introducció als mètodes d_investigació en psicologia

7/18/2019 introducció als mètodes d_investigació en psicologia

http://slidepdf.com/reader/full/introduccio-als-metodes-dinvestigacio-en-psicologia 1/21

Introducció

als mètodes d’investigació

en psicologia

(Resum dels mòduls)

Para mi ahijada Blanca De Uña, con cariño (ya verás como sacas buena nota)

Ignacio Mª Pérez Vaquero

Consultor: Francesc Salvador Beltrán, aula 2 1er. semestre/2011



Introducció als mètodes d’investigació en Psicologia Ignacio Mª Pérez Vaquero

Página 2

ÍNDEX

ESQUEMA GENERAL DELS MÒDULS.................................................................................................................. 3

Mòdul 1 – EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC ............................................................................................................ 4

1.Coneixement científic / no científic ........................................................................................................... 4

2.Criteris de cientificitat ............................................................................................................................... 5

3.Taula de Stokes: c. bàsica / c. aplicada / c. inspirada per l’ús .................................................................... 6

Mòdul 2 – LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA ...................................................................................................... 7

1. Cientificitat de la psicologia ..................................................................................................................... 7

2. Dificultats de la psicologia científica ......................................................................................................... 8

3. Psicologia o psicologies? ........................................................................................................................ 10

4. Psicologia: ciència natural o ciència social? Model de caixes .................................................................. 11

5. Ètica/Deontologia en Psicologia ............................................................................................................. 12

Mòdul 3/4 – EL PROCÈS D’INVESTIGACIÓ / L’OBJECTE D’ESTUDI .................................................................... 13

1. Mètode científic ..................................................................................................................................... 13

2. Estratègia / Mètode / Tècnica ................................................................................................................ 14

3. Itineraris: inducció i deducció ................................................................................................................. 14

4. Mètode hipotètico-deductiu .................................................................................................................. 15

5. Elements del procès d’investigació ......................................................................................................... 15

Mòdul 5 – OPCIONS METODOLÒGIQUES: QUALITATIVA O QUANTITATIVA .................................................... 18

1. Àmbits de decisió: dilemes i eleccions .................................................................................................... 18

2. Metodologia qualitativa o quantitativa / integració ............................................................................... 19

BIBLIOGRAFIA (LECTURES ADICIONALS PER A LES PACS) ................................................................................ 21




Página 3

ESQUEMA GENERAL DELS MÒDULS

CIÈNCIA (M1) coneixement científic / no científic

criteris cientificitat funcionals intrínsecs

extrínsecs

estructurals dèbils

forts

taula de Stokes (c. bàsica / aplicada / inspirada per l’ús)

PSICOLOGIA (M2) criteris cientificitat dèbils

forts

dificultats variabilitat

generalitzabilitat

relació entre variables

subjectivitat

psicologia o psicologies?

ps.: ciència natural o social? (model caixes)

ètica/deontologia

PROCÈS INVESTIGACIÓ mètode científic (preguntes de Meltzoff )

(M3 / M4) estratègia/mètode/tècnica

itinerari deductiu inductiu

TEORIA / model / objecte-model / objecte estudi / variables / FETS

mètode hipotètico-deductiu (hipòtesi)

INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA (M5) dilemes i eleccions

metodologia quantitativa

qualitativa




Página 4

Mòdul 1 – EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC

1.Coneixement científic / no científic

Ciència: representació de la realitat que obeeix les regles del mètode científic.Comparacions:

Màgia

semblança/analogia (metàfora)

contigüitat espacial/temporal (metonimia)

causalitat

control sobre natura i societat

universal

abstracció limitada

Ciència

identitat I diferència

comprovació (empirisme)

causalitat (lleis determinístiques) I atzar (lleis probabilístiques)

control sobre natura i societat

pcpi. de parsimònia (variables limitades, realitat parcel.lada)

metallenguatges (abstracció per explicar relacions)

Filosofia/Matemàtiques

no necessàriament empirisme

filosofia: realitat global

deductiva (teoria → fets)

Ciència

empirisme (observable/reproduïble/verificable)

realitat parcel.lada, delimitada

deductiva (teoria → fets) o inductiva (fets → teoria)

La ciència s’originà en la filosofia i acabà separant-s’hi. El paper de la filosofia avui respecte la ciència és de

caire crític/moral/reflexiu.

Tecnologia

pràctica (aplicació)

no precisa de teoria (ex: assaig/error)

Ciència

pràctica “teòrica”: disseny models, mesura, anàlisi dades

teoria

És ERRONI pensar que ciència = teoria i tecnologia = pràctica

Ciència (M1) criteris cientificitat

funcionals

intrínsecs

extrínsecs

estructurals

dèbils

forts

coneixement(científic / no

científic)

taula de Stokes(c.bàsica/aplicada)




Página 5

Ideologia i ciència

El llenguatge és un sistema representacional amb judicis i convencions culturals (carregat de parcialitat i

ideologia).

La ciència està contaminada pel llenguatge (context sociohistòric-ideològic). És el que Foucault anomena

episteme (ex: la religió fou un obstacle epistemològic a l’època d’en Galilei).

2.Criteris de cientificitat

Els criteris de cientificitat són les “regles del joc” de la ciència. Classes:

1. Funcionals (finalitat, objecte): coincideixen amb els d’altres tipus de coneixement/sabers

intrínsecs Descripció. Construir un model enumeratiu, observable, mesurable

Classificació. Ordenar el món; és inherent a la ment humana

Interpretació/Explicació Descriure és interpretar a baix nivell (objectivament)

Interpretar és establir relacions

extrínsecs Predicció. No importa encertar, sino el procediment

Control/Transformar el món mitjançant la tecnologia i l’acceptació social de les idees

2. Estructurals (lògica, mètode): són específics de les ciències –construir teoria i aplicar mètode-.

“dèbils” (objectius fàcils d’assolir)

Determinisme -multicausalitat (més d’una variable)

-interrelació (l’efecte pot esdevenir causa, i vice-versa)

Generalitzabilitat és inversament proporcional a la variabilitat

explicació mitjançant lleis probabilístiques, no determinístiques

Relacions limitades llei de parsimònia o circumspecció

Empiricitat fets (oberts, públics, sotmesos a prova)

limitacions sensorial/ideològica/biogràfica de l’investigador

“forts” (objectius difícils d’assolir)

Unicitat (metodològica) molts mètodes = ciència inmadura

Univocitat (del llenguatge) 1 concepte = 1 significat (exemple: sistemes de mesura)

polisèmia/homonimia innaceptables

Reducció a la física positivisme, materialisme radical




Página 6

3.Taula de Stokes: c. bàsica / c. aplicada / c. inspirada per l’ús

Ciència bàsica o teòrica

construir TEORIA

obtenir coneixement

ritme lent (no pressió social/empresarial)

universalitat màxima (generalitzabilitat)

entorn acadèmic

Ciència aplicada o pràctica

PRÀCTICA (aplicar teoria, o tecnologia sense teoria)

respondre demandes socials/polítiques

poc temps (pressió rendibilitat econòmica)

universalitat limitada

entorn empresarial/industrial

Taula de Stokes (1997)




Página 7

Mòdul 2 – LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA

1. Cientificitat de la psicologia

Resposta de la Psicologia a les exigències “dèbils”:

Determinisme -simplificar la relació causa (vi) → efecte (vd) exclou la multicausalitat i les interrelacions

- prudència: els humans són diferents (interindividual) i circumstancials (intraindividual)

Generalització -no sempre extrapolable (depèn de la variabilitat inter-/intraindividual )

-segons interès (ps. clínica : singularitat; ps. social: generalització)

Relacions limitades (quantitativa i qualitativa): simplificar model

-handicap: interdisciplinarietat (Ex: suïcidi: factors endògens –patologia cerebral-

factors exògens –biografia, entorn-)

Empiricitat fets basats en observacions (demostrables, no ambigüitat)

PERÒ la Ps. no pot renunciar a estudiar fenòmens inobservables (somnis, estats emocionals)

Psicologiacom a ciència (M2)

criteris cientificitat

dèbils

forts

psicologia opsicologies?

dificultats

variabilitat

generalitzabilitat

relació entrevariables

subjectivitat

c. natural o social?model caixes

ètica / deontologia




Página 8

Resposta de la Psicologia a les exigències “fortes”:

Unicitat (metodològica) -1 mètode (científico-natural) amb variacions (inductiu/deductiu, observacional/experimental,

qualitatiu/quantitatiu)

- Althusser : cada ciència té pràctiques específiques

-C. socials: pluralitat metodològica (Ps. té peculiaritats estructurals)

NEGATIU: mètodes diversos producte de lluites entre escoles/corrents

Univocitat (del llenguatge) -En Ps. no existeix. Diferències segons escoles

Reducció a la física -Ni Ps. ni cap altra ciència ho pot satisfer (no es tracta de si es pot, sino de si interesa):

-La resposta és NO (no volem una teoria física, sino satisfer respostes individuals/socials)

2. Dificultats de la psicologia científica

Explicació dels criteris de cientificitat segons el positivisme: la ment i el comportament com a objectes d’estudi ofereixen

una visió heterogènia i contradictòria de la Ps. Problemes plantejats:

1.Variabilitat:

interindividual : -complexitat genètica (mutacions)

-complexitat cervell / sistema nerviós (més conductes adquirides que innates)

-humans: entorn cultural (sexe, edat, religió, clima, ideologia, formació,...)

intraindividual -èssers amb conducta adquirida (variacions per aprenentatge, edat, senilitat,...)

-en psicofisiologia/neuroendocrinologia s’eviten els aspectes no innats, amb

elevat nivell d’integració en sistema nerviós

(Un incís sobre la variabilitat estadística):




Página 9

2.Generalitzabilitat (Brunswik) respecte a la variabilitat (conducta automàtica / reflexa / poc integrada) i a la complexitat

(a més variables, més risc d’error)

Tipus de generalització deductiva: de la mostra a l’individu (gral. a particular)

inductiva: de la mostra a la població (particular a gral.)

Direccions de generalització (probabilístiques):

Replicació: repetir experiment en mateixes condicions per garantir resultat

Aplicació: condicions de laboratori i extrapolar a condicions reals

eix nomotètic-idiogràfic (general/singular). Problema: variabilitat

eix artificial-natural (laboratori/realitat). Problema: simplificació de realitat

validesa ecològica (aplicació al cas particular. Ex: ps. clínica)

eix passat-futur (extrapolació temporal, p. ex. per predir conductes).

3.Descripció/Explicació/Relacions entre variables

Descripció: nivell mínim d’interpretació (descriure elements)

Explicació: establir relacions entre aquests elements internes: objecte d’estudi

externes: objecte d’estudi – entorn

Segons la delimitació de l’objecte d’estudi, estem descrivint o explicant. Per exemple, si ens referim a la conducta mare →

fill (element) serà:

descriptiva, si l’objecte d’estudi és la interacció mare → fill

explicativa, si l’objecte d’estudi és el comportament de la mare en general

La multivariància intenta explicar la relació entre causa (variables independents) i efecte (variables dependents).

Tipus d’explicació:

immanent (internes, dins el corpus) vs. trascendent (externes, entorn)

inductiva (particular a gral., mostra a població) vs. deductiva (gral. a particular, mostra a individu)

causal (n’hi ha de quatre tipus):

o causal determinístic (x és la causa de y)

vs. correlacional probabilístic (regressió, predicció; el més habitual en Ps.)

o causal ANTECEDENTS ← conducta (estímul desencadenant)

vs. funcional conducta → CONSEGÜENTS (intencionalitat)

o c. intranivell dins de la psicologia

vs. c. internivell fora de la psicologia (ex: anorèxia per pressió social/mediàtica)

o c. física paratètica

vs. c. cibernètica apotètica

4.Subjectivitat: el distintiu de la Ps. és que l’objecte d’estudi és el subjecte. Hi ha 2 tipus de subjectivitat:




Página 10

dades inobservables inaccessibles al científic (mentalitat del pacient) ↔ empiricitat

opinions (ideologia, judicis) del pacient i del científic! ↔ objectivitat

Totes dues són eludibles mitjançant la intersubjectivitat (= el llenguatge). La realitat inobservable pot validar-se amb la

interacció personal, atorgant un altre status a la opinió del pacient.

3. Psicologia o psicologies?

El psicòleg ha d’adoptar postures enfront la:

variabilitat mínima: nivells generals (biològics/neurofisiològics –conductes naturals o reflexes-)

gran (inter-/intraindividual): nivells globals (socials, aprenentatge)

generalització lleis universals (conductes automàtiques E → R)

lleis probabilístiques (singularitats)

multivariància respectar la complexitat de la realitat

simplificar (condicions artificials i controlades de laboratori)

subjectivitat negar-la

acceptar-la amb reticències

assumir-la plenament

Segons aquesta diversitat d’opcions, es poden emetre varis judicis:

No hi ha una psicologia, sino vàries psicologies (algunes de científiques, d’altres de socials/humanes)

Epistemològicament i metodològica +: la diversitat és la idiosincràcia de la psicologia

-: la psicologia és una ciència inmadura

CONCLUSIÓ: adoptar una postura eclèctica: l’humà com a objecte d’estudi de la psicologia té una conducta (E → R)

observable, però també un pensament inobservable.

Reflexió de C. Riba: “La Ps. va començar experimentant en comptes d’observant a causa de la demanda social. Ha cremat

etapes per madurar, però en el S. XXI ha d’aprendre a dir “no / no ho sé”.




Página 11

4. Psicologia: ciència natural o ciència social? Model de caixes

C. natural: organisme/màquina (objectivitat)

-psicofisiologia

(estudia conducta E → R)

-positivisme reduccionista (academicistes, M. Bunge)

Caixa negra C = f(A)

Mediacionistes: organisme/màquina (objectivitat)

-psicofisiologia + neurologia

(estudia conducta E → R + e → r interns)

Caixa translúcida C = f(A, O)

C. social: organisme/subjecte

(estudia objectivisme -conducta, SNC/cervell- i

subjectivisme -cognitivisme, llenguatge-

-cognitivisme/sociologia, R.Harré

Caixa transparent C = f(A, O, S)

Conclusions sobre les ciències socials:

-la variabilitat (inter-/intrasubjecte) i la multivariància són més grans que a les ciències naturals

-observador = objecte d’estudi (tots dos són èssers humans, hi ha interacció)

-subjectivitat (doble: de l’observador i de l’objecte d’estudi) ↔ pcpi. d’empiricitat/objectivitat

-llenguatge i cultura carregats de significat i ideologia (episteme) ↔ pcpi. d’empiricitat/objectivitat




Página 12

5. Ètica/Deontologia en Psicologia

DEFINICIONS: Ètica: fonaments socials (no matar, no robar)

Moral : convencions socials (no escopir a terra)

Deontologia: deures – NO drets- dins una professió. Regles de conducta (legals, col.legis professionals)

ÈTICA

È. científica -compatible amb la vida social

-afecta a la teoria/investigació i a la pràctica/aplicació

-essencial: l’objecte d’estudi (persones, animals, objectes)

È. psicològica (investigació): és controlable “a priori”, es pot preveure i corregir

-elecció d’objecte d’estudi (ex: superioritat racial, èticament rebutjable)

-recollida de dades obtenció: sense coerció/humiliació

ús: caràcter públic/privat (intimitat subjecte, confidencialitat)

-intervenció/tractament CONTRACTE (el subjecte ha de conèixer riscs físic –fàrmacs,...-

psíquics –verbal-)

-generalització de resultats: rigorositat, honestidat (validesa): ni exagerar, ni minimitzar

(per excès de prudència, ideologia,...)

È. psicològica (professió): difícil de preveure/planificar; responsabilitat: conseqüències directes sobre vida de persones

-capacitació professional: minimitzar risc de dany al subjecte

-compromís de confidencialitat: marcat per llei

-relació de poder amb subjecte: minimitzar risc de subjectivitzar (enamorament/animadversió)

únic benefici: preu fixat

-pacte implícit (no cal contracte)

Sota el prisma jurídic, -investigador : obligat a un contracte amb contingut/condicions/conseqüències de la investigació

- professional : la relació social (drets/deures) va implícita en la prestació del servei

Codis deontològics: www.apa.org./ethics/code2002.html (USA)

www.copc.org/content/category/18/37/190/. (Catalunya)

http://www.apa.org./ethics/code2002.html


http://www.copc.org/content/category/18/37/190/







Página 13

Mòdul 3/4 – EL PROCÈS D’INVESTIGACIÓ / L’OBJECTE D’ESTUDI

1. Mètode científic

Investigació científica: plantejament d’una pregunta que ens portarà a una resposta, o bé d’un estat de

desconeixement (0) a un estat de coneixement (1).

Classificació de les preguntes d’investigació (Julian Meltzoff ):

existencials: existeix x?

descriptives/classificatives de diagnòstic: com es x?

de components: quines característiques/components té x?

descriptivocomparatives: diferències entre x – y?

relacionals: preguntes causals: relació entre x – y?; x provoca/impedeix y?

Mètode científic (definicions):

conjunt de regles lògiques i accions instrumentals organitzades des de una pregunta inicial fins a un

objectiu final que el científic aplica de manera estricta

instrument conceptual i conductual que permet l’investigador respondre preguntes i solucionar

problemes mitjançant un procès ordenat i seqüencial

operador per passar de manera ordenada i planificada d’un estat de desconeixement a un de

coneixement (M 0 → 1), tot permetent petits canvis i modificacions

Procèsd'investigació

(M3-M4)

Mètode científic

(Meltzoff )

Estratègia / Mètode/Tècnica

Elements /Itineraris

TEORIA Deductiu

model

objecte-model

objecte d' estudi

variables

FETS Inductiu

Mètode hipotètico-deductiu (hipòtesi)




Página 14

Moments del mètode:

definir l’objecte d’estudi

observació i preparació prèvies (hipòtesi)

observació i preparació (recollir informació, quantificar, mesurar,...)

interpretació de la informació

Segons Reichenbach, les dues primeres pertanyen a la fase creativa (context de descobriment) i les dues

últimes a la fase comprovativa (context de justificació).

2. Estratègia / Mètode / Tècnica

Estratègia: categoria metodològica o família de mètodes que permet un enfocament general segons l’objecte

d’estudi (observacional-experimental; qualitatiu-quantitatiu; nomotètic-idiogràfic,...).

Mètode: dins una metodologia hi ha diverses vies o mètodes particulars.

Les ciències socials ofereixen diverses metodologies.

“Saber metodologia” vol dir triar l’itinerari més adequat entre la pregunta i el mètode més idoni

(interdependència entre objecte d’estudi i mètode!). Solucions:

unimètode: resposta única, parcial

multimètode: vàries representacions complementàries i integrables per buscar:

aspectes comuns o convergència

aspectes diferencials o exhaustivitat

Tècnica: protocols tancats que permeten triar i seleccionar subjectes, mesurar, recollir informació i analitzar(cada possibilitat té la seva tècnica o guió).

3. Itineraris: inducció i deducció




Página 15

4. Mètode hipotètico-deductiu

5. Elements del procès d’investigació

Teoria

Segons deducció: coneixement a partir del qual es resolen problemes

inducció: final del procès d’investigació en base a les dades obtingudes.

A més: coneixements obtinguts mitjançant el mètode científic, d’extensió i contingut variables, acumulatius.

Regles sintàctiques. Vinculen elements teòrics; enunciat lògic. Metaregles: “lleis de lleis”

semàntiques. Vinculen teoria-fets

pragmàtiques. Precissen condicions/restriccions

Model

És una parcel.la simplificada de la realitat que conté part de la teoria (una caixa d’eines dins un taller).

Ex.: neurosi model psicoanalític: gestió conflictiva del JO, conciliant societat (SUPER-JO) i naturalesa (ALLÒ)

model conductista: conflicte premi-càstig (aproximació a recurs-evitació del càstig)

Bridgman: “el model permet pensar en coses no familiars en termes que sí són familiars”

Models teorètics: deductius, des de la teoria

no teorètics: inductius, previs a construcció de teoria

Classificació (Harré i Secord ) segons relació model-representat:

M. analògic o icònic homomorf – didàctic, comunicatiu

paramorf – prospectiu (obert al futur)

M. convencional o formal sentencial (llenguatge)

matemàtic (àlgebra/matemàtiques)

La simulació és un model més complex que recull canvis/processos en el temps




Página 16

Objecte-model

És un concepte teòric (Bunge), no un constructe, de coses/esdeveniments/situacions que conserven trets

comuns, tot definint una classe d’equivalència.

En Psicologia: no confondre objectes-model amb constructes hipotètics (gairebé inobservables, com la

intel.ligència, personalitat,...)

Exemple: Teoria teoria de la personalitat

Model dinàmic, conductista, psicoanalític,...

Objecte-model neurosi d’ansietat

Canvi de nivell ( abstracció → concreció ):

Objecte-model : entitat conceptual, abstracta. Ex: “tolerància a la frustració”

Objecte d’estudi : entitat empírica. Composat per variables mesurables

Interdependència entre ambdòs: no poden existir l’un sense l’altre.

Objecte d’estudi

INSISTIM: el mètode i l’objecte d’estudi estan intrínsecament relacionats (es determinen mútuament).

Observador científic. Filtres (segons Fassnacht ):

sensorial/espècie: sistema sensorial (reduccionista; imperfecte, aparells de mesura per solucionar-ho)

perceptiu/individual: sistema nerviós central (cognició)

interindividual/cultural: llenguatge (epistemes o ideologia). Realitat relativa (“Myth of the given” )

Característiques d’O.E. públic: identificable, reproduïble

operacional: no contradictori, unívoc, exhaustiu, invariable

hipòtesi d’O.E.: provisionalitat

sistema: relacions amb objectes externs com a tot/unitat

Construcció O.E. (seleccionar i precisar variables -subjecte, conducta o ambient-. És el nucli de la recerca).

delimitar O.E. (seleccionar variables)

definir O.E. (fixar significat d’aquestes variables i les mesures)

Planificació de la recerca def. p 20 requadre p18




Página 17

Variables

Definicions

Tipus de variables segons procedència

relació

manipulació

observabilitat

variabilitat

Mesura tipus freqüència o recompte

idemnòtica

vaganòtica

escales nominal

ordinal

d’interval

de raó

Errors de mesura (ignorem els de mostratge o estadístics)

sistemàtics: persistents (causa: instrument de mesura)

aleatoris: imprevisibles (causa: científic) vaganòtic o psicomètric: error

idemnòtic o físic: variabilitat

Definicions teòrica (equival. lingüíst.) conceptual

constitutiva

empírica (concepte-fets) enumerativa de variables

operacional específica de conductes/relacions

Fets




Página 18

Mòdul 5 – OPCIONS METODOLÒGIQUES: QUALITATIVA O QUANTITATIVA

1. Àmbits de decisió: dilemes i eleccions

La pregunta de la investigació condicionarà l’objecte d’estudi i l’elecció metodològica.

Àmbits d’elecció de l´investigador. Dilemes:

1. singular-universal. Principi de generalitzabilitat en funció de la variabilitat inter-/intrasubjecte.

singular o idiogràfic : qualitatiu, centrat en individu/grup/cas; busca l’intensió o densitat dels resultats

universal o nomotètic : quantitatiu, poques variables/relacions; busca l’extensió dels resultats

2. observacional-experimental

observacional o qualitatiu:

transducció de la realitat (investigador passiu)

mètode d’acord*

estratègia subjecte (intrasubjecte; n=1)

validesa externa / aplicació

registres naturals (complexitat, multivariança)

unitats molars

escales de mesura qualitatives,...

experimental o quantitatiu:

operació (investigador actiu, manipulació)

mètode de diferència*

estratègia grup (intersubjecte)

validesa interna / replicació

registres artificials (simplificar la realitat)

unitats moleculars

escales de mesura quantitatives,...

Investigació enPsicologia (M5)

Àmbits de decisió(dilemes)

singular (idiogràfic) -universal (nomotètic)

observacional -experimental

simple (analític) -complex (holístic)

subjectiu - objectiu

interpreció (significat) -descripció (informació)

Metodologia

qualitativa(OBSERVACIÓ)

qualitativa(EXPERIMENTACIÓ)




Página 19

3. simple-complex. Dimensió analítica-holística

simple o analítica (reduccionista: causalitat , tot limitant el nombre de variables i relacions entre elles)

complex o holística (global: comprensió general del fenòmen)

4. subjectiu-objectiu. Tres dimensions:

objectivitat :

objectiva (positivista, conductista)

ètica (exterior O.E.)

no participativa (observació directa

o indirecta –ex post facto-)

subjectivitat :

subjectiva (qualitatiu, intersubjectiu -col.lectiu científic-)

èmica (interior O.E. –ex. etnologia-)

participativa (investigador interactúa

amb subject

5. interpretatiu-descriptiu. Explica el nivell de codificació del comportament.

interpretatiu: molar , observacional , funcional o intencional, significat (personal i social)

descriptiu: molecular , experimental , causal o referencial, informació (fisicoquímica, biològica)

2. Metodologia qualitativa o quantitativa / integració

Diferències entre les metodologies qualitativa i quantitativa:

Metodologia qualitativa

OBSERVACIONAL

idiogràfica (singular)

validesa externa (aplicació)complexa (holística)

Metodologia quantitativa

EXPERIMENTAL

nomotètica (universal)

validesa interna (replicació)simple (analítica o reduccionista)




Página 20

subjectiva (èmica)

molar

interpretativa

objectiva (ètica)

molecular

descriptiva

Com que el mètode està lligat a l’objecte d’estudi, aquestes llistes es poden aplicar a aquests últims.

Tot i oferir una llista binària, dins cada dilema podem trobar perfils intermedis. A grans trets:

els mètodes qualitatius tenen com a objecte d’estudi processos socials/grupals/interpersonals (intencions, valors,

expressió, comunicació) → psicologia social .

els mètodes quantitatius tenen com a objecte d’estudi l’organisme a nivell psicobiològic (conducta, memòria,

desenvolupament, processos bàsics d’adaptació,...) i estudis sociològics/poblacionals → psicologia individual .

NOTA: aquest es el punt de partida de QUATRE assignatures:

Mètodes d’investigació quantitativa Tècniques d’anàlisi de dades quantitatives

Mètodes d’investigació qualitativa Tècniques d’anàlisi de dades qualitatives

Integració: els mètodes qualitatius i quantitatius son sovint compatibles/complementaris, i es poden integrar en termes

d’igualtat (exemple: enfocament multimètode, buscant validesa convergent). La integració es fa en tres eixos metodológics

(triangulació): generalització, èmic-ètic, observació-experimentació.




BIBLIOGRAFIA (LECTURES ADICIONALS PER A LES PACS)

Barker, R.G. Ecological Psychology: concepts and methods for studying the environment of human behavior .

Stanford University Press, p. 1-9.

Bayés, R. Una introducción al método científico en psicología. Fontanella, S.A., p. 127-146.

Bernard, C. Introducción al estudio de la medicina experimental. Fontanella, S.A., p. 35-46.

Craig, J.R.; Metze, L.P. Métodos de la investigación psicológica. McGraw Hill, p.2-23.

Johnston, J.M.; Pennypacker, H.S. Strategies and tactics of human behavioral research. Erlbaum, p.55-78.

Quivy, R.; Van Campenhoudt, L. Manual de recerca en ciències socials. Herder, p.27-42.

Salkind, Neil J. Métodos de investigación. Prentice-Hall Hispanoamericana, p. 2-23.

http://owinnameses%28%2742980%27%2C%27/tren/trenacc?s=$SESSIONID$&modul=DIMAX.DINAROJ/dimaxweb.Pagina&pantalla=HISTORICS&node=42980&entidad_gestora=DEF&entorn_gestio=PV20102&idioma=CAT&lang=&pantalla_his=XML_ARBRE_RECURSOS&cami=&p_entrada=PV%27)
















introducció als mètodes d_investigació en psicologia

Documents