FORMACIÓ PER A PROFESSIONALS DELS CENTRES DE RECURSOSEDUCATIUS PER A DEFICIENTS AUDITIUS (CREDA). 2003-2004.

“L’atenció educativa a l’alumnat amb dificultatsen l’àmbit lingüístic i comunicatiu”.

Influència de la intervenció logopèdicaen l’adquisició del llenguatge.

M. Serra, I. Badia, M. Sanz Torrent,, R. Lluent*, F. Lara

Universitat de Barcelona; Divisió de Ciències de la Salut; Departament de Psicologia Bàsica; Laboratori de Psicolingüística i Patologia del Llenguatge i Servei Extern de Logopedia.*Departament de Filologia Catalana, Universitat Autònoma de Barcelona

Agraïments

Als nens i les seves famílies.A les mestres, directors de CREDA i Escoles.

Als inspectors i altres caps.A les logopedes dels CREDA.

Gràcies a la col·laboració i treball conjunt hemaconseguit un progrés tant en el coneixement de

l’adquisició del llenguatge com en la producció derecursos instrumentals per a l’atenció logopèdica.

Publicacions

Departament d’ensenyament

Publicacions

Departament d’ensenyament

Intenció i dedicatòriaPresentar els efectes de la intervenció en l’adquisició del llenguatge dels nens estudiats:

- En alguns nens, de res als 3 anys a la quasi normalitat als 6! - En molts ja no es va ni continuar amb intervenció als 5.

Tan important es la intervenció precoç que arriba a qüestionar què és realment un trastorn del llenguatge.

Justificar que calen més estudis longitudinals i experimentals per verificar les noves idees sobre els transtorns evolutius que presentaré.

Dedicatòria de la xerrada a algú del públic qui va dir:“Allò que no se sent no existeix”

La nostra feina es com MATRIX: Moure’ns i decidir entre el que es real (conducta) i irreal (mental) per actuar.

Pla

1. Models explicatius de les dificultats en l’adquisició del llenguatge.Deixem l’innatisme inútil i la maduració natural. Ningú pensa que la repetició i reforç (conductistes) siguin suficients...

2. La importància de les diferències individuals i l’evolució dels infants durant la intervenció.Atenció a la corba personal dels perfils evolutius dels nens.

3. Informació i quantificació de l’enormediferència entre la intervenció primerenca i la tardana.Comparació entre resultats d’intervenció feta als 3 – 4 anys i el que

comença després dels sis.

1. Models explicatius de les dificultatsen l’adquisició del llenguatge

Modelació 1

1-Bouton, Noció de circuit : Les habilitats i les etapesde processament incideixen les unes en les altres.

Circuit on símptomes primaris, (clínics) incideixen en els secundaris (comunicació, llenguatge i pensament)

Exemple: En sordesa poden quedar afectats des de laconceptuació fins a la veu.

SENYAL ACÚSTICA

Pla motor

Articulació

motor sensorial

Pla ideomotor

Audició

Percepcióauditiva

input

Percepcióparla

INTENCIÓIDEA

(Desenvolupament)

output

(associació/símbol)

Modelació de Bouton: Circuit psicofisiològic

Modelació 2

2. Bloom, Noció d’interacció: El llenguatge és elresultat d’una interacció equilibrada entre un úscomunicatiu, un contingut cognitiu i una formalingüística adequades.

Exemple : El trencament en el llenguatgeEsquizofrènic; el llenguatge formal (sense ús encertat)d’algun sord que llegeix, entén els mots però no el text

Modelació del llenguatge: Bloom y Leahey

ÚS

FORM A

CONTINGUT

Comunicació estereotipada

LL

Significació i semàntica

Comunicació ideosincràtica

Modelació 33. Levelt (Speaking) per adults

Bishop (Uncommon Unerstanding) per infants:3.1 Correspòndencia entre simptomes clínics i

lingüístics.3.2 Identificació de les etapes i les tasques en elprocessament que cal dur a terme per fer funcionarel llenguatge.Exemple: Darrera operació, convertir un missatge deliteral en figurat: “El peix és a taula” per significar“Calleu i veniu a menjar ”

Modelació de Bishop

Modelacions: Balanç (1/2)

1. Models interactius però no evolutius: Bouton, Bloom, - Teràpia de tipus estructuralista imprecisa

2. Models del processament: Levelt (adults), Bishop (infantil)- Teràpia cognitiva massa abstracta

Models insatisfactòris:a. Per poca precisió en la descripció patològica (només símptomes primaris i no estudi precís de les conseqüències)b. Per poca precisió d’habilitats i coneixements implicatsc. Per no tenir en compte el moment evolutiu

Modelacions: Balanç (2/2)

(Models insatisfactòris)

d. Per no tenir en compte les interaccions entre habilitats cognitives i els components del llenguatge

e. Per suposar que les correspondències entre biologia, cognició i conducta són de tipus lineal;

Ex: Una mateixa lesió cerebral pot produir diferents símptomes conductuals (factor edat)

Modelació del Desequilibri evolutiu en el TL(1/2)

Nocions ja conegudes a retenir:

Disharmonia: (Serra et al., 2002, Monogràfic de la Revista de Logopedia, 22)

- Canvis maduratius: parla i canvi cavitat bucal

- Canvis en comportaments reflexos (crit), automàtics (balboteig) i intencionals (correcció d’una emissió)

- Ajut d’endegament (bootstrapping) entre components (fonètica i morfologia) en assolir massa crítica suficient.

- Períodes sensibles (fixació fonemes llengua 4-8m)

- Aprenentatge implícit i explícit (saber parlar i saber gramàtica)

Modelació del Desequilibri evolutiu(2/2)

Unitats sobre les que treballa el processament (“que no se sent...”):

- Què fa servir l’infant en operar mentalment? Segments o síl·labes?; mots o categories gramaticals?

Processament regulat progressivament en l’aprenentatge :

- Interacció entre habilitats i components de la comunicació i el llenguatge

- Interacció entre components

Exemple: ‘si el verb es flexionat omissió lèxica

Referències bibliogràfiques

development disorder. En E. Dupoux (ed.) Language, Brain and cognitive development. Cambridge, MS: MIT Press.

Serra, M. (2002). Trastornos del lenguaje: Preguntas pendientes en investigación e intervención. Revista de logopedia, Foniatría y Audiología, XXII,(2): 63-76.Karmiloff, K. & Karmiloff-Smith, A. (2001). Pathways to language. Cambridge-Mass:

Harvard University Press.

Levelt, W., (2000), The cognitive architectures of language. In Colin M. Brown and Peter Hagoort, Eds., The neurocognition of Language. Oxford: Oxford University Press

Frith, U. & Happé, F. (1998). Why Specific development disorders are not specific: On-line and developmental effect in autism and dyslexia. Development science, 1, 267-272.

Morton, J. y Frith, U. (1995). Causal Modelling: A Structural Approach to Developmental Psychopathology. In: Cicchetti, D. & Cohen, D.J. (Eds.), Manual of Developmental Psychopathology.Volume 1. New York:Wiley, 357-390.

Morton, J. & Frith, U. (2001). Why we need cognition: cause and

Capacidades lingüísticas, S.A.

Metàfora de la formigonera i el camió

Metàfora de la formigonera i el camió

FON

XISNT

GÍACAOLO

NÉ

Metàfora de la formigonera i el camió

Capacidades lingüísticas, S.A.

FO NÉ CAOLO

GÍA

A

MFON

MÁNT

I

CA

SE

TASIN

OGÍXIS

Capacidades lingüístcas, S.A.

FONÉTICA

FONOLOGÍA

MORFOLOGÍA

SEMÁNTICA

SINTAXISsintaxis?semántica?morfología?fonología?

IN

OUTPUT

OBJECTI

VO???

OBJECTI

VO???

estabi

lizar

estabi

lizar al m

áximo la

carga

asumiendo q

ue el

camión

no par

ará

no par

ará

Metàfora de la formigonera i el camió

PUT

Metàfora de la formigonera i el camió

Capacidades lingüísticas, S.A.

SINTAXIS

SEMÁNTICA

MORFOLOGÍA

FONOLOGÍA

FONÉTICA

Modelació de Morton i Frith

Medi ambient

ComunicacióLlenguatgeEducació

Cervell

Conducta

Genètica TraumatismeMalaltia ¿?

Estat del cervell

T1 T2 T3 Desenvolupament disharmònic en el temps - Desequilibri evolutiu

Habilitats:Intenció, Atenció,Percepció,Memòria,Associació,etc.

Components:FonològicLèxicMorfològicSintàcticPragmàtic

(Cognició)

Símptomes observables en el TL:Inici tardà 2,6/3 anys

Pobresa (1,5 MLU a 3 anys)Omissions (5- 10%) Errors (0- 3% )

Millor progrés en omissions que en errorsDificultats persistents en lo simple

Modelació del Desequilibri evolutiuInteraccions entre Habilitats i Components i entre Components

HABILITATS COMPONENTS

INTENCIÓ FONOLOGIAATENCIÓPERCEPCIÓ LÈXIC

COGNICIÓ MORFOLOGIA

MOTRICITAT SINTAXI

VIGILÀNCIA PRAGMÀTICA

Exemples del Desequilibri evolutiu

Observació del comportamenti hipòtesi d’interpretació cognitiva:

Conducta

Cognició

Gen.

Mediam

bient

Genètica Traumatisme, malaltia¿?Estat del cervell

Fonètica articulada: [u][n]’[d][e][i][o]Fonologia adulta: /u/n/’/d/e//d//o/Prefereix triptongs que CVCV?

T 1 T 2 T 3 D e s a r r o l l o d e s a r m ó n i c o e n e l t i e m p o ( D e s e q u i l i b r i o e v o l u t i v o )

Mediam

bient

Gen.

Cognició

Conducta

Genètica Traumatisme, malaltia¿?Estat del cervell

Fonètica: [u[n][e][l]i]’[k][o][t][e][i][o]Mètrica: Manteniment de sis síl·labes

T 1 T 2 T 3 D e s a r r o l l o d e s a r m ó n i c o e n e l t i e m p o ( D e s e q u i l i b r i o e v o l u t i v o )

Conducta

Cognició

Gen.

Pragmàtica: Abusa del que sap l’oient?Planificació: No pot produir més elements; No sap seleccionar informacióLèxic: No sap verb ‘rentar’ etc.Morfo-sintaxi: No sap temporitzar (estar rentant); plural

no sap reflexiu (pero mà i mà, intel·ligent)

Genètica Traumatisme, malaltia¿?Estat del cervell

Medi am

bient

T 1 T 2 T 3 D e s a r r o l l o d e s a r m ó n i c o e n e l t i e m p o ( D e s e q u i l i b r i o e v o l u t i v o )

Mediam

bient

Genètica Traumatisme, enfermetat¿?Estat del cervell

Gen.

Cognició

Conducta

Pragmàtica: Abusa del que sap l’oient?Planificació: No pot produir més elements; No sap seleccionar informacióLèxic: No sap verb ‘rentar’ etc.Morfo-sintaxi: No sap temporitzar (estar rentant); plural

no sap reflexiu (pero mà i mà, intel·ligent)

TL, nen, 3;7 anys, Català.

*LOG: escolta, explica’m una altre cosa, per a què seveix aquesta aixeta d’aquí?

*NEN: mà i mà.%com: gest de fregar-se les mans.

T 1 T 2 T 3 D e s a r r o l l o d e s a r m ó n i c o e n e l t i e m p o ( D e s e q u i l i b r i o e v o l u t i v o )

Mediam

bient

Genètica Traumatisme, malaltia¿?Estat del cervell

Gen.

Cognició

Conducta

Planificació: Només pot produir un mot?Semàntica-sintaxi: Reducció de l’enunciació a objecte

això explica la omissió del verb?

TL, nen, 3;6 anys, Català

*LOG: uh, si que està amunt el gos , no hi arribo.*NEN: cadira.*LOG: què faig amb la cadira?*NEN: e guagua

T 1 T 2 T 3 D e s a r r o l l o d e s a r m ó n i c o e n e l t i e m p o ( D e s e q u i l i b r i o e v o l u t i v o )

Gen.

Mediam

bient

Cognició

Conducta

0

20

40

60

80

100

1 2 3 4 5 6 7Edad

Nivel adq

uisición

Desarrollo NormalInicio TardíoRetraso del LenguajeTrastorno (Específico) del Lenguaje

Genètica Traumatisme, malaltia¿?Estat del cervell

Atenció a distanciament entre 3 i 4 anys pels RL i TL.Canvis en el perfil d’omissions i errors

(manteniment errors simples

T 1 T 2 T 3 D e s a r r o l l o d e s a r m ó n i c o e n e l t i e m p o ( D e s e q u i l i b r i o e v o l u t i v o )

Aplicació del model de Morton al Retard de Llenguatge i dificultats de conceptuació

Definició del TL: “Greu retard.... (de més de un any i mig) en l’inicidel llenguatge i de la parla, sense causa clínica o psicológica aparent, amb una adquisició inicial, pobre i lenta, convergent cap a la normalitat, especialment en la comprensió, però amb dificultats psicolingüístiques persistents”

Conceptuació nova que cal incorporar : Marc: Trastorn de l’equilibri maduratiu (o“disharmonia evolutiva”) en la comunicació i en tot el comportament simbòlic reglat.Intervenció: Equilibrar les habilitats dels infants amb els components de la comunicació i el llenguatge.Questió: Si aquest equilibri es aconseguit aviat i pràcticament sense cosneqüències, cal continuar parlant de trastorn o haurem de modificar aquesta concepció?

fi 1 part

2. Diferències individuals:Corba personal dels perfils evolutius

Diferències individuals i evolució

Les diferències entre els nens són sovint més gransque la mitjana del grup. Perfils o tipus de TL?

Exemples

- En algunes mesures els TL són com els DN en la franja baixa.

- Amb l’evolució, la desviació es redueix i és semblant a la dels controls

Diferències individuals (1/4)- Omissions i Errors en mots de contingut

- Omissions i Errors en mots funcionals

Observació:

Atenció a la diversitat en progrés (percentatges recorreguts) i en moment que es realitza

Diferències individuals dels TL (2/4)

En les omissions de paraules funció: Hi ha bastanta regularitat en l’evolució. Diferències individuals inicials ( T1) significatives.

En els errors de paraules funció: L’evolució general és positiva ( veure T3) tanmateix, hi ha importants diferències de direccionalitat i de velocitat de progrésentre els nens.

Diferències individuals dels TL ( 3/4)

En les omissions de paraules contingut: La variabilitat individual és més alta en el grup TL que en Control i MLU. L’evolució és positiva.

En els errors de paraules contingut: També mostra més diferències el TL. En T2, la meitat dels subjectes augmenta el percentatge d’errors, mentre que l’altra meitat, disminueix ( variabilitat en el procésd’evolució).

Diferències individuals dels TL (4/4)

Les diferències recolzen que el trastorn evolutiuté un perfil personal, més divers que el trobat en els ND. En el TL cada nen pot presentar una desharmonia específica que caldrà conèixer per a la intervenció.

3. Diferències entre la intervenció precoç als 3-5 i la tardana als 6-9

COMPARACIONS ENTREINTERVENCIÓ PRECOÇ I TARDANA

Informació provinent de:

1- Grup dels petits en un estudi longitudinal2- Grup dels grans en estudi transversal

Consideracions sobre la intervenció precoç i tardana

1. Obtenció en la recerca de dades significatives de la diferència en l’intervenció a diferents edats.

2. Resultats que donen suport a l’explicat de la disharmonia evolutiva (massa crítica i períodes sensibles)

3. Motiva un canvi de concepte del TL (existeix?)

4. Incideix clarament en extratègies i política d’intervenció(afavoriment dels 3 anys i no 6)

Reeducació precoç i tardana

0

1

2

3

4

5

6

7

3 anys 4 anys 5 anys

TL

Controls

0

1

2

3

4

5

6

7

6-7 anys 8-9 anys

TL

Controls

Reeducació als 6 anysReeducació als 3 anys

Mesures de la Longitud Mitjana de les Produccions

Reeducació precoç i tardana

0

5

10

15

20

25

30

3anys

4anys

5anys

6-9anys

TL

Control

Omissió de determinants

Reeducació precoç i tardana

0

10

20

30

40

50

60

3anys

4anys

5anys

6-9anys

TEL

Control

Omissió de preposicions

Reeducació precoç i tardana

012345678

3 anys 4 anys 5 anys 6-9anys

TEL

Control

Omissió de verbs

RESUM I CONCLUSIONS INTERVENCIÓ PRECOÇ I CONCEPTE DE TL

En la disharmonia evolutiva s’ha vist que petitsproblemes combinats poden causar dèficits importants en alguns nens.

- Coneixem les condicions (massa crítica) i els moments sensibles per inicar un component - Coneixem el tipus d’interacció entre els components (bootstrapping) que és necessària per a créixer

Hem modificat tant “l’aparença” del TL que fins i totens haurem de replantejar en què consisteix

RESUM I CONCLUSIONS DE LA INTERVENCIÓ PRECOÇ I TARDANA

Tenint en compte el marc dels trastorns evolutius i de la desharmonia evolutiva, veiem que cal actuar en el tempsinicial de la interacció d’habilitats i components ja que aixíés possible:

- Evitar que es formin malament les relacions i haver d’inhibir aprenentages mal fets.

- Poder incidir directament en les interaccions i elements mes deficitaris.

- Tenir temps i vigilar l’evolució.La intervenció precoç és un éxit, no només “psicolingüístic” sino del progrés integral del nen.