6

En aquesta unitat...

• Coneixeràs lescaracterístiques bàsiques dels metalls.

• Valoraràs la importància delsmetalls en la nostra vida pelgran nombre d’aplicacionsque tenen.

• Coneixeràs les diferentsformes d’obtenció i fabricaciód’objectes metàl·lics.

• Valoraràs el reciclatge demetalls com una necessitat per reduir l’impacte sobre el medi ambient.

PLA DE TREBALL

1 Metalls

L’alumini el va obtenirper primer cop l’any 1825

Oersted, però era un metall molt car a

causa de la dificultatd’aconseguir-lo. Gràcies

a la tecnologia, l’obtenciója és molt més fàcil i ara

és un metall gairebéimprescindible en la

nostra vida.

Fes una ullada al teuvoltant. Quins objectes

estan fabricats ambalumini?

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 6

7

1. Els metalls tenen unes propietatscaracterístiques que permeten treballar-hi de forma molt diferent decom es treballa amb altres materials.

Hi ha moltes preguntes que podràs contestar després d’estudiar aquesta unitat. Per exemple,quines propietats tenen els metalls que els diferencien dels altres tipus de materials? Quinsusos industrials o quines aplicacions tècniques té l’or? Els metalls es troben en estat pur en lanatura? Com es fabriquen els objectes metàl·lics?

Per començar, observa i respon

L’acer és tenaç. L’enclusa sobre la qual

es donen cops a laferradura està feta d’acer.

Què significa que unmetall és tenaç?

Acer

Llautó

Coure

Alumini

Zinc Estany

ACTIVITAT: com es treballa amb els metalls1

2. Els metalls són plàstics, això vol dir que es deformen plàsticament quan se’ls aplica una força.

De segur que deus haver sentit dir moltes vegades que els metalls són dúctils i mal·leables, oi?

Dúctils � es poden estirar en fils. Mal·leables � es poden formar làmines.

Coneixes cap metall que trobem en la vida quotidiana que formi fils? I que formi làmines?

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 7

8

Materials metàl·lics

Hi ha molts tipus de metalls que s’utilitzen per fabricar objectes diferents,però tots tenen unes propietats comunes:

• Bons conductors de la calor.• Bons conductors de l’electricitat.• Resistents perquè suporten molt bé les forces de compressió, tracció

o flexió.• Tenaços perquè aguanten els cops sense trencar-se.

A més, en general, també:

1

Classificació dels metalls segons l’ús

D’entre tots els metalls, en sobresurten el ferro i els seus aliatges per-què suposen el 90 % de la producció mundial de metalls. Això és con-seqüència dels avantatges que té el ferro per a la indústria: és abundant,és barat i millora les propietats en formar aliatges. Per aquest motiuclassificarem els metalls en:• Metalls fèrrics: corresponen al grup d’aliatges el component princi-

pal dels quals és el ferro.• Metalls no fèrrics: són els metalls purs i els aliatges de metalls que

no tenen ferro en la composició.

Són dúctils i mal·leables perquè tenenuna gran plasticitat. En la fotografia,làmines d’alumini.

Són sòlids a temperatura ambient; totsexcepte el mercuri.

Són relativament econòmics, sobretotl’acer.

Alguns són magnètics perquè sónatrets pels imants, com és el cas del ferro.

La temperatura de fusió de la majoriadels metalls és molt alta. Fosa d’or.

Són pesats. La densitat és molt elevadacomparada amb altres materials. Per exemple, el plom.

La majoria dels metalls no s’utilitzen en estat pur sinó en aliatges; és a dir, formant una mescla homogènia amb altres metalls o no metalls,obtinguda a partir de la fusió de tots dos.

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 8

9

Acers0,1 % < C < 2 %

• Són dúctils i mal·leables.• S’oxiden (reaccionen amb

l’oxigen) amb facilitat.• Es poden forjar; amb això

augmenten la seva resistènciamecànica.

• Bona soldadura.• Incrementen la duresa en

augmentar el contingut encarboni.

• Són tenaços.

• Vehicles automòbils, vehiclesferroviaris, perfils.

• Xapes, filferros i eines de tall.

• Es modelen en estat sòlid en fred o en calent.

• Els acers amb menyscontingut en carbonis’anomenen suaus perquè sónmés tous i fàcils de modelar.

• Si s’hi afegeix un 12 % decrom, s’obtenen els acersinoxidables (per fabricarinstrumental quirúrgic, vagonscisternes).

Foses2 % < C < 5 %

• Menys dúctils i menys tenacesque els acers però més dures(el carboni aporta duresa peròn’augmenta la fragilitat).

• Es fonen fàcilment, a mésbaixa temperatura que elsacers i el ferro pur; d’aquí ve elnom (400 ºC menys).

• Mala soldadura.

• Blocs de motors.• Cilindres de laminació.

• Es poden fabricar pecescomplicades fent servirmotlles, perquè en estat líquidsón molt fluides i es contrauenpoc en refredar-se.

• Si s’afegeix magnesi al’aliatge s’obtenen fosesmal·leables.

Metalls fèrrics

El ferro pur té molt poques aplicacions tècniques perquè les propietatssón molt deficients.

El carboni és un no-metall que en petita proporció i mesclat íntima-ment amb el ferro en millora notablement les qualitats. Segons laquantitat de carboni que s’afegeix al ferro, podem distingir ferro dolç,acers i foses.

Els metalls fèrrics són el ferro i els seus aliatges.

2

Aliatge Propietats Aplicacions Observacions

Ferro dolçC < 0,1 %

• Es considera com a ferro pur;és de color platejat.

• S’oxida (reacciona ambl’oxigen) amb facilitat is’esquerda internament.

• S’utilitza per a aplicacionselèctriques perquè condueixmolt bé l’electricitat.

• Nuclis d’electroimants.

• Tou, perquè el contingut en carboni és molt petit.

El forjat

La forja és una tècnica que con-sisteix a modelar els metalls permitjà de cops repetits. Aquestatècnica es pot realitzar en fred (ori plata) o en calent (ferro i acer).

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 9

10

Metalls no fèrrics

Metalls no fèrrics. Purs

Els metalls no fèrrics més importants en la indústria són el coure, l’es-tany, el zinc, l’alumini, el magnesi i el titani.

3

Metall pur Propietats Aplicacions Observacions

Coure • Color vermell.• Excel·lent conductor

elèctric i tèrmic.• Resistent a la corrosió. • Se solda amb facilitat.• Molt dúctil i mal·leable.

• Conductors elèctrics i tèrmics.

• Filferros, varetes, planxes metàl·liques i llistons de metall.

• Per la conductivitat tèrmica,s’utilitza en calderes iintercanviadors de calor.

• Per la conductivitat elèctrica,s’utilitza per fabricar cableselèctrics.

Estany • Color blanc blavós brillant.• Tou.• Inoxidable.

• S’utilitza bàsicament en la soldadurade components elèctrics i electrònicsperquè té un punt de fusió baix, i en launió per soldadura de tubs de calefacció i aigua.

• Component del llautó(làmines fines d’acer amb unacapa d’estany).

Zinc • Color blanc.• Molt resistent a la corrosió

i a l’oxidació.

• Recobriments de teulades, canalons i tubs.

• Forma part de la composicióde les pintures metal·litzades.

Alumini • Color blanc brillant.• És lleuger, bona resistència

a la corrosió. No és tòxic,per la qual cosa s’utilitzaen envasos.

• Barat i tou.

• L’alumini és tou, però quan es forja duplica la resistènciamecànica.

Magnesi • Molt lleuger.• Té un preu elevat.• En estat líquid o fos

reacciona violentamentamb l’oxigen.

• Aplicacions aeroespacials perquè és un metall molt lleuger, però s’alia amb d’altres per augmentar-ne la resistència mecànica.

• Ús en pirotècnia i en explosius.

• El magnesi aliat amb zinc dóna productes de resistència elevada.

Titani • Molt car.• Resistent a la corrosió.• Molt bona resistència

mecànica (superior a l’acer).• És biocompatible (és a dir,

es pot utilitzar com apròtesis mèdiques).

• Implants biomèdics.

• Motor turboreactor.

• Estructures d’aeronaus.

• Al titani se li afegeix aluminiper formar un aliatge mésbarat que el titani pur, que és un metall molt car.

• Envasat d’aliments.• Cables de línies

elèctriques d’alta tensió.

• Fusteria.• Llaunes de begudes.

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 10

11

18 kg 70 kg 18 kg 5 kg 3 kg 10 kg 18 kg 70 kg

Aliatges Propietats Aplicacions

Llautó (coure i zinc) 5 - 40 % Zn

• De color groc i molt dúctil i mal·leable.

• Té el doble de resistència a la traccióque els metalls purs de què estàconstituït (53 kg/mm2).

• Radiadors, panys, frontisses, accessoris de lampisteria.

Bronze (coure i estany) 10 % Sn

• Color groc fosc.• Més resistent a la tracció que els llautons.• Resistent a la corrosió.• Quan està fos és molt fluid, per la qual

cosa és fàcil de vessar en un motlle (colar).

• Engranatges, coixinets,segments del pistó,bombes de propulsió.

• Estàtues i monuments.

Metalls no fèrrics. Aliatges

Comparativa de les propietats dels metalls més usuals

Alumini, coure i magnesi 94 % Al4 % Cu2 % Mg

• Més resistent als esforços que l’alumini pur.

• Estructures d’avions,laminat metàl·lic i llandesde camions i autobusos.

Titani i alumini 94 % Ti9 % Al

• L’alumini abarateix els objectes fetsamb titani.

• Components estructuralsd’avions.

• Turbines d’avions.

Magnesi i alumini 91 % Mg9 % Al

• L’alumini millora notablement lespropietats mecàniques del magnesi.

• Llandes de cotxes.• Motors i cobertes

d’automòbils.

Resistència a tracció

Cada fil demetall té unasecció d’1 mm2

i suporta sensetrencar-se:

Massa

Un lingot d’1 dm3 té una massa de:

7,6 kg

Temperaturade fusió

1100 °C

7,8 kg

1500 °C

8,8 kg

1083 °C

7,3 kg

231 °C

7,4 kg

419 °C

2,7 kg

660 °C

1,7 kg

650 °C

4,5 kg

1800 °C

Fosa Acer Coure Estany Zinc Alumini Magnesi Titani

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 11

12

Subjectar i doblegar

Les eines per subjectar són iguals que les utilitzades en fusteria: el gat iel cargol de taula. Per donar forma als metalls és molt útil el mall tou.Les alicates universals serveixen per subjectar peces petites i també lespodem utilitzar per donar forma a filferros.

Treball amb metalls al taller

Mesurar i marcar

És molt important mesurar i marcar amb precisió la peça que es vol tallaren un metall. Fer bé aquestes operacions és la garantia per obtenir unbon resultat.

Per mesurar es fa servir el regle metàl·lic d’acer.

Per a aquesta operació es pot utilitzar un llapis de color molt tou, unretolador, una punta de traçar o una bigotera.

4

Per doblegar una planxa metàl·lica, calsubjectar-la amb dos llistons de fusta al bancperquè les mordasses del cargol no deixinempremtes al metall.

Les alicates són una eina d’ús general. Tenen pinces dentadesque eviten que s’escapin els objectes, una secció corba persubjectar peces rodones i uns fils laterals per tallar filferro.

Mall tou

Regle d’acer

La punta de traçarés d’acer temperat per marcar amb mésprecisió sobre el metall.

Amb el mall es vacolpejant suaument laplanxa seguint la línia de doblatge i eliminantels abonyegaments.

La bigotera és semblant a un compàs però amb les dues puntes d’acer i amb una rosca que ajusta la distància de separació dels extrems.

També podemtraçar líniesparal·leles a lavora d’una planxafent lliscar una de les puntes i marcant amb l’altra.

Utilitzarem labigotera per marcar cercles.Usarem la punta de traçar perassenyalar-neprèviament el centre.

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 12

13

Tallar

Per tallar:

Planxes fines de metall, s’utilitzen les tisores de metall.

Tubs o barres, i planxes més gruixudes, s’utilitza la serra per a metalls.

Filferros fins, habitualment s’utilitzen les alicates.

Per tallar una xapa fina de metall amb la serra, subjecta-la entre dues xapes defusta contraplacada i talla-les totes tresalhora. És important col·locar la línia de tall al més a prop possible de lamandíbula del cargol de banc.

Per a metalls tous, com ara l’alumini, s’utilitza una serra gruixuda (dedents grans). Per a metalls durs, s’utilitzen serres fines (de dents petites).

Les tisores per a metallserveixen per fer talls corbs orectes en xapes metàl·liques.

Si les tisores no tallen bé, esmola les fulles ambuna llima fina i ajudant-te del cargol de taula.

Quan tallis una xapa, deixaque el metall es doblegui per sota la làmina i notanquis les fulles de lestisores completament per no mossegar el tall.

Si la planxa metàl·lica és molt gruixuda, pots subjectar un mànec de les tisores al cargol de banc i amb l’altre mànec hi apliques força.

Quan es talla un tub,es va girant la peça en direcció oposada a la direcció en quèestem tallant.

Les serres per tallarmetalls tenen un arcmetàl·lic i un mànec. La fulla de tall éscanviable i s’ajusta amb una femellad’orelles a l’arc.

ACTIVITATS

1. ● Quines operacions es duen a terme i quines eines es fan servir per tallar un cercle de 4 cm de diàmetre en una xapa de coure?

2. ●● Imagina’t que construeixes un marc per a fotos a partir d’una xapa d’estany de 20 x 20 cm. Indica les operacions que faries i les eines queutilitzaries. Dibuixa el teu portafotos i assenyala la mida que tindria.

SEGURETAT

Les vores de les planxes de metall sónmolt tallants, per la qual cosa és moltimportant, quan facis servir aquestaeina, utilitzar guants per protegir les mans.

Femellad’orelles per tensar.

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 13

14

Foradar

Per fer trepants s’utilitza el trepant amb broques especials per a metall.

Amb el fregall metàl·licde fils d’acer fins es fregaenèrgicament sobre elmetall per eliminarrascades i restes d’òxids.Es pot mullar en aiguarràsper lubricar i que la netejasigui més eficaç.

És importantforadar a baixavelocitat, amb labroca lubricadai a ritme constant.

La broca espiral té una punta en angle.

Per foradar, primer has de marcar el centre del forat amb una punta de traçar i col·locar-hi la broca al damunt.

La planxa metàl·lica es col·loca damunt unafusta i es colpeja el cisell amb un martell fins a travessar el metall.

Protegeix la peça metàl·lica amb fusta o cartó, subjecta la llima pel mànec amb una mà i recolza l’altra mà a l’extrem. Realitza moviments suaus cap endavant i cap enrere fins que el tall del metall s’iguali.

Desbastar i polir

Després de tallar un metall queden vores esmolades que se suavitzenamb la llimada. Per llimar metall serveixen les llimes utilitzades en fus-teria i la forma de treballar seria exactament la mateixa.

Però abans d’aplicar qualsevol acabat a un metall cal netejar-lo i elimi-nar el metall oxidat o corroït; és a dir, cal polir-lo.

El cisell és un punxó tallant que s’utilitza per fer forats a les xapes metàl·liques.

El fregall de filferro serveix per netejar el metall oxidat.

SEGURETAT

Quan facis servir el trepant elèctric per foradar metalls, has de…• Fer servir ulleres protectores

perquè els fragments o llimaduresde metall són molt tallants i podensaltar als ulls.

• Canviar la broca amb la màquinadesendollada.

• Comprovar que estàs utilitzant la broca adequada per a metall.

• Subjectar bé la peça.• No dur el cabell llarg solt

o objectes que es puguin enganxaramb la màquina i provocar un accident.

SEGURETAT

Quan utilitzis les eines per escatar i polir metalls, has d’usar ulleresper protegir els ulls de les partículesdespreses de metall.

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 14

15

Acabar

Finalment, s’aplica un acabat que protegeixi el metall de la corrosióo que li aporti bellesa. Els metalls que no s’oxiden es poden polir fi-nament fins que llueixin la brillantor metàl·lica característica, ren-tar-los amb aigua i sabó, i posteriorment aplicar-los un vernís o unalaca amb un pinzell molt suau.

Per a metalls fàcilment oxidables cal preparar la superfície, aplicar una ba-se de pintura antioxidant (pintura de mini) i després la pintura definitiva.

Quan s’utilitzen metalls per fabricar envasos, l’interior se sol protegirdel producte envasat amb resines plàstiques o amb una capa d’estany siés acer (galvanitzat).

Bufador de gas

Unir

La unió entre peces metàl·liques pot ser de diverses formes:

• Soldadura: s’utilitza un metall fos que quan se solidifica uneix lespeces de forma definitiva.

• Unions roscades: amb cargol i rosques de diferents formes i mida.

• Rebladures: unió fixa mitjançant claus especials que es piquen i segellen la unió.

Rebladora

Soldador de punta plana

Vareta de metall de soldadura

Clau plana

Les xapes metàl·liques se superposen,es trepanen i s’introdueix per un costatel cargol i per l’altre la volandera i larosca.

La unió s’estreny amb una clau plana,d’estrella o anglesa.

Per soldar tubs o superfícies moltàmplies s’utilitza el bufador de gas.

Les xapes que s’han d’unir es foraden prèviament. S’introdueix el cap del rebló en la rebladora i per l’orifici el clau bret. S’estreny contra el metall i es deixa anar.

Hi ha pintures que a més de protegir elmetall permeten donar un bon acabat sensenecessitat d’utilitzar pintura antioxidant.

Per unir dues xapes d’aceres netegen bé les superfícies ques’han de soldar, es col·loca el cordóde metall de soldadura i se segueixamb la punta del soldador. El metallde soldadura es fon i flueix a travésde la unió fixant-la quan solidifica.

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 15

16

Treball amb metalls en la indústria

Per obtenir la majoria de productes metàl·lics industrials es fan dife-rents operacions, com ara:• Embotició: a partir d’una planxa metàl·lica superposada en una

matriu que és deformada per l’acció d’un punxó que aplica granpressió. Amb aquest sistema es fabriquen la carrosseria dels auto-mòbils i les llaunes de begudes.

• Encunyació: consisteix en el tall amb precisió d’una xapa metàl·li-ca amb un punxó de vores tallants mogut per una premsa. Ambaquest sistema es fabriquen volanderes i peces perforades.

• Soldadura punt a punt: s’uneixen planxes metàl·liques fent uncordó de punts soldats al llarg de la zona d’unió. En la indústriade vehicles hi ha braços robot que fan aquesta operació amb totalprecisió.

5

Fresatge i tornejament:a partir d’una peça massissai amb un utillatge tallants’elimina l’excés de materialarrencant-lo de forma que s’esculpeix la peçadefinitiva. En la indústria, lesmàquines de tornejament ifresatge estan programadesperquè arrenquin la ferritjade metall de formaautomàtica. Amb aquestsistema es fabriquen eixos,engranatges i, en general,qualsevol peça complicada.

Trepant: per fer forats enperfils metàl·lics s’utilitza eltrepant vertical. El perfil sesubjecta amb guies i topallsperquè no es mogui durantel procés i el trepant es mouverticalment accionant-loamb una palanca.

Trossejament: consisteix a tallar perfils metàl·lics. Es faservir una serra de disc circular que es controla amb unapalanca, anomenada trossejadora.

Fabricació assistida per ordinador: l’ordinadors’integra en el procés de fabricació. El procéss’automatitza i es programa augmentant la precisió i el rendiment del treball. L’operari introdueix lesinstruccions a la màquina i comprova que realitza les operacions que ha programat.

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 16

17

Obtenció dels metalls

La majoria dels metalls no es troben purs en la natura, per la qual cosaés necessari extreure’ls dels minerals que els contenen, en què està for-mant un compost químic (normalment òxids). Hi ha dues formes bàsi-ques de fer-ho, en tots dos casos es produeix una reacció química:• Al forn: a altes temperatures.• Per electròlisi: se separa el metall per mitjà d’un corrent elèctric.

Obtenció de la fosa i l’acer mitjançant altestemperatures

Ja hem vist que la diferència entre acer i fosa és la quantitat de carboni;l’acer conté menys carboni que la fosa, però tots dos són metallsfèrrics.

6

Les matèries primeres per fabricar els metalls fèrrics són: mineral de ferro, carbó i pedra calcària.Aquests minerals són triturats i abocats per capes a l’alt forn a través de la boca superior.

En el forn convertidorl’oxigen crema part del carboni de la fosa i el ferro es converteix en acer.

Tubs de fosaCarbó

Ferro

Calcària

Cullera amb fosa

Bocasuperior

Llança

Ferro fos

L’alt forn pot tenir una alçària de fins a 70 m. A l’interior es produeix la fusió del mineral de ferro a causa de lacombustió del carbó. El ferro líquid es queda al fons (és més dens), es treu i es vessa en recipients cilíndrics. El líquid té la composició de fosa.

L’afinamentconsisteix a reduir el contingut de carboni de la fosa. El ferro fos es vessa amb cullera en un forn convertidor que té una llança per on s’hi introdueix oxigen.

El ferro de primera fosa estransporta en recipientscilíndrics fins al lloc on s’afina. Aleshores s’aboca en una cullera.

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 17

18

Obtenció del coure, alumini, magnesi, titani i zinc en cel·la electroquímica

Una cel·la electroquímica és un recipient que conté un líquid que condueixl’electricitat i uns borns que es connecten a un voltatge determinat. Lacirculació de corrent a través del líquid en produeix la descomposicióquímica. L’alumini és l’element metàl·lic més abundant de l’escorça terrestre isempre es troba combinat amb altres elements. Industrialment s’obtéde l’electròlisi de l’òxid d’alumini. A continuació, veurem aquest procésde forma més detallada.

Cel·la electroquímica

Un cop fred el motlle, els lingots d’aluminis’amunteguen perquè es puguin utititzar.

Lingotsd’alumini.

Esquema de cel·laelectroquímica.

Per la cel·la electroquímica hi circula una gran quantitatde corrent elèctric (100.000 A),la qual cosa provoca ques’assoleixin altestemperatures (1.000 ºC),necessàries per al procés.

Born (�)

Born (�)

Costa sòlida d’electròlit i òxid d’alumini.

Recobriment de carbó que condueix el corrent a les barres d’acer.

Bloc d’ànode que distribueix el correntelèctric a través del líquid conductor o electròlit.

L’electròlit està a 1.000 ºC, és una sal d’alumini pur. El pas del correntdescompon l’òxid, i l’alumini obtingut es diposita al fons de la cubeta.

L’alumini està fos a causa de l’elevadatemperatura i es recullcada cert temps.

Barra del càtode (�).

Barra de l’ànode (�).

Barres d’acer quecondueixen el corrent al càtode (�).

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 18

19

Emmotllament i conformació de metalls

En l’emmotllament es vessa el metall fos dins un motlle i es deixa refredar.I en el conformat, a més, s’aplica pressió amb elements mòbils, com aracorrons de laminació o premses hidràuliques.

La fosa obtinguda directament d’un alt forn se solidifica en motlles.

Les planxes metàl·liques es poden doblegar i corbar mitjançant embotició.

El metall fos es vessa dinsun motlle de sorra o acer.

En refredar-se, el metallsolidifica dins el motlle amb la forma desitjada. Les foses es poden modelarperquè són molt fluides.

D’aquesta manera es fabriquen els blocs dels motors.

Els metalls es poden conformar com a planxes o perfils massissoso buits, que s’anomenen productessemiacabats i se subministren aindústries com ara l’automobilística,on els donen la forma definitiva.

Una bateria de corrons conté el metall fos el gruix del qual disminueix a mesura que avança la làmina.

Producte acabat. En aquest cas,la part lateral d’un automòbil.

Laminat: el metall fos surt de la cullera i es refreda entre corrons de laminació.

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 19

20

1

334

5

7

8

Totxos d’alumini procedents de reciclatge.

6

1 09

6 Cigonyal: acer forjat.7 Caragolam: titani.8 Càrter, esquelet del volant i travesser del davantal: magnesi.9 Cablejat: coure.

10 Tractament anticorrosiu de la carrosseria: pel·lícula de zinc.

1 Carrosseria: acer.2 Bloc motor: fosa.3 Caixa de canvis: fosa.4 Llandes: alumini o d’aliatge magnesi-alumini.5 Discos de cilindres: coure.

Impacte mediambiental

L’ ús de materials metàl·lics perjudica el medi ambient pel que fa a:• Extracció de minerals: els minerals s’extreuen de mines i de pe-

dreres. Les pedreres i les mines a cel obert mouen una gran quanti-tat de terres, generen grans quantitats de pols i una agressió radicalal paisatge.

• Indústria metal·lúrgica: el procés d’obtenció de metalls purs sol sermolt contaminant. Els forns de les indústries metal·lúrgiques eme-ten gran quantitat de gasos, tot i que són tractats abans que s’emetina l’atmosfera. Els processos electroquímics consumeixen quantitatsmolt elevades d’electricitat i van acompanyats de tractaments químicsque generen llots residuals molt tòxics i perjudicials per a la flora i lafauna.

• Deixalles: en la nostra societat de consum es generen grans quanti-tats de residus metàl·lics: els envasos, els vehicles vells, maquinària,vaixells, avions, etc.

El reciclatge es presenta com una alternativa per reduir l’impacte am-biental, perquè els metalls es poden fondre i conformar infinites vega-des. Per això cal:

• Recollir: es retiren els productes metàl·lics inservibles i es recuperael metall que contenen.

• Reutilitzar: el material recuperat es classifica en els diferents metallsi els seus aliatges i es prepara en bales compactades, en llistons, ence-nalls o blocs per tornar-los a utilitzar en la indústria que ho demani.

Amb això aconseguim reduir l’extracció de matèria primera de la natura.

Com a exemple, el 70% dels materials d’un cotxe són metàl·lics. Vegemels metalls que té:

7

2

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 20

Vocabulari de la unitat • Acer: aliatge de ferro i carboni en proporcions inferiors

al 2 % que es caracteritza perquè és dúctil i mal·leable.

• Afinament: procés d’obtenció de l’acer a partir de la pri-mera fosa obtinguda de l’alt forn.

• Aliatge: mescla íntima de dos metalls o d’un metall i un no-metall que s’obté per fusió de tots dos materials.

• Colar: vessar un metall fos dins un motlle perquè se so-lidifiqui a l’interior amb una forma determinada.

• Conformar: donar forma al metall aplicant-hi pressiói calor.

• Electròlisi: reacció química provocada per la circula-ció d’un corrent elèctric a través d’una substància.

• Embotir: deformar de manera plàstica metalls gràcies alfet que es corba o doblega una planxa metàl·lica interpo-sada entre un punxó i una matriu.

• Encunyar: efectuar una operació de tall en el qual d’uncop sec es perfora una planxa metàl·lica.

• Forjar: realitzar un procés que endureix i millora les pro-pietats d’un metall quan és colpejat amb un mall.

• Fresatge: operació amb arrencament de ferritja en quèes dóna forma a una peça massissa.

• Laminar: deformar un metall en reduir el gruix d’unaplanxa metàl·lica.

• Soldar: realitzar una unió fixa entre dos metalls mitjan-çant l’addició i fusió d’un altre metall.

• Trempar: dur a terme un tractament que millora les pro-pietats dels metalls quan són sotmesos a escalfaments i refredaments controlats.

• Trossejar: realitzar una operació de tallar perfils metàl·licsamb una màquina trossejadora.

Resum

21

ELS METALLS

fèrrics no fèrrics

mal·leables

dúctils

conductors

són es classifiquen en en la indústria es realitzen

operacions de s’obtenen

ferro dolç

acers

fosesresistents

densos

durs

zinc

estany

coure per electròlisi

en alt forn

alumini

magnesi

titani

embotició

encunyació

soldadura punt a punt

foradament

trossejat

fresatge i tornejament

fabricació assistidaper ordinador

al taller es realitzenoperacions de

tallar

doblegar

mesurar i marcar

trepar

desbastar

unir

tenaços

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 21

22

Activitats Aplicació de continguts

3. ● ● Indica si són certes o falses les afirmacions se-güents i justifica la resposta.

a) Els metalls són molt plàstics.b) Tots els metalls condueixen l’electricitat excepte el

mercuri, perquè és líquid.c) Els metalls són atrets pels imants.d La fosa és un aliatge fèrric que conté menys d’un

2 % de carboni.e) Els acers són més dúctils i mal·leables que les fo-

ses, perquè tenen menys carboni en la composició.

4. ● Per què són tan importants els aliatges fèrrics?

5. ● Quina diferència hi ha entre els acers i les foses?

6. ● Com afecta el contingut de carboni els aliatgesfèrrics?

7. ● Observa les característiques que s’hi donen i esbri-na a quin metall pur fan referència.

a) Lleuger però poc resistent, usat en pirotècnia.b) De color vermell, s’utilitza molt en instal·lacions de

calefacció i elèctriques.c) Molt resistent a la corrosió, s’utilitza en aeronàutica.d) No s’oxida i s’utilitza en pintures metal·litzades. e) Tou i barat, utilitzat en envasos de begudes.

8. ● Ordena els materials metàl·lics següents: fosa, acer,coure, estany, zinc, alumini, magnesi i titani.a) De més resistent a menys resistent.

b) De més lleuger a més pesat.

9. ●●● Quina millora de propietats presenten els aliat-ges de coure enfront del coure pur?

10. ● Es poden fabricar planxes metàl·liques de fosa?

11. ●●● Indica quines operacions creus que s’han de se-guir per fabricar una llauna de refresc d’alumini des del’origen del metall fins a obtenir-ne l’aspecte final.

12. ●● Quins acers són més fàcils de tornejar, els de baixcontingut en carboni o els d’alt contingut?

13. ● ● ● Normalment, els aliatges metàl·lics no aparei-xen en la natura. Investiga com va descobrir l’ésser hu-mà l’obtenció dels aliatges de coure i com va influir enla seva forma de vida.

Anàlisi d’objectes

14. ● Relaciona l’objecte amb les propietats del metall queel fan apropiat per a aquesta aplicació.

15. ● ● ● Els cables elèctrics d’alta tensió estan penjatsde les torres a grans alçades i es fabriquen d’aluminiamb el nucli d’acer; això no obstant, el coure condueixmillor l’electricitat. Per què creus aleshores que s’ele-geixen l’alumini i l’acer?

16. ●●● Els radiadors de la calefacció se solen fer de fo-sa, alumini o xapa d’acer; tot i així, el coure és millor con-ductor de calor que qualsevol d’ells. Com es justificaaquest fet?

17. ● ● Per què es cobreixen amb una capa d’estany leslàmines d’acer dels envasos de llauna?

18. ●● Indica amb quin material metàl·lic construiries elsobjectes següents i el perquè. a) La pota d’una cadira d’una nau espacial.b) Un implant de fèmur.c) L’ala d’un avió.d) El cable d’un ascensor.e) El recipient que conté coure fos.

19. ● ● ● Imagina que has de dissenyar la caixa de can-vis d’un cotxe. a) De quin material fabricaries els engranatges?b) Seria lleugera o pesada, la caixa de canvis? c) Si haguessis de fer la caixa de canvis d’un helicòp-

ter, elegiries el mateix material?

• Resistent a flexió

• Mal·leable i inoxidable

• Resistent a altestemperatures i dúctil

• Tenaç

• Magnètic

Cap de martell •

Filament •de bombeta •

Imant •

Biga d’acer •

Llauna de refresc •

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 22

23

20. ● ● ● Les bieles d’un automòbil normal són d’acerforjat o de fosa. Per a un automòbil de competició lesbieles han de suportar grans esforços, treballar a al-tes temperatures i ser lleugeres. Quin metall és el mésidoni?

21. ●●● Indica quines operacions hauries de realitzarper elaborar l’objecte metàl·lic següent. Per fer-hobusca al text el metall més adequat per a l’objectesegüent:

22. ● Observa l’aigüera de la cuina de casa teva:a) De quin material està feta?b) Amb quina tècnica industrial s’ha fabricat?

Investigació

23. ● Quins tipus d’unions metàl·liques apareixen a lesfotografies?

24. ● Observa l’escultura de la fotografia. Quin metall és?Quin procés s’ha seguit en la fabricació?

25. ●●● Investiga. Quin material s’utilitza en la construc-ció d’una plataforma petroliera? Què es fa amb la pla-taforma quan s’acaba l’explotació?

26. ● Es poden soldar tubs amb un soldador pla?

27. ● La femella i el cargol són elements metàl·lics, comcreus que es fabriquen?

28. ● Esbrina amb quin material es fabriquen els gransvaixells i què se’n fa quan ja no serveixen per navegar.Es reciclen?

a)

b)

c)

Ramon Berenguer III, Plaça del Rei. Barcelona.

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 23

4 El retallat

Ara s’ha de retallar la xapa; per fer-ho, són necessàriesalgunes consideracions:• Per la teva seguretat, utilitza guants i tisores apropiades.• Sempre que puguis, és millor que tallis en línia recta i de

fora cap a dins la peça.• Vés amb compte amb les arestes i els angles sortints. Vés amb compte

amb les tisores i amb la xapa. No et tallis!

Antonio de Lara Gavilán, «Tono» (1896-1978). Dibuixant prolífic, autor teatral i il·lustrador de la revista Cró-nica. Al marge reproduïm una pàgina d’aquesta revista que, ambtigres i elefants, cocodrils, mosques i conills retallables, per do-blegar i enganxar, va marcar tota una època.

5 Un cop retallat l’elefant, li has de donar volum; per fer-ho,doblega la xapa com es veu a la fotografia.

Per unir la «panxa» del’elefant, pots utilitzar uncargol i una rosca, unarebladura o qualsevol delssistemes d’unió de metallsque has estudiat. Els foratses fan amb una barrinarecolzant la xapa sobre untros de fusta.

25

La sabana africana

Series capaç de dissenyar uns altres animals,com ho va fer Tono? Al final pots aconseguiruna bona mostra de la fauna africana.

917000 _ 0006-0027.qxd 4/3/08 20:54 Página 25

28

En aquesta unitat...

• Coneixeràs quines són lescaracterístiques bàsiques dels plàstics.

• Aprendràs quina importànciatenen en la societat actual, enconèixer-ne el gran nombred'aplicacions.

• Descobriràs les maneresdiferents de fabricar elsobjectes de plàstic mésquotidians.

• Comprendràs i valoraràs la necessitat de reciclar els plàstics.

PLA DE TREBALL

2 Plàstics

El MaKrolonés el material amb

què es fabriquen els discos compactes.

És un policarbonat quetransmet molt bé la llum.

La informació es grava en unes petites ranures

o pits. Si el gruix del CD fos d’un metre,

les ranures tindrienl’espessor d’un pèl.

T’atreveixes a calcularquantes ranures hi haen un disc compacte?

917000 _ 0028-0051.qxd 5/3/08 09:26 Página 28

1. Aquí hi ha tres objectes de plàstic. Sense mirar l’interior de la unitat, et veuries capaç de saber quinatècnica s’ha utilitzat per fabricar-los? Et donem alguna pista. Pot ser per laminatge, modelatge perpressió i bufatge.

2. Els plàstics tenen memòria. Encara que aquesta afirmació no és del tot certa, sí que ho és que algunsplàstics quan s’escalfen tornen a recuperar la forma que tenien. Observa el procés i respon: de quinaforma et sembla que s’ha iniciat per fabricar el recipient?

Quan acabis aquesta unitat hauràs après gairebé tot sobre els plàstics. I això vol dir que sabràsmolt més sobre tot allò que t’envolta: els tipus de plàstics, com es fabriquen, quines utilitats te-nen... Abans, però, observa l’activitat.

Per començar, observa i respon

29

ACTIVITAT: formes dels plàstics1

A B C

A B C

917000 _ 0028-0051.qxd 5/3/08 09:26 Página 29

30

Què és un plàstic?

Al voltant nostre hi ha infinitat de productes fabricats, totalment o enpart, amb plàstic: ampolles, contenidors, endolls, bolígrafs, teles, cano-nades, etc.

El plàstic es fa servir molt en la indústria perquè és fàcil de fabricar imodelar, econòmic, lleuger i admet pigments d’una varietat de colorsforça gran. A més a més, es pot combinar amb altres materials i així mi-llorar-ne les propietats.

En general, el plàstic és un material flexible, resistent, poc pesant i aïllantde l’electricitat i de la calor.

1

Un plàstic el formen molècules de gran longitud que s’enreden fins aformar una troca. En totes aquestes llargues molècules o macromolècu-les es repeteix una combinació d’àtoms, semblant a les baules que for-men una cadena. Cadascuna d’aquestes unitats que es repeteix s’anome-na monòmer, i la unió del molt forma el polímer. Els monòmers elsconstitueixen, fonamentalment, àtoms de carboni i d’hidrogen.

Tot i que hi ha polímers naturals, com ara la cel·lulosa i el cautxú, la ma-jor part dels plàstics són materials sintètics. Els monòmers s’obtenen dematèries primeres com ara el petroli, el carbó o el gas natural.

Quan es vol fabricar un plàstic, cal que els monòmers enllacin entre si performar el polímer. Això s’anomena reacció de polimerització. S’aconse-gueix mitjançant les reaccions químiques d’algunes substàncies en condi-cions determinades de pressió i de temperatura.

Recollida de làtex. Les persones han utilitzat els plàstics naturals, com ara el betum, les resines o el làtex, des de fa milers d’anys. Com a granadurade collarets, per impermeabilitzarembarcacions, per fabricar calçatimpermeable...

Monòmer

Carboni

Hidrogen

El plàstic d’aquesta bossa el formen molècules molt llargues o

macromolècules. I cadascuna, al seutorn, és la unió repetida de molècules

més petites que s’anomenen monòmers.

ACTIVITATS

1. ● Respon:

a) Què és un monòmer?

b) I un polímer?

2. ●● Explica què és la polimerització.

917000 _ 0028-0051.qxd 5/3/08 09:26 Página 30

Afegeix-li dues culleradesd’alcohol de 96 graus i agita-hosuaument. Observa-ho. Posa-hiuna mica més d’alcohol i continua agitant-ho.

Posa una cullerada de colablanca dins un got i dissol-la en una d’aigua fins aobtenir una barreja benhomogènia.

Afegeix-hi aigua perquèno se t’enganxi a lesmans.

Fes una pilota i deixa-laque s’assequi.

Fixa’t quèpassa.

Has obtingutun gel moltviscós.

Analitza l’aspecte de la solució.

31

Amb el nostre experiment hem obtingut alcohol polivinílic. Per acon-seguir-lo, hem utilitzat alcohol etílic com a reactiu i l’hem plastificato coagulat afegint-hi aigua.

Hi ha molts mètodes industrials i complicats per fabricar plàstic,tot i que el procediment general es pot resumir de la forma següent:

El monòmer s’introdueix en una màquina anomenada reactor, conjun-tament amb un dissolvent i un catalitzador o activador de la reaccióquímica, a una pressió i temperatura controlades. Durant el procés s’hipoden afegir, també, pigments que donen color i altres substàncies quemilloren les propietats del plàstic.

El material plàstic obtingut pot tenirforma de boletes, grànuls o polsque, després, es processen i modelen per fer làmines, tubs o peces definitives d’un objecte.

Procediment general per fabricarplàstics (polímers).

Dissolvent

Polímerlíquid

Polímer en pols

Catalitzador El producte de la reacció se separadel dissolvent i s’asseca.

Assecadora

Trituradora

Monòmer

ACTIVITATS

3. ● Quina matèria primera s’utilitza per elaborar els plàstics?

4. ●● Com es fabrica un plàstic? Com s’aconsegueix obtenir plàstics tan diversos?

ASSAIG: com obtenir un plàstic?SEGURETAT

Un cop hagis acabat l’experiment amb l’alcohol polivinílic, renta’t bé les mans i tots els objectes que has fet servir.

917000 _ 0028-0051.qxd 5/3/08 09:26 Página 31

32

Propietats dels plàstics

Generalitzar sobre les propietats dels plàstics es fa difícil. N’hi ha unadiversitat molt gran i, a més, les propietats d’uns i altres són ben dife-rents. Per això només estudiarem les més significatives.

• Conductivitat elèctrica. Els plàstics són mals conductors de l’electri-citat, i aquesta característica els permet que s’utilitzin com a aïllantselèctrics.El recobriment de cables en pot ser un exemple.

• Conductivitat tèrmica. Els plàstics tenen una conductivitat tèrmicabaixa. Solen ser materials aïllants perquè transmeten la calor moltlentament.Un exemple són els mànecs de la bateria de cuina.

• Resistència mecànica. Els plàstics són molt resistents, si se’n té encompte a més la lleugeresa. I això explica per què es fan servir, con-juntament amb els aliatges metàl·lics, per construir avions. Quasi totes les joguines, per exemple, estan fetes amb alguna menade plàstic.

• Combustibilitat. La major part dels plàstics crema amb facilitat, jaque les molècules es componen de carboni i hidrogen. El color de laflama i l’olor del fum que desprenen sol ser característic de cada ti-pus de plàstic.Les bosses d’escombraries, per exemple.

• Plasticitat. Molts plàstics s’estoven amb la calor i, sense que s’arri-bin a fondre, es poden modelar molt fàcilment. Això permet fabricaramb aquest material peces de formes complicades.

Altres propietats dels plàstics

Els plàstics també tenen, a més de les anteriors, unes altres propietatsmolt interessants:

• Economia. El plàstic és un material molt econòmic, amb algunesexcepcions. Competeix amb alguns metalls en condicions d’igualtati amb preus més baixos.

• Facilitat de processament i versatilitat. La gran plasticitat faque les tècniques industrials de fabricació siguin senzilles, i aixòpermet fabricar materials plàstics segons les necessitats del dis-senyador.

• Facilitat per combinar-se amb altres materials. Aquesta qualitatfa possible la creació de materials compostos amb propietats cadacop més bones, com ara el polièster reforçat amb fibra de vidre.

L’ inconvenient principal dels plàstics és que, en general, perden lespropietats quan se sotmeten a temperatures elevades.

2

Proveta de plàsticencesa.Els plàsticscremen ialliberenenergia. Les restesnegres decarbódemostren que el plàstices compon de carboni.

Si omplim dos gots diferents (un de metall i l’altre de suro blanc)amb aigua calenta, en agafar-los l’un cremarà i l’altre no. Quin dels dos cremarà més? Si deixem quepassi una estona, comprovarem que l’aigua del got metàl·lic s’harefredat més de pressa. Què creusque ha passat?

917000 _ 0028-0051.qxd 5/3/08 09:26 Página 32

33

Tipus de plàstics. Aplicacions

Com que hi ha molts plàstics diferents, per estudiar-los es poden agru-par en tres tipus: termoplàstics, termostables i elastòmers.

3

Plàstic

Es punxa amb un clip

incandescent

Es fon

Termostable(si es talla, fa encenalls)

Elastòmer

No es fonS’estira?

NO

SÍ

Termoplàstic(si es talla, fa estelles)

Objectes quotidians que són de plàstic

Motxilla:poliamidaimpermeabilitzadaamb PVC(termoplàstic).

Sabatilles: sola de cautxú(elastòmer) i forma de PVC(termoplàstic).

Jersei:poliamides(termoplàstic).

Fixador o gomina: polivinil(termoplàstic).

Impermeable:poliamides(termoplàstic)impermeabilitzadesamb silicones(elastòmer).

Botons: fenols(termostable).

Estoig: poliamides(termoplàstic).

Bolígraftransparent:poliestirè(termoplàstic).

Folre del llibre:polietilè(termoplàstic).

Goma d’esborrar:cautxú (elastòmer).

Ulleres de sol:policarbonat(termoplàstic).

Fars: metacrilat(termoplàstic).

Pneumàtic de les rodes:cautxú(elastòmer).

Mànecs del manillar:poliuretà expandit(elastòmer).

Ampolla d’aigua de la bici: polietilè(termostable).

Escuma del seient:poliuretàexpandit(elastòmer).

Casc per al cap: policarbonat(termostable).

ACTIVITATS

5. ●● Quina diferència hi ha entre els termoplàstics i els termostables?

ASSAIG: quin tipus de plàstic és?

917000 _ 0028-0051.qxd 5/3/08 09:26 Página 33

34

Termoplàstics

Els plàstics termoplàstics tenen les propietats següents:

• Es deformen per la calor.• Se solidifiquen en refredar-se.• Es poden processar uns quants cops sense que perdin les propietats.És a dir, que són reciclables.La temperatura màxima que poden suportar no supera els 150 ˚C, ex-cepte el tefló, que resisteix temperatures molt més altes i s’utilitza, defet, com a recobriment d’olles i paelles.

Termostables

Els plàstics termostables sofreixen un procés anomenat de tracta-ment quan se’ls modela i dóna forma aplicant-hi pressió o calor. Du-rant el procés, les cadenes polimèriques s’entrecreuen. I el resultat ésun plàstic rígid i més resistent a les temperatures que els termoplàstics,però també més fràgil. No es poden reciclar aplicant-los calor.

Elastòmers

Les macromolècules dels plàstics elastòmers formen una xarxa que espot contraure i estirar quan aquests materials són comprimits o bé esti-rats, i fins i tot poden lliscar unes cadenes sobre les altres. Per això sóntan elàstics.

No suporten bé la calor i es degraden a temperatures mitjanes, cosaque fa que el reciclatge mitjançant calor no sigui possible. Un exempled’elastòmer és el cautxú natural.

Macromolècula de termoplàstic. Les propietats dels termoplàstics tenen l’origen en la configuració de les molècules que els componen, que és lineal i ramificada.

Macromolècula d’elastòmer

Macromolècula de termostable

Efectuem un assaig per diferenciar alguns tipus de termoplàstics.

Objecte

Objeto

S’encén

Disc compacte

Tipus determoplàstic Resultat

PC (policarbonat) No crema.

Tub PVC (clorur de polivinil)

Una flama lleugera i, després,s’apaga.

Pot gruixut HDPE (polietilèd’alta densitat) Es crema i goteja. Brilla.

Bossad’escombraries

LDPE (polietilè debaixa densitat) Es crema i goteja. No brilla.

Xeringa PP (polipropilè) Es crema, no goteja i fa olor de cera.

Safata d’alimentsfrescos PS (poliestirè) Crema fàcilment i crepita.

ASSAIG: com aprendre a distingir els termoplàstics

917000 _ 0028-0051.qxd 5/3/08 09:26 Página 34

35

Plàstics termoplàstics

Nom químic (nom comercial) Aplicacions Propietats

Polietilè (PE)

Polietilè d’alta densitat (HDPE)

Polietilè de baixa densitat (LDPE)

Contenidors, aïllants elèctrics, canonades,ampolles, pel·lícules i fulls per envasar,joguines i bosses d’escombraries.

La icona indica que el plàstic és reciclable amb calor, i cadaplàstic té assignat un número.

• És resistent a la corrosió. • N’hi ha de dos tipus, HDPE (alta densitat)

i LDPE (baixa densitat). Aquestes sigles es poden identificar en objectes diversosfabricats amb aquest material.

• Sura a l’aigua.

Polipropilè (PP) Empaquetament, ampolles, tubs i canonades,tapisseria de l’automòbil, bosses, sacs,xeringues, precintament de caixes, fibres i filaments.

• És més dur i menys flexible que el polietilè.Incolor, inodor i resistent a la humitat i lacalor.

• Sura a l’aigua.

Clorur de polivinil (PVC) Tubs, canonades, canalons, conducteselèctrics, peces de vestir per a la pluja, maletes,sabates, cortines de bany, mànegues de jardí i discos.

• Es químicament molt resistent. Fàcil deprocessar. Es barreja molt bé amb additiusque en milloren les propietats i n’amplien lesaplicacions.

• No sura a l’aigua.

Poliestirè (PS) Carcasses d’electrodomèstics de línia blanca,botons d’aparells, instruments i davantalsd’automòbils, safates per als aliments frescos,envasos de iogurts i calçat.

• Transparent, inodor, insípid i relativamentfràgil. Les propietats es poden modificar per fabricar poliestirè expandit.

• No sura a l’aigua.

Polietilè tereftalat (PET) Ampolles d’aigua i de begudes carbòniques,pel·lícula fotogràfica, cinta de gravació i fibres tèxtils.

• És transparent i impermeable als componentsgasosos com l’anhídrid carbònic de lesbegudes refrescants.

• No sura a l’aigua.

Policarbonats (PC) Discos compactes, visors per a cascosprotectors, lents, pel·lícules fotogràfiquesi aïllants.

• Transparent i amb unes propietatsquímiques, elèctriques i tèrmiquesexcel·lents. És dues-centes vegades més resistent que el vidre.

• No sura a l’aigua.

Metacrilats (PMMA) Vidres d’avions i vaixells, claraboies, anuncislluminosos i pilots dels vehicles.

• Dur, rígid i transparent, és més resistent a un cop o impacte que no pas el vidre.

Politetrafluoretilè (PTFE) o tefló

Antiadherent de paelles i cassoles, aïllant de cables de temperatures altes, componentselèctrics, juntes, coixinets i aplicacionscriogèniques.

• El fluor que conté li confereix propietatsantiadherents. És resistent als agents químicsagressius i un aïllant elèctric molt bo.

• És resistent a la calor i car.

2

4

5

3

6

1

7

7

7

917000 _ 0028-0051.qxd 5/3/08 09:26 Página 35

36

Fenols (PF) Dispositius elèctrics, connectors, botons,laminats per a taulers contraplacats, coles,adhesius, poms i mànecs d’estris de cuina.

• Es fabriquen de pocs colors; normalment,negre o marró. Les propietats elèctriques,tèrmiques i mecàniques són bones, i per aixòes fan servir com a aïllants.

• La resistència a la corrosió química és alta.

Amines (MF) Adhesius, resines per unir taulerscontraplacats, bucs de vaixellsi recobriments de paper.

• Es combinen amb farciments de cel·lulosa, i s’obtenen productes barats amb unarigidesa i resistència a l’impacte força bones.

Resines de polièster (UP) Reforçades amb fibra de vidre, s’utilitzen per ferplafons de cotxes, peces de carrosseria, bucsd’embarcacions petites, tancs, esquís i canyesde pescar.

• En combinació amb la fibra de vidre, formenmaterials compostos de gran resistència.

Resines epoxi (EP) Revestiments de llaunes d’aliments i bidons,adhesius.

• Tenen una adhesió bona sobre els materials. • La resistència química i mecànica és bona.• Són bons aïllants elèctrics.

Plàstics termostables

Plàstics elastòmers

Cautxús (CA) Rodes, cilindres d’impressora i impremtes, tubsflexibles de premses hidràuliques, soles desabates i guants.

• Molt flexibles i resistents.

Neoprens (PCP) Corretges industrials, recobriments de cables i vestits de busseig.

• Són més resistents que el cautxú, però menysflexibles.

Poliuretans (PUR) Peces de vestir elàstiques (licra o elastà), cintestransportadores per a la indústria, màneguesd’aigua i rodes industrials. Escuma per farcirseients i matalassos.

• Durs, resistents a l’abrasió i flexibles. També poden adoptar la forma d’escumes.

Silicones (SI) Hules, aplicacions resistents a l’aigua, pròtesismèdiques i segellament de juntes.

• L’estabilitat tèrmica i a l’oxidació són bones.• Són flexibles.• Tenen unes propietats elèctriques excel·lents.

Nom químic (nom comercial) Aplicacions Propietats

Nom químic (nom comercial) Aplicacions Propietats

917000 _ 0028-0051.qxd 5/3/08 09:26 Página 36

37

Fibres tèxtils

Les fibres tèxtils són filaments que es filen o trenen, es tenyeixen i, des-prés, s’entrellacen per teixir draps o teles. Poden ser naturals o bé sintèti-ques. Les fibres naturals s’obtenen de matèries primeres que es troben ala naturalesa, com ara la llana animal, la llavor del cotó o la tija del lli.Les fibres sintètiques s’aconsegueixen mitjançant reaccions químiques.El niló, el polièster i l’elastà en són uns quants exemples.

4

Fibra Classificació Obtenció Característiques Aplicacions

Llana Natural, d’origenanimal.

És el pèl de certs animals ovinsque s’esquilen periòdicament.

Resistent i elàstica, no s’arruga.

Roba d’abric

Seda Natural, d’origenanimal.

S’obté del capoll del cuc de seda.De cada capoll surt una fibra quees fila amb unes altres quatre performar el fil.

És l’única fibra contínua dela naturalesa. Es pot rentar i tenyir, i utilitzar com a llençper pintar.

Teixits fins i cars.Fundes de sacs de dormir.

Cotó Natural, d’origenvegetal.

És una llavor, i es pot collir a mà o bé a màquina.

Fibra que s’encongeix en elrentat; però transpira bé i nocausa al·lèrgies.

Pantalons texans,camises i mitjons.

Nailon Sintètica. Polímer termoplàstic de la famíliade les poliamides.

És més forta que qualsevolaltra fibra natural i moltflexible.

Mitges, teles deparacaigudes i coixinsde seguretat (airbags).

Polièster Sintètica. Polímer termostable. Una fibra adequada percombinar amb cotó i llana.

Camises, vestits,conjunts (terns) i bruses.

Elastà Sintètica. Polímer elastòmer de la famíliadels poliuretans.

Molt elàstica. Es combinaamb altres fibres. Lycra n’és el nom comercial.

Cotilleria, mitges i vestits de bany.

ACTIVITATS

6. ●● Classifica els objectes següents en un dels tres tipus de plàstics:

a) Pneumàtic. d) Pilot d’automòbil. g) Mànec de paella.

b) Ampolla d’aigua. e) Safata de suro blanc. h) Seients d’escuma.

c) Bolígraf. f) Canonada. i) Guants.

7. ●● Relaciona les fibres tèxtils amb les seves aplicacions:

a) Llana. 1) Culots.

b) Cotó. 2) Bufanda.

c) Elastà. 3) Mitjons.

d) Polièster. 4) Impermeable.

8. ●● Podem fer servir el polietilè (PE) per fabricar la tapadora d’una paella? Per què?

917000 _ 0028-0051.qxd 5/3/08 09:26 Página 37

38

Extrusió

Una mànega de pastisseria per decorar els pas-tissos és una màquina d’extrusió senzilla. Se-gons com sigui el broc de la mànega, la natasortirà amb una forma i un gruix determinats.A la indústria, però, seguint amb l’exemple dela fabricació d’un bolígraf, necessitarem dostubs: un d’hexagonal per a la carcassa i un al-tre de rodó per a la tinta.

Pel que fa al procediment d’extrusió, un car-gol sense fi pressiona i fa sortir la massa pelbroc. S’obté una peça contínua, de força llar-gària i poca secció, que es refreda mitjançantun raig d’aire o d’aigua freda.

El processament dels plàstics

A partir dels grànuls o les boletes de material plàstic, per fabricar unobjecte se segueixen tècniques diferents.

Emmotllament per injecció

Imagina’t que has d’elaborar bombons de xocolata. Com t’ho faries?Una solució pot ser injectar xocolata fosa dins un motlle. Si ho fas així,hauràs utilitzat la tècnica d’emmotllament per injecció.

A la indústria, el procediment és molt semblant. A continuació, segui-rem el procés de fabricació d’un bolígraf: observa la il·lustració. Aquestmètode es fa servir per fabricar peces com ara cubs, plats, carcassesd’objectes i peces més complexes.

Totes les tècniques tenen un element en comú: cal escalfar el plàstic i introduir-lo en un motlle. La diferència entre les diverses tècniques de processament rau en la manera de donar forma al polímer.

5

Secció d’una màquina d’injecció.

Entrada dels grànuls al cilindre calefactor.

Un moviment ràpid del pistó injecta el plàstic fos al motlle, on se solidifica i pren la forma. S’obre el motlle

i s’expulsa la peça.

Motlle d’acer de dos semimatrius.

Bandes calefactores.

Els grànuls avancen pelmoviment giratori delcargol i es fonen perl’efecte de la calor.

Secció d’una màquina d’extrusió.

El contorn de l’orifici de lamàquina d’extrusió dóna la forma al tub.

Refrigeració.

Bandes calefactores.El broc extrusormodela el material.

El plàstic es fon dins el cilindre calefactor.

Tubs de plàstic processats perextrusió. Amb aquest sistema esfabriquen tubs (buits o massissos) i varetes de formes diverses.

917000 _ 0028-0051.qxd 5/3/08 09:26 Página 38

39

ACTIVITATS

9. ● Podem fabricar un tap de plàstic pel procediment d’extrusió? I un regle de mesurar?

10. ●● En què es diferencien la tècnica d’injecció i la de bufatge?

Emmotllament per bufatge

A la indústria dels plàstics, la tècnica d’emmotllament per bufatge esfa servir per fabricar ampolles, recipients i peces buides.

Emmotllament per compressió

El sistema permet fabricar peces molt grans, tot i que no gaire compli-cades, com ara el davantal dels automòbils.

La peça de plàstic (generalment termostable) pren la forma quan s’apli-ca pressió a una preforma de material plàstic compactat. L’efecte com-binat de la pressió i la calor uneix les partícules de plàstic i dóna lloc aun entrellaçat de les cadenes del polímer o reacció de tractament, quepermet formar un sòlid uniforme, rígid i homogeni. Després, la peças’expulsa mecànicament del motlle.

S’obre el motlle i s’expulsa la peça.

Aire a pressió.

Es parteix d’unapeça de plàstic

tubular ques’anomenapreforma.

El motlle s’obreper la meitat,

s’hi introdueix la preforma

i es tanca.

La preforma plàstica s’escalfa primer i després s'introdueix al motlle de la màquina de bufatge.

Després, s’insufla aire a pressió i es modela

el plàstic amb la formainterior del motlle.

En aplicar pressió i calor a la preforma,es produeix el procés de tractamenti s’obté la forma definitiva.

Un ressort (o molla)empeny la peça il’extreu del motlle.

Preforma compacta.

1 23

L'ampolla de refrescs'obté, a partir d'unapreforma plàstica,amb la tècnica d'em-motllament per bufatge.

Preforma.

917000 _ 0028-0051.qxd 5/3/08 09:26 Página 39

40

Filatura

Aquest és el procés habitual per obtenir els fils de les fibres tèxtils sin-tètiques amb les quals s'elaboren tota mena de peces de vestir.

Laminatge

Quan es tracta d’aconseguir làmines fines, s’utilitza el procés de lami-natge per extrusió amb bufatge o el calandratge.

Per obtenir fils ben fins, s’obligael polímer fos a sortir per unbroc de forats múltiples (com a la dutxa de regadora).

Recipient ambcondicions de pressió i

temperaturaaltes.

El polímer es refredamitjançant un raig d’aire o un bany en líquid.

Reixeta calenta

Nitrogen

TrituradoraPolímer en pols

Els fils s’estiren i,després, esbobinen.

Bobines

Fils de plàstic.

El sistemad’extrusió perbufatge obté unapel·lícula molt finaen forma de cilindreo de macarró. Per fabricar làmines amb

plàstics menys fluids es fa servir la tècnica delcalandratge.

La massa de plàstic escomprimeix entre uns rodetscalents que giren en sentitcontrari i el modelen.

Làmina

Enrotllament

Aire

Massa de polímer

Pel·lículadoble

El plàstic se solidifica i es plega amb l’ajut dels rodets guia.

Polímer fosBroc en formad’anell.

Entrada d’airecalent.

917000 _ 0028-0051.qxd 5/3/08 09:26 Página 40

1. Indica quin sistema de processament s’ha utilitzat per fabricar els objectes següents, i explica el perquè.

41

Escumeig

Una esponja és un plàstic que conté una gran quantitat d’aire, cosa quetambé fa que sigui molt més lleuger. L’ escuma del sabó és un cúmul debombolles d’aire atrapades dins una pel·lícula d’aigua i detergent. Lesescumes plàstiques presenten igualment aire clos en forma de bombo-lles a l’interior. I això li proporciona al material molta lleugeresa.

L’aire és introduït al material mitjançant l’agitació, la insuflació o afe-gint-hi un producte escumant. Després, se li pot donar forma amb elssistemes ja tradicionals d’injecció, extrusió o calandratge.

Emmotllament al buit

La tècnica és apropiada per modelar peces de no gaire gruix. Es parteixd’una planxa molt fina de material plàstic, que s’introdueix i se super-posa sobre el motlle.

Uneslàmpadesinfrarogesescalfen la planxa plàstica a laparet superior,mentre que per la partinferiors’aplica el buit.

La pressióatmosfèricaempeny elplàstic, demanera ques’enganxa a lesparets i acabaagafant la forma del motlle.

Emmotllament al buit

El Reichstag, embolicat amb 100.000 m2

de polipropilè. Per subjectar-los han calgut16.600 m de corda, també de polipropilè.

Obra de Javacheff Christo i Jeanne Claudede Guilleton. Berlín, 24 de juny del 1995.

Objecte

Canonada

Argumentació

Peça buida, de secció igual, contínua i de molta llargària.

Tècnica

Extrusió

Ampolla Peça buida, de secció variable i tancada per un extrem.Bufatge

Tovalles de plàstic Peça plana i de superfície gran.Laminatge

Rotlle de film transparent Pel·lícula de gran extensió i de poc gruix.Laminatge

Para-xocs Peça de forma complicada i secció variable.Injecció

Dispositiu elèctric Peça de plàstic termostable i de formes complicades.Compressió

Xarxa de pescar La llargària predomina sobre la secció, que és molt fina.Filatura

Safata per a bombons Planxa o làmina molt fina.Buit

EXEMPLES RESOLTS

917000 _ 0028-0051.qxd 5/3/08 09:26 Página 41

42

Si les planxes són més gruixudes,es tallen amb la serra de metalls.

Si les planxes o làmines són primes, n’hihaurà prou fent una marcaamb el cúter i aplicant-hi,després, una petita pressió.

Per marcar un tall perpendicular en un cilindre, s’ha d’envoltar amb una tira de paper de vores rectes, perquè ens serveixi de guia quan tracem amb el llapis o el retolador.

Els plàstics es ratllen fàcilment i, per tant, els hem de protegir de les mordasses del cargol de banc,perquè no hi quedin marques.Una solució pot ser posar cartró vell entre el plàstic i el metall.

Per tal de no tallar-te, has de tenir molta cura on poses els dits.

Treball amb plàstics al taller

Quan treballem amb materials plàstics al taller, hem de tenir en comp-te les propietats del plàstic que farem servir, perquè les eines que des-prés necessitarem dependran d’elles. En general, el material plàstic sesol subministrar en forma de planxes, làmines o tubs.

Marcar

Els talls i els plecs de les planxes es poden marcar amb un llapis touo amb un retolador de tinta indeleble.

Quan haguem de fer talls sobre peces tridimensionals, serà necessarid’enganxar-hi cinta que no traurem fins que haguem completat el tall i,també, l’acabat.

Subjectar

Per subjectar el material s’utilitzen les eines tradicionals: el serjant o elcargol de banc.

Tallar

La manera de dur a terme aquesta tasca depèn del tipus de plàstic quetreballem i de la forma de presentació.

• Plàstics tous i prims: si les planxes són molt fines es poden tallaramb tisores o cúter, com si fossin paper o cartró.

• Planxes gruixudes: cal fer servir la serra d’arc per a metalls.• Plàstics trencadissos: el metacrilat requereix sempre eines per a

metall. Abans s’ha de greixar la fulla amb una mica d’oli per facili-tar el tall.

• Plàstic expandit: el poliuretà expandit (escuma) i les làmines pri-mes de poliestirè (suro blanc) es tallen amb ganiveta. Les làminesgruixudes de poliuretà es tallen bé amb una serra de metalls. El po-liestirè expandit gruixut es talla amb un fil metàl·lic calent (nicrom).

6

917000 _ 0028-0051.qxd 5/3/08 09:26 Página 42

43

L’ús d’una forma (un tros de fusta)permet doblegar amb més precisió.

S’utilitza un escalfador elèctric o un assecador d’aire calent.

S’embolica la planxa de plàsticamb paper d’alumini (la partbrillant cap a fora) i s’aplical’escalfor a la part per on es vol doblegar.

Foradar

Si la planxa és prima, s’utilitza el filaberquí. Si és gruixuda, cal sub-jectar el plàstic a una fusta. Entre la fusta i el plàstic hi posem un car-tró, per protegir-lo, i llavors fem el forat amb el trepant. Sempre, però,amb broca per a metalls. En el cas concret del metacrilat, cal lubrifi-car amb oli.

Desbastar

Per aconseguir un bon acabat és molt important la fase de desbast. Elsplàstics són molt tous i s’hi fan rascades amb facilitat. Per tant, hem deser curosos durant aquest procés si no volem convertir un plàstic trans-parent en translúcid.

• Llimes. Les que es fan servir per a fusta ens serveixen.

• Llimes de paper de carbur. Es tracta de carbur de silicona, un abrasiusintètic de color gris, sobre una base de paper impermeable. I es podenutilitzar seques o bé mullades. Si es fan servir mullades, l’aigua actuacom a lubricant i millora l’acabat superficial. Cal treure el «fanguet» quees produeix durant la intervenció i rentar la llima per desesmussar-la.

Doblegar i corbar

Per doblegar planxes primes o tubs hi ha un procediment molt útil.Consisteix a aplicar calor a la zona per la qual volem doblegar-los.

El plàstic és molt tou i les llimes s’esmussenben ràpidament, però són fàcils de netejar amb un raspall de metalls.

És molt important fer un senyal al lloc on hem de foradar amb elfilaberquí o el trepant,i subjectar-los ambfermesa per evitardesplaçaments.

Acabar

Si volem pintar polietilè o propilè, hem d’aplicar abans una capa de co-la blanca diluïda perquè la pintura agafi.

917000 _ 0028-0051.qxd 5/3/08 09:26 Página 43

44

Unir

La forma més freqüent d’unir els plàstics és per mitjà d’adhesius. Hasde fer servir l’adequat per a cada mena d’unió, perquè en alguns casosl’adhesiu pot ser incompatible amb el tipus de plàstic.

La superfície ha d’estar ben seca i neta; la pols, el greix i la brutícia di-ficulten la unió. Si cal eliminar restes de productes o de brutícia in-crustats, es pot llimar la superfície. La taula següent mostra un resumdels adhesius que es recomanen segons el tipus de plàstic utilitzat.

SEGURETAT

Cola blanca. És una goma d’enganxarde base aquosa, innòcua perinhalació. Si t’embrutes les mans ambel producte, renta-te-les bé. I sit’esquitxa els ulls, has d’esbandir-losbé amb aigua abundant. Renta els pinzells amb aigua i evitaque hi quedin restes de cola.

✦

Cianoacrilat. Evita el contacte ambels ulls o els dits. Quan obris elproducte, no dirigeixis la boca del’envàs ni l’apropis cap a la cara: potsesquitxar-te els ulls.

✦

Cola d’impacte. Les coles duendissolvents que s’evaporen quan esmanipulen. Ventila bé l’habitació detreball quan les utilitzis, i procura norespirar els vapors condensats quedesprenen.

✦

Làtex. Tingues les mateixesprecaucions que amb la cola blanca.

✦

Epoxi. Barreja les massilles delscomponents amb l’ajut d’unaespàtula i fes cas de les instruccionsque s’indiquen a l’envàs.

✦

Termofusible. Evita el contacte ambla cola fosa i amb la punta de lapistola: pots cremar-te.

Materials plàstics

CautxúPVCMetacrilat (PMMA)Poliestirè (PS)Poliestirè expandit (EPS)Policarbonat (PC)Polietilè (PE)Polipropilè (PP)Poliuretà expandit (PUR)

CautxúPVCMetacrilat (PMMA)Poliestirè (PS)Poliestirè expandit (EPS)Policarbonat (PC)Polietilè (PE)Polipropilè (PP)Poliuretà expandit (PUR)

CautxúPVCMetacrilat (PMMA)Poliestirè (PS)Poliestirè expandit (EPS)Policarbonat (PC)Polietilè (PE)Polipropilè (PP)Poliuretà expandit (PUR)

CautxúPVCMetacrilat (PMMA)Poliestirè (PS)Poliestirè expandit (EPS)Policarbonat (PC)Polietilè (PE)Polipropilè (PP)Poliuretà expandit (PUR)

CautxúPVCMetacrilat (PMMA)Poliestirè (PS)Poliestirè expandit (EPS)Policarbonat (PC)Polietilè (PE)Polipropilè (PP)Poliuretà expandit (PUR)

CautxúPVCMetacrilat (PMMA)Poliestirè (PS)Poliestirè expandit (EPS)Policarbonat (PC)Polietilè (PE)Polipropilè (PP)Poliuretà expandit (PUR)

Producte Usos i característiques

Cola blanca

Es pot aplicar directament o diluïtamb aigua.S’aconsegueix una unió forta i duradora.Temps d’espera: 24 h.

Adhesiu de

cianoacrilat

L’avantatge principal és que endu-reix molt ràpid. Són cars, però se’n necessita una quantitat molt petita.Les unions funcionen millor si se’nfa servir la mínima quantitat possi-ble. Un excés d’adhesiu dificulta la unió. Temps d’espera: 3 min.

Colad’impacte

de cautxú

És cautxú desfet en un dissolvent or-gànic. Després de l’assecatge, es for-ma una pel·lícula flexible que permetla unió de materials elàstics.Cal aplicar cola a les dues parts que s’han d’unir i deixar-les assecar primerper separat. Quan es noten seques altacte, s’uneixen aplicant pressió.Temps d’espera: 2 min.

Cola de

làtex

Es tracta d’una solució aquosa de cautxú. Té l’aspecte de la colablanca i es pot aplicar amb un pinzell.Temps d’espera: 24 h.

Adhesiuepoxi

És un adhesiu molt versàtil, que om-ple bé els forats i uneix materials po-rosos i no porosos. Consta de doscomponents que s’han de mesclar al moment d’efectuar la unió.Temps d’espera: 24 h.

Cola termo-fusible

Són barres de polietilè que es fonenper l’efecte de la calor. S’han d’apli-car amb una pistola termofusible.Temps d’espera: 2 min.

917000 _ 0028-0051.qxd 5/3/08 09:26 Página 44

Vocabulari de la unitat• Craqueig: descomposició química de les molècules pro-

duïda per les temperatures altes i la manca d’oxigen.

• Elastòmer: tipus de plàstic que es caracteritza per l’elasticitat.

• Emmotllament al buit: procediment de modelatge pera planxes fines de plàstic mitjançant el preescalfamentdel material i la generació de buit, que produeix una suc-ció del material. I el plàstic adopta, com a resultat, els con-torns del motlle.

• Emmotllament per bufatge: procediment pel qual s’in-trodueix aire calent i a pressió dins una massa de plàs-tic fos, de manera que l’objecte pren la forma del motlleque el conté.

• Emmotllament per compressió: tècnica de modelat-ge que parteix d’una preforma compactada de grànulsde material plàstic i que pren la forma definitiva quans’hi aplica pressió i temperatura.

• Emmotllament per extrusió: procediment que obligaa passar per un orifici una massa de plàstic fos. Quan surt,el plàstic solidifica immediatament amb la forma i secciódel broc de sortida.

• Emmotllament per injecció: tècnica que permet do-nar forma a un objecte en introduir una massa de plàs-tic fos dins un motlle tancat, on solidifica.

• Escumeig: tècnica mitjançant la qual s’introdueix airedins el material plàstic, per agitació o incorporant-hi ad-ditius específics.

• Filatura: procediment utilitzat per obtenir fibres tèxtilsplàstiques quan es fa passar el material (plàstic) a travésd’un broc d’orificis múltiples.

• Gransa: grànuls o boletes de plàstic.

• Laminatge: procediment per obtenir planxes de mate-rial primes i de molta superfície.

• Macromolècula: molècula mot llarga, formada per uni-tats elementals anomenades monòmers, que es repetei-xen com a baules en una cadena.

• Polimerització: procés químic pel qual es produeix lasíntesi dels plàstics, mitjançant la unió dels monòmersper formar un polímer.

• Termostable: tipus de plàstic que es degrada amb lacalor i que només es pot modelar una vegada.

• Termoplàstic: tipus de plàstic que es deforma amb lacalor i que es pot processar diverses vegades sense queperdi les propietats.

Resum

termoplàstics

• polietilè• polipropilè• clorur de polivinil• poliestirè• polietilè tereftalat• policarbonat • metacrilats• politetrafluoroetilè

són es modelen per

es classifiquen en

termostables elastòmers

• lleugers• aïllants• combustibles• resistents• barats• fàcils de treballar

ELS PLÀSTICS

• injecció• extrusió• bufatge• compressió• filatura• laminatge• escumeig • buit

• cautxús• neoprens• poliuretans• silicones

• fenols• amines• resines de polièster• resines epoxi

45

917000 _ 0028-0051.qxd 5/3/08 09:26 Página 45

46

Aplicació dels continguts

11. ● Quines són les propietats generals d’un plàstic?

12. ● Un plàstic transparent que no sura a l’aigua, té unespropietats químiques, tèrmiques i elèctriques excel·lents,i resisteix els cops centenars de vegades més que el vi-dre. Saps quin és?

13. ● Descriu el procés de modelatge per compressió deplàstics. Fes un dibuix amb un exemple d’algun objec-te fabricat amb aquesta tècnica.

14. ● Quines eines es poden fer servir per tallar plàstics?

15. ●● Com hem de tallar un tub de plàstic?

16. ● Indica si les afirmacions següents són certes o fal-ses:a) El cautxú és un elastòmer que es pot utilitzar com

a adhesiu.b) Un polímer és una macromolècula.c) Els plàstics termostables es poden tractar diverses

vegades, i això en facilita el reciclatge.d) Els termoplàstics resisteixen millor les temperatures

que els termostables per la seva estructura molecu-lar en forma de xarxa.

17. ● Per a què serveixen les llimes de paper de carbur?

18. ● Els adhesius de cianocrilat també s’anomenen uni-versals. Saps per què? Podem utilitzar-los per engan-xar poliestirè?

19. ●● Quina diferència hi ha entre la cola d’impacte i ellàtex?

20. ● ● ● Per què es diu que els plàstics estalvien ener-gia?

21. ● ● ● El poliestirè no sura a l’aigua, però el poliestirèexpandit sí. Com t’ho expliques?

Activitats pràctiques

22. ● Agafa unes quantes mostres de plàstics diferents (untros de pot de iogurt, un de bossa d’escombraries, unde cortina de bany, un d’ampolla de lleixiu, un tap)

i utilitza el mètode següent per esbrinar quin tipus deplàstic és.

23. ● Quin plàstic faries servir per fabricar aquest objec-tes? a) Un got d’usar i llençar. f ) Una pinta.b) Un bolígraf. g) Una vela de vaixell.c) El ratolí de l’ordinador. h) Un esquí.d) L’estoreta. i ) Un sac de dormir.e) Una esponja de bany.

24. ●●● Quina tècnica de fabricació utilitzaries per ob-tenir els productes següents? Argumenta el perquè.a) Una canya (canonet per xuclar líquid).b) Un envàs de xampú.c) Un fil de pescar.d) Una ouera.e) Una bossa d’escombraries.f ) La carcassa d’una planxa.

25. ● Relaciona l’objete i el plàstic amb què està fet:A. Mitges de dona. 1. Policarbonat.B. Bosses d’escombraries. 2. Poliestirè.C. Envàs de iogurt. 3. Niló.D. Ulleres. 4. Metacrilat.E . Anunci lluminós. 5. Polietilè.F. Canya de pescar. 6. Elastà.G. Sola de sabata. 7. Resina de polièster. H. Banyador. 8. Cautxú.I . Capsa de pastís gelat. 9. Poliestirè expandit.

Activitats

Ratlladaamb

l’ungla

Molt fàcil

Flama

Blau pàl·lid

Plàstic

LDPE

So encolpe-jar-lo

Sord

Densitat

Sura

Fàcil Blau pàl·lidHDPE Sord Sura

ImpossibleGeneramoltcarbonet

PS Agut S’enfonsa

Impossible Blau pàl·lidPP Sord Sura

Impossible Molt fumPVC Sord S’enfonsa

917000 _ 0028-0051.qxd 13/3/08 12:34 Página 46

47

26. ● Indica quin sistema de processament s’ha seguit perfabricar els objectes anteriors.

27. ● ● Quin adhesiu podem utilitzar per unir polietilè i polipropilè? I per enganxar poliuretà expandit amb me-tacrilat?

28. ●● Si et donen dos trossos de plàstic transparent, unde policarbonat (PC) i l’altre de polietilè (PE), com elspots distingir?

29. ● Descriu amb un dibuix el procediment d’emmot-llament per extrusió de plàstics. Posa un exemple deplàstic fabricat amb aquesta tècnica.

30. ●● És possible fabricar per injecció la tapa d’un bolí-graf? Com s’elaboraria el cos tubular?

Anàlisi d’objectes

31. ● Classifica els plàstics que hi ha a la cuina de casateva. Gairebé sempre s’aprecien, als envasos, les siglescomercials o el número que els identifiquen.

32. ● Indica quin tipus de plàstic és: a) L’envàs d’un iogurt.b) Una ampolla d’aigua.c) El tap de l’ampolla d’aigua.d) L’envàs del detergent per fregar.e) Una ampolla de lleixiu.f) Una ampolla d’oli.g) L’envàs de la margarina.

33. ●●● La sandvitxe-ra de la fotografia s’ha fabricat amb plàs-tics de tipus diferentsque duen a terme, ca-dascun, una funció de-terminada. Quins sóni quina funció desen-volupen?

34. ● L’equip d’un bussejador utilitza diferents plàstics.Relaciona’ls amb les característiques que els fan apro-piats per a l’aplicació:

A. Aletes de polietilè. 1. Flexible i aïllant tèr-mic.

B. Ulleres de policarbonat. 2. Teixit resistent.C. Vestit de neoprè. 3. Flexible i sura a l’aigua.D. Tubs per respirar 4. Transparent i resis-

de cautxú. tent a l’impacte.E. Armilla inflable 5. Flexible i resistent a la

de niló. pressió.

35. ● L’hivernacle de la foto s’ha fabricat amb perfils dePVC. Indica com s’han modelat. Quin material escolli-ries per als vidres?

Investigació

36. ●● Els pneumàtics usats generen milions de tones deresidus difícils d’eliminar. Investiga les diverses solu-cions que s’estan plantejant per resoldre aquest proble-ma mediambiental.

37. ●● Esbrina quin és el cicle de vida d’una ampolla dedetergent des de l’obtenció de les matèries primeresfins a convertir-se en un folre polar.

38. ● Indica quins són els plàstics que s’utilitzen en unequip d’esquí: a) Botes. d) Granota. g) Gorra.b) Esquís. e) Guants.c) Pals. f ) Ulleres.

39. ●●● El contenidor groc de les escombraries és l'a-dequat per als envasos de plàstic, les llaunes, l'alumi-ni i els brics. Esbrina com se separen els envasos deplàstic de la resta dels residus per poder reciclar-los.

917000 _ 0028-0051.qxd 13/3/08 12:34 Página 47

52

En aquesta unitat...

• Sabràs reconèixerl'alimentació com unanecessitat bàsica quela tecnologia satisfà.

• Aprendràs les diferentstècniques aplicades al'agricultura, la ramaderiai la pesca.

• Coneixeràs els diversosmètodes de conservaciói envàs d'aliments.

PLA DE TREBALL

3 La producciód’aliments

En l’actualitathi ha una gran oferta

d'establimentson podem

comprar aliments.D’uns anys ençà

s'han inaugurat moltesgrans superfícies.

Segur que algun cophi has anata comprar.

Quins avantatgesi quins inconvenients

té comprar engrans superfícies?

917000 _ 0052-0073.qxd 4/3/08 20:58 Página 52

53

Pensa en el que menges habitualmenti analitza-ho:

a) Fes una llista dels teus deu aliments preferits: selecciona’n d’origen vegetal i d’origen animal, tant ramader com pesquer.

b) Sabries dir de quina zona o de quin país són originaris?

c) Quant temps creus que fa que es van collir, pescar, sacrificar o elaborar? Per què?

En aquesta unitat coneixerem els principals sistemes de producció d’aliments, la seva evolu-ció al llarg del temps i els canvis en les tècniques de conservació dels aliments. També apen-dràs els diferents tipus d'envasos que utilitzes de forma habitual, com ara el bric o les llaunes.

Per començar, observa i respon

ACTIVITAT: origen dels aliments1

ACTIVITAT: els envasos d’aliments2Observa aquesta fotografia.

• Posa exemples d’aliments que portin els envasos següents:

– Vidre.– Metall.– Plàstic.– Paper o cartró.– Compost (bric).

• Hi ha algun aliment que pugui anar en diferents envasos?Des del teu punt de vista, quins avantatges o inconvenients té cada envàs per a aquest aliment?

917000 _ 0052-0073.qxd 4/3/08 20:58 Página 53

54

Satisfer la necessitatd’alimentar-se

Els éssers vius necessitem alimentar-nos. Dels aliments obtenim la matè-ria necessària per elaborar els teixits corporals, a més de l’energia impres-cindible perquè el nostre cos funcioni correctament.

L’alimentació humana

Els éssers humans som omnívors. Això significa que podem digerir di-versos tipus d’aliments: vegetals, carn, ous, llet, etc. Malgrat tot, les ca-racterístiques dentals i digestives de les persones fan que sigui més re-comanable consumir alguns aliments d’una manera determinada: la carn,per exemple, s’ha de coure, i això no va ser possible fins que es va des-cobrir el foc.

D’altra banda, les persones necessitem nodrir-nos amb una dieta varia-da. Només podem arribar a tenir un estat de salut òptim si consumim ali-ments de tot tipus: carn, verdures, ous, llet, cereals, llegums, etc.

Però aquesta necessitat tan bàsica no la podem satisfer totes les perso-nes del planeta. Malauradament, hi ha indrets on la gent encara pateixproblemes de desnutrició (absència d’aliments o de varietat en la dieta),tot i la gran quantitat de menjar que es desaprofita en altres regions delmón. És difícil d’entendre que en l’època de les telecomunicacions idels vehicles espacials, una part de la població mundial encara estiguiafectada per aquest problema.

Subministrament d’alimentsHi ha aliments que es poden consumir tal com es troben en la natura(fruites, verdures, etc.), però cada vegada n’hi ha més que són sotmesosa tractaments abans de ser consumits, com per exemple el peix en con-serva, la pasta, els productes derivats de la llet, etc.

La tecnologia alimentària s’encarrega de tots els processos relacionatsamb la cadena alimentària, és a dir, de la producció, l’elaboració i la dis-tribució dels aliments. Aquests processos s’agrupen en sectors especia-litzats:

• El sector primari, que implica l’agricultura, la ramaderia i la pesca,i que s’encarrega de la producció de la matèria base.

• El sector secundari o indústria alimentària, que transforma la matè-ria base per tal d’obtenir el producte alimentari.

• El sector terciari, en el qual s’agrupen els magatzems i les cadenes dedistribució i venda. Aquest sector s’encarrega de l’envasament, el trans-port i la distribució dels aliments fins al consumidor.

Cadena alimentària.

Podríem definir un aliment com la substància constituïda per aigua,sals minerals i matèria orgànica que aporta als éssers vius els nutrients i l’energia necessaris per satisfer les necessitats vitals.

1

917000 _ 0052-0073.qxd 12/3/08 11:21 Página 54

55

L’agricultura

L’agricultura és el conjunt de tècniques de conreu que es fan servir perobtenir els recursos vegetals necessaris per a l’alimentació humana, l’ali-mentació animal i la indústria. L’origen de l’agricultura es remunta a fauns 10.000 anys, quan l’home que abans recol·lectava plantes silvestresen va descobrir el cicle i les necessitats; així va començar a protegir-lesper augmentar-ne el rendiment i adaptar-les al que li convenia.

Classificació de cultius

Segons la tipologia i la vida productiva de les diferents espècies vege-tals, els cultius es classifiquen en herbacis i arboris.

Els cultius herbacis són plantes de pocs anys de vida productiva i no te-nen una tija llenyosa o tronc. Poden ser:

• Intensius. Es caracteritzen per l’elevat valor econòmic de cada planta,que permet utilitzar moltes tècniques de conreu: reg, hivernacles, re-collida manual, etc. Pertanyen a aquest grup les hortalisses (patata, en-ciam), les lleguminoses (pèsols, mongetes), i les plantes ornamentals ide flor tallada.

• Extensius. Requereixen menys tasques de conreu, que es poden limi-tar a la sembra i la recol·lecció. Com que la densitat de les plantes ésmolt elevada, es tracten com una unitat sense diferenciar-les indivi-dualment. Exemples d’aquest tipus de conreu són:

– Els cereals d’hivern, com ara el blat, l’ordi o la civada.– Els cereals d’estiu, com ara el blat de moro, la melca o l’arròs.– Els farratges, com ara l’alfals o les pradenques.– Les oleaginoses, com ara el gira-sol i la soja.– Les plantes industrials, com ara el cotó o el lli.

Els cultius arboris estan formats per arbres o arbustos distribuïts en unmarc de plantació que permet una atenció acurada a cada individu. Aquestsconreus són de llarga durada i tenen una producció nul·la els primersanys, que després augmenta fins a la plenitud productiva. Alguns exem-ples d’aquests tipus de cultius són:

– L’olivera i la vinya. – Els arbres de fruita dolça, com ara la pomera o el presseguer. – Els arbres de fruita seca, entre els quals destaquen l’ametller i l’ave-

llaner.

El cicle anual d’un conreu

Per tal de facilitar i optimitzar la vida productiva d’un determinat tipusde conreu, hi ha tot un seguit de tasques de preparació i tractament deterreny i cultiu. És el que s’anomena cicle anual d’un conreu, que es con-creta en la preparació del terreny, la plantació, el tractament del cultiu, elreg i la recol·lecció.

2

Marc de plantació. La distància que hi haentre les plantes determina l’espaidisponible per al creixement de cada planta.

Vida productiva d’un presseguer.

Anys de la plantació

Pro

ducc

ió k

g/ar

bre

40

35

30

25

20

15

10

5

02 4 6 8 10 12 14 16 18 20

Per

íode

impr

oduc

tiuA

ugm

ent

de la

pro

ducc

ió Plenaproducció

Dec

adèn

cia

Ren

ovac

ióde

la p

lant

ació

2 1

21

917000 _ 0052-0073.qxd 4/3/08 20:58 Página 55

56

El reg

Com tots els vegetals, els conreus necessiten aigua per poder viure i des-envolupar-se plenament. Els conreus que no disposen d’aigua per ser re-gats, s’anomenen conreus de secà. El rendiment anual dels conreus desecà és variable i sovint és més baix que el dels de regadiu, perquè percréixer depenen íntegrament de la pluja.

Hi ha diverses tècniques de reg, cadascuna té tant avantatges com incon-venients, i s’adapten millor a uns conreus que a altres, segons les carac-terístiques que tinguin.

Tècniques de conreu

Cada conreu requereix unes condicions de sòl i clima adequades per te-nir una bona producció. La intervenció humana sobre aquests factors enpot millorar el rendiment.

• Els adobs són substàncies que contenen els elements essencials (bàsi-cament nitrogen, fòsfor i potassi) que la planta necessita per formarla seva estructura. La base pot ser orgànica, com ara els fems de gran-ja, o inorgànica, com els adobs químics.

• El guaret és una tècnica antiga que deixava reposar la terra durantun any després de conrear-la d’1 a 3 anys; això permetia que la terrarecuperés la fertilitat de manera natural.

• El monocultiu és una tècnica que consisteix a conrear sempre la ma-teixa planta.

• El control del medi utilitza diversos dispositius per millorar les con-dicions de l’ambient on viuen les plantes. En destaquen: l’emparrat devinyes i fruiters, els hivernacles sobre substrats per a conreus hortí-coles i ornamentals, les malles antipedregades, els regs antigelada i lesbarreres contra el vent, per tal d’evitar l’efecte dels fenòmens meteoro-lògics adversos.

El reg a manta, que consisteix a inundarmitjançant sèquies tota l’extensió delsconreus extensius, o només els solcs que hiha sota les plantes hortícoles.

El reg per aspersió, que consisteix allençar aigua polvoritzada sobre elconreu des d’uns petits sortidorsalimentats per canonades a pressió. Espot aplicar mitjançant instal·lacions fixesper a conreus intensius, o mòbils percobrir grans extensions de conreusextensius.

El reg localitzat, que consisteix aaportar un fil d’aigua gota a gota o enmicroaspersió, a pressió molt baixa,directament sobre cada planta d’unconreu intensiu o arbori. La freqüènciade reg és gairebé diària i té unaeficiència molt elevada.

Rotació de conreus. Consisteix acombinar conreus que es complementendurant un cicle de diversos anys, peraprofitar millor la fertilitat del sòl, i ajudara mantenir-ne l’equilibri.

Segon any

Primer any

Faves Blat Ordi

Ordi Faves Blat

Blat Ordi Faves

A B C

A B C

A B C

Tercer any

917000 _ 0052-0073.qxd 4/3/08 20:58 Página 56

57

La ramaderia

En l’antiguitat, els homes havien de seguir les bandades d’animals salvat-ges per caçar-los i alimentar-se’n. Quan van aprendre a domesticar elsanimals i a alimentar-los per obtenir-ne carn i altres recursos, va aparèi-xer la ramaderia.

La ramaderia és el conjunt de tècniques d’explotació de bestiar per ob-tenir les primeres matèries animals bàsiques per a l’alimentació humanai per a la indústria.

Tècniques de producció

Les granges de cria disposen de femelles reproductores i mascles semen-tals, per reproduir i fer la cria inicial d’animals.

S’ha de tenir molta cura de les condicions ambientals de temperatura, es-tat sanitari, llet materna i aliments especials, atès que és el període de crei-xement més sensible i amb més mortalitat.

Les granges productores d’ous, carn, llet o llana, reben els animals jo-ves, ja independents, i els alimenten segons diferents tècniques:

• En l’explotació extensiva, el bestiar pastura lliurement pels prats i s’a-limenta d’herba i farratge fresc (alfals, blat de moro). Només s’esta-bula a la nit o quan fa molt fred, i llavors s’alimenta de farratge ensit-jat. Aquesta tècnica s’utilitza en el bestiar boví i oví de races autòctonesadaptades a la climatologia del país, per produir llet, carn o llana.

• En l’explotació intensiva, el bestiar està sempre estabulat i s’alimen-ta amb pinsos o aliment concentrat, alternats amb farratges. La pro-ducció és alta i ràpida, però el cost de manteniment també és alt.

• En l’explotació mixta, el bestiar pastura lliurement a l’estiu, quan elsprats i la meteorologia són millors. La resta de l’any s’estabula en gran-ges on té espai per alimentar-se i fer exercici.

Les granges de cicle tancat reuneixen tot el cicle productiu en una so-la instal·lació, cosa que permet fer un seguiment més complet del bestiar,i és més fàcil seleccionar els millors animals joves per substituir els repro-ductors envellits.

3

Garrins que s’alleten de la mare en unaparidora.

ACTIVITATS

1. ●●● Investiga els aliments que rebrà una vaca de llet durant els diferents estadis de la seva vida.

2. ●● Fes un quadre amb els avantatges i els inconvenients de les diferents tècniques de producció animal.

3. ● Esmenta les diferències de producció, qualitat, gust… entre les granges modernes i els sistemes tradicionals.

Secció d’una granja porcina. Lesgranges solen tenir diversos dispositius,com el terra en pendent o canals dedesguàs, que faciliten la recollida deresidus sòlids (fems) i l’evacuació delslíquids (purins) per millorar la higiene de lesinstal·lacions.

917000 _ 0052-0073.qxd 4/3/08 20:58 Página 57

58

Pollastres de carn.

Gallines ponedores.

4. ●● Observa les fotografies i respon lespreguntes:

a) Quin tipus de ramaderia veiem en cadafotografia?

b) Busca informació sobre les característiquesgastronòmiques del porc ibèric. Creus queserien les mateixes si li apliquéssim l’altratècnica?

c) Creus que tothom podria alimentar-se deporc si només s’apliqués la tècnica ramaderadel porc ibèric? Per què?

ACTIVITATS

El bestiar i la producció

El bestiar boví (vedells, vaques, bous) es dedica a la producció de carni llet. Les explotacions intensives de vaques de llet disposen de sales demunyir amb equips automàtics, corts d’alimentació amb subministra-ment semiautomàtic de pinso, i zones a l’aire lliure per fer exercici. En lesexplotacions extensives de vedells de carn, el bestiar pastura pels prats,però també els donen farratges o pinsos per accelerar el creixement.

El bestiar equí es cria principalment per a activitats de lleure (cursesde cavalls, excursions) i, igual que el boví, antigament s’utilitzava com aforça per arrossegar carros i estris per llaurar.

El bestiar oví (xais) i caprí (cabres) s’explota extensivament per produirllana i llet, o intensivament per produir carn.

El bestiar porcí es cria per produir carn en granges intensives on els ani-mals són agrupats segons l’edat. El porc admet dietes molt variades, pe-rò interessa sobretot que rebi una bona alimentació inicial, amb pinso performar els ossos i la musculatura, que esdevindrà la carn de consum.En canvi, pot rebre una alimentació menys bona, bàsicament farratge,cap al final del creixement, quan produeix el greix de la pell.

L’ aviram és el conjunt de totes les aus de corral, entre les quals desta-quen gallines, pollastres, oques, ànecs, paons, galls dindi, etc. La cria in-tensiva es du a terme en granges especialitzades que alimenten les aus au-tomàticament, i controlen el clima interior i la durada del dia ambil·luminació suplementària, per tal d’induir l’animal a menjar contínua-ment i accelerar el ritme de producció.

• Els pollastres de carn (broiler) es crien en granges de milers d’indivi-dus en espais comuns sobre el terra fins que la majoria dels individusarriben al pes de sacrifici.

• En les races productores d’ous, els pollets són separats per especia-listes, en un procés anomenat sexatge, per tal de seleccionar només lesgallines ponedores.

Els conills es crien per obtenir-ne carn en granges de cicle tancat. Comles aus, són molt sensibles i qualsevol causa d’estrès (sorolls, alteracionsambientals) pot disminuir el rendiment de l’explotació.

917000 _ 0052-0073.qxd 4/3/08 20:58 Página 58

59

La pesca i l’aqüicultura

La pesca

La pesca és encara una activitat de captura de productes del mar i ai-gües continentals, ja que, fins ara, l’esser humà no ha pogut dominarel medi de producció i només n’ha pogut millorar les tècniques decaptura. Segons l’àmbit de la pesca es distingeix la pesca esportiva ila professional.

Pesca esportiva

És una pesca d’aficionat amb llicència, des de la costa o des d’una embar-cació, únicament per al consum propi. Només es permeten arts de cap-tura de capacitat molt limitada, com ara la canya o les gambines.

Pesca professional

Els pescadors d’ofici disposen d’embarcacions i ormeigs especialitzats,i coneixen les tècniques més adequades. Hi ha diversos tipus de pesca,segons el lloc on es fa:

• La pesca costanera es fa en vaixells petits que solen tornar a port enacabar la jornada i que no tenen maquinària per conservar el peix. Ca-da port pesquer s’ha especialitzat en la captura d’espècies abundantsen el seu entorn: anxoves de l’Escala, gambes de Palamós, llagostinsde Sant Carles, etc.

• La pesca d’altura es fa exclusivament amb xarxa i vaixells grans ambsistemes electrònics de recerca dels bancs de peix, i que disposen demaquinària per conservar el peix durant dies o setmanes. Alguns vai-xells són autèntiques indústries flotants que manipulen, envasen i con-serven el peix perquè, en desembarcar-lo, es pugui comercialitzar di-rectament. Serveixen per pescar peixos migratoris en els grans oceansi exclusivament per als bancs de tonyina en el Mediterrani.

Ormeigs i arts de pesca

Els ormeigs artesans capturen i manipulen el peix i el marisc sensefer-lo malbé amb cops, de manera que té més valor econòmic.

Els arts de pesca amb xarxes fixes com l’armallada, el sardinal o l’al-madrava, es calen durant unes hores del dia i es recullen més tard, ambels peixos que hi han quedat retinguts. Els peixos s’enganxen entre xar-xes que formen bosses o se’ls condueix cap a un parany constituït per di-verses xarxes, que els desorienta i del qual no saben sortir. Es capturenpeixos costaners com ara llísseres, orades i llobarros.

En els arts de pesca amb xarxes mòbils, el pescador no abandona l’artdurant la pesca, sinó que hi treballa contínuament.

4

La nansa és un ormeig de pesca que es faservir per pescar peix menut i llagostes.Consisteix en una mena de cilindre de vímetamb un extrem que forma un embut cap al’interior. A dins s’hi posa l’esquer peratraure els peixos i fer-los entrar a la nansaa través de l’embut; un cop dins, les fibres del’extrem de l’embut els dificulten la sortida.

El palangre és un ormeig format per unacorda calada al fons o a una profunditatmitjana gràcies a un sistema de boies i ploms.En surten una renglera de fils prims amb unham a l’extrem. El palangre es cala durantunes quantes hores i després es recull ambels peixos que hi han picat. S’hi pesca peixde roca com ara el congre, el lluç, el besuco l’escórpora.

917000 _ 0052-0073.qxd 4/3/08 20:58 Página 59

60

L’aqüicultura

Les plataformes de cria de mol·luscs aprofiten el sedentarisme d’es-pècies que s’implanten en llargues bosses de malla, perquè creixen comen el seu medi natural, però estan controlades i són molt més fàcils decapturar. Darrerament s’intenta aplicar la mateixa tècnica amb peixos dinsd’un tancat al mar.

Les piscifactories són instal·lacions a terra que fan la cria, la selecció il’engreix de peixos d’aigua dolça, com el salmó i la truita, disposats enpiscines segons l’edat. Com que els peixos són molt sensibles, cal fer unagran inversió econòmica per controlar el medi: temperatura, alimenta-ció, malalties, etc.

L’aqüicultura, i especialment la cria de mol·luscs, representa només el10% de la producció actual de peix per consumir.

La tècnica d’encerclament mitjançant teranyina o xàvega,consisteix a localitzar un banc de peixos amb llums o altressistemes (avions i sonars) i encerclar-lo amb una xarxasemicilíndrica, que es va recollint i tancant per sota. Amb aquesta tècnica es pesquen sardines, verats o tonyines.

La tècnica d’arrossegament, mitjançant bous, consisteix a fondejar una xarxa en forma de bossa prop de zones on sovintegiel peix, i anar-la arrossegant des d’una embarcació durant uneshores, fins que sigui plena. Aleshores es recull amb l’ajuda d’un cabrestant, fins que tota la bossa pugi al vaixell amb la captura. Amb aquesta tècnica es pesquen peixos de fons marí i crustacis, i ha de ser molt controlada, ja que l’arros-segamentcomporta perill de destrucció del fons marí.

Alimentació d’alevins en unapiscifactoria.

5. ● Visita un mercat o una peixateria, investiga la procedència de diferentsespècies i la tècnica de pesca o aqüicultura utilitzada per obtenir-les.Pregunta si la mateixa espècie té el mateix preu tot l’any.

Quin és el motiu de la variació dels preus d’aquests productes?

– Cloïsses enllaunades o vives.– Sardines fresques o enllaunades.– Bacallà salat.– Salmó fumat i salmó fresc.

6. ●● Hi ha èpoques de l'any on el preu del peix i del marisc augmenta deforma significativa. Quan es produeix aquest augment de preu? Quinessón les causes? Quines alternatives tenim els consumidors per poder mi-nimitzar els efectes d'aquest augment de preu sobre la nostra economia?

ACTIVITATS

917000 _ 0052-0073.qxd 12/3/08 11:21 Página 60

61

Els tractaments de conservació

Els microorganismes patògens necessiten la presència de nutrients i unescondicions adequades de temperatura, acidesa, humitat, oxigen i tempsper desenvolupar-se i alterar l’aliment. Els tractaments de conservació in-tervenen sobre aquests factors per evitar que l’aliment es descomponguii es degradi. Però aquests tractaments, alhora que allarguen la conserva-ció del producte, també en modifiquen les característiques organolèpti-ques, nutricionals i digestives.

Hi ha dos tipus bàsics de tractaments de conservació: els físics, que in-clouen els tèrmics i els frigorífics, i els químics.

Els tractaments tèrmics

Els tractaments tèrmics sotmeten els aliments a temperatures altes quefan desaparèixer les característiques de l’aliment fresc.

• L’ escaldat és una operació prèvia en fruites i hortalisses que consis-teix a sotmetre el producte a temperatures elevades durant un perío-de curt de temps, gràcies a l’acció de l’aigua o del vapor d’aigua. Aquestprocés elimina les característiques dels productes frescos sense modi-ficar-los gaire.

• L’ esterilització aconsegueix la destrucció de tots els tipus de micro-organismes presents en l’aliment, però hi provoca canvis substancials.Consisteix a escalfar progressivament l’aliment fins a arribar a tempe-ratures al voltant de 120 ºC, que es mantenen durant uns minuts. Ladurada de tot el procés depèn del tipus de producte, i es pot allargarfins a una hora. També es poden esterilitzar objectes o envasos mitjan-çant la seva introducció en recipients especials (autoclau) que per-meten aconseguir pressions i temperatures elevades (superiors als100ºC) i que, per exemple, no provoquen l'ebullició de l'aigua.

5

La pasteurització destrueix els gèrmenspatògens sense afectar gaire lescaracterístiques del producte. Consisteix aescalfar el producte a temperatures entre 65 ºCi 90 ºC. S’aplica a aliments líquids, com ara lallet, la cervesa, els gelats o els sucs de fruita,i permet la protecció del producte a curttermini.

La cocció és un tractament que elimina lescaracterístiques del producte fresc i, en segonterme, destrueix la càrrega microbiana. Enalguns casos afavoreix la conservació perquèredueix la concentració d’aigua. Els diversossistemes de cocció, com ara fregir, bullir, rostiro enfornar, modifiquen les característiquesorganolèptiques i nutritives de l’aliment acausa de la interacció amb el vehicle decocció, que pot ser oli, vapor, aigua o aire.

L’esterilització UHT,o esterilització ràpida a elevadestemperatures, s’aplica a producteslíquids en els quals l’escalfor esdifon molt ràpidament. L’alimentse sotmet a temperatures de fins a140 ºC durant pocs segons. Elprocés destrueix eficaçment elsmicroorganismes i altera menysles característiques del producteque l’esterilització comuna.

917000 _ 0052-0073.qxd 12/3/08 11:21 Página 61

62

Els tractaments frigorífics

Els tractaments frigorífics rebaixen la temperatura del producte fins a va-lors que disminueixen al mínim l’activitat metabòlica dels aliments fres-cos i en els quals pocs microorganismes poden sobreviure. A diferènciadels processos tèrmics, els processos frigorífics s’han d’aplicar contínua-ment sense trencar la cadena de fred, que garanteix la qualitat del pro-ducte fins al moment en què es consumeix. Aquest mètode altera poc lesqualitats dels aliments, però sempre es combina amb altres que assegu-rin l’asèpsia del producte, com ara els processos tèrmics o l’envasament.

• La refrigeració consisteix a rebaixar la temperatura de l’aliment finsa valors entre els 0 ºC i els 8 ºC. Els aliments frescos són atacats mésfàcilment pels microorganismes i, per tant, s’han de mantenir a unatemperatura més baixa.

• La congelació rebaixa la temperatura del producte per sota del seupunt de congelació, fins a valors entre –18 ºC i –22 ºC. Això assegu-ra una conservació de fins a diversos mesos gràcies a l’anul·lació del’activitat cel·lular i la congelació de l’aigua que contenen els aliments,fet que elimina les formes microbianes actives.

• La deshidratació és una tècnica que elimina el contingut d'aigua d'unproducte, i redueix la capacitat microbiana d'atacar-lo. Es pot dur a ter-me de dues maneres: per escalfor i per liofilització.

La congelació és un procés delicat que s’ha de fer de manera ràpidai només una vegada en la vida de l’aliment, per evitar alterar-ne greument les característiques nutritives i organolèptiques.

La propietat organolèptica és el conjunt de trets sensorials de color,forma, aroma, gust i textura que fan més o menys atractiu l'aliment.

Refrigeració. En les neveres hem de col·locarels aliments frescos en els prestatges baixos(entre 0º i 2º) i els envasats o elaborats en elsmés alts (entre 4º i 8º).

La deshidratació és una tècnica que elimina el contingut d’aigua d’un producte, i redueix la capacitat microbiana d’atacar-lo.

La liofilització és una tècnica de deshidratació per fred que consisteix a congelar el producte i,posteriorment, afavorir la sublimació, és a dir, el pas a vapor de l’aigua que conté l’aliment. Les instal·lacions requereixen condicions especials de pressió i de temperatura, en cambres refrigeradesaïllades i dotades de potents bombes de buit. L’alimentliofilitzat conserva quasi intactes les característiques i,per això, aquesta tècnica s’aplica a aliments d’alt valorcom ara cafè, sucs de fruita, carn, marisc o verdures.

917000 _ 0052-0073.qxd 12/3/08 11:21 Página 62

63

Conservació del bacallà amb sal.

Diversos aliments en conserves defermentació acètica.

7. ●● Què és el bacó?

a) Quins procediments de conservació se li han aplicat tradicionalment?b) Quins efectes aconseguim sobre l'aliment?

ACTIVITATS

Els tractaments químics

Un conservant és una substància química natural o sintetitzada que fre-na o destrueix els microorganismes presents en un aliment. Hi ha moltstipus de conservants disponibles, que es poden aplicar a tots els produc-tes alimentaris. Els tractaments químics més habituals són:

• La sal és un conservant que augmenta la salinitat de l’aigua de l’alimentper impedir que els microorganismes en disposin. Com que té unpoder conservant limitat, se sol combinar amb procediments físics,com ara la refrigeració. S’aplica a productes lactis, com ara la mante-ga i el formatge, i en salaons o saladures de carn (pernils i embotits) ide peix (anxoves i bacallà), i pot allargar la vida de l’aliment un any.

• El sucre actua de manera similar a la sal: limita l’accés dels microorga-nismes a l’aigua i se sol combinar amb mètodes físics. Com que el su-cre també és un aliment, s’aplica a productes per conferir-los un gustdolç, com ara en fruites confitades, melmelades, confiteria i pastisseria.

• El fumatge és un tractament que conserva l’aliment gràcies a la in-troducció de substàncies antimicrobianes presents en el fum, junta-ment amb l’efecte tèrmic i d’assecatge. Normalment es combina ambuna saladura prèvia i s’aplica al peix (salmó i arengada) i a la carn (can-salada, pernil i embotits).

• La fermentació és un procés complex realitzat en condicions anaerò-biques per microorganismes no tòxics, que modifiquen la composiciódels aliments i en milloren les propietats organolèptiques i nutritives,alhora que n’asseguren la conservació. La fermentació actua sobre elssucres naturals de l’aliment i en resulten substàncies que creen un am-bient desfavorable per als microorganismes. N’hi ha de diversos tipus:

– La fermentació làctia, que produeix àcid làctic. S’utilitza en la fabri-cació del iogurt i el mató. Si es combina amb la sal, s’allarga la con-servació de formatges, carns i verdures.

– La fermentació alcohòlica, que produeix alcohol. S’utilitza per ob-tenir begudes alcohòliques derivades del raïm (vi), l’ordi (cervesa),la canya de sucre (rom), l’arròs (sake), les pomes (sidra), etc. L’ addi-ció controlada de sucre i alcohol en aquestes begudes permet pos-teriors transformacions que originen nous derivats alcohòlics, comels licors, els vins dolços, el cava, etc., que tenen característiquesorganolèptiques molt diferents.

– La fermentació acètica, que produeix àcid acètic a partir de l’alco-hol del vi per obtenir el vinagre. El vinagre i altres productes resul-tants de la fermentació es poden fer servir com a conservants, perexemple, les fruites en alcohol i les verdures en vinagreta.

917000 _ 0052-0073.qxd 4/3/08 20:58 Página 63

64

L’envasament

Els productes alimentaris elaborats han d’estar en perfectes condicionsde conservació, higiene i netedat, i aquestes condicions s’han de mante-nir fins al moment del consum.

L’envàs és un recipient en contacte directe amb el producte, que el pro-tegeix de condicions externes adverses com ara cops, ambients agressiuso microorganismes contaminants, que el puguin alterar, alhora que fa-cilita la detecció de manipulacions fraudulentes.

L’embalatge és el recipient que facilita el transport i protegeix l’envàs dedanys físics.

L’envasament s’efectua al final del procés d’elaboració en les indústriesalimentàries. També el fan els magatzems d’envasament i distribució, quereben els aliments frescos o elaborats i, sense transformar-los, els condi-cionen, reenvasen i comercialitzen als punts de consum.

Els magatzems i mitjans de transport s’han de netejar i desinfectar periòdi-cament, i s’ha de comprovar que mantinguin unes condicions de treballque permetin controlar els productes i fer una rotació d’estocs adequada.

6

Les operacions d’emplenament, tancament i esterilització d’envasossón punts crítics del processament dels productes alimentaris. Aquestes operacions s’han de fer en espais que assegurin especialment la higiene dels locals, les màquines i els treballadors, i que s’anomenen sales blanques o sales estèrils.

Un punt crític és qualsevol situació o pas delprocés d’elaboració del producte alimentarique presenta risc de contaminació.

Material

• Seitó o anxova frescos de mida gran, unes 15-20 unitats per quilo.

• Sal grossa de cuina i pebre mòlt de bona qualitat.• Pots de vidre de boca ampla amb tap de rosca,

esterilitzats al bany maria.Procediment

1. Es treu el cap del seitó clavant l’ungla pel dors i, ambcompte, arrossegant els budells. No s’ha d’obrir el cos del seitó.

2. Es posa una capa de sal en un plat gran i s’hicol·loquen a sobre els seitons escapçats i sensevísceres. Es cobreixen amb sal. Es deixen reposarentre 3 i 5 hores perquè deixin anar aigua.

3. Es prepara una safata barrejant sal i pebre de maneraben homogènia: 2 polsims de pebre per cada 0,5 kg de sal.

4. Es posa una capa de la barreja al fons del pot. Escol·loquen els seitons un per un de maneraconcèntrica, doblegant-los si cal. S’hi posen capesde seitons i de barreja de sal i pebrealternativament, fins que el pot quedi ple, i s’acabaamb una capa de sal. Cal anar compactant lescapes per evitar que quedi aire dins del pot. Espoden posar seitons verticals al centre del pot.Es deixa el pot obert durant 24 hores.

5. Al cap de 24 hores, es comprova l’estat de laconserva. Si cal, s’hi afegeix més sal, o bé l’aiguasalada que han deixat anar els seitons, fins que la sali el líquid arribin fins a dalt del recipient.

6. La conserva s’ha de guardar en un lloc sec, fresc,ventilat i fosc durant 2 o 3 mesos, abans de consumir-la. Cal consumir la conserva abans d’un any o any i mig perquè si no, el seitó es va desfent.

ASSAIG: saladura d’anxoves

917000 _ 0052-0073.qxd 12/3/08 11:21 Página 64

65

Característiques dels envasos

Materials dels envasosEls materials dels envasos han de ser inalterables i no han d’interaccio-nar amb el producte, és a dir, no li han de transmetre olors ni sabors.També l’han d’aïllar de l’aigua, dels gasos, de la llum, dels microorga-nismes o dels canvis de temperatura.

Els envasos dels aliments han de ser fàcils d'usar, d'emmagatzemar, de re-ciclar i d'eliminar. No hem d'oblidar que aquests envasos tenen una cla-ra funció comercial; solen ser de colors contrastats per atreure el consu-midor i han d'informar sobre el seu contingut.

7

Els envasos tradicionals,fets de materials orgà-nics, són resistents ipermeten la transpiraciódels aliments, però espoden alterar.

S’usen en aliments quees comercialitzen a gra-nel o en sacs grans defarina, sucre o sal.

Afegeixen a l’alimentunes característiquesorganolèptiques deter-minades, com ara lesbótes de vi o les caixesde maduració de format-ges.

Es fa servir per als tapsde begudes d’alta qua-litat, com el vi i el cava.

És un material inorgànicfràgil i molt pesant, peròhigiènic i vistós, que esfa servir quan es vol queel client vegi el contin-gut del recipient. S’uti-litza per al vi, la maionesa,i per a les semiconservesde peix, verdures, frui-tes, etc.

Envasos dematerials orgànics Envasos tèxtils Envasos de fusta Suro Vidre

Els envasos metàl·licssón resistents i s’emma-gatzemen fàcilment, pe-rò tenen un cost elevat.

Està formada per una là-mina de ferro recobertad’estany per evitar el ro-vell, i s’utilitza en con-serves sòlides de carn,peix i hortalisses.

És molt lleuger, es faservir en begudes re-frescants amb gas, on lamateixa pressió internamanté la solidesa del’envàs. El paper d’alu-mini s’utilitza en safatesd’aliments precuinats icom a embolcall demenjars a la llar.

Envasos metàl·lics Llauna Alumini

Els avantatges dels en-vasos termoplàstics d’úsalimentari són: una fabri-cació econòmica i fàcili una gran resistènciamecànica.

S’usa en envasos resis-tents però flexibles, perexemple, de iogurts, oen carmanyoles deplàstic.

Es fa servir en ampollesper a líquids, aigua i llet,o en films per recobrirels aliments, com ara lesgaletes i alguns ali-ments frescos.

Envasostermoplàstics Polipropilè Polietilè

917000 _ 0052-0073.qxd 12/3/08 11:21 Página 65

66

Els envasos cel·lulòsicssón materials barats illeugers però fàcilmentalterables; per això no estroben directament encontacte amb l’aliment,sinó que fan una funciócomplementària per aenvasos d’altres mate-rials.

Es fa servir per millorarl’aspecte exterior delsenvasos alhora que s’a-profita com a suport pera la informació que esdóna al consumidor.

Envasos cel·lulòsics Paper Cartró

Estan formats per diver-ses làmines adheridesde materials que combi-nen les seves propietats,i així milloren molt l’efi-càcia protectora i l’aïlla-ment de l’exterior delproducte que contenen.

És un envàs molt popular en el qual s’alternen ca-pes de paper, plàstic, cartró i metall. S’utilitza enl’envasament de líquids com ara la llet, el vi o elssucs i acostuma a tenir forma de paral·lelepípede.

Acostumen a portar unrecobriment aïllant in-tern de plàstic i un d’ex-tern de paper o de plàsticper facilitar la impressiód’informació en envasosde conserves o de begu-des.

Es fa servir per emboli-car aliments frescos quees venen a granel, comara embotits acabats detallar, porta un recobri-ment exterior cerós i unalàmina interna plàstica,que és la que està encontacte amb l’aliment.

Envasos laminatscompostos Bric Llaunes metàl·liques Paper

Polietilè

Polietilè

Alumini

Polietilè

Cartró

8. ●●● Quin és el color més utilitzat en els envasos de productes lactis?

• Te'ls imagines d'un altre color?

• Quin tipus d'envasos s'utilitzen per comercialitzar la llet? Per què?

• La llet s'ha comercialitzat sempre d'aquesta manera?

• Investiga (pregunta als teus pares o als teus avis) de quina maneraaconseguien consumir llet a casa seva.

9. ●● Observa atentament els envasos utilitzats en la venda d'ous frescos.

• Quin és l'objectiu primordial que persegueix el fabricant d'envasos d'ous?

• Quins materials s'utilitzen en la seva comercialització?

• Per què creus que s'han escollit aquests materials?

• En quantes unitats es comercialitzen els ous?

• Són fàcils d'obrir les caixes d'ous?

ACTIVITATS

Dóna solidesa i s’utilit-za com a embalatge orecipient exterior. Es faservir en capses de ga-letes i com a embalatgeen caixes per transpor-tar productes que ja vanamb algun altre envàs.

917000 _ 0052-0073.qxd 4/3/08 20:58 Página 66

Vocabulari de la unitat • Cadena de fred: conjunt d'instal·lacions, mitjans de

transport, equipaments... que asseguren el mantenimenta baixa temperatura d'un producte des del seu origen finsal consum final.

• Fermentació: procés realitzat en condicions anaeròbi-ques que millora les propietats organolèptiques i nutri-tives i assegura la conservació dels aliments.

• Guaret: tècnica antiga de conreu que deixa reposar laterra durant un any després d'un període d'un a tres anys.

• Liofilització: tècnica de conservació d'aliments queconsisteix a congelar-los a una temperatura molt bai-xa i a continuació deshidratar-los per sublimació.

• Pasteurització: tècnica de conservació d'aliments queconsisteix a escalfar el producte a temperatures entre65º i 90º.

• Propietat organolèptica: conjunt de trets sensorials decolor, forma, aroma, gust i textura que fan més o menysatractiu l'aliment.

• Punt crític: en la indústria alimentària, les operacionsd'emplenament, tancament i esterilització.

Resum

67

s’han de tractar perconservar-los mitjançant

tractaments físicsque poden ser

tractaments químicscom ara

s’han d’envasar per protegir-losi transportar-los amb envasos

metàl·lics

termoplàstics

cel·lulòsics

laminats compostos

de materialsorgànics

sucre

fumatge

fermentació

saladura

refrigeració

congelació

frigorífics

escaldat cocció pasteurització esterilització (UHT)

tèrmics

ELS ALIMENTSELABORATS

ELS ALIMENTS

gràcies a tècniquesde conreu com

que es desenvolupaamb cultius

que pot ser

provenen de

el bestiar s’alimenta de

el bestiars’alimenta de

amb vaixellsde pesca

en instal·lacionscom

intensius

herbacis

extensius

l’agricultura

guaretadob control del medimonocultiu

la ramaderia

intensiva extensiva

costanera d’altura

la pesca l’aqüicultura

arboris

pinsos farratge herba farratge fresc

plataformes de cria piscifactories

917000 _ 0052-0073.qxd 12/3/08 11:21 Página 67

68

Activitats Aplicació de continguts

10. ● Explica les diferències entre:a) L’agricultura intensiva i l’agricultura extensiva.b) El reg localitzat i el reg per inundació.c) Les granges de cria i les granges productores.d) La pesca i l’aqüicultura.

11. ● Respon les preguntes següents:a) Què és el farratge i per a què serveix?b) En què consisteix la rotació de conreus? Quins avan-

tatges comporta?c) Què és el marc de plantació d’un conreu?

12. ● Descriu el calendari anual de feines d’un conreu ex-tensiu.

13. ●● Explica què és la pesca d’altura.a) En quins mars es desenvolupa?b) Quin tipus de peix s’hi sol pescar?c) Quina mena de vaixells s’hi fan servir?

14. ● Analitza l’explotació ramadera. Marca amb una creules possibles formes d’explotació de cada espècie i afe-geix-hi els productes que se n’obtenen.

15. ●● Reprodueix aquest quadre sobre les condicions am-bientals que són manipulades en cada tractament peraconseguir que els aliments es conservin, i completa’l.

16. ● Respon aquestes preguntes:a) Per què es fa malbé un aliment?b) Quina mena d’aliments s’han de conservar a la neve-

ra?c) Quina mena d’aliments no cal conservar a la nevera?d) Per què molts aliments s’han de conservar a la neve-

ra un cop obert l’envàs? Per què amb l’envàs sencerno cal conservar-los a la nevera?

e) Què és un punt crític?f ) Què és la cadena de fred?

17. ● Hauràs observat que hi ha productes que utilitzen tantel bric com l'ampolla de vidre o plàstic com a envàs. Jus-tifica les respostes.a) Quin d'aquests envasos és més fàcil de reciclar?b) Quin creus que és mes difícil de reciclar?

18. ● Explica les diferències entre: a) La pasteurització i l’esterilització UHT.b) La refrigeració i la congelació.c) L’envàs i l’embalatge.

Anàlisi d’objectes

19. ● ● Observa les fotografies següents i respon les pre-guntes:a) Quins conreus hi pots identificar?b) Quin tipus d’explotació s’hi fa?c) Quines tècniques de conreu s’hi utilitzen?

ExplotacióintensivaBestiar Explotació

extensiva

Boví

Oví

Porcí

Aviram

Conill

Tractament

Tem

per

atu

ra

Aci

des

a

Hu

mit

at

Ox

igen

Tem

ps

Esterilització

Fumatge

Fermentació

Liofilització

Producte fresc sense envàs

917000 _ 0052-0073.qxd 13/3/08 12:42 Página 68

69

20. ● Observa les fotografies i reprodueix, si cal, els pro-ductes que hi surten.

a) Busca informació sobre les característiques nutriti-ves de l’aliment fresc i sobre els efectes que té ca-da tipus de cocció.

b) Quina mena de cocció creus que millora més les ca-racterístiques digestives? Per què?

21. ● Observa els productes alimentaris de la fotografia i fi-xa’t en algun que sigui semblant a un que tinguis a ca-sa.a) Descriu els materials utilitzats a l’envàs i a l’embalat-

ge del producte escollit.b) Quins colors predominen a l’envàs? Estan relacionats

amb el color del producte o amb l’entorn natural d’ons’obté la matèria primera? Per què creus que ho hanfet així?

c) Copia l’etiqueta del producte. Identifica la informaciónutritiva i les dades legals que hi apareixen. Identifi-ca la informació destinada a atraure el client.

Investigació

22. ● Indica la forma de conservació i el tipus d’envàs mésutilitzat per als aliments següents: • Iogurt. • Llet condensada.• Vi. • Tonyina.• Melmelada. • Sopa preparada.• Macarrons. • Filet de vedella.

23. ●●● Buscar informació sobre els principals ports pes-quers de Catalunya.a) Esbrina quins són els ports pesquers més importants

de Catalunya i situa’ls en un mapa. b) Investiga també quins són els productes que s’hi co-

mercialitzen.c) Finalment, explica què és una llotja de peix, quins profes-

sionals hi treballen i què s’hi fa.

24. ● Què entenem per propietat organolèptica? Quantesvegades podem congelar un aliment? Relaciona-ho ambla cadena del fred.

25. ● Conservar i manipular correctament els aliments.Les intoxicacions alimentàries estan provocades sovintper aliments que s’han fet malbé a causa del temps queha transcorregut des que es van produir fins que es vanconsumir, però de vegades també són degudes a unamanipulació poc adequada. Avalua la teva actitud res-pecte a aquest tema:a) Comproves la data de caducitat dels aliments abans

de comprar-los o consumir-los? Evites ingerir els queestan caducats?

b) Col·loques cada tipus d’aliment en el lloc adequat dela nevera?

c) A casa, compreu només els aliments frescos que heude consumir en pocs dies?

d) Mantens la cadena de fred fent servir bosses espe-cials per a aliments congelats o els portes directa-ment a casa des del lloc on els has comprat?

e) Et rentes bé les mans abans de manipular els ali-ments? I abans de menjar-te’ls?

917000 _ 0052-0073.qxd 12/3/08 11:22 Página 69

74

En aquesta unitat...

• Coneixeràs les propietats delsdiferents tipus de fibresutilitzats per elaborar teixits.

• Aprendràs les tècniquesbàsiques de la filatura i eltissatge.

• Sabràs quins són els acabatsaplicats als teixits i lesoperacions bàsiquesfonamentals de la confeccióde roba.

PLA DE TREBALL

4 Indústria tèxtil

Probablementno t'has parat mai a

pensaren la tecnologia

relacionada amb elsteixits que fas servir.

Observa atentamentla roba que portes en

aquest moment.Fixa't en les petites línies

que formen la tramabàsica d'aquesta

peça de roba.

Com creus ques'ha pogut realitzar

aquest teixit?

917000 _ 0074-0091.qxd 4/3/08 20:54 Página 74

75

Com en qualsevol procés industrial, el tèxtil disposad'eines i procediments propis, alguns segur que elshas fet servir algun cop.• Quines eines coneixes relacionades amb

la producció de fils, teixits i vestits?Sabries explicar per a què serveixen?

De forma tradicional s'han utilitzat les fibres naturalsper poder obtenir teixits. A partir del segle XX hanaparegut noves fibres, les fibres químiques.• Fes una llista de matèries primeres naturals

que coneguis i de les quals es puguin obtenirfibres i fils.

En aquesta unitat coneixerem les primeres matèries que s'utilitzen en la fabricació de vestits. Veu-rem com es filen les fibres i quines característiques tenen. També descobrirem els processos i lesmàquines que han permès l'evolució dels teixits. Un cop acabada, veuràs la roba amb uns altresulls: no només com a peces per vestir i lluir, sinó com un reflex de la capacitat tècnica actual.

Per començar, observa i respon

ACTIVITAT: eines per als teixits1

ACTIVITAT: la natura genera fils2

ACTIVITAT: qui és el sastre?3• Sabries explicar què és un sastre?• Hi has anat alguna vegada? Per què?• Creus que els teus avis podrien respondre

satisfactòriament aquestes preguntes?

917000 _ 0074-0091.qxd 4/3/08 20:54 Página 75

76

Les propietats de les fibres tèxtils

L’ ésser humà, a diferència d’altres espècies, ha necessitat i necessita pro-tegir-se el cos de les inclemències meteorològiques de l’exterior, per evi-tar el fred i la calor.

• En les zones fredes (o les estacions fredes), el vestit evita la pèrduade calor.

• En les zones càlides (o en les estacions més càlides), vestir-se demanera adequada facilita la transpiració i evita les cremades del sol.

Les fibres tèxtils

Tradicionalment, els humans hem fet servir diversos materials per ves-tir-nos, com ara la pell dels animals, o altres productes que hem trans-format en peces de roba. Entre tots aquests productes destaquen les fi-bres tèxtils.

Qualsevol matèria sòlida o producte fibrós que sigui resistent, d’una llar-gària determinada –fins a 2.500 mm– amb un gruix que variï entre 10�mi 400 �m (�m = micra o mil·lèsima de mil·límetre) i que tingui prou fle-xibilitat per poder ser filada, és una fibra apta per elaborar-ne teixits.

Les fibres tèxtils poden ser naturals o químiques. Les primeres fibresque l’home va fer servir van ser d’origen vegetal i animal. Actualment,aquestes fibres encara són les més utilitzades en la fabricació de teixits,tot i que han de competir amb les químiques.

A més, cada tipus de fibra té unes propietats diferents, que fan que siguimés adequada per a unes funcions que per a unes altres. Les propietatsprincipals que poden tenir les fibres són: l’elasticitat, la resistència aldesgast, la llargada, el gruix, la higroscopicitat –el grau d’absorció del’aigua–, la resistència al foc, l’aïllament tèrmic i el pes específic.

Les fibres naturals

Les fibres naturals s’obtenen de productes vegetals, animals o minerals.

Les fibres d’origen vegetal estan formades principalment per cel·lu-losa i poden procedir de les llavors, com el cotó i el miraguà; de lestiges, com el lli, el jute i el cànem; de les fulles com el sisal, el rami ol’espart, o del fruit com la fibra del cocoter. El cotó i el lli són les quees fan servir més, sobretot per a teixits d’ús personal i domèstic.

Les fibres d’origen animal estan formades per substàncies a basede proteïnes i es poden obtenir de la llana d’ovelles i moltons; depèls de cabra, de conill d’angora, d’alpaca, de vicunya i de camell;i de la seda dels capolls de cucs de seda. La seda és l’única fibratèxtil que la natura produeix en forma de filament.

Les fibres d’origen mineral s’obtenen de la descomposició de certesroques, com l’amiant; de metalls dúctils, com l’or i la plata, i del vidretractat a temperatures elevades.

1

Planta de cotó. Les plantacions de cotóamericanes van ser imprescindibles per alprocés de revolució industrial europea.

La llana, una fibra naturald’origen animal.

917000 _ 0074-0091.qxd 4/3/08 20:54 Página 76

77

Les fibres químiques

Les fibres químiques són les que s’obtenen quan se sotmeten determi-nats productes de la natura a accions químiques. Poden ser artificialsi sintètiques.

Les fibres artificials s’obtenen de la transformació de matèries naturals,com l’acetat de cel·lulosa de la fusta de certs arbres. El raió va ser la pri-mera fibra artificial obtinguda per aquest procés. Actualment hi ha trestipus de raió: raió cuproamoniacal, raió d’acetat i raió de viscosa.

Les fibres sintètiques s’obtenen a partir de productes derivats decombustibles fòssils, com el petroli. La primera fibra obtinguda peraquest procediment va ser el niló, que es va comercialitzar l’any1939. Altres fibres sintètiques són el polièster o tergal, l’acrílica, i l’e-lastà o licra.

Característiques de les fibres

Les fibres com el cotó i el lli són fresques, absorbeixen la humitat i ten-deixen a arrugar-se. Per una altra banda, la llana és poc resistent, elàsti-ca, absorbeix la humitat, proporciona calor i repel·leix l'aigua. La sedaés llustrosa, resistent, absorbeix la humitat i és gairebé contínua (un ca-poll de seda pot proporcionar un fil de 1.500 m).

L'amiant és una fibra mineral lluent, flexible, que aïlla de la calor i l'elec-tricitat, és incombustible i resistent als àcids. La fibra de vidre és flexi-ble, lluent i de tacte sedós. És molt bon aïllant de l'electricitat i difícil-ment inflamable. La ràfia, el jute, el cànem o l'espart són fibres vegetalsbastes, resistents i poc flexibles.

Les fibres artificials com el raió cuproamoniacal, el raió d'acetat o elraió viscosa són flexibles, suaus i no es deformen quan es renten. Engeneral les fibres sintètiques com el polièster (tergal) o l'acrílic sónmolt inflamables, no s'arruguen i són resistents. Altres fibres sintètiquescom l'elastà o la licra són molt elàstiques.

La fibra de la llana téuna higroscopicitatalta perquè absorbeixamb facilitat l’aigua.

ACTIVITATS

1. ●● Determina quines necessitats tenen els següents personatges i justifica l’elecció de les fibres de la seva indumentària.

La ràfia i el jute són fibres resistents que es fan servir per fer sacs.

917000 _ 0074-0091.qxd 4/3/08 20:54 Página 77

78

ASSAIG: identificació pirognòstica de fibres

Què cal observar

La prova de foc és un dels procediments pirognòsticsmés comuns per identificar el tipus de fibra d’un teixit.Consisteix a analitzar una mostra de fils sotmesos al’acció d’una flama. Per poder fer una anàlisi correctas’ha d’observar:

• La reacció dels fils quan s’apropen a la flama: algunses fonen i d’altres s’encongeixen.

• La manera de cremar: el tipus i el color del fum, el color i la grandària de la flama; si el fil crema o es torna incandescent; si es produeixen guspires.

• L’olor que desprenen.

• Els residus que queden: les cendres.

Podem posar en pràctica aquesta tècnica amb mostresde composició única i coneguda, i després complicar-hoamb fibres mixtes o de composició desconeguda.

Precaucions

Abans de posar en pràctica la tècnica de treball, cal tenir en compte un seguit de precaucions:

• Per olorar, cal apagar sempre la fibra, i no posar el nasa sobre, sinó ventar el fum cap al nas.

• Cal tenir preparat un recipient ple d’aiguad’emergència i obrir les finestres de l’habitació on esfaci l’experiència.

Identificació de fibres naturals segons la prova de foc

• Les fibres vegetals cremen amb facilitat i lescendres són blanquinoses. La seva composició decel·lulosa farà que l’olor recordi la del paper cremat o la de la fusta cremada.

• Les fibres animals cremen amb dificultat i, si manca la flama, s’apaguen aviat. Les cendres agafenla forma de boles irregulars negroses que s’esmicolenfàcilment quan es toquen. L’olor que desprenenrecorda la de pèl cremat.

• Les fibres minerals i metàl·liques són incombustibles.La proximitat de la flama les posa incandescents i espoden fondre a temperatura elevada.

Identificació de fibres químiques segons la prova de foc

• La fibra de raió de viscosa crema amb rapidesa i la flama té un color groc brillant i guspireja. Desprèn una olor de paper cremat i en quedenpoques cendres.

• La fibra de raió d’acetat es fon abans de cremar i desprèn una olor aromàtica. No deixa cendres i elsseus residus formen una bola plàstica de color fosc.

• La fibra de polièster crema fàcilment amb una flamagrogosa, i deixa anar un fum negre. Deixa un residuen forma de bola plàstica negra i desprèn una oloraromàtica.

• La fibra de poliamida crema amb dificultat. Fa unaflama petita de color blau. Deixa un residu en formade bola plàstica dura i desprèn una olor vegetal, d’api.

• Les fibres acríliques cremen amb facilitat idesprenen un fum gris no gaire dens. Els residus es presenten com una crosta negra i dura.

TacteReaccióal foc

Tipus i color de la flama

Tipus i color del fum

Olor que desprèn

CendraMostraFibra

Comunicació dels resultats

Per comunicar els resultats de manera esquemàtica, espot fer en un quadre com el següent.

917000 _ 0074-0091.qxd 13/3/08 12:49 Página 78

79

Filatura i tissatge

La fase de filar consisteix a estirar, torçar i cargolar les fibres per obtenir-ne un fil continu i resistent. Quan s’estiren, es posen les fibres paral·leles;quan es torcen, s’uneixen unes fibres amb les altres, i quan es cargolen, espreparen per als processos següents.

Després de filar, un cop tenim els fils prou estirats i retorçats, amb elgruix i la resistència necessaris, cal iniciar el procés tèxtil.

El tissatge és el procés d’elaboració de teixits i peces de roba a partir defils. Els teixits convencionals, anomenats plans o de calada, es formenencreuant dos conjunts de fils:

• Els fils d’ordit, disposats longitudinalment, que determinen la llarga-da i l’amplada de la peça de roba.

• Els fils de trama, que s’entrellacen transversalment amb els d’ordit.

Els teixits es caracteritzen també per la densitat, que és el nombre de filsper centímetre de teixit, i pel lligament, que és la manera com s’entre-creuen els fils d’ordit i de trama.

Tipus de teixits plans o de calada

Hi ha molts tipus de teixits diferents segons el tipus de fil, la maneracom s’entrecreuen els fils d’ordit amb els fils de trama, l’acabat o el llocd’origen. Segons el lligament, o combinació dels fils d’ordit amb els detrama, els teixits poden ser de tafetà, de sarja i de setí o ras.

• El tafetà és el lligament més senzill. Cada fil de trama passa alternati-vament per sobre i per sota dels fils d’ordit. Aquest lligament permetobtenir teixits que no tenen ni dret ni revés. Algunes teles fetes amblligament de tafetà són la batista, les teles de lli i la lona.

• El lligament de sarja fa una mostra en diagonal amb més o menys re-lleu, i té dret i revés. Els punts de lligament es desplacen un espai capal costat en cada passada que fa la trama. Dos exemples de teixit desarja són la gavardina, que pot ser d’estam o de cotó, i la roba texana.

• En el lligament de setí o ras, el fil d’ordit passa per sobre de quatrepassades de trama, o a l’inrevés. En el primer cas, el teixit resultant ésel setí; en el segon, el ras. Tant l’un com l’altre tenen un ordit molt es-pès i dens, per això la superfície és tupida i llisa.

2

Recol·lecció Filada

Teixit Debanament

Torsióde la fibra

Fils de l’ordit

Llançadoraamb filde trama

Encreuament dels fils d’ordit i de tramaamb la llançadora.

917000 _ 0074-0091.qxd 12/3/08 11:29 Página 79

80

Teler tradicional

LliçosPlegadord’ordit

Llançadora

Plegadorde teixit

Batà

L’evolució dels telers

Els telers verticals van ser els primers. Els fils d’ordit es col·locaven enun bastiment dret fixat a terra, uns pesos a l’extrem dels fils feien que esmantinguessin tibants, i això facilitava el pas horitzontal de l’agulla detrama.

El teler va anar evolucionant al llarg del temps; va aparèixer el teler ho-ritzontal i es va inventar la llançadora volant, que juntament amb altresavenços van permetre augmentar i millorar la producció.

Els telers manuals preindustrials estaven fabricats amb fusta. Disposa-ven d’un banc perquè hi segués el teixidor, que amb una mà impulsavala llançadora d’un extrem a l’altre, i amb l’altra mà empenyia el batà perajuntar la passada a l’anterior.

El teler tradicional

El teler és la màquina on es teixeixen els teixits plans o de calada. Els filsd’ordit procedents de les bobines són col·locats paral·lels al plegadord’ordit gràcies a una màquina prèvia anomenada ordidor.

Ja al teler, es va desenrotllant el plegador i es fan passar els fils d’orditpels ullets dels lliços, una mena de pintes que es desplacen alternativa-ment amunt i avall. En aquest moviment arrosseguen una part dels filscap amunt i l’altra avall, formant un angle anomenat calada, i deixantprou espai perquè passi la llançadora. Aquesta peça fusiforme allotja enel seu interior una bobina de fil que en cada recorregut de dreta a es-querra o viceversa deixa anar fil per formar la trama perpendicular al’ordit. Finalment, el batà estreny cada passada de trama contra el teixitja format en el plegador de teixit.

Teler vertical.

917000 _ 0074-0091.qxd 13/3/08 12:49 Página 80

81

Amb l’aparició del teler mecànic, impulsat per la nova font d’energiadel vapor, el teler va esdevenir una màquina important dins el procésd’industrialització, que es va iniciar a Anglaterra al segle XVIII i que es vaestendre arreu d’Occident.

Els telers mecànics lligats a la Revolució Industrial tenien l’estructura deferro i l’energia motriu era mecànica a partir del vapor. La llançadoras’empenyia gràcies a un garrot (teler de garrot) o a una barra amb formad’espasa (teler d’espasa).

El teler jacquard incorporava uns cartrons perforats amb l’esquema deldibuix que es volia que tingués la tela; això permetia seleccionar els filsd’ordit un per un, en l’operació de pujar o baixar. Aleshores, el pas de latrama generava el dibuix sobre el teixit. Aquest teler, ideat el 1805, esconsidera el precedent de la informàtica.

Els telers actuals de raig d’aigua o aire prescindeixen de la llançadora.Disposen de raigs d’aigua o d’aire a alta pressió que empenyen la tramaa través de l’ordit. Els telers més innovadors són els de calades múlti-ples, que permeten fer diverses passades de trama al mateix temps.

A l’esquerra, teler mecànic d’espasa.A la dreta, teler manual.

ACTIVITATS

2. ● Quina diferència hi ha entre els fils d'ordit i els fils de trama?Quines combinacions de fils de trama i ordit coneixes per elaborarteixits plans o de calada?

3. ●● Completa les frases amb informació relacionada amb els telers.

........................: Va incorporar la llançadora volant.Teler mecànic: ........................................................................................Teler vertical: ..................................................................................................................: Es considera el precedent de la informàtica.........................: Pot ser de raig o d’aire.

917000 _ 0074-0091.qxd 4/3/08 20:54 Página 81

82

El tractament ignifugant intenta reduir al màxim la inflamabilitat dels teixits. La majoria dels teixits es poden cremar, per això la investigació en indústria tèxtils’adreça a aconseguir tractamentsespecífics contra aquesta capacitat de cremar.

Els acabats

Els acabats són les operacions que faciliten la conservació i modifiquenel color i la textura natural dels teixits per fer-los millors i més atraientsal consumidor.

El tint

El procés de tintar consisteix a donar color al fil o a la tela mitjançantcolorants. Les fibres naturals, com ara la llana i el cotó, necessiten mol-tes vegades un tractament químic previ, anomenat blanqueig, que con-sisteix a descolorir-les per unificar el color natural, ja que pot tenir dife-rents tonalitats.

L’estampació

L’estampació consisteix a aplicar dibuixos de colors sobre una tela. Elresultat ha de ser inalterable, per això els colorants han de mantenir elseu color original, no s’han de diluir amb l’acció de l’aigua, han de serestables als efectes del sol i han de resistir l’acció de l’aigua calenta.

Els acabats tradicionals

Tradicionalment, els fils o les teles d’origen natural reben uns acabatsdeterminats per millorar-los, com ara l’aprest, que és un tractament queabans es feia principalment amb midó i que actualment es fa amb pro-ductes químics; l’objectiu d’aquest procés és fer el teixit més consistent.

Els nous acabats

La majoria de teixits reben actualment un seguit de tractaments especí-fics per millorar-los, fer-los més variats i amb propietats noves.

Els acabats següents són una mostra de la varietat de tractamentsque poden rebre els teixits:

• El tractament antiestàtic s’aplica a teixits i catifes amb productesque faciliten la conductibilitat elèctrica de la superfície, per impe-dir que s’acumulin càrregues estàtiques al teixit.

• La impermeabilització és un tractament dels teixits que, mitjançantagents hidròfobs, aconsegueixen un efecte de lliscament quan plou,sense reduir la permeabilitat de l’aire.

• El tractament antiarrugues redueix la tendència a l’arrugament du-rable i ajuda el teixit a recuperar-se. Tots els articles tèxtils s’arru-guen amb major o menor mesura. Com més rígida és una fibra, mésdifícil és que es recuperi després d’arrugar-se i, al contrari, com mésflexible és, més fàcil és eliminar-ne les arrugues.

• El tractament antiarnes evita els efectes de les arnes a les peces dellana de manera permanent.

3

Aplicació de tint als teixits.

L’estampacióal motlle, en què es fa servir un motlle que té un dibuix gravat en relleu.

917000 _ 0074-0091.qxd 4/3/08 20:54 Página 82

83

La confecció

La confecció consisteix a fer les peces de vestir d’acord amb uns parà-metres, i pot ser artesanal o industrial. La confecció artesanal és la quefa peces de vestir úniques, adaptades a les mides de les persones que leshan de portar. La confecció industrial és la fabricació de moltes pecessota unes condicions determinades que permeten abaratir-ne el preu.Actualment, la confecció es troba íntimament lligada al concepte demoda, que, a la vegada, està íntimament lligat al disseny.

El disseny

El disseny és l’elaboració del projecte des del moment en què es fabrica elfil o la tela fins a la confecció del vestit. El món de la moda depèn dels dis-senyadors que marquen les pautes de la roba anomenada «prêt-à-porter»,o adaptació dels models d’alta costura a la producció industrial.

Els patrons

El patró és la representació gràfica de les diverses parts que formen unapeça de vestir, seguint un disseny previ, per tallar-les i cosir-les. En laconfecció artesanal, les peces tenen les mides de la persona que les hade portar. En la confecció industrial, s’elabora un patró que, mitjançantun escalat, es pot adaptar a totes les talles. Quan es talla un patró, sem-pre s’ha de deixar un marge per a les costures de la peça.

4

Taller de confecció artesanal.

Contorn del coll

Llargada de la cintura

Volta del pit

Voltade la cintura

Cisa

Llargada delbraç

Llargada total

1

1

1

1

1 1

1

1

1 1

1

1

1

1

Mesures de patronatge de peces de roba.

Disseny d’un vestit d’Emanuel Ungaro.

917000 _ 0074-0091.qxd 4/3/08 20:54 Página 83

84

La confecció industrial o en sèrie

La confecció en sèrie permet fabricar peces de roba del mateix modelamb un estalvi de temps i de mà d’obra. El resultat és un producte moltmés econòmic que l’obtingut artesanalment o que els models de dissenyd’alta costura.

Actualment, la confecció industrial està molt mecanitzada i es pot divi-dir en dos processos: el de tallar i el de cosir.

El procés de tallar

La tela es talla seguint el model d’un patró. Es fa a la sala de tall amb lamàquina plegadora i la màquina talladora, que es controlen mitjançantsistemes informàtics.

El procés de cosir

La unió de les peces tallades es fa amb màquines de cosir molt ràpidesque, a més, cusen els complements, com ara botons i cremalleres, fantraus, etc. Finalment, les peces de vestir ja acabades passen a la sala deplanxa i plegat.Taller de confecció industrial.

Sobre la taula detall el tallador

treballa segons lamarcada en el patró.Amb tisores i la sevahabilitat pot realitzaroperacions com ara

escotar, esbiaxar,esgaiar i escurçar

peces de robadissenyades

prèviament perpoder adaptar-les

a l'usuari final.

ACTIVITATS

4. ●●● Per comprendre la utilitat dels patrons, farem el procés inversa la producció tèxtil. En comptes de fer una peça de vestir a partir d’unpatró, confeccionarem un patró a partir d’una peça de vestir.

a) Observa i dibuixa una peça de vestir i les parts de què està formada.b) Pren les mides de cada part de la peça de roba. c) Mesura la part del teu cos que correspon a aquesta peça, per fer el

patró de cada part de la peça de roba.d) Reprodueix aquest patró que has mesurat sobre paper vegetal.

Talla les diferents parts i enganxa-les d’acord amb la peça model.e) Compara la peça real amb la peça reproduïda al patró.

Busca-hi diferències i intenta justificar-les.f) Pots acabar tallant les peces sobre teixit real i cosint-les.

917000 _ 0074-0091.qxd 4/3/08 20:54 Página 84

85

Vocabulari de la unitat • Alpaca: pèl llarg i brillant, de color canyella, que pro-

cedeix de l'alpaca i que s'utilitza per a la fabricació de tei-xits d'abric.

• Aprest: tractament d'acabat a què són sotmesos els pro-ductes tèxtils per donar-los l'aspecte, el tacte o altres pro-pietats necessàries per a la venda o l'ús final.

• Licra: fibra sintètica apreciada per la seva elasticitat, fle-xibilitat i resistència feta a base de poliuretà.

• Niló: material sintètic constituït per filaments formatsper llargues cadenes de poliamides.

• Ordit: sèrie de fils que en la roba teixida van de llarg allarg de la peça, paral·lelament a les vores.

• Patró: model de paper o cartó segons el qual es tallen elscomponents d'una peça.

• Raió: filament químic artificial que es fabrica per rege-neració o modificació d'un polímer natural.

• Sarja: teixit que presenta un lligat quadrat i uns solcsdiagonals formats per bastes d'ordit en una cara i de tra-ma en l'altra.

• Setí: teixit amb un ordit molt dens i de material lluent queforma llargues bastes d'ordit adjacents.

• Tafetà: lligat d'un teixit d'un fil per trama i fil per l'or-dit, sense dret ni revés.

• Teler: màquina on es teixeixen els teixits plans o de ca-lada.

• Tergal: fibra sintètica amb una gran resistència mecà-nica i química, que s'obté a partir de la reacció de l'àcidtereftàlic i l'etilenglicol amb una polimerització posterior,que és fàcil de tenyir i seca o molla recupera la seva for-ma i grandària.

• Trama: trama que travessa, perpendicular a l'ordit, tota l'am-plada del teixit per fer un dibuix en un teixit llavorat.

• Vicunya: pèl fi, lleugerament cresp i de color bru rogenc,que procedeix de la vicunya.

Resum

es poden fer amb

químiques

que poden ser

esdevenen fils desprésdel procés de

estirar

naturals

fibres

teixit

vegetals animals minerals

torçar cargolar

artificials sintètiques

amb els fils es realitza

es fan màquinesanomenades

per obtenir-ne

consta d’operacions com ara

LES PECES DEVESTIR

teler tint estampació

acabats

confecciótafetà tarja setí

917000 _ 0074-0091.qxd 12/3/08 11:29 Página 85

86

Fib

res

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

............................

qu

ímiq

ues

nat

ura

ls

vegetals

animals

minerals

artificials

sintètiques

Activitats Aplicació de continguts

5. ● Copia aquest mapa conceptual dels tipus de fibres icompleta’l.

6. ●● Explica les diferències que hi ha entre les fibres se-güents.• Fibra natural i fibra química.• Fibra artificial i fibra sintètica.• Llana i amiant.• Raió viscosa i la licra.• Fibra aïllant i fibra higroscòpica.

7. ● Explica quins són els avantatges i els inconvenientsque tenen les fibres químiques respecte de les fibres na-turals. Quines de les característiques necessàries de lesfibres tèxtils no compleixen altres materials, com ara elpaper o el ferro?

8. ● Relaciona les següents peces de roba amb la propietatfonamental que les fan aptes per al seu ús.

A Paraigües. 1. Alta higroscopicitat.B Roba interior. 2. Incombustible.C Mitges. 3. Poc absorbent.D Camisa d'estiu. 4. Suau i llustrosa.E Folre d'americana. 5. Proporciona calor.F Bufanda. 6. Elàstica.G Maies per fer esport. 7. Fresca.H Passamuntanyes. 8. Aïllant tèrmic.

dels pilots de F1.

9. ●● Escull quina de les fibres que has estudiat utilitza-ries per teixir cadascuna de les peces de l'activitat ante-rior tenint en compte les seves característiques i propie-tats.

10. ●●● Saps si la roba adaptada a diferents condicions:vestit de bany, impermeable, excursionisme, roba demudar, etc. se sotmet a processos diferents durant laseva fabricació? Quins creus que poden ser?

11. ● Completa l’explicació del procés de teixir a partirde les paraules següents:calada - trama - lliços - llançadora - ordit - teler

L’acció de teixir es fa al encreuant uns filslongitudinals, l’ , amb uns altres de trans-versals, la . Els elements bàsics del

són els i la .Els aixequen alternativament els fils del’ ; quan uns fils són a dalt i els altresa baix, es forma un angle anomenat ;el fil de la s’encreua formant la

. Aquest procés es repeteix i així es vaformant el teixit.

12. ●● Explica les diferències que hi ha entre:

a) Tintar un teixit i estampar-lo.

b) Els acabats tradicionals i els nous acabats.c) La confecció artesanal i la confecció industrial.

13. ● Completa l’explicació del procés de confecció ambles paraules que hi falten:

El procés de confecció s’inicia amb el , el qual mitjançant la plantilla

o permet l’adaptació dela les diferents talles gràcies a

l’ . La confecció industrial o en sèrie esfa en dues fases: el procés de i el procésde . En el primer procés, la màquina

i la màquina preparen lespeces de roba segons el model dels patronsper iniciar la fase següent. La unió de les peces esfa en el procés següent, el de . Uncop la peça de confecció ja està acabada, es planxa ies plega.

...........................

...........................................................................

....................................................

........................................................................................

........................................

.......................................................

................................................

...................................................................................

......................................

.....................

917000 _ 0074-0091.qxd 12/3/08 11:29 Página 86

14. ●● Quins aspectes creus que s’han de tenir en comp-te si es vol decorar un espai públic fent servir mate-rials tèxtils?

15. ●●● Analitza el procés de confecció per a un tipusconcret de peces de roba.a) Quines característiques hauria de tenir un equip

de peces de vestir per a l’alta muntanya?b) Quin tipus de teixit seria més adequat? Per què?c) Quin disseny seria el més adient?d) Quina mena de patrons serien els més apropiats?e) Com s’adaptaria el patró tipus a cadascuna de les

talles?

Investigació

16. ● ● Completa el quadre següent sobre dues de lesfibres tèxtils més utilitzades avui, el polièster i el co-tó. Compara’n les característiques i, si cal, busca mésinformació.

17. ●● Llegeix aquestes afirmacions i respon les següentspreguntes.

a) La fibra A és d’origen animal.b) La fibra B no es troba en la naturalesa.c) La fibra C s’obté d’una planta.d) La fibra C és adequada per elaborar peces pròpies

de llocs càlids o temperats.e) La fibra A forma teixits molt suaus.f) La fibra B és una de les més utilitzades en qualse-

vol tipus de peces.

• Quines fibres són A, B i C? Quines fibres tenenun origen semblant a la fibra B?

18. ● Reflexiona sobre el teu vestuari personal i responaquestes preguntes.

a) Quant temps fa que vas estrenar l’última peça deroba?

b) Quina durada sols donar a la roba?c) Explica quins d’aquests factors et fan decidir a dei-

xar de posar-te una peça de roba, i justifica la tevaresposta.• No et va bé perquè has crescut.• Creus que ja fa massa temps que la portes.• Ja no està de moda.• S’ha fet malbé per l’ús intens.

19. ● ● Busca informació sobre les següents operacionsque porten a terme els sastres i talladors tèxtils:a) escotar.b) esbiaxar.c) esgaiar.d) escurçar.

Anàlisi d’objectes

20. ● Analitza amb el comptafils qualsevol teixit que tin-guis a l’abast.

a) Compta el nombre de fils horitzontals (ordit).b) Compta el nombre de fils verticals (trama).c) Indica la densitat que tenen els fils de trama i els fils

d’ordit.

21. ● ● Completa un quadre descriptiu sobre el proce-diment de neteja i conservació que utilitzeu a casa pera cada peça de roba.

Indica el nom de la peça, tota la informació inclosa enl’etiqueta, el sistema de manteniment que useu a casa(rentat, centrifugat, planxat, eixugat, etc.) i quinescaracterístiques pràctiques heu apreciat en la peça.

Polièster Cotó

Propietats

Aplicacions

Com se n’obté la fibra?

Forma d’obtencióde la matèria primera

Peça

de

rob

a

Dad

es d

el’e

tiq

uet

a

Pro

ced

imen

td

e n

etej

aa

casa

Inci

dèn

cies

apre

ciad

es

87

917000 _ 0074-0091.qxd 13/3/08 12:49 Página 87