informe d’actualitat jurídica febrer 2014...

Informe d’Actualitat Jurídica febrer 2014

SUMARI

I.- Legislació .................................................................................................................................... 3

I.1.- Legislació estatal ................................................................................................................... 3 REIAL DECRET-LLEI 1/2014, de 24 de gener, de reforma en matèria d'infraestructures i

transport, i altres mesures econòmiques. BOE núm. 22, de 25-01-2014 ..................................... 3 ORDRE ESS/106/2014, de 31 de gener, per la qual es desenvolupen les normes legals de

cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d'activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional, contingudes en la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2014. BOE núm. 28, de 01-02-2014 ................ 4

ORDRE ESS/106/2014, de 31 de gener, per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d'activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional, contingudes en la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2014. BOE núm. 28, de 01-02-2014 ................ 5

ORDRE ESS/2518/2013, de 26 de desembre, per la qual es regulen els aspectes formatius del contracte per a la formació i l'aprenentatge, en desenvolupament del Reial decret 1529/2012, de 8 de novembre, pel qual es desenvolupa el contracte per a la formació i l'aprenentatge i s'estableixen les bases de la formació professional dual. BOE núm. 10, d’11-01-2014 .............. 5

RESOLUCIÓ de 23 de gener de 2014, de la Tresoreria General de la Seguretat Social, per la qual s'autoritza l'ampliació del termini d'ingrés de la cotització corresponent als nous conceptes i imports computables a la base de cotització al Règim General de la Seguretat Social. BOE núm. 27, de 31 de gener de 2014 ................................................................................................. 5

I.2.- Legislació catalana ................................................................................................................ 6 LLEI 1/2014, del 27 de gener, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014.

DOGC núm. 65651, 30-01-2014 ................................................................................................... 6 LLEI 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

DOGC núm. 65651, 30-01-2014 ................................................................................................... 7 ACORD GOV/13/2014, de 28 de gener, pel qual s'aprova el Programa d'intervenció integral

contra la violència masclista 2012-2015. DOGC núm. 65651, 30-01-2014 ................................. 9 ACORD GOV/3/2014, de 14 de gener, pel qual s'aprova el Pla estratègic de seguretat viària a

Catalunya per als anys 2014-2020. DOGC núm. 6541, de 16-01-2014 ..................................... 11

II.- Jurisprudència ......................................................................................................................... 12 II.1.- Tribunal de Justícia de la Unión Europea .......................................................................... 12

STJUE (Sala Desena), de 16 de gener de 2014. ». Assumpte C-67/12. Recurs interposat per la Comissió contra Espanya per Incompliment d'Estat – Directiva 2002/91/CE – Eficiència energètica dels edificis – Articles 3, 7 i 8 – Transposició incompleta». Declaració d'incompliment. ........................................................................................................................... 12

Conclusions de l'Advocat General en l'assumpte C-487/12, Vueling Airlines SA / Institut Galego de Consum de la Xunta de Galícia. ............................................................................................ 18

Conclusions de l'Advocat General en l'assumpte C-184/11. Comissió/ Espanya. Recurs per incompliment contra l’Estat Espanyol per no devolució d’ajudes incompatibles al dret comunitari. ................................................................................................................................... 20

II.2.- Tribunal Constitucional ....................................................................................................... 22 STC de 27-01-2014, en el recurs d'empara núm. 6112-2012. Atorga empara sobre la base del

dret a la tutela judicial efectiva per falta de motivació (Art. 24.1 CE) i en el seu vessant d'impediment d'accés a la jurisdicció. Anul·la la decisió de l'Audiència Nacional que va obligar als afectats pel tancament de l'espai aeri en 2010 a presentar recursos individuals contra les resolucions d'AENA..................................................................................................................... 22

FMC | feb-14 2

STC de 27 de gener 2014, el recurs d'empara núm. 6868/2012. Desestimació. Dret a l'educació. No empara que els pares puguin escolaritzar als seus fills en un centre ordinari si l'administració educativa disposa que es faci en un d'educació especial. Vot discrepant de dos Magistrats. ................................................................................................................................... 27

Aute 296/2013, de 17 de desembre de 2013 (BOE núm. 15, de 17 de gener de 2014), pel qual s'inadmet a tràmit la qüestió d'inconstitucionalitat 3109-2013, plantejada pel Jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 11 de Barcelona en relació amb l'article 21.7.1 g) del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu de la Generalitat de Catalunya 3/2008, de 25 de juny. ............................................................... 28

STC 216/2013, de 19 de desembre de 2013. Recurs d'empara 10846-2009. Promogut per l'Associació Col·lectiu Quaderns del Sud-est i per don Jorge Antonio Jiménez Marsá en relació amb la Sentència de la Sala civil del Tribunal Suprem que va estimar, en cassació, una demanda per intromissió en el dret a l'honor. Vulneració del dret a la llibertat d'expressió: condemna per les crítiques dirigides contra un secretari d'Ajuntament en el marc d'una informació sobre un tema de rellevància pública, com és el desenvolupament urbanístic de la illa de Lanzarote (STC 89/2010). ................................................................................................ 28

Providència, 31 de gener de 2014, nº d'assumpte 7473-2013, per la qual el Ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern de Catalunya contra Art. 39.2 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització, pel qual s'afegeix una Disposició Addicional Dissetena a la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals. ................................................ 30

• Providència de 14 de gener de 2014, nº d'assumpte 7084-2013, d'admissió a tràmit del Recurs d'inconstitucionalitat promogut per més de cinquanta Senadors del Grup Parlamentari Socialista del Senat contra Decret-Llei 5/2013, de 6 de setembre, pel qual s'adopten determinades mesures urgents en relació amb la implantació, per al curs 2013- 2014, del sistema de tractament integrat de les llengües en els centres docents no universitaris de les Illes Balears. ............................................................................................................................... 30

Providència de 14 de gener de 2014, en l'assumpte nº7357-20, per la qual s'admet tràmit el recurs d'inconstitucionalitat promogut pel President del Govern i, en la seva representació i defensa, per l'Advocat de l'Estat, contra l'art.1, pel qual es dóna nova redacció a l'art. 1.3 i s'introdueixen els arts. 25 i 53.1.a) en la Llei 1/2010, de 8 de març, reguladora del dret a l'habitatge a Andalusia, i Disposició Addicional Primera de la Llei 4/2013, d'1 d'octubre, de la Comunitat Autònoma d'Andalusia de mesures per assegurar el compliment de la funció social de l'habitatge. .............................................................................................................................. 30

II.3.- Tribunal Suprem ................................................................................................................. 30 STS 5941/2013, de 25-11-2013. Ponent: JORDI AGUSTI JULIA. Rec. núm. 3292/2012. El

Tribunal Suprem ha reconegut a una treballadora de l'Ajuntament de Carmona el dret a optar entre ser readmesa o indemnitzada ........................................................................................... 30

STS 47/2014, de 21-01-2014. Ponent: Luis María Díez-Picazo . Rec. 80/2013. Requeriment a la Diputació Foral de Guipúscoa perquè col·loqui la bandera d'Espanya en la balconada de l'edifici. ......................................................................................................................................... 30

STS núm. 5651/2013, de 25-11-2013. Ponent. Vicente Conde Martin de Hijas. Separació de servei d'un funcionari del Principat d'Astúries per falta molt greu d'incompliment de les normes sobre incompatibilitats. Renúncia del funcionari amb antelació a la iniciació de la incoació de l'expedient. Data de producció d'efecte de l'acte administratiu que va acordar el cessament per renúncia: la de l'acte, no la de la publicació en el BO. Caducitat ............................................... 31

II.4 Audiència Nacional ............................................................................................................... 31 SAN núm. 4409/2013, de 22-10-2013 (Sala contenciosa administrativa, Secció 1ª). Núm. rec.

399/2011. Responsabilitat patrimonial administrativa; desviament d'aigües de la seva llera natural; funcionament anormal de l'Administració. ..................................................................... 31

II.5.- Tribunals Superiors de Justícia .......................................................................................... 32 STSJ de Castella La Manxa núm. 10268/2013, de 18-10- 2013. Ponent: Miguel Angel Narváez

Bermejo. Nul·litat de l'acord de la Mesa d'edat de l'Ajuntament que es va negar a tramitar la moció presentada. La condició de no adscrit en aquest supòsit no té la condició pejorativa referida pels recurrents, perquè es considera que manca l'adscripció política necessària per exercir responsabilitats de govern amb la majoria constituïda a tal fi. ....................................... 32

STSJ Castella i Lleó de Valladolid núm. 1862/2013, de 06-11-2013. Ponent. Manuel Maria Benito Lopez. Acomiadament nul de treballadora de l'Ajuntament de LLeó per defectes formals en la tramitació de l’expedient .................................................................................................... 34

II. 6.- Altres Tribunals ................................................................................................................. 34

FMC | feb-14 3

Tribunal Administratiu de Navarra, Secció 2ª, Resolució de 06-11-2013, Rec. 13-03295/2013. Nul·litat de l'acord plenari pel qual s'aprova lliurar a tots els regidors copia en DVD dels plens des que va començar la legislatura. Falta de motivació de la urgència de la moció, presentada in voce en una sessió ordinària. Incompetència del Ple resoldre sobre el dret dels regidors a accedir a la documentació necessària per a l'exercici del seu càrrec. ....................................... 34

III.- Altres ........................................................................................................................................ 34 CIRCULAR. Advocacia General de l'Estat. Circular 1/2014 de l'Advocacia General de l'Estat

sobre el Règim transitori aplicable a la modificació sobre classificació de les empreses i requisits mínims de solvència introduïda per la llei 25/2013, de 27 de desembre, d'impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el Sector Públic. ................. 34

ARTICLE DOCTRINAL. HERNÁNDEZ LOZANO, L.A., “El concepte jurídic de residu, subproducte i matèria primera secundària (fi de la condició de residu) i la seva relació amb el REACH”, Actualitat Jurídica ambiental. ...................................................................................... 35

INFORME. Comissió Europea. Primer Informe sobre la lluita contra la corrupció en la UE de la Comissió Europea. ...................................................................................................................... 35

INFORME. TRIBUNAL DE COMPTES. L'informe de fiscalització sobre despeses executades per les entitats locals sense crèdit pressupostari. ...................................................................... 37

INFORMACIÓ. TRIBUNAL DE COMPTES. PROGRAMA DE FISCALITZACIONS DEL TRIBUNAL DE COMPTES PER A l'ANY 2014. Aprovat pel Ple del Tribunal de Comptes el 23 de desembre de 2013 ................................................................................................................. 38

INFORMACIÓ. PARLAMENT EUROPEU. DIRECTIVES SOBRE CONTRACTACIÓ ............... 38

I.- Legislació

I.1.- Legislació estatal

REIAL DECRET-LLEI 1/2014, de 24 de gener, de reforma en matèria d'infraestructures i transport, i altres mesures econòmiques. BOE núm. 22, de 25-01-2014

L'art. 7 modifica l'art. 271 del TRLCS, per afegir un nou apartat 7 en el qual es preveu la subrogació de l'Administració concedent en el crèdit de l'expropiat i el correlatiu descompte, de l'import no reemborsat, a les quantitats resultants d'aplicar el previst en l'apartat primer de l'esmentat precepte. Així mateix, d'acord amb la DT 2ª d'aquest Reial Decret-llei, l'esmentada modificació és aplicable als contractes de concessió qualsevol que sigui la seva data d'adjudicació.

L’art 11, apartat tres, del Reial Decret-llei ha introduït una nova DA 90ª en la Llei de Pressupostos generals de l'estat de 2014, que fixa els límits de les retribucions dels membres de les corporacions locals.

De conformitat amb l'article 75 bis de la LRBRL, segons la redacció donada per l’LRSAL, la Llei de pressupostos generals de l'estat ha de fixar el límit màxim total que poden percebre els membres de les corporacions locals per tots els conceptes retributius i assistències (exclosos els triennis als quals tinguin dret, si escau, aquells funcionaris de carrera que es trobin en situació de serveis especials)atenent a la seva població, com es recull a continuació:

Habitants ReferènciaMés de 500.000 100.000 euros

300.001 a 500.000 90.000 euros150.001 a 300.000 80.000 euros75.001 a 150.000 75.000 euros50.001 a 75.000 65.000 euros20.001 a 50.000 55.000 euros10.001 a 20.000 50.000 euros5.001 a 10.000 45.000 euros

FMC | feb-14 4

1.000 a 5.000 40.000 euros

En el cas de corporacions locals de menys de 1000 hab., resultarà d'aplicació, en funció de la seva dedicació, la següent escala:

Dedicació Referènciadedicació parcial al 75% 30.000 eurosdedicació parcial al 50% 22.000 eurosdedicació parcial al 25% 15.000 euros

Cal tenir present que, a l'hora d'aplicar aquestes previsions, es d’aplicació el previst a la DT 10ª de l'LRSAL, que permet no aplicar excepcionalment, i en tot cas com a màxim fins el 30 de juny de 2015 les limitacions retributives que imposa l’art. 75. bis de la LRBRL sempre que la corporació local complexi els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic; i el període mig de pagament a proveïdors de 30 dies fixat per la normativa de morositat.

http://www.boe.es/boe/dias/2014/01/25/pdfs/BOE-A-2014-747.pdf

ORDRE ESS/106/2014, de 31 de gener, per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d'activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional, contingudes en la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2014. BOE núm. 28, de 01-02-2014

L'article 128 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2014, estableix les bases i tipus de cotització a la Seguretat Social, per desocupació, per cessament d'activitat dels treballadors autònoms, per al Fons de Garantia Salarial i per a la formació professional per a l'exercici 2014, facultant al seu apartat disset a la Ministra d'Ocupació i Seguretat Social per dictar les normes necessàries per a l'aplicació i desenvolupament del previst en aquell article. A aquesta finalitat respon aquesta ordre, mitjançant la qual es desenvolupen les previsions legals en matèria de cotitzacions socials per a l'exercici 2014. A través d'ella no només es reprodueixen les bases i tipus de cotització reflectits en aquell text legal citat, sinó que, en desenvolupament de les facultats atribuïdes per l'article 110 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, s'adapten les bases de cotització establertes amb caràcter general als supòsits de contractes a temps parcial.

També s'inclouen en el text les recents modificacions que en matèria de cotització d'aquest col·lectiu s'han portat a efecte mitjançant el Reial decret-llei 1/2014, de 24 de gener, de reforma en matèria d'infraestructures i transport, i altres mesures econòmiques, que en el seu article onzè ha modificat alguns apartats de l'article 128 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, regulador de les cotitzacions socials per a l'any 2014.

Igualment, aquestes modificacions han incidit en la concreció del tipus de cotització per desocupació en els contractes de durada determinada a temps parcial, la qual cosa es reflecteix de manera adequada en l'ordre.

En matèria d'accidents de treball i malalties professionals serà aplicable la tarifa de primes establerta en la disposició addicional quarta de la Llei 42/2006, de 28 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2007, en la redacció donada per la disposició final desena novena de la Llei 22/2013, de 23 de desembre.


FMC | feb-14 5

ORDRE ESS/106/2014, de 31 de gener, per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d'activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional, contingudes en la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2014. BOE núm. 28, de 01-02-2014

L'article 128 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2014, estableix les bases i tipus de cotització a la Seguretat Social, per desocupació, per cessament d'activitat dels treballadors autònoms, per al Fons de Garantia Salarial i per a la formació professional per a l'exercici 2014, facultant al seu apartat disset a la Ministra d'Ocupació i Seguretat Social per dictar les normes necessàries per a l'aplicació i desenvolupament del previst en aquell article. A aquesta finalitat respon aquesta ordre, mitjançant la qual es desenvolupen les previsions legals en matèria de cotitzacions socials per a l'exercici 2014. A través d'ella no només es reprodueixen les bases i tipus de cotització reflectits en aquell text legal citat, sinó que, en desenvolupament de les facultats atribuïdes per l'article 110 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, s'adapten les bases de cotització establertes amb caràcter general als supòsits de contractes a temps parcial.

També s'inclouen en el text les recents modificacions que en matèria de cotització d'aquest col•lectiu s'han portat a efecte mitjançant el Reial decret-llei 1/2014, de 24 de gener, de reforma en matèria d'infraestructures i transport, i altres mesures econòmiques, que en el seu article onzè ha modificat alguns apartats de l'article 128 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, regulador de les cotitzacions socials per a l'any 2014.

Igualment, aquestes modificacions han incidit en la concreció del tipus de cotització per desocupació en els contractes de durada determinada a temps parcial, la qual cosa es reflecteix de manera adequada en l'ordre.

En matèria d'accidents de treball i malalties professionals serà aplicable la tarifa de primes establerta en la disposició addicional quarta de la Llei 42/2006, de 28 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2007, en la redacció donada per la disposició final desena novena de la Llei 22/2013, de 23 de desembre.


ORDRE ESS/2518/2013, de 26 de desembre, per la qual es regulen els aspectes formatius del contracte per a la formació i l'aprenentatge, en desenvolupament del Reial decret 1529/2012, de 8 de novembre, pel qual es desenvolupa el contracte per a la formació i l'aprenentatge i s'estableixen les bases de la formació professional dual. BOE núm. 10, d’11-01-2014

Aquesta ordre ministerial té per objecte la regulació dels aspectes formatius del contracte per a la formació i l'aprenentatge, en desenvolupament del Reial decret 1529/2012, de 8 de novembre, pel qual es desenvolupa el contracte per a la formació i l'aprenentatge i s'estableixen les bases de la formació professional dual.


RESOLUCIÓ de 23 de gener de 2014, de la Tresoreria General de la Seguretat Social, per la qual s'autoritza l'ampliació del termini d'ingrés de la cotització corresponent als nous conceptes i imports computables a la base de cotització al Règim General de la Seguretat Social. BOE núm. 27, de 31 de gener de 2014

La disposició final tercera del Reial decret-llei 16/2013, de 20 de desembre, de mesures per afavorir la contractació estable i millorar l'ocupació dels treballadors, ha donat nova redacció a l'article 109 del TRLGSS, a conseqüència de la qual, d'una banda, han passat a computar-se a la base de cotització al Règim General de la Seguretat Social una sèrie de conceptes retributius fins llavors exclosos de la mateixa, i, d'altra banda, han passat a computar-se en la seva integritat altres conceptes que amb anterioritat tenien establerta alguna limitació a aquest efecte.

FMC | feb-14 6

Aquesta modificació legal va entrar en vigor el 22 de desembre de 2013, afectant a la liquidació de les quotes del Règim General reportades a partir d'aquell mes.

A fi de facilitar la liquidació i ingrés de la cotització corresponent a les primeres mensualitats afectades per la modificació legal assenyalada, la Direcció general de la TGSS resol:

Autoritzar l'ampliació del termini de liquidació i ingrés dels nous conceptes computables a la base de cotització al Règim General de la Seguretat Social i de l'import en què s'hagin incrementat altres conceptes a incloure en aquesta base, com a conseqüència de la modificació de l'article 109 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social per part del Reial decret-llei 16/2013, de 20 de desembre, corresponents als períodes de liquidació de desembre de 2013 a març de 2014.

Els referits conceptes podran ser objecte de liquidació complementària i ingrés, sense aplicació de recàrrec o interès algun, fins al 31 de maig de 2014.


I.2.- Legislació catalana

LLEI 1/2014, del 27 de gener, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014. DOGC núm. 65651, 30-01-2014

Els pressupostos de la Generalitat per al 2014 s’han elaborat en un context de crisi econòmica, tot i que les darreres dades disponibles permeten constatar una tímida sortida de la recessió, i amb un objectiu de dèficit autoritzat de l’1% del producte interior brut. Els comptes d’aquest any presenten una despesa pràcticament igual a la de la pròrroga del 2013.

Govern de la Generalitat considera que s’ha arribat al fons del que és concebible si s’ha de mantenir el nucli bàsic de l’estat del benestar, un compromís absolut del Govern. No es pot retallar més i cal prioritzar el manteniment de la despesa social, que augmenta el seu pes en el conjunt dels pressupostos, per a mantenir els serveis de la societat del benestar i protegir els més perjudicats per les conseqüències de la crisi. Després de tres anys d’esforços de reducció del dèficit i en el procés de consolidació fiscal, el Govern ha decidit deixar enrere les polítiques d’ajust per la via de la despesa. Així doncs, l’esforç per a garantir la sostenibilitat financera ha de venir per l’augment del volum dels ingressos, ja sigui per la via de la creació o modificació de taxes, de la creació de noves figures impositives, de la venda de patrimoni o de la realització de noves concessions.

La Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2014 conté les previsions d’ingressos i les despeses que s’han d’executar durant l’exercici pressupostari del 2014. Formalment, el text articulat es divideix en set títols, trenta-dues disposicions addicionals i tres disposicions finals.

El títol I està dedicat a delimitar l’àmbit i aprovació dels pressupostos, a les vinculacions de crèdit, al règim de les modificacions pressupostàries i a l’assignació als diferents òrgans de les competències de gestió en aquesta matèria.

El títol II, relatiu a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública, conté, com a element destacat, l’articulació dels mecanismes necessaris per a evitar l’adopció d’acords i de resolucions que puguin incomplir les normes generals de limitació de la despesa.

El títol III, sobre despeses de personal, estableix l’àmbit d’aplicació de les normes en aquesta matèria.

El títol IV, relatiu a operacions financeres i línies d’actuació del crèdit públic, estableix les autoritzacions sobre endeutament i avals per a diversos tipus d’entitats i organismes, tant a curt com a llarg termini, i també sobre el marc per a gestionar els riscos de tipus d’interès i de canvi. També fixa les diferents actuacions dels instruments del crèdit públic de la Generalitat.

Les normes tributàries, establertes pel títol V, fan referència al cànon de l’aigua i a l’actualització de les taxes amb tipus de quantia fixa.

FMC | feb-14 7

El títol VI, dedicat a la participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat, regula la distribució del Fons de cooperació local de Catalunya, d’acord amb criteris basats en les especificitats de l’organització territorial i en les modificacions sobre el règim de les competències locals, que resulten de la legislació de règim local i de les lleis sectorials.

L’últim títol, el VII, conté les normes específiques de gestió pressupostària del Parlament i d’altres institucions i organismes (Síndic de Greuges, Consell de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Comptes de Catalunya, Oficina Antifrau, Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, Consell de l’Audiovisual de Catalunya i Autoritat Catalana de Protecció de Dades).

Finalment, la Llei es completa amb trenta-dues disposicions addicionals i tres disposicions finals. Aquestes darreres contenen les normes que fan referència a l’habilitació per a fer les adaptacions tècniques que siguin conseqüència de reorganitzacions administratives

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6551/1335954.pdf

LLEI 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. DOGC núm. 65651, 30-01-2014

Aquesta llei s’estructura en nou títols: el primer, dedicat a les mesures fiscals; el segon, al règim jurídic de les finances públiques, i la resta, del tercer al novè, a mesures administratives que complementen les actuacions adoptades en matèria de política fiscal i financera. Així, es proposen diferents mesures i modificacions legislatives. Concretament, destaquen els títols tercer i quart, que inclouen, respectivament, mesures en matèria de funció pública i mesures de reestructuració i racionalització del sector públic. Finalment, els darrers títols, del sisè al novè, contenen mesures en determinats àmbits del sector públic i privat, com ara habitatge, ordenació ambiental, agricultura, pesca, alimentació i política social. En total, la Llei conté 218 articles, als quals cal afegir 31 disposicions addicionals, 8 disposicions transitòries, una disposició derogatòria i 13 disposicions finals.

El títol I, que recull les mesures fiscals, es divideix en dos capítols: el primer capítol conté quatre seccions, i es dedica a les normes relacionades amb els tributs propis; el segon capítol es dedica a la normativa reguladora dels tributs cedits.

Entre les mesures relatives als tributs propis, el capítol I conté, en primer lloc, les modificacions efectuades en la regulació dels cànons sobre la disposició del rebuig de residus; així, s’actualitzen, d’una banda, els tipus de gravamen del cànon sobre la disposició del rebuig dels residus municipals, i, de l’altra, es crea el cànon que grava la destinació dels residus industrials a dipòsit controlat. A continuació, la secció segona recull un seguit de modificacions del gravamen de protecció civil, creat per la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, en què destaca la modificació de la forma de càlcul dels topalls màxims de quota. Pel que fa al cànon de l’aigua, i concretament a les modificacions dels elements quantitatius del cànon, que afecten, entre d’altres, els usos ramaders i els usos industrials de producció d’energia elèctrica, cal assenyalar que aquestes modificacions s’insereixen en el marc europeu d’actuació de la política de l’aigua, fonamentades en el principi de recuperació dels costos dels serveis del cicle de l’aigua, que s’ha d’aplicar de manera que incentivi l’ús eficient del recurs i, per tant, contribueixi als objectius mediambientals perseguits.

El títol II de la Llei inclou les mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques.

El títol III es refereix a mesures en matèria de funció pública i es divideix en dos capítols. En el primer capítol, de caràcter general, es regulen les reassignacions funcionals d’empleats públics, amb la finalitat d’aconseguir un millor aprofitament dels recursos de què disposen l’Administració de la Generalitat i les entitats del sector públic, i també el Registre d’òrgans de representació del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes i entitats dependents. El segon capítol, de caire sectorial, estableix unes mesures de caràcter específic que es refereixen a personal determinat, com són el personal estatutari sanitari i el personal docent i investigador d’universitats.

El títol IV agrupa mesures de reestructuració i racionalització del sector públic, i es divideix en dos capítols. El primer capítol es dedica a entitats de dret públic de la Generalitat i,

FMC | feb-14 8

fonamentalment, recull modificacions de naturalesa organitzativa interna de l’Administració en normes substantives com són, entre d’altres, la modificació de la Llei 6/2008, del 13 de maig, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts; de la Llei 7/2007, del 17 de juliol, de l’Agència Tributària de Catalunya; de la Llei 5/1986, del 17 d’abril, de creació de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat; de la Llei 9/1991, del 3 de maig, de l’Institut Català d’Energia; de la Llei 4/1980, del 16 de desembre, de creació de l’Institut Català del Sòl; de la Llei 15/2007, del 5 de desembre, de l’Agència Catalana de Turisme; de la Llei 9/2007, del 30 de juliol, del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Catalunya; de la Llei 15/2001, del 14 de novembre, de meteorologia; de la Llei 11/2011, del 20 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l’activitat administrativa, i del Decret llei 4/2010, del 3 d’agost, de mesures de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic de la Generalitat de Catalunya.

El capítol segon recull mesures de racionalització que afecten l’ordenació sanitària. En aquest sentit, es modifica la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, en què la majoria de canvis consisteixen a adaptar l’articulat a l’existència de Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya(Siscat), en substitució de les actuals referències a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP), i a garantir l’estabilitat i la continuïtat en la prestació dels serveis sanitaris de cobertura pública contractats mitjançant concert sanitari en el marc del Siscat (contracte de gestió de servei públic sotmès a la normativa de contractació del sector públic). Així mateix, s’atorga més autonomia al Servei Català de la Salut, amb la finalitat que el Consell de Direcció, com a òrgan superior de govern i gestió del Servei, n’aprovi l’estructura, is’agiliten els canvis d’estructura del Servei. A banda d’això, també es regula la participació de la societat civil en el sistema sanitari públic de Catalunya per mitjà del Consell de Salut de Catalunya i dels consells territorials de salut, que es creen com a òrgans col·legiats de participació adscrits al Departament de Salut, en substitució del Consell Català de la Salut, dels consells de salut de les regions sanitàries i dels consells de participació dels sectors sanitaris. Finalment, el capítol II també modifica la Llei 8/2007, del 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut, a fi d’atribuir-li la condició de mitjà propi instrumental i de servei tècnic de l’Administració de la Generalitat i dels ens que en depenen.

El títol V modifica la Llei 2/2000, del 4 de maig, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, amb la finalitat d’introduir la figura d’una declaració d’activitats i béns dels membres del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, dins la regulació de les incompatibilitats.

El títol VI, que conté quatre capítols, agrupa mesures en sectors com el de l’habitatge i el de l’urbanisme, i proposa també modificacions legislatives en ordenació ambiental i en matèria d’aigües. El títol modifica la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge: entre d’altres mesures, tipifica com a infracció molt greu les irregularitats o inexactituds en els informes d’inspecció tècnica dels edificis, i introdueix també noves infraccions en matèria d’habitatge protegit. En matèria d’urbanisme, aquest sisè títol estableix la suspensió de l’eficàcia temporal de l’article 114 del text refós de la Llei d’urbanisme, pel que fa a la determinació del preu just en l’expropiació forçosa, i inclou mesures que afecten l’ordenació ambiental, com la proposta d’un nou instrument de delimitació definitiva dels límits dels espais del Pla d’espais d’interès natural, o la incorporació de noves tecnologies d’enllumenament, com els díodes emissors de llum i altres làmpades d’halurs ceràmics, a les mesures de protecció del medi nocturn. També inclou mesures que fan referència a la prevenció i el control ambiental de les activitats, com la simplificació dels procediments administratius, l’avaluació ambiental de plans i programes, la regulació dels residus i l’ordenació d’aigües per tal d’incorporar el principi de recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’aigua, en adaptació de la directiva CE 60/2000. I, finalment, modifica la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per tal d’agilitar la tramitació dels procediments de contractació, i modifica també el text refós de la Llei de carreteres, aprovat pel Decret legislatiu 2/2009, del 25 d’agost, per permetre que l’ocupació urgent dels béns i drets afectats per expropiació forçosa estigui implícita en l’aprovació del projecte de carretera corresponent i per permetre la introducció de l’eurovinyeta, la taxa per l’ús de les carreteres per part dels vehicles.

El títol VII, dividit en tres capítols, agrupa mesures que fan referència als àmbits del medi natural, l’alimentació i la pesca. Pel que fa al primer d’aquests àmbits, simplifica els processos de tramitació de les activitats regulades per la Llei forestal, especialment els aprofitaments dels

FMC | feb-14 9

recursos forestals, i amplia l’àmbit d’aplicació de la Llei 5/2003, del 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, que passa a encloure urbanitzacions, nuclis urbans, edificacions i instal·lacions situats en terrenys forestals. D’altra banda, el capítol II regula de nou els àmbits de la producció agroalimentària ecològica i de la producció integrada agrària, i es modifiquen les infraccions en matèria de qualitat agroalimentària. Finalment, el capítol III modifica la Llei 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes, per a determinar els òrgans competents per a incoar i imposar sancions en els expedients sancionadors, i estableix noves infraccions en matèria de pesca en aigües continentals.

El títol VIII agrupa mesures administratives en matèria de política social. En aquest sentit, s’hi inclouen certes modificacions en la prestació per a joves extutelats.

Pel que fa al títol IX, que inclou altres mesures administratives, es divideix en dos capítols, un de dedicat a normes de caràcter sectorial i l’altre de dedicat a normes de caire general. En el capítol primer, es modifiquen lleis substancials de caràcter sectorial, com la d’ordenació dels equipaments comercials, la de turisme, la de joc o la de centres de culte, entre d’altres, i també la d’ordenació farmacèutica, amb l’objectiu de promoure que les poblacions disposin d’oficines de farmàcia.

El segon capítol d’aquest darrer títol modifica aspectes diversos de les lleis de mesures fiscals i financeres dels anys 2008 i 2011, i modifica també la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, pel que fa al règim sancionador aplicable a les entitats col·laboradores de les administracions públiques.

Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, llevat de:

a) Les alteracions que tot seguit s’especifiquen de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, les quals entren en vigor de la manera següent:

– La modificació (per via de l’article 174.13 de la llei present) de l’article 55 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, la derogació (per via de l’article 174.13 de la llei present) de l’article 56.1.b del text refós esmentat, i la derogació (per via de l’article 174.20 de la llei present) de l’article 40 i dels apartats V.1 i V.2 i els darrers cinc paràgrafs de l’apartat V.3 de l’annex V del Reglament dels serveis públics de sanejament, aprovat pel Decret 130/2003, del 13 de maig, entren en vigor en l’exercici corresponent a la data de publicació de la llei present, i en tot cas a partir de l’1 de gener de 2014.

b) L’article 73, en la part que modifica el text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, en el sentit d’incloure un nou capítol XII al títol XIV, pel qual es crea la taxa per la revisió, el control i la inspecció de certificats d’eficiència energètica d’edificis de Catalunya, entra en vigor el 3 de febrer de 2014.

c) L’article 89, pel qual es modifica el text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, en el sentit d’incloure un nou capítol XXV al títol XXI, pel qual es crea la taxa per la renovació i reposició de la targeta sanitària individual, entra en vigor l’1 de març de 2014.

d) L’article 110, pel qual es modifica el text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, en el sentit d’incloure un nou capítol XXVI al títol XXV, pel qual es crea la taxa per l’ús de les carreteres de titularitat de la Generalitat, entra en vigor el 2 de setembre de 2014.


ACORD GOV/13/2014, de 28 de gener, pel qual s'aprova el Programa d'intervenció integral contra la violència masclista 2012-2015. DOGC núm. 65651, 30-01-2014

L’Acord aprova el Programa d’intervenció integral contra la violència masclista 2012-2015, que figura com annex, i que es pot consultar al web: www.gencat.cat/portal/site/icdones.

FMC | feb-14 10

El Pla estableix les línies estratègiques i les principals actuacions per eradicar la violència masclista a Catalunya, tal i com estableix la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. El Pla, que estarà vigent fins al 2015, incideix en tres línies estratègiques:

- Sensibilització i prevenció. - Detecció, atenció i recuperació. - Estructures de coordinació.

Sensibilització i prevenció

En aquest l’àmbit l’objectiu és transformar la percepció de la ciutadania i propiciar canvis en l’imaginari social i cultural de dones i homes per tal que trenquin amb les estructures que legitimen i sustenten totes les formes de violència masclista.

En aquest sentit, s’aposta per reforçar les accions de prevenció de relacions abusives de parelles adreçades a joves i adolescents; augmentar la sensibilització i la implicació de la ciutadania, així com la dels mitjans de comunicació i dels agents socials i econòmics; i garantir una educació d’infants i joves basada en l’acció coeducativa, valorant indistintament l’experiència, les aptituds i les aportacions de les dones i els homes en igualtat de drets, sense estereotips sexistes i androcèntrics, ni actituds discriminatòries.

També es treballarà per desenvolupar accions de treball amb homes per canviar els models de gènere dominants i oferir models de masculinitat i feminitat més igualitaris.

Entre les actuacions de sensibilització i prevenció previstes, hi ha programes com “Estimar no fa mal”, adreçat a joves i adolescents i a professionals que treballen amb el jovent; actuacions formatives de prevenció de la violència masclista; promoció de l’acció coeducadora en els centres educatius; accions de formació, informació, assessorament i altres mesures incentivadores d’una bona praxis en l’àmbit de l’empresa per lluitar contra l’assetjament sexual; i conscienciació, sensibilització i prevenció de l’assetjament sexual en l’esport, entre d’altres.

Detecció, atenció i recuperació

En l’àmbit de la detecció, atenció i recuperació es treballa per tal de garantir l’accés i l’exercici dels drets a les dones, adolescents i infants que pateixen violència masclista, així com llurs filles i fills.

Concretament, es promourà la detecció precoç de la violència masclista, millorant-ne la identificació per fer visibles tant les situacions consumades com les situacions de risc. S’aprofundirà en les metodologies d’atenció i en la capacitació dels professionals que treballen en aquests àmbits i es treballarà en la prevenció de la revictimització.

També es continuaran desplegant i consolidant els serveis d’atenció i de recuperació de les dones i llurs fills i filles, com ara la línia Contra la Violència Masclista 900 900 120; els serveis d’atenció telefònica a infants i adolescents Infància Respon i el Servei d’ajuda als Infants i Adolescents 116111.

D’altra banda, es consolidaran el servei d’intervenció en cas d’una situació de crisi greu; els serveis d’atenció i acolliment d’urgències; els serveis d’acolliment i recuperació i els serveis substitutoris de la llar; la xarxa de Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE); els programes específics per garantir el dret d'accés als serveis i els recursos de les dones que exerceixen la prostitució, tant per a la prevenció com per a l'eradicació de les diverses formes de violència masclista i el Programa d’Atenció psicològica i tractament de nenes i noies menors d’edat víctimes d’abusos sexuals, entre d’altres. Així mateix, es continuarà desenvolupant el Pla de seguretat i atenció a les víctimes de violència masclista i domèstica del Departament d’Interior, i es treballarà en la prevenció de la revictimització.

Finalment, es continuarà impulsant el Fons de Garantia de Pensions i Prestacions, que té com a objectiu minimitzar la vulnerabilitat i els riscos de situacions d’exclusió social quan s’ha produït impagament de pensions judicialment reconegudes.

Estructures de coordinació

FMC | feb-14 11

El Programa d’intervenció integral contra la violència masclista garantirà les estructures de coordinació necessàries per a una intervenció integral, unificada i de qualitat. En aquest sentit, es continuarà desplegant i consolidant els protocols i circuits d’intervenció sectorials i/o territorials necessaris en l’abordatge integral de la violència masclista, especialment del Protocol Marc (PM) per a una intervenció coordinada contra la violència masclista, com a model unificat d’intervenció a Catalunya. Cal afegir que el procés d’elaboració del Programa d’intervenció integral contra la violència masclista ha estat molt participatiu, ja que ha comptat amb la implicació de tots els departaments i unitats directament relacionades amb l’abordatge de la violència masclista, així com d’altres institucions implicades en aquesta temàtica.


ACORD GOV/3/2014, de 14 de gener, pel qual s'aprova el Pla estratègic de seguretat viària a Catalunya per als anys 2014-2020. DOGC núm. 6541, de 16-01-2014

El Pla de seguretat viària 2011-2013, aprovat pel Govern en data 7 de juny de 2011, preveia, en la seva línia estratègica núm. 2, l’elaboració d’un Pla estratègic amb horitzó al 2020. El manament del Govern era que aquest Pla estratègic avalués l’estat actual de la seguretat viària a Catalunya en totes les seves vessants, diagnosticant els punts febles i forts del sistema actual, de manera que aquest passaria a definir les estratègies a seguir en seguretat viària fins a l’any 2020, replantejant quantitativament les eines i els recursos disponibles per complir els objectius esmentats.

Aquest Pla estratègic de seguretat viària marcarà doncs les polítiques de seguretat viària per al període 2014-2020, les accions del qual es concretaran en els successius plans de seguretat viària.

Aquest Pla estratègic es pot consultar a través de la pàgina web del Servei Català de Trànsit del Departament d’Interior (http://www.gencat.cat/transit).

L’objectiu principal d’aquest pla és la reducció del nombre de morts en accidents de trànsit en un 50% respecte del 2010 i també fixa la reducció del nombre de ferits greus amb seqüeles de per vida en un 40%, sempre en aquest horitzó 2020. El PESV, impulsat pel Servei Català de Trànsit (SCT), és el document marc que recull aquest objectiu prioritari, i altres de més específics, així com els mètodes d’actuació que cal implantar per assolir-los.

Els 5 eixos bàsics del PESV 2014-2020

El Pla Estratègic de Seguretat Viària 2014-2020 es basa en cinc eixos fonamentals sobre els quals s’estructuren els objectius i el model de seguretat viària al qual s’aspira, així com les línies estratègiques i els projectes tractors que s’implementaran.

1. L’educació, formació i conscienciació 2. El pensament global i l’actuació local 3. La innovació i tecnologia al servei de la mobilitat 4. La col·laboració interdepartamental i la responsabilitat compartida entre tots els agents

públics i privats 5. La millora de la seguretat viària dels usuaris més vulnerables i el control de les principals

conductes de risc

Resum de les estratègies de seguretat viària a Catalunya en el període 2014-2020

En el document s’identifica una visió estratègica que orienta el desenvolupament del pla. Aquesta visió de futur que es pretén aconseguir es defineix de la manera següent: “Garantir que la mobilitat de les persones es faci amb la màxima seguretat, reduint el nombre, la gravetat i les conseqüències dels accidents i treballant amb la major eficiència”.

El Pla Estratègic de Seguretat Viària consta de sis objectius estratègics.

1. Protegir els usuaris de la mobilitat i controlar eficaçment les conductes de risc, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables de la xarxa viària, com vianants, ciclistes i motoristes, amb l’objectiu de promoure una mobilitat més segura i sostenible.

FMC | feb-14 12

2. Impulsar un espai continu de seguretat viària (zones urbanes i interurbanes). Creació d’entorns de mobilitat des d’una visió transversal. 3. Involucrar i coordinar entitats públiques i privades en la millora de la mobilitat segura. En aquest sentit, es potenciarà la col·laboració amb les universitats per tal incorporar nous sistemes de gestió del trànsit. 4. Disposar de les estructures, instruments i mecanismes de gestió que permetin la consecució de resultats, d’acord amb la nova norma ISO 39001 de seguretat viària que recomana Nacions Unides. 5. Facilitar l’aprenentatge de la mobilitat segura al llarg del cicle vital. En l’àmbit de l’educació viària també destaquen els nous projectes de perfeccionament de la conducció de motocicletes per a estudiants de secundària. 6. R+D+I a la seguretat viària.

A més, convé destacar que es potenciaran els plans locals de seguretat viària amb la finalitat de reduir els accidents de trànsit urbans, i també la creació de l’Observatori de Seguretat Viària, que farà especial incidència en l’àmbit urbà i en l’experiència dels països europeus líders en seguretat viària. Així mateix, l Observatori també tindrà com a propòsit posicionar a l’exterior lSCT com a organisme de referència en la lluita contra la sinistralitat viària. En aquesta línia, també es preveu donar continuïtat al Congrés Internacional sobre Polítiques Europees de Trànsit.

La consecució d’aquestes fites estratègiques impulsarien l’assoliment de l’objectiu general i dels objectius específics que recull el pla.


II.- Jurisprudència

II.1.- Tribunal de Justícia de la Unión Europea

STJUE (Sala Desena), de 16 de gener de 2014. ». Assumpte C-67/12. Recurs interposat per la Comissió contra Espanya per Incompliment d'Estat – Directiva 2002/91/CE – Eficiència energètica dels edificis – Articles 3, 7 i 8 – Transposició incompleta». Declaració d'incompliment.

En el seu recurs, la Comissió Europea sol·licita al Tribunal de Justícia que declari que, el Regne d'Espanya ha incomplit les obligacions que li incumbeixen en virtut dels articles 3, 7 i 8 de la Directiva 2002/91/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2002, relativa a l'eficiència energètica dels edificis (DO 2003, L 1, p. 65). I aixiò tant si aquest incompliment resulta de la falta d'adopció de totes les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per ajustar-se, o, de no haver comunicat aquestes disposicions a la Comissió

La Comissió posa en relació l'incompliment dels citats preceptes amb l'article 29 de la Directiva 2010/31/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de maig de 2010, relativa a l'eficiència energètica dels edificis (DO L 153, p. 13). El marc normatiu europeu de referència en aquesta sentència per avaluar si ha existit incompliment o no per part del Regne d'Espanya, ve dau pel tenor literal dels següents preceptes:

L'article 3 de la Directiva 2002/91 «Els Estats membres aplicaran, a escala nacional o regional, una metodologia de càlcul de l'eficiència energètica dels edificis, el marc general dels quals s'exposa en l'annex. Les parts 1 i 2 d'aquest marc s'adaptaran als avanços tècnics conformement al procediment indicat en l'apartat 2 de l'article 14, tenint en compte les normes o regulacions aplicades en el Dret intern dels Estats membres. [...]»

L'article 7, titulat «Certificat d'eficiència energètica», «Els Estats membres vetllaran per que, quan els edificis siguin construïts, venuts o llogats, es posi a la disposició del propietari o, per part del propietari, a la disposició del possible comprador o inquilí, segons correspongui, un certificat d'eficiència energètica.

La validesa del certificat no excedirà de 10 anys. […]»

FMC | feb-14 13

L'article 8, «Inspecció de les calderes», «Amb vista a la reducció del consum d'energia i a la limitació de les emissions de diòxid de carboni, els Estats membres hauran de:

a) prendre les mesures necessàries per establir una inspecció periòdica de les calderes que utilitzin combustibles no renovables líquids o sòlids i tinguin una potència nominal efectiva compresa entre 20 i 100 kW. Aquesta inspecció també podrà aplicar-se a calderes que utilitzin altres combustibles.

Les calderes amb una potència nominal efectiva de més de 100 kW s'inspeccionaran almenys cada dos anys. Per a les calderes de gas, aquest període podrà ampliar-se a quatre anys.

Per a calefaccions amb calderes d'una potència nominal efectiva de més de 20 kW i amb més de 15 anys d'antiguitat, els Estats membres prendran les mesures necessàries per establir una única inspecció de tot el sistema de calefacció. A partir d'aquesta inspecció, que haurà d'incloure una avaluació del rendiment de la caldera i de la seva capacitat comparada amb la demanda de calefacció de l'edifici, els experts assessoraran als usuaris sobre la substitució de la caldera, sobre altres modificacions del sistema de calefacció i sobre solucions alternatives;

b) prendre les mesures necessàries per garantir que s'assessori als usuaris sobre la substitució de la caldera, altres modificacions del sistema de calefacció i solucions alternatives que podran incloure inspeccions per valorar el rendiment i capacitat adequats de la caldera. L'efecte global d'aquesta solució [...] haurà de ser aproximadament equivalent al que es derivi del que es disposa en la lletra a). Els Estats membres que triïn aquesta opció hauran de presentar a la Comissió cada dos anys un informe sobre l'equivalència del seu enfocament.»Al marge del tenor literal d'aquests preceptes, resulta rellevant en el cas que, segons l'article 15, apartat 1, de la Directiva 2002/91, els Estats membres havien de posar en vigor les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per donar compliment a l'establert en aquesta Directiva a tot tardar el 4 de gener de 2006, i informar immediatament d'això a la Comissió. La Directiva 2010/31 va derogar la Directiva 2002/91 amb efectes a partir de l'1 de febrer de 2012, sense perjudici, no obstant això, de les obligacions dels Estats membres relatives als terminis d'incorporació al Dret nacional i d'aplicació de la Directiva 2002/91.

Assentat aquest matís rellevant per al cas, el Tribunal entra a analitzar per separat l'incompliment denunciat de cadascun dels preceptes comunitaris.

1.- SOBRE LA IMPUTACIÓ DE FALTA DE TRANSPOSICIÓ DELS ARTICLES 3 I 7 DE LA DIRECTIVA 2002/91, el Tribunal recorda primer les al·legacions de les parts per després extreure les seves pròpies conclusions.

Així les coses, la Comissió imputa al Regne d'Espanya no haver adoptat totes les mesures necessàries per donar compliment als articles 3 i 7 de la Directiva 2002/91 i, en tot cas, no haver-les-hi comunicat, ja que el Reial decret 1027/2007 únicament conté normes sobre la metodologia de càlcul de l'eficiència energètica dels edificis i sobre el certificat d'eficiència energètica pel que fa als edificis de nova construcció, però no contempla els edificis existents.

Al·lega igualment que, en la seva resposta al dictamen motivat, el Regne d'Espanya reconeix, en substància, que la transposició completa en Dret espanyol no s'ha realitzat encara i es limita a indicar que aquesta tindrà lloc en la data en què s'aprovi el projecte de Reial decret sobre certificació d'edificis existents. La Comissió estima addicionalment que el Regne d'Espanya va renunciar a la seva defensa referent a l'incompliment dels articles 3 i 7 de la Directiva 2002/91 ja que les observacions formulades referent a això, en els escrits de contestació i de dúplica, van ser presentades fora de termini. En la seva opinió, l'excepció d'inadmissibilitat parcial del recurs proposada mitjançant escrit separat no es referia a l'incompliment dels articles 3 i 7 de la Directiva 2002/91.

Pel seu costat, el Regne d'Espanya nega haver renunciat a la seva defensa pel que fa als articles 3 i 7 de la Directiva 2002/91. Posa en relleu que l'article 91 del Reglament de Procediment del Tribunal de Justícia disposa que l'excepció d'inadmissibilitat ha de proposar-se mitjançant escrit separat i no fa distinció alguna segons que la inadmissibilitat es refereixi a la totalitat del recurs o només a una part del mateix. Per tant, al seu judici, és possible proposar una excepció d'inadmissibilitat parcial en escrit separat sense que això impliqui conseqüència negativa alguna.

FMC | feb-14 14

A la llum d'aquestes consideracions, Tribunal de Justícia realitza les següents consideracions:

- Primera, atès que el Regne d'Espanya va proposar, mitjançant escrit separat, una excepció d'inadmissibilitat que només es referia a la imputació relacionada amb l'article 8 de la Directiva 2002/91, sense presentar, en aquesta fase del procediment, argumentació alguna sobre l'admissibilitat o sobre el fons de la imputació relativa als articles 3 i 7 d'aquesta Directiva, es planteja la qüestió de si escau considerar que ha quedat precluït el tràmit de contestació a aquesta última imputació.

Referent a això, el Tribunal estima oportú recordar que, conformement a l'article 40 del Reglament de Procediment, en la seva versió vigent en la data d'interposició d'aquest recurs, el demandat ha de presentar l'escrit de contestació dins del mes següent a la notificació de la demanda. L'article 91 d'aquest Reglament ofereix, no obstant això, la possibilitat de sol·licitar al Tribunal de Justícia, mitjançant escrit separat, que decideixi sobre una excepció o un incident sense entrar en el fons de l'assumpte. En les dues disposicions abans esmentades estableixen expressament que, si la demanda en què es proposa l'excepció d'inadmissibilitat és desestimada o s'uneix a l'examen del fons, el President fixarà nous terminis perquè continuï el procediment (vegeu la sentència de reexamen M/EMEA, abans citada, apartat 49).

Posant en relació els articles 40 i 91 del Reglament de Procediment, en la seva versió vigent en la data d'interposició del present recurs, el TJUE conclou que la continuació del debat sobre el fons de l'assumpte només podrà referir-se a la part del recurs contra la qual es va proposar l'excepció d'inadmissibilitat, des del moment en què el demandat no hagi presentat un escrit de contestació complementari en el termini d'un mes fixat en l'article 40.

Per tant, el Tribunal considera que si el demandat estima que només una part del recurs incorre en inadmissibilitat, deu, o bé impugnar l'admissibilitat d'aquesta part del recurs en el seu escrit de contestació, o bé presentar, en el termini fixat per contestar a la demanda, una excepció d'inadmissibilitat parcial i un escrit d'al·legacions sobre el fons de l'assumpte que es refereixi a la part del recurs no contemplada en l'excepció d'inadmissibilitat, sota pena de preclusió d'aquest termini.

Prenent en consideració que les observacions del Regne d'Espanya relatives als articles 3 i 7 de la Directiva 2002/91 es van presentar el 26 de desembre de 2012, és a dir, més de vuit mesos després que expirés el termini fixat per a la presentació d'observacions en contestació a la demanda, tal com va ser prorrogat, el Tribunal estima que aquestes observacions es van presentar fora de termini i, per tant, no poden prendre's en consideració.

No obstant això, en opinió del Tribunal comunitari, la preclusió del tràmit de la contestació, no és obstacle perquè, en tot cas, el Tribunal de Justícia verifiqui si existeix o no l'incompliment imputat, fins i tot en els casos en què l'Estat membre afectat no negui aquest incompliment (vegin-se les sentències de 15 de gener de 2002, Comissió/Itàlia, C-439/99, Rec. p. I-305, apartat 20, i de 6 d'octubre de 2009, Comissió/Suècia, C-438/07, Rec. p. I-9517, apartat 53).

Per això, el Tribunal entra a analitzar el fons de l'assumpte en relació als preceptes 3 i 7. I, en aquest sentit, recorda que, segons reiterada jurisprudència, l'existència d'un incompliment ha d'apreciar-se en funció de la situació de l'Estat membre tal com es presentava al final del termini fixat en el dictamen motivat, i els canvis ocorreguts posteriorment no poden ser tinguts en compte pel Tribunal de Justícia (vegeu, en particular, la sentència de 28 de febrer de 2013, Comissió/Hongria, C-473/10, apartat 96 i jurisprudència que allí se cita). En el present assumpte, al Tribunal li n'hi ha prou amb fer constar que, tal com es dedueix del procediment administratiu previ i de la demanda, el propi Regne d'Espanya reconeix, en substància, que, pel que fa als edificis existents, els únics als quals es refereix la imputació formulada per la Comissió, la transposició completa en Dret espanyol dels articles 3 i 7 de la Directiva 2002/91 no estarà acabada fins a l'aprovació d'un projecte de Reial decret. Ara bé, com a tal circumstància no s'havia produït encara en finalitzar el termini fixat en el dictamen motivat, és a dir, el 25 de gener de 2011, EL TRIBUNAL ACABA CONCLOENT QUE IMPUTACIÓ DE FALTA DE TRANSPOSICIÓ DELS ARTICLES 3 I 7 DE LA DIRECTIVA 2002/91 ÉS FUNDADA.

2.- SOBRE LA IMPUTACIÓ DE FALTA DE TRANSPOSICIÓ DE L'ARTICLE 8 DE LA DIRECTIVA 2002/91, el Tribunal entra analitzar les al·legacions realitzades entorn a:

FMC | feb-14 15

(a) l'admissibilitat del recurs.

(b) i les qüestions de fons.

(a) l'admissibilitat del recurs. Sobre l'admissibilitat, el TJUE recull les al·legacions abocades per les parts en els seus respectius escrits i, a la vista de la mateixes, exposa les seves pròpies conclusions.

De forma succinta, les al·legacions de les parts són les següents:

- El Regne d'Espanya sosté, amb caràcter principal, que el recurs no és admissible en aquest punt, ja que emmalalteix d'incoherència i infringeix l'article 38 del Reglament de Procediment, tenint en compte que, durant el procediment administratiu previ, la Comissió es va limitar a retreure-li l'incompliment de les obligacions derivades de l'article 8, lletra a), de la Directiva 2002/91, mentre que aquest article 8 estableix, en la seva lletra b), una altra via per aconseguir l'objectiu fixat per ell. Segons el parer del Regne d'Espanya, per imputar-li un incompliment de les obligacions que li imposava aquest article 8, la Comissió hauria d'haver-se assegurat que ell no havia dut a terme la transposició de la Directiva 2002/91 ni mitjançant la primera opció ni mitjançant la segona.

Amb caràcter subsidiari, el Regne d'Espanya al·lega la inadmissibilitat del recurs pel que fa a l'article 8, lletra b), de la Directiva 2002/91, ja que aquesta disposició no s'esmentava en el dictamen motivat.

- Pel que fa al motiu d'inadmissibilitat principal, la Comissió no discuteix que els Estats membres tenen la possibilitat de traslladar una o una altra de les opcions contemplades en l'article 8 de la Directiva 2002/91, però posa en relleu que, quan ella va enviar l'escrit de requeriment complementari, el Regne d'Espanya havia comunicat ja certes mesures nacionals que constituïen una transposició parcial de l'article 8, lletra a), d'aquesta Directiva.

En aquest context, segons el parer de la Comissió, el Regne d'Espanya va entendre perfectament l'abast de l'incompliment que se li imputava, i no va constituir cap error de plantejament retreure a aquest Estat membre el caràcter incomplet de la transposició de l'opció recollida en l'article 8, lletra a), de la Directiva 2002/91 sense esmentar que dit Estat membre no havia comunicat cap mesura relativa a l'opció recollida en la lletra b) d'aquest article 8.

I, pel que fa al motiu subsidiari d'inadmissibilitat, la Comissió estima que les al·legacions que figuren en la demanda a propòsit de l'article 8, lletra b), de la Directiva 2002/91 no modifiquen l'objecte de l'incompliment, tal com va quedar delimitat en la fase administrativa prèvia.

En atenció a aquests raonaments de les parts sobre la inadmissió del recurs, el Tribunal de Justícia aprecia respecte a l'al·legació principal del Regne d'Espanya en el present assumpte,

- Primer, que el fet que la Comissió arribés a la conclusió, en el dictamen motivat, que s'havia produït un incompliment, no de la totalitat de les disposicions de l'article 8 de la Directiva 2002/91, sinó únicament de l'article 8, lletra a), d'aquesta Directiva, no constitueix una incoherència o un error de plantejament. En efecte, va anar el fet que el Regne d'Espanya hagués comunicat ja unes mesures de transposició d'aquest article 8, lletra a), que la Comissió va estimar, no obstant això, insuficients, la qual cosa va portar a aquesta última a concloure que la transposició de l'opció recollida en aquesta última disposició era incompleta.

- Segon, que es dedueix a més de les actuacions que el Regne d'Espanya va poder comprendre l'abast de l'incompliment que se li imputava i exercir plenament el seu dret de defensa en el procediment administratiu previ. Tal com es constata en la resposta de 22 de juliol de 2010 a l'escrit de requeriment complementari. En ella el Regne d'Espanya es va limitar a respondre que tres Comunitats Autònomes havien publicat ja les ordres que establien les disposicions de desenvolupament del Reial decret 1027/2007 sobre la base de les seves respectives competències i que la resta de les ordres estaven en fase de tramitació administrativa. El Regne d'Espanya no impugnava, doncs, l'apreciació de la Comissió sobre la seva intenció de limitar-se, en traslladar l'article 8 de la Directiva 2002/91, a la lletra a) d'aquest article.

En atenció a aquestes consideracions, el TJUE dedueix que, de les consideracions exposades, la Comissió no va infringir l'article 38 del Reglament de Procediment, en la seva versió vigent en la

FMC | feb-14 16

data d'interposició del present recurs, en retreure al Regne d'Espanya el caràcter incomplet de la transposició de l'opció recollida en l'article 8, lletra a), de la Directiva 2002/91 sense esmentar, d'altra banda, el fet que dit Estat membre no havia comunicat cap mesura relativa a l'opció recollida en l'article 8, lletra b).

En conseqüència, el TJUE procedeix a desestimar el motiu d'inadmissibilitat invocat amb caràcter principal.

També procedeix a desestimar el motiu d'inadmissibilitat, invocat amb caràcter subsidiari, en el qual s'al·lega la inadmissibilitat de la present imputació pel que fa a l'article 8, lletra b), de la Directiva 2002/91. En aquest sentit, el TJUE recorda la seva pròpia reiterada jurisprudència, segons la qual l'ESCRIT DE REQUERIMENT dirigit per la Comissió a l'Estat membre afectat i posteriorment el DICTAMEN MOTIVAT emès per aquesta DELIMITEN L'OBJECTE DEL LITIGI, QUE, EN CONSEQÜÈNCIA, NO POT JA SER AMPLIAT. Per tant, EL DICTAMEN MOTIVAT DE LA COMISSIÓ I EL RECURS HAN DE BASAR-SE EN IMPUTACIONS IDÈNTIQUES (vegin-se, en particular, les sentències de 29 de setembre de 1998, Comissió/Alemanya, C-191/95, Rec. p. I-5449, apartat 55, i d'11 de juliol de 2002, Comissió/Espanya, C-139/00, Rec. p. I-6407, apartat 18). El Regne d'Espanya nega que, en el present cas s'hagi produït la referida identitat ja que en l'escrit de requeriment es feia referència exclusiva a l'apartat a) de l'article 8, mentre en el dictamen es fa referència a l'article 8 en la seva integritat.

En aquest punt, el Tribunal precisa o matisa que aquest requisit d'identitat no pot arribar al punt d'exigir en tots els suposats una coincidència perfecta entre les imputacions de l'escrit de requeriment, la part dispositiva del dictamen motivat i les pretensions de la demanda quan l'objecte del litigi, tal com es va definir en el dictamen motivat, no ha estat ampliat ni modificat (vegin-se, en particular, les sentències abans citades, Comissió/Alemanya, apartat 56, i Comissió/Espanya, apartat 19).

En atenció a aquesta precisió, el TJUE estima que, en el present assumpte, resulta obligat fer constar que l'incompliment al que es referia la Comissió concernia a la totalitat de l'article 8 de la Directiva 2002/91. Així, encara que la Comissió només respon explícitament als arguments relatius a la transposició de l'article 8, lletra a), d'aquesta Directiva, és evident que el dictamen motivat es basa igualment en la constatació implícita d'una falta de transposició de l'article 8, lletra b), d'aquesta Directiva.

En conseqüència, el Tribunal estima que les imputacions de la Comissió relatives a l'article 8, lletra b), de la Directiva 2002/91 no van ampliar l'objecte del litigi. Així les coses, procedeix declarar l'admissibilitat de la imputació relativa a la falta de transposició de l'article 8 de la Directiva 2002/91.

(b) sobre les qüestions de fons, el Tribunal repassa les al·legacions les parts per després extreure les seves conclusions.

- les al·legacions de la Comissió són les següents:

En primer lloc, la Comissió considera, que el Reial decret 1027/2007 només constitueix una transposició parcial de l'article 8, lletra a), de la Directiva 2002/91, doncs fixa directament les mesures per a una inspecció periòdica de les calderes únicament pel que fa a les calderes posades en servei després de la seva entrada en vigor, i deixa en mans de les Comunitats Autònomes la decisió sobre el calendari d'inspeccions de les calderes d'instal·lacions ja existents.En segon lloc, pel que fa a l'argumentació del Regne d'Espanya segons la qual aquest va optar per una transposició de l'article 8 de la Directiva 2002/91 que consistia a aplicar conjuntament les dues opcions recollides en aquesta disposició, la Comissió al·lega, en primer terme, que aquestes dues opcions són solucions alternatives. En segon terme, considera que el Regne d'Espanya no havia pretès haver optat per aquesta modalitat de transposició conjunta de l'article 8 de la Directiva 2002/91 en el seu Dret intern i que, a més, del paràgraf vuitè de l'exposició de motius del Reial decret 1027/2007 es dedueix que aquest últim tenia per objecte la transposició de l'opció recollida en la lletra a) d'aquest article 8. Recorda així que, en la seva resposta de 22 de juliol de 2010 a l'escrit de requeriment complementari, el Regne d'Espanya es referia únicament a ordres autonòmiques, algunes en tramitació, relatives a la inspecció de

FMC | feb-14 17

calderes, i això a pesar que ja existien en aquesta data les disposicions que havien de traslladar en Dret espanyol la lletra b) d'aquest mateix article 8.

I, Finalment, pel que fa a les suposades mesures de transposició de l'article 8, lletra b), de la Directiva 2002/91, la Comissió assenyala que el Regne d'Espanya no invoca ja el «Pla d'acció» al que es referia en la seva resposta al dictamen motivat i que aquest pla no li ha estat notificat. La Comissió indica igualment que l'obligació d'assessorament energètic que figura en la Instrucció Tècnica 3.4.4 del Reial decret 1027/2007 és una obligació de caràcter molt general, que no pot ser considerada una transposició de l'article 8, lletra b), de la Directiva 2002/91.

- les al·legacions del Regne d'Espanya són les següents:

En primer lloc, que la transposició de l'article 8 d'aquesta Directiva es va realitzar mitjançant el Reial decret 1027/2007. Referent a això al·lega que la Directiva 2002/91 únicament imposa «l'obligació de prendre mesures per establir la inspecció periòdica», però no l'obligació de notificar els calendaris establerts a aquest efecte. En aquest sentit, el Tribunal destaca que, segons el Regne d'Espanya, el Reial decret 1027/2007 no només estableix l'obligació específica d'efectuar inspeccions periòdiques, sinó que a més determina la periodicitat en funció de la potència de les calderes i del tipus de combustible utilitzat, delegant en les Comunitats Autònomes únicament la competència per determinar concretament la primera inspecció dels aparells existents.

En segon lloc, el Regne d'Espanya sosté haver complert l'obligació establerta en l'article 8 de la Directiva 2002/91 lloc que el Reial decret 1027/2007 imposa l'obligació d'efectuar inspeccions periòdiques i estableix una sèrie de mesures destinades a reduir el consum d'energia i limitar les emissions de diòxid de carboni. Referent a això esmenta la Instrucció Tècnica 3, que estableix l'obligació d'efectuar un manteniment anual i d'assessorar als propietaris de les instal·lacions sobre eventuals millores d'aquestes.

Finalment, el Regne d'Espanya al·ludeix a la propera aprovació d'un projecte de Reial decret pel qual es modifiquen determinats articles i instruccions tècniques del Reglament d'instal·lacions tèrmiques als edificis aprovat pel Reial decret 1027/2007, i en el qual la periodicitat de les inspeccions dels sistemes de calefacció i d'aigua calenta no la decideixen les Comunitats Autònomes, sinó que s'estableix per a tot el territori nacional.

En atenció a aquestes al·legacions de les parts sobre la qüestió de fons, Tribunal de Justícia aprecia el següent:

- Primer, amb caràcter preliminar, recorda que és pacífic que l'article 8 de la Directiva 2002/91 es refereix tant als edificis de nova construcció com als edificis existents, i que la Comissió només retreu al Regne d'Espanya que no hagi adoptat les mesures necessàries pel que fa als edificis existents, o en tot cas que no les hi hagi notificat.

- Segon, respecte a l'afirmació del Regne d'Espanya segons la qual la transposició de l'article 8 de la Directiva 2002/91 es va realitzar mitjançant el Reial decret 1027/2007, el Tribunal es limita a indicar que aquest Reial decret fixa directament les mesures per a una inspecció periòdica de les calderes únicament pel que fa a les calderes posades en servei després de la seva entrada en vigor, i deixa en mans de les Comunitats Autònomes la decisió sobre el calendari d'inspeccions de les calderes d'instal·lacions ja existents. En aquest sentit, el Tribunal destaca que, en la seva resposta a l'escrit de requeriment complementari, el Regne d'Espanya havia al·legat referent a això que tres Comunitats Autònomes havien publicat ja les ordres que establien les disposicions de desenvolupament del Reial decret 1027/2007 als seus respectius territoris, i que la resta de les ordres estaven en fase de tramitació administrativa. I, contraposant-ho al que sosté en el seu escrit de contestació el Regne d'Espanya, el Tribunal porta a col·lació el text de la Instrucció Tècnica 4.3.1 del Reial decret 1027/2007, on clarament es dedueix que incumbeix a les Comunitats Autònomes establir, no només la data de la primera inspecció, sinó també la periodicitat de les inspeccions, en funció de la potència, del tipus de combustible i de l'antiguitat de la caldera.

- Tercer, respecte a l'al·legació que no existeix obligació de comunicar a la Comissió el calendari i els detalls de la seva aplicació, el Tribunal considera que tampoc procedeix estimar-la. En suport de la seva postura, remitent a la Directiva 2002/91, on s'estableix l'exigència d'una inspecció periòdica per a totes les calderes. El tribunal adverteix que aquesta exigència ha d'interpretar-se

FMC | feb-14 18

en el sentit que, fins i tot pel que fa a les calderes per les quals la pròpia Directiva no fixa una periodicitat mínima, els Estats membres deuen també establir una periodicitat precisa i comunicar a la Comissió les mesures adoptades, a fi de que aquesta última pugui comprovar si tals mesures permeten aconseguir els objectius fixats per la Directiva.

- Quart, pel que fa a l'al·legació del Regne d'Espanya segons la qual la transposició completa de l'article 8 de la Directiva 2002/91 és el resultat de posar en relació el Reial decret 1027/2007 i una sèrie de mesures contingudes en la Instrucció Tècnica 3.4.4 d'aquest Reial decret, destinades a reduir el consum d'energia, el TJUE estima que procedeix fer constar que les dues opcions recollides, respectivament, en les lletres a) i b) d'aquest article 8 són opcions alternatives, de manera que els Estats membres han de traslladar íntegrament una d'elles i no poden limitar-se a traslladar parcialment ambdues opcions. Així doncs, adoptar certes mesures basades en la lletra a) i certes mesures basades en la lletra b) no pot constituir una transposició completa de la Directiva 2002/91.

- Cinquè, respecte a l'obligació d'assessorament energètic que figura en la Instrucció Tècnica 3.4 del Reial decret 1027/2007, estima el TJUE que es tracta d'una obligació de caràcter molt general, que no pot considerar-se una transposició de l'article 8, lletra b), de la Directiva 2002/91, atès que no conté cap referència específica a l'obligació d'aconsellar sobre la substitució de la caldera o altres solucions alternatives. De la mateixa manera, a pesar que l'opció recollida en aquest article 8, lletra b), està sotmesa al requisit que l'efecte global d'aquesta solució sigui aproximadament equivalent al que es derivi del que es disposa en la lletra a) d'aquest mateix article 8, l'assessorament establert en la Instrucció Tècnica 3.4.4 del Reial decret 1027/2007 incumbeix a les empreses de mantenimient, mentre que l'esmentada lletra a), posada en relació amb l'article 10 de la Directiva 2002/91, exigeix una inspecció periòdica realitzada per tècnics independents.

- Finalment, el TJUE procedeix a assenyalar que, en el seu escrit de dúplica, el Regne d'Espanya reconeix, en substància, la insuficiència de les mesures adoptades fins a aquest moment i es limitava a al·legar que continua tramitant-se el procediment d'aprovació d'un projecte de Reial decret pel qual es modifica el Reial decret 1027/2007 i que estableix ell mateix, directament per a tot el territori nacional, la periodicitat de les inspeccions de les instal·lacions existents.

En atenció a totes aquestes apreciacions i raonaments, el TJUE conclou que la imputació relativa a la falta de transposició de l'article 8 de la Directiva 2002/91 pel que fa als edificis existents és fundada. I, en conseqüència, el recurs és també fundat.

En consequència, TJUE declara que el Regne d'Espanya ha incomplit les obligacions que li incumbeixen en virtut dels articles 3, 7 i 8 de la Directiva 2002/91 al no haver adoptat, dins del termini fixat, totes les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per donar compliment a l'establert en aquests articles. I a més li condemna a pagar les costes.

http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2012:118:0015:0016:ES:PDF

Conclusions de l'Advocat General en l'assumpte C-487/12, Vueling Airlines SA / Institut Galego de Consum de la Xunta de Galícia.

La normativa espanyola prohibeix a les companyies de transport aeri el cobrament per la facturació dels equipatges dels passatgers en concepte de suplement opcional del preu (Article 97 de la Llei 48/1960, de 21 de juliol, sobre Navegació Aèria, tal com és interpretat per l'òrgan jurisdiccional remitent a la Instància Europea).

A l'agost de 2010, la companyia aèria Vueling va aplicar un recàrrec de 40 euros al preu basi dels bitllets d'avió adquirits per la Sra. Arias Villegas (241,48euros) per la facturació en línia de dues maletes.

Ella va interposar llavors una denúncia contra Vueling, doncs considerava que el contracte de transport aeri celebrat amb aquesta companyia estava viciat per una clàusula abusiva. Posteriorment, l'Institut de Consum de la Comunitat Autònoma de Galícia va imposar a Vueling una sanció administrativa de 3.000 euros.

En aquestes circumstàncies, el Jutjat del Contenciós-Administratiu nº 1 d'Orense, que coneix de l'assumpte, pregunta al Tribunal de Justícia si aquesta normativa espanyola és compatible amb el

FMC | feb-14 19

principi de llibertat de fixació de preus establert pel Dret de la Unió. (Article 22 del Reglamento nº 1008/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de setembre de 2008, sobre normes comunes per a l'explotació de serveis aeris en la Comunitat, DO L 293, p.3).

En definitiva, es tracta de saber si el Dret de la Unió pot qüestionar el model de negoci adoptat per determinades companyies aèries des de la liberalització del sector i, en particular, per les companyies denominades « low cost».

En les seves conclusions d'avui, l'Advocat General Yves Bot proposa al Tribunal de Justícia que respongui que el Dret de la Unió reconeix a les companyies aèries una llibertat de fixació de preus que abasta el conjunt dels serveis comercials lligats a l'execució del contracte de transport aeri, inclosos els serveis com la facturació de les maletes.

Per tant, quant a la fixació de preus pels equipatges facturats, les companyies aèries poden optar per incloure el cost d'aquest servei en el preu basi del bitllet d'avió o per oferir el servei amb un suplement opcional del preu.

L'Advocat General precisa que tal interpretació no és aplicable a l'equipatge de mà, ja que la companyia aèria ha de transportar-ho gratuïtament. D'una banda, a diferència d'un equipatge facturat, l'equipatge de mà és de l'exclusiva responsabilitat del passatger.

D'altra banda, no s'inclou entre els serveis comercials prestats per la companyia aèria, doncs no implica cost algun en relació amb la seva facturació, seguiment i emmagatzematge, contràriament al que succeeix amb un equipatge facturat. A més, el fet de poder portar amb si i sota la custòdia personal del viatger els objectes que es consideren més valuosos o indispensables està relacionat amb la dignitat de la pròpia persona.

Per tant, l'Advocat General estima que la normativa espanyola no és compatible amb el Dret de la Unió. Considera que aquesta normativa restableix una regulació estatal que el legislador de la Unió s'ha cuidat de suprimir en l'àmbit de la desregulació i liberalització del sector.

En efecte, excepte en el cas de les línies aèries sotmeses a una obligació de servei públic, i de les exaccions imposades pels poders públics o els gestors dels aeroports (és a dir, impostos, taxes d'aeroport i suplements o drets relacionats amb la seguretat o el combustible que, per la seva naturalesa, no poden dependre de la lliure apreciació dels agents econòmics, i que el legislador de la Unió contempla específica i separadament en el Reglament abans citat), els Estats membres ja no disposen de facultats de control respecte als nivells de preus fixats per les companyies aèries, a les condicions tarifàries aplicables i a la naturalesa dels serveis que poden incloure's en el preu base del bitllet d'avió.

D'altra banda, en opinió de l'advocat general, la normativa espanyola menyscaba l'objectiu del legislador de la Unió, que pretén garantir una aplicació més eficaç, coherent i homogènia de la legislació de la Unió sobre el mercat interior de l'aviació. En efecte, el Dret de la Unió té per objecte, d'una banda, evitar la distorsió de la competència resultant d'una aplicació diferent de les normes en l'àmbit nacional i, d'altra banda, que es permeti als consumidors comparar realment el preu dels serveis aeris. En la mesura en què el transport aeri és, per naturalesa, un mercat internacional en el qual operen companyies aèries de la mateixa grandària mitjançant instruments de reserva que actualment no tenen fronteres, és imprescindible que l'activitat d'aquestes companyies estigui efectivament regida per normes comunes per al conjunt dels Estats membres de la Unió. No obstant això, la normativa espanyola contravé aquests objectius de forma manifesta.

No obstant això, correspon a les autoritats nacionals competents verificar que, en cobrar per la facturació dels equipatges, les companyies aèries compleixen els seus deures pel que fa a la protecció dels drets del consumidor (Article 23 del Reglament abans citat).

Per tant, els transportistes aeris han de comunicar de manera clara, transparent i sense ambigüitats, des del començament del procés de reserva iniciat pel client, les modalitats de fixació de preus lligades a la facturació d'equipatges, permetent al client acceptar o rebutjar aquesta prestació mitjançant una opció explícita d'acceptació (Vegeu, referent a això, la sentència del Tribunal de Justícia de 19 de juliol de 2012, ebookers.com Deutschland GMBH (C-112/11), CP 105/12).

FMC | feb-14 20

En atenció a tot l'exposat per l'Advocat general, en el present assumpte correspondrà a l'òrgan jurisdiccional nacional comprovar si Vueling ha respectat aquestes exigències respecte a la Sra. Arias Villegas.

http://curia.europa.eu/jcms/upload/docs/application/pdf/2014-01/cp140011es.pdf

Conclusions de l'Advocat General en l'assumpte C-184/11. Comissió/ Espanya. Recurs per incompliment contra l’Estat Espanyol per no devolució d’ajudes incompatibles al dret comunitari.

Entre 1994 i 1997, cadascuna de les tres províncies del País Basc (Àlaba, Biscaia i Guipúscoa) va establir mesures fiscals de dos tipus que van estar en vigor fins a 1999 o 2000. D'una banda, un crèdit fiscal per a les empreses del 45% de les inversions. D'altra banda, una reducció decreixent de la base imposable durant quatre exercicis fiscals en favor d'empreses de recent creació. Cap d'aquestes mesures va ser notificada a la Comissió.

En 2001, la Comissió va adoptar sis Decisions per les quals declarava que aquestes mesures constituïen una ajuda d'Estat incompatible amb el mercat comú i instava a Espanya a recuperar aquesta ajuda. Aquestes Decisions van ser: Decisió 2002/820/CE, d'11 de juliol de 2001 (DO 2002, L296, p.1); la Decisió 2002/892/CE, d'11 de juliol de 2001(DO 2002, L314, p.1); la Decisió 2003/27/CE, d'11 de juliol de 2001 (DO 2003, L 17, p.1); Decisió 2002/806/CE, d'11 de juliol de 2001 (DO 2002, L279, p.35); Decisió 2002/894/CE, d'11 de juliol de [2001] (DO 2002, L314, p.26), i Decisió 2002/540/CE, d'11 de juliol de 2001 (DO 2002, L174, p.31)

Les autoritats de les províncies basques van interposar sis recursos davant el Tribunal de Primera Instància sol·licitant l'anul·lació d'aquestes Decisions. Els recursos no tenien efecte suspensiu pel que fa a l'obligació de recuperar l'ajuda. El 9 de setembre de 2009, tals recursos d'anul·lació van ser desestimats (assumptes acumulats T-227/01 a T-229/01, T-265/01, T- 266/01 i T- 270/01; assumptes acumulats T-230/01 a T -232/01 i T-267/01 a T- 269/01; vegeu també el CP nº 73/09). Els recursos de cassació interposats per les autoritats de les províncies basques van ser desestimats el 28 de juliol de 2011(assumptes acumulats C- 471/09 P a C- 473/09 P; assumptes acumulats C- 474/09 P a C- 476/09 P; vegeu també el CP nº 78/11)

Al novembre de 2003, en estimar que Espanya no havia adoptat les mesures necessàries per complir tals Decisions, la Comissió va interposar sis recursos per incompliment davant el Tribunal de Justícia.

Mitjançant la sentència de 14 de desembre de 2006, Sentencia Comissió/Espanya (assumptes acumulats C- 485/03 a C- 490/03), el Tribunal de Justícia va declarar que Espanya no havia adoptat les mesures necessàries per recuperar les Ajudes i va ordenar la seva recuperació.

A l'abril de 2011, considerant que Espanya no havia recuperat encara les ajudes, la Comissió va sol·licitar al Tribunal de Justícia que declarés que Espanya no havia executat la sentència de 2006 i que imposés a dita Estada membre una multa de 64.543.000 euros.

En les conclusions presentades avui, l'Advocat General Eleanor Sharpston assenyala que Espanya reconeix que una gran part de la recuperació va tenir lloc després d'interposar-se el present recurs.

El 30 d'octubre de 2013, la Comissió va informar al Tribunal de Justícia que ja s'havien recuperat totalment les ajudes juntament amb els interessos, efectuant-se l'últim pagament el 15 d'octubre de 2013.

No obstant això, Espanya i la Comissió mantenen postures enfrontades pel que fa al càlcul i a l'import total de les ajudes que procedia recuperar. Espanya subratlla que les ajudes controvertides van ser recuperades finalment amb el propòsit de limitar qualsevol multa que pogués imposar el Tribunal de Justícia, però sense admetre que fos preceptiu recuperar-les.

Atès que ni les Decisions de 2001 ni la sentència de 2006 identificaven l'ajuda incompatible – amb independència que actualment s'hagi recuperat la totalitat de l'ajuda–, el Tribunal de Justícia ha de determinar què part de la mateixa estava Espanya obligada a recuperar.

FMC | feb-14 21

No obstant això, l'Advocat General assenyala que la documentació aportada per ambdues parts ha estat copiosa i no calculada de la millor forma per assistir al Tribunal de Justícia referent a això.

La Sra. Sharpston considera que la necessitat de recuperar les ajudes controvertides ha d'apreciar-se d'acord amb les Directrius sobre ajudes regionals de 1998. Al seu judici, el «requisit de l'efecte incentivador» previst en aquestes Directrius permet que no es recuperi només l'ajuda pel que fa a la qual es demostri que la seva sol·licitud es va presentar abans d'iniciar-se l'execució del projecte d'inversió.

L'Advocat General examina a continuació l'aplicabilitat de la norma de minimis [Article 2 del Reglament (CE) n º69/2001 de la Comissió, de 12 de gener de 2001, relatiu a l'aplicació dels articles 87 i 88 del Tractat CE a les ajudes de minimis (DO L 10, p.30), substituït posteriorment], segons la qual les mesures d'ajuda no havien de notificar-se a la Comissió si, en particular, l'ajuda total concedida a qualsevol empresa no excedia de 100.000 euros bruts (o ESB), equivalent en subvenció bruta, en un període de tres anys.

En procedir a la recuperació de les ajudes en forma de reducció de la base imposable en favor d'empreses de recent creació, les autoritats espanyoles van deduir inicialment 100.000 euros per període de tres anys de la quantitat que havia de recuperar-se de cada beneficiari.

L'Advocat General considera que les autoritats espanyoles no estaven facultades per actuar d'aquesta manera. En alguns casos, Espanya va reduir inicialment la quantitat que pretenia recuperar mitjançant l'aplicació amb caràcter retroactiu de determinades deduccions fiscals establertes per la normativa tributària.

La Comissió estima que Espanya ha de recuperar també aquests diners. Referent a això, l'Advocat General assenyala que no s'ha afirmat que tals deduccions formessin part de qualsevol dels règims consistents en un crèdit fiscal considerats ajudes d'Estigueu o il·legals. No s'esmentaven en les Decisions de 2001 ni en la sentència de 2006, i la suposada infracció en el present assumpte és no haver executat aquesta sentència. En conseqüència, dilucidar si les deduccions van ser correctament concedides d'acord amb la normativa nacional és una qüestió que està exclosa de l'àmbit del present procediment.

A la llum d'aquestes conclusions, l'Advocat General estima que havia de recuperar-se, en nombres rodons, la quantitat principal total de 322 milions d'euros en la data en què es va dictar la sentència de 2006, aproximadament un 10% menys dels 358 milions d'euros indicats per la Comissió.

La Sra. Sharpston proposa així mateix que el Tribunal de Justícia consideri que l'import dels interessos reportats sigui també un 10% menys de les xifres donades per la Comissió. Aproximadament un 14% del total s'havia recuperat en el moment en què es va interposar el present recurs. El restant 86% es va recuperar després d'iniciar-se aquest procediment, entre setembre de 2011 i octubre de 2013.

En el que concerneix a la sanció econòmica per aquest incompliment, l'Advocat General Sharpston considera que la imposició del pagament d'una suma a tant alçat és adequada com a mesura dissuasòria. Tant la quantia de les ajudes il·legal és que es tracta com la demora en la seva recuperació són considerables, i sembla que les autoritats espanyoles han dedicat una gran quantitat de temps i d'energia a intentar minorar les quantitats que havien de recuperar-se, sovint aportant detalls excessius que comportaven més dilacions.

A l'hora determinar la quantia de la sanció, l'Advocat General examina les directrius de la Comissió i les sentències anteriors del Tribunal de Justícia en casos anàlegs, sense trobar cap enfocament comú entre les unes i les altres.

En atenció a totes aquestes consideracions, l'Advocat General proposa al Tribunal de Justícia que imposi a Espanya el pagament d'una suma a tant alçat de 50 milions d'euros. La Sra. Sharpston no entrelluca cap raó convincent per augmentar o reduir aquesta quantitat. Es tracta d'una suma considerable – major que qualsevol altra suma a tant alçat imposada.

http://curia.europa.eu/juris/celex.jsf?celex=62011CC0184&lang1=es&type=NOT&ancre=

FMC | feb-14 22

II.2.- Tribunal Constitucional

STC de 27-01-2014, en el recurs d'empara núm. 6112-2012. Atorga empara sobre la base del dret a la tutela judicial efectiva per falta de motivació (Art. 24.1 CE) i en el seu vessant d'impediment d'accés a la jurisdicció. Anul·la la decisió de l'Audiència Nacional que va obligar als afectats pel tancament de l'espai aeri en 2010 a presentar recursos individuals contra les resolucions d'AENA.

El present recurs d'empara va dirigit contra l'Acte de 17 de setembre de 2012 del Jutjat Central del Contenciós-Administratiu núm. 1, dictat en el procediment abreujat núm. 81-2012, pel qual es desestima el recurs de reposició formalitzat contra providència de 19 de juny de 2012, que va disposar que havien d'articular-se per separat els recursos contenciós-administratius formulats de manera acumulada per més de quinze mil litigants contra les resolucions denegatòries de responsabilitat patrimonial de l'Administració dictades en diversos expedients: en els ATC/ EXP/2011/058000, ATC/ EXP/2010/060500, ATC/ EXP/2011/060690 i ATC/ EXP/2011/060742, encara que també en uns altres que van resoldre reclamacions individuals, totes elles referides al tancament de l'espai aeri civil espanyol els dies 3 i 4 de desembre de 2010, com a conseqüència de l'actuació del personal dels Centres de control.

Els fets que van donar lloc al present recurs d'empara són succintament els següents:

PRIMER FET, els demandants d'empara van presentar reclamacions de responsabilitat patrimonial enfront de l'entitat pública empresarial AEROPORTS ESPANYOLS I NAVEGACIÓ AÈRIA (AENA) i el Ministeri de Foment, de conformitat amb els arts. 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú ( LRJPAC). Les seves peticions van ser tramitades per l'Administració en diversos expedients que englobaven a milers d'afectats, en concret en els ATC/ EXP/2011/058000, ATC/ EXP/2010/060500, Desestimats. Resolució de 5 de desembre de 2011, i ATC/ EXP/2011/060690 i ATC/ EXP/2011/060742, que van culminar en sengles Resolucions de 14 de desembre de 2011, també desestimatòries, totes elles del Director de la Secretaria General Tècnica d'AENA i referides en global- sumats altres expedients de reclamacions individuals que s'acumularien després en el recurs contenciós-administratiu successiu- a més de quinze mil persones

Les referides denegacions van enunciar uns mateixos fonaments jurídics. Raonaven que es va produir una situació de força major aliena a l'àmbit de decisió d'AENA i que, per tant, els danys denunciats responien a causes alienes a l'àmbit competencial i decisori d'AENA o del Ministeri de Foment.

SEGON FET, els ara demandants d'empara, interessats en tots els expedients dels quals s'ha fet esment,

• van interposar contra el conjunt de resolucions desestimatòries d'AENA un únic recurs contenciós-administratiu. S'interessava, en conseqüència, una tramitació acumulada, citant a tal fi el que es disposa en l'art. 72 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil ( LEC), atès que s'actuava–deien- contra una mateixa decisió d'AENA (desestimació de la responsabilitat patrimonial sol·licitada) i que els fets i la causa de demanar eren idèntics en totes les reclamacions.

• i van instar la tramitació del recurs per la llera del procediment ordinari, tenint en compte que, segons adduïen, la quantia havia de ser indeterminada, donada la impossibilitat de fixar una quantitat exacta o concreta en aquest moment processal, en el qual encara s'estaven produint variacions en les summes indemnizatorias i fins i tot l'abonament de part de les despeses causades pels agents i subjectes obligats, la qual cosa aconsellava deixar la concreció de la quantia del rescabalament a una fase posterior, en execució de Sentència, a tenor del que es disposa en l'art. 71 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa ( LJCA)

TERCER FET, el Jutjat Central núm. 1 del contenciós-administratiu va incoar procediment abreujat núm. 81-2012, dictant el dia 19 de juny de 2012 providència del següent tenor:

FMC | feb-14 23

“Atès que no se sol·licita idèntica quantitat d'indemnització per tots i cadascun dels recurrents, com tampoc s'especifica ni acredita si la situació de tots ells és la mateixa pel que, a priori sembla no donar-se els requisits de l'art. 34 de la LJCA, faci's saber a la part recurrent que haurà d'interposar per separat els recursos en el termini de trenta dies i, si no el efectuare, es tindrà per caducat aquell recurs respecte del com no s'hagués donat compliment a l'ordenat, mantenint-se en aquest Jutjat la reclamació de la qual figura en primer lloc.

QUART FET, enfront de la citada providència els demandants d'empara van interposar recurs de reposició, que van fundar en diversos arguments

- primer argument, que la providència recorreguda infringia l'art. 34 LJCA i concordants, amb vulneració del dret a la tutela judicial efectiva (art.24 CE), vinculat als principis d'economia processal i pro actione, atès que els afectats pel tancament de l'espai aeri decidit per AENA el 3 de desembre de 2010 són quinze mil personasfísicas, les reclamacions del qual, idèntiques en el seu contingut i derivades del mateix acte o actuació (tancament de l'espai aeri), han estat resoltes en via administrativa per AENA amb resolucions desestimatòries també idèntiques, que no atenen a cada reclamant de forma individual sinó a cada expedient administratiu iniciat. De manera tal que, al marge de la quantia indemnizatoria i de les circumstàncies personals determinants de la reclamació, els fets que van causar els danys a indemnitzar van ser els mateixos, com va ser coincident i homogènia la resolució dictada davant les seves peticions.

- segon argument, que la providència descriu -però no explica-dos motius per no accedir a l'acumulació interessada:

• d'una part, que “no se sol·licita idèntica quantitat d'indemnització per tots i cadascun dels recurrents", la qual cosa no és raó vàlida per negar l'acumulació, a més de no ser exacte, ja que els recurrents van sol·licitar una mateixa quantitat de 10.000 per dany moral.

• d'un altre costat, que "no s'especifica ni acredita que la situació de tots els afectats és la mateixa”, argument que no es comprèn perquè la situació de tots els recurrents és idèntica, excepte les circumstàncies de cadascun en relació amb la quantia de la indemnització que hagi de percebre, la qual cosa haurà de fixar-se en execució de sentència.

- tercer argument, que el nucli essencial del recurs consisteix que el Jutjat decideixi si AENA ha incorregut o no en responsabilitat patrimonial enfront dels passatgers a conseqüència de la decisió que va adoptar, que va impedir la lliure circulació dels mateixos; fet que justifica l'acumulació d'accions sol·licitada.

- quart argument, que l'acumulació subjectiva d'accions, també cridada acumulació inicial, és una actuació d'accés al procés que, cas de ser denegada, exigeix dels òrgans jurisdiccionals una motivació reforçada, perquè en cas contrari lesionaran el dret a la tutela judicial efectiva en el seu vessant d'accés a la jurisdicció que consagra l'art. 24. 1 CE i que subratlla el Tribunal Constitucional.

- cinquè argument, que manca d'aquesta fonamentació la providència recorreguda, que pot considerar-se per això arbitrària, atès que no explica, ni tan sols mínimament sospesa, les raons legals per les quals impedeix l'acumulació, molt menys quan aquesta motivació havia d'haver estat àmplia i suficientment ponderada en la seva proporcionalitat i ajustada al principi pro accioni.

- sisè argument, que la decisió provoca una càrrega o impossibilitat d'actuació per part dels recurrents en el desenvolupament del procés, en abocar a preparar quinze mil recursos, a tramitar-los separadament i, si escau, a celebrar quinze mil vistes (art. 62 LJCA) pels mateixos fets, mateixa causa de demanar i acte recorregut.

- setè argument, que els arguments que s'ofereixen en la resolució (que "no se sol·licita idèntica quantitat d'indemnització per tots i cadascun dels recurrents ’’ i "no s'especifica ni acredita que la situació de tots els afectats és la mateixa") no valoren la ràtio de la norma de l'acumulació (art. 34 LJCA i 72 i 73 LEC), ni ponderen els interessos en joc o la desproporció entre el que s'acorda, la finalitat que es persegueix i els efectes que produeix la decisió en els recurrents.

- vuitè argument, que gens importa per a l'acumulació d'accions que les quanties indemnizatories dels afectats siguin o no iguals ni que, per tant, la situació de dites perjudicades, pel que fa a les circumstàncies determinants d'una major o menor quantia indemnizatoria, siguin unes o unes

FMC | feb-14 24

altres, doncs el que posseeix rellevància és que les pretensions que facin valer en el recurs contenciós-administratiu mantinguin una certa connexió en relació amb l'acte o actuació que impugnen, com ocorre en aquesta ocasió.

- novè argument, que la providència impugnada comet una infracció del principi d'identitat en l'àmbit objectiu i subjectiu de la pretensió, ja que no atén a la identitat processal, que en el procés contenciós-administratiu, per la seva naturalesa revisora, ve donada des de la via administrativa, a l'ésser en ella on es configura l'objecte i l'àmbit subjectiu i argumental del posterior procés contenciós-administratiu; per tant, si en seu administrativa es va acceptar aquesta manera acumulada de concórrer a efectuar la reclamació, en la fase jurisdiccional el principi d'identitat obliga al fet que el juzgador respecti la mateixa configuració realitzada per l'Administració demandada.

CINQUÈ FET, per Acte de 17 de setembre de 2012 es va desestimar el recurs de reposició interposat contra la providència de 19 de juny de 2012. S'argumenta que les al·legacions efectuades

EN LA DEMANDA D'EMPARA es denuncia la lesió del dret dels recurrents a no sofrir indefensió per error o falta de motivació, o per incórrer en motivacions arbitràries, restrictives i desproporcionades (art. 24.1 CE). En concret es considera es va vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva en el seu vessant d'accés a la jurisdicció (art. 24.1 CE), en impedir la normal actuació processal dels demandants d'empara, creant serioses dificultats per accedir i actuar en el procés contenciós-administratiu, en lloc d'afavorir-ho. En opinió dels demandants en empara, es tracta de resolucions interlocutòries les lesions de les quals no poden solucionar-se al llarg del procés, sinó enfront de decisions judicials definitives per al dret d'accés a la jurisdicció. En conseqüència, els seus efectes impeditius sorgeixen immediatament i de manera irreversible.

Per aquest motiu, prossegueixen, si no s'anul·len tals pronunciaments, que ordenen presentar per separat els recursos, i es permet que continuï la seva tramitació en diferents Jutjats amb procediments separats en la majoria dels casos, les conseqüències seran irremeiables i donaran lloc a sentències eventualment contradictòries. Tot això succeeix encara que la denegació de l'acumulació manca de fonament en Dret - no s'expliquen les raons de la decisió i s'incompleix el previst en els arts. 34; 37.2 i 71.1 d) i concordants de la LJCA, i en la supletòria LEC (art.72 i concordants)-i, a més, incorrent-se en arbitrarietat i desproporció, sense ajustar-se el principi pro actione, en destruir les finalitats més essencials de l'institut jurídic al·ludit (l'economia processal i la necessitat d'evitar decisions contradictòries), entorpint en grau summe l'accés al procés i l'activitat de la part recurrent en el mateix i creant obstacles innecessaris contraris al favor jurisdiccions (art. 24.1 CE).

Amb base en l'exposat, se suplica al Tribunal que declari la vulneració de l'art. 24.1 CE, anul·li les resolucions dictades pel Jutjat Central del contenciós-administratiu núm. 1 en el procediment abreujat núm. 81-2012, incloses la decisió d'incoar procediment abreujat i totes les actuacions derivades, amb retroacció d'aquestes al moment anterior a dictar-se la providència de 19 de juny de 2012, amb la finalitat de que les accions es tramitin de forma acumulada. A més, la demanda d'empara sol·licita la suspensió de l'execució de les resolucions recorregudes.

Davant de totes aquestes consideracions abocades en la demanda, el TC acaba concedint l'empara sobre la base dels següents Fonaments Jurídics:

En primer lloc, el TC procedeix a enquadrar la qüestió plantejada en l'únic vessant de l'art. 24.1 CE que considera que pot haver quedat compromesa per les resolucions impugnades: el dret a obtenir una resolució judicial motivada i fundada en Dret, favorable o adversa, com a garantia enfront de l'arbitrarietat i irrazonabilitat dels poders públics. I descarta la possibilitat de considerar vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva en el seu vessant de dret a l'accés a la jurisdiccional.

A aquesta fi, procedeix, en primer lloc, a raonar per què una decisió de tancament d'un recurs contenciós-administratiu instat per una pluralitat de subjectes, que veuen decaure la seva aspiració d'acumulació d'accions contra un mateix demandat, però que reben instrucció de l'òrgan judicial amb vista a l'articulació autònoma de cada acció, incideix només en la referida vessant del dret a la motivació de les resolucions judicials, i no en la pròpia del dret d'accés a la jurisdicció del mateix art. 24.1 CE.

FMC | feb-14 25

En opinió del TC, l'element que determina la resposta, tal com va apuntar tant per l'Advocat de l'Estat com pel Ministeri Fiscal durant el procés, és que: la negativa judicial a l'acumulació d'accions no implica en aquesta tipologia de casos una trava definitiva o tancament irreversible en l'accés a la justícia, sinó només la denegació de l'exercici acumulat de les accions dels litigants, que poden ser no obstant això canalitzades en recursos presentats per separat, segons va disposar en aquesta ocasió la providència de 19 de juny de 2012.

Recordant l'apuntat en el cas d'acumulació processal en la STC 63/1999, de 26 d'abril, el propi TC descarta la lesió d'aquest vessant del dret a la tutela judicial efectiva quan sigui possible l'exercici de l'acció que correspongui. Expressant la idea en altres paraules, el TC estableix que si existeixen mecanismes processals alternatius per substanciar les pretensions formulades, més encara si són assenyalats pel propi òrgan judicial, com aquí esdevé, el dret d'accés a la jurisdicció podrà desplegar-se amb plena efectivitat.

En la seva opinió, això és justament el que ocorre en el present cas en el qual la part demandant en empara ha procedit, en compliment de les resolucions judicials de les quals discrepa, a articular diferents demandes en reclamació dels drets de diferents afectats pel tancament de l'espai aeri civil espanyol.

Una vegada enquadrada el conflicte en aquest únic vessant del dret a la tutela judicial efectiva, el següent pas en el raonament del TC en aquest primer Fonament Jurídic consisteix analitzar des del plànol de la motivació els raonaments en què es funda la decisió judicial; motivació que, recorda, ha de ser suficient- en el sentit d'expressiva ad casum de la ràtio decidendi- i ajustada a aquells límits de la seva fonamentació en Dret –això és, no arbitrarietat, manifesta irrazonabilidad o error palès en la interpretació de la causa legal aplicada.

El TC concreta quin és el cànon constitucional de la “motivació suficient”. En tot cas, adverteix que no es veu satisfet mitjançant la simple exposició d'una conclusió, fàctica o jurídica. Per contra, requereix un raonament o inferència: en aquell cas ( factum) la plasmació d'una valoració probatòria, i en aquest ( ius), la presentació de les corresponents premisses jurídiques (ràtio decidendi), pressuposats de la conclusió decisòria ( decisum).

En opinió del TC, aquests postulats són aplicables a les decisions sobre acumulació d'accions, ja que la seva apreciació o de negació no pot quedar dispensada d'uns pressupostos lògic-jurídics. No obstant això, constata que aquestes exigències no es van complir en aquesta ocasió a la llum de les dues raons de l'òrgan judicial d'instància per les quals considera inviable l'acumulació: que “no se sol·licita idèntica quantitat d'indemnització per tots i cadascun dels recurrents” i que “tampoc s'especifica ni acredita si la situació de tots ells és la mateixa”.

El TC es mostra contundent en el seu judici sobre l'incompliment d'aquestes exigències i cànon de motivació. El mer enunciat formal d'aquests dos motius, sense arguments que els concretin i sense raonament que els projecti al cas i a la institució jurídica a debat, condueix al TC a concloure que la negativa a l'acumulació no apareix raonada en contrast amb la ràtio de la norma. Tampoc considera justificada que la solució hermenèutica sigui conforme amb les finalitats que procura l'acumulació d'accions, i amb els seus pressupostos, a la vista de les circumstàncies del cas.

Segons el semblar del TC, aquest judici negatiu sobre la falta de motivació de les resolucions judicials impugnades en empara es posa de manifest en:

- primera constatació, que l'òrgan judicial no realitzés una exègesi de l'art. 34 LJCA i concordants, tampoc en l'Acte que va resoldre la reposició.

- segona constatació, que no prengués mínimament en consideració l'alt nombre de persones afectades, ni tan sols-com sembla prudent davant una situació infreqüent com la plantejada- les conseqüències que té la no la acumulación per a la seva defensa jurídica, amb milers de reclamacions canalitzades a través d'una mateixa representació.

-tercera constatació, que no atengués a la tramitació administrativa unificada de les pretensions i uniforme en les resolucions, ni a la connexió existent entre totes les reclamacions, idèntiques en el seu fonament i derivades del mateix acte o actuació administrativa (tancament de l'espai aeri).

FMC | feb-14 26

- quarta constatació, que no considerés que l'opció d'acumular o no acumular accions implica delimitar l'objecte del procés, la qual cosa no és irrellevant ni manca d'efectes principals per al dret fonamental a la tutela judicial efectiva des de diversos plànols, per exemple els de la rapidesa de la tramitació, l'efectivitat del dret de defensa i la reducció de costos.

- cinquena constatació, que oblidés que la falta d'identitat en el petitum indemnizatori no exclou necessàriament i, en tot cas, l'acumulació, sinó que, abans bé, la fa possible com a hipòtesi, ja que si hi hagués identitat en tots els elements configuradors de l'acció (subjecte, causa de demanar i petició) l'objecte processal seria únic, no existint acumulació de pretensions;

- sisena constatació, que esbiaixés que en aquesta ocasió la connexió en la causa petendi tenia una sòlida aparença, tenint en compte que els fets no són irreconciliables entre si, sinó connexos, el mateix que la seva qualificació jurídica; que unes pretensions no quedaven absorbides per les restants, fent ineficaç l'acumulació; que la resolució d'una d'elles no produïa excepció de cosa jutjada en les altres, o que no existia, en fi, mescla de causes o causes inconnexes. Al·ludeix certament el Jutjat al factor de la dispar quantia reclamada, que no se cita en la normativa sobre acumulació processal com a causa que pugui excloure-la, però, el TC adverteix que no raona tampoc per què aquesta diferència.

En atenció a totes aquestes consideracions, el TC conclou que els pronunciaments impugnats resulten insuficientment motivats, mancant una major explicitació de les corresponents premisses jurídiques (ràtio decidendi), de la vinculació entre les pretensions, vistes la semblança i homogeneïtat en els elements que les perfilen, en funció dels seus llaços objectius i causals, per més que no hi hagués identitat absoluta en el petitum a tenor dels diferents perjudicis causats a cada reclamant. En aquest mateix sentit, el TC també adverteix la falta d'argumentació ad casum sobre la incompatibilitat de les accions per raons processa els o materials - que tampoc raona el Jutjat Central ni per motius de competència de diferents òrgans judicials, ni pel seu inconexidad, ni en atenció a una falta d'homogeneïtat procedimental o per quedar canalitzades ex lege en judicis de diferent naturalesa o que obligatòriament haguessin de ventilar-se i decidir-se per separat-, els seus pronunciaments resulten insuficientment motivats.

Finalment, el TC entra a analitzar una última qüestió, tal com subratlla el Ministeri Fiscal durant el procés. Efectivament, de la pròpia documental aportada pels recurrents s'infereix que s'han dictat sentències que es pronuncien sobre el fons de la qüestió en procediments individuals, i que han d'evitar-se perjudicis addicionals als ja soferts, com són les conseqüències sobre els procediments ja resolts.

El TC recorda que, des d'una perspectiva general, el dret a la tutela judicial efectiva de l'art. 24.1 CE protegeix i garanteix l'eficàcia de la cosa jutjada material, tant en el seu aspecte negatiu o excloent de nous pronunciaments judicials amb idèntic objecte processal al ja resolt en Sentència ferma, com en el seu aspecte positiu o prejudicial, impedint que els Tribunals, en un procés seguit entre els mateixos subjectes, puguin desconèixer o contradir les situacions jurídiques declarades o reconegudes en una Sentència que hagi adquirit fermesa. Ara bé, el TC adverteix que la determinació de l'abast que calgui atribuir a la cosa jutjada constitueix una qüestió que correspon a l'estricta competència dels òrgans judicials, per la qual cosa les seves decisions en aquesta matèria només són revisables en seu constitucional si resulten incongruents, arbitràries o irrazonables (entre unes altres, STC 226/2002, de 9 de desembre, FJ 5). Aquest últim aspecte determinarà el tercer pronunciament del TC recollit en la seva Resolució final.

En la seva resolució final, el TC acorda atorgar l'empara sol·licitada els demandants i, en virtut d'això:

1º Reconèixer el seu dret a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE).

2º Restablir-los en el seu dret i, en conseqüència, declarar la nul·litat de l'Acte de 17 de setembre de 2012 i de la providència de 19 de juny de 2012 del Jutjat Central del Contenciós-Administratiu núm. 1, dictats en el procediment abreujat núm. 81-2012.

3º Retrotraure les actuacions al moment immediatament anterior al pronunciament de la providència citada, perquè el del Jutjat Central del Contenciós-Administratiu núm. 1 dicti una nova resolució respectuosa amb el dret fonamental vulnerat.

FMC | feb-14 27

STC de 27 de gener 2014, el recurs d'empara núm. 6868/2012. Desestimació. Dret a l'educació. No empara que els pares puguin escolaritzar als seus fills en un centre ordinari si l'administració educativa disposa que es faci en un d'educació especial. Vot discrepant de dos Magistrats.

Objecte del recurs d'empara, la Sentència de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó de 26 d'octubre de 2012, confirmatòria de la Sentència del Jutjat del Contenciós-administratiu núm. Un de Palència de 9 de març de 2012, que va desestimar el recurs plantejat enfront de la Resolució de 13 d'octubre de 2011 de la Comissió d'Escolarització de l'Adreça Provincial d'Educació a Palència de la Conselleria de Junta de Castella i Lleó que va acordar que el fill dels recurrents seguís escolaritzat en un col·legi públic d'educació especial.

Segons el relat de fets que realitza la sentència, des del començament de la seva escolarització, als tres anys d'edat, es va posar de manifest la “greu discapacitat” del fill dels recurrents, que pateix autisme. Els tècnics de l'Administració en matèria educativa van aconsellar des d'aquest moment l'escolarització en un centre públic d'educació especial posat que les necessitats del menor aconsellaven “una atenció individualitzada i constant del professor en petit grup (màxim 4 alumnes)”.

En contraposició, els demandants van considerar que s'ha vulnerat el dret del menor a l'educació (art. 27 CE), a la igualtat (art. 14 CE) així com a la integritat moral i a la dignitat personal ( arts. 15 i 10.1), doncs entenen que es va haver de permetre l'escolarització del seu fill en un centre ordinari “amb els suports necessaris per a la seva integració”. La Fiscalia recolza parcialment la demanda pel que fa als drets a l'educació i a la igualtat, doncs considera que l'Administració no va explicar de forma suficient els motius pels quals no era possible posar els mitjans necessaris perquè el menor pogués ser escolaritzat en un centre ordinari. Aquesta actitud suposa, segons el Ministeri Públic, una causa de discriminació per la discapacitat de l'alumne.

La sentència determina, en primer lloc, quin és l'abast del dret a l'educació, entès com la “llibertat dels pares per triar un centre docent”. “Quan dret de llibertat –afirma- comprèn la facultat de triar el centre docent, incloent la d'escollir un centre diferent dels creats pels poders públics”. Però no inclou, afegeix La Sala Primera, “el dret dels pares a escolaritzar al seu fill en un centre ordinari d'educació, en lloc d'en un centre d'educació especial, doncs això vindrà condicionat a l'acreditació per part de les autoritats competents de les necessitats educatives específiques del menor”.

D'altra banda, explica que la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, prohibeix la discriminació dels alumnes amb discapacitat i proposa la “escolarització inclusiva”, la qual cosa significa que l'Administració ha de “promoure l'escolarització dels menors en un centre d'educació ordinària, proporcionant-se-li els suports necessaris per a la seva integració en el sistema educatiu si pateixen algun tipus de discapacitat”.

No obstant això, aquesta norma general cedeix quan “els ajustos que hagi de realitzar per a aquesta inclusió siguin desproporcionats o no raonables”, en aquest cas l'Administració “podrà disposar l'escolarització d'aquests alumnes en centres d'educació especial”. Quan això succeeixi, “haurà d'exterioritzar els motius pels quals ha seguit aquesta opció”.

En el present cas, assenyala la sentència del TC, la Resolució impugnada “permet concloure que es van exterioritzar en la mateixa les raons que van conduir a la decisió d'escolarització adoptada en un centre d'educació especial i que aquestes, a més, són coherents amb la finalitat principal que es pretén, que el menor satisfaci adequadament les seves necessitats educatives especials”. Segons la Sala, no es pot parlar de vulneració dels drets a l'educació i a la igualtat per dèficit de motivació de la resolució “doncs de la consideració de l'expedient educatiu de l'alumne en el seu conjunt es pot deduir sense dificultat que aquesta Resolució sí justifica la decisió que l'alumne continuï escolaritzat en un centre d'educació especial, ponderant les seves especials necessitats educatives”.

La Sala conclou que, una vegada que l'Administració Educativa ha acreditat que l'escolarització en un centre d'educació especial és la decisió que resulta més indicada “en interès del menor”, “no és necessari procedir a una ponderació sobre si els ajustos que precisa poden ser o no prestats en un centre d'educació ordinari, doncs aquesta decisió d'escolarització porta implícit, en atenció a la greu discapacitat de l'alumne i a l'atenció individualitzada que requereix, que les seves singulars

FMC | feb-14 28

necessitats educatives estiguin millor ateses en un centre d'educació especial més que en el marc de l'educació general dels centres ordinaris”.

El Tribunal Constitucional descarta finalment que la decisió d'escolaritzar al nen en un centre d'educació especial suposi un tracte degradant, doncs para això seria precisa “la concurrència d'una humiliació o un envilecimiento que aconsegueixi un mínim de gravetat”, situació que no es produeix en el present cas.

En el seu vot particular discrepant, els magistrat Ortega i Xiol comparteixen el criteri de la Fiscalia i sostenen que la resolució impugnada “no analitza expressament ni explica els motius de per què els suports que precisa el menor no poden ser prestats “en el marc de les mesures d'atenció a la diversitat dels centres ordinaris ‟. En els casos de menors discapacitats, afegeix, “ha d'exigir-se un plus de motivació”.

Aute 296/2013, de 17 de desembre de 2013 (BOE núm. 15, de 17 de gener de 2014), pel qual s'inadmet a tràmit la qüestió d'inconstitucionalitat 3109-2013, plantejada pel Jutjat del Contenciós-Administratiu núm. 11 de Barcelona en relació amb l'article 21.7.1 g) del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu de la Generalitat de Catalunya 3/2008, de 25 de juny.

En concret, es plantejava qüestió d'inconstitucionalitat en relació amb la taxa per prestar servei de control per a l'extensió de certificats d'exportació, establerta en l'art. 21.7.1 lletra g), del Decret Legislatiu 3/2008, de 25 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya. Es qüestionava el precepte per la possible vulneració del principi de reserva de llei en matèria tributària, del principi de legalitat, seguretat jurídica i interdicció de l'arbitrarietat i de la submissió de l'Administració a la llei (amb esment dels arts. 9, 103, i 133 CE); del principi de capacitat econòmica (art. 31 CE) en relació amb el principi d'equivalència [art. 7.3 de la Llei Orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les Comunitats Autònomes (d'ara endavant, LOFCA)]; i dels principis d'igualtat, llibertat d'empresa i unitat de mercat (amb esment dels arts. 14 i 38 CE), afirmant-se també, en vinculació amb aquest motiu, que la taxa seria un gravamen complementari que vulnera els anteriors principis o, fins i tot, un impost que hauria correspost establir, si escau, l'Estat, per la qual cosa es vulneraria igualment els arts. 133.1 i 149.1.14 CE, en relació amb l'art. 149.1.10 CE i els arts. 6.3 i 9 c) LOFCA, en relació amb els arts. 139.2 i 157.2 CE.


STC 216/2013, de 19 de desembre de 2013. Recurs d'empara 10846-2009. Promogut per l'Associació Col·lectiu Quaderns del Sud-est i per don Jorge Antonio Jiménez Marsá en relació amb la Sentència de la Sala civil del Tribunal Suprem que va estimar, en cassació, una demanda per intromissió en el dret a l'honor. Vulneració del dret a la llibertat d'expressió: condemna per les crítiques dirigides contra un secretari d'Ajuntament en el marc d'una informació sobre un tema de rellevància pública, com és el desenvolupament urbanístic de la illa de Lanzarote (STC 89/2010).

El secretària de l’Ajuntament d’Escull va interposar una demanda davant els Jutjats de Primera Instància d'Escull contra diverses persones i contra l'Associació Col·lectiu de Quaderns del Sud-est per intromissió il·legítima en el seu dret a l'honor com a conseqüència de la publicació d'un article titulat «El secretari: cinquè poder» en el núm. 11 de la Revista «Quaderns del Sud-est» i les posteriors declaracions sobre aquest tema, en roda de premsa i en una entrevista en un mitjà local. En aquest article s’al·ludia expressament al Secretari de l'Ajuntament d'Escull en relació amb el desenvolupament del seu càrrec i la seva compatibilitat coma avocat en la defensa d'interessos particulars, així com la seva presència en determinades empreses privades. L'article se situava en una carpeta o dossier dedicat a l'anàlisi de la corrupció que incloïa altres articles. Per la seva banda, el periòdic «La Veu de Lanzarote» es va fer ressò de l'acte de presentació del nou número de la revista, en el transcurs del qual un col·laborador de la publicació i membre de l'associació va explicar que s'havia volgut treure a la llum pública «a un personatge clau en les trames corruptes de la illa, com és el Secretari d'Escull, Felipe Fernández Camero, perquè ens sembla que la corrupció no és només de polítics i empresaris, sinó que també alts càrrecs de l'Administració i

FMC | feb-14 29

funcionaris poden estar immersos en ella». L'endemà, el mateix periòdic va publicar una entrevista amb el portaveu de la revista, en la qual a la pregunta de si es denunciava al secretari per cobrar per «certes activitats fosques», l'entrevistat al·ludeix a la implicació de tècnics i alts càrrecs de l'Administració «en trames i pràctiques molt rares», dient concretament del secretari que «nosaltres no diem que ho faci per diners. Simplement, afirmem que és una actitud corrupta, a part de que sigui legal o il·legal. La seva dedicació exclusiva es va aprovar per l'Ajuntament amb caràcter retroactiu i d'una forma molt estranya. No es concep que algú al matí treballi per a interessos públics i a la tarda treballi en contra d'aquests interessos».

La demanda d’empara davant del TC té per objecte la impugnació de la Sentència dictada per la Sala civil del Tribunal Suprem que, estimant el recurs de cassació interposat contra la Sentència dictada per l'Audiència Provincial de les Palmes de Gran Canària, la revoca i declara la conformitat a dret de la Sentència del Jutjat de Primera Instància núm. 2 d'Escull que condemnava als avui demandants d'empara per intromissió il·legítima en l'honor del secretari de l’ajuntament.

Els recurrents en empara imputen a la Sentència impugnada la vulneració del dret fonamental a la llibertat d'expressió i d'informació en entendre que no s'han utilitzat expressions insultants o vexatòries i que ha quedat constatada la veracitat de la informació transmesa, així com la rellevància pública del tema i el caràcter públic de la persona referida. La representació processal del secretari pretenia la desestimació del recurs, per considerar que en qualificar-li com a «corrupte» s'ha afectat de forma il·legítima el seu dret a l'honor. Segons sosté aquesta part processal tal apel·latiu, que és fals, constitueix un insult i, per tant, no pot quedar emparat ni pel dret a la llibertat d'expressió ni pel dret a la llibertat d'informació. Per la seva banda, el Ministeri Fiscal interessa l'estimació de la demanda doncs, al seu judici, no s'ha realitzat una ponderació adequada dels drets fonamentals invocats, ja que no s'ha tingut en compte el context en el qual s'han produït les expressions i declaracions controvertides.

Desprès d’un repàs per la doctrina constitucional sobre el dret a la llibertat d’expressió i la seva necessària ponderació respecte altres drets fonamentals que puguin concórrer, el TC arriba, en el seu FJ núm. 6, a la conclusió següent: “ Ha d'assenyalar-se, en primer lloc, que l'article publicat tenia com a objecte una qüestió de rellevància pública, doncs aborda una qüestió d'interès general com és el model de creixement de la illa de Lanzarote, especialment, en alguns municipis. En aquest context es denuncia l'actuació del Secretari de l'Ajuntament d'Escull, en considerar que en alguns casos la seva activitat professional com a advocat era incompatible amb l'exercici de les funcions públiques que com a funcionari li corresponien. L'ocupació del terme «corrupció», o el suggeriment que el secretari pogués tenir algun tipus de relació amb activitats d'aquest caràcter, en aquest context, no tenia com a finalitat el pur insult o la humiliació, sinó que el que es pretenia era denunciar la dificultat de compatibilitzar els interessos públics i privats en l'àmbit urbanístic.

Com hem sostingut en altres ocasions, el rellevant per determinar el caràcter merament ofensiu o denigrant d'una expressió és la seva vinculació o desvinculació amb el judici de valor que s'emet o amb la informació transmesa. Així, per exemple, en el cas resolt per la STC 29/2009, de 26 de gener, FJ 5, vam entendre que no podia considerar-se l'apel·latiu de xenòfob com a vexatori o humiliant, doncs es basava en un fet veraç (una denúncia a la policia per tal motiu) i no es tractava d'una expressió formalment vexatòria, mentre que gratuïta o innecessària, per a la informació que es pretenia transmetre en aquell cas. I recentment, en l'àmbit penal, hem considerat que la llibertat d'expressió emparava la imputació a un regidor de «concessió de llicències urbanístiques irregulars», «adjudicació d'un lloc de recaptador municipal a un amic personal», «obstrucció a la justícia en la persecució d'aquestes infraccions» (STC 89/2010, de 15 de novembre, FJ 3).

A la mateixa conclusió hem d'arribar en aquest cas en el qual la utilització del terme corrupció no pot considerar-se innecessària per a la informació transmesa. La informació, d'altra banda, era de rellevància pública, doncs es referia a una qüestió d'interès general “el desenvolupament urbanístic de la illa de Lanzarote” i a l'actuació d'un funcionari públic “el Secretari de l'Ajuntament d'Escull”, circumstàncies en les quals, com s'ha assenyalat, l'exercici de la llibertat d'expressió aconsegueix «el seu màxim nivell d'eficàcia justificadora enfront del dret a l'honor, el qual s'afebleix, proporcionalment, com a límit extern de les llibertats d'expressió i informació, quan els seus titulars són persones públiques, exerceixen funcions públiques o resulten implicades en assumptes de rellevància pública, obligades per això a suportar un cert risc que els seus drets

FMC | feb-14 30

subjectius de la personalitat resultin afectats per opinions o informacions d'interès general, doncs així ho requereixen el pluralisme polític, la tolerància i l'esperit d'obertura, sense els quals no existeix societat democràtica». (STC 110/2000, de 5 de maig, FJ 8 in fini, amb cita de la STC 107/1988, de 8 de juny, FJ 2).”


Providència, 31 de gener de 2014, nº d'assumpte 7473-2013, per la qual el Ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern de Catalunya contra Art. 39.2 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització, pel qual s'afegeix una Disposició Addicional Dissetena a la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals.

• Providència de 14 de gener de 2014, nº d'assumpte 7084-2013, d'admissió a tràmit del Recurs d'inconstitucionalitat promogut per més de cinquanta Senadors del Grup Parlamentari Socialista del Senat contra Decret-Llei 5/2013, de 6 de setembre, pel qual s'adopten determinades mesures urgents en relació amb la implantació, per al curs 2013- 2014, del sistema de tractament integrat de les llengües en els centres docents no universitaris de les Illes Balears.

Providència de 14 de gener de 2014, en l'assumpte nº7357-20, per la qual s'admet tràmit el recurs d'inconstitucionalitat promogut pel President del Govern i, en la seva representació i defensa, per l'Advocat de l'Estat, contra l'art.1, pel qual es dóna nova redacció a l'art. 1.3 i s'introdueixen els arts. 25 i 53.1.a) en la Llei 1/2010, de 8 de març, reguladora del dret a l'habitatge a Andalusia, i Disposició Addicional Primera de la Llei 4/2013, d'1 d'octubre, de la Comunitat Autònoma d'Andalusia de mesures per assegurar el compliment de la funció social de l'habitatge.

II.3.- Tribunal Suprem

STS 5941/2013, de 25-11-2013. Ponent: JORDI AGUSTI JULIA. Rec. núm. 3292/2012. El Tribunal Suprem ha reconegut a una treballadora de l'Ajuntament de Carmona el dret a optar entre ser readmesa o indemnitzada

L’Ajuntament de Carmona, el Conveni Col·lectiu Del qual estableix que l'opció, en cas d'acomiadament declarat improcedent, entre indemnització i readmissió correspon "als treballadors". Interpretació de l'article 40.2 del Conveni. El Tribunal Suprem s'ha pronunciat a favor d'una treballadora municipal, comiat improcedentment, reconeixent-li el dret a optar entre la indemnització o la readmissió al seu lloc de treball, elecció que les anteriors instàncies atorgava únicament a l'Ajuntament ocupador.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=6925064&links=ayuntamiento&optimize=20140110&publicinterface=true

STS 47/2014, de 21-01-2014. Ponent: Luis María Díez-Picazo . Rec. 80/2013. Requeriment a la Diputació Foral de Guipúscoa perquè col·loqui la bandera d'Espanya en la balconada de l'edifici.

Execució de sentència que condemna a la Diputació Foral de Guipúscoa a complir la legislació sobre banderes i, en concret, al fet que la bandera d'Espanya onegi en l'exterior i en lloc preferent de la seva seu oficial. Confirmació de l'acte estimatori de l'incident d'execució promogut per l'advocat de l'Estat. Requeriment en l'acte a la diputació perquè en el termini d'1 mes ressituï la bandera en un lloc acomodat als termes que exposa en la seva fonamentació jurídica (no només en lloc ben visible, sinó a més en el lloc d'honor, considerant com a tal, segons és usual, la balconada de l'edificació).

FMC | feb-14 31

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=6938196&links=%22LUIS%20MARIA%20DIEZ-PICAZO%20GIMENEZ%22&optimize=20140124&publicinterface=true

STS núm. 5651/2013, de 25-11-2013. Ponent. Vicente Conde Martin de Hijas. Separació de servei d'un funcionari del Principat d'Astúries per falta molt greu d'incompliment de les normes sobre incompatibilitats. Renúncia del funcionari amb antelació a la iniciació de la incoació de l'expedient. Data de producció d'efecte de l'acte administratiu que va acordar el cessament per renúncia: la de l'acte, no la de la publicació en el BO. Caducitat

Segons el Tribunal la renúncia al lloc és un acte de decisió unilateral del subjecte respecte al que l'acceptació per l'Administració no està supeditada a cap consideració de possible limitació per part i l'Administració. Sobre aquest tema ha de tenir-se en compte el que es disposa en l'art. 63.a ) i 64 de la Llei 7/2007 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.

En l'art. 64 s'estableix de manera terminant: «1.- La renúncia voluntària de la condició de funcionari haurà de ser manifestada per escrit i serà acceptada expressament per l'Administració exceptuant el que disposa l'apartat següent.

2.- No podrà ser acceptada la renúncia quan el funcionari estigui subjecte a expedient disciplinari o hagi estat dictat en contra seva ordre de processament o d'obertura de judici oral per la comissió d'algun delicte» .

En el cas objecte de litigi quan el recurrent va formular la seva renúncia no s'havia incoat encara expedient disciplinari, per la qual cosa no es trobava inclòs en l'àmbit de l'apartat segon de l'article citat, sinó en el del primer. La conseqüència del que es disposa en aquest precepte, (de forma coordinada amb el disposen els arts. 57.1 i 2 de la Llei 30/1992) no pot oferir dubte que l'efecte del cessament del recurrent en el servei a l'Administració de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries es va produir abans que l'expedient disciplinari s'hagués iniciat.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=6903554&links=&optimize=20131210&publicinterface=true

II.4 Audiència Nacional

SAN núm. 4409/2013, de 22-10-2013 (Sala contenciosa administrativa, Secció 1ª). Núm. rec. 399/2011. Responsabilitat patrimonial administrativa; desviament d'aigües de la seva llera natural; funcionament anormal de l'Administració.

En aquesta Sentència, la Sala de la AN examina el recurs contenciós-administratiu interposat per una Comunitat de Béns enfront de la desestimació presumpta de la seva reclamació de responsabilitat patrimonial presentada davant el Ministeri de Medi ambient amb data de 23 de juny de 2008. Ha estat demandat en les presents actuacions el Ministeri de Medi ambient, Rural i Marí.

La part actora reclama els danys soferts en la finca de labor de la seva propietat com a conseqüència del desbordament del rierol Masegoso i la formació d'una nova llera que va envair aquesta finca. Argumenta que la causa del desviament va ser deguda al atoramiento dels ulls d'un pont construït sobre la llera del rierol, de forma il·legal, sense sotmetre's a informació pública i que va substituir al gual natural que va existir sempre en el lloc. Els danys es quantifiquen en 48.081,84 euros atenent a la superfície afectada, als causats en la collita i als provocats en el terreny, que és necessari reposar al seu estat primitiu.

El Lletrat de l'estat al·lega la inexistència de prova que permeti acreditar la relació entre la construcció del pont i el desviament de la llera.

La Sala, examinats els requisits legalment necessaris per apreciar la concurrència de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques i atenent essencialment a l'informe de la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir, a l'acta de presència Notarial i a la documentació fotogràfica, arriba a la conclusió que el desbordament es va causar per una insuficient actuació administrativa.

FMC | feb-14 32

En definitiva, la Sala estima íntegrament el recurs plantejat en atenció als següents raonaments:

“(…) Es desprèn per tant, de la valoració conjunta d'aquestes proves practicades, donada la contundència de les mateixes, i en relació amb la documentació fotogràfica que així mateix figura unida a l'expedient, que efectivament la causa dels danys en la finca de l'entitat recurrent va ser el desbordament del rierol Masegoso com a conseqüència de les intenses precipitacions produïdes el 20 de novembre de l'any 2007 i posteriorment l'any 2008, en una o dues ocasions.

Desbordament causat per una insuficient actuació administrativa, atès que va ser la inadequada construcció d'un pont (mal dissenyat) que va substituir al gual que fins llavors existia, la qual cosa va provocar que s'enceguessin els ulls del mateix, el conseqüent el desbordament del rierol Masegoso i formació d'una nova llera, i com a conseqüència de tot això la inundació de la finca dels actors i per tant els danys pels quals es reclama.

L'avaluació econòmica dels perjudicis produïts en la finca s'acredita també en actuacions mitjançant prova pericial, ratificada en presència judicial. Es tracta de l'Informe de l'enginyer tècnic Indalecio, de data 6-6-2008, que quantifica tals danys en la suma total de 48.081,84 euros. (…)”

A la llum del cas plantejat en el cas de la Sentència, resulta evident que cal distingir entre: les inundacions de les finques de labor s'inundin com a conseqüència de fenòmens naturals que no es puguin preveure o àdhuc prevists no puguin evitar-se; i una altra cosa diferent és que l'Administració executi obres en la llera d'un rierol que en lloc de contribuir a l'evacuació de l'aigua la dificultin. En el cas plantejat, existia un gual natural que facilitava aquesta acció, que va ser substituït no una vegada sinó dues per la construcció d'un pont que des d'un principi va estar mal dissenyat, la qual cosa ha provocat que els seus ulls s'enceguessin i, conseqüentment, el desviament de l'aigua de la seva llera natural i la invasió de la finca de labor, en una directa relació causa a efecte, que ha provocat una indemnització a càrrec de l'Administració. El Ministeri de Medi ambient hauria d'haver adoptat mesures en relació amb l'empresa que va dissenyar o va executar les obres de construcció del pont o cerciorar-se de la seva qualificació amb anterioritat a la seva elecció.

En atenció a tot allò exposat, la AN acaba ESTIMANT el recurs contenciós-administratiu interposat en representació processal de la Comunitat de Béns " DIRECCION000 " enfront de la desestimació presumpta de la seva reclamació de responsabilitat patrimonial presentada davant el Ministeri de Medi ambient amb data de 23 de juny de 2008, pels danys ocasionats en la finca de la seva propietat, condemnem a l'Administració a indemnitzar a aquesta demandant en la suma de 48.081,84 euros, més els corresponents interessos legals des de la data de la seva reclamació administrativa, sense condemna en costes a cap de les parts.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=AN&reference=6877345&links=&optimize=20131111&publicinterface=true

II.5.- Tribunals Superiors de Justícia

STSJ de Castella La Manxa núm. 10268/2013, de 18-10- 2013. Ponent: Miguel Angel Narváez Bermejo. Nul·litat de l'acord de la Mesa d'edat de l'Ajuntament que es va negar a tramitar la moció presentada. La condició de no adscrit en aquest supòsit no té la condició pejorativa referida pels recurrents, perquè es considera que manca l'adscripció política necessària per exercir responsabilitats de govern amb la majoria constituïda a tal fi.

El TSJ Castella-la Manxa desestima el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència del Jutjat del Contenciós-administratiu núm. 1 d'Albacete que va acollir el recurs promogut contra la decisió de la Mesa d'edat de l'Ajuntament de Chinchilla, que es va negar a tramitar una moció de censura, ordenant la seva repetició a fi del debat i votació de la moció.

La regidora triada per ADICHIN, dimiteix del seu càrrec per desavinences amb el president de la seva agrupació electoral, i és substituïda pel següent en la llista, que ja abans de prendre possessió va presentar un escrit davant la corporació manifestant la seva voluntat de prendre possessió del seu càrrec com a regidor no adscrit a cap dels grups o formacions polítiques amb representació municipal, fent-ho com a tal membre no adscrit. Aquest nou regidor no havia

FMC | feb-14 33

subscrit el pacte de govern i estabilitat, signat pels quatre regidors del Partit Popular que van sortir triats i pels dos d'ADICHIN. Posteriorment tres regidors del PSOE, dos d'IU i el regidor no adscrit presenten moció de censura contra l'alcalde.

Amb caràcter previ a la tramitació de la moció de censura el secretari de l'Ajuntament pregunta a la Junta Electoral Central el següent: "Si els regidors que prenen possessió una vegada iniciat el mandat i que no s'integren en el grup polític que constitueixi la formació electoral per la van ser triats han de ser equiparats, a l'efecte de formar la majoria exigida per plantejar moció de censura, als regidors que deixin de pertànyer al grup polític al que es van adscriure a l'inici del seu mandat". La Junta Electoral contesta que " En els termes en els quals està redactat l'art. 197.1.a) de la LOREG el pressupost normatiu per a la modificació de la majoria absoluta del nombre legal de membres que han de presentar una moció de censura contra l'alcalde, es refereix exclusivament als supòsits en què un regidor formi o hagi format part del grup polític municipal al que pertany l'alcalde o del grup polític municipal al que es va adscriure a l'inici del seu mandat. En conseqüència aquesta Junta entén que la previsió establerta als apartats 2 i 3 del referit precepte no resulta aplicable al regidor que no hagi format part de cap grup polític municipal". Una vegada evacuada la consulta es va convocar el ple on no es va poder tramitar malgrat la certificació del secretari sobre el compliment de les formalitats precises per a la votació de la moció (en suma, majoria exigible, proposta de candidat i convocatòria) en imposar-se el criteri del president de la mesa d'edat que no es podia tramitar la moció en faltar la majoria qualificada de l'art. 197.1 a) de la LOREG, concretament 7 regidors, per entendre que la incorporació del regidor no adscrit a la moció era un acte de pur transfuguisme polític conforme al previst en l'art. 73.3 de la Llei de Bases de Règim Local.

Segons el Tribunal el nucli de la discussió gira entorn de la interpretació que se li ha de donar a la condició del regidor independent a l'hora de recolzar la moció de censura presentada. Per als apel·lants es tracta de "un trànsfuga" i en tal condició no serien suficients els sis regidors que recolzen la moció sinó un més per complir amb el previst els paràgrafs segon i tercer de l'art. 197.1.a) de la LOREG. No obstant això la sentència defensa i es decanta per la tesi que patrocina l'informe de la Junta Electoral Central que hi ha prou amb la majoria absoluta del primer paràgraf de l'article ja esmentat.

Deixant al marge el tema complex del caràcter vinculant dels informes de la Junta Electoral Central segons el previst en l'art. 19 de la LOREG d'acord amb el qual li correspon resoldre amb caràcter vinculant: "les consultes que li elevin les Juntes Provincials i, si escau, les de Comunitat Autònoma", que certament no es dóna en aquest cas, tot i que estiguem davant un procés amb connotacions electorals com és l'elecció d'un alcalde per la via de la moció de censura presentada, però la consulta no la realitza ni una Junta Provincial ni una Junta de Comunitat Autònoma amb dependència clara de l'Administració Electoral, jeràrquicament sotmeses a la Junta Electoral Central que es troba en la cúspide d'aquesta organització, sinó que en aquest cas ens trobem amb una Administració Local com a òrgan consultant no depenent d'aquesta Administració Electoral i regida pel principi d'Autonomia Local; doncs bé deixant al marge aquest debat que, entén la Sala no ser decisiu per a la resolució del plet, el Tribunal sí manifesta la conformitat amb els raonaments de la sentència apel·lada que acull el criteri de la Junta Electoral Central.

Efectivament, d'acord amb la literalitat de l'art. 197.1 a), paràgrafs 2 i 3 de la LOREG, la situació del regidor independents no encaixa en les previsions d’aquell precepte, dictat amb la sana intenció d'eradicar els efectes perversos del transfuguisme polític, definit com a acte de traïció o deslleialtat al partit o formació política per la qual el càrrec va resultar triat per passar-se al contrari amb la finalitat de donar-li la majoria de govern necessària i així obtenir rèdits o avantatges electorals o personals. La singularitat del cas està, sense entrar a esbrinar quines van ser les veritables intencions de l'esmentat regidor a l'hora de recolzar la moció de censura, en què tot i que formés part de la candidatura de l'agrupació que va pactar amb el Partit Popular la majoria necessària per obtenir l'alcaldia, va resultar triat de manera accidental com a conseqüència de la dimissió d'un altre regidor de la seva formació electoral, incorporant-se a l'ajuntament no a l'inici del seu mandat sinó en el curs del mateix, sense integrar-se mai en la formació política que havia recolzat a l’alcalde objecto de moció i sense signar el pacte de govern i estabilitat que sí van subscriure els seus altres companys de formació. No es pot considerar com renegat d'un partit

FMC | feb-14 34

polític sota les sigles del qual es va presentar però del que mai va formar part mentre va governar i per tant mai se li va poder considerar deslleial a uns compromisos de govern que ni va exercir (perquè no va ostentar poder) ni va subscriure ( pactes de govern i estabilitat política), d'aquí la seva condició de no adscrit. En aquest cas aquesta condició de no adscrit no té la connotació pejorativa que per als recurrents els mereix aquesta qualificació, emparant-se en el que es disposa en l'art. 73.3 de la LBRL, perquè es considera que manca de l'adscripció política necessària per exercir responsabilitats de govern amb la majoria constituïda a tal fi.


STSJ Castella i Lleó de Valladolid núm. 1862/2013, de 06-11-2013. Ponent. Manuel Maria Benito Lopez. Acomiadament nul de treballadora de l'Ajuntament de LLeó per defectes formals en la tramitació de l’expedient

La sentència aborda la tramitació d’un acomiadament col·lectiu especialment pel que fa a la selecció de treballador que quedaran inclosos dins del mateix. Cal destacar en aquest sentit l’acurada descripció que el Tribunal fa el en seu FJ 7è de la jurisprudència existent en la matèria, que li permet arribar a la conclusió següent: “...la tramitació d'aquest acomiadament col·lectiu per causa econòmica en una Administració Pública, especialment quan en el seu àmbit potencial d'afectació es trobaven treballadors fixos que havien superat procediments d'ingrés basats en els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, va incórrer en un greu defecte procedimental des de l'inici, perquè no hauria d'haver-se iniciat sense fixar una proposta de criteris de selecció dels afectats que els fes determinables i es fonamentés en els principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat. I aquest defecte no es va esmenar al llarg del període de consultes, encara que es produís acord amb els representants legals dels treballadors, atès que es va mantenir l'àmbit potencial d'afectació i no es van fixar en la decisió o acord final tals criteris amb la precisió i requisits exigibles. Es tracta d'un greu defecte en la tramitació de l'acomiadament col·lectiu i no del posterior acomiadament individual, i per això determina la nul·litat de l'acomiadament col·lectiu i del corresponent acomiadament individual, sense que calgui passar a una fase posterior d'enjudiciament de les circumstàncies del concret acomiadament individual, tant quant a la seva tramitació (notificació, posada a la disposició de la indemnització, etc.), com quant a la concreta aplicació dels criteris de selecció”.


II. 6.- Altres Tribunals

Tribunal Administratiu de Navarra, Secció 2ª, Resolució de 06-11-2013, Rec. 13-03295/2013. Nul·litat de l'acord plenari pel qual s'aprova lliurar a tots els regidors copia en DVD dels plens des que va començar la legislatura. Falta de motivació de la urgència de la moció, presentada in voce en una sessió ordinària. Incompetència del Ple resoldre sobre el dret dels regidors a accedir a la documentació necessària per a l'exercici del seu càrrec.

El Tribunal Administratiu de Navarra estima el recurs d'alçada interposat per l'alcaldessa i declara nul l'acord del Ple de l'Ajuntament de Caparroso pel qual s'aprova lliurar a tots els regidors copia en DVD dels plens des que va començar la legislatura. L'exercici d'aquest dret, si ben el pot regular el Ple en el corresponent Reglament, a qui correspon la seva resolució és a l'alcalde o president.

III.- Altres

CIRCULAR. Advocacia General de l'Estat. Circular 1/2014 de l'Advocacia General de l'Estat sobre el Règim transitori aplicable a la modificació sobre classificació de les empreses i requisits mínims de solvència introduïda per la llei 25/2013, de 27 de

FMC | feb-14 35

desembre, d'impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el Sector Públic.

En data 4 de febrer de 2014 l'Advocacia General de l'Estat ha emès la Circular 1/2014, sobre el Règim transitori aplicable a la modificació sobre classificació de les empreses i requisits mínims de solvència introduïda per la llei 25/2013, de 27 de desembre, d'impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el Sector Públic.

En ella l'Advocacia General conclou que es manté la vigència transitòria de l'article 25.1, paràgraf primer, del TRLCAP, quedant supeditada l'entrada en vigor de la nova redacció de l'article 65.1 del TRLCSP a l'aprovació de les normes reglamentàries; que resulten aplicables, sense necessitat de desenvolupament reglamentari, els límits quantitatius als quals es venia supeditant l'exigència de classificació (contractes d'obres el valor benvolgut de les quals sigui igual o superior a 500.000 euros i contractes de serveis el valor benvolgut dels quals sigui igual o superior a 200.000 euros); i que l'entrada en vigor de la nova redacció dels articles 75, 76, 77, 78 del TRLCSP i del nou article 79 bis d'aquest text legal se supedita al que s'estableixi en les normes reglamentàries per les quals es defineixin els requisits, criteris i mitjans d'acreditació que amb caràcter supletori s'estableixin per als diferents tipus de contractes, de manera que continuen vigents els mitjans d'acreditació de solvència recollits en els articles 75, 76, 77 i 78 del TRLCSP en la seva redacció anterior a la Llei 25/2013.

ARTICLE DOCTRINAL. HERNÁNDEZ LOZANO, L.A., “El concepte jurídic de residu, subproducte i matèria primera secundària (fi de la condició de residu) i la seva relació amb el REACH”, Actualitat Jurídica ambiental.

El concepte de residu, com els de subproducte i de matèria primera secundària (fi de la condició de residu), com a realitats físiques i jurídiques diferents, són termes manejats des de fa anys per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. No obstant això, i en el que concerneix tant al final de subproducte com al de matèria primera secundària, no han estat codificats fins a dates relativament properes, amb l'aprovació de la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell de 19 de novembre de 2008 sobre els residus i per la qual es deroguen determinades Directives.

L’autor destaca que el problema es planteja quan la precisió terminològica, queda molt lluny d'haver-se assolit en aquests conceptes claus.

En aquest context, aquest treball tracta d'analitzar tant la normativa com la jurisprudència de la Unió Europea, la qual ha anat conformant cadascun dels caràcters genèrics i diferencials que caracteritzen a una determinada substància o objecte ben com a residu, bé com a subproducte, bé com a matèria primera secundària, així com la possible relació entre la normativa sectorial dels residus i la de les substàncies perilloses, a la llum de la STJUE de 7 de març de 2013.

INFORME. Comissió Europea. Primer Informe sobre la lluita contra la corrupció en la UE de la Comissió Europea.

L'Informe sobre la lluita contra la corrupció en la UE abasta els 28 Estats membres de la UE. Consta d'un capítol general en el qual es resumeixen les principals conclusions, es descriuen les tendències de la corrupció en la UE i s'analitza com els Estats membres combaten la corrupció en la contractació pública. Els 28 capítols nacionals que proporcionen una instantània de la situació pel que fa a la corrupció, assenyalen les qüestions que requereixen major atenció i posen en relleu les bones pràctiques que podrien ser font d'inspiració per a uns altres.

L'informe també inclou els resultats de dues enquestes Eurobarómetro sobre la percepció de la corrupció entre els ciutadans europeus, d'una banda, i les empreses, per una altra.

En realitat, l'elaboració d'aquest informe respon al fet que la corrupció segueix sent un repte per a Europa. Afecta a tots els Estats membres i costa a l'economia de la UE entorn de 120 000 milions d'euros a l'any. Els Estats membres han adoptat moltes iniciatives en aquests últims anys, però els resultats són desiguals i ha de fer-se més per prevenir i castigar la corrupció. Aquestes són algunes de les conclusions del primer Informe sobre la lluita contra la corrupció en la UE publicat avui per la Comissió Europea.

FMC | feb-14 36

L'Informe sobre la lluita contra la corrupció en la UE explica la situació en cadascun dels Estats membres: quines mesures de lluita contra la corrupció s'han pres, quins funcionen bé, què pot millorar-se i com. Els capítols nacionals en anglès i en les llengües nacionals poden consultar-se en http://ec.europa.eu/anti-corruption-report.

L'Informe mostra que la naturalesa i el nivell de corrupció, així com l'eficàcia de les mesures adoptades per combatre-la, varien d'un Estat membre a un altre. També posa de manifest que la corrupció mereix major atenció en tots els Estats membres. Així ho indiquen els resultats d'una enquesta Eurobarómetro publicada avui sobre l'actitud dels europeus en relació amb la corrupció.

L'enquesta mostra que tres quartes parts dels europeus (76 %) creuen que la corrupció està molt estesa, i més de la meitat(56 %) creu que el nivell de corrupció al seu país ha augmentat durant els tres últims anys. Un de cada dotze europeus (8 %) afirma que ha viscut o presenciat un cas de corrupció en l'últim any. Els resultats del Eurobarómetro poden consultar-se. «La corrupció mina la confiança dels ciutadans en les institucions democràtiques i en l'Estat de Dret, danya l'economia europea i priva als Estats d'uns ingressos fiscals molt necessaris. Els Estats membres han fet molt aquests últims anys per combatre la corrupció, però l'Informe d'avui mostra que no és suficient. L'Informe suggereix què pot fer-se, i espero treballar amb els Estats membres en el seu seguiment», va declarar Cecilia Malmström, comissària d'Assumptes d'Interior.

En l'Informe es destaquen les següents principals tendències de la corrupció en la UE:

1. Mecanismes de control

• Us de mesures preventives (per exemple, normes ètiques, mesures de sensibilització, fàcil accés a la informació d'interès públic). Existeixen grans diferències entre els Estats membres en la prevenció de la corrupció. En alguns, una prevenció eficaç ha contribuït a una sòlida reputació d'absència de corrupció; uns altres han aplicat polítiques de prevenció de forma desigual i amb resultats limitats.

• Mecanismes de control extern i intern. En molts Estats membres, els controls interns dels procediments dels ens públics (sobretot a nivell local) són febles i manquen de coordinació.

• Conflictes d'interessos. Les normes sobre els conflictes d'interessos varien en la UE, i els mecanismes de control de les declaracions de conflicte d'interessos són sovint insuficients. Rarament se sancionen, i amb poc rigor, les vulneracions de les normes.

2. Acció penal i càstig

• El Dret penal que tipifica la corrupció com a delicte està extensament implantat i compleix les normes del Consell d'Europa, les Nacions Unides i la legislació de la UE. No obstant això, la Decisió marco 2003/568/ JAI de la UE ha estat traslladada pels Estats membres al Dret nacional de manera desigual.

• L'eficàcia de la coerció i l'acció penal en la recerca de la corrupció varia considerablement entre els països de la UE. Poden veure's resultats excel·lents en alguns Estats membres. En uns altres, l'acció penal és escassa o les recerques són molt llargues.

• Falten estadístiques generals sobre els delictes de corrupció en la majoria dels Estats membres, la qual cosa dificulta la comparació i avaluació. Les normes processals, incloses les normes sobre l'aixecament de la immunitat dels polítics, obstrueixen la recerca dels casos de corrupció en alguns Estats membres.

3. Dimensió política

• Responsabilitat política: La integritat en la política segueix sent una assignatura per a molts Estats membres. Escassegen o són de curt abast, per exemple, els codis de conducta dels partits polítics o assemblees triades a nivell central o local.

• Finançament dels partits polítics: Encara que molts Estats membres han adoptat mesures més rigoroses sobre el finançament dels partits polítics, segueix havent-hi considerables deficiències. Rarament s'imposen en la UE sancionis dissuasòries del finançament il·legal dels partits.

4. Zones de risc

FMC | feb-14 37

• En els Estats membres, els riscos de corrupció són en general majors a nivell regional i local, on els controls i equilibris i les auditories solen ser menys estrictes que a nivell central.

• El desenvolupament urbà, la construcció i la sanitat són sectors vulnerables a la corrupció en nombrosos Estats membres.

• Existeixen algunes deficiències en la supervisió de les empreses estatals, que acreixen la vulnerabilitat a la corrupció.

• La petita corrupció segueix sent un problema estès únicament en alguns Estats membres.

L'informe destaca la Contractació pública com un sector especialment vulnerable a la corrupció. Atenent a aquesta circumstància, l'Informe inclou un capítol especial sobre la contractació pública. Es tracta d'un sector molt important per a l'economia de la UE, en el qual els organismes públics gasten cada any aproximadament la cinquena part del PIB de la UE en l'adquisició de béns, obres i serveis. És també un sector propens a la corrupció.

Finalment, l'Informe reclama normes d'integritat més rigoroses en l'àmbit de la contractació pública i suggereix millores dels mecanismes de control en alguns Estats membres. Pot trobar-se informació detallada, així com aspectes específics per considerar amb major deteniment, en els capítols dedicats als països.

INFORME. TRIBUNAL DE COMPTES. L'informe de fiscalització sobre despeses executades per les entitats locals sense crèdit pressupostari.

Els successius Governs de l’estat porten aplicant, des de l'exercici 2009, accions de lluita contra la morositat de les entitats locals. En l'any 2012, el Reial decret-llei 4/2012, va aprovar un mecanisme de finançament per al pagament a proveïdors locals, que va permetre la cancel·lació de les seves obligacions pendents de pagament a 31 de desembre, derivades de la contractació d'obres, subministraments i gestió de serveis públics en la seva modalitat de concessió.

En aquest marc, el Tribunal de Comptes acaba de fer públic l'informe de fiscalització sobre despeses executades per les entitats locals sense crèdit pressupostari que analitza l'execució del citat fons (deu mil milions d'euros) en les 3.777 Entitats Locals.

El mecanisme de pagament a proveïdors va permetre finançar despeses realitzades al marge del pressupost, i fins i tot prèviament ocults, exigint com a requisit la certificació de la intervenció de l'entitat local corresponent, a la qual s'eximia expressament de la responsabilitat prevista en l'art. 188 del TRLHL per l'expedició dels certificats i el registre comptable de les despeses.

Les factures no comptabilitzades originaven que l'import computat a l'efecte del càlcul de la xifra de dèficit, en termes de comptabilitat nacional, es trobés infravalorada. En aquest sentit, d'acord amb els criteris de la IGAE i Eurostat, les obligacions finançades amb càrrec al Reial decret-llei 4/2012 que no s'haguessin comptabilitzat, han suposat un ajust de major dèficit que s'ha repartit entre els exercicis 2011 i anteriors, en funció de la data de venciment d'aquestes factures no comptabilitzades. L'import global en l'àmbit local d'aquest ajust ha estat de, almenys, 934.371 milers d'euros, que representava un 0,1% del PIB d'Espanya en 2012.

Una mica més de la meitat del Fons va ser dirigit a finançar factures de grans ajuntaments i, en un 32%, a ajuntaments d'entre 5.000 i 50.000 habitants repartint-se la resta entre els ajuntaments de menys de 5.000 habitants (10%).

Es van finançar a un total de 114.934 proveïdors, amb una important concentració en 10 grans empreses -que van rebre el 25% del total-. Dos de recollida de residus sòlids urbans i neteja viària; una de construcció; una altra de prestació de serveis; una altra de manteniment de xarxes elèctriques i cinc, eren entitats financeres (factoring).

Recorda el Tribunal que l'existència d'obligacions vençudes, líquides i exigibles sense imputació pressupostària suposa l'incompliment de l'art. 173 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que estableix que les obligacions de pagament sols seran exigibles quan resultin de l'execució dels seus respectius pressupostos o de sentència judicial ferma. I afegeix, a més

FMC | feb-14 38

que són nuls de ple dret els acords, resolucions i actes administratius que infringeixin l'expressada norma, sense perjudici de les responsabilitats al fet que pertoqui.

http://www.tcu.es/uploads/I1017.pdf

INFORMACIÓ. TRIBUNAL DE COMPTES. PROGRAMA DE FISCALITZACIONS DEL TRIBUNAL DE COMPTES PER A l'ANY 2014. Aprovat pel Ple del Tribunal de Comptes el 23 de desembre de 2013

Ara fa uns pocs dies s’ha fet públic el Programa de Fiscalitzacions per a l'any 2014, aprovat pel Ple del Tribunal de Comptes el 23 de desembre de 2013. Un extens document que refon els treballs pendents del programa precedent amb les noves incorporacions. En la llista aprovada, es troben els clàssics informes preceptius com el Compte General de l'Estat, del sector públic Autonòmic i Local o els específics de les Ciutats i Comunitats Autònomes que manquen d'OCEX, dels partits polítics i de les properes eleccions europees.

Per altra banda, el Tribunal acabarà l'informe sobre el Consell General del Poder Judicial (ve de l'exercici passat) i iniciarà les actuacions de fiscalització de la gestió economicofinancera de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, exercici 2013. La Fiscalització del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), dels Fons de Garantia de Dipòsits i de les actuacions del Banc d'Espanya, referida al període 2009-2012, que es plantegen plens d'arestes pels seus immediats precedents.

Tampoc l'Agència Tributària escapa als plans del Tribunal que fiscalitzarà la recaptació (2012 i 2013) així com l'execució del Pla de Prevenció del Frau Fiscal (2010 a 2012). En l'àmbit de la Seguretat Social -amb molts informes previstos- s'escometrà la fiscalització de la gestió i el control de l'assistència sanitària concertada amb mitjans aliens, de les prestacions abonades pel Fons de Garantia Salarial (exercici 2013) així com els procediments de gestió i control de les prestacions per desocupació indegudament percebudes o el finançament aplicat per les empreses per a la formació dels seus treballadors, amb càrrec a les quotes de formació professional.

En RTVE desacata l'auditoria dels exercicis 2010-2011 sol·licitada per les Corts Generals, així com un altre específic de les -mesures adoptades en el període 2006-2013 per definir les seves necessitats objectives de personal-.

La Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) serà objecte de diversos treballs, com -les operacions de compravenda de títols representatius del capital social d'empreses de capital majoritàriament privat-2013- o les aportacions de capital a empreses del grup realitzades durant els exercicis 2012 i 2013. En aquest àmbit també fiscalitzarà l’execució de les diferents mesures destinades a la racionalització i reordenació del sector públic empresarial estatal no financer, adoptades en els exercicis 2012 i 2013 així com la fiscalització de l'execució dels acords presos pel Consell de Ministres pel que fa a la reestructuració del sector públic en l'àmbit de les fundacions des del 3 de juny de 2011.

Finalment destacar també l'informe de fiscalització de les actuacions desenvolupades per les Comunitats Autònomes i Ciutats Autònomes en relació amb els plans economicofinancers, plans de reequilibri i plans d'ajust previstos en la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i amb la gestió del Pla de Pagament a Proveïdors.

http://www.tcu.es/uploads/Programa%202014%20aprobado%20por%20Pleno%2023_12_13.pdf

INFORMACIÓ. PARLAMENT EUROPEU. DIRECTIVES SOBRE CONTRACTACIÓ

El Parlamento Europeo ha aprovat en la seva sessió de 15 de gener de 2014 les noves normes de contractació pública i concessió. El nou paquet legislatiu comunitari inclou la Directiva de contractació pública; la Directiva de contractació per entitats dels sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis socials; i la Directiva d'adjudicació de contractes de concessió.

- Directiva d'adjudicació de contractes de concessió: http://www10.gencat.net/ecofin_jcca/ni/docs/Directiva-de-adjudicacion-de-contratos-de-concesion.pdf

FMC | feb-14 39

- Directiva de contractació de les entitats que operen en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals: http://www10.gencat.net/ecofin_jcca/ni/docs/Directiva-contratacion-entidades.pdf

- Directiva de Contractació pública: http://www10.gencat.net/ecofin_jcca/ni/docs/Directiva-de-contratacion-publica.pdf

informe d’actualitat jurídica febrer 2014...

Documents