplicacions més importants de les inversions és aconseguir una línia de baix més melòdica. Normalment utilitzarem els acords en estat fonamental perquè és el que proporciona una sonoritat més plena , la 1ª inversió ens servirà per millorar la línia del baix i la 2ª inversió gairebé només l’utilitzarem com a notes estranyes : a/ acord de pas (o d’unió), b/ cadencial ( “apoiatura” ) o c/ d’extensió (brodadura )

a/ b/ c/

DUPLICACIÓ

Normalment se sol escriure els acords tríades amb 4 notes, això implica duplicar (repetir) una de les notes. Normalment es duplica la fonamental a l’estat directe i a la 1ª inversió. Amb la segona inversió se sol duplicar el baix.

DISPOSICIÓ

Segons la separació que hi ha entre les 3 veus superiors pot ser :

2

oberta o ample: entre la veu tenor i la soprano hi ha més d’una 8ª tancada o estreta: entre T i S no arriba a l’8ª. pianística: mà esquerra el baix , en clau de fa i ma dreta les altres tres notes,

en clau de sol.Cal procurar que no hi hagi una separació de més d’una 8ª entre les veus

(excepte entre Tenor i Baix)

ENLLAÇ DELS ACORDS EN ESTAT DIRECTE

Amb l’objectiu de conduir melòdicament les notes d’un acords a l’altre d’una manera suau i fluïda.Bàsic (acords en estat directe i duplicant la fonamental):

a/ si el baix salta, es mantenen quietes les notes comunes i la resta de veus completen les que faltes movent-se una segona (graus conjunts).b/ si el baix es mou per graus conjunts, les tres veus superiors es mouen en la direcció contrària al baix fins a les notes més properes a l’altre acord.

NOTES ESTRANYES: són les notes que no formen part de l’acord nota de pas : uneix dues notes dels acords per graus conjunts. brodadura: ornamenta una nota repetida pujant o baixant una segona i

tornant després a la nota inicial. També podem trobar brodadures incompletes i dobles.

“apoiatura”: atacada en temps o part de temps forta substitueix, una segona per sobre o per sota a la nota principal, a la qual finalment resol.

anticipació : És una nota de l’acord següent que ataca abans que canviï l’acord.

pedal: és una nota (normalment la I o la V) que es manté quieta CADÈNCIES

Són els signes de puntuació i les seves agrupacions en frases i períodes. Les diferents sensacions de repòs que marquen els finals de frases són reforçades per unes successions d’acords anomenades cadències.

Cadències conclusives: Autèntica: V-I “.” Plagal: IV-I “!”. Té menys força conclusiva

Cadències suspensives:

3

Semicadència: V “?”. Repòs sobre la dominant , sovint al final d’una semi-frase o període.

Trencada: V-VI. “:”

FUNCIONS TONALS

El diferent grau d’activitat d’un acord i les tendències a moure’s cap a d’altres vénen determinats per les notes que conté però també pel grau de l’escala que és la fonamental.

Segons les diferents tendències dels acords, el graus d’una escala s’agrupen en tres funcions:

Tònica (T) I VI IIIDominant (D) V III VII

Subdominant (SD) IV II VI

Cada funció tendeix cap a les altres dues, a excepció de la dominant, que tendeix cap a tònica.

HARMONITZACIÓ DE MELODIES, pas a pas.

1. Tonalitat, mode i compàs.

Defineix clarament la tonalitat i modalitat abans de començar Busca la cadència final Fixa’t amb el compàs i l’accent rítmic que es produeix al primer temps de cada

compàs.

2. Estructura de la melodia

Busca els punts de respiració que marquen els finals de cada frase. Mira si es repeteix algun fragment.

3. Cadències intermitges

Pensa quines poden ser les cadències intermitges sobre les quals descansa el final de cada frase.

L’última frase sol ser tenir una cadència autèntica per poder ser plenament conclusiva.

Al mig de la peça hi sol haver alguna semi-cadència.

4. Notes principals i notes estrayes

Les notes principals acostumen a trobar-se en les següents condicions: notes llargues i/o accentuades mètricament (si no son “apoiatures) arpegis o part d’arpegis (3es, 4es, 5es.)

4

Intervals de 3ª o 4ª omplerts amb notes de pas. Notes atacades per salt

L’anàlisi de les notes principals i estranyes no es pot deslligar de la successió bàsica de funcions, atès que , de vegades, una mateixa nota pot ser principal o estranya depenent de l’acord que triem depenent de la funció i del moviment de fonamentals adequats.

5. Rítme harmònic mínim i funcions bàsiques

Busca el ritme harmònic mínim i la successió bàsica de funcions. El ritme harmònic és el ritme que crea el canvi d’acords. El ritme harmònic

mínim vindrà donat per la necessitat de canviar d’acord quan una nota nova de la melodia ja no sigui d’aquest acord, ni pugui ser interpretada com a nota estranya.

6. Tria dels acords

Tria, entre els acords bàsics de cada funció, els que produeixin moviments de fonamentals forts ( 4ª ascendent o 5ª descendent / 3º descendent o 6ª ascendent) i superforts (2ª ascendent i descendent)

Els moviments forts es poden utilitzar sempre Els dèbils s’utilitzen per a expandir un acord (4ª des o 5ª asc. / 3ª des. o 6ª

asc.) o en combinacions de tres acords, de forma que en conjunt resulti un moviment fort.

Els moviments forts s’han d’utilitzar amb mesura, perquè són massa forts per fer-los sentir molt sovint.

7. Ampliació del ritme harmònic

El ritme harmònic mínim sovint pot ser ampliat, tenint en compte que una mateixa nota pot formar part de tres acords tríades diferents i que una mateixa funció pot estar representada per tres acords.

Ritme harmònic mínim: I IV IRitme harmònic ampliat: I VI III IV II I

1. Substitució d’acords

Prova de substituir acords bàsics per altres que facin la mateixa funció i donin moviments de fonamentals satisfactoris.

5

6

2. Progressió definitiva

En aquest punt has de triar la progressió que més s’adapti al caràcter de la melodia i al teu gust.

Tingues en compte alguns factors com : més o menys simplicitat, repetició o variació, direccionalitat forta o suau, creixement de la tensió en moments importants, diferents efectes de cada cadència....

DESENVOLUPAMENT DE L’ACOMPANYAMENT

Tot i que la progressió harmònica és suficient per donar suport a la melodia, un desenvolupament rítmic i melòdic d’aquesta farà l’acompanyament més viu i interessant.

Partint de la disposició pianística de la progressió, podem provar diferents recursos com per ex.: ritmar els acords placats combinar alternativament el baix i l’acord arpegiar de diferents formes (mà dreta) desenvolupar melòdicament els acords amb notes estranyes mantenir els acords placats a la mà dreta mentre el baix fa una línia melòdica

amb les notes de l’acord i notes de pas. En aquest cas , algun acord pot quedar invertit, ja sigui en l’atac o més tard, a conseqüència del moviment melòdic.

S’ha de tenir cura que la línia del baix sigui independent de la melodia (que no faci el mateix a moments) i alhora que els intervals que formi amb ella siguin consonants (3ª, 5ª, 6ª, 8ª) en majoria.

Aquests i d’altres recursos poden funcionar sempre que no creïn dissonàncies fortes amb la melodia i que no li prenguin protagonisme (és un acompanyament).

Cal provar-ho amb la melodia, escoltant amb molta atenció i rectificant el que sigui necessari.

ALTRES CONSIDERACIONS L’acord de dominant normalment es presenta amb la 7ª, o sigui amb

quatre sons. La 7ª sol baixar per graus conjunts. Sovint quan trobem una nota alterada en més representa la sensible de l’acord

següent.

7