histÒria grÀfica
TRANSCRIPT
HISTÒRIA GRÀFICA
En
riq
ue
Gil
de
"ca
Me
nd
oz
a"
i R
oset
a d
e "c
a T
oni
el
Fe
rre
r".
De
no
ven
çan
s e
stig
ue
ren
en
Va
lèn
cia
pe
r a
de
ixa
r co
nst
àn
cia
de
l se
u fe
ste
ig.
-141-
UNA FOTO HISTÒRICA UN BON GRAPAT DE REPUBLICANS D'ALAQUÀS DELS ANYS 30
¿Quan es va fer la fotografia? ¿Quina celebració, amb motiu de què es varen reunir aquesta quarentena d'alaquasers, sent que tots ells coincidien en la seua ideologia republicana?.
La pregunta continua en peu, tot i que he demandat a moltes persones en edat de poder proporcionar alguna contestació. D'entrada tots m'han dit el mateix: "En la foto no hi ha nin-gú que no fóra republicà".
Transcric de forma resumida el resultat de les meues averiguacions. Abans vull deixar cons-tància del greu error que estem cometent tots aquells que comptem amb algun nivell de preo-cupació per la història del nostre poble. No valorem la importància de la documentació oral o escrita que tenim al nostre abast, però que lenta imperceptible i irrecuperable va desaparei-xent. Després, amb el transcurs del temps, només ens quedaran les lamentacions...
En el moment de redactar aquestes ratlles, estiu del 91, no hem pogut trobar ja cap persona viva, de les presents a la foto, que ens poguera relatar en directe, sense entrar en càbales o suposicions com anem a fer ara, quan i per què es varen reunir tots aquells republicans alaquasers.
D'entrada comptem amb un fet de constatació unànime: a la caiguda de la Dictadura només existix a Alaquàs, de manera organitzada, una força política republicana: els blasquistes. Als escrits de Lluís Lino, que fem públics en aquest mateix número de "Quaderns d'Investigació", es narren tots els detalls i antecedents de la seua aparició pública.
Partim d'una base unitària del republicanisme local. Sabem que al llarg dels anys de la Repú-blica (1931-39) es varen produir divisions, i que a Alaquàs acabaren constituïnt-se seus locals de Izquierdo Republicana (Manuel Azaña, Peset, etc.) i de Unión Republicana (Martínez Barrios).
Tenim arreplegats algunas dades al respecte, però no massa. Repetim el que déiem abans: pel temps, anem a disposar de fonts orals i documentals cada volta més precàries i dubtoses, si volem saber què feren i com pensaven els nostres familiars i veïns republicans.
Sembla que la fotografia es va fer a la caiguda de la Dictadura, o als inicis de la República, quan encara no s'havien produït divisions entre els republicans d'Alaquàs. Potser el motiu fóra alguna celebració, o t robada, a la qual calia acudir mudats, com es ben visible: jaquetes, cor-bates, bruses, xalecos, barrets....
No hem pogut saber més. Com tampoc hem trobat clarícia en el lloc des d'on fou feta la foto. Davant del qui açò escriu s'han barallat diverses, i encontrades, possibilitats: l 'hort de
- 1 4 2 -
Treneta o de ca l'advocat; l'hort de les monges Oblates; o des de les espatlles del xalet de Mon-pó, a la banda de dalt de la Fillola d'Aldaia. Aquesta explicació darrera ha acabat sent la que més concordància ha suscitat, segons hem pogut apreciar.
Vejam la llista que hem pogut confeccionar. Cal seguir-la d'esquerra a dreta, i començant per la banda de dalt, en acabar la primera fi la, de dreta a esquerra. No tots han pogut ser identificats, i bé que ho lamentem:
• Francisco Martí , " t ío Navarro" , i el fill menut Paquito. • Biviano Martí , germà de l'anterior, casat amb Palmira, no era d'Alaquàs, germana de
la dona d'Emilio Acevedo. • Leonardo Martí , germà dels anteriors. Tots ells nebots del " t ío Surdo" i cosins del mes-
tre Medina. • Francisco Ibàiïez "e l corralero". Es casà i visquè en Torrent. Jugà de porter en un dels
primers equips de futbol d'Alaquàs, " l ' I d e a l " , durant la República. • Francisco Forment Català, "Conole" , casat amb Maria, la germana de Vicente "e l de
m i l " , afusellat aquest darrer després de guerra. • Lluís Forment Català, també "conole" , gendre del tio Mauro, casat amb Eliseta. • Francisco García, "e l pal lero" perquè es dedicava a la compra i venda de la pal la.
També comprava la collita de camps d'oliveres. • José Leua " p i n y o l " • Tomàs Roselló Torrom, germà del flauta del carrer del " N o r t e " . Casat amb Pureta " l a
grilla". • Jesús Forment Català, "cono le" • Jesús Lino, de ca "Orel leres" • Pepet Lino, Pepet "el de guerra" , el menut dels de ca "Orel leres". Fou afusellat des-
prés de la guerra. • Virgilio Bessó, "Pat i l la" , jugador de pilota afamat, casat amb la germana de Vicent
Beltran, de ca "Lopepe". • Lluís Alós, del bar Alós, vora a la carretera de Torrent • Julio Mompó • Paco Lino "el guerra". Fou operat de la gola, i parlava amb un aparell. Acabaren dient-li
"e l de la t rompeta" • Lluís Lino Sanz, "el bollo". En aquest mateix número de "Quaderns d'Investigació d'Ala-
quàs" es publica el text d'un diari que redactà entre 1928 i 1930, en el qual donava compte de les seues gestions per establir un Centre Republicà. Fou afusellat després de guerra.
• Casimiro Mestre, sogre d'Eliseo Bonet, "e l desmaiat". • Ramon "bocamonedero" • Francisco Martí Menau, " l l e p o l " • Salvador "pano l le ta" , en casà amb una de Xiva. • Màximo Martí, "e l tío M à x i m " • Vicent Pallardó, " b a r r i n a " , casat amb Paquita la de ca Vento.
A tots ells els unia l'ideal republicà, barreja d'una societat més justa, d'un món menys condi-cionat per l'Església catòlica i pels militars, i amb una llunyana i poc definida consciència de classe, emprant la terminologia marxista. Portaven molts anys, moltes dècades de lluites i d'es-pera. A la capital, des de primeries de segle, controlaven l'Ajuntament i tenien una forta implantació.
La foto ens fa pensar en l'entusiasme, en les expectatives que va originar la caiguda de la monarquia. Qui anava a pensar sis, huit, deu anys després, que aquells ideals, aquells entu-siasmes anaven a trencar-se d'aquella manera tan traumàtica i anguniosa...
Josep M. Soriano Bessó
- 1 4 3 -
-144-
En
Jun
y d
e 19
11 a
ga
fare
n a
Pa
squ
ale
ta d
e "c
a'l
ca
reto
" se
n'a
na
-re
n a
Va
lèn
cia
i la
re
tra
tare
n d
e c
om
bre
ga
do
ra.
Ma
ria
no
Pei
ró d
e "c
a la
Sa
na
" ve
stit
de
com
bre
ga
do
r a
l'an
y 1
92
7.
Aq
ue
st x
iqu
et
tan
tem
pla
t i
vest
it d
e c
om
bre
ga
do
r é
s T
omas
Gil
Fe
rre
r d
e "l
a B
oto
na
".
Fra
nci
sco
Ros
ello
"e
l M
ine
ro"
fill
d'E
lies
"el
Min
ero
" i
de
trin
ita
t "l
a B
oto
na
".
Fo
tog
rafi
at
de
co
mb
reg
ad
or
a l'a
ny
19
30
.
-145-
Co
rria
l'a
ny 1
928
i el
s va
ren
de
spla
çar
a V
alèn
cia
pe
r a
retr
ata
r-lo
s.
De
pe
us
i so
ste
nin
t a
l ca
ba
ll pe
ls r
am
als
te
nim
a M
ari
an
o d
e "l
a S
an
a"
i so
bre
el
cab
all
et
s'h
i tr
ob
a M
ari
a "l
a S
an
a"
i F
ran
cisc
o "e
l C
oa
"
Un
a p
are
lle
ta
de
cosi
ns r
etr
ata
ts a
Va
lèn
cia
a l'a
ny
19
20
. E
l xi
qu
et
al
cap
ot
de
l co
txe
és
Ma
ria
no
Pei
ró F
err
er
de
"la
sa
na
" i
la x
iqu
eta
al
vola
nt
és
Ma
ria
Fe
rre
r F
orm
en
t "d
e B
oto
s".
-146-
-147-
}
Pep
et i
D
olo
rete
s d
e "c
a C
reïl
la"
retr
ata
ts a
l vo
lta
nt
de
19
20
. E
lies
Ros
elló
el
Min
ero
re
tra
tat
en
19
20
.
Quico "e l Capde l l " i Quica de " l 'Alquer ia de M a r t í " amb la vestimenta típica de primeries de segle. Conten les cròniques de les oblates que aquest home, era el qui acompanyava amb un fanalet als soterraments dels morts del còlera de 1885.
Francisco Gil Mateu "el Capdel l " i Francisca Saez Sena " l a Redona". Podrem adornar-nos com el mocador al cap va canviant segons les époques. Notareu la dife-rència d'aquest matrimoni a l'anterior.
- 1 4 8 -
-149-
Au
toca
r q
ue
vare
n re
serv
ar
els
mús
ics
de
l C
asi
no
Roi
g p
er
an
ar
a p
art
icip
ar
al
Ce
rta
me
n d
e B
an
de
s d
e M
úsi
ca.
Hi
po
de
m v
eu
re;
da
lt d
e l'a
uto
car
a Je
sús
"el
Ca
rin
yo
",
i e
ntr
e el
s q
ui
hi
ha
n b
aix
es
tro
ba
"Xa
to
Ba
rbe
r".
Hi
reco
ne
ge
n al
s a
ltre
s?.
Un grup d'amics, que es retrataren a la casa del guardaagulles. Aquestos són; Micalet "e l Llaurador" "e l Cuco", Juano "e l Ballador", "e l Farró", "Buscarui-dos " i Ricardo "e l Carinyo".
- 1 5 0 -
Dos
re
tra
ts q
ue
pe
r di
stin
ts q
ue
pa
reg
en
, h
i ce
leb
rave
n e
l d
ia
de
Pas
qua
al
secà
. E
l d
e l'e
squ
err
a e
sfe
u a
19
36
. H
i p
od
em
ve
ure
a l
es p
asq
üe
res
i a
ls p
asq
üe
rs.
Tro
be
m a
Bo
ro d
e "M
od
es
to",
T
eres
eta
"la
Pa
no
llo
",
Pac
o d
e "C
oc
",
Ter
eset
a "l
a C
oc
a",
D
olo
rete
s "l
a P
ug
a",
P
epe
de
"Ca
pa
",
Ma
ria
"la
Xa
be
o",
F
ran
cisc
o d
e "P
an
oll
o".
E
l d
e lo
dre
ta,
les
pa
sqü
ere
s h
i só
n;
Ca
rme
n "l
a C
ag
era
",
Pep
ica
"la
Mic
alo
na
", C
on
xeta
"la
Pu
ga
".
Ma
rie
ta "
lo B
lan
co",
M
art
a,
Ma
ria
"lo
Xa
be
o"
i Is
ab
el.
Els
pa
sqü
ers
no
hi s
ón
. E
s tr
ob
ave
n al
fro
nt.
-151-
Fotografia realitzada a la pared del taller dels "Baltasars". Busquen-los. El " t i o N o i " , Rosario " l a Car ra" , Paquita Rubio, Maria " l a Peregrina", Maria de " l a Plaça", Rosita de "Cosme", Paquita " l a Tomasa", Micalet de "ca Baltasar" i Paco "e l Godo i " , aquets últim amb espardenyes d'espart i tota la resta de gent amb espardenyes de careta
Ací tenim a una bona colla de "garrof ins". Sembla ser que se n'anaren al Camp d'Aviació de Manises. A la fotografia es troba: Rosario " l a Garrof ina" , carmen " l a Garro f ina" , Teresa, Carmen i Manolo "els Garrof ins", aquest últim vestit de militar, Vicenta " l a Moru ixa" , Maria " l a Xurra", Micalet "e l Gar ro f í " Mercedes i Amparín "les Gorreres", Maria " l a Puga" i Sunció " l a Calderona".
- 1 5 2 -
Un dia molt assenyalat per als "Rioges", es casava una d'elles. Nosaltres hi fien reconegut a; Maruja " l a Cresencia", Carmen de " l 'Alquer ia A l ta " , Leonor la del "Polvorí" , Sunsión la del " t io Secretari", i Vicenta " l a Moru ixa" . Al corral de "ca Rioja".
Al corral de la peroleria dels "Xapar ros" Miguel Gil Martínez el t io"Miquelo Lile" i als seus costats, Madalena i Cresencia " les Xaparres". Podem veure al tio Miquelo amb el pantaló apedaçat, com anaven tots els homens fins fa pocs anys.
- 1 5 3 -
Co
ne
ge
u a
l'ho
me
de
l p
itg
er
en
mà
?.
En
riq
ue
"el
Ge
ne
ral"
, P
aq
uit
a "l
a R
ulle
ta",
Pac
a "l
a d
el
Me
sura
d
or"
, P
ilar
"la
Xu
rra
",
i V
ice
nta
la
M
oru
ixa
"
Un
gru
p d
'am
ics
i a
mig
ue
s d
e b
ere
na
r a
l co
rra
l d
e "c
a C
oc
".
Ter
eset
a "l
a C
oc
a",
Ter
eset
a "l
a P
an
oll
a",
Co
lom
er,
Fra
nci
sco
de
"Pa
no
lla
", P
aq
uito
de
"Co
c",
Ma
ria
"la
Xa
be
a",
Co
nxs
ta "
la P
u-g
a",
V
ice
nt
de
"Co
c"
i P
epe
"Ca
pa
".
-154-
De
spré
s d
'en
ga
lan
ar
els
carr
ers
pe
r a
co
nm
em
ora
r u
na
fest
a,
el
vein
at
de
la
Pla
ça,
pri
nci
pi
de
l ca
rre
r M
ajo
r, c
arr
eró
de
Sa
nt
Miq
ue
l i
carr
er
de
la C
arn
isse
ria
, e
s re
tra
tare
n p
er
tin
dre
un
reco
rd,
aix
ó o
curr
ia p
els
an
ys 4
0.
S'h
i tr
ob
en
: Lo
iin
"la
Ne
na
", M
ari
na
"La
Pe
reta
",
"La
Llu
me
ne
ra",
D
om
itil
ia,
Pa
qu
ito
i C
on
sue
lo "
els
Fe
rre
rs",
P
aq
uit
a "l
a M
on
ja",
M
ari
a "l
a C
ari
ny
a",
T
eres
in d
e "P
isto
les"
, E
nca
rna
ció
"la
Ma
tala
fera
",
Pa
qu
ita
"la
Vig
ila
nta
",
Na
ti i
Ca
rme
"de
ca
Elis
a",
Co
nxi
n "l
a S
ere
na
", T
ere
"la
Re
ina
",
Vic
en
t "d
e c
a B
lai"
, M
ari
a "l
a P
ard
a",
Vic
en
t "C
reil
la",
Ter
esa
"la
Pix
on
a"
Fed
e "e
l P
ract
ica
nt"
, T
eres
a "d
el
Gu
ard
as
eq
uia
s",
Fa
míli
a "l
a re
ig",
P
aq
uit
a "l
'An
da
lus
a",
"G
ime
no
",
Ca
rme
"la
Ne
na
",
Fra
nci
squ
eta
"l
a R
inco
na
", M
ari
a "l
a R
all
à",
Ma
ria
"la
Ca
ste
lle
ra",
Ter
esa
"la
Ta
na
",
Ro
sari
o i
Ro
sari
n "l
es
Ne
ne
s",
Co
nxi
n "l
a P
ica
nye
ra",
Am
ad
in "
de
la P
uça
", V
ice
nt
i R
afa
el
"de
Mit
ja s
ola
", V
isa
nti
ca i
En
carn
ita
"els
Fe
rre
res"
, P
aq
uit
a "l
a R
all
à",
Ma
ria
"la
Rin
con
a",
R
eg
ina
, N
ieve
s "d
e P
ere
",
Ma
ria
"de
la
Pla
ça
" i
An
a M
.a "d
el
Mo
lí".
-155-
A veure si ens ajude a reconèixer a aquesta colla d'alaquaseres, les quals se n'anaren a passar el dia a Penyscola. Hi hem reconegut a; Tano l'home de " l a Puça", Trini la dona del "Parroro" , Rosa " l a Llimone-ra " , Carmen " l a Casabana", Rosario la "del ca' l Carro", Maria " l a Casavana" Elisa la del " t i o Mauro" , Maria "de Botos", Teresa " l a Viravel la", Sunsión " l a Puça", Carmen " l a LLimo-nera" i Maria " l a Sana".
Peregrinació de Jóvens d'Acció Catòlica al Puig al voltant dels anys 50.
-156-
-157-
El
7 d
e S
ete
mb
re d
e 1
95
7,
eix
ire
n el
s d
os
ge
rma
ns
Re
mig
io i
Ca
r-m
en
de
"ca
Bo
là",
a
l'ofr
en
a.
Me
mb
res
de
l'eq
uip
de
futb
ol
d'A
spir
an
ts d
'Acc
ió C
ató
lica
foto
gra
-fi
ats
a
l'an
y 1
94
8.
A
la
esq
ue
rra
José
P
eiro
S
eg
ura
, P
ascu
al
An
dré
s L
eg
ua
i Ju
an
Ca
rce
ller.
De berenar al secà, als peus d'una font. Intenten situar a la gent al retrat. Ampari to i Vicent "els Mi l ionaris", Vicent, Maria i Consuelo de "ca Toni el Ferrer" i Marianet "el Carinyo".
- 1 5 8 -
Ací
te
nim
els
Cla
vari
s d
el
Cri
st d
e l'a
ny
19
66
, la
ma
jor
pa
rt d
'ells
, p
er
cele
bra
r e
l V
inti
-i-c
inc
an
ive
rsa
ri f
an
en
gu
an
y la
fes
ta d
e la
Ma
re d
e D
éu
de
l'Oli
va
r.
D'e
squ
err
a a
dre
ta ï
de
da
lt a
ba
ix t
en
im:
Vic
en
t T
àrr
eg
a E
scri
và "
Fra
nç
a",
Jo
sep
Mo
nta
lt P
lan
ells
"e
l P
ela
et"
, V
ice
nt
Mo
nta
lt P
lan
ells
"e
l P
ela
et"
, F
ranc
esc
Ch
ua
n C
hu
lià "
Ca
fís
", R
ob
ert
o F
ran
co S
an
cho
, P
ascu
al G
arc
ía M
ed
ina
"de
ca L
lore
ns"
, Ju
an
Mis
lata
Cu
ella
r, J
oa
n J.
Ga
rcia
Ca
mp
os
"Pa
ne
ra",
Vic
en
t U
sed
o C
ata
lá "
el
Mil
io-
na
ri",
Jo
sep
Ma
rtí
Mo
nta
lt "
el
Just
o",
V
ice
nt
Fe
rre
r G
uz
mà
n "e
l P
ast
ore
t".
-159-
El dia 15 d'Agost de 1965 es varen retratar a l'altar major de l'esglèsia de l'Assumpció, Maria-no Bessó Planells de "ca Quiquet el de la Riba-roguera" i Salvador Montoro Forriol "Salvoret el Sagristà". Fra Mariano acabava de venir de Colombia, on es trobava de misioner. Home de camp que s'hi plantejà el dedicar la seua vida a l'evangelització. Salvoret "e l Sacristà" fou un home conèixedor dels costums i història del poble, el qual va exer-cir de sagristà fins que la malaltia el va apartar d'aquesta tasca.
- 1 6 0 -
