informe d’actualitat jurídica juny 2015...

Informe d’Actualitat Jurídica

Juny 2015

SUMARI

I.- Legislació .................................................................................................................................. 3

I.1.- Legislació estatal ................................................................................................................. 3 LLEI 9/2015, de 25 de maig, de mesures urgents en matèria concursal. BOE núm. 125, de 26-05-

2015 ................................................................................................................................................. 3 LLEI 10/2015, de 26 de maig, per a la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. BOE núm.

126, de 27-05-2015 ......................................................................................................................... 4 ORDRE HAP/861/2015, de 7 de maig, per la qual es modifica l'Ordre HAP/2662/2012, de 13 de

desembre, per la qual s'aprova el model 696 d'autoliquidació, i el model 695 de sol·licitud de devolució, de la taxa per l'exercici de la potestat jurisdiccional en els ordres civil, contenciós-administratiu i social i es determinen lloc, forma, terminis i procediments de presentació. BOE núm. 113, de 12-05-2015 ................................................................................................................ 4

I.2.- Legislació catalana .............................................................................................................. 4 ACORD GOV/77/2015, de 2 de juny, sobre la publicació dels anuncis de notificació en el Diari

Oficial de la Generalitat de Catalunya. DOGC núm. 6885, de 04-06-2015 .................................... 4 ACORD GOV/73/2015, de 26 de maig, pel qual s'aprova l'Estratègia d'impuls a l'economia verda

i a l'economia circular. DOGC núm. 6881, de 28-05-2015 .............................................................. 5 LLEI 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu

als drets reals. DOGC núm. 6875, de 20-05-2015 .......................................................................... 5 LLEI 6/2015, del 13 de maig, d'harmonització del Codi civil de Catalunya. DOGC núm. 6875, de

20-05-2015) ..................................................................................................................................... 6 LLEI 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l'exercici de les professions de

l'esport. DOGC núm. 6875, de 20-05-2015 ..................................................................................... 6 DECRET 95/2015, de 9 de juny, pel qual es regula el Registre del sector públic local de

Catalunya. DOGC núm. 6890, de 12-06-2015 ................................................................................ 6 DECRET 98/2015, de 9 de juny, del Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a

Catalunya. DOGC núm. 6890, de 12-06-2015 ................................................................................ 7 DECRET 86/2015, de 2 de juny, sobre l'aplicació de la quota de reserva del 2% a favor de

persones amb discapacitat en empreses de 50 o més persones treballadores i de les mesures alternatives de caràcter excepcional al seu compliment. DOGC núm. 6885, de 04-06-2015 ........ 8

DECRET 71/2015, de 12 de maig, de reestructuració del Servei d'Ocupació de Catalunya. DOGC núm. 6871, de 14-05-2015 .............................................................................................................. 8

ORDRE EMO/168/2015, de 25 de maig, per la qual s'estableix el calendari oficial de festes laborals per a l'any 2016. DOGC núm. 6888, de 09-06-2015 ......................................................... 9

ORDRE GRI/160/2015, de 28 de maig, per la qual es modifica l'Ordre GRI/149/2015, de 21 de maig, per la qual s'estableix amb caràcter supletori la fixació de l'hora per a la sessió constitutiva de les corporacions municipals de Catalunya. DOGC núm. 6885, de 04-06-2015......................... 9

ORDRE GRI/149/2015, de 21 de maig, per la qual s'estableix amb caràcter supletori la fixació de l'hora per a la sessió constitutiva de les corporacions municipals de Catalunya. DOGC núm. 6880, de 27-05-2015 ....................................................................................................................... 9

RESOLUCIÓ de 5 de maig de 2015, de la Direcció General del Patrimoni de l'Estat, per la qual es publica el Conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya sobre diverses actuacions de coordinació en matèria de contractació pública. BOE núm. 118, de 18-05-2015 .... 9

II.- Jurisprudència ....................................................................................................................... 10

II.1.- Tribunal de Justícia de la Unió Europea ........................................................................... 10

FMC | juny-15 2

STSJUE, de 13 de maig de 2015, en l'assumpte C 392/13, «Procediment prejudicial — Política social — Acomiadaments col·lectius — Directiva 98/59/CE — Concepte de “centre de treball” — Mètode de càlcul del nombre de treballadors acomiadats» .......................................................... 10

II.2.- Tribunal Constitucional ..................................................................................................... 12 STC 82/2015, de 30 d'abril de 2015. Recurs d'empara 5985-2012, promogut per l'Ajuntament de

Màlaga en relació amb l'Acte de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem que va inadmetre el seu recurs de cassació enfront de la Sentència de l'Audiència Nacional sobre sanció imposada per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions. Suposada vulneració dels drets a la tutela judicial efectiva (accés al recurs) i a la igualtat davant la llei: inadmissió d'un recurs de cassació basada en l'omissió, en l'escrit de preparació, de la cita de les normes i jurisprudència que el recurrent considerava infringides (STC 7/2015). ................................................................ 15

STC 66/2015, de 13 d'abril de 2015. Recurs d'empara 3875-2013. Promogut per Donya Candelaria Martínez Martínez-tres persones més en relació amb les Sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i un Jutjat del Social desestimatòries de la seva demanda en expedient de regulació d'ocupació. Suposada vulneració del dret a la igualtat: utilització del criteri de l'edat superior a cinquanta-cinc anys com a factor determinant per a la selecció dels treballadors afectats per un acomiadament col·lectiu ............................................. 19

RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT núm. 1873-2013, interposat pel Govern de la Generalitat de Catalunya respecte de l'article 19 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s'adopten diverses mesures tributàries adreçades a la consolidació de les finances públiques i a l'impuls de l'activitat econòmica (sentència). DOGC núm. 6871, de 14-05-2015 ......................... 19

QÜESTIONS D'INCONSTITUCIONALITAT números 1796-2015, 1996-2015 i 1997-2015, en relació amb els articles 8 i 10 del Reial decret llei 9/2008, de 28 de novembre, pel qual es creen un Fons Estatal d'Inversió Local i un Fons Especial de l'Estat per a la Dinamització de l'Economia i l'Ocupació i s'aproven crèdits extraordinaris per atendre el seu finançament, per possible vulneració de l'article 149.1.13 de la Constitució. BOE núm. 116, de 15-05-2015 ....................... 20

II.3.- Tribunal Suprem ............................................................................................................... 20 STS (Sala 3ª, Secció 6ª) de 29-05-2015, núm. recurs: 2005/2013. Ponent: Juan Carlos Trillo.

Mètode de valoració del justi preu de finques expropiades. Urbanisme. ...................................... 20 STS 2332/2015 (Sala 3ª, Secció 4ª) de 26-05-2015, recurs de cassació núm. 2321/2013. Ponent:

Jose Luis Requero Ibañez. Patrimoni cultural. Exercici de competències exclusives per part de les comunitats de Catalunya i Aragó sobre els mateixos béns. principi de territorialitat i eficàcia d'un acte d'Aragó sobre béns Aragonesos catalogats per Catalunya i que formen temporalment parteix dels fons d'un museu català, on estan dipositats i que reclamen les parròquies aragoneses propietàries. Desestimació. ....................................................................................... 21

STS (Sala 3ª, Secció 4ª) de 19-05-2015, núm. de recurs: 836/2012. Ponent: Luis María Díez-Picazo Giménez. Nul·litat parcial del Reglament que regula els procediments d'acomiadament i de suspensió de contractes i reducció de jornada. Excés reglamentari respecte de la previsió legal continguda en l'ET i la LGSS. El apt. 1r de la disp. final 2a suprimeix l'obligació de l'autoritat laboral de comunicar les mesures de desocupació col·lectiu a l'entitat gestora, deixant en mans de l'empresa tal obligació. Els par. 2 i 3 de l'art. 35.3, en regular les causes econòmiques exigibles per a l'acomiadament, elimina la necessitat que la insuficiència pressupostària sigui persistent i sobrevinguda, establint únicament com a requisits el simple dèficit pressupostari de l'Administració de referència i la minoració de crèdits en un determinat percentatge. ................. 23

STS (Sala 3ª, secció 4ª) de 13-02-2015, núm. de recurs: 6446/2008. Ponent: Jesus Cudero Blas. L'aprovació dels pressupostos municipals a través del procediment de l'art. 197 bis de la LOREG no exclou el tràmit d'exposició pública previst amb caràcter general, ni l'aprovació inicial i definitiva ......................................................................................................................................... 24

STS (Sala 3ª, secció 7ª) de 26-01-2015, núm. recurs: 3053/2013. Ponent: Pablo Maria Lucas Murillo De La Cueva. El TS declara que són aptes per accedir a les places del Cos de Policia Local tres aspirants daltònics ........................................................................................................ 25

STC (Sala 4ª) de 17-03-2015, recurs núm.. 1145/2014. Ponent: Maria Lourdes Arastey Sahún. La condició de fix discontinu del treballador no introdueix matisos pel que fa als requisits formals de l'acomiadament per causes objectives. Treballador fix discontinu de l'Ajuntament de Valdemoro. Posada a disposició de la indemnització en el cas en la data en què el treballador havia d'incorporar a la feina i no en el moment de la comunicació del cessament. ............................... 25

STS (Sala 4ª) de 17-03-2015, núm. de recurs: 233/2013. Ponent: Maria Luisa Segoviano Astaburuaga. Reconeixement de la primacia de l'autonomia de la voluntat; la pèrdua de vigència del conveni només s'aplica en defecte de pacte. Per altra banda la "petrificació" del conveni pot evitar-acudint als mecanismes de desvinculació regulats a l'article 82 ET. VOT PARTICULAR. 25

II.4.- Tribunals Superiors de Justícia ........................................................................................ 26

FMC | juny-15 3

STSJ d'Astúries 1378/2015, de 08-06-2015, núm. de recurs: 110/2014. Ponent: Jesús Maria Chamorro Gonzalez Estimació. Urbanisme i Medi ambient. Interpretació de l'art. 70 ter 3 de la LRBRL. Modificació de Normes Subsidiàries. Condicions urbanístiques aplicables a activitats de ramaderia extensiva i indústries de transformació. Estimació. ..................................................... 26

STSJ de Galícia 390/2015 (Sala Contenciosa Administrativa) de 03-06-2015, núm. de recurs: 7141/2014. Ponent: Julio Cèsar Cibeira Yebra-Pimentel. Reclamació per responsabilitat patrimonial per paralització obres per part de l'Ajuntament Ames. Estimació parcial. .................. 27

STSJ de Catalunya, de 01-10-2014, núm. de recurs: 174/2014. Ponent: Joaquim Borrell Mestre. Dies d’assumptes propis i de vacances modificats per llei. El TSJ de Catalunya avala la reducció dels dies per assumptes propis i de vacances dels funcionaris. ................................................... 30

STSJ de Castella la Manxa - Albacete (Sala Contenciosa Administrativa), de 25 d’abril de 2015, núm. recurs: 310/2013. Ponent: Miguel Angel Narváez Bermejo. Nul·litat del nomenament d'assessor de l'alcalde fonamentat en la magnitud de l'ajuntament i en l'obtenció d'una major eficàcia en la gestió. ...................................................................................................................... 31

III.- Altres ..................................................................................................................................... 32

LLIBRE. FERNANDO CASTRO ABELLA, “La Guía del Concejal”, Civitas, 2015. ....................... 32 LLIBRE. JOSÉ LUIS CARQUE VERA, ÁNGELES NAVARRO GOSÁLBEZ I JOSÉ IGNACIO

ROSAT ACED (coords.), “Prevención de riesgos laborales en la policía local”, Tirant lo Blanch, 2015. .............................................................................................................................................. 33

LLIBRE. CASS SUNSTEIN. “(más) Simple. El futuro del Gobierno”, Marcial Pons, 2014. .......... 33 NOTÍCIA. COMISSIÓ EUROPEA. Congrés “CITIES. Forum 2015”, Brussel·les, 2 de juny. ........ 34 GUIA. ACM-FMC (Rafael Jiménez Asensio). Guia per a la implantació de la Llei 19/2014, de 29

de desembre, en els ajuntaments catalans ................................................................................... 34 INFORME. FMC (Rafael Jiménez Asensio). Anàlisi de la incidència de l’LRSAL sobre el personal

eventual que ocupa funcions directives en les entitats locals i ens del seu sector públic a Catalunya: identificació de problemes i articulació de recomanacions per afrontar el mandat 2015-2019. ..................................................................................................................................... 34

Guia. FEMP. “Guia per a la Constitució i Posada en Funcionament de les Corporacions Locals” ....................................................................................................................................................... 34

INFORME. FMC (Rafael Jiménez Asensio). “Estudi–Informe sobre les competències municipals en matèria d’educació, salut i serveis socials a Catalunya després de l’entrada en vigor de l’LRSAL” ......................................................................................................................................... 35

Tauler Edictal Únic. Ministeri de la Presidència. Informació. ........................................................ 35 NOTA. Direcció General de Trànsit. Convivència del Tauler edictal de sancions de trànsit

(TESTRA) i el nou Tauler Edictal Únic (TEU) en relació a la notificació de les sancions de trànsit. ....................................................................................................................................................... 36

RECOMANACIÓ. Junta Consultiva de Contractació de l’Estat. “Recomanació de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa sobre l'aplicació del nou règim jurídic de revisió de preus creat com conseqüència de la disposició addicional 88ª de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l'estat per a 2014 i la Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l'economia espanyola”. ....................................................................................... 37

Portal de rendició de comptes. Tribunal de Comptes. .................................................................. 39

I.- Legislació1

I.1.- Legislació estatal

LLEI 9/2015, de 25 de maig, de mesures urgents en matèria concursal. BOE núm. 125, de

26-05-2015

Mitjançant aquesta llei es modifica, entre altres, la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, en matèria de conveni, de liquidació, de qualificació del concurs i d'acords de refinançament. De les modificacions en matèria de conveni cal destacar la introducció de la disposició addicional segona ter, relativa al règim especial aplicable a les situacions d'insolvència de les empreses

1 Aquest recull abasta el període que va del 13-05 al 12-06.

FMC | juny-15 4

concessionàries d'obres i serveis públics, o contractistes de les Administracions Públiques. Pel que fa a les modificacions en matèria de liquidació, s'afegeix un article 146 bis, relatiu a les especialitats de la transmissió d'unitats productives, en el qual es disposa que, en cas de transmissió d'unitats productives, es cediran al adquirent els drets i obligacions derivats de contractes afectes a la continuïtat de l'activitat professional o empresarial la resolució dels quals no hagués estat sol·licitada, subrogant l'adquirent en la posició contractual de la concursada sense necessitat de consentiment de l'altra part; mentre que la cessió de contractes administratius es produirà de conformitat amb el que disposa l'article 226 del Text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic.

http://www.boe.es/boe/dias/2015/05/26/pdfs/BOE-A-2015-5744.pdf

LLEI 10/2015, de 26 de maig, per a la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. BOE

núm. 126, de 27-05-2015

L'objecte d'aquesta llei és regular l'acció general de salvaguarda que han d'exercir els poders públics sobre els béns que integren el patrimoni cultural immaterial, en els seus respectius àmbits de competències.

Tindran la consideració de béns del patrimoni cultural immaterial els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus, reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural, i en particular: a) Tradicions i expressions orals, incloses les modalitats i particularitats lingüístiques com a vehicle del patrimoni cultural immaterial; així com la toponímia tradicional com a instrument per a la concreció de la denominació geogràfica dels territoris; b) arts de l'espectacle; c) usos socials, rituals i actes festius; d) coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l'univers; e) tècniques artesanals tradicionals; f) gastronomia, elaboracions culinàries i alimentació; g) aprofitaments específics dels paisatges naturals; h) formes de socialització col·lectiva i organitzacions; i) manifestacions sonores, música i dansa tradicional.


ORDRE HAP/861/2015, de 7 de maig, per la qual es modifica l'Ordre HAP/2662/2012, de

13 de desembre, per la qual s'aprova el model 696 d'autoliquidació, i el model 695 de

sol·licitud de devolució, de la taxa per l'exercici de la potestat jurisdiccional en els

ordres civil, contenciós-administratiu i social i es determinen lloc, forma, terminis i

procediments de presentació. BOE núm. 113, de 12-05-2015

Les modificacions introduïdes en la Llei 10/2012, de 20 de novembre, suposen l'exempció del pagament de la taxa per part de les persones físiques. Aquest canvi té incidència en el model 696 aprovat per l'esmentada Ordre HAP/2662/2012, de 13 de desembre, que, en conseqüència, ha de ser modificat eliminant del model tota referència a les persones físiques i a les seves especialitats en l'esquema de liquidació de la taxa per l'exercici de la potestat jurisdiccional en els ordres civil, contenciós administratiu i social.

Alhora s'introdueixen certes actualitzacions de caràcter eminentment tècnic relacionades amb la forma, condicions generals i procediments per a la presentació electrònica dels models aprovats en l'Ordre de 13 de desembre.


I.2.- Legislació catalana

ACORD GOV/77/2015, de 2 de juny, sobre la publicació dels anuncis de notificació en el

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. DOGC núm. 6885, de 04-06-2015

L’Acord determina que els anuncis de notificació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic s’han de publicar al DOGC prèviament a la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat, l’eficàcia dels quals serà a partir de la publicació al DOGC, de conformitat amb el que estableix l’article 68.5 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Igualment s’autoritza a l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya com a organisme únic




FMC | juny-15 5

per a la tramesa dels esmentats anuncis de notificació a l’Agència Estatal del BOE. L’Acord també aprova els models d’anunci de notificació en extracte, previstos a l’article 61 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, que utilitzarà l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic, que s’adjunten com a annex. I finalment, l’acord també estableix que l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya podrà prestar aquest servei en el cas de notificacions de la resta d’administracions públiques a Catalunya.

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6885/1428577.pdf

ACORD GOV/73/2015, de 26 de maig, pel qual s'aprova l'Estratègia d'impuls a

l'economia verda i a l'economia circular. DOGC núm. 6881, de 28-05-2015

L’Acord aprova l’Estratègia d’impuls a l’economia verda i a l’economia circular que es publica en un document annex. El desenvolupament d’aquesta Estratègia es durà a terme a través de plans i programes sectorials impulsats pels departaments de la Generalitat corresponents i amb la participació tant de l’àmbit privat com de la resta d’administracions públiques. Aquests plans i programes concretaran els instruments i les mesures prioritàries per assolir els objectius que estableix l’Estratègia, tot especificant el pressupost necessari.

El document annex, que conté l’Estratègia d’impuls a l’economia verda i a l’economia circular, es podrà consultar al web del Departament de Territori i Sostenibilitat: http://territori.gencat.cat/


LLEI 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya,

relatiu als drets reals. DOGC núm. 6875, de 20-05-2015

Es modifica el capítol III del títol V del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu al règim jurídic de la propietat horitzontal. S’han corregit les imprecisions, les disfuncions i els contrasentits detectats en l’aplicació de la norma, alhora que s’ha harmonitzat i coordinat amb les altres parts del mateix llibre cinquè i dels altres llibres del Codi civil aprovats amb posterioritat. Tot i això, la reforma no comporta pas la modificació del sentit o dels principis que inspiren el règim vigent de la propietat horitzontal a Catalunya.

Pel que fa a la caracterització jurídica del crèdit de la comunitat enfront dels propietaris, se’n manté l’afecció real i, a més, s’assenyala la seva preferència de caràcter especial sobre l’element privatiu. Així mateix, s’ha ampliat la necessitat d’aportar un certificat relatiu als deutes pendents de pagament en les transmissions lucratives de l’element privatiu. Quant a la gestió del fons de reserva, s’estableix l’obligació de dur una comptabilitat separada i d’obrir un compte bancari especial per a aquest fons a nom de la comunitat.

Es proposa una reforma profunda de l’organització de la comunitat. Així, se suprimeix l’obligació de fer una primera i una segona convocatòria de la junta; s’incorporen les noves tecnologies com a mecanismes per a fer notificacions i requeriments; es precisa el règim d’assistència i participació en la junta; es corregeixen les contradiccions observades en els terminis de custòdia de la documentació de la comunitat; es dóna visibilitat al càrrec de la vicepresidència i es regula aquest càrrec, i s’ordenen les funcions de cada òrgan de la comunitat. S’han simplificat les majories requerides, que ara es redueixen a les següents: el règim general, que és el de la majoria simple de propietaris i quotes; els règims particulars de la majoria qualificada de quatre cinquenes parts de propietaris i quotes, i, finalment, l’exigència d’unanimitat, que es limita als supòsits estrictament necessaris. Es dóna contingut a l’abstenció en el vot i al vot corresponent als elements privatius de benefici comú.

S’atorga una consideració especial a l’adopció d’acords que afecten les obres obligades d’adaptació de l’edifici a les necessitats de les persones amb discapacitat i per a les persones més grans de setanta anys.

Aquesta llei fa explícita la distinció entre els acords de formació instantània i els de formació successiva. El règim d’impugnació dels acords també té en compte aquesta formació successiva.


http://territori.gencat.cat/


FMC | juny-15 6

S’inclou expressament i s’afavoreix la resolució extrajudicial dels conflictes sorgits en l’àmbit de la propietat horitzontal (l’arbitratge i la mediació), i, finalment, s’aclareixen els dubtes interpretatius relatius al règim i els terminis d’impugnació dels acords comunitaris.


LLEI 6/2015, del 13 de maig, d'harmonització del Codi civil de Catalunya. DOGC núm.

6875, de 20-05-2015)

Aquesta llei modifica disposicions dels llibres primer, segon, quart i cinquè del Codi. A més, es recupera per a l’ordenament jurídic català una norma reguladora de la vigència de les lleis, qüestió que s’havia omès en aprovar-se la vigent Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern. També modifica la disposició transitòria quarta de la Llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions.

Així, s’hi inclouen els requisits de la interrupció de la prescripció i els efectes que aquesta produeix també des del punt de vista del subjecte passiu de la pretensió, i es corregeix l’omissió sobre el dipòsit dels comptes anuals de la tutela un cop s’han retut al jutge. D’altra banda, es ratifica de manera expressa la possibilitat d’extinció dels censos per manca d’activitat del censalista. D’altra banda, en l’àmbit successori s’ha revisat la menció expressa del deure de l’hereu que gaudeix del benefici d’inventari de sol·licitar la declaració de concurs de l’herència, i es remet ara, més genèricament, al que la legislació concursal disposa sobre aquesta matèria.

Amb relació a la cancel·lació d’assentaments registrals referents a fideïcomisos condicionals, també s’ha considerat que la disposició transitòria quarta de la Llei 10/2008 fixava requisits massa difícils d’assolir per a qui estigués interessat a comprovar si s’havia complert la condició de la qual depenia la substitució, especialment l’exigència que s’aportés el certificat de defunció del fiduciari.


LLEI 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l'exercici de les

professions de l'esport. DOGC núm. 6875, de 20-05-2015

La Llei 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport, que regula els aspectes bàsics de l’exercici d’aquestes professions a Catalunya, estableix d’una manera expressa quines són, determina les titulacions necessàries per a exercir-les i atribueix a cada professió el seu propi àmbit funcional general.

Una vegada transcorreguts cinc anys des de l’aprovació de la Llei, l’Administració esportiva de la Generalitat, per la seva experiència acumulada en l’aplicació de la norma, ha detectat la necessitat de fer modificacions en diversos preceptes i dotar-los d’una nova redacció. Així mateix, durant aquest període s’ha posat de manifest la conveniència de recollir i regular legalment diverses situacions que es plantegen dins l’ampli col·lectiu que exerceix la seva professió en l’àmbit de l’esport i que actualment es troba, en alguns supòsits, davant d’un buit legal, al qual cal donar un contingut normatiu.


DECRET 95/2015, de 9 de juny, pel qual es regula el Registre del sector públic local de

Catalunya. DOGC núm. 6890, de 12-06-2015

Mitjançant aquest decret es regula el Registre del sector públic local de Catalunya, un registre de caràcter públic on figuraran tots els ens locals catalans, els dependents i altres d’adscrits o vinculats.

El Registre contindrà, entre d’altres, dades generals del municipi, sobre la seva situació geogràfica, els pressupostos i liquidacions de l’ens, les entitats que en formen part o en depenen o els resultats de les diferents eleccions locals, entre d’altres. Tota aquesta informació serà consultable per la ciutadania, d’acord amb la política d’impuls de la transparència, accés a la informació pública i bon govern. Aquest registre substitueix el Registre d’ens locals de Catalunya que es va crear l’any 2007, que calia modificar per incorporar les modificacions normatives que




FMC | juny-15 7

s’han produït els darrers anys i que han incidit en el sector públic local i, alhora, garantir una informació actualitzada.

Les novetats més rellevants del nou Registre són les següents:

Actuació d’ofici del departament competent en Administració local. La direcció general corresponent podrà actuar d’ofici per modificar qualsevol dada que contingui el Registre sense necessitat de comunicació prèvia a l’ens. Les dades s’han d’haver publicat en butlletins i diaris oficials o se n’ha d’haver tingut coneixement de forma fefaent.

Impuls de la col·laboració amb altres administracions. Es preveuen mecanismes de coordinació amb altres administracions i organismes públics per intercanviar informació i subministrar les dades necessàries que permetin actualitzar el Registre.

Anotació preventiva d’estat inactiu. S’incorpora una regulació específica sobre l’anotació preventiva de l’estat inactiu dels ens inscrits, en cas que no tinguin cap tipus d’activitat, no hagin tramès al departament competent el pressupost ni les liquidacions pressupostàries i el compte general a la Sindicatura de Comptes. L’anotació preventiva comporta bloquejar subvencions o transferències a càrrec de la Generalitat. Aquesta condició se suprimirà quan desapareguin les causes que l’han motivada o quan l’ens es dissolgui formalment.

Incompliment de l’obligació de facilitar informació requerida. S’incorpora una previsió que comportarà l’anotació preventiva de l’estat inactiu per als ens que incompleixin l’obligació de comunicar la informació registral exigida.

Nous supòsits de cancel·lació d’ofici d’inscripció al Registre. El departament amb competències en Administració local podrà suprimir d’ofici la inscripció al Registre quan l’extinció o dissolució de l’ens derivi d’una disposició normativa o d’una resolució judicial ferma; quan s’acrediti l’extinció o la dissolució de l’ens per registres públics o altres mitjans oficials; quan els ens inscrits deixin de ser dependents, adscrits o vinculats a un ens local, i quan transcorri un termini de 2 anys des de l’anotació preventiva de l’estat inactiu de l’ens, sense que s’hagi modificat aquesta situació.

D’aquesta decret també cal destacar la previsió relativa a l’adaptació dels estatuts dels consorcis, que conté la disposició addicional tercera, segons la qual recau en l’Administració pública d’adscripció del consorci l’obligació d’inscriure el consorci en el Registre del sector públic local de Catalunya. En cas d’incompliment d’aquesta obligació “el departament competent en matèria d’Administració local ho ha de comunicar al consorci, als efectes que comuniqui l’Administració pública d’adscripció. Transcorregut un mes sense que hagi donat resposta, s’ha d’efectuar l’anotació preventiva de l’estat inactiu de l’ens d’acord”.

Igualment, el decret també preveu la derogació del títol III del Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya i d’aquelles normes d’igual o inferior rang que s’oposin al que disposa aquest Decret. Així com l’Ordre GAP/254/2007, d’11 de juny, d’organització del Registre d’ens locals de Catalunya.

Finalment, cal tenir present que el decret entrarà en vigor en el termini de tres mesos des de la seva publicació en el DOGC.


DECRET 98/2015, de 9 de juny, del Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a


Mitjançant aquest decret es pretén recollir en un únic text la composició i el règim de funcionament del Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya, tot derogant l’Ordre MAH/394/2006, de 27 de juliol, per la qual es crea el Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya.

El Consell es configura com a òrgan d’assessorament i de participació del Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya, en relació amb les accions d’aquesta en matèria de prevenció, reducció i gestió dels residus. Les entitats locals estaran representades per dos persones, designades per la Federació de Municipis de Catalunya i per l’Associació Catalana de Municipis.


FMC | juny-15 8

El Consell té com a funcions, a més de les previstes a l’article 65.3 del Text refós de la Llei de residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, les següents: a) La deliberació intersectorial i la formulació de propostes d’actuació adreçades al Consell de Direcció de l’Agència, relacionades amb la prevenció, la reducció i la gestió dels residus; b) L’elaboració d’informes sobre assumptes que siguin encomanats expressament pel Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya en matèria de prevenció i gestió de residus; i, c) La promoció de processos participatius en matèria de prevenció i gestió de residus.


DECRET 86/2015, de 2 de juny, sobre l'aplicació de la quota de reserva del 2% a favor de

persones amb discapacitat en empreses de 50 o més persones treballadores i de les

mesures alternatives de caràcter excepcional al seu compliment. DOGC núm. 6885, de

04-06-2015

Segons aquest decret l’obligació de la quota de reserva del 2% de la plantilla a favor de persones amb discapacitat s’aplica a totes les empreses públiques i privades que ocupin 50 o més persones treballadores. Les entitats que tenen la consideració d’administració pública resten excloses de l’aplicació d’aquesta normativa i es regeixen pel que preveu l’article 42.2 del Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social. Per calcular la quota de reserva del 2% s’han de tenir en compte les regles que estableix la disposició addicional primera del Reial decret 364/2005, de 8 d’abril. I quan el nombre final que resulti d’aplicar el 2% respecte del total de la plantilla de l’empresa sigui una fracció igual o més gran que 0,5, s’ha d’arrodonir a l’alça fins a la unitat.

Per altra banda, les empreses poden quedar exemptes de l’obligació de contractar persones amb discapacitat, de forma total o parcial, si es dóna alguna de les situacions d’excepcionalitat a que fa referència l’article 1 del Reial decret 364/2005, de 8 d’abril, quan es reconegui per resolució administrativa alguna de les situacions d’excepcionalitat següents: a) Quan la no incorporació d’una persona treballadora amb discapacitat a l’empresa obligada sigui conseqüència de la impossibilitat de les oficines de treball del Servei d'Ocupació de Catalunya, o de les agències de col·locació, d’atendre l’oferta d’ocupació presentada; o, b) Quan hi hagi, i així ho acrediti l’empresa obligada, qüestions de caràcter productiu, organitzatiu, tècnic o econòmic que motivin una dificultat especial per incorporar persones amb discapacitat a la seva plantilla.

Les mesures alternatives que poden aplicar les empreses exceptuades de l’obligació de complir amb la quota de reserva són les següents: a) La subscripció d’un contracte mercantil o civil amb un centre especial de treball o amb una persona treballadora autònoma amb discapacitat per a la prestació de serveis aliens i accessoris a l’activitat normal de l’empresa; b) La subscripció d’un contracte mercantil o civil amb un centre especial de treball o amb una persona treballadora autònoma amb discapacitat per al subministrament de primeres matèries, maquinària, béns d’equip o qualsevol altre tipus de béns necessaris per a l’exercici normal de l’activitat de l’empresa que opta per aquesta mesura; c) La constitució d’un enclavament laboral, amb la subscripció prèvia del contracte corresponent amb un centre especial de treball, d’acord amb el que estableix el Reial decret 290/2004, de 20 de febrer, pel qual es regulen els enclavaments laborals com a mesura de foment de l’ocupació de les persones amb discapacitat (BOE núm. 45, de 21.2.2004); i, d) La realització de donacions i d’accions de patrocini, sempre de caràcter monetari, per al desenvolupament d’activitats d’inserció laboral i de creació d’ocupació de persones amb discapacitat, quan l’entitat beneficiària d’aquestes accions de col·laboració sigui una fundació o una associació d’utilitat pública l’objecte social de la qual sigui, entre d’altres, la formació professional, la inserció laboral o la creació d’ocupació a favor de persones amb discapacitat que permeti la creació de llocs de treball per a elles i, finalment, la seva integració en el mercat de treball.




FMC | juny-15 9

DECRET 71/2015, de 12 de maig, de reestructuració del Servei d'Ocupació de Catalunya.

DOGC núm. 6871, de 14-05-2015

El Servei d’Ocupació de Catalunya s’estructurarà en 7 subdireccions generals: polítiques actives d’ocupació; ocupació juvenil; verificació i supervisió; ocupació i territori; secretaria tècnica; recursos humans, organització i qualitat; i de gestió econòmica i patrimoni.

La nova estructura territorial concentra les 7 direccions territorials actuals en una única unitat de comandament, que es coordinarà amb les delegacions territorials del Departament d'Empresa i Ocupació.


ORDRE EMO/168/2015, de 25 de maig, per la qual s'estableix el calendari oficial de

festes laborals per a l'any 2016. DOGC núm. 6888, de 09-06-2015

Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2016 les següents: 1 de gener (Any Nou); 6 de gener (Reis); 25 de març (Divendres Sant); 28 de març (dilluns de Pasqua Florida); 16 de maig (dilluns de Pasqua Granada); 24 de juny (Sant Joan); 15 d'agost (l'Assumpció); 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya); 1 de novembre (Tots Sants); 6 de desembre (Dia de la Constitució); 8 de desembre (la Immaculada); i 26 de desembre (Sant Esteve).

D’acord amb el que estableixen el Decret 152/1997, de 25 de juny, i el Decret 146/1998, de 23 de juny, pels quals es modifica el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, sobre el calendari de festes fixes i suplents al territori d’Era Val d’Aran, la festa del dia 26 de desembre (Sant Esteve) queda substituïda per la del dia 17 de juny (Festa d’Aran).

A més de les festes esmentades es fixaran, mitjançant una ordre del Departament d’Empresa i Ocupació, dues festes locals, retribuïdes i no recuperables, a proposta dels ajuntaments.


ORDRE GRI/160/2015, de 28 de maig, per la qual es modifica l'Ordre GRI/149/2015, de 21

de maig, per la qual s'estableix amb caràcter supletori la fixació de l'hora per a la sessió

constitutiva de les corporacions municipals de Catalunya. DOGC núm. 6885, de 04-06-

2015

L’Ordre modifica el primer paràgraf de l’article únic de l’Ordre GRI/149/2015, de 21 de maig, per la qual s’estableix amb caràcter supletori la fixació de l’hora per a la sessió constitutiva de les corporacions municipals de Catalunya, que queda redactat de la manera següent: “Les corporacions municipals es constituiran, en sessió pública, el dia 13 de juny d’enguany, llevat que s’hagués presentat recurs contenciós electoral contra la proclamació dels/de les regidors/es electes, cas en què es constituiran el dia 3 de juliol”.


ORDRE GRI/149/2015, de 21 de maig, per la qual s'estableix amb caràcter supletori la

fixació de l'hora per a la sessió constitutiva de les corporacions municipals de


Segons l’ordre, les corporacions municipals es constituiran, en sessió pública, el dia 13 de juny d’enguany, llevat que s’hagués presentat recurs contenciós electoral contra la proclamació dels/de les regidors/es electes, cas en què es constituiran el dia 1 de juliol.

En aquells municipis on no existeixi cap normativa municipal específica o que no hagin fet convocatòria expressa de la sessió, amb caràcter supletori, s’estableix les 12 del migdia com a hora de celebració de la sessió constitutiva. En el cas que no assisteixin a la sessió constitutiva la majoria absoluta del nombre legal de regidors/es electes, se celebrarà dos dies després a les 12 hores.






FMC | juny-15 10

RESOLUCIÓ de 5 de maig de 2015, de la Direcció General del Patrimoni de l'Estat, per la

qual es publica el Conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya sobre

diverses actuacions de coordinació en matèria de contractació pública. BOE núm. 118,

de 18-05-2015

El present Conveni té per objecte la col·laboració entre l'Administració General de l'Estat, Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, i la Generalitat de Catalunya, mitjançant la interconnexió amb dispositius electrònics d'agregació d'informació entre: la Plataforma de Contractació del Sector Públic i la Plataforma de Catalunya.


II.- Jurisprudència

II.1.- Tribunal de Justícia de la Unió Europea

STSJUE, de 13 de maig de 2015, en l'assumpte C 392/13, «Procediment prejudicial —

Política social — Acomiadaments col·lectius — Directiva 98/59/CE — Concepte de

“centre de treball” — Mètode de càlcul del nombre de treballadors acomiadats»

Aquest pronunciament té per objecte una petició de decisió prejudicial plantejada, conformement a l'article 267 TFUE, pel Jutjat social nº 33 de Barcelona, mitjançant acte de 9 de juliol de 2013. La petició de decisió prejudicial versa sobre la interpretació de les disposicions de la Directiva 98/59/CE del Consell, de 20 de juliol de 1998, relativa a l'aproximació de les legislacions dels Estats membres que es refereixen als acomiadaments col·lectius (DO L 225, p. 16). Aquesta petició es va presentar en el marc d'un litigi entre el Sr. Rabal Canyes, d'una banda, i Nexea Gestió Documental, S.A. (en endavant, «Nexea»), i el Fondo de Garantia Salarial, per un altre, en relació amb l'acomiadament del primer, que el Sr. Rabal Canyes considera contrari a les disposicions d'aquesta Directiva.

De forma sintètica, cal prendre a considerar els següents fets del litigi principal:

- El Sr. Rabal Canyes treballava, des del 14 de gener de 2008, amb la categoria professional d'oficial qualificat, en Nexea, empresa integrada en el Grup mercantil Correus, participada societàriament en la seva integritat per la Societat Estatal de Participacions Estatals (SEPI), entitat pública empresarial adscrita al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, que el seu objectiu és gestionar i rendibilitzar les participacions empresarials que li assigni el Govern.

- Nexea tenia dos centres de treball situats a Madrid i a Barcelona, en els quals treballaven, respectivament, 164 i 20 treballadors.

- Entre els mesos de juliol a novembre de 2012, Nexea procedeix de forma successiva a l'acomiadament de més 30 de treballadors als seus dos centres, al·legant el descens de facturació en 3 trimestres successius, així com també altres raons productives i organitzatives.

- El 20 de desembre de 2012 es va informar al Sr. Rabal Canyes i a altres 12 treballadors del centre de treball de Barcelona del seu acomiadament per causes econòmiques, productives i organitzatives, que obligaven a Nexea a tancar aquest centre i a transferir a la resta del personal a Madrid.

- El Sr. Rabal Canyes impugna el seu acomiadament davant l'òrgan jurisdiccional remitent de la present qüestió prejudicial, al·legant que és nul perquè, al seu judici, Nexea va eludir fraudulentament l'aplicació del procediment d'acomiadament col·lectiu, obligatori en virtut de la Directiva 98/59. Al seu semblar, el tancament del centre de Barcelona i l'acomiadament de tota la seva plantilla s'assimilaven al tancament de la societat o al cessament de la seva activitat comercial. A més, segons aquest mateix treballador, en el present cas, s'havia aconseguit el llindar numèric establert per la normativa nacional que trasllada la Directiva 98/59, a partir del qual el procediment d'acomiadament col·lectiu és obligatori. A aquests efectes, el Sr. Rabal Canyes va defensar en el litigi que porta causa a la present qüestió prejudicial que havien de


FMC | juny-15 11

computar-se totes les extincions de contractes de treball, incloses igualment les extincions dels contractes de treball de durada determinada.

En atenció a totes aquestes circumstàncies, a l'òrgan jurisdiccional nacional se li plantegen els següents dubtes:

- El primer dubte té per objecte el concepte de «acomiadaments col·lectius», definit en l'article 1, apartat 1, paràgraf primer, lletra a), de la Directiva 98/59. En definitiva, el tribunal nacional es planteja si el fet que aquesta definició comunitària inclogui els acomiadaments efectuats per un empresari, per un o diversos motius no inherents a la persona dels treballadors, entra en contradicció amb la una de normativa nacional espanyola que limita l'abast d'aquest concepte a les extincions de contracte degudes a causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.

- El segon dubte gira entorn a què ha d'incloure's en calcular el nombre d'acomiadaments necessaris per aplicar la qualificació de «acomiadament col·lectiu». En concret, al tribunal nacional se li plantegen dubtes sobre si en el referit càlcul s'han d'incloure o no les extincions de la relació laboral per expiració del temps convingut en els contractes de treball individuals, circumstàncies que van concórrer en el cas de diversos treballadors en el present litigi principal.

- El tercer dubte es planteja respecte a l'article 1, apartat 2, lletra a), de la Directiva 98/59, que exclou de l'àmbit d'aplicació els acomiadaments col·lectius aquells referits a contractes de treball celebrats per una durada o per a una tasca determinades. En concret, el tribunal nacional no sap si aquesta previsió ha d'interpretar-se en el sentit que aquesta excepció es defineix exclusivament pel criteri estrictament quantitatiu de l'article 1, apartat 1, paràgraf primer, lletra a), o si es requereix, a més, que la causa de l'extinció col·lectiva de la relació laboral es derivi d'un mateix marc de contractació col·lectiva per una mateixa durada o tasca.

Respecte d'aquestes tres qüestions, el jurisdiccional nacional precisa, que, en funció de la resposta que se'ls doni, les 5 extincions de contracte de treball esdevingudes durant els mesos d'octubre i novembre de 2012, derivades del caràcter temporal dels contractes, podrien afegir-se als 13 acomiadaments efectuats en el mes de desembre de 2012, entre els quals figura el del Sr. Rabal Canyes. Això donaria lloc a un total de 18 extincions de contracte de treball durant un període de 90 dies, xifra que representa més del 10 % del nombre de treballadors, la qual cosa comportaria, en conseqüència, la qualificació de «acomiadament col·lectiu».

- El quart dubte es centra en el concepte de «centre de treball» que figura en l'article 1, apartat 1, paràgraf primer, lletra a), de la Directiva 98/59. En efecte, si s'hagués aplicat el llindar de 10 treballadors al centre de treball de Barcelona, els acomiadaments del demandant en el litigi principal i dels altres 12 treballadors afectats, esdevinguts en la mateixa data, haurien d'haver estat qualificats de «acomiadaments col·lectius». Referent a això, aquest òrgan jurisdiccional destaca que, no obstant això, conforme a la normativa nacional controvertida en el litigi principal, s’inclou dins la noció «d’acomiadament col·lectiu» l'extinció dels contractes de treball que afectin a la totalitat de la plantilla de l'empresa, sempre que el nombre de treballadors afectats sigui superior a cinc, i quan aquests es produeixin com a conseqüència de la cessació total de la seva activitat empresarial. No obstant això, segons el referit òrgan jurisdiccional, aquesta normativa nacional tracta de manera diferent els acomiadaments que es produeixen com a conseqüència del tancament d'un centre de treball d'una empresa. En conseqüència, el tribunal nacional planteja tot un regitzell de preguntes: ¿ es pot admetre el concepte de “centre de treball”, com a “concepte de Dret Comunitari” essencial per a la definició del que hagi d'entendre's com a “acomiadament col·lectiu” en el context de l'article 1, apartat 1, de la Directiva 98/59 i donat el caràcter de norma mínima de la mateixa establert en el seu article 5, una interpretació que permeti que la norma de trasposició o translació a la normativa interna de l'Estat membre, l'article 51.1 del [ET] en el cas d'Espanya, refereixi l'àmbit del còmput del llindar numèric, exclusivament, al conjunt de la “empresa”, a exclusió d'aquelles situacions en les quals —d'haver-se acollit el “centre de treball” com a unitat de referència— haurien superat el llindar numèric establert en aquest precepte?»

FMC | juny-15 12

En atenció a totes aquestes preguntes, el Tribunal de Justícia (Sala Cinquena) acaba declarant els següents extrems sobre la legislació comunitària en aquesta matèria:

1. L'article 1, apartat 1, paràgraf primer, lletra a), de la Directiva 98/59/CE del Consell, de 20 de juliol de 1998, relativa a l'aproximació de les legislacions dels Estats membres que es refereixen als acomiadaments col·lectius, ha d'interpretar-se en el sentit que s'oposa a una normativa nacional que introdueix, com a única unitat de referència, l'empresa i no el centre de treball, quan l'aplicació d'aquest criteri comporta obstaculitzar el procediment d'informació i consulta establert en els articles 2 a 4 d'aquesta Directiva, sent així que, si s'utilitzés com a unitat de referència el centre de treball, els acomiadaments que es tracta haurien de qualificar-se de «acomiadament col·lectiu» a la llum de la definició que figura en l'article 1, apartat 1, paràgraf primer, lletra a), d'aquesta Directiva.

2. L'article 1, apartat 1, de la Directiva 98/59 ha d'interpretar-se en el sentit que, per apreciar si s'ha dut a terme un «acomiadament col·lectiu» en el sentit d'aquesta disposició, no han de tenir-se en compte les extincions individuals de contractes de treball celebrats per una durada o per a una tasca determinades, quan aquestes extincions tenen lloc en la data en la qual el contracte de treball arriba a la seva fi o es finalitza la tasca encomanada.

3. L'article 1, apartat 2, lletra a), de la Directiva 98/59 ha d'interpretar-se en el sentit que, per considerar que s'han produït acomiadaments col·lectius efectuats en el marc de contractes de treball celebrats per una durada o per a una tasca determinades, no és necessari que la causa de tals acomiadaments es derivi d'un mateix marc de contractació col·lectiva per una mateixa durada o per a una mateixa tasca.

http://curia.europa.eu/juris/document/document_print.jsf?doclang=ES&text=&pageIndex=0&part=1&mode=lst&docid=164259&occ=first&dir=&cid=532714

II.2.- Tribunal Constitucional

STC 86/2015, de 7 de maig de 2015. Recurs d'empara electoral 2606-2015, promogut per

Ciutadans-Partit de la Ciutadania, en relació amb la Sentència del Jutjat del Contenciós-

Administratiu núm. 1 de Guadalajara que va deixar sense efecte la proclamació de la

seva candidatura en la circumscripció electoral de Cantalojas. Vulneració del dret a

accedir als càrrecs públics en condicions d'igualtat: anul·lació d'una candidatura sense

brindar l'oportunitat d'esmenar els defectes patits en la seva composició. Atorgament

de l’emparament.

Els antecedents del present recurs són els següents:

a) Ciutadans-Partit de la Ciutadania presenta una candidatura integrada per cinc candidats i un suplent en la circumscripció electoral de Cantalojas per a les eleccions municipals convocades per Reial decret 233/2015, de 30 de març. Aquesta candidatura va ser proclamada per acord de la referida Junta Electoral publicat en el «Butlletí Oficial de la Província de Guadalajara» núm. 51, de 28 d'abril de 2015.

b) El 30 d'abril de 2015, el PSOE va interposar recurs contenciós-electoral contra aquest acord de la Junta Electoral de Zona de Sigüenza per la qual es proclama la candidatura Ciutadans-Partit de la Ciutadania, interessant que es deixi sense efecte aquesta proclamació per incomplir aquesta candidatura el que es disposa en l'art. 184 a) de la Llei Orgànica del règim electoral general (LOREG) que estableix que cada partit, coalició, federació o agrupació podrà presentar una llista com a màxim de cinc noms si el municipi té entre 101 i 250 residents. S'al·lega que aquesta candidatura no va haver de ser proclamada per la Junta Electoral de Zona de Sigüenza que va haver de requerir en el període de subsanació al representant de la candidatura i al no fer-ho ha permès que es proclamés una candidatura amb més candidats dels permesos en la Llei.

c) Per diligència d'ordenació de 4 de maig de 2015 es dóna trasllat de dita escrita al Ministeri Fiscal. A pesar que en la citada diligència consta que es dóna trasllat a la candidatura impugnada perquè en el termini de dues hores des de la notificació d'aquesta resolució, presentin les al·legacions oportunes, no figura en les actuacions remeses al Tribunal Constitucional pel Jutjat



FMC | juny-15 13

del Contenciós-Administratiu núm. 1 de Guadalajara, cap document on figuri la notificació de la impugnació.

d) El Jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 1 de Guadalajara va estimar el referit recurs contenciós-electoral núm. 8-2015 contra l'acord de la Junta Electoral de Zona de Sigüenza, declarant la nul·litat de la resolució i deixant sense efecte la proclamació de la candidatura Ciutadans-Partit de la Ciutadania per a les eleccions municipals en la circumscripció electoral de Cantalojas, en apreciar que la mateixa incompleix l'art. 184 a) LOREG en aportar cinc candidats més un de suplent, quan el citat precepte estableix que la llista pot tenir com a màxim cinc noms.

En la demanda d'empara, plantejada davant el TC, la formació política, Ciutadans-Partit de la Ciutadania va sol·licitar l'anul·lació de la Sentència de 4 de maig de 2015 dictada pel Jutjat del Contenciós-Administratiu. A aquest efecte, va invocar la vulneració de l'art. 23.1 i 2 CE, deriva de la falta de diligència en l'actuació de la Junta Electoral de Zona, qui, en la seva opinió, va haver de vetllar per l'adequació a Dret de totes les candidatures i advertir del defecte consistent a haver-hi inclòs un candidat de més abans de la publicació de la proclamació de candidats per a la seva esmena. Destaca a més que aquesta situació no va ser corregida per la Sentència ara impugnada en recurs d'empara en fer aquesta una interpretació rígida de la legislació i la jurisprudència constitucional, la qual cosa li va portar a anul·lar la candidatura. També es denuncia la indefensió soferta per la formació política ara recurrent al no haver conegut del recurs fins al dictat de la Sentència.

Abans de procedir a l'anàlisi de l'al·legada vulneració de l'art. 23.2 CE, el TC destaca l'incompliment manifest de la doctrina constitucional sobre esmena d'errors en recursos electorals, la qual cosa, en la seva opinió, dota al present recurs d'empara de l'especial transcendència constitucional, tal com exigeix l'art. 50.1 b) de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) per ser admès. En aquest sentit, el TC destaca que el caràcter peremptori dels terminis en aquest camp no permet al recurrent el plantejament de recurs ordinari algun ni la formulació, si escau, de l'incident de nul·litat d'actuacions, la qual cosa donaria a la parteix ocasió de denunciar i a l'òrgan judicial esmenar l'al·legada vulneració de l'art. 24.1 CE i, per tant, la de l'art. 23.2 CE. El TC considera que aquesta deficiència, que hagués pogut versi satisfeta amb la intervenció de la demandant en el procés contenciós-electoral, en haver pogut al·legar el que al seu Dret convingués, no pot ser obviada en aquest procés d'empara sota risc d'incórrer amb la seva actuació en una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE). Totes aquestes consideracions les porta a col·lació el TC perquè en aquest cas no s'ha complert amb el principi de subsidiarietat que fa del recurs d'empara un recurs extraordinari. Sota aquestes especials circumstàncies, el TC es veu obligat a justificar la raó per la qual es veu compel·lit a substituir la funció que la LOTC encomana als jutges i tribunals ordinaris com a «primers garants dels drets fonamentals en el nostre ordenament jurídic» (exposició de motius de la Llei Orgànica 6/2007, de 24 de maig, per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/1979, de 3 d'octubre, del Tribunal Constitucional).

Una vegada establert l'anterior, el TC passa a centrar-se en la qüestió nuclear en aquest cas, és a dir, si ha resultat vulnerat o no el dret de sufragi passiu (art. 23.2 CE) de Ciutadans-Partit de la Ciutadania, en haver anul·lat l'òrgan judicial la proclamació de la candidatura presentada per aquesta formació política a les eleccions al municipi de Cantalojas (Guadalajara), sense que se li hagués advertit de la irregularitat benvolguda en la composició d'aquesta candidatura i atorgat el corresponent tràmit d'esmena.

Amb aquesta finalitat, en el seu fonament jurídic quart, el TC exposa la seva pròpia doctrina pel que fa al sistema dissenyat per la LOREG per després, en el seu fonament jurídic 5 aplicar-ho al cas i concloure que procedeix atorgar l'empara.

De l’ anàlisi dels seus preceptes, el TC conclou que del sistema de la LOREG es deriva dos extrems: primer, que no poden proclamar-se candidatures que hagin incorregut en irregularitats en ser presentades; segon, que aquestes irregularitats, si fossin subsanables, han de ser posades en coneixement dels representants de les candidatures afectades perquè per part d’ aquests es procedeixi a la seva reparació. El TC interpreta que amb això la LOREG busca que l'Administració electoral col·labori amb les candidatures i amb els candidats mateixos –garantint així l'efectivitat del dret de sufragi passiu– mitjançant un examen d'ofici que permeti, amb independència de les

FMC | juny-15 14

denúncies que poguessin formular els representants d'altres candidatures, identificar i advertir, per a la seva possible reparació, els defectes que fossin apreciables en els escrits de presentació dels candidats. En definitiva, en el sistema dissenyat per la LOREG, l'interès públic perseguit resideix no només en el correcte desenvolupament, des dels seus inicis, del procediment electoral, sinó en la mateixa efectivitat del dret fonamental dels ciutadans (art. 23.2 CE) que, a través de les vies disposades per la Llei, vulguin presentar-se davant el cos electoral recaptant els sufragis necessaris per accedir a les institucions representatives.

Sent aquesta la seva anàlisi de la LOREG, el TC considera que si per l'Administració electoral s'incompleix aquest deure legal amb vista a l'examen dels requisits de presentació de candidatures, no donant-se ocasió als interessats per a la reparació d'uns defectes que després porten al rebuig d'aquelles, s'ignora una garantia fonamental disposada per la Llei per a l'efectivitat mateixa del dret de sufragi passiu. En est especifico procediment, el TC insisteix que la LOREG no ha volgut deixar la sort de les candidatures a la mercè de la sola diligència o de la informació bastant d'els qui la integren o representen, introduint un deure examen d'ofici per a l'Administració que, en operar com a garantia del dret, no pot ser desconegut sense dany per a aquest.

El TC contraposa aquesta doctrina sobre la LOREG a la forma com dels diferents actors van ser aplicant de forma errònia la normativa electoral en el present cas en diferents moments. Primer, destaca com la formació política demandant d'empara –Ciutadans-Partit de la Ciutadania– va presentar una candidatura a les eleccions al municipi de Cantalojas (Guadalajara) a celebrar el proper dia 24 de maig de 2015, integrada per cinc candidats més un suplent. Encara que en tractar-se d'un municipi amb població superior a 100 però inferior a 250 habitants i no estar sotmès al règim de consell obert, la candidatura no podia contenir més de cinc candidats [art. 184 a) LOREG]. Per tant, el TC adverteix que la candidatura de la recurrent en empara incorria en la irregularitat d'estar integrada per un candidat més del nombre legalment previst per al municipi en la qual es presentava

No obstant això, en un segon moment, el TC també adverteix que aquesta irregularitat no va ser identificada, ni, en conseqüència, advertida d'ofici per a la seva possible esmena, per la Junta Electoral, que va procedir a la proclamació d'aquesta candidatura. Impugnada la seva proclamació, va ser anul·lada pel Jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 1 de Guadalajara en vulnerar l'art. 184 a) LOREG, per incloure més de cinc candidats. No obstant això, i aquí radica el nucli del retret d'inconstitucionalitat a la sentència recorreguda en empara, el TC considera que si ben l'òrgan judicial va haver d'apreciar, com així ho va fer, la irregularitat en la qual la Junta Electoral havia incorregut en proclamar, sense objeccions, una candidatura que quant al nombre de components infringia l'art. 184 a) LOREG, l'apreciació d'aquesta irregularitat administrativa no va haver de portar a anul·lar la seva proclamació. Segons el semblar del TC, aquesta decisió jurisdiccional, a la vista de la doctrina constitucional exposada entorn del sistema dissenyat per la LOREG i l'omissió en la qual va incórrer la pròpia Junta Electoral al no advertir d'ofici el defecte en el qual incorria la candidatura i permetre la seva esmena, ha comportat, malgrat el que va tenir de formal restabliment de la legalitat feta fallida, un desconeixement de les garanties previstes pel legislador en l'art. 47.2 LOREG, en la virtut del qual les irregularitats en les quals puguin incórrer les candidatures presentades han de ser apreciades per l'Administració i advertides d'ofici per a la seva oportuna esmena, amb la consegüent afectació del dret de sufragi passiu de la demandant d'empara.

Al fil del seu raonament, el TC afirma que el fet notori que la LOREG no prevegi aquest tràmit d'esmena, només amb caràcter previ a la proclamació de candidatures, no pot de cap manera portar a la conclusió que els defectes -en el seu moment subsanables, com en el qual ha incorregut en aquest cas la candidatura de la recurrent en empara- reporten definitius i irreparables tan sols per l'irregular funcionament de l'Administració electoral, qui va haver d'advertir-ho i no ho va fer, al moment en el qual la Llei preveu per a això. El TC descarta aquesta possible conclusió en l'apreciació que no pot pesar sobre els partícips en el procediment electoral un resultat tan onerós per als seus drets fonamentals, que troba el seu origen, en la falta de diligència deguda pels poders públics en la garantia de la seva plena efectivitat (STC 73/1986, de 17 de juny, FJ 2, per totes).

FMC | juny-15 15

En atenció a tot l'exposat, en la seva resolució final, el Tribunal Constitucional, va decidir atorgar l'empara sol·licitada per Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's) i, en conseqüència:

1r. Reconèixer el seu dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics (art. 23.2 CE).

2n.Declarar la nul·litat de la Sentència del Jutjat del Contenciós-Administratiu nombre 1 de Guadalajara dictada en el recurs contenciós-electoral núm. 8-2015 i la de l'acord de la Junta Electoral de Zona de Sigüenza, de 28 d'abril de 2015, de proclamació de la candidatura de Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's) a les eleccions al municipi de Cantalojas.

3r. Retrotraure les actuacions al moment anterior al citat acord de la Junta Electoral perquè per la mateixa es permeti l'esmena de la irregularitat benvolguda en la candidatura presentada per la demandant d'empara a les eleccions a aquest municipi.(STC 59/1987, de 19 de maig, FJ 3; doctrina reiterada, entre moltes altres, en les SSTC 86/1987, de 25 de juny, FJ 4; 24/1989, de 28 de febrer, FJ 6; 95/1991, de 29 de maig, FJ 2; 175/1991, de 10 d'octubre, FJ 2; 114/2007, de 8 de juny, FJ 3, i 115/2007, de 8 de juny, FJ 4).

http://www.boe.es/boe/dias/2015/06/08/pdfs/boe-a-2015-6388.pdf

STC 82/2015, de 30 d'abril de 2015. Recurs d'empara 5985-2012, promogut per

l'Ajuntament de Màlaga en relació amb l'Acte de la Sala contenciosa administrativa del

Tribunal Suprem que va inadmetre el seu recurs de cassació enfront de la Sentència de

l'Audiència Nacional sobre sanció imposada per la Comissió del Mercat de les

Telecomunicacions. Suposada vulneració dels drets a la tutela judicial efectiva (accés al

recurs) i a la igualtat davant la llei: inadmissió d'un recurs de cassació basada en

l'omissió, en l'escrit de preparació, de la cita de les normes i jurisprudència que el

recurrent considerava infringides (STC 7/2015).

La part demandant d'empara impugna l'Acte de la Secció Primera de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem de 10 de maig del 2012, que va acordar no admetre a tràmit el recurs de cassació interposat contra la Sentència de la Sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional (Secció Vuitena) d'1 de setembre de 2011, recaiguda en el procediment ordinari núm. 180-2010. També impugna la providència mitjançant la qual es va inadmetre a tràmit l'incident de nul·litat d'actuacions, de data 10 de setembre de 2012, promogut contra l'Acte citat.

En síntesi, la qüestió plantejada en empara gira entorn a l'exigència del TS que l'escrit de preparació del recurs de cassació contingui la cita, si més no succinta, de les normes i jurisprudència que s'estimin infringides. Exigència que s'ha produït a partir de l'ATS de 10 de febrer de 2011. En definitiva, en el present cas, es tracta de determinar si aquesta exigència entra o no dins de les facultats jurisprudencials que corresponen al Tribunal Suprem en la interpretació dels requisits d'accés a la cassació, en atenció al dret de tutela judicial efectiva i al principi d'igualtat en l'aplicació de la llei.

Els fets en què es fonamenta la demanda d'empara són succintament els següents:

1. L'Ajuntament de Màlaga va interposar recurs contenciós-administratiu contra: a. l'acord del Consell de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, de data 18 de febrer de 2010, en la virtut del qual li va ser imposada una sanció de 300.000 €, se li va intimar a realitzar la notificació fefaent prevista en l'art. 6.2 de la Llei general de telecomunicacions, i al fet que abonés l'import de la taxa general d'operadors prevista en l'art. 56.2 de la referida Llei.

b. i contra l'acord de l'indicat Consell, de data 13 de maig de 2011, que va resoldre la inscriure d'ofici a l'esmentat Ajuntament en el registre d'operadors de xarxes i serveis de comunicacions electròniques.

2. En data 1 de setembre de 2011, la Sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional (Secció Vuitena) va dictar sentència desestimatòria de les pretensions de l'Ajuntament de Màlaga, qui mitjançant escrit presentat el dia 23 de setembre de 2011, va formular escrit de preparació del recurs de cassació contra la Sentència recaiguda en la instància.


FMC | juny-15 16

3. El 29 de novembre de 2011, la Sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional va tenir per preparat el recurs de cassació. Així mateix, aquest òrgan va acordar emplaçar al recurrent perquè comparegués davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem.

4. El dia 16 de gener del 2012 la part actora va interposar el recurs de cassació davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem. El recurs de cassació va ser registrat amb el núm. 6176-2011.

5. El 23 de febrer de 2012, la Sala Tercera del Tribunal Suprem va conferir trasllat a les parts, a fi que formulessin al·legacions sobre la possible concurrència de la causa d'inadmissió, consistent en no haver citat en l'escrit de preparació les infraccions normatives o jurisprudencials que anaven a desenvolupar-se en l'escrit d'interposició (arts. 88.1 i 89.1 LJCA).

6. Per Interlocutòria de 10 de maig de 2012, la Sala Tercera del Tribunal Suprem (Secció Primera) va acordar la inadmissió del recurs de cassació. La Sala es va remetre a la doctrina establerta en ATS de 10 de febrer de 2011 i va concloure que no havent-se citat, en l'escrit de preparació del recurs formalitzat per la societat recurrent, les infraccions normatives o jurisprudencials que anaven a desenvolupar-se en l'escrit d'interposició, procedia la inadmissió del recurs de cassació. D'altra banda, la Sala va considerar d'aplicació el que la doctrina constitucional ha qualificat com a «mínim efecte retroactiu», de manera que el nou criteri jurisprudencial resulta extensible a tot suposat o situació jurídica que tingui davant si per resoldre, amb independència del moment temporal en què es va interposar el recurs.

En la seva demanda d'empara, l'Ajuntament de Màlaga addueix la vulneració del dret a la igualtat en l'aplicació judicial de la llei (art 14 CE) i del dret a la tutela judicial efectiva sense indefensió, en el seu vessant de l'accés als recursos (art. 24.1 CE). En síntesi, l’Ajuntament fonamenta aquestes vulneracions en els següents extrems:

a) El nou criteri jurisprudencial violenta el tenor de la norma legal, concretament l'art. 89.1 LJCA, doncs exigeix emplenar, en l'escrit de preparació del recurs de cassació, un requisit que solament està previst per a la interposició del recurs citat. Per tant, la interpretació efectuada pel Tribunal Suprem, sobre els requisits de manera que han d'emplenar-se en l'escrit de preparació, no és raonable i atenta contra el principi de seguretat jurídica (art. 9.3 CE)

b) El canvi de criteri jurisprudencial no està degudament motivat, doncs en les resolucions combatudes no s'expliquen les raons que han portat al Tribunal Suprem a canviar la seva doctrina. A més, aquest òrgan no ha reflectit el canvi de criteri a través d'un acord no jurisdiccional, figura regulada en l'art. 246 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), la qual cosa ha dificultat seriosament les possibilitats de conèixer les noves pautes jurisprudencials, al moment de preparar el recurs de cassació.

c) El Tribunal Suprem no ha tingut en compte que, tant l'admissió de l'escrit de preparació per la Sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional, com la subsegüent interposició del recurs de cassació, han sanat les eventuals deficiències del referit escrit.

d) En el present cas s'ha produït una modificació irreflexiva i arbitrària d'un criteri jurisprudencial consolidat, que és contrària al principi d'igualtat (art. 14 CE). A més, el criteri assentat per l'ATS de 10 de febrer de 2011 no ha estat aplicat de manera unànime pel Tribunal Suprem; i així en el AATS de 10 de febrer de 2011 (recurs 2706-2010) i 17 de març de 2011 (recurs 3163-2010) i en les SSTS de 7 de juliol de 2011 (recurs 6230-2006) i 27 de setembre de 2011(recurs 6059-2009) es va continuar aplicant la doctrina precedent.

Mitjançant escrit registrat el dia 18 de desembre de 2013, l'Advocat de l'Estat va presentar les seves al·legacions, que, en síntesis, se centren considerar que l'Acte d'inadmissió del TS vulnera el dret a l'accés als recursos que garanteix l'art. 24.1, a la llum de la pròpia doctrina constitucional. En aquest cas, en la seva opinió, l'autèntic problema constitucional radica en l'aplicació retrospectiva de les noves màximes jurisprudencials plasmades en l'ATS de 10 de febrer de 2011, que la demandant raonablement no podia conèixer quan va preparar el recurs de cassació. En el present cas, la inadmissió del recurs de cassació se sustenta, precisament, en què no es va preparar conforme a les referides màximes, la qual cosa comporta al seu judici aplicar retroactivament un nou règim processal desfavorable a la realització d'un acte processal totalment conclòs.

FMC | juny-15 17

En conseqüència, l'Advocat sol·licita que es dicti Sentència la doctrina de la qual reflecteixi que «el dret fonamental d'accés al recurs garanteix als justiciables que les noves màximes jurisprudencials que imposen més severs requisits de forma a l'escrit de preparació d'un recurs de cassació –l'incompliment de la qual pot determinar la inadmissió del recurs– no s'aplicaran, tot anant en contra de les exigències mínimes de confiança legítima dels justiciables.»

En el seu Fonament Jurídic Segon, el TC adverteix que els problemes plantejats en la demanda d'empara han estat, en essència, ja van ser abordats en la STC 7/2015, de 22 de gener, en la qual va ser examinat un altre supòsit d'inadmissió d'un recurs de cassació per ometre's en l'escrit de preparació la cita de les normes i jurisprudència que el recurrent considera infringides. Atenent a aquesta sentència el TC acaba descartant la pretesa vulneració de l'article 24.1 CE en el seu doble vessant, com pretenia l'Ajuntament de Màlaga, per mancar de la necessari per mancar la decisió judicial de la necessària cobertura legal, com en el seu vessant d'accés als recursos.

En relació al primer vessant de l'article 24.1, el TC recorda que, amb caràcter general, aquest Tribunal ha declarat que «correspon al Tribunal Suprem l'última paraula sobre l'admissibilitat dels recursos de cassació davant ell interposats, exceptuant el que està disposat en matèria de garanties constitucionals (art. 123 CE)» (STC 37/1995, de 7 de febrer, FJ 6), per la qual cosa el control constitucional que el TC ha de realitzar de les resolucions judicials dictades sobre els pressupostos o requisits d'admissió dels recursos té caràcter extern, sent, si cap, més limitat en el referit al recurs de cassació, en atenció a les següents circumstàncies:

(i) el Tribunal Suprem té encomanada la funció d'interpretar la llei amb el valor complementari que atribueix a la seva jurisprudència el Codi civil i

(ii) el recurs de cassació té, al seu torn, naturalesa extraordinària, d'on se segueix que el seu règim processal és més estricte (SSTC 37/1995, FJ 5; 248/2005, de 10 d'octubre, FJ 2; 100/2009, de 27 d'abril, FJ 4, i 35/2011, de 28 de març, FJ 3).

Per fonamentar la denegació de l'empara al present cas, el TC recorda la jurisprudència internacional i comunitària recaiguda sobre aquest tema:

- en primer lloc, adverteix que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha assenyalat que la manera en la qual s'aplica l'art. 6.1 del Conveni a aquest recurs extraordinari pot dependre de particularitats derivades de l'apreciació de conjunt del procés tramitat i del paper que exerceixi el tribunal de cassació, podent les condicionis d'admissió d'un recurs de cassació ser més rigoroses que les pròpies d'un recurs que hagi de resoldre's en grau d'apel·lació (SSTEDH de 19 de desembre de 1997, cas Brualla Gómez de la Torre c. Espanya, i de 25 de gener de 2005, cas Puchol Oliver c. Espanya).

- en segon lloc, porta a col·lació les sentències del Tribunal d'Estrasburg recaigudes en els casos Societat General d'Aigües de Barcelona c. Espanya, de 25 de maig de 2000; Llopis Ruiz c. Espanya, de 7 novembre 2003, i Ipamark c. Espanya, de 17 de febrer de 2004. El TC adverteix que totes aquestes sentències presenten en comú jutjar resolucions en les quals el nostre Tribunal Suprem va inadmetre recursos de cassació per considerar que els recurrents no havien justificat en els seus respectius escrits processals que la infracció de normes estatals o comunitàries havia estat rellevant i determinant de la fallada de la Sentència recorreguda. En aquest sentit, destaca que el Tribunal Europeu va concloure amb la desestimació de les respectives demandes, en la mesura en què la interpretació que hagi de donar-se als preceptes de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciós-administrativa (LJCA) i a les condicions de la seva aplicació era una qüestió que depenia dels jutges ordinaris, sense que en aquests casos la seva interpretació pogués ratllar-se d'arbitrària o no raonable o que dificultés l'equitat del procediment.

En atenció a aquesta nodrida i variada jurisprudència, de la qual dóna degut compte, el TC estima que el Tribunal Suprem, en l'Acte que és objecte d'impugnació en el present recurs, ha afrontat la interpretació de l'art. 89.1 LJCA (precepte que exigeix que en l'escrit de preparació del recurs de cassació s'expressi «la intenció d'interposar el recurs, amb breu exposició de la concurrència dels requisits de forma exigits»), aconseguint la conclusió que un d'aquests requisits ha de ser la cita, si més no succinta, de les normes i la jurisprudència que s'estimin infringides, en atenció al fet que la fase de preparació del recurs de cassació té un sentit propi, sense que pugui quedar reduïda a un tràmit sense cap mena de transcendència. Des d'aquesta òptica, en resolució impugnada

FMC | juny-15 18

raona que l'exigència de la cita de les normes i jurisprudència que el recurrent considera infringides persegueix garantir que la part recorreguda expliqui des d'un principi amb la informació necessària per adoptar la posició processal que estimi pertinent.

D'aquesta manera, el TC considera que el Tribunal Suprem ha tingut en compte la finalitat particular del tràmit de preparació en el marc general del recurs de cassació i ha orientat la nova exigència a la millor consecució d'aquesta fi. Per això, el TC conclou que l'Acte impugnat no només constitueix un exercici legítim de les facultats interpretatives que l'art. 123 CE reserva al Tribunal Suprem sinó que conté, així mateix, una ponderació suficient de les finalitats pròpies de la norma i de les conseqüències que la seva aplicació genera en l'esfera del recurrent.

En segon lloc, el TC entra a analitzar si l'exigència de l'esmentat requisit processal viola o no el dret a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE), en el seu vessant d'accés als recursos. Hem de començar recordant que, repetidament, aquest Tribunal ha declarat que la selecció de normes aplicables i la seva interpretació correspon, en principi, als Jutges i Tribunals ordinaris en l'exercici de la funció jurisdiccional que amb caràcter exclusiu els atribueix l'art. 117.3 CE. El control d'aquest Tribunal només abastarà l'examen de si s'ha realitzat una selecció o interpretació arbitrària, manifestament macada de tot raonament o fruit d'un error palès.

Per descartar tal judici negatiu, el TC raona establint com a bases del nostre sistema judicial els següents aspectes:

- primer, es remitent a la jurisprudència del TEDH en la qual ha quedat establert que les exigències de seguretat jurídica i de protecció de la confiança legítima dels litigants no generen un dret adquirit a una determinada jurisprudència, per més que hagués estat constant (STEDH de 18 de desembre de 2008, cas Unédic contra França, § 74), doncs l'evolució de la jurisprudència no és en si contraria a la correcta administració de justícia, ja que el contrari impediria qualsevol canvi o millora en la interpretació de les lleis (STEDH de 14 de gener de 2010, cas Atanasovski contra l'exrepública Iugoslava de Macedònia, § 38).

- segon, que, en el sistema de civil law en què es desembolica la labor jurisprudencial encomanada al Tribunal Suprem espanyol, la jurisprudència no és, pròpiament, font del Dret –les sentències no creen la norma– pel que no són mimèticament traslladables les regles que es projecten sobre el règim d'aplicació de les lleis. El TC destaca que, a diferència del sistema del common law, en el qual el precedent actua com una norma i el overruling, o canvi de precedent, innova l'ordenament jurídic, amb el que és possible limitar la retroactivitat de la decisió judicial, en el Dret continental els tribunals no estan vinculats per la regla del prospective overruling, regint, per contra, el retrospective overruling (sense perjudici de l'excepció que, per disposició legal, estableixi l'efecte exclusivament prospectiu de la Sentència, com així es preveu en l'art. 100.7 LJCA en el recurs de cassació en interès de llei).

- tercer, que, en atenció a la STC 95/1993, de 22 de març, recorda que és doctrina constitucional el considerar que la Sentència que introdueix un canvi jurisprudencial «fa dir a la norma el que la norma des d'un principi deia, sense que pugui entendre's que la jurisprudència contradictòria anterior hagi alterat aquesta norma, o pugui imposar-se com a Dret consuetudinari enfront del que la norma correctament entesa diu» (FJ 3).

Finalment, per descartar tot retret d'inconstitucionalitat a l'acte recorregut, el TC descarta expressament que, en el present cas, concorrin les excepcionals circumstàncies benvolgudes en el cas resolt en la STC 7/2015, de 22 de gener, en el qual la part, amb notòria diligència, va procedir a complementar l'escrit de preparació inicialment presentat per ajustar-ho al nou criteri jurisprudencial tan aviat com va tenir coneixement d'això, conducta processal que el Tribunal Suprem no va ponderar, en aquest cas, lesionant així el dret fonamental reconegut en l'art. 24.1 CE. En el present cas, el TC destaca que, no obstant això, la part no va procedir de la manera exposada, ni tan sols després que li anés notificada la providència mitjançant la qual el Tribunal Suprem obria el tràmit d'al·legacions sobre la possible concurrència de la causa d'inadmissió derivada del defecte advertit.

Finalment, per la qual cosa es refereix al dret a la igualtat en l'aplicació de la llei (art. 14 CE) i en el que al present cas importa, el TC recorda que està vetat als òrgans judicials el canvi irreflexiu o arbitrari en l'aplicació d'una norma, la qual cosa equival a mantenir que, per contra, el canvi resulta

FMC | juny-15 19

legítim quan és raonat, raonable i amb vocació de futur, això és, destinat a ser mantingut amb certa continuïtat, amb fonament en raons jurídiques objectives que excloguin tot significat de resolució ad personam o de ruptura ocasional en una línia que es venja mantenint amb normal uniformitat abans de la decisió divergent o es continuï amb posterioritat (per totes, SSTC 105/2009, de 4 de maig, FJ 4; i 178/2014, de 3 de novembre, FJ 4).

D'acord amb això, el TC considera que l'Acte del Tribunal Suprem impugnat –lluny de ser una decisió particularitzada i adoptada ad hoc per l'òrgan judicial per resoldre aquest sol cas o per aplicar-ho exclusivament a la persona del recurrent– constitueix la plasmació d'un criteri jurisprudencial prèviament adoptat amb caràcter general i amb vocació de permanència per resoldre tots els supòsits de les mateixes característiques.

En consideració a l'argumentat, el TC resol finalment a desestimar del recurs d'empara interposat per l'Ajuntament de Màlaga.


STC 66/2015, de 13 d'abril de 2015. Recurs d'empara 3875-2013. Promogut per Donya

Candelaria Martínez Martínez-tres persones més en relació amb les Sentències del

Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i un Jutjat del Social

desestimatòries de la seva demanda en expedient de regulació d'ocupació. Suposada

vulneració del dret a la igualtat: utilització del criteri de l'edat superior a cinquanta-cinc

anys com a factor determinant per a la selecció dels treballadors afectats per un

acomiadament col·lectiu

El TC considera que no hi ha discriminació per edat en els acomiadaments col·lectius que afecten als majors de 55 anys si l'empresa adopta mesures per minimitzar el perjudici ocasionat als treballadors afectats.

En aquesta sentència denega l'empara a quatre treballadores majors de 55 anys de l'Institut Valencià de l'Habitatge, que van ser incloses en un procediment d'acomiadament col·lectiu seguint els criteris fixats per a la designació dels treballadors que es veurien afectats per l'esmentat expedient de regulació d'ocupació (ERO). Un d'aquests criteris era el de l'edat, de tal manera que per seleccionar els treballadors que serien acomiadats es tindrien en compte aquells que es trobessin en una situació més pròxima a la jubilació. Finalment, tots els treballadors de l'empresa amb 55 o més anys van resultar afectats per l'acomiadament col·lectiu, en concret 35 d'un total de 211 acomiadaments. Les quatre demandants d'empara van interposar llavors una demanda contra l'Institut Valencià de l'Habitatge i contra el president de comitè d'empresa a l'entendre que el seu acomiadament vulnerava l'article 14 de la CE a l'haver existit discriminació per edat.

El Jutjat del Social va desestimar la seva demanda i les recurrents van interposar llavors recurs de suplicació davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, obtenint el mateix resultat. Posteriorment, van acudir al TC en empara, encara que aquest tampoc els ha donat la raó.

El TC entén que la selecció de treballadors en funció d'una edat propera a la jubilació és un criteri "adequat i proporcionat" sempre que s'adoptin mesures efectives per evitar o minimitzar les dades que l'extinció del contracte produeix en els afectats. Referent a això, l'Alt Tribunal recorda que la llei estableix l'obligatorietat de l'empresa de finançar un conveni especial amb la Seguretat Social per generar dret a pensió sense estar treballant a aquells treballadors de 55 o més anys afectats per un acomiadament col·lectiu que no tinguessin la condició de mutualista a 1 de gener de 1967. Així mateix, un cop esgotada la prestació per desocupació, els treballadors més grans de 55 anys que no tinguin rendes superiors al 75% del salari mínim interprofessional (SMI) i la renda mitjana a la unitat familiar tampoc superi aquesta quantitat, poden cobrar un subsidi per desocupació fins a complir l'edat d'accés a la pensió de jubilació.

En el cas de les quatre treballadores acomiadades, totes van subscriure l'esmentat conveni especial amb la Seguretat Social. Però a més, subratlla el TC, l'empresa va establir determinades millores voluntàries de la prestació per desocupació per als treballadors de més edat, que elevaven la seva durada com més gran fos l'edat de l'afectat. Així, per als treballadors de 45 a 49 anys es va pactar una quota mensual bruta de 840 euros des de l'accés a la prestació per atur


FMC | juny-15 20

durant un període màxim de sis mesos; per als treballadors de 50 a 57 anys es va establir un pagament de 840 euros durant els primers vuit mesos i un novè mes de 420 euros, mentre que per als treballadors de 58 i 61 anys es va situar el període de pagament d'aquests 840 euros mensuals en un màxim de dotze mesos. El TC entén que aquest complement empresarial pretenia evitar que els treballadors afectats per l'acomiadament patissin un perjudici desproporcionat respecte de la seva situació en actiu. Així, considera que, gràcies a que l'empresa va prendre mesures addicionals per ajudar a aquest grup d'afectats, no va existir discriminació per raó d'edat.


RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT núm. 1873-2013, interposat pel Govern de la

Generalitat de Catalunya respecte de l'article 19 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre,

per la qual s'adopten diverses mesures tributàries adreçades a la consolidació de les

finances públiques i a l'impuls de l'activitat econòmica (sentència). DOGC núm. 6871, de

14-05-2015

En la sentència esmentada, el Tribunal Constitucional ha decidit desestimar el recurs d’inconstitucionalitat. L’article 19 regula l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit.


QÜESTIONS D'INCONSTITUCIONALITAT números 1796-2015, 1996-2015 i 1997-2015, en

relació amb els articles 8 i 10 del Reial decret llei 9/2008, de 28 de novembre, pel qual es

creen un Fons Estatal d'Inversió Local i un Fons Especial de l'Estat per a la

Dinamització de l'Economia i l'Ocupació i s'aproven crèdits extraordinaris per atendre el

seu finançament, per possible vulneració de l'article 149.1.13 de la Constitució. BOE

núm. 116, de 15-05-2015

El Ple del Tribunal Constitucional ha acordat admetre a tràmit aquestes qüestions d'inconstitucionalitat plantejades per la Secció Vuitena de la Sala del Contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en relació amb els articles 8 i 10 del Reial decret llei 9/2008, de 28 de novembre, pel qual es creen un Fons Estatal d'Inversió Local i un Fons Especial de l'Estat per a la Dinamització de l'Economia i l'Ocupació i s'aproven crèdits extraordinaris per atendre el seu finançament, per possible vulneració de l'article 149.1 .13 de la Constitució, i, de conformitat amb el que disposa l'article 10.1.c) LOTC, reservar per a si el coneixement de la present qüestió.




II.3.- Tribunal Suprem

STS (Sala 3ª, Secció 6ª) de 29-05-2015, núm. recurs: 2005/2013. Ponent: Juan Carlos

Trillo. Mètode de valoració del justi preu de finques expropiades. Urbanisme.

En aquest recurs de cassació és objecte d'impugnació la sentència dictada per la Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de València, el 29 d'octubre de 2012, en el recurs contenciós administratiu nº 50/2011 , interposat per l'ara recurrent, Sra. Sofia , contra resolució del Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa de Castelló, de 13 de gener de 2011, sobre preu just de dues finques situades en el terme municipal de Borriana i expropiades per ministeri de la Llei per la seva destinació en el Pla General d'Ordenació urbana a viari públic i dotació pública de xarxa primària d'ús esportiu.

La resolució del Jurat valora el sòl expropiat aplicant l'article 23 del Reial decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny , pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei del Sòl, això és, part de la situació bàsica de sòl rural previst en l'article 12.2 d'aquest Text legislatiu, i atén al mètode de capitalització contemplat a l'apartat 1.a) del citat article 23, la qual cosa llança un valor del m2 de 10,38 euros






FMC | juny-15 21

que s'incrementa, per la proximitat de les finques expropiades a un nucli urbà i per la seva bona comunicació, mitjançant l'aplicació a la finca amb referència cadastral NUM001 d'un factor de localització 1,6 i a la finca NUM002 d'un factor de localització 2, la qual cosa suposa un preu just per a la primera de 39.444 euros i per a la segona de 14.469,72 euros, en total 53.913,72 euros, que una vegada aplicat el 5% de premi d'afecció determina un preu just de 56.609,41 euros.

La sentència recorreguda ara en empara va estimar parcialment el recurs contenciós administratiu interposat per la propietat i va fixar un preu just per a ambdues finques, inclòs el 5% per premi d'afecció, d'1.185.859,58 euros. La raó per a l'increment per la Sala d'instància del preu just fixat pel Jurado es troba en el paràgraf sisè del fonament de dret primer en el qual es diu el següent: "Respecte a la primera qüestió, hem de partir que l'expropiació que ens ocupa és una expropiació urbanística en ser instada per la part en virtut del que disposen els articles 184.1.d) de la LUV i 69 del TRLS de 1976; i per tant el que es expropia és l'aprofitament urbanístic de tals terrenys, la qual cosa necessàriament comporta a excloure el mètode de valoració de l'art. 23 del RDL 2/2008 empleat pel Jurado; havent de valorar-se el sòl com manté la part, conforme a l'art. 24.1 del referit text, això és pel mètode residual" . Assegut per la Sala com a punt de partida, segons es dedueix de la fonamentació transcrita, que el sòl ha de valorar-se com a sòl urbanitzat i en aplicació del mètode residual, assumeix l'informe valoratiu emès pel perit judicial en aquell extrem en què valora el sòl com urbanitzat a raó de 367,64 #/m2”.

Disconforme amb la sentència l'Ajuntament de Borriana, va interposar el recurs de cassació que ens ocupa amb empara en tres motius. No obstant això, per acte de la Secció Primera és inadmès el recurs, per raó de la quantia, respecte a una de les finques expropiades, concretament la identificada en el cadastre com núm. 002 i en el registre amb el nombre núm. 003 , inadmetent-se també els motius primer i segon, el primer per manca de fonament i el segon per defectuosa preparació. En conseqüència, en el present recurs d'empara l'enjudiciament del TS aconsegueix només a l'adduït per l'Ajuntament en el motiu tercer i respecte a la finca cadastral NUM001 (registral nombre NUM004 ). A l'empara d'aquest motiu, en virtut article 88.1.d) de la Llei Jurisdiccional, l'Ajuntament de Borriana denuncia que s'ha produït una valoració arbitrària o il·lògica de la prova, amb l'argument inicial que el Tribunal d'instància "... accepta la valoració continguda en l'informe emès per un perit judicial, a pesar que aquest expressament reconeix i estableix que el mètode de valoració aplicable als béns objecto d'actuacions ha de ser el mètode de capitalització de rendes ..." i no pel mètode residual com fa la sentència d'instància.

En opinió del TS, aquest motiu té per finalitat qüestionar l'aplicació per la Sala d'instància de l'article 24 del Text Refós de la Llei del Sòl de 2008 en l'enteniment que havia d'estar-se a l'article 23. El TS acredita que la Sala d'Instància es recolza en la prova pericial que, tal com sosté l'Ajuntament recurrent, i que l'Alt tribunal fa seu, és objecte d'una valoració arbitrària pel Tribunal d'instància, quan no mereix un altre qualificatiu ja que en aquest mateix informe pericial es posa de manifest que les característiques concurrents en la finca expropiada que sens dubte impedeix la seva valoració, sota la vigència del Reial decret Legislatiu 2/2008, com a sòl urbanitzat o urbanitzable, tal com fa finalment la sentència d'instància.

En conseqüència, el TS adverteix que l'estimació del motiu exigeix, de conformitat amb l'article 95.2.c ) i d) de la Llei Jurisprudencial , resoldre el que correspongui en els termes en què va ser plantejat el debat. Així, decideix que el seu pronunciament contempla la desestimació del recurs contenciós administratiu en considerar procedent, en el cas de la finca analitzada, la valoració com a sòl rural (article 23 del RDL 2/2008 ), això és, aplicant el mètode de capitalització previst a l'apartat a) del citat article 23, precisament seguit en la resolució del Jurado. A més el TS adverteix que com la demandant en instància no va qüestionar la valoració realitzada pel Jurat pel mètode de capitalització -es va limitar a qüestionar el mètode però no el resultat-, no cap una altra opció que desestimar el recurs ja que els termes del debat impedeixen una altra solució.

En atenció a tot el fonamentat, en la seva resolució final, el TS declara:

- que hi ha lloc al recurs de cassació interposat per la representació processal de l'Excm. AJUNTAMENT DE BORRIANA contra la sentència de data 29 d'octubre de 2012, dictada per

FMC | juny-15 22

la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Secció Quarta, en el recurs contenciós administratiu número 50/2011.

- casa i deixem sense efecte aquesta sentència, desestimant el recurs contenciós administratiu deduït contra l'acord del Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa de Castelló, de 13 de gener de 2011.

- que no procedeix condemna en costes.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=7399285&links=&optimize=20150605&publicinterface=true

STS 2332/2015 (Sala 3ª, Secció 4ª) de 26-05-2015, recurs de cassació núm. 2321/2013.

Ponent: Jose Luis Requero Ibañez. Patrimoni cultural. Exercici de competències

exclusives per part de les comunitats de Catalunya i Aragó sobre els mateixos béns.

principi de territorialitat i eficàcia d'un acte d'Aragó sobre béns Aragonesos catalogats

per Catalunya i que formen temporalment parteix dels fons d'un museu català, on estan

dipositats i que reclamen les parròquies aragoneses propietàries. Desestimació.

El present recurs de cassació té per objecte la Sentència de 28 de maig de 2013 del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó, en el recurs nº 276/2010 contra l'Acord del Govern d'Aragó, d'11 de maig de 2010, pel qual s'inadmet el recurs de reposició presentat per la Generalitat de Catalunya contra el Decret 10/2010, de 26 de gener, del Govern d'Aragó, pel qual es declara Bé d'Interès Cultural el frontal d'altar d'El Salvador, procedent de l'església parroquial de Berbegal (Osca). El litigi en primera instància es va plantejar perquè tal bé, està dipositat en el Museu de Lleida, Diocesà Comarcal (d'ara endavant, Museu), i havia estat declarat com ben Catalogat del Patrimoni Cultural Català a l'efecte de la Llei 9/1993, del Patrimoni Cultural Català, per resolució de 29 de maig de 1999 del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Van comparèixer com a parts recorregudes per la Generalitat: l'Associació d'acció pública per a la Defensa del Patrimoni Aragonés (APUDEPA), el Bisbat d'Osca, l'Ajuntament de Berbegal (Osca); i la Comunitat Autònoma d'Aragó.

La Generalitat va presentar el present recurs de cassació fonamentant-ho en 5 motius.

Com a primer motiu de cassació i a l'empara de l'article 88.1.c) de la LJCA, la Generalitat sosté que la Sentència d'instància incorria en incongruència interna, modalitat d'incongruència que concorre quan la conclusió que recull la Fallada de la sentència no és coherent amb els motius i raons que s'exposen en els Fonaments. En opinió del TS, de forma encertada, la sentència d'instància va entendre que era contrària a Dret la resolució per la qual l'Administració aragonesa va inadmetre el seu recurs de reposició en negar de forma totalment errada la condició d'interessada de la Generalitat de Catalunya. No obstant això, el TS critica el fet que en la fallada la Sentència d'instància no es declarés la nul·litat d'aquesta resolució d'inadmissió, al mateix temps que, entrant en el fons, decidís finalment desestimar el recurs jurisdiccional per ser conforme a Dret l'acte originari impugnat.

En analitzar aquest primer motiu, el TS reconeix que a Sentència d'instància va deure formal i expressament anul·lar l'Acord que va inadmetre el recurs de reposició. Ara bé, adverteix que des d'aquest pronunciament el Tribunal d'instància podia entrar en el fons pròpiament dit i desestimar la demanda i confirmar el Decret recorregut com a acte originari. En aquest sentit, el TS recorda que la incoherència formal només té caràcter anulatori quan la Fallada resulta sorprenent, inexplicable, incompatible o contradictori respecte dels Fonaments de manera que el decidit no s'explica en els Fonaments (cf Sentències d'aquesta Sala de 29 de març i 22 de juny de 2012, recursos de cassació 4119/2009 i 1403/2010, respectivament). Per tot això, el TS conclou que la falta de concordança entre fonamentació i fallada en la sentència d'instància no constitueix en sentit estricte una “incoherència formal” sinó un error o falta de cura o diligència en la redacció de la fallada. En definitiva, a criteri del TS, no va existir una fallida del raonament o una incoherència en el desenvolupament lògic dels motius que porten a desestimar la demanda i el seu reflex en la Fallada ja que en la sentència d'instància tan inequívoca és la voluntat de rebutjar la inadmissió del recurs de reposició com la de confirmar l'acte originari impugnat, la nul·litat del qual va ser expressament pretesa per la demandant.



FMC | juny-15 23

Respecte la resta de motius de cassació, el TS adverteix que tots ells comparteixen el mateix pressupost, segons el qual: la Sentència d'instància, en confirmar el Decret impugnat, va venir a anul·lar materialment la resolució de 20 de maig de 1999 del Conseller de Cultura de la Generalitat catalana, acte ferm, l'enjudiciament del qual no cabia, en conseqüència, perquè el tribunal d'instància mancava de competència i perquè, a més, en fer-ho va incórrer en contradicció manifesta ja que ho fa precisament després d'afirmar que no ho enjudicia. A més a criteri de la Generalitat de Catalunya, el Decret del Govern aragonès infringia el principi de territorialitat en exercir la Comunitat Autònoma d'Aragó una competència més enllà del seu àmbit territorial, infringint tant l'Estatut d'Autonomia d'Aragó com la Llei del Patrimoni Cultural Aragonés. Així les coses, en puritat, el TS adverteix que el Decret impugnat va plantejar una sort de doble protecció o classificació, que la Sentència d'instància va rebutjar puix que considera que resulta incompatible la declaració dels béns litigiosos com d'interès cultural a Aragó, amb la seva catalogació a Catalunya.

En relació a aquest pressupost, subjacent en el raonament de la Generalitat, en tots els seus altres motius de cassació, el TS precisa els següents extrems:

- Primer, que la Sentència d'instància en realitat va raonar sobre l'eficàcia de la resolució de 20 de maig de 1999 de l'Administració autonòmica catalana enfront del Decret impugnat, no per concloure que aquella resolució fos il·legal, contraria a Dret, sinó per apreciar la seva eficàcia respecte del Decret impugnat perquè per al Tribunal d'instància no podien concórrer amb plena eficàcia tots dos actes, per la qual cosa va donar preferència al Decret.

- Segon, en atenció a la seva pròpia doctrina (recollida des de la seva Sentència 17/1991), la distribució competencial en matèria de patrimoni històric espanyol entre Estat i Comunitats Autònomes. Així, destaca que correspon a l'Estat la legislació general en aquesta matèria i l'exercici de les competències d'execució i gestió de l'article 6.b), això és, l'exercici d'actuacions contra l'espoliació i l'exportació il·lícita i pel que fa als béns de domini públic i patrimonials adscrits a aquesta Administració. Mentre, el TC estableix que correspon a les Comunitats Autònomes amb competència exclusiva en aquesta matèria els següents extrems: els dictar lleis conforme a la llei estatal; i competències executives i de gestió - excepte les atribuïdes a l'Estat- i dins d'elles la de declaració (cf. article 11.1 del Reglament estatal).

- Tercer, en relació al criteri de la territorietat en la delimitació de competències entre diferents Comunitats, que la regla general és que cada Comunitat autònoma exerceixi les seves competències dins del seu àmbit territorial. No obstant això, el TS recorda que cal distingir entre tal exercici i els seus efectes, ja que resulta admissible que hi hagi decisions dels poders autonòmics les “conseqüències dels quals” es projectin sobre altres territorials. Encara que, el TS adverteix que la seva admissibilitat i intensitat haurà de modular-se atenent a la competència afectada i els seus efectes sobre les correlatives d'altres CCAA o les concurrents o les compartides del propi Estat” (STC 242/1999). Aplicant la seva pròpia doctrina al cas, el TS considera del tot necessari ponderar si el contingut de la potestat exercida per CCAA, consistent a incloure el frontal en l'Inventari del patrimoni cultural aragonès, en atenció a les seves competències exclusives en matèria de recuperació del seu patrimoni - (art. 71.45 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó) menyscaba o no la competència exclusiva exercida per l'Administració catalana concretada en el catalogació d'aquests béns com a integrants del seu patrimoni cultural. A aquest efecte, el TS porta a col·lació diverses sentències on, en supòsits diferents, es plantejava també solapaments de potestats destinades a la protecció de béns integrants del patrimoni cultural exercides per diferents Administracions. A la llum de les mateixes, el TS conclou que en el cas d'actuacions no es lesiona el principi de territorialitat, com pretenia la Generalitat. A l'empara de les previsions de la pròpia legislació aragonesa, el TS acaba considerant que el determinant al cas és l'origen del frontal, en aquest cas, aragonès – circumstància no controvertida en el cas-, circumstància que utilitza para per considerar legítims els eventuals efectes extraterritorials de la mesura adoptada pel Govern aragonès.

- Quart, que la Sentència d'instància formalment no anul·la la resolució de la Generalitat de Catalunya de 20 de maig de 1999, en atenció a la temporalitat de la permanència del ben litigiós en el Museu de Lleida. En atenció a aquest criteri, pres com a referent bàsic també per la sentència d'instància, el TS limita la competència de la Generalitat sobre aquest bé, en tant

FMC | juny-15 24

aquest es trobi en aquest museu. I, en tot cas, considera que aquesta permanència temporal impedeix que aquest ben s'integri en el patrimoni cultural català. Finalment, conclou que les competències exclusives de la Generalitat no poden excloure les d'Aragó i que l'acte de catalogació no pot impedir la voluntat dels propietaris de donar fi al dipòsit i recuperar els béns.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=7400584&links=%222321/2013%22&optimize=20150608&publicinterface=true

STS (Sala 3ª, Secció 4ª) de 19-05-2015, núm. de recurs: 836/2012. Ponent: Luis María

Díez-Picazo Giménez. Nul·litat parcial del Reglament que regula els procediments

d'acomiadament i de suspensió de contractes i reducció de jornada. Excés reglamentari

respecte de la previsió legal continguda en l'ET i la LGSS. El apt. 1r de la disp. final 2a

suprimeix l'obligació de l'autoritat laboral de comunicar les mesures de desocupació

col·lectiu a l'entitat gestora, deixant en mans de l'empresa tal obligació. Els par. 2 i 3 de

l'art. 35.3, en regular les causes econòmiques exigibles per a l'acomiadament, elimina la

necessitat que la insuficiència pressupostària sigui persistent i sobrevinguda, establint

únicament com a requisits el simple dèficit pressupostari de l'Administració de

referència i la minoració de crèdits en un determinat percentatge.

El Tribunal Suprem estima parcialment el recurs contenciós-administratiu interposat per CC.OO. i UGT i declara la nul·litat de l'apt. 1r de la disp. final 2a i dels par. 2 i 3 de l'art. 35.3 del RD 1483/2012, 29 octubre, pel qual s'aprova el Reglament dels procediments d'acomiadament i de suspensió de contractes i reducció de jornada.

L’argument de la “insuficiència pressupostària” per fer acomiadaments col·lectius a les administracions i entitats públiques no és vàlid i va contra els drets que recull l’Estatut dels Treballadors, segons va dictar ahir el Tribunal Suprem. Amb aquest argument el TS ha anul·lat un dels articles inclosos al reglament sobre expedients de regulació d’ocupació (ERO) que es va aprovar després que fos vigent la reforma laboral del 2012. Aquest reglament incloïa la possibilitat que una entitat o empresa pública retallés la plantilla a través d’un ERO en els casos en què l’administració de la qual depengués patís una situació de pressupost insuficient. La mesura quedava justificada quan en l’exercici previ a l’ERO el departament entrés en una situació deficitària o quan els crèdits assignats a aquesta administració s’haguessin reduït un 5% en l’exercici vigent o un 7% en els dos anys anteriors.

La decisió del Suprem estima parcialment el recurs de CCOO i la UGT, contraris a acceptar que l’argument de causes econòmiques pogués aplicar-se en l’àmbit públic tal com existeix en el cas de les empreses privades. L’alt tribunal ha donat la raó als sindicats, que lamentaven que el reglament havia anat més enllà del que deia la llei a l’hora de fixar els criteris concrets per mesurar aquesta “insuficiència pressupostària” que, d’entrada, sí que recollia la reforma laboral. El Suprem recorda que, un cop aprovada la llei laboral, l’Estatut dels Treballadors va modificar-se per deixar clar que no n’hi havia prou al·legant poc pressupost, sinó que aquesta insuficiència havia de ser “sobrevinguda i persistent” perquè s’acceptés l’ERO. Aquesta puntualització no va recollir-se al reglament, motiu pel qual el Suprem el desactiva.

Que en un exercici en concret hi hagi hagut dèficit en una administració o departament, argumentar la sala, no és prou motiu per considerar que hi ha “persistència” en la falta de pressupost i tampoc ho és la reducció del crèdit concedit, encara que en un futur pugui conduir a una situació en què seria procedent recórrer als acomiadaments.


STS (Sala 3ª, secció 4ª) de 13-02-2015, núm. de recurs: 6446/2008. Ponent: Jesus Cudero

Blas. L'aprovació dels pressupostos municipals a través del procediment de l'art. 197

bis de la LOREG no exclou el tràmit d'exposició pública previst amb caràcter general, ni

l'aprovació inicial i definitiva

La Sala 3ª del Tribunal Suprem examina el recurs de casació interposat per l’ajuntament De Santa Creu De Bezana (Cantàbria), contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria de





FMC | juny-15 25

data 20 de novembre de 2006, en la qual es va declarar la nul·litat de l'acord de l'alcalde del Ajuntament de Santa Creu de Bezana d'aprovació definitiva dels Pressupostos de la Corporació per a l'any 2004, per entendre només aprovat inicialment l'indicat pressupost municipal. Segons el TS, no és pertinent el recurs de l'Ajuntament de Santa Creu de Bezana -Cantabria- contra la sentència que va anul·lar l'acord de l'alcalde pel qual es va aprovar el Pressupost de la Corporació per a l'any 2004, per entendre que només s'havia aprovat inicialment. Assenyala la Sala que el pressupost controvertit va ser aprovat en virtut del procediment excepcional regulat en l'art. 197 bis de la LOREG, que permet vincular la qüestió de confiança a l'aprovació o modificació dels pressupostos anuals, de manera que de no obtenir la confiança es produeix el cessament automàtic de l'alcalde i l'elecció d'un altre en els termes que el precepte regula, llevat que la qüestió de confiança es vinculi a l'aprovació o modificació dels pressupostos, supòsit en què no opera el cessament, sinó que es condiciona el mateix al fet que es present i prosperi una moció de censura amb candidat alternatiu. Aquest règim d'aprovació del pressupost no implica l'exclusió del tràmit d'exposició pública previst amb caràcter general, ni del binomi aprovació inicial / aprovació definitiva.

Existeix un vot particular que formulen els magistrats Don Luis María Díez-Picazo Giménez i Donya María del Pilar Teso Gamella.


STS (Sala 3ª, secció 7ª) de 26-01-2015, núm. recurs: 3053/2013. Ponent: Pablo Maria

Lucas Murillo De La Cueva. El TS declara que són aptes per accedir a les places del Cos

de Policia Local tres aspirants daltònics

En el procés selectiu convocat per l'Ajuntament de Moraleja de Enmedio per proveir vuit places del Cos de Policia Local d'aquest municipi van resultar nomenats tres aspirants que en el curs de les proves, concretament a la quarta, consistent en el reconeixement mèdic, els llavors aspirants, van ser declarats no aptes per apreciar-discromatòpsia, circumstància considerada causa d'exclusió en les bases generals per al ingrés en els Cossos de Policia Local de la Comunitat de Madrid.

El tribunal qualificador va acollir la reclamació que van presentar contra aquesta decisió i va acordar que se'ls realitzés un nou reconeixement. En virtut del mateix, el tribunal qualificador els va considerar aptes en resolució de 2 de març de 2009 de manera que el procés selectiu va continuar pels seus tràmits i al seu conclusió els ara recurrents en cassació, inclosos en la proposta formulada pel tribunal qualificador, van ser nomenats Policies Locals. Altres dos aspirants que van superar les proves selectives però no van obtenir plaça, van recórrer a alçada contra l'esmentada resolució de 2 de març de 2009 i el seu recurs va ser desestimat pel Decret de l'Alcaldia de 8 d'abril següent. Contra aquesta actuació administrativa aquests aspirants van interposar el recurs contenciós-administratiu resolt per la sentència ara qüestionada en cassació que els hi va donar la raó.

Segons el TS, el recurs interposat, pels aspirants inicialment declarats policies locals, és procedent i declara que els recurrents són aptes per accedir a les places del Cos de Policia Local convocades per l'Ajuntament de Moraleja de Enmedio -Madrid. Assenyala la Sala que el fet que els aspirants tinguessin daltonisme no és suficient perquè fossin declarats no aptes, doncs de les proves practicades es dedueix que l'afectació que pateixen és relativa i pot ser mitigada amb la utilització de lents de contacte, sense que les normes d'exclusió impedeixin l'ús de correccions en casos com el controvertit. A més, que siguin daltònics no impossibilita als recurrents l'exercici de les funcions policials.


STC (Sala 4ª) de 17-03-2015, recurs núm.. 1145/2014. Ponent: Maria Lourdes Arastey

Sahún. La condició de fix discontinu del treballador no introdueix matisos pel que fa als

requisits formals de l'acomiadament per causes objectives. Treballador fix discontinu

de l'Ajuntament de Valdemoro. Posada a disposició de la indemnització en el cas en la





FMC | juny-15 26

data en què el treballador havia d'incorporar a la feina i no en el moment de la

comunicació del cessament.

La sentència examina la línia jurisprudencial sobre el requisit de la posada a disposició de la indemnització, i estableix que s'ha de fer en el moment en què es produeix la comunicació, sent errònia la solució adoptada en la sentència recorreguda. A això no s'oposa el fet que el treballador fos fix discontinu, perquè tal condició no matisa els requisits formals de l'acomiadament objectiu. L'exigibilitat de la simultaneïtat entre comunicació i posada a disposició no pot ser eludida, i és irrellevant l'eventual data de reincorporació del treballador.


STS (Sala 4ª) de 17-03-2015, núm. de recurs: 233/2013. Ponent: Maria Luisa Segoviano

Astaburuaga. Reconeixement de la primacia de l'autonomia de la voluntat; la pèrdua de

vigència del conveni només s'aplica en defecte de pacte. Per altra banda la

"petrificació" del conveni pot evitar-acudint als mecanismes de desvinculació regulats a

l'article 82 ET. VOT PARTICULAR.

El Suprem confirma que la ultraactivitat limitada dels convenis denunciats abans de la reforma laboral només s'aplica en defecte de pacte. Així, el TS desestima el recurs de cassació interposat per l'empresa Air Nostrum, Línies Aèries del Mediterrani, SA contra sentència de l'Audiència Nacional, sobre conflicte col·lectiu, confirmant íntegrament la resolució judicial impugnada. Aquesta sentència va establir la vigència del III conveni col·lectiu de l'empresa Air Nostrum SA i els seus treballadors pilots en tant no es produís l'entrada en vigor del conveni que el substituir-lo.

La sentència és interessant perquè examina l'iter legislatiu del precepte aplicable (article 86 ET). I determina que si un conveni subscrit abans de la Llei 3/2012, conté una clàusula que prevegi que un cop finalitzat el període de vigència i denunciat el conveni, romandran vigents les clàusules normatives fins a l'entrada en vigor d'un nou que ho substitueixi, dit clàusula és el «pacte en contra» a què es refereix l'article 86.3 ET en el seu últim paràgraf.

En aquest cas, tot i que el III Conveni col·lectiu subscrit entre Air Nostrum i els seus treballadors havia estat denunciat abans de l'entrada en vigor de la Llei 3/2012, no ha perdut vigència, atès que el seu article 1.3 preveu la subsistència de les seves clàusules normatives fins que no entri en vigor un altre nou que el substitueixi.

http://www.levante-emv.com/media/documentos/2015-05-10_DOC_2015-05-04_22_21_04_sentenciaairnostrum.pdf

Per un comentari més aprofundit sobre aquesta sentència podeu consultar aquest enllaç. http://ignasibeltran.com/2015/05/06/segunda-sentencia-del-ts-sobre-ultraactividad-sts-17-de-marzo-2015-rec-2332013-caso-air-nostrum/

II.4.- Tribunals Superiors de Justícia

STSJ d'Astúries 1378/2015, de 08-06-2015, núm. de recurs: 110/2014. Ponent: Jesús

Maria Chamorro Gonzalez Estimació. Urbanisme i Medi ambient. Interpretació de l'art. 70

ter 3 de la LRBRL. Modificació de Normes Subsidiàries. Condicions urbanístiques

aplicables a activitats de ramaderia extensiva i indústries de transformació. Estimació.

El recurs té per objecte un Acord de COTA per el qual s'aprova definitivament la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Cabrales en relació amb les condicions urbanístiques aplicables a la ramaderia extensiva i indústries de transformació. La part demandant és un particular i apareixen com demando Conselleria de Foment, Ordenació del Territori i Medi ambient del Principat d'Astúries, i com co-demandat l'Ajuntament de Cabrales.

La part demandant sol·licita l'acord de la Conselleria pel qual s'aprova aquesta modificació en atenció a 3 arguments: 1. no es havia sotmès la modificació del planejament litigiós a avaluació d'impacte ambiental.





http://ignasibeltran.com/2015/05/06/segunda-sentencia-del-ts-sobre-ultraactividad-sts-17-de-marzo-2015-rec-2332013-caso-air-nostrum/

http://ignasibeltran.com/2015/05/06/segunda-sentencia-del-ts-sobre-ultraactividad-sts-17-de-marzo-2015-rec-2332013-caso-air-nostrum/

FMC | juny-15 27

2. no s'ha recollit la relació de propietaris afectats per la referida modificació en la forma exigida per l'art. 70 ter 3 de la Llei 7/85, de Bases de Règim 3. vulneració de l'art. 11 de la Llei del Sòl de 2.008 en relació a la falta de delimitació d'àmbits afectats per la nova ordenació.

El TSJ d'Astúries analitza únicament el segon motiu ja que l'estimació del recurs per aquest motiu li permet no pronunciar-se de la resta dels motius. En concret, el segon motiu al·legat es funda en la vulneració de l'art. 70. ter 3 de la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, precepte afegit per la Disposició Addicional 9ª punt 2 del Reial decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny , pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei del Sòl.

El Tribunal adverteix que aquest precepte s'introdueix per establir la necessitat de fer constar en l'expedient de modificació del planejament, la identitat dels propietaris o titulars de drets reals sobre les finques afectades per la nova ordenació durant els cinc anys anteriors a la seva iniciació, quan d'aquesta alteració del planejament es derivi un augment d'edificabilitat o densitat, o es modifiquin els usos del sòl. Destaca que la raó de ser d'aquesta modificació legislativa es troba en la pretensió de buscar una major transparència en els processos administratius que tenen per objecte la modificació del planejament, transparència que pretén evitar un ús desviat de les potestats administratives en l'àmbit urbanístic en relació amb els resultats pretesos amb la seva posada en acció. Destaca que un major i millor coneixement dels propietaris de les finques afectades per aquells procediments administratius que suposin un benefici per a els seus titulars contribueix de forma significativa a facilitar major transparència i assegurar que l'exercici de les potestats administratives persegueix la legítima fi que empara la seva existència.

Una vegada asseguda la finalitat i sentit d'aquest precepte, el Tribunal s'endinsa en la interpretació del precepte que qualifica expressament de dificil. A aquest efecte, es remitent al propi Tribunal Suprem en la sentència dictada amb data 25 d'abril de 2014, recurs de cassació 5752/2011, quan va assenyalar en el seu fonament jurídic 5º b) que la redacció del precepte no facilita el seu enteniment.

En tot cas, a l'empara d'aquesta mateixa sentència del Tribunal Suprem, el TSJ d'Astúries dedueix que la modificació del planejament general, tal com esdevé en el present cas, suposa l'aplicabilitat del precepte. El mateix cap dedueix de les sentències dictades el TSJ del País Basc, amb data 8 de juny de 2011, en el fonament jurídic del qual dècim, estableixen, sense cap gènere de dubtes, l'aplicabilitat d'aquest precepte als procediments de modificació de planejament general.

En conseqüència, en atenció a la jurisprudència citada, conclou descartar les al·legacions de les Administracions demandades sobre l'exclusiva aplicabilitat d'aquest precepte al planejament de desenvolupament, ja que a través d'aquest tipus d'instruments del planejament no cal alterar els usos del sòl. Addicionalment, el TSJ d'Astúries destaca que, en la mesura que els preceptes del planejament general modificats, tal com reconeixen les parts, suposen una modificació d'usos en el sòl no urbanitzable, fonamentalment autoritzant nous usos industrials vinculats al sector agropecuari, la necessitat d'aquest document resulta encara més imprescindible.

En conseqüència, el TSJ d'Astúries exclou de forma rotunda l'existència d'una irregularitat no invalidant. Atenent a la finalitat i sentit del precepte de la LRBRL, anteriorment explicat, en contraposició, considera que el document de constància dels titulars de drets afectats esdevé un requisit imprescindible per entendre adequat a dret el procediment administratiu a través del com es duu a terme. En aquest sentit, destaca que aquest document atorgui al procediment mateix d'una major transparència, i ofereixi una aparença d'actuació recta de les potestats administratives de planificació urbanística. Aquests atributs resulten especialment rellevant, en la seva opinió, puix que les referides potestats contenen grans dosis de discrecionalitat. Finalment, denuncia que les Administracions demandades no han justificat en raons certes l'absència d'aquest document, pivotant la seva defensa en la no necessitat del mateix.

Totes les consideracions anteriors porten al TSJ d'Astúries a qualificar l'absència del referit document com una causa de nul·litat de ple dret atès que es tracta d'un instrument del planejament amb la naturalesa jurídica de disposició de caràcter general. En conseqüència, estima que la nul·litat afecta als preceptes impugnats que avalen el canvi d'ús, tot això en estricta

FMC | juny-15 28

aplicació del previst en l'article 62.2 de la Llei 30/1992 , del PAC i RJAP en relació amb el ja citat 70.ter.3 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=AN&refer

ence=7402072&links=&optimize=20150609&publicinterface=true

STSJ de Galícia 390/2015 (Sala Contenciosa Administrativa) de 03-06-2015, núm. de

recurs: 7141/2014. Ponent: Julio Cèsar Cibeira Yebra-Pimentel. Reclamació per

responsabilitat patrimonial per paralització obres per part de l'Ajuntament Ames.

Estimació parcial.

La sentència objecte del present recurs d'apel·lació havia declarat la inadmissibilitat del recurs contenciós-administratiu presentat per la mercantil, PROFICA 2000 S.L., contra la desestimació presumpta de la sol·licitud d'11 de setembre de 2014 de responsabilitat patrimonial per la paralització d'obres de dues parcel·les i la falta de concessió expressa per al Xalet per a un Xalet. La part actora considerava que l'Ajuntament d'Estimis havia incorregut en responsabilitat patrimonial en atenció al fet que aquest havia anul·lat de facto i de manera material, encara que sense la seva anul·lació formal, dues llicències urbanístiques que li havia concedit, amb dates 18 i 21 de maig de 2008, per a la construcció d'uns xalets en les parcel·les nombres 7 i 8 d'una urbanització situada al costat de la carretera que uneix les localitats de Bertamiráns i Lapido. Estima també que havia incorregut en responsabilitat en atenció al fet que havia trigat un llarg i injustificat lapse de temps a concedir-li la corresponent llicència per a l'últim habitatge projectat en aquest mateix àmbit en la parcel·la número 9 de la mateixa. Recorda que, davant els problemes que es van presentar en relació amb una suposada ocupació de part de un camí públic a l'espai posterior de tal urbanització, per el nord-est de la mateixa, l'Alcaldia va dictar un Decret de paralització de les obres encara no realitzades el 18 de juliol de 2008, ordre que va acabar anul·lant-se per la sentència de la Secció 2ª d'aquesta Sala, de data 5 de maig de 2011, dictada en el recurs d'apel·lació número 4109/11. En atenció a totes aquestes circumstàncies, es va reclamar una indemnització d'1.136.244 euros a l'Ajuntament d'Estimis.

En tot cas, el TSJ de Galícia entra a analitzar en primer lloc la inadmissió del recurs per part del sentència, ara recorreguda en apel·lació. Recorda que aquesta s'havia produït per que el jutjat del Contenciós-administratiu havia entès que no s'havia acreditat suficientment la voluntat de l'entitat recurrent d'interposar el recurs que es tractava, al no haver presentat el document o documents que acreditessin el compliment dels requisits exigits per entaular accions les persones jurídiques conformement a les normes o estatuts que els siguin aplicable, segons prescriu l'art. 45 de la Llei Jurisdiccional. Encara que, la resolució judicial impugnada acceptava que el criteri jurisprudencial majoritari era el d'entendre que es tractava de un requisit subsanable, acaba decidint-se en favor de la desestimació després d'analitzar la documentació aportada. Segons el jutjat del contenciós-administratiu, els documents aportats només demostraven que el representant de l'empresa estava facultat per actuar vàlidament en nom de la seva representada. I aquesta facultat d'apoderament no era bastant per suplir l'exigència d'una prèvia decisió interna de la societat presa amb anterioritat per decidir-se per la interposició, o no, recurs. És a dir, l'òrgan d'instància considera que prèviament hauria d'haver-se acreditat l'acord d'interposar aquell concret recurs per l'òrgan de la mateixa que tingués tal comès -el que no s'havia fet- per després poder acudir als mecanismes de representació dels quals es disposés.

En contraposició, la part recurrent en apel·lació s'oposa a aquesta interpretació tan estricta d'aquest requisit legal per poder admetre el recurs. Considera que no era necessari l'acord per a la interposició del recurs. Fonamenta la seva oposició en atenció a dues consideracions bàsiques:

- primera consideració, quan existeix un administrador únic en la societat, la decisió d'exercitar l'acció i promoure la interposició del recurs entra dins de les seves facultats, sense precisar d'autorització corporativa per entaular aquest recurs. Per tant, hagués estat suficient l'atorgament del poder per a plets per complir el requisit de l'art. 45.2.d) de la Llei Jurisdiccional. Addicionalment, calia tenir en compte que, en el present cas, concorre la particularitat, d'una banda, que el poder a procuradors s'havia atorgat per qui estava legitimat per representar a la societat per haver-li-ho atorgat l'administradora única, i, d'altra banda, que existia també un acord de ratificació i convalidació de l'administradora de la seva decisió d'interposar el mateix.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=AN&reference=7402072&links=&optimize=20150609&publicinterface=true


FMC | juny-15 29

- segona consideració, l'existència d'una reiterada jurisprudència que avala la consideració anterior. En aquest sentit, la parteix apel·lant porta a col·lació la STS de 7 de febrer de 2014 dictada en el recurs 4749/2011, en la va quedar establert que el càrrec d'administrador únic presenta un singular perfil jurídic i administratiu en el qual convergeixen en una sola persona les facultats d'administrador i representant legal de l'empresa, per la qual cosa l'exercici d'accions i la interposició de recursos contenciós-administratius entra dins de les seves facultats típiques, per la qual cosa l'atorgament de poder per a plets de l’administrat únic és suficient per complir el requisit. En aquest mateix sentit, adverteix també que tal doctrina ja ha estat seguida per aquesta Sala en sentència de la seva Secció 2ª dictada en el recurs d'apel·lació nº 4310/07 (Sent. nº 215/09 ). Entre unes altres extrems, aquesta sentència adverteix que, després d'algunes vacil·lacions jurisprudencials, la doctrina, més d'acord amb el principi de facilitació de l'accés a la jurisdicció, com a manifestació del dret a la tutela efectiva, tenia establert que, quan es tractava d'administradors únics de les societats mercantils, la voluntat d'interposar el recurs es manifesta amb la sola aportació de l'apoderament. Conseqüentment, la referida doctrina establia que no cal exigir l'adopció d'un acord encaminat a l'exercici d'accions per part de la societat, admetent-se també, en tot cas, la possibilitat d'esmena en el termini de deu dies següents a la notificació de l'escrit que contingui l'al·legació.

En segon lloc, el TSJ de Galícia entra en la qüestió de fons, això és, si concorren o no el cas els requisits de responsabilitat patrimonial de manera que l'Ajuntament d'Estimis hagi d'indemnitzar pels retards en la tramitació de les referides llicències, que, es van mantenir paralitzades durant tres anys, en opinió del TSJ de Galícia, sense motiu algun i sense oferir a l'empresa cap altra alternativa possible. Per a aquest tribunal aquí radica precisament, el quid de la qüestió, a l'hora de determinar la responsabilitat de l'ajuntament.

En opinió del Tribunal, va haver-hi una incorrecta manera de procedir per part del servei municipal d'urbanisme, tal com va posar de manifest la seva pròpia Sentència de data 5 de maig de 2011 que va anul·lar la resolució del Concello d'Estimis que havia acordat la paralització de les obres. En efecte i a l'empara de la mateixa, el TSJ de Galícia considera que resulta inexplicable la preterització de la tramitació procedimental sense comprovar cap de les causes que inicialment poguessin haver-se tingut en compte per acordar la suspensió. Considera que resulta del tot insuficient recolzar-se en la mesura cautelar de suspensió que es va acordar, basada solament en el precepte general de l'art. 72.2 de la Llei 30/92 , per mantenir-la de manera excessivament perllongada, quan el que es constata és una cridanera passivitat de l'Administració, i, d'altra banda, no apreciant-se ni tan sols de forma indiciària la concurrència de base justificativa per a l'adopció d'aquesta mesura provisional.

El TSJ de Galícia arriba a qualificar la conducta de l'Ajuntament de deslleial enfront d'una empresa que havia actuat correctament en tot moment. També la desqualifica per vulnerar el principi de confiança legítima. Estima que tant l'Administració municipal com els interessats han de jugar amb lleialtat. La primera ha de procedir informant de tots els possibles inconvenients fàctics i legals i actuant amb la major promptitud possible i sense aprofitar-se de un clima de desconfiança i opacitat, creat en aquest cas per ella mateixa, al no buidar des del principi qualsevol dubte sobre la possible invalidesa dels projectes que es van ser succeint. I, respecte als segons, els interessats, han de procedir participant amb rigor i correcció en tota la tramitació de l'expedient, presentant els projectes i estudis essencials i completant tot l'important que els pugui ser legítimament demanat. El TSJ de Galícia conclou, que, en aquest supòsit, l'empresa va actuar de la manera legalment indicada, mentre que l'Administració municipal va allargar d'una manera molt desproporcionada la durada de l'expedient, i, sense la deguda cobertura jurídica. En concret, davant la simple sospita que la part de darrere d'algun dels espais,-no les edificacions-pogués haver afectat a un antic camí de concentració parcel·laria, no va fer cap comprovació seriosa d'un fet tan important com aquest. Encara quan la veritat és que tot indicava-pot veure's en el croquis unit al foli 64-que en l'aixecament del projecte, amb la supervisió de l'Administració municipal, solament s'apreciava un camí com a límit posterior de la urbanització pel nord, sense el més mínim signe d'invasió de cap altra via que pogués tenir el caràcter de pública. El TSJ de Galícia considera que qualsevol altre fet nou que pogués aparèixer contrari a aquestes dades divisòries de la urbanització per aquest costat va haver de ser aclarit i resolt de la manera més ràpida i raonablement possible, procedint a la seva revisió si s'hagués comprovat la infracció urbanística.

FMC | juny-15 30

Adverteix també que, d'haver sorgit un problema de bogues per aquest costat i en aquest petit espai, el lògic i proporcionat hagués estat acordar una suspensió parcial limitada a aquest espai i respectar el contingut de les llicències respecte a les construccions que es tractava.

No obstant això, constat que l'Ajuntament no va demostrar de manera inequívoca aquesta possible incidència respecte a una pretesa invasió d'un camí públic, el TSJ de Galícia conclou que es compleixen de sobres-per aquesta conducta injustificada de l'Ajuntament de mantenir la mesura de suspensió- els requisits perquè l'aquest últim respongui patrimonialment dels danys i perjudicis soferts per l'empresa derivats d'aquesta suspensió tan perllongada de les obres.

En tercer lloc, una vegada declarada la concurrència de responsabilitat patrimonial de l'Ajuntament, el TSJ de Galícia passa a analitzar la difícil qüestió de la determinació de la seva quantia. Des de el començament es descarta per desproporcionada l'import d'1.136.244 euros, ja que les dues primeres llicències en qüestió conserven tota la seva eficàcia, i ja ha estat concedida la tercera en els termes que consten en actuacions. En conseqüència, estima que el prudent és limitar la indemnització als danys constatats i esdevinguts durant aquest espai de temps en què l'Ajuntament va suspendre provisionalment els seus efectes en una actitud injustificada d'indefinició sobre aquest tema i de tardança a donar una adequada resposta als problemes que s'havien suscitat.

En conseqüència, considera que alguns conceptes pels quals es reclama no caben de cap manera en l'àmbit d'un rescabalament com el d'actuacions. En aquest sentit, es considera procedent prescindir del que es demana per danys morals, per les quantitats d'interessos de l'invertit en la compra del sòl i la seva promoció, pel reclamat per la part actora a la constructora, en la mesura en què queden fora de l'òrbita d'aquest dany relacionat amb l'estricte temps d'espera que va suposar l'actuació deficient de l'Administració municipal, la qual cosa redueix notablement la quantia que cal indemnitzar de la mateixa, que hauria de reconduir-se essencialment a l'estrictament a allò que es va deixar de guanyar en la promoció en aquest espai de temps.

Després d'una anàlisi en profunditat de totes els elements de prova que es va disposar en el judici, el TSJ de Galícia considera adequat a les circumstàncies del cas concedir a la part actora una indemnització total de 146.000 euros, corresponents a les penalitzacions contractuals de 50.000 i 60.000 euros per l'incompliment del seu deure lliura dels mateixos als seus compradors en els temps pactats, i una indemnització alçada afegida de 36.000 euros més, corresponent al 10% dels guanys esperats en el conjunt de la promoció a les quals fa referència la perit economista Dª Julia en el seu informe incorporat a les actuacions. El Tribunal adverteix que l'import de la summa indemnitzatòria reportarà els corresponents interessos legals des de l’endemà al que es va formular per l'empresa, part actora davant l'Ajuntament la seva petició de responsabilitat patrimonial pels fets en què es fonamenta aquesta demanda, que consta que es va presentar l'11 de setembre de 2009 (Folis 111 i següents de l'expedient), tot això en compliment de les previsions sobre aquest tema contemplades per l'art. 141 de la Llei 30/92 .

En atenció a tot l' exposat, el TSJ de Galícia estima parcialment el recurs, anul·lant la sentència impugnada i fixant la indemnització en la quantia abans referida.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=AN&refer

ence=7404417&links=&optimize=20150611&publicinterface=true

STSJ de Catalunya, de 01-10-2014, núm. de recurs: 174/2014. Ponent: Joaquim Borrell

Mestre. Dies d’assumptes propis i de vacances modificats per llei. El TSJ de Catalunya

avala la reducció dels dies per assumptes propis i de vacances dels funcionaris.

La part actora del recurs va al·legar la vulneració de l'art. 14 de la CE, perquè entenia que els mitjans establerts per pal·liar la crisi econòmica a Espanya s'havien imposat especialment a un col·lectiu determinat com és el personal del sector públic, el que comportava una singularització i discriminació d’aquest personal mitjançant una restricció dels seus drets que només afectava a aquest col·lectiu, i no a la resta dels ciutadans. Però la Sala no aprecia aquesta vulneració, ja que, segons ella, no es pot establir com a terme de comparació la situació legal en què es troben els treballadors vinculats per una relació laboral i els funcionaris, que estan lligats a l'Administració sobre la base d'una relació jurídica especial. D'altra banda, afirma que el funcionari públic no pot



FMC | juny-15 31

pretendre que totes i cadascuna de les condicions vigents en el moment en què va accedir a la funció pública constitueixin drets adquirits i, en conseqüència, actuen com a límits que impossibiliten l'alteració de les seves condicions de treball.

Cal destacar en aquest sentit el FJ 7è de la sentència que diu el següent: “ El funcionari públic no pot pretendre que totes i cadascuna de les condicions vigents en el moment en què va accedir a la funció pública constitueixin drets adquirits i, en conseqüència, actuïn com límits que impossibiliten l'alteració de les seves condicions de treball. El Tribunal Constitucional no nega en si mateixa l'existència en l'àmbit de la funció pública de drets adquirits, però considera que es tracta d'una qüestió de legalitat ordinària. Podem, doncs, entendre que el funcionari gaudeix d'uns drets adquirits que li atorguen una certa estabilitat (per exemple a la inamovibilitat en la condició de funcionari de carrera, a l'exercici efectiu de les funcions o tasques pròpies de la seva condició professional i d'acord amb la progressió assolida en la mateixa; a la promoció interna, etc.), però aquests drets no es poden concebre per tal amplitud que impedeixin la modificació de les condicions en què aquell presta el seu servei, sobretot si es té més en compte la potestat d'autoorganització de què disposa l'Administració. En definitiva, tal com es desprèn de el que disposa l'article 103.2 CE, el ciutadà que accedeix a l'Administració Pública a la condició de funcionari, accepta el règim que configura la relació estatutària funcionarial.

Respecte al cas que ens ocupa no hi ha dubte que el funcionari té el dret a les vacances anuals i al gaudi dels dies de permís legalment reconeguts, però no té el dret al fet que el nombre de dies de vacances i permisos fixats legalment romanguin inalterats, i sense possibilitat de que legislador pugui modificar-los, quan hi hagi una causa que ho justifiqui. En el supòsit de successió de normes, com el que aquí s'examina, en relació amb el principi d'irretroactivitat, perquè pugui parlar- d'un dret adquirit cal que s'hagi produït la consolidació de la situació jurídica sota el imperi de l'ordenament anterior, ja que en cas contrari, si aquesta no s'ha produït cal concloure que ens trobem davant de meres expectatives. I en aquest ordre de coses el que regula la legislació anterior al Reial Decret Llei 20/2012 en matèria de vacances i permisos no deixen de ser meres expectatives. Així, pel que fa a situacions futures el legislador pot variar en la nova norma el nombre de dies de vacances i de dies de permís als que tindran dret a gaudir tots els funcionaris, sempre que aquests drets siguin reconeguts. D'altra banda, també cal destacar que la disposició transitòria primera del Reial Decret Llei 20/2012 respecta els drets consolidats durant l'any 2012, pel que els seus efectes pel que fa a les modificacions introduïdes respecte a la regulació de les vacances i dies de permís produiran efecte a partir de l'any 2013. Amb això, a més es respecta el principi de seguretat jurídica, ja que aquesta disposició transitòria dóna certesa sobre l'ordenament jurídic aplicable en cada moment i els interessos tutelats.”

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=AN&reference=7239600&links=%22174/2014%22%20%22712/2014%22&optimize=20150105&publicinterface=true

STSJ de Castella la Manxa - Albacete (Sala Contenciosa Administrativa), de 25 d’abril de

2015, núm. recurs: 310/2013. Ponent: Miguel Angel Narváez Bermejo. Nul·litat del

nomenament d'assessor de l'alcalde fonamentat en la magnitud de l'ajuntament i en

l'obtenció d'una major eficàcia en la gestió.

Aquesta sentència resol el recurs d’apel·lació contra la sentència dictada pel Jutjat del Contenciós de Toledo nº 3 que va anul·lar el nomenament d'un assessor personal de l'Alcalde de l’ Ajuntament de Quintanar del Orden (Toledo) per vulneració de l'art. 3 del Reial Decret Legislatiu 20/2011, de 30 de desembre, d'incorporació de nou personal i de contractació de personal temporal en les administracions públiques durant els anys 2012 i 2013. En l'esmentada sentència es donen com a raons de l'anul·lació que ni s’ha justificat que l'ajuntament no tingués personal per realitzar els treballs objecte de contractació, ni hi ha un informe favorable en l'expedient a la contractació, constant informe desfavorable de l'interventor.

D’aquesta sentència cal destacar el raonament que fa el tribunal en el seu FJ núm. 3, segons el qual “... la contractació del personal eventual que com tot nomenament és reglat i es subjecta a un procediment com el previst en l'art. 104 de la Llei de Bases de Règim Local 7/85, de 2 d'abril, la millor manera de demostrar l'equivocació del recurrent és recórrer a la font de la prohibició que és l'art. 3.2. del Reial decret 20/2012 el qual és terminant i disposa: "Durant l'any 2012 no es



FMC | juny-15 32

procedirà a la contractació de personal temporal, ni al nomenament de personal estatutari temporal o de funcionaris interins excepte en casos excepcionals i per cobrir necessitats urgents i inajornables que es restringiran als sectors, funcions i categories professionals que es considerin prioritaris o que afecten el funcionament dels serveis públics essencials ".

No hi ha dubte que el personal eventual nomenat és temporal i com a tal subjecte a la limitació prevista en l'indicat precepte, afegint-se a l'anterior que no respon a la justificació d'atendre necessitats urgents i inajornables per a funcions de caràcter prioritari o que afectin al funcionament de serveis públics essencials tal com exigeix la norma. Tot i que es digui en la contestació municipal de 2012.06.18 que la contractació és per atendre necessitats urgents que afecten al bon funcionament dels serveis públics essencials i que ha suposat un estalvi considerable en la gestió d'aquests serveis essencials, res millor per saber com és la veritable motivació de l'acord que la justificació que fa el càrrec que el nomena ja que és de la seva confiança i serveix per al seu assessorament”. I continua el tribunal en el mateix FJ: “Com es pot apreciar fàcilment ni l'eficàcia en la gestió ni la "magnitud" de l'Ajuntament tenen res a veure amb els "casos excepcionals i per cobrir necessitats urgents i inajornables restringides als sectors, funcions i categories professionals que es considerin prioritaris o que afecten el funcionament dels serveis públics essencials "que exigeix la Llei per a emparar la designació. La normativa infringida sembla lligar la nominació al concepte o terme de "necessitats urgents i inajornables" que s'ha d'entendre, en el context que aquí tractem, com equivalent a les necessitats mínimes de personal que cada Administració té per a l'exercici de les seves funcions o l'acompliment de les seves competències en termes raonables d'eficàcia i en els moments de crisi econòmica que travessem. En altres termes, la interpretació correcta de l'article 3, apartat dos del Reial decret llei no faculta les Administracions Públiques per nomenar personal interí o temporal fins a cobrir necessàriament totes les vacants de plantilla que hi hagi o que es produeixin durant l'exercici i tinguin la corresponent cobertura pressupostària. Tampoc per mantenir el funcionament dels serveis en termes òptims de prestacions o de qualitat i ni tan sols en els mateixos termes en què s'han prestat en el passat, davant situacions de finançament públic diferents. Sí els habilita, per contra, per a contractar el personal que precisin per tal d'exercir les seves funcions i competències en termes o amb estàndards raonables i acceptables en atenció a els recursos disponibles, de manera que es puguin satisfer bàsicament les demandes dels ciutadans i dels usuaris dels serveis públics. Ara bé, dit això, cal reconèixer a cada Administració aquest marge d'apreciació que implica la determinació concreta del que són "necessitats urgents i inajornables" i el nombre i característiques del personal indispensable per atendre-les. Aquesta concreció s'ha de fer per les autoritats i òrgans competents de cada Administració en funció de les circumstàncies concurrents en cada cas, ja sigui en raó als efectes que podria tenir sobre la població de referència la reducció de certes prestacions”.

En la part final d’aquest FJ núm. 3 el tribunal sentencia que:” Per tant, aquest Ajuntament podrà contractar personal temporal o nomenar personal interí per a cobrir aquells llocs la cobertura consideri urgent i inajornable i l'acompliment consideri també prioritari o que afecta el funcionament dels serveis públics essencials. En definitiva, la possibilitat d'acudir a la contractació temporal de laborals o al nomenament de funcionaris interins passa per la justificació que l'òrgan competent de l'Ajuntament -el Alcalde segons el article 21.1 lletres g) ih) de la LBRL- faci de la prioritat del lloc (o del sector en què aquest lloc s'enquadra) o de l'essencialitat del servei que presten i de la urgència i necessitat de cobrir aquestes places. Sembla, doncs, que la motivació donada està renyida amb les exigències que imposa la Llei per a emparar legalment qualsevol nou nomenament, que no oblidem hauria de tenir un caràcter excepcional per necessitats inajornables lligades a funcions prioritàries i serveis essencials, que són incompatibles amb un nomenament pensat en principi per atendre a l'assessorament especial del mandatari que el nomena, lligat en la seva durada a la del càrrec al que assessora i desvinculat en aparença dels serveis essencials i les funcions o categories prioritàries que en cap cas s’identifiquen. No s'atén a la necessària explicació de les necessitats d'urgència o inajornables que demana la creació de la plaça discutida, sobretot en un cas en què en la Corporació apel·lant mai ha existit personal d'aquesta naturalesa, creant-se per primera vegada de manera un tant inoportuna en una situació econòmica especialment crítica per tot el país i sense existir, com a agreujant afegida, cobertura financera a través de la pertinent consignació pressupostària necessària per sostenir la major despesa”.

FMC | juny-15 33

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=AN&reference=7379760&links=%22310/2013%22&optimize=20150516&publicinterface=true

III.- Altres

LLIBRE. FERNANDO CASTRO ABELLA, “La Guía del Concejal”, Civitas, 2015.

Llibre escrit per ajudar als nous responsables de les polítiques municipals a adquirir nocions bàsiques relacionades amb l'acompliment del

càrrec de Regidor, Diputat Provincial o Conseller Comarcal. Com a curiositat, conté nocions d'oratòria i protocol.

http://www.tienda.aranzadi.es/productos/ebooks/guia-del-concejal-duo/7751/4294967101

LLIBRE. JOSÉ LUIS CARQUE VERA, ÁNGELES NAVARRO GOSÁLBEZ I JOSÉ IGNACIO

ROSAT ACED (coords.), “Prevención de riesgos laborales en la policía local”, Tirant lo

Blanch, 2015.

Aquesta guia és un ambiciós estudi que aborda un important buit en la gestió de la Policia Local: la implantació de la prevenció de riscos laborals. L'equip redactor està format

per professionals de diferents àmbits: caps i comandaments de la polícía, directors de RRHH de l'administració local i experts en prevenció de l'àmbit acadèmic universitari i del sector públic i privat. Una eina útil per als cossos de Policia Local, les àrees de personal dels ajuntaments i atur els tècnics de prevenció de riscos laborals.

http://www.intercodex.com/libros/prevencion-de-riesgos-laborales-en-la-policia-local/9788490867112/

LLIBRE. CASS SUNSTEIN. “(más) Simple. El futuro del Gobierno”, Marcial Pons, 2014.

Des de la posició privilegiada d'un acadèmic que durant la primera

legislatura d'Obama va dirigir l'Oficina de la Casa Blanca encarregada de supervisar la regulació federal, Cass R. Sunstein

planteja una nova forma d'analitzar la labor de l'Administració i el disseny de les polítiques públiques. Recolzant-se en els avanços de l'Economia conductual, (més) Simple. El futur del Govern s'aparta del debat clàssic entre paternalisme de l'Estat i llibertat dels ciutadans per suggerir un nou paper del Govern. No es tracta que l'Estat decideixi pels individus, sinó d'oferir-los les eines necessàries perquè siguin ells els qui prenguin les millors decisions. En aquest sentit resulta imprescindible canviar la forma



http://www.tienda.aranzadi.es/productos/ebooks/guia-del-concejal-duo/7751/4294967101



FMC | juny-15 34

de regular; aquest llibre proposa substituir els dogmes ideològics per l'estudi de les dades empíriques i l'anàlisi de costos i beneficis com a fonament d'una nova regulació analítica. Una eina fonamental per a això són els nudges, mecanismes amb els quals l'Administració orienta als ciutadans en una certa direcció sense negar-los la llibertat

d'elecció. Aquesta nova regulació desborda els esquemes tradicionals de prohibició o sanció i tracta de construir una arquitectura de la decisió que ens permeti triar millor en àmbits tan diversos com l'alimentació, la inversió dels nostres diners o l'estalvi de combustible.

http://www.marcialpons.es/static/pdf/9788416212422.pdf

NOTÍCIA. COMISSIÓ EUROPEA. Congrés “CITIES. Forum 2015”, Brussel·les, 2 de juny.

La trobada CITIES fòrum, promogut també per la Comissió Europea, en 2014 va servir per posar de manifest que els diferents agents reclamaven a les institucions europees la necessitat d'una agenda comunitària que tingués en compte les accions específiques en relació a les ciutats. Per atendre a aquestes demandes, la Comissió europea va obrir una consulta pública per conèixer els detalls i extrems de les necessitats existents en aquest camp. En el Simposium CITIES forum 2015, la Comissió va presentar els resultats d'aquesta consulta. En el marc d'aquesta consulta, els diferents actors implicats tant a nivell local, nacional com a europeu en aquesta matèria han propiciat un debat polític i pràctic sobre com ha d'avançar l'agenda comunitària en matèria urbana. Aquesta reunió també ha permès conèixer les Accions Innovadores que s'estan duent a terme als diferents països, i les iniciatives comunitàries per recolzar iniciatives que ajudin a afrontar els grans reptes que tenen plantejades les ciutats al llarg d'Europa.

En atenció a totes aquestes consideracions generals, cal destacar que la conferència va girar entorn al document de treball, en fase encara d'esborrany, de la Comissió denominat, “Results of the public consultation on the key features of an EU Urban Agenda”, on, entre altres extrems, s'explora com la Comissió pot respondre a les espectatives dels agents implicats, fent un millor ús dels instruments i recursos actualment existents amb ple respecte al principi de subsidiarietat i sense implicar noves regulacions o noves càrregues administratives.

Aquest document pot consultar-se en l’enllaç següent:

http://ec.europa.eu/regional_policy/es/atlas/programmes/2014-2020/Spain/2014es16rfop011

GUIA. ACM-FMC (Rafael Jiménez Asensio). Guia per a la implantació de la Llei 19/2014,

de 29 de desembre, en els ajuntaments catalans

Aquesta Guia pretén servir com a vehicle de comprensió de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern de Catalunya. Una llei, tal com es veurà, que té un contingut bastant més ampli del que l'enunciat de la mateixa presumeix i que introdueix una amplíssima bateria d'obligacions a les administracions locals, moltes d'elles molt exigents. La Llei planteja uns reptes importants per al món local, i imposa a mig termini un canvi radical i profund de la cultura política i organitzativa dels ajuntaments.

http://www.fmc.cat/documents/10771/doc/Guia%20llei%20de%20transparencia.pdf

INFORME. FMC (Rafael Jiménez Asensio). Anàlisi de la incidència de l’LRSAL sobre el

personal eventual que ocupa funcions directives en les entitats locals i ens del seu

sector públic a Catalunya: identificació de problemes i articulació de recomanacions per

afrontar el mandat 2015-2019.

L’entrada en vigor de la LRSAL, afecta, entre d’altres àmbits, el personal eventual que exerceix funcions directives en els municipis de règim comú o en un altre tipus d’entitats locals o ens del seu sector públic (dependents, vinculats o adscrits). Aquest document vol ser un instrument útil per fer front a la definició de les noves estructures directives, tant de les entitats locals com dels ens del seu sector públic, en aquest nou mandat 2015-2019.

http://www.fmc.cat/documents/12076/doc/Incid%C3%A8ncia-LRSAL-personal-eventual.pdf

http://www.marcialpons.es/static/pdf/9788416212422.pdf

http://ec.europa.eu/regional_policy/es/atlas/programmes/2014-2020/Spain/2014es16rfop011

http://www.fmc.cat/documents/10771/doc/Guia%20llei%20de%20transparencia.pdf

http://www.fmc.cat/documents/12076/doc/Incid%C3%A8ncia-LRSAL-personal-eventual.pdf

FMC | juny-15 35

Guia. FEMP. “Guia per a la Constitució i Posada en Funcionament de les Corporacions

Locals”

L'objectiu d'aquesta guia és facilitar la constitució i posada en funcionament dels nous ajuntaments. La guia està estructurada en diferents apartats, on s’explica els aspectes més destacats, des del règim transitori i la durada del mandat dels actuals ajuntaments, a les actuacions prèvies a la constitució dels nous ajuntaments.

A l’apartat III s’expliquen els procediments per constituir els nous ajuntaments, d’acord amb la LOREG i el ROF, "Les Corporacions Municipals es constitueixen en sessió pública el vigèsim dia posterior a la celebració de les eleccions, és a dir, el dia 13 de juny de 2015”, no obstant això, en el supòsit que es presentés recurs contenciós electoral contra la proclamació dels regidors electes, "l’ajuntament es constituirà en sessió pública el quadragèsim dia posterior a les eleccions, el 3 de juliol de 2015”. Així, com també l’elecció de l’alcalde.

L’apartat VI- Constitució de les Diputacions Provincials i elecció del President- informa sobre les disposicions especials per a l’elecció dels Diputats Provincials amb allò que contempla dels art. 202 al 209 de la LOREG.

En aquesta guia elaborada per la FEMP, també es poden trobar en l’annex I, les referències a les retribucions dels membres de les Corporacions Locals, d’acord amb la Llei Reguladora de Bases de Règim Local, i a l’Annex II es poden trobar aspectes relacionats amb el personal eventual en les Corporacions Locals.

http://drive.quatrix.es/index.php/s/TgfYmGhXeGC2sk3

INFORME. FMC (Rafael Jiménez Asensio). “Estudi–Informe sobre les competències

municipals en matèria d’educació, salut i serveis socials a Catalunya després de

l’entrada en vigor de l’LRSAL”

L’entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), afecta de manera singular tres àmbits de l’activitat de les entitats locals, com són l’educació, els serveis socials i els centres de salut. Per aquest motiu, l’FMC ha editat un “Estudi–Informe sobre les competències municipals en matèria d’educació, salut i serveis socials a Catalunya després de l’entrada en vigor de l’LRSAL”, elaborat pel catedràtic de Dret Constitucional Rafael Jiménez Asensio.

http://www.fmc.cat/documents/11982/doc/Competencias-LRSAL.pdf

Tauler Edictal Únic. Ministeri de la Presidència. Informació.

El BOE de 23 de maig va publicar el Reial Decret 385 / 2015, de 22 de maig, que modifica l'ordenació del Butlletí Oficial de l'Estat per tal de posar en marxa, a partir de l'1 de juny del 2015, el Tauler Edictal Únic dins d'aquest Butlletí Oficial.

Amb aquesta modificació del BOE, es dóna un nou pas cap a la modernitat i l'eficiència en l'Administració, així com cap a la senzillesa en els tràmits per als ciutadans. Aquest Tauler Edictal Únic, el BOE a la carta i les notificacions electròniques eren les tres mesures clau per garantir unes relacions més fluides en les comunicacions entre l'Administració i els ciutadans.

Fins ara, l'Administració corresponent enviava notificacions postals amb un cost de 2,5 euros per tramesa, lliurament que havia s'ha d'intentar en dues ocasions a hores diferents. Si no s'aconseguia lliurar una notificació a l'interessat, bé perquè es desconeixia la seva identitat o el seu domicili, o bé perquè no es trobava en el mateix quan s'anava a notificar, l'Administració havia de recórrer a una notificació edictal, que es realitzava mitjançant la publicació d'un anunci. Inicialment, aquests anuncis es publicaven en un dels 63 butlletins oficials existents (en el de l'Estat, en els autonòmics o en els provincials), el que complicava el seu coneixement, més encara quan els actes que es publicaven afectaven ciutadans residents a un altre territori. No obstant això, en els últims anys havien sorgit nous taulers edictals en àmbits com el fiscal, tràfic, Seguretat Social, ocupació, etcètera.

http://drive.quatrix.es/index.php/s/TgfYmGhXeGC2sk3

http://www.fmc.cat/documents/11982/doc/Competencias-LRSAL.pdf

FMC | juny-15 36

Teòricament, els ciutadans tenien l'obligació de consultar tots els diaris oficials i taulons edictals per estar segurs que no tenien una notificació pendent. Amb la publicació de l'edicte, legalment al ciutadà se li donava per notificat i corria el termini per al·legar, pagar o exercir els drets que considerés.

Les notificacions són cada vegada més electròniques, fins al punt que 2014 es van realitzar un total de 47 milions de notificacions electròniques i actualment el 90% de les comunicacions i notificacions a empreses s'efectuen electrònicament. El Projecte de Llei del Procediment Administratiu que es debat actualment a les Corts Generals incideix en aquest àmbit per impulsar l'Administració totalment electrònica, amb zero paper. La notificació electrònica és més ràpida, segura i còmoda per als ciutadans, el que reduirà les notificacions fallides.

En tot cas, si la notificació, sigui electrònica o ordinària, no és possible, a partir de l'1 de juny, i amb una sèrie de terminis transitoris per diversos taulers, totes les notificacions es publicaran en el BOE, amb independència de l'Administració o òrgan que les notifiqui.

Les administracions poden publicar també en altres diaris o taulers, però la publicació al

BOE serà l'única necessària en tot cas i la determinant a l'efecte de còmput de terminis.

Aquest Tauler Edictal, es vincula amb una altra de les mesures CORA ja en vigor que és el BOE a la carta, mitjançant el qual es poden enviar avisos al correu electrònic demandat quan es

publiqués alguna cosa que contingui paraules clau prèviament seleccionades per l'interessat. Per

tant, qualsevol ciutadà pot gratuïtament donar-se d'alta al BOE a la carta i sol·licitar ser

avisat quan, per exemple, el seu número de DNI aparegui en el Butlletí Oficial de l'Estat.

Igualment, també es configura un nou suplement d'anuncis de notificació, de caràcter independent, però que formarà part indissoluble del BOE i de la seva edició electrònica, encara que amb algunes característiques pròpies, com l'excepció de les previsions d'edició impresa a efectes de conservació. No obstant això, si bé el nou suplement, igual que la resta del diari oficial, té el caràcter de font d'accés públic, el seu aspecte més nou consisteix en que, un cop transcorreguts tres mesos de la publicació, els anuncis de notificació només resultaran accessibles mitjançant un codi de verificació de caràcter únic i no previsible. Aquesta modulació de les possibilitats d'accés és conseqüència del contingut peculiar que presenta el nou suplement. En efecte, els anuncis de notificació vénen a suplir una notificació personal, actuant com a mecanisme de garantia d'interessats concrets, pel que no necessiten el mateix grau de publicitat que les disposicions i actes administratius que es publiquen a la resta de seccions del diari, en particular una vegada transcorreguts els terminis d'impugnació de l'acte objecte de notificació.

Per a més informació sobre com funciona el Tauler Edictal Únic i el seu ús per part de les Administracions Públiques es pot consultar la Secció TEU (Taula Edictal Únic) en el Butlletí Oficial de l'Estat: http://www.boe.es/tablon_edictal_unico/administraciones_publicas/index.php

NOTA. Direcció General de Trànsit. Convivència del Tauler edictal de sancions de trànsit

(TESTRA) i el nou Tauler Edictal Únic (TEU) en relació a la notificació de les sancions de

trànsit.

L'absència de derogació expressa del Tauler edictal de sancions de trànsit (TESTRA) ha plantejat dubtes sobre la seva vigència i funcionament a partir de l'1 de juny, per la qual cosa la Direcció General de Trànsit ha publicat una nota informativa sobre la seva relació amb el Tauler Edictal Únic (TEU).

El 1 juny 2015 han entrat en vigor les previsions contingudes en la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa, per configurar un Tauler edictal únic , a través del "Butlletí Oficial de l'Estat". A partir d'aquesta data, els anuncis de notificació que faci qualsevol administració pública quan els interessats en un procediment siguin desconeguts, s'ignori el lloc o el mitjà de la notificació, o bé intentada aquesta, no s'hagués pogut practicar, s'han de publicar necessàriament en el BOE. Prèviament, i amb caràcter facultatiu, les administracions podran publicar l'anunci en els butlletins territorials o als taulers d'anuncis existents. El Reial Decret 385/2015, de 22 de maig va modificar l'ordenació del Butlletí Oficial de l'Estat per tal de posar en marxa el Tauler Edictal Únic dins d'aquest Butlletí Oficial.

http://www.boe.es/tablon_edictal_unico/administraciones_publicas/index.php

FMC | juny-15 37

D'altra banda, la no derogació expressa del Tauler edictal de sancions de trànsit (TESTRA) planteja dubtes sobre la seva vigència i sobre el seu funcionament a partir de l'1 de juny, per la qual cosa la Direcció General de Trànsit ha publicat una nota informativa sobre la relació

TESTRA-TEU a partir d'aquesta data. Assenyala que les entitats locals que estan adherides al

TESTRA poden seguir funcionant com fins ara, remetent els edictes a DGT, que serà qui

s'encarregui de remetre'ls posteriorment al BOE perquè es publiquin en el TEU. La DGT retornarà a les entitats locals la informació de les dates de publicació dels edictes tant en TESTRA com a TEU.

Atès el caràcter facultatiu que la Llei 15/2014, de 16 de setembre, i el Reial Decret citat estableixen per al TESTRA, les entitats locals poden optar per seguir remetent els edictes a TESTRA perquè DGT les gestioni , o remetre'ls directament al BOE.

D'altra banda, la DGT treballa ja en l'escenari de la transitorietat cap a la gradual

desaparició de TESTRA, al no tenir cap sentit que els edictes es publiquin en dos Taulers

diferents.

L'esmentada nota es refereix també als terminis dels edictes que es publiquen al TEU i les seves diferències amb TESTRA i assenyala que en la pràctica els terminis dels procediments sancionadors de trànsit s'escurçarien, passant de 40 dies naturals a 20 dies naturals.

Finalment, assenyala que la DGT va a eliminar en els edictes que publiqui TESTRA, les referències als terminis i efectes d'aquest Tauler, i totes les referències legals ho seran exclusivament respecte del Tauler Edictal Únic.

Tot i l'eliminació de les referències al TESTRA en els edictes, de moment, la DGT manté els efectes de la notificació en aquest mitjà per als procediments sancionadors que tramita, de manera que es respectaran els terminis dels edictes publicats en aquest Tauler, que seran més

llargs respecte dels terminis a computar quan l'edicte es publica en el TEU. Aquest criteri és

provisional, i en uns mesos es revisarà si és convenient o no que es mantingui.

https://sede.dgt.gob.es/es/tramites-y-multas/alguna-multa/consulta-tablon-edictal-testra/

RECOMANACIÓ. Junta Consultiva de Contractació de l’Estat. “Recomanació de la Junta

Consultiva de Contractació Administrativa sobre l'aplicació del nou règim jurídic de

revisió de preus creat com conseqüència de la disposició addicional 88ª de la Llei

22/2013, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l'estat per a 2014 i la Llei

2/2015, de 30 de març, de desindexació de l'economia espanyola”.

La Junta Consultiva de Contractació Administrativa fixa el criteri interpretatiu sobre l'aplicació del règim jurídic de revisió de preus després de les modificacions derivades de la Llei de desindexació de l'Economia Espanyola i la Llei de Pressupostos de l'Estat per a 2014.

El règim de revisió de preus dels contractes públics regulat dins els articles 89 a 92 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP) ha experimentat un profund canvi a causa de la publicació de la recent Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l'economia espanyola, com a conseqüència de la qual, i, d'acord amb el que disposa dins de la seva disposició final tercera, s’ ha modificat l'art. 89 del TRLCSP, havent-se derogat els arts. 90 a 92 per la disposició derogatòria.

La Llei de desindexació té per objecte establir un règim basat en la manca d'indexació de rendes, preus i qualssevol altres conceptes, el valor monetari sigui susceptible de revisió en funció d'índexs generals de preus. Excepcionalment, en aquells casos en què la revisió dels valors monetaris sigui indispensable, es permet vincular l'actualització dels preus i rendes a l'evolució dels costos pertinents en cada situació. Així, la desindexació, que es resumeix en la prohibició d'actualització de preus segons índexs generals, tracta d'evitar un augment dels preus i assegurar la contenció d'aquests, lligant els costos als preus que es puguin fixar. En aquesta línia, el mecanisme de desindexació resulta coincident amb un dels objectius que ha de configurar la contractació pública, com és el que els preus reflecteixin l'evolució de tot el cicle del cost de vida d'un bé, producte o servei que sigui objecte d'un contracte públic.

https://sede.dgt.gob.es/es/tramites-y-multas/alguna-multa/consulta-tablon-edictal-testra/

FMC | juny-15 38

Però les modificacions en aquesta matèria no procedeixen només de la Llei de desindexació, sinó que les noves normes que regeixen la revisió de preus dels contractes públics, cal trobar-també en la disposició addicional 88ª de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a 2014. En aquesta disposició addicional, aplicable als contractes que es troben compresos en l'àmbit del TRLCSP, es conté la norma general que no es poden utilitzar índexs generals i una norma especial per als contractes d'obres i determinats contractes de fabricació la revisió es realitza aplicant les fórmules polinòmiques aprovades pel Reial Decret 1359/2011.

El joc de l'aplicació conjunta d'aquestes disposicions ha donat lloc a un sistema de revisió de preus, que resulta convenient aclarir, de manera que la Junta Consultiva de Contractació Administrativa ha publicat una recomanació fixant el criteri interpretatiu sobre l'aplicació del nou règim jurídic de revisió de preus creat com a conseqüència del que disposen aquestes dues normes.

Concretament, la Junta Consultiva, considera que el règim jurídic de revisió de preus dels contractes inclosos en l'àmbit d'aplicació del TRLCSP és el següent:

a) Als contractes administratius iniciats abans de l'entrada en vigor de la Disposició Addicional 88a de la LPGE per a 2014, els serà aplicable l'article 89 del TRLCSP, a la redacció anterior a la donada per la Llei de desindexació, o, en el seu cas, la normativa de contractació pública anterior que resulti d'aplicació en funció del moment en què s'hagi iniciat l'expedient; i als contractes de les entitats públiques no Administració pública, els serà d'aplicació la norma continguda a l'article 87.3 d'aquest mateix text legal.

b) Als contractes iniciats després de l'entrada en vigor de la Disposició Addicional 88a de la LPGE per a 2014 i abans de l'entrada en vigor de l'article 89 del TRLCSP, a la redacció donada per la Llei de Desindexació que, a aquests efectes, no té lloc en la data continguda en la Disposició Final Setena de la Llei, sinó quan entre en vigor el Reial Decret de desenvolupament d'aquesta Llei, els seran d'aplicació les següents regles:

b) 1. Contractes de les Administracions públiques:

b) 1. a.- Els contractes les fórmules polinòmiques del qual de revisió s'han aprovat pel Real Decret 1359/2011, en el que es regula la revisió de preus dels contractes d'obres i els contractes de subministrament de fabricació d'armament i equipament de les Administracions públiques, seguiran les normes contingudes en aquest Real Decret.

b) 1. b.- Per als restants contractes, no hi ha la revisió de preus amb base a índexs generals. No obstant això, sí que s'admet la revisió de preus amb base a índexs específics, així com també s'admet que s'apliquin diversos índexs específics, en el cas dels quals serem davant d'una fórmula, la qual haurà de ser aprovada pel Consell de Ministres.

b) 2. Els contractes dels ens que no són Administracions públiques no poden utilitzar índexs generals. No obstant això, sí que s'admet la revisió de preus amb base a índexs específics, així com també s'admet que s'apliquin diversos índexs específics, en el cas dels quals, serem davant d'una fórmula, sense que, en aquest cas, sigui necessària l'aprovació del Consell de Ministres.

c) A tots els contractes públics iniciats després de l'entrada en vigor de l'article 89 del TRLCSP, a la redacció donada per la Llei de Desindexació, se'ls aplica el règim de revisió de preus contingut a l'esmentat article 89 del TRLCSP, que consisteix en el següent:

Per a tots els contractes que celebri el sector públic (sigui o no Administració pública), s'admet la revisió periòdica i predeterminada de preus per als contractes d'obra, contractes de subministrament de fabricació d'armament i equipament de les Administracions públiques i en aquells altres contractes en els quals el període de recuperació de la inversió sigui igual o superior a cinc anys.

- L'òrgan de contractació podrà establir la revisió, que es realitzarà mitjançant fórmules de revisió i aquestes fórmules es fixaran atenent la naturalesa del contracte i l'estructura i evolució dels costos de la prestació, tenint en compte que mai no seran revisables els costos associades a les amortitzacions, els costos financers, les despeses generals o d'estructura ni el benefici industrial. Als contractes, diferents dels d'obra i subministrament de fabricació d'armament i equipament de les Administracions Públiques, el període de recuperació del qual de la inversió sigui igual o

FMC | juny-15 39

superior a cinc anys, els costos de mà d'obra només seran revisables quan la intensitat en l'ús del factor treball sigui considerada significativa, en els supòsits i amb els límits que especifiqui el reial decret de desenvolupament de la Llei de Desindexació.

- En el cas que el Consell de Ministres hagi aprovat una fórmula, l'òrgan de contractació no podrà incloure cap altra fórmula de revisió diferent d'aquesta als plecs i al contracte.

http://www.minhap.gob.es/Documentacion/Publico/D.G.%20PATRIMONIO/Junta%20Consultiva/informes/Informes%202015/RECOMENDACI%C3%93N%20JCCA%20REVISI%C3%93N%20DE%20PRECIOS.pdf

Portal de rendició de comptes. Tribunal de Comptes.

Un portal web del Tribunal de Comptes pensat per fomentar la transparència en l'Administració pública local permet des d'ara als ciutadans conèixer com està complint cada ajuntament el seu deure de retre comptes. Mitjançant el “Portal de rendició de comptes”, en el qual participen la majoria dels òrgans de control extern de les comunitats autònomes, es pot conèixer "de manera immediata i directa" el compliment d'aquesta obligació, així com accedir al contingut dels comptes retuts per cada entitat local en els últims exercicis.

Tot i que encara no són complets, els nivells de rendició de comptes de les entitats locals han experimentat un important increment en els últims anys, segons el Tribunal de Comptes. El percentatge dels comptes de 2009 rendits a 31 desembre 2010 va representar un 34%, i quatre anys després va pujar fins al 81%, en els comptes corresponents a 2013 remesos a 31 de desembre de 2014.

http://www.rendiciondecuentas.es/es/index.html




http://www.rendiciondecuentas.es/es/index.html

informe d’actualitat jurídica juny 2015...

Documents