Guia pel cavaller sobre la cultura de la violació. Zaron Burnet III. A partir de la traducció de El demonio blanco de la tetera verde, 18/08/2014, La cultura de la violación. Guia para el caballero(1).Original en anglès: Huff Post Women, bloc de l’autor, 06/05/2014, A Gentleman’s Guide to Rape Culture(2) Si ets un home, formes part de la cultura de la violació. I si, ja sé que sona dur. No ets necessàriament un violador, però, perpetues comportaments als quals ens referim generalment com a cultura de la violació. Segurament, estaràs pensant: “Atura’t ara mateix, Zaron, ni tan sols em coneixes, col·lega! Com et passe pel cap insinuar que m’agraden les violacions… No, jo no sóc d’aquests, amic”.

Sé com et sents, vaig tindre la mateixa resposta quan em digueren que formava part de la cultura de la violació. Sona fatal, però imagina’t que és caminar pel món sense deixar de tindre por a que et violen. I, encara pitjor, la cultura de la violació és una merda per a totes les persones que estem involucrades en ella. No t’obsessiones, però, amb la terminologia. No bades amb les paraules que t’ofenen i no deixes de banda allò que et volen dir en realitat. L’expressió “cultura de la violació” no és el problema; si ho és la realitat que descriu.

Els homes som els principals responsables i major recolzament de la cultura de la violació. Els homes no som els únics que violem, com les dones no són les úniques víctimes. N’hi ha d’homes que violen altres homes i dones que violen homes, però el que ens converteix en els principals responsables és que cometem el 99% de les violacions denunciades. I com formes part de la cultura de la violació? Bé, mira que no m’agrada gens dir-ho, però ho fas, simplement, per ser un home.� de �1 6

Quan em creue per la nit amb una dona a un aparcament i ella camina per davant de mi, faig tot el que està a la meua mà per a: 1) Que no s’espante; 2) Tinga temps de sentir-se segura i còmoda i 3) Que, en la mesura que siga possible, em puga apropar de forma amistosa per a fer-li saber que no sóc cap amenaça. I ho faig perquè sóc un home.Bàsicament, em faig càrrec que aquesta dona que em trobe pel carrer, a l’ascensor, a les escales on allà on siga es senta segura; intente que es senta tan segura com si jo no estiguera allí. Tinc present que tota dona que coincideix amb mi a un espai públic i que no em conega em llegeix com a home, un home que, concretament, es troba sobtadament al seu costat. He de tindre en compte el seu sentit de l’espai i que la meua presència li pot fer sentir-se vulnerable. I heus ací el factor clau: la vulnerabilitat.No sé si vosaltres tampoc: jo no em passe la vida sentint-me vulnerable. He hagut d’aprendre que les dones passen la major part de la seua vida social amb constants i inevitables sentiments de vulnerabilitat. Atureu-vos a pensar-ho per un moment. Imagineu que sentiu una constant sensació de perill, com si tinguéreu la pell de vidre. Com a homes moderns, el que fem és cercar el perill: elegim viure aventures i practiquem esports de risc per a sentir com que estem en perill. En definitiva, fem broma sobre la nostra vulnerabilitat. Així de diferent veiem el món els homes. Compte, ho dic tenint totalment en clar que existeix una comunitat dinàmica d’esportistes femenines de risc, que també posen sovint les seues vides en perill. Malgrat això, elles no s’han de posar en situacions de pujada d’adrenalina per a sentir-se en perill.

Sóc pràcticament abstemi, i puc afirmar amb solidesa que tinc bones pintes, el que vol dir que, quan camine a soles per la nit, molt rarament tem per la meua seguretat. Alguns de vosaltres sabreu el que vull dir amb això. Moltes dones no saben el que és moure’s lliurement pel món a qualsevol hora del dia o de la nit i sentir que no hi haurà cap problema; de fet, el que senten les dones és el contrari. Una dona sempre ha de pensar on va, a quina hora anirà, a quina hora arribarà, a quina hora tornarà, quin dia de la setmana és, si es quedarà a soles en cap moment… I així segueix

la cosa, perquè n’hi ha més del que creiem. Jo, honestament, no he de pensar massa sobre el que he de fer per a estar a cobert a qualsevol moment de la meua vida. Em delecte amb la llibertat que dispose per a alçar-me i anar d’un lloc a un altre, de nit, ploga o faça sol, a qualsevol part de la ciutat. Per a entendre la cultura de la violació, recordeu que la meitat de la població no gaudeix d’aquesta llibertat.Aquests són els motius pels que intente usar una expressió corporal transparent i pels que tracte d’actuar de manera que les pors i altres sensacions que les dones puguen sentir es reduïsquen. Us recomane encaridament que feu el mateix. Ho dic seriosament, és allò mínim que qualsevol home pot fer a espais públics per a que les dones se senten més còmodes en aquest món que compartim. N’hi ha prou amb que les tingueu en compte, a elles i al seu espai personal. Pensareu que és injust que paguem justs per pecadors, que hajam de canviar els nostres hàbits pel comportament d’altres homes, però, sabeu? Teniu raó, és injust. És culpa, però, de les dones? O, més bé, és culpa d’aquells homes que actuen de manera infame i fan quedar mal a la resta? Si et preocupa la justícia, descarrega la teua ràbia sobre els homes que fan que tant tu com la teua forma d’actuar siga qüestionable. En el moment que un home és sotmès a avaluació, és a dir, quan es tracta de determinar allò que és capaç de fer, una dona pressuposarà allò que tu eres ben capaç de fer. Desafortunadament, açò implica que als homes se’ns jutjarà a partir del nostre pitjor exemple. Ah, i si penses que aquest ús d’estereotips és un fàstic, com reaccionaries tu si et trobares amb una serp pel camp, eh? No la tractaries com a una serp? Açò no és estereotipar, és jutjar un � de �2 6

animal per allò que és capaç de fer i pel mal que és capaç d’infringir. La llei de la jungla, company; ets un home, i les dones et tractaran com a tal.És la teua responsabilitat aquesta por, raonable i comprensible, que es té cap als homes. És veritat que no la creares, com tampoc creares les autovies. Algunes coses que heretem de la societat molen, i altres són cultura de la violació.Com que cap dona pot jutjar de forma encertada les teues intencions a primera vista, pressuposarà que ets

com la resta d’homes. Al 73% de les violacions les víctimes coneixien els seus agressors, així que, si ni tan sols es poden refiar ni poden jutjar adequadament les intencions dels homes que ja coneixen, com esperes que vagen a fer-ho amb tu, un complet desconegut? La prevenció de les violacions no passa per que les dones s’eduquen en com evitar-les, sinó en que els homes no les cometen. Per a prevenir les violacions, un home ha d’entendre que un “no” mai és un “si”, que quan una dona es troba sota els efectes de l’alcohol o d’alguna droga i es veu incapaç d’articular una paraula no pot dir “si”, que tindre una relació no implica un “si” automàtic. Deixem de concentrar-nos en com les dones poden evitar ser violades o com la cultura de la violació fa sospitosos homes innocents, cenyim-nos a allò que, com a homes, podem fer per a evitar que es cometen violacions, desmantellem les estructures que les permeten i modifiquem les actituds que les toleren.Ja que en formes part, tens el deure de saber el que és la cultura de la violació.

Tret de la pàgina de Marshall University’s Women’s Center:La cultura de la violació és l’entorn on la violació ostenta una posició preponderant i on la violència sexual infligida contra les dones es naturalitza i troba justificació tant als mitjans de comunicació com a la cultura popular. La cultura de la violació es perpetua mitjançant l’ús del llenguatge misogin, la despersonalització del cos de la dona i l’embelliment de la violència sexual, el que dóna lloc a una societat despreocupada pels drets i la seguretat de les dones. La primera vegada que una dona em digué que formava part de la cultura de la

violació em posicioní en contra per motius evidents. Com molts de vosaltres, volguí dir: “Eh, a mi no em fiques”. Però, en lloc d’això, l’escoltí. Més tard, aní a veure una escriptora que admire i li demaní que escriguera un article amb mi on explicara la cultura de la violació per a mi i per a lector homes. Deixà de respondre els meus correus.Primer, en vaig molestar. Més tard, quan quedà clar que de cap manera anava a obtindre resposta, acabí per cabrejar-me. Per sort, sé evitar les respostes en calent. Els trons impressionen, però és la pluja la que nodreix la vida en realitat, així que deixí que amainara la tempesta i m’aturí a pensar un moment. Vaig fer una passejada, d’aquestes que fan que se m’encenga la llumeneta.

� de �3 6

A prou distància de ma casa, front a un centre de rentat de cotxes, se m’ocorregué. Si tant m’importava la cultura de la violació, necessitava eixir a descobrir-la jo mateix. Cap dona està en deute amb mi pel fet que vulga saber una cosa que ella compren de forma inherent. Cap dona s’ha de veure en l’obligació d’explicar-me la cultura de la violació, només perquè jo vulga saber el que és. No em deu una merda. He viscut com em recorria profundament el desig que una dona em satisfera. Fins i tot la meua curiositat, una de les qualitats de les que més m’enorgullia, estava contaminada per aquesta presumpció androcèntrica omnipresent en la cultura de la violació. El que esperava era que em satisferen, i aquesta actitud és un problema. Així que comencí a llegir i continuí fins que entenguí la cultura de la violació i el meu lloc en ella.Adjunte ací una enumeració d’exemples de la cultura de la violació. - Tirar la culpa a la víctima (“S’ho estava buscant”).- Dulcificar les agressions sexuals (“Aquests homes…”).- Fer acudits sexualment explícits.- Tolerar l’assetjament sexual.- Unflar les xifres de violacions falses.- Fer estudis públic sobre hàbits de vestimenta, salut psíquica, motivacions i historial de les

víctimes.- Violència de gènere gratuïta a pel·lícules i televisió.- Definir la “masculinitat” com a dominant i sexualment agressiva.- Definir la “feminitat” com a submisa i sexualment passiva.- Pressionar els homes per a que “aconseguisquen les seues metes”.- Pressuposar que només violaran dones promíscues. - Pressuposar que no n’hi ha d’homes violats i els que n’hi ha són “febles”.- No prendre’s seriosament les acusacions de violació.- Ensenyar les dones a no ser violades en lloc d’ensenyar els homes a no violar. Ara que ja saps el que és, com pots actuar dins d’aquesta cultura? - Evita l’ús de llenguatge que despersonalitze o degrade les dones.- Alça la teua veu si sents alguna persona que conta un acudit ofensiu o que dulcifica la violació.- Si una amiga et diu que l’han violat, pren-la seriosament i recolza-la.- Mantén un pensament crític amb els missatges que t’arriben dels mitjans de comunicació

sobre dones, homes, relacions i violència.- Respecta l’espai aliè, fins i tot en situacions disteses.- Mantén comunicació constant amb les teues parelles sexuals, no pressuposes el

consentiment.- Defineix el teu propi concepte de masculinitat o feminitat. No deixes que els estereotips guien

els teus actes.Quines altres coses pots fer en relació a la cultura de la violació quan l’experimentes en la vida real?1. Enfronta’t a altres homes. No parle de violència, més bé és el que hem d’intentar evitar. Malgrat això, en determinades ocasions, un home s’ha d’enfrontar a altre home, per separat o en grup. Quan sóc a un espai públic i veig altre home que assetja una dona, m’ature i m’assegure que la dona en qüestió em veu. Vull que se n’adone que sóc perfectament conscient de la situació i espere que em faça un senyal explícit d’ajuda. De vegades, la parella es continua barallant com si jo fóra invisible, però, en altres ocasions, la dona em fa veure que necessita recolzament i intervinc. Mai m’he hagut de posar violent; en ocasions, només la meua presència fa que l’home marxe si és un desconegut o que s’explique si ja ens coneguem, i la dinàmica canvia. Per això m’ature quan veig que altre home molesta una dona en públic. Per alguna raó,

� de �4 6

m’assegure que qualsevol dona trobe l’oportunitat per a fer-me saber que necessita ajuda davant el que es podria convertir en una situació violenta, una situació que jo puc estar jutjant correctament com a tal o no. Tinc una germana xicoteta, aquesta resposta és pràcticament instintiva. No només faig això amb les dones. També actue així davant una discussió afectiva entre dos homes. Sempre que contemples una situació que sembla fora de control, i més encara si estan atacant una persona o aquesta demana ajuda, t’hi has de ficar. No significa entrar com un elefant a una terrisseria,

sinó fer-te partícip, involucrar-te, prendre nota de la informació pertinent, alertar les autoritats, cridar a la policia, etc. Fer alguna cosa, vaja. 2. Corregir altres homes. Si altre home comença a soltar precipitadament coses ofensives davant de tu, pots actuar, fins i tot si no hi ha a prop cap altra persona de la comunitat sobre la que recau l’ofensa. També val per a quan alguna persona usa llenguatge misogin. Alça la veu, digues-li al teu amic o al teu company de treball que els acudits de violacions són una merda i que no els vas a aguantar. Fes-me cas, no vas a perdre el teu “carnet d’home”. Si ets major de 19 i encara et preocupa el carnet d’home és que, de totes formes, tampoc tindràs idea del que va la masculinitat respectable. No té res a veure amb l’aprovació intel·lectualoid aliena, té a veure amb que sigues “el teu propi model d’home” i que faces les coses ben fetes. Et sorprendrà la quantitat d’homes que et tindran respecte per fer allò que ells no s’atreviren a fer, ho he sentit milers de vegades. No sóc la Lliga de la Justícia, però he discutit, discutisc i continuaré discutint amb ramats i ramats d’homes. Més tard, alguns d’aquests homes se m’aproparan i em diran el respecte que els infon el que vaig fer. Sempre els responc que, quantes més vegades ho repetisques, cada vegada és més fàcil alçar la veu. Ho promet, és cert.No vull dir amb això que hages de fer marcatge a tot el món. No intente fer que tot el món visca segons el meu criteri, cap persona necessita que li diga el que pense sobre cada cosa que diu i si està d’acord amb el meu criteri de consciència social. Malgrat això, quan altre home fa alguna idiotesa i saps que ho és -aquests acudits són a l’ordre del dia- li pots fer notar que ni el seu acudit de violacions ni la seua sempre sàvia analogia de “totes són unes putes”passen la prova.3. Fer reflexionar altres homes. Posem que estas amb un grup d’homes i un d’ells comença a cridar a una xica. Molt senzill: digues-li que deixe de fer l’imbècil. No et converteixes en un imbècil si alces la veu per una dona, sempre que no estigues tractant d’aconseguir punts davant d’ella per defensar-la, clar. Si evites això, no estaràs actuant com el cavaller de brillant armadura. No, estaràs fent el que és correcte. Cap dona necessita que li cride un pallasso sexista només perquè el pobre paio no done per a més. Les floretes són una de les pitjors exhibicions de la sexualitat masculina que existeixen, i aquests imbècils les que fan ens fan quedar com a simples espantalls. Ho agafeu, no? S’han d’acabar aquestes bestieses. Mitjançant la construcció personal fou com aconseguí alçar la veu davant un grup d’homes. Ho has de fer, més que res per respecte a tu mateix. D’altra manera, no ets més que altre tipus patètic que permet que altre home maltracte una dona davant de tu. Quan un d’aquests llança floretes i no li ho fas notar, el que acaba de passar és que ell l’ha tractada com a un objecte sexual barat per a la seua pròpia satisfacció i, a la vegada, t’ha convertit en eixe cabró que està desitjant que passe altra situació de maltractament en la teua presència per a que la ratifiques mentre no dius ni pruna. Què pensaria el teu avi si et veiera en aquesta situació? Estaria orgullós? Estas orgullós de tu mateixa? L’orgull masculí només val per a una cosa: per a millorar personalment. No sigues eixe merda silenciós que es mimetitza amb la massa per a portar-se bé amb la massa. Alça la veu

� de �5 6

quan algú tire floretes a una dona davant de tu, digues-li que tanque la puta boca. Com a home tens poder, fes-lo servir. Els homes són fidels a les seues conviccions. 4. Establir les normes per a nosaltres mateixos i, d’aquesta manera, pels homes en general, és treball nostre. Pensaràs, “Zaron, tio, espavila, company. Les floretes no són per a tant. No estem fent d’un gra massa? A algunes dones els agraden”. Potser tingues raó, potser a algunes els agraden, però això no importa. A mi m’agrada conduir a tota hòstia, al meu nebot li agrada fumar herba pel carrer, però cap dels dos estem habilitats per a fer-ho. Així funciona el fet de pertànyer a aquesta societat: si trobes una dona que li agraden les floretes, vas i li ho fas, però de portes cap endins, no en públic. Respecta l’espai físic i psíquic dels i les altres.No et limites a ser un home, sigues un ésser humà, una persona amb integritat i honor.Quan esdeveniments com #YesAllWomen sorgeixen als nostres debats i les dones de tot el món comencen a compartir les seues experiències, els seus traumes, les seues històries i els seus punts de vista personals, com a homes no ens hem de ficar ei eixe debat. El que hem de fer és escoltar i reflexionar, que les seues paraules canvien la nostra forma de veure el món. El nostre treball està en que ens preguntem com podem fer millor les coses. ——— (1) http://eldemonioblancodelateteraverde.wordpress.com/2014/08/18/la-cultura-de-la-violacion-guia-para-el-caballero/ (2) http://www.huffingtonpost.com/zaron-burnett/guide-to-rape-culture_b_5440553.html ""

� de �6 6