mapeig de les xarxes socioeducatives que actuen...
TRANSCRIPT
INFORME PARCIAL
2
3
ESTUDI DE LES XARXES SOCIOEDUCATIVES EN EL DISTRICTE DE SARRIÀ–SANT GERVASI. Informe parcial
Informe encarregat per l’IMEB per al Districte de Sarrià Sant Gervasi, al Grup de Recerca PSITIC
(URL)
Investigadors: Jordi Longás Mayayo, Mireia Civís Zaragoza i Ana López Murat.
Barcelona, 2011
4
5
INTRODUCCIÓ
Les xarxes socioeducatives estan assolint un paper rellevant en el desenvolupament de
l’educació a la ciutat. A més d’aquesta funció de millorar un dels pilars en què es fonamenta
la nostra societat, les xarxes socioeducatives també contribueixen en graus diferents a la
construcció de teixit social, a l’enfortiment de la participació i la cooperació entre els actors
socioeducatius claus d’un territori, i a la millora de la convivència. Així doncs, més enllà dels
resultats concrets obtinguts per les diferents xarxes, aquesta forma emergent de treball
socioeducatiu esdevé valuosa en tant que és generadora de nou capital social en els barris i
municipis. No obstant això, el desenvolupament de les xarxes, ja sigui per la seva
complexitat, per algunes fragilitats organitzatives o pel seu caràcter sovint espontani i
informal, planteja interrogants a l’entorn de les conseqüències derivades de la convivència
entre xarxes en el territori, els solapaments de recursos, els efectes que poden generar
sobre els professionals que s’hi dediquen o l’impacte real sobre els serveis que es donen. Tot
plegat justifica l’interès de l’estudi que presentem. Aprofundir en el coneixement de les
xarxes socioeducatives existents a la ciutat hauria de permetre millorar l’èxit d’aquestes
formes emergents de treball socioeducatiu.
El projecte respon a l’encàrrec realitzat per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona
(IMEB), d’acord amb la Direcció de Serveis a les Persones del Districte, al Servei
d’Assessorament i Intervenció Psicopedagògica (SAIP) de la Facultat de Psicologia, Ciències
de l’Educació i l’Esport (FPCEE) Blanquerna i ha estat realitzat per un equip d’investigadors
del grup de recreca en Pedagogia Social i TIC (PSITIC) de la Universitat Ramon Llull.
Concretament ha estat codirigit per Jordi Longás Mayayo i Mireia Civís Zaragoza i hi ha
participat com a investigadora Ana López Murat.
L’estudi pretén fer un mapeig de les xarxes socioeducatives de Sarrià-Sant Gervasi i
aprofundir en el coneixement organitzatiu d’aquestes.
6
QUÈ ENTENEM PER XARXES SOCIOEDUCATIVES
Les xarxes socioeducatives locals
En els últims anys a Catalunya han emergit noves formes de treball que pretenen integrar
l’acció dels agents amb implicacions educatives d’un territori amb la finalitat d’afrontar el
repte de la millora educativa. Conjuntament, diferents institucions i professionals han cercat
en la via del treball conjunt una modalitat d’acció que respon a objectius compartits, evitant
així els solapaments del treball en paral·lel i afavorint les sinèrgies que potenciïn l’assoliment
dels seus objectius més particulars. Aquestes propostes, amb el fonament del treball
comunitari, pretenen interconnectar organitzacions socioeducatives acostumades a treballar
de forma aïllada per construir un projecte compartit. Així emergeix un nou model d’acció
socioeducativa que rep el nom de treball socioeducatiu en xarxa com a metàfora de la
interacció creixent entre els diferents agents entorn d’uns objectius comuns.
En la darrera dècada hem viscut com, des de les diferents administracions del país o des de
la mateixa societat civil, s’han implementat diversos programes educatius amb aquesta visió
comunitària. Els Projectes Educatius de Ciutat (PEC), els Plans Educatius d’Entorn (PEE) o els
Plans Comunitaris es troben entre els més coneguts. La cada vegada major consciència que
el repte educatiu és un repte en majúscules, que ens implica a tots i que necessita d’una
resposta potent i efectiva, ha contribuït a aquest desplegament d’iniciatives. Som conscients
que l’educació no es resol dins de les parets de l’escola ni en base al treball en solitari dels
agents socioeducatius. Som conscients que el repte educatiu és complex i que, per tant, la
resposta que s’hi doni també ho ha de ser.
Amb tot, malgrat originalment la concepció d’aquestes iniciatives respon a criteris de
transversalitat, participació i cooperació, la seva implementació no necessàriament ha
suposat treballar en xarxa i consolidar xarxes socioeducatives. El treball en xarxa és
certament complex i aquesta complexitat es fa palesa tant en la seva posada en marxa com
en la seva conceptualització. De fet, el concepte xarxa encara està poc definit i poc
desenvolupat –o és prou polisèmic-, fet que provoca certes dificultats a l’hora de determinar
7
què és i com es duu a terme la construcció de xarxes. Actualment, gran part de les
pràctiques professionals que depassen la individualitat institucional i professional són
anomenades treball en xarxa, circumstància que també s’esdevé en el món socioeducatiu. I
constatem com el seu ús respon a significats diferents i indica de forma indiferenciada una
determinada zonificació dels recursos o treball sectorial conjunt segons característiques
acumulatives, distributives, d’interconnexions o d’intercanvi i de construcció de
coneixement, com ja vam exposar en un treball anterior (Díaz i Civís, 2009).
Les xarxes acumulatives corresponen a la suma d’un conjunt de parts que guarden algun
tipus de relació, però on la interacció és mínima o circumstancial. Aquest conjunt és un
agrupament al qual s’atribueix el nom de xarxa, i alguns exemples podrien ser la xarxa
d’escoles públiques, la xarxa d’escoles concertades o la xarxa de municipis. Tots ells
s’agrupen en un ens amb característiques acumulatives, però es constata que mantenen una
feble relació entre les parts.
Pel que fa a les xarxes distributives, aquestes participen de la idea de connexió, però només
s’esdevé en una de les direccions. Dos exemples en són la xarxa elèctrica i la xarxa d’aigües,
que connecten totes les nostres llars al teixit elèctric i a l’aigua potable a través de la
canalització.
En canvi, les xarxes d’interconnexions són aquelles que impliquen, a més de la connexió, un
intercanvi bidireccional. La xarxa ferroviària connecta territoris i és d’anada i tornada; la
xarxa telefònica ens connecta amb objectius comunicatius; la xarxa neuronal presenta
múltiples interconnexions entre el nostre cervell i la resta del cos; i Internet, la xarxa de
xarxes, ens connecta mitjançant l’ordinador o el mòbil i ens obre la possibilitat a l’intercanvi
global d’informació.
Finalment, les xarxes de coneixement tenen un caràcter formal que reuneix les
característiques de connexió i d’intercanvi, i impliquen un producte resultat de les
interaccions establertes. Així com les xarxes distributives i d’interconnexions són estructures
materials, les xarxes de coneixement estan formades per persones o institucions, que
8
utilitzen aquestes estructures com a recursos coherents, i per tant requereixen cert ordre i
organització entre les parts.
Com podem constatar, les quatre xarxes diferenciades mantenen un ordre que va de menys
a més interacció entre les parts. Les xarxes acumulatives detecten els agents i són un primer
pas per a la interacció; les xarxes distributives plantegen una connexió unidireccional; les
xarxes d’interconnexió proporcionen l’intercanvi; i les xarxes de coneixement, partint de
l’intercanvi, impliquen un nou resultat construït conjuntament per les parts.
Nosaltres entenem la xarxa socioeducativa com el model d’organització alternatiu als
tradicionals organigrames jeràrquics, amb capacitat per integrar institucions i actors en un
pla d’igualtat, units per l’interès comú, primer per a compartir l’anàlisi de les necessitats i els
projectes, i segon per coordinar l’acció socioeducativa d’un mode integral i coherent
(Longàs, Civís i Riera, 2008). Per tant, definim les xarxes socioeducatives locals com
estructures organitzatives ja que tenen un caràcter formal i faciliten la connexió i l’intercanvi
d’informació entre els diferents actors socials i educatius d’un territori. Així mateix, les
situem sota el paraigües de les xarxes de coneixement perquè la seva consolidació passa tant
per la realització conjunta de l’anàlisi de necessitats com per la construcció d’un relat
conjunt que permet la implementació d’un projecte compartit de millora socioeducativa. En
resum, el concepte de treball en xarxa equival a un treball cooperatiu i interdisciplinari entre
diferents professionals amb responsabilitats socioeducatives que cerquen el bé comú a partir
de l’anàlisi compartit de necessitats, l’optimització dels recursos existents i la generació de
sinèrgies entre els agents.
Xarxes socioeducatives locals, desenvolupament comunitari i capital social
El treball en xarxa socioeducativa a nivell local, tal com l’hem definit, esdevé una pràctica
socioeducativa que impulsa el desenvolupament comunitari, entenent aquest com a procés
que cerca la clara implicació de la comunitat en la millora de les seves condicions de vida,
9
així com la sostenibilitat tant del mateix desenvolupament com dels programes que el
possibiliten (Riera, Civís i Longàs, 2005).
El treball socioeducatiu dins d’una estructura de xarxa, i l’aprofundiment en els diferents
principis i criteris propis del treball en xarxa que desplegarem en el proper apartat, ens
situen en l’escenari adequat per a un desenvolupament comunitari basat en pràctiques de
participació democràtica i ciutadana on hi prenen part tots els sectors de la comunitat. En la
mesura què la persona passa de ser partícip de a prendre part en, i en la mesura què
augmenta la seva intensitat i capacitat participativa, se sent responsable i implicada amb el
desenvolupament de la seva pròpia comunitat (Civís, 2006).
L’horitzontalitat de les xarxes permet una organització dels agents socioeducatius des de la
igualtat, afavorint una implicació i un lideratge distribuït entre les institucions en funció dels
objectius plantejats. La coresponsabilitat socioeducativa és alhora un indicador del
desenvolupament comunitari en tant que la xarxa amplia la seva malla comunitària, i integra
institucions d’altres àmbits i disciplines que mostren el seu compromís socioeducatiu. La
proximitat i el criteri d’acció bottom-up com a punt de partida del treball en xarxa, sempre
tenint com a origen les necessitats locals i la contínua contextualització de les anàlisis i
propostes, atorguen un sentit tant a l’acció com als processos cooperatius en xarxa per fer
front als reptes compartits. La interacció i la interdependència entre els actors creen unes
sinèrgies que suposen un valor afegit per a l’acció i un important element de cohesió
comunitària.
El treball en xarxa tal com l’hem definit és, alhora que impulsor del desenvolupament
comunitari, un element clau en la construcció de capital social. Aquest té com a principals
recursos les relacions interpersonals d’una comunitat i l’organització del seu teixit social. El
capital social, per tant, fa referència a les connexions entre persones, les xarxes socials
existents i la creació de normes de reciprocitat i confiança (Putnam, 2000). El capital social
en una comunitat és generador de valors tant en la dimensió de prevenció de conflictivitats
com de projecció de possibilitats. Tal com assenyalen Llena, Parcerisa i Úcar (2009),
nombroses investigacions ens permeten correlacionar l’elevat capital social d’una comunitat
amb un descens de la criminalitat, millores de la salut, millores en els nivells acadèmics,
10
millores en resultats educatius, millores en el benestar de la infància, descens d’abusos
infantils i descens de la corrupció, entre d’altres.
La xarxa local, com a opció organitzativa de l’acció socioeducativa, esdevé una estructura
basada en la lògica de les interconnexions entre persones, de manera que centra el seu
treball en la cooperació. La pròpia estructura en xarxa permet i sovint facilita la gestió dels
fluxos d’informació i assegura la circulació per tots els nodes per al desenvolupament de
l’acció i la construcció conjunta del coneixement. D’aquesta manera, el treball en xarxa
augmenta la confiança entre el membres que la integren alhora que la cultura de treball
depassa l’aïllament o la competició interinstitucional, s’uneixen esforços i es teixeixen
relacions que afegeixen valor a l’acció i construeixen capital social.
El treball en xarxa es presenta, doncs, com un actiu en el desenvolupament comunitari i en
el capital social de la comunitat, tant pel que fa a la dimensió dels resultats de les accions
conjuntes, com a la dimensió del procés de cohesió i metodologia de les xarxes
socioeducatives.
Model de xarxa socioeducativa local
En un context de construcció de la praxi sembla necessari clarificar quins són els elements
característics que determinen aquest treball, acotant amb claredat allò que considerem que
és i implica el treball socioeducatiu en xarxa. Partint de la complexitat que caracteritza el
fenomen i l’acció socioeducatives –i la seva anàlisi- defensem sis principis teòrics que
fonamenten el treball en xarxa i que, en la mesura que s’assoleixen, estan definint un major
grau de maduresa del mateix treball en xarxa. Els principis no tenen jerarquia, es donen
simultàniament i de forma complementària en la pràctica, i inspiren alhora que configuren el
treball socioeducatiu en xarxa. Fan referència a la forma d’organitzar-se, al tipus de relacions
de poder que s’estableixen, als valors que els mouen i fan possibles, a les estratègies de
treball, a com es resol la gestió de l’acció conjunta, i a quins són els àmbits d’actuació del
treball en xarxa. Concretament, ens referim als principis de proximitat, transversalitat,
11
horitzontalitat, coresponsabilitat, interdependència, i finalment de proactivitat i projecció
que a continuació presentem (taula 1).
Principis Concepte representatiu
• Proximitat • Punt de partida
• Transversalitat • Visió
• Horitzontalitat • Estructura
• Coresponsabilitat • Valor
• Interdependència • Relacions
• Proactivitat i projecció • Acció
Taula 1. Principis del treball en xarxa.
Amb el principi de proximitat es representa l’exigència de respondre a necessitats reals del
territori. Les xarxes locals tenen el seu punt de partida en el coneixement i reconeixement
del propi entorn, es creen en contextos determinats i es caracteritzen per la
contextualització de les seves accions. Tant el reconeixement professional com la identitat
de les persones i agents educatius que integren una comunitat són elements clau per a
impulsar el treball socioeducatiu en xarxa sense caure en accions tecnocràtiques. Les xarxes
han de respondre a una actitud inclusora dels agents socioeducatius del territori si cerquen
el compromís social i la promoció de dinàmiques orientades al bé col·lectiu.
Un altre principi clau constitutiu del treball en xarxa és el principi de transversalitat.
Comporta la visió integral –i integradora- de l’acció per part de les diferents
institucions/agents que formen la xarxa socioeducativa. Aquest fet implica reconèixer la
complexitat dels fenòmens socials i apropar els interessos purament institucionals vers un
interès conjunt, multidisciplinar, que ha de ser abordat transversalment. Quan es considera
el ciutadà i les seves necessitats com a eix central el principi de transversalitat emana de
forma espontània. El treball transversal es sistematitza i cohesiona mitjançant la concreció
d’objectius comuns. El centre de les polítiques socioeducatives no ha de ser l’escola, els
serveis assistencials o els seus professionals. Emprendre accions socioeducatives que tinguin
12
el ciutadà com a eix central és l’única manera coherent de construir la societat de les
persones (Longàs, Civís i Riera, 2008). La transversalitat parteix d’una visió holística de les
necessitats des de les diferents especificitats, i dóna una resposta integradora i coherent, ja
que aporta una optimització general dels recursos. Alhora, s’allunya de la segmentació i els
departamentalismes, de l’acumulació i del solapament d’accions que aporta el treball en
paral·lel.
El principi d’horitzontalitat fa referència al tipus d’estructura i relació que caracteritza
l’organització i institucionalització del model xarxa. El treball transversal es desenvolupa en
clau d’igualtat, situant tots els actors en un mateix pla més enllà d’estructures jeràrquiques
amb departaments especialitzats. L’organització s’estén horitzontalment facilitant així la
visió integral i l’acció conjunta respecte a l’anàlisi de necessitats, la definició d’objectius, el
pla de treball i la metodologia que s’ha de seguir. L’organització plana o no jeràrquica de la
xarxa socioeducativa requereix un lideratge compartit, no associat a un sol agent. Partint
d’una responsabilitat compartida dels actors de la xarxa, el projecte compartit no depèn
d’un eix de poder sinó que des de l’empoderament de les parts s’assumeixen rols de
lideratge rotatius en funció de les especificitats de les accions i del context en què es donen.
No obstant això, els diferents actors d’una xarxa tenen diferents responsabilitats i rols
professionals. La xarxa permet i promou que els actors situats en diferents nivells
d’intervenció comparteixin anàlisis, reflexionin plegats sobre prioritats i acordin línies
d’actuació. Però en funció dels diferents rols correspondrà després a cadascú actuar de
forma coherent amb el treball en xarxa dins de l’àmbit que li és propi. És per aquesta raó
que podem afirmar que el treball en xarxa s’inspira i es fonamenta en el principi de
coresponsabilitat. Sense el respecte a aquest principi no es poden assentar les condicions
que fan possible l’avenç vers una visió integral i una organització coherent. La
coresponsabilitat necessita del reconeixement mutu i ha de generar un compromís
compartit, però això no implica que tots els agents hagin de ser responsables del procés
d’igual manera ni en la mateixa mesura. La pedagogia de la coresponsabilitat funciona quan
cadascun dels agents implicats en el procés educatiu analitza críticament el paper que juga,
esdevé conscient de la interdependència que hi ha entre ells i reconeix la responsabilitat
13
asimètrica (Torralba, 2006). La coresponsabilitat contempla les asimetries que assumeixen
els agents segons el context de les accions i les condicions de possibilitat dels mateixos.
D’altra banda, el principi d’interdependència incideix sobre les dinàmiques de relació entre
les diferents institucions i actors de la xarxa. Contràriament a l’hermetisme institucional, una
estructura relacional interdependent situa la cooperació com a condició per a l’èxit. Una
visió transversal de les necessitats i objectius, des d’una organització plana i amb
responsabilitat compartida entre les parts, precisa de dinàmiques d’interacció on cada actor
aporti la seva experiència per a la construcció d’una resposta global. Els membres d’una
xarxa han d’entendre que comparteixen un mateix problema i que cadascú pot aportar un
fragment de resposta, de manera que la resposta mai no serà completa sense la
col·laboració dels altres (Subirats, 2006). La complexitat dels reptes socioeducatius requereix
una resposta confegida des de la suma de visions, coneixements, capacitats i recursos.
Finalment, amb el principi de proactivitat i projecció es destaca la importància de la
planificació estratègica en el treball en xarxa. L’acció conjunta, perquè sigui contínua i en
certa forma sostenible, ha de contemplar les possibles conseqüències d’un escenari futur tot
cercant un imaginari millor. Per tant, se centra no tant en la seva dimensió reactiva sinó en la
seva capacitat estratègica, que implica prevenció i establiment dels canals de solució de
futurs problemes (Collet, 2009). Podem afirmar que la metodologia més apropiada és la
basada en l’acció-reflexió. L’acció-reflexió subratlla les prioritats i el com accedir-hi.
Acceptant les urgències del dia a dia sense perdre de vista el projecte compartit, avalua el
procés i els resultats i aprèn de tot plegat, millorant la comprensió del fet socioeducatiu i
afinant progressivament el seu abordatge. No hi ha veritable treball en xarxa sense
l’establiment d’un pla de treball comú que comprengui una anàlisi compartida de les
necessitats, una selecció de prioritats i la corresponent planificació per abordar-les,
processos d’avaluació contínua i la construcció conjunta de coneixement. Aquest
posicionament estratègic estructura i cohesiona la xarxa, l’enforteix davant les contingències
del present i aporta una major sostenibilitat al projecte.
14
Així doncs, i com es recull en el document de Longás i Civís:
En parlar de treball en xarxa estem parlant de compartir un projecte en comunitat a partir d’una determinada manera d’organitzar-nos i relacionar-nos. Així doncs, el treball en xarxa està estretament vinculat al territori i com a tal comporta el compromís, la participació i en definitiva la coresponsabilitat dels diferents agents implicats. Per tal que això sigui així, esdevé indispensable que es donin canvis en les relacions de poder de manera que les decisions es prenguin de manera més horitzontal, si bé entenem que això no vol dir que entre tots ho fem tot. Treballar en xarxa suposa tenir una visió transversal i global dels projectes alhora que local. Implica interdependència entre els diversos actors de la xarxa, confiança i oportunitat per als aprenentatges mutus, recíprocs i compartits, potenciant d’aquesta manera el capital social amb què compta la pròpia comunitat. Tanmateix (...) és clar que el treball en xarxa és el resultat d’un procés que no és possible sense canvis en la cultura de treball. (2010:43)
En resum, i com ja hem esmentat, el treball en la direcció d’assoliment d’aquests principis és
el que donarà maduresa a la pròpia xarxa, pel que implica de consolidació d’una nova cultura
de treball.
15
SARRIÀ–SANT GERVASI
El districte Sarrià-Sant Gervasi està situat al sector sudoest de la ciutat, limita al nord amb els
districtes de Gràcia i Horta-Guinardó, al sud amb les Corts, a l'est amb l'Eixample i a l'oest
amb la serra de Collserola i el municipi de Sant Cugat del Vallès.
El districte està format per antics pobles que històricament es van anar agregant a
Barcelona, i en l’actualitat està configurat per sis barris: Sarrià, les Tres Torres, Sant Gervasi-
la Bonanova, Sant Gervasi-Galvany, el Putxet i el Farró i Vallvidrera-Tibidabo-les Planes. En
els dos últims casos s’han unit petits nuclis de població per arribar a una xifra mínima
d’habitants ja que, per la seva condició muntanyenca, hi sovintegen zones de cases
unifamiliars.
El districte té una població de 143.911 habitants segons les xifres oficials de població del
Departament d'Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (2010). Aquesta, es distribueix
segons la piràmide de població següent:
Figura 1. Piràmide de població del districte de Sarrià-Sant Gervasi Font: Característiques de la població de Barcelona segons el Padró Municipal 2010. Departament d'Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.
16
El total de població infantil (0-14 anys) és de 22.532 infants, que representen el 15% sobre el
total de la població. La població jove (15-24) és de 14.407 joves, que representen un 9’9 %
del total de població. L’any 2009 es van comptabilitzar un total de 40.119 infants i joves
escolaritzats en les etapes d’escolarització obligatòria i postobligatòria, distribuïts segons
nivells i sectors educatius com apareix reflectit a la Taula 2.
Taula 2. Alumnes escolaritzats per nivells educatius i sectors. Font: Departament d'Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (2009).
Un tret característic d’aquest districte es la seva densitat de centres educatius, amb
nombrosa presència de centres educatius privats i concertats, als que també acudeixen
nombrosos infants i joves procedents d’altres districtes de la ciutat.
Es caracteritza també per ser un districte amb un dels nivells de renda familiar més alts ( si
no el que més) de la ciutat, com es pot observar a la Taula 3:
Taula 3. Distribució territorial de la renda familiar disponible per càpita (2000, 2005 i 2008).
Font: Departament d'Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.
TOTAL Infantil Primària ESO Batx. CFGM CFGS Especial
40.119 9.135 12.821 9.515 5.547 1.243 1.403 455
Districtes 2000 2005 2008
BARCELONA 100,0 100,0 100,0
1. Ciutat Vella 61,8 72,0 71,1
2. Eixample 116,3 116,3 114,9
3. Sants-Montjuïc 80,0 80,7 80,7
4. Les Corts 137,0 139,4 140,0
5. Sarrià-Sant Gervasi 168,4 178,8 177,6
6. Gràcia 98,5 104,5 103,2
7. Horta-Guinardó 80,9 85,5 86,7
8. Nou Barris 65,5 68,5 70,1
9. Sant Andreu 78,6 82,4 82,5
10. Sant Martí 79,0 85,7 87,5
17
Es tracta d’una zona residencial i benestant, que compta amb molts parcs i zones verdes (és
el punt de connexió de la ciutat amb el parc de Collserola) com també amb nombrosos
serveis educatius, sanitaris, esportius i de comerç de proximitat.
MÈTODE DE L’ESTUDI
Metodologia
El plantejament metodològic general de la recerca se circumscriu en el paradigma
hermenèutic. Des d’aquesta perspectiva la metodologia qualitativa és, per tant, un
apropament coherent amb l’objecte d’estudi, atès que s’adequa als objectius plantejats, a la
naturalesa descriptiva de l’objecte d’estudi i a la seva realitat interactiva inherent. Així
doncs, aquest enfocament comporta un tipus d’anàlisi descriptiva-interpretativa dels
discursos dels agents implicats en les xarxes socioeducatives del districte.
Plantegem un apropament als professionals de les entitats que formen les xarxes
socioeducatives des de la comprensió dels fenòmens, partint dels seus contextos de
significat i des de la pròpia experiència professional. El llenguatge i les percepcions, tant dels
investigadors com dels professionals, prenen una importància vital en l’estudi durant tot el
procés: en el treball entre l’equip de recerca, en el treball realitzat amb els membres de
l’IMEB i de la Direcció de Serveis a les Persones del Districte, en el treball realitzat amb els
actors clau, i en la recollida i l’anàlisi de les dades.
Per donar resposta als objectius de la recerca des d’aquest enfocament metodològic
desenvolupem tres tècniques que esdevenen complementàries: una entrevista
semiestructurada a informants clau, un qüestionari administrat als agents implicats en
cadascuna de les xarxes i la realització de reunions de discussió amb responsables i/o
coordinadors educatius municipals.
Tant l’entrevista com el qüestionari es desenvolupen prenent com a base el marc teòric
prèviament elaborat pel grup de recerca PSITIC i que hem presentat breument en apartats
18
anteriors d’aquest document. Així doncs, i en base als principis del treball en xarxa als quals
ens hem referit, determinem una sèrie de criteris i indicadors que permeten concretar les
qüestions de la recerca i que s’orienten a donar resposta als objectius de l’estudi. El grau de
desenvolupament dels criteris, que es valora mitjançant la recollida d’indicadors que els
corresponen (taula 4), indicarà el grau de maduresa de les xarxes estudiades.
PRINCIPIS CRITERIS INDICADORS QÜESTIONS DE RECERCA
1. Transversa-litat
- Objectius comuns - Visió integral - El ciutadà en el centre
- Coordinació entre els agents - Coordinació amb altres administracions - Coordinació amb altres projectes comunitaris - Acció interdisciplinària
- Quins són els mecanismes de coordinació? - Com es prenen les decisions? - Quines dificultats troben a l’entorn?
2. Horitzonta-litat
- Lideratge efectiu - Organització plana o no jeràrquica
- Lideratge distribuït - Mecanismes de presa de decisions conjuntes - Estructura horitzontal
- Com és l’organigrama? - Fan comissions, assemblees, projectes, secretaries, juntes plenàries? - De quins recursos disposen? Quins espais, temps i persones? - Com es prenen les decisions? - Quines fortaleses troben? - Quines dificultats troben a l’entorn?
3. Interdepen-dència
- Cooperació -Reconeixement del treball de l’altre com un valor afegit - Interacció positiva - Connectivitat
- Com és el funcionament de la xarxa? - Quines dificultats troben a l’entorn?
4. Corespon-sabilitat
- Compromís - Reconeixement de la pròpia responsabilitat - Reconeixement de la responsabilitat de l’altre
- Quin és el grau de compromís dels actors? - Com funciona la xarxa? - Quines dificultats troben a l’entorn?
5. Proactivitat i projecció
- Reflexió- acció - Visió estratègica
- Espais de planificació consensuada - Establiment d’un pla de treball - Planificació estratègica -Processos d’avaluació - Sostenibilitat
- Quina metodologia, anàlisis/diagnosis necessitats-pla de treball-avaluació, empreen? - Quins resultats han obtingut? - Tenen documents conjunts, web? - Detecten alguna evolució? -Com valoren la continuïtat i sostenibilitat de la xarxa? - Quines dificultats troben a l’entorn?
6. Proximitat
-Resposta a necessitats reals del territori
- Inclusió d’iniciatives locals - Anàlisis compartit de necessitats - Garantir la participació dels agents del territori
- D’on sorgeix la iniciativa? - En resposta a què neix la xarxa? - Com es posa en marxa?
Taula 4. Organització de les qüestions de la recerca.
19
Per aquest motiu, és a partir de les qüestions que susciten el desplegament d’aquests
indicadors que es dissenya l’entrevista semiestructurada (annex 1) i el qüestionari on-line
(annex 2).
Instruments
Com hem esmentat en el punt anterior, són tres els instruments que emprem al llarg de la
recerca: l’entrevista semiestructurada, el qüestionari i les reunions de discussió.
L’entrevista semiestructurada consta de tres parts (Annex 1):
a) La primera inclou preguntes que cerquen conèixer els integrants de la xarxa,
l’activitat desenvolupada, la seva evolució i els resultats obtinguts.
b) La segona indaga sobre l’organització de la xarxa, els processos de coordinació,
comunicació, presa de decisions, etc.
c) Finalment, la tercera part aborda els aspectes més valoratius en relació amb
l’evolució de la xarxa, les dificultats i el seu futur.
Aquestes tres parts ens permeten endreçar les qüestions elaborades a partir del marc teòric
tot fent-ne una seqüència lògica. L’entrevista, que té una durada de 60-90 minuts, permet
establir un primer contacte amb agents rellevants del barri i, conseqüentment, amb la xarxa
que representa cadascun d’ells. D’altra banda, l’entrevista ens serveix per donar a conèixer
la recerca. Concretament es realitzen entrevistes a agents clau del barri, representants de
cadascuna de les xarxes estudiades segons les dades que ens faciliten des de la Direcció de
Serveis a les Persones del Districte.
El qüestionari (Annex 2) s’elabora en base a les qüestions esmentades en l’anterior punt,
convertint-les en preguntes categoritzades i obertes. Pel que fa a les preguntes
categoritzades, n’hi ha de dos tipus: preguntes on s’han d’escollir alguns dels ítems
proposats i preguntes on s’han de valorar ítems mitjançant una escala de Likert. Així mateix,
el qüestionari incorpora l’opció final de fer arribar comentaris i observacions que es creguin
d’interès i sobre els quals no haguem formulat cap pregunta.
20
En síntesi, doncs, es tracta d’un qüestionari que preserva l’equilibri entre l’obertura de
preguntes que permetin que els diversos agents puguin fer aportacions i l’acotament
necessari per tal de garantir una certa sistematització a l’hora de tractar les dades que han
de donar resposta als objectius de la recerca.
El qüestionari s’elabora en format on-line per tal de facilitar tant les respostes dels agents
com la recollida d’informació, la qual es buida en una base de dades. D’aquesta manera
s’agilitza força el procés d’administració, recollida i buidat de la informació requerida per a
l’estudi.
Finalment, les reunions de discussió han de permetre revisar les valoracions aportades en el
treball i les conclusions o propostes que se’n deriven.
DESCRIPCIÓ DE LES XARXES SOCIOEDUCATIVES A SARRIÀ – SANT GERVASI
Les xarxes estudiades al Districte de Sarrià-Sant Gervasi són les següents:
1) Xarxa d’Escoles Públiques de Sarrià-Sant Gervasi.
2) Xarxa d’Infància i Adolescència de Sarria-Sant Gervasi.
3) Temps de barri, temps educatiu compartit.
4) Taula d’entitats i serveis de persones amb discapacitat del Districte de Sarrià-Sant
Gervasi.
5) Coordinadora d’AMPAs d’escoles de Sarrià-Sant Gervasi.
Descripció de les xarxes
Les xarxes analitzades es descriuen partint de la informació facilitada pels coordinadors i
coordinadores en les corresponents entrevistes i aquells actors que hi han participat aportant
la seva opinió mitjançant el qüestionari on-line.
21
S’utilitza la següent matriu descriptiva:
Any d’inici: indicant l’any en què va iniciar-se el treball en xarxa.
Integrants: relació dels components o actors connectats en xarxa.
Coordinació: referència a qui assumeix la funció de coordinació de la xarxa.
Objectius: descripció de les finalitats o objectius principals que expliquen la creació i
vertebració de la xarxa.
Històric: breu ressenya de la creació i evolució de la xarxa amb la finalitat de
contextualitzar-la.
Organització interna: sistemes/mecanismes d’organitzar el treball de cooperació,
cercant que es reflecteixi tant la forma de prendre decisions com els sistemes de
coordinació per fer operatives les accions proposades.
Connexió amb altres institucions i/o xarxes: existència, quan sigui el cas, de
connexions/relació formalitzada en algun grau amb altres actors socioeducatius o
altres xarxes.
Resultats obtinguts: relació dels principals resultats assolits a partir o com a
conseqüència del treball en xarxa.
Valoració de la xarxa: opinió dels informadors clau en referència a l’estat de
maduresa/evolució de la xarxa i les perspectives/expectatives resultants. S’analitza en
termes de:
- Fortaleses: aquells aspectes que poden ser considerats “actius”, aspectes que
conformen l’experiència i que es posen en “valor”.
- Dificultats: aspectes que són fre de l’experiència o limitacions que condicionen el seu complert desenvolupament i èxit
22
Xarxa d’Infància i Adolescència de Sarrià-Sant Gervasi.
Participants a l’estudi
Nom xarxa Nº entitats
Participants estudi Instruments Nº total respostes
%
Xarxa d’Infància i Adolescència de Sarrià-Sant Gervasi
15 - Casal Infantil Casa Sagnier. - Agència Salut Pública de Barcelona (Salut Comunitària) - CSMIJ de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi Alberto Barrientos. Coordinador xarxa i psicòleg dels Serveis Socials del districte.
Qüestionaris Entrevistes
3 1
26%
Taula 5. Mostra analitzada
Descripció de la Xarxa
Any d’inici: 2005-2006
Integrants: EAP Districte Sarrià- Sant Gervasi, CSMIJ Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, EAIA Les
Corts i Sarrià-Sant Gervasi, CDEIAP-FSD, CDIAP EDAI, Salut Comunitària, CAP Bonaplata, CAP
Pere Virgili, CAP San Elies, Serv. Socials Bàsica Sarrià, Serv. Socials Bàsics Sant Gervasi,
Hospital de Dia, Consorci Sanitari de Barcelona, Serveis a les persones districte Sarrià Sant-
Gervasi, Dir. Territorial Serv. Socials Sarrià-Sant Gervasi, CAP Marc Aureli, CAS de Sarrià.
Coordinació: La coordinació de la xarxa l’assumeixen els Serveis Socials d’atenció primària del
districte mitjançant la figura d’un coordinador, en aquest cas el psicòleg dels serveis socials
del districte.
23
Objectius:
- Promoure millores en la qualitat de vida i benestar de la infància i joventut del
districte.
- Augmentar la qualitat en l’atenció a la infància i joventut per part dels serveis del
districte implicats en ella.
- Desenvolupar un model de treball en xarxa entre els serveis implicats que afavoreixi
una atenció integral i preventiva per a la població de la franja 0-18 de Sarrià-Sant
Gervasi.
Històric: La xarxa neix arrel de la constatació dels serveis socials d’atenció primària de la
complexitat dels factors que intervenen en la problemàtica de menors i famílies usuàries i de
la necessitat d’una millora dels mecanismes habituals de coordinació i derivació entre serveis.
Es començà a teixir al voltant d’un procés de definició del concepte de risc social relatiu als
menors, que es va realitzar entre els serveis d’atenció primària i els serveis especialitzats de
protecció a la infància, per tal de millorar la seva coordinació i l’atenció.
Es va realitzar una presentació del fruit d’aquest treball conjunt, convidant als diferents
serveis i equips implicats en l’atenció als menors i les seves famílies al districte. D’aquesta
presentació va sorgir la proposta de creació d’una xarxa de treball i es va constituir un grup
motor pel seu desenvolupament.
Organització interna: S’estableixen com a principis d’articulació del treball a la xarxa la
participació, la comunicació i la formació dels professionals i serveis.
La xarxa queda organitzada en diversos espais. Existeix un grup motor anomenat Comissió de
Seguiment. En ell participa un representant de cada servei amb implicació a la xarxa. La seva
funció es velar per l’assoliment dels objectius de treball. Representa el espai de presa de
decisions conjuntes que afecten als objectius i funcionament de la xarxa i es reuneix unes sis
vegades al any. El seu mecanisme de pressa de decisions es el consens.
24
Des d’aquest espai, juntament amb la figura del coordinador, s’impulsen les línies de treball i
es dinamitza el treball amb els agents. La participació de la totalitat dels agents s’integra
mitjançant les sessions plenàries. En aquestes es reuneix el conjunt d’agents que participen a
la xarxa. Es realitzen tres a l’any i són espais participatius orientats a la comunicació i la
formació dels professionals, així com a la construcció d’un llenguatge i unes pràctiques
professionals compartits. S’intercanvia informació i coneixement entorn els recursos,
politiques o qüestions relacionades amb la vida i atenció a l’infància al districte. També
compleixen la funció de nodrir la comissió de seguiment en quant a les necessitats i objectius
que han d’orientar les línies de treball de la xarxa.
D’altra banda, hi ha grups de treball que es creen per treballar objectius específics. En
l’actualitat hi ha en actiu un grup de treball d’atenció de casos. El grup d'atenció a casos va
tenir per objectiu acordar els criteris professionals que regulen la intervenció amb les famílies
que són ateses per més de dos serveis; construir uns protocols de registre; posteriorment es
va encarregar d'organitzar una experiència pilot utilitzant la metodologia de treball en xarxa
en la intervenció amb famílies i en l'actualitat té per objectiu generalitzar l'ús dels protocols
en tots els serveis de la Xarxa i mantenir un registre dels casos que permeti fer un seguiment
estadístic i donar major visibilitat a la Xarxa d’Infància i Adolescència.
Aquest es un grup de treball permanent ja que l’objectiu és desenvolupar una metodologia
de treball en xarxa com a resposta d’abordatge d’aquestos casos i millora general de l’atenció
als serveis.
El coordinador articula la relació entre els grups de treball i la comissió de seguiment. També
s’encarrega d’estimular la comunicació a la xarxa mitjançant la realització i difusió del butlletí
“Correspondència de la Xarxa”.
Connexió amb altres institucions i/o xarxes: Existeix una connexió amb experiències de
xarxes similars que es desenvolupen a altres districtes de la ciutat. Es el cas d’“Interxarxes” a
Horta-Guinardó i XAFIR: Xarxa d’Atenció a Infants i Famílies del Raval del districte de Ciutat
Vella. No es tracta d’una connexió orgànica, però sí que existeix un contacte i un coneixement
mutu del treball que es va realitzant.
25
Resultats obtinguts:
- Elaboració de materials de treball per als professionals: materials de difusió, de
formació amb experts, informe sobre la situació de la infància al districte, registres i
protocols d’actuació de la metodologia de treball de casos en xarxa.
- Bon nivell de participació i de valoració dels professionals a les plenàries.
- Beneficis directes a famílies del districte; divuit famílies ateses de forma coordinada,
que manifesten major satisfacció amb els serveis.
- Augment de la satisfacció dels professionals implicats en l’anàlisi de casos.
- Ajustos en la comunicació entre serveis.
- Estalvi de costos: s’ha reduït el nombre de reunions entre serveis.
Valoració de la Xarxa:
Fortaleses
- Millor coneixement de les necessitats i realitat de la infància al territori.
- Establiment de comunicació i vincles entre serveis directament implicats amb
l’atenció a infància i adolescència.
- La xarxa potencia la capacitat per identificar carències i llacunes d’intervenció del
conjunt de serveis.
- Valoració positiva i satisfacció dels professionals implicats a la xarxa.
- Confirmació de beneficis en l’atenció de casos i famílies concrets.
- La pressió assistencial al districte, encara que present, es potser menys urgent que en
altres districtes de la ciutat.
- Confiança entre professionals.
Dificultats
- Manca de temps disponible per part dels professionals.
- Dificultats per la visibilitat de resultats o efectivitat de la feina, deguts a la dilatació
dels espais de treball i presa de decisions en el temps.
- Escassa visibilitat de la xarxa a nivell públic, es a dir, mes enllà dels professionals
implicats.
26
- Abundància de serveis privatitzats al districte, que fa mes complexa la coordinació
amb els seus professionals.
- Dificultats per integrar la dimensió escolar a la xarxa, en part per la proporció i volum
de centres educatius presents al districte.
Valoració general: Oportunitats i Perspectives Aquesta xarxa es proposa aglutinar els serveis del districte que treballen amb infants i
adolescents en situació d’exclusió o risc social. La xarxa apareix al voltant de la necessitat de
comptar amb definicions comuns i coordinació, cercant millorar la cobertura a les necessitats
detectades. Per això el seu creixement i desenvolupament sembla que ha estat orientat cap
la recerca d’un nivell òptim d’ interdisciplinarietat i interprofessionalitat.
Es promou la transversalitat facilitant l’anàlisi conjunt i la formació, mitjançant el diàleg i
l’intercanvi d’experiències i coneixements. Es potencia la comunicació i l’establiment conjunt
de mecanismes de coordinació entre els agents implicats. Alhora s’intenta donar un pas més
enllà construint i introduint una metodologia conjunta de treball interdisciplinària (a partir de
casos).
El foment de participació a la xarxa dels diversos professionals implicats en els serveis socials,
educatius i de salut s’entén com a eina que pot generar coneixement i confiança entre
agents, en la línia de promoure la interdependència i la seva coresponsabilitat. Aquests
elements: participació, comunicació i transversalitat, orienten l’acció i organització de la xarxa
dotant de proximitat les seves respostes i actuacions.
Es tracta per tant d’una xarxa enfocada a la cohesió i cooperació entre els serveis i agents per
a la millora de l’eficàcia del treball amb infants i adolescents. Es focalitza l’acció de la xarxa en
aquells infants i adolescents amb dificultats i situacions de risc d’exclusió i marginalitat.
Augmentaria la seva transversalitat si resolen les dificultats per integrar la dimensió escolar a
la xarxa, degudes en part a la proporció i volum de centres educatius presents al districte, i
que ja es plantegen com a proper repte.
27
Bibliografia
Civís M. (2006). Els projectes educatius de ciutat com a praxi de desenvolupament
comunitari de gènesi socioeducativa: Anàlisi i interpretació de la dimensió socioeducativa i
sociocomunitària de tres projectes educatius de ciutat de Catalunya. Tesis doctoral.
Universitat Ramon Llull. Barcelona, España.
Collet, J. (2009). El treball socioeducatiu en xarxa: una breu proposta de marc conceptual.
Congrés de Formació per al Treball en Xarxa a la Universitat. Complexitat, corresponsabilitat
i construcció del coneixement. Recuperat en línia el 20 de gener de 2009 a
http://www.fbofill.cat/trama/pdfs/congres/marc_conceptual_treball_xarxacollet.pdf
Díaz i Civís (2009). Estudi de les xarxes socioeducatives de Nou Barris. Treball de recerca.
Universitat Ramon Llull, Barcelona.
Longás, J. i Civís, M. (coord). (2010). Xarxes socioeducatives, treballl en xarxa i
transversalitat. Barcelona: Servei de Publicacions Blanquerna.
Llena A., Parcerisa A. y Úcar M. (2009). 10 Ideas clave. La acción comunitaria. Graó:
Barcelona.
Longàs, J.; Civís, M. i Riera, J. (2008). Asesoramiento y desarrollo de redes socioeducativas
locales. Funciones y metodología. Cultura y Educación, 20, 303-324.
Riera, J.; Civís, M. i Longàs, J. (2005). Vers models sociocomunitaris i socioeducatius
integradors i integrats. Comunicació presentada al I Congrés Internacional i Interdisciplinar
sobre Participació, Animació i Intervenció Socioeducativa. Barcelona, novembre de 2005.
Putnam R.D. (2000). Bowling alone, the collapse and revival of American community. Simon
& Shuster: New York.
28
Subirats, J; Albaigés, B. (coords.) (2006) Educació i comunitat. Reflexions a l’entorn del
treball integrat dels agents educatius. Col·lecció finestra oberta. Fundació Jaume Bofill:
Barcelona.
Torralba, F. (2006). Familia y escuela. La corresponsabilidad educativa. En AA.VV., Educar en
un Mundo Vulnerable, pp. 17-49. Lleida: Milenio
29
Annex 1. Entrevista informadors clau.
1. Qüestions descriptes: - Qui forma part de la xarxa? - Quan veu començar? - En resposta a que? - Com es va posar en marxa?
2. Qüestions organitzatives :
- Com us organitzeu? Organigrama y estratègies
Aspectes a tenir en compte: o Comissions, assemblees, projectes, secretaries, juntes plenàries o Recursos, espais, temps o Quins mecanismes de coordinació o Com es prenen les decisions o Metodología: anàlisis/diagnosis necessitats-pla de treball-avaluació o Documents conjunts, web
3. Qüestions valoratives:
- Com veus/valores el funcionament de la xarxa? - Quins penses que son els punts forts? - Davant quines dificultats us trobeu? - Com veus el futur de la xarxa?
Aspectes a tenir en compte:
o Funcionament o Resultats o Dificultats internes/Dificultats entorn o Quines fortaleses o Evolució o Continuïtat, sostenibilitat o Compromís o Connexió entre xarxes
30
Annex 2. Qüestionari on-line. qüestionari xarxes <http://spreadsheets.google.com/viewform?hl=ca&formkey=cktPb2NxbnNVQW1DRkd0dGFNN3MzV1E6MA Qüestionari Xarxes socioeducatives Emplenar aquest qüestionari li costarà aproximadament quinze minuts. En cas de que la seva entitat formi part de dues xarxes, caldria omplir un qüestionari per cada una. Si vol guardar una còpia impresa del qüestionari emplenat recordi’s d’imprimir la pàgina abans d’enviar-la. Un cop hagi respost totes les preguntes, premi el botó "Enviar" que trobarà al final.
Xarxa de la qual forma part la seva entitat : Xarxa Escoles Públiques Sarrià-Sant Gervasi. Xarxa Infància i Adolescència. Temps de barri, temps educatiu compartit. Taula Entitats de persones amb discapacitat. Coordinadora d’AMPAs Sarrià – Sant Gervasi. Altra (Indiqui quina)........................................................................................
Entitat/ Institució: Càrrec/ Funció de qui respon:
1) En quin any la seva entitat/ institució es va incorporar a la xarxa? 2) Quines de les següents funcions cobreix la xarxa a la qual pertany la seva entitat? (Es poden
assenyalar totes les respostes que calgui). Anàlisi compartida de les necessitats
Coordinació/ optimització dels projectes i recursos existents
Cooperació entre entitats i actors per a fer nous projectes
Flux/ traspàs d’informació
Representació social (del sector/ àrea davant administració, institucions, etc.)
Plataforma de reivindicació
Obtenció de recursos
Millora de la formació, reflexió i/ o innovació
Control de les entitats
Construcció de capital social
De moment no està servint de gairebé res
Altres (especificar quina/es) .......................................................... 3) Assenyali quins dels següents recursos/ estratègies organitzatives fan servir en el treball en xarxa amb les altres entitats. (Es poden assenyalar totes les respostes que calgui).
Assemblees o taules plenàries
Comissions de treball
Planificació anual
Projectes compartits
Secretaria tècnica o comissió/equip permanent
31
Pressupostos compartits
Diagnòstics participatius
Memòries d’avaluació
Convocatòries/ Ordres del dia de reunions
Actes
Altres (especificar quina/es) _____________________________________ 4) Quantes persones de la seva entitat estan implicades directament en la dinàmica/ treball de la xarxa?
1 persona
2-3 persones
4-5 persones
>5 persones 5) Indiqui quant temps total dedica la seva entitat a la xarxa durant 1 mes (suma de reunions, comissions, altres tasques derivades de totes les persones de la seva entitat que hi són implicades).
< 5 hores
5-10 hores
11- 20 hores
20 hores 6) En el cas de tenir algun espai fix, estructura organitzativa, etc. que es dediqui de forma específica a la xarxa, indiqui quin(s). ___________________________________________________________ 7) Valori el grau d’integració i representativitat de la seva entitat a la xarxa
Alta
Mitjana
Baixa
Nul•la 8) Assenyali quina de les següents vies de comunicació són utilitzades amb més freqüència per coordinar-se a nivell de xarxa. (Es poden assenyalar totes les respostes que calgui).
Reunions
Intranet
Telèfon
Correu ordinari
Correu electrònic
Altres (especificar quina/es) ____________________________________ 9) Assenyali totes les afirmacions veritables sobre la xarxa de la qual forma part la seva entitat. (Es poden assenyalar totes les respostes que calgui).
Les finalitats i objectius de la xarxa estan definits i són clars
Les finalitats i objectius de la xarxa estan consensuats
Les finalitats i objectius de la xarxa s’improvisen cada any
Les finalitats i objectius de la xarxa no són prou clars
Les finalitats i objectius de la xarxa mai no s’han explicitat
10) Les decisions a nivell de xarxa es prenen:
32
Per consens de l’assemblea o taula plenària
Per votacions a l’assemblea o taula plenària
Per acords de l’equip o comissió operativa o de gestió
No es prenen decisions perquè es segueixen directrius externes a la xarxa
Ho desconec
Altres (especificar) __________________________
11) Indiqui, si és el cas, quins dels següents aspectes són o han estat avaluats de forma sistemàtica.
Necessitats
Pla de treball
L’organització “interna” de la xarxa
Els resultats obtinguts
Altres (especificar) _________________________ 12) Des del seu punt de vista quins són els resultats més rellevants que s’han assolit gràcies al treball en xarxa (màxim de 3 respostes).
___________________________
___________________________
___________________________ 13) Com valora el funcionament del treball conjunt amb les altres entitats de la xarxa?
El treball en xarxa sustenta un projecte comú i compartit
El treball en xarxa ha esdevingut valuós i imprescindible per a les entitats
El treball en xarxa és útil per a coordinar accions conjuntes
El treball en xarxa permet un bon traspàs d’informació
El treball en xarxa permet una bona relació i comunicació entre entitats
El treball en xarxa no genera cap resultat concret
Altres (especificar) ............................................... 14) A nivell general, quin grau d’implicació i compromís es dóna en el treball en xarxa entre les diferents entitats i actors?
Alt
Mitjà
Baix
Nul 15) I per part de la seva entitat, quin és el grau d’implicació i compromís amb el treball en xarxa?
Alt
Mitjà
Baix
Nul 16) Destaqui un màxim de 3 punts forts de la xarxa en la qual està integrada la seva entitat.
1_______________________________ 2_______________________________ 3_______________________________
33
17) Quines són les principals dificultats que afecten el bon funcionament de la xarxa en la qual està integrada la seva entitat?
1_______________________________ 2_______________________________ 3_______________________________
18) Des que es va iniciar la xarxa ha constatat que hi hagi hagut una evolució? En quin sentit?
19) Quin creu que serà el futur de la xarxa?
20) Finalment, atesos els objectius del nostre estudi, li agrairem qualsevol informació,
reflexió o suggeriment que ens vulgui facilitar respecte la xarxa en la qual està integrada la
seva entitat, respecte el treball socioeducatiu a Nou Barris o sobre qualsevol aspecte més
general pel que fa al treball en xarxes socioeducatives.
...................
.....................
....................
.......................
Moltes gràcies per la seva valuosa col·laboració. Per qualsevol dubte o aclariment poden
adreçar-se a la següent adreça electrònica [email protected]