guia didactica mai mes

GUIA DIDCTICA Racisme i Feixisme: Mai Ms!

Esco

la N

ova

Pobl

e Ll

iure

de

Carm

e M

ill

nic

a ca

rtel

lista

de

la C

NT

en l

mbi

t de

ledu

caci

, a

mb

el C

ENU

(Con

sell

de l

Esco

la N

ova

Uni

ficad

a).


2

NDEX

Presentaci 5

Objectius didctics 5

Destinataris 5

Usos del material 6

Continguts 6

Fonaments terics i metodologia 6

Materials i possible tractament metodolgic 8

Aspectes metodolgics i danlisi de les activitats densenyament i daprenentatge 8

Avaluaci 8

Bibliografia i Webs 9

UNITAT 1: Importncia de no oblidar

0bjectius generals 10

Continguts generals 10

Activitat 1: descobrim el feixisme 11

Activitat 2: dictadura i feixisme 13

Activitat 3: la memria frtil de las Madres 15

Activitat 4: exili 17

UNITAT 2: Memria histrica



Activitat 1: bombardejos franquistes sobre poblaci civil a Catalunya 20

Activitat 2: coneix els conceptes 22

Activitat 3: esclavisme 24

Activitat 4: lexili de 1939 a travs de la msica 26


3

UNITAT 3: Els catalans als camps nazis



Activitat 1: deportaci 29

Activitat 2: sistema concentracionari 31

Activitat 3: lexperincia en un camp de concentraci 31

Activitat 4: pedagogia desprs dAuschwitz 35

Activitat 5: galeria de lhorror 37

UNITAT 4: Stop agressions



Activitat 1: esport i violncia als estadis 40

Activitat 2: les agressions i el nostre entorn 42

Activitat 3: per un futbol sense racisme ni feixisme! 44

UNITAT 5: Immigraci



Activitat 1: lextraterrestre 47

Activitat 2: immigraci i desigualtats socials 49

Activitat 3: immigraci i drets humans 51

Activitat 4: el restaurant del mn 53

Activitat 5: don vnen els nostres avantpassats? 55


4

Activitat 6: trenquem estereotips 57

Activitat 7: moviments migratoris, un reflex de lactualitat 60

Activitat 8: tpics 62

Activitat 9: immigraci i desigualtats econmiques 64

Avaluaci guia didctica 66

Avaluaci pel professorat 67

Avaluaci per a lalumnat 69

Annexos

Annex 1: pantalles i ciutats bombardejades de la cronologia de la Guerra Civil 71

Annex 2: can Obrint Pas, Mil noucents trentanou 72

Annex 3 (model de referncia annex 2) 73

Annex 4: posat al seu lloc 74

Annex 5: drets humans 75

Annex 6: larbre genealgic 76

Enllaos 77


5

Presentaci El material didctic que presentem a continuaci s una eina que es proporciona al professorat i tamb a lalumnat que pretn el desenvolupament de les activitats proposades a cada centre. Per tal daconseguirho, hem basat aquests paquets dactivitats en ls dels ordinadors i la recerca dinformaci, i mitjanant aquestes eines digitals promoure el treball en grup i laprenentatge collaboratiu i dialgic.

Totes les activitats proposades shan anat adaptant als continguts presents dins del CD multimdia Mai Ms!

Objectius didctics

Promoure les activitats en grup, amb nous recursos per tal que aquestes activitats collectives suposin la utilitzaci de la lectura, escriptura, s de les noves tecnologies i presentaci dels resultats en xarxa, creant espais descolta basats en la participaci.

Introduir en les activitats canvis significatius en direcci a laprenentatge dialgic i collaboratiu, ls de noves eines mediadores de laprenentatge i una nova organitzaci del grup classe.

Promoure la participaci de tots els alumnes amb diferents orgens, per tal de no desprestigiar les seves identitats i aix aprendre coses sobre els significats compartits en altres cultures.

Aplicar els coneixements i els valors apresos als problemes del mn actual, projectar aquests valors de forma crtica vers els conflictes similars actuals.

Comunicar i explicitar els seus sentiments vers el genocidi nazi, la Guerra Civil, el franquisme i la immigraci, compartirlos amb els altres i actuar de manera solidria vers els altres.

Denunciar el silenci, la manca dinformaci i la indiferncia davant les injustcies, la violaci dels drets humans i el racisme.

Conixer la histria del propi municipi, fomentar el respecte pel seu entorn, dells mateixos, dels altres i dels educadors.

Debatre i reflexionar sobre lenriquiment amb larribada de les persones nouvingudes a les nostres societats.

Destinataris

Els destinataris del nostre projecte els subdividim en tres blocs: alumnat, docents i la poblaci en general.

Alumnat: 3r i 4t d'ESO dels centres que imparteixen educaci secundria, tant de carcter pblic com concertat.

Docents: el professorat dels departaments de Cincies Socials, Msica i Llenges dels centres de secundria. Aix com, el professorat que impartir ciutadania.


6

Poblaci en general: considerem que els continguts del CD Mai Ms! sn d'inters i enriquidors per a tothom, tant pel coneixement com per la capacitat crtica que generen.

Usos del material La proposta de Mai Ms! s un material verstil i adequat per treballar en lespai de tutories, a travs de sessions monogrfiques, dins dun crdit de sntesis o durant la setmanes culturals. Per sense perdre de vista, que s un recurs didctic molt til per a treballar en les matries impartides pels Departaments de Cincies Socials, Msica i Llengua, com en la matria de Ciutadania als centres de secundria.

Continguts

Juntes militars a lArgentina i dictadura. Cronologia Guerra Civil Espanya . Repressi franquista. Nazisme i sistema concentracionari. Futbol i feixisme. Testimonis onades migratries anys 60, campament gitano als 80 i actualment. Introducci al CD musical. Bibliografia dels continguts.

Fonaments terics i metodologia

Desprs dels enormes danys causats per 40 anys de dictadura, dins de la comunitat educativa es van organitzar moviments de renovaci que anys enrere van contribuir a la transformaci de la vella escola uniformada a travs de la introducci de la diversitat. Aquesta sevidencia en els nous mtodes, en les llenges utilitzades per educar, en la coeducaci entre sexes o en la integraci de lalumnat amb necessitats educatives especials. En el nou context de diversitat cultural de principis de la dcada dels noranta, es trenca la relativa homogenetat cultural anterior en cada territori amb larribada dimmigraci exterior, un fenomen nou que sorprn una societat sense discurs sobre la multiculturalitat.

s en aquest context que volem treballar amb el marc teric de laprenentatge dialgic. Pensem que leducaci s alguna cosa ms que rebre informaci, memoritzarla i reproduir uns resultats ptims. Leducaci s una transformaci solidria del medi i de la persona. s una transformaci generadora de sentit tant per a la persona com per a la seva comunitat, aix com per a la prpia formaci. Per aix, cal que laprenentatge que es produeixi sigui significatiu i participatiu. La construcci de significats no es fa individualment, ha de ser collectiva i dialgica, en relaci amb els altres de la comunitat. Segons Vygotsky, per crixer hem de transformar i cada realitat s diferent segons el medi i la cultura: la realitat, en conseqncia, no s un absolut. s diferent segons el grup al qual lindividu pertany (Kurt Lewin).


7

Laprenentatge dialgic segons Freire no es limita al dileg entre el professorat i lalumnat, s ms que aix, sha destendre a tota la comunitat, tots els que ensenyen i els que aprenen, pares, mares, familiars i altres professionals. Tots i totes influeixen en laprenentatge i tots i totes han de planificarlo.

Amb el material multimdia que presentem, pretenem una renovaci pedaggica amb la qual es construeixi un espai educatiu intercultural, en qu els joves aprenguin duna manera diferent els continguts del CD multimdia Mai Ms!.

Uns continguts que pensem que sn fora importants, i la manera on shan anat presentant al llarg de la histria no ha sigut la ms eficient. Els llibres de text sn importants, s clar, per segons el marc teric en el qual volem treballar existeixen formes alternatives densenyar i daprendre. Entenem que per aconseguir aprenentatges significatius s necessria tamb la transversalitat.

La transversalitat dels continguts s fonamental per aconseguir que els alumnes i les alumnes els entenguin veritablement; s molt important que reconeguin la utilitat dall que estan aprenent i que vegin que el que estan treballant t importncia en diferents mbits de la vida. Les activitats que sinclouen en aquest document volen facilitar el treball a les escoles i instituts i ajudar a treballar els seus continguts, des de les matries de Llenges, Cincies Socials, lEducaci per a la Ciutadania, Filosofia, Tutories, etc. Es proposen diferents activitats que permeten al docent o a la docent treballar tant continguts propis de la seva rea com continguts referents a valors, hbits, creences, etc. Aix tamb, la nostra proposta didctica est vinculada a les habilitats que potencia la nova ordenaci curricular dins la competncia social i ciutadana. La comprensi de la realitat histrica i social del mn i la reflexi global i crtica daquesta, la valoraci de les diferncies i la diversitat, el reconeixement de la igualtat de drets entre els diferents collectius, entre daltres.

La recuperaci de la memria histrica s el fil conductor daquesta eina. Amb Mai Ms! volem mostrar lhorror duna histria recent, i reclamar la necessitat de conservar aquesta memria histrica. No sha doblidar el que va passar als camps dextermini nazis, ni tampoc durant la dictadura franquista; shan de preservar els testimonis que van patir aquesta brutal experincia, per tant la memria sempre s necessria per tal devitar la possibilitat dun nou totalitarisme exterminador. Es tracta deducar les conscincies a travs de lestudi de les mentalitats, dels valors de ltica i de la moral, del comproms individual i del collectiu dels protagonistes. Pensem que una bona formaci ciutadana dels nois i noies sha de basar en el coneixement profund del que va passar en el segle XX, en especial les grans tragdies que va viure la humanitat. Un argument que justifica aquesta importncia s el que va fer Adorno (1998): Hay que sacar a la luz los mecanismos que hacen a los seres humanos capaces de tales atrocidades; mostrrselas a ellos mismos y hay que impedir que vuelva a ser de este modo, a la vez que se despierta una conciencia general sobre tales mecanismos.

s lescola la clau, s lespai on sha de treballar a partir de la memria histrica i per una tica de la convivncia.


8

Materials i possible tractament metodolgic

La nostra proposta inclou aquesta guia didctica i el PC/CDRom Racisme i Feixisme: Mai Ms! on es poden trobar:

Vdeos testimonis. Entrevistes. Texts informatius. Articles. Fotografies. Exposici de cartells. Un CD musical Adreces electrniques i referncies bibliogrfiques Pgina web: www.maimes.cat amb la possibilitat de descarregar vdeos per optimitzar

el treball de tothom que vulgui treballarlos.

Aspectes metodolgics i danlisi de les activitats densenyament i daprenentatge

La presentaci del treball a realitzar per part del professor/a: presentaci del tema, vinculaci daquests amb coneixements previs dels estudiants/tes i amb el seu entorn proper, motivaci, concreci dels objectius educatius que es pretenen i com savaluaran aquests.

En la realitzaci de les activitats, satendr a la seqncia dactivitats que comprn lestratgia didctica del professor/a: explicaci magistral (organitzadors previs, preguntes, sntesis), recerca dinformaci, exercicis diversos, posada en com

El protagonisme recau en els testimonis i en lalumnat. Es potencia la comunicaci entre ambds i, sempre que sigui possible, a travs del contacte directe.

Activitats basades en el treball cooperatiu, el debat i la comprensi, en la crtica i la denncia i, quan sigui possible i al nivell que correspongui, en lacci.

Adaptabilitat a les diferents realitats escolars i edats de lalumnat dels diferents cursos de lensenyament secundari i del batxillerat.

Els materials i les activitats daprenentatge hauran de ser contextualitzats i adequats a les finalitats que cada escola es proposi assolir i tamb a les edats de lalumnat.

Avaluaci

Qualsevol material didctic ha danar acompanyat dun procs davaluaci. Creiem necessari incloure activitats davaluaci tant per valorar els aprenentatges aconseguits per lalumnat com per a lactivitat en si mateixa. En lapartat davaluaci i a manera dexemple es proposen alguns instruments. Ser el professorat qui podr escollir el tipus davaluaci que desitgi realitzar. Tamb es proporciona un model davaluaci general de tots els continguts al professorat, per tal que el docent o la docent realitzi una anlisi del desenvolupament de les activitats, amb la intenci de conixer millor quins aspectes de les activitats creu que han fallat i com seria possible assolir una millora.


9

Bibliografia

ZAARATU CORREA, Luz Mara; Aprendizaje colaborativo: una nueva forma de Dilogo Interpersonal y en Red. Artculo

BORDIEU, Pierre; Sistemas de Educacin y Sistemas de Pensamiento

CROOK, CH.; Ordenadores y aprendizaje colaborativo. Ministerio de Educacin y Cultura. Ediciones Morata, S.L.

Webs

http://dewey.uab.es/pmarques/ (web Pere Marques, Tecnologia Educativa)

http://innova.usual.es/index.php (Educadores en Red, Universidad de Salamanca)


10

UNITAT 1: Importncia de no oblidar

OBJECTIUS GENERALS

Conixer la dictadura militar i la repressi feixista a lArgentina. Reflexionar de manera crtica vers els fets de la dictadura dArgentina. Donar a conixer la lluita revolucionria de Las Madres de la Plaza de Mayo. Conixer i reflexionar sobre lexili dels republicans espanyols de lArgentina.

CONTINGUTS GENERALS

Les conseqncies de la dictadura a lArgentina i la repressi feixista. La lluita revolucionria. Lacollida dArgentina als exiliats republicans.


11

ACTIVITAT 1. DESCOBRIM EL FEIXISME

Objectius especfics

Conixer els fets histrics de la dictadura a lArgentina. Relacionar els conceptes de dictadura, repressi i lluita revolucionria. Donar a conixer la importncia de la resistncia i la lluita de Las Madres de la Plaza de

Mayo.

Continguts

Dictadura militar i repressi feixista a lArgentina. Resistncia i lluita revolucionria de Las Madres. El concepte dun collectiu de referncia en defensa dels drets i de les llibertats.

A qui va adreat: 4t dESO, 1r i 2n de Batxillerat.

Activitat daprenentatge

Llegeix el text de lapartat 1a.1: Argentina (pantalles 1/4 a 3/4) i contesta les segents preguntes:

De quants desapareguts parla el text? Qu demanen al govern Las Madres de la Plaza de Mayo? Qu vol dir o qu significa "collectiu de referncia"? De quina llei parla el text? Qu es feia dins de l'edifici de lESMA? Qu van ser els vols de la mort? Busca informaci i amplia la resposta.


12

Metodologia

A partir de la lectura del text Descobrim el feixisme del CD multimdia Mai Ms! contestar les preguntes proposades de manera individual. Posteriorment, posarles en com en grup classe, per poder extreure conclusions conjuntes.

Recursos

PC/CDRom Racisme i Feixisme: Mai Ms!

Fulls DINA4

Temporalitzaci: sessi d1 h i 30 min


13

ACTIVITAT 2. DICTADURA I FEIXISME

Objectius especfics

Potenciar el pensament crtic sobre la dictadura feixista i les seves conseqncies. Reflexionar sobre la repressi feixista i els valors totalitaris. Fomentar les habilitats dialgiques per tal dexpressar la prpia opini i arribar a

conclusions conjuntes.

Continguts

Dictadura militar i repressi feixista a lArgentina. La repressi feixista.

A qui va adreat: 3r, 4t dESO, 1r i 2n de Batxillerat.


Apartat A: Llegeix el peu de pgina de la pantalla 4/4 i linforme judicial. A partir de la lectura expressa la teva opini.

Qu s el que ms tha cridat latenci? Com et sents desprs de llegirlo? Creus que el que es planteja s just? Quins valors transmet (injustcia, intolerncia...)?

Apartat B: Construint valors

A partir dels valors que han sortit de la reflexi anterior, la persona dinamitzadora repartir valors totalitaris a la meitat de laula, i a laltra meitat, valors oposats. Els i les alumnes seuran en rotllana. Posteriorment shauran daixecar a buscar la persona que tingui el valor oposat. Un cop estiguin aparellats, seuran de costat i es reflexionar sobre el significat daquests, com es viu en una societat on imperen els valors totalitaris i com es viu en una societat on es fonamenten valors positius.


14

Metodologia

Un cop realitzada la lectura del peu de pgina de la pantalla 4/4 del CD multimdia Mai Ms! Descobrim el feixisme reflexionar a partir de les preguntes proposades. A continuaci realitzar la dinmica construint valors, per tal dacabar de reconduir la reflexi i arribar a conclusions consensuades.

Recursos


Fulls DINA4

Temporalitzaci: sessi de 2 h


15

ACTIVITAT 3. LA MEMRIA FRTIL DE LAS MADRES

Objectius especfics

Reflexionar sobre la importncia de la resistncia i la lluita de Las Madres de la Plaza de Mayo.

Conixer les similituds entre les diferents dictadures del segle XX. Promoure lempatia dels joves vers els conflictes actuals.

Continguts

La lluita revolucionria i la resistncia a lArgentina. El concepte de transmissi de la memria. El concepte d injustcia i vinculaci amb altres dictadures del segle XX.



Apartat A: Busca informaci sobre el collectiu Madres de la Plaza De Mayo i desprs redacta una notcia d'opini relacionant la informaci trobada amb el text de la Hebe de Bonafini.

Apartat B: Escriu i redacta altres injustcies que hagis vist o llegit daltres dictadures del segle XX.


16

Metodologia

Apartat A

En grups de dues o tres persones, es buscar informaci sobre el collectiu Madres de la Plaza de Mayo; un cop trobada, hauran de crear un article dopini relacionant la informaci trobada amb el text de la Hebe de Bonafini. Posteriorment, sescolliran tres articles dopini per posar en com al grup classe i portar a terme un debat de les idees ms rellevants.

Apartat B

De forma individual, cadasc escriur una injustcia que hagi vist o llegit diferent de la treballada. A continuaci es faran grups de 5 persones, es llegiran les injustcies i intentaran veure les diferncies i similituds entre aquestes. Desprs, un encarregat del grup de 5 les explicar al gran grup classe, i sanotaran els temes sobre les injustcies que hagin sorgit. Un cop exposats tots els grups, es far una conclusi, quins temes veuen injustos els i les joves, reflexionar sobre com es poden solucionar.

La informaci necessria per a aquesta activitat es pot cercar al CD multimdia Mai Ms! a la secci de Memria histrica i Catalans als Camps Nazis, o b a travs dInternet.

Recursos


Connexi a Internet

Fulls DINA4

Web: www.madres.org

Temporalitzaci

Apartat A: sessi de 2 h

Apartat B: sessi de 2 h


17

ACTIVITAT 4. EXILI

Objectius especfics

Reflexionar sobre lexili com a conseqncia de les dictadures feixistes. Conixer les dificultats que pateixen les persones exiliades. Comprendre la relaci entre lexili dels republicans i el fenomen migratori.

Continguts

Lexili dels republicans espanyols a lArgentina. Lexili com a conseqncia de les dictadures feixistes. Exili i immigraci.


Activitat daprenentatge:

Apartat A: Llegeix el text de lapartat 1b de la pantalla 1/3 a la 3/3 i respon:

Sobre loperaci Cndor: quan va ser? Qui la va fer? Amb quina ajuda? Qu van fer? Sobre lexili de 1938: qui marxa? Qu defenien? Per qu marxen? A on? En el cas de lArgentina i els immigrants republicans, amb quins problemes es troben?

Reflexiona i respon relacionantho amb els immigrants actuals que coneixes.

Apartat B: Descriu amb 3 qualificatius o adjectius com era el viatge dels republicans. A continuaci posals en com amb el grup classe, i reflexiona sobre quins sn els adjectius que han tingut ms pes en la teva reflexi.


18

Metodologia

Apartat A

A partir de la lectura del text del CD multimdia Mai Ms! sobre l Exili, contesta les preguntes de manera individual.

Apartat B

En primer lloc, es descriur individualment amb tres adjectius el viatge dels refugiats i republicans. A continuaci saniran anotant els adjectius de tot el grup classe i es far una reflexi respecte dels adjectius que ms han sortit en la descripci.

Recursos


Fulls DINA4



19

UNITAT 2: Memria histrica

OBJECTIUS GENERALS

Aproximar a lalumnat la Guerra Civil, les conseqncies de la dictadura franquista i la lluita antifeixista al segle XX.

Potenciar la capacitat de pensament crtic i la importncia de la recuperaci de la memria histrica.

Fomentar la recuperaci de la memria histrica i oral a travs de lestudi i la reflexi al voltant dels continguts especfics del PC/CDRom racismes i feixisme: Mai Ms!

Vincular les conseqncies de la Guerra Civil dEspanya amb altres conflictes mundials actuals.

Conixer conceptes bsics com: memria histrica, Repblica, feixisme, franquisme o antifeixisme.

CONTINGUTS GENERALS

Trencament del sistema democrtic. Repressi franquista. Vinculaci del franquisme amb feixismes europeus de principis del segle XX. Exili republic, 1939. Resistncia al feixisme i al rgim franquista.


20

ACTIVITAT 1:

BOMBARDEJOS FRANQUISTES SOBRE POBLACI CIVIL A CATALUNYA

Objectius especfics

Apropar als joves lexistncia de bombardejos indiscriminats i les conseqncies sobre la poblaci civil en temps de guerra i com a mesura repressiva.

Reflexionar sobre la por a les bombes com a arma de paralitzaci de la poblaci. Denunciar aquest sistema de destrucci i mort, aix com totes les guerres. Realitzar un mapa, muralexposici per a linstitut, de les ciutats bombardejades. Fer servir la cronologia histrica.

Continguts

Cronologia La Guerra Civil, dia a dia. Exemple dels efectes dun bombardeig: vdeo Corbera dEbre 2A2 4/4.



Busca a la cronologia, apartat 2A.1, les ciutats de parla catalana bombardejades pels franquistes i feixistes. Dibuixa un gran mapa mut dels Pasos Catalans i situales geogrficament. Amb color verd encercla les ciutats bombardejades una vegada, i amb color vermell encercla les ciutats bombardejades ms duna vegada. Cal que hi poseu el mes i lany a cada bombardeig, i per acabar, feu la llegenda amb els dos colors.


21

Metodologia

El grup classe es subdividir en 4 subgrups. Un subgrup sencarregar de dibuixar el mapamural (120 x 150 cm aprox.). Els altres tres subgrups realitzaran la recerca de les ciutats bombardejades a totes les pantalles, i en faran un llistat (vegeu Annex 1).

Posteriorment, un representant del primer subgrup llegir les ciutats extretes de les pantalles 7, 8 i 9 de la cronologia. El segon, de les pantalles 10, 11 i 13. El tercer, de la pantalla 12. El subgrup que haur dibuixat el mapa sencarregar de situarles.

Un cop el mapamural estigui acabat, es visionar el vdeo Corbera dEbre de lapartat 2A2,4/4 del PC/CDRom Racisme i Feixisme: Mai Ms! i a www.maimes.cat, amb la finalitat diniciar un debat amb el grup classe i extreure les conclusions al voltant de les conseqncies dels bombardejos, la finalitat repressiva daquets i la denncia daquest mtode.

Aquestes conclusions, resumides en frases, es posaran al costat del mapamural.

Per ajudar a les conclusions, es proposa la visita a dues webs:

www.idep.es/juliansite/bombardeo

http://www.guiamanresa.com/bombardeigs

I les segents preguntes:

Qu representa per a una ciutat un bombardeig massiu? Quin sentiment et provocaria que et bombardegessin? Qu faries en un bombardeig? Qu faries perqu no es tornin a repetir?

Recursos

PC/CDRom racisme i feixisme: Mai Ms!

Paper d embalar gran (mapa mut)

Fulls DINA4

Atles de Catalunya i Pas Valenci

45 ordinadors. AULA DINFORMTICA.

Connexi a Internet

www.idep.es/juliansite/bombardeo

www.guiamanresa.com/bombardeigs

Temporalitzaci: sessi d1 h


22

ACTIVITAT 2: CONEIX ELS CONCEPTES

Objectius especfics

Descobrir i conixer conceptes bsics relacionats amb la nostra histria recent. Ampliar conceptes derivats dels continguts del PC/CDRom Mai Ms! Treballar la memria oral a partir dun testimoni vivencial.

Continguts Vdeos de Trinidad Gallego (www.maimes.cat). Vdeo 1: La Repblica. 3 minuts. Vdeo 2: Feixisme i postguerra. 3 minuts.



A partir de la projecci dels vdeos de Trinidad Gallego (www.maimes.cat), anota les idees ms importants per desprs contestar les preguntes segents.

Conceptes i preguntes per a lalumnat:

Alzamiento:

En qu va consistir lAlzamiento del 18 de juliol de 1936? On va comenar? Qui el va comenar?

A qui es refereix la Trinidad Gallego quan parla de ellos? A qui es refereix la Trinidad Gallego quan parla de nosotros?

Postguerra:

Quines conseqncies va portar la postguerra? Com va continuar la repressi desprs de la Guerra Civil?

Repressi:

Per qu creus que la Trinidad tenia por del ve? Per qu creus que van empresonar la Trinidad? Qu va veure quan estava

empresonada?

A la Trinidad la van jutjar els franquistes per Auxilio a la Rebelin. Creus que va ser aix realment? Raona la resposta.


23

Repblica:

Quin sistema poltic existia abans de la Guerra Civil? Va ser sempre igual? Posa alguns exemples del que es va fer durant la Repblica.

Resistncia:

A qui es refereix la Trinidad Gallego quan parla dels bandoleros? Feixisme:

Segons la Trinidad, quins rgims van ajudar als franquistes per guanyar la Guerra Civil? Per qu creus que sn aquests i no uns altres?

Metodologia

Es donar un full de preguntes a cada alumne. Recomanem la projecci en pantalla gegant amb tot el grup classe. El professor pot introduir la biografia de la Trinidad Gallego; un cop repartits els Fulls DINA4 de preguntes a lalumnat es visionaran els dos vdeos, per ordre. Desprs, sobrir una posada en com del grup classe per, posteriorment, contestar el full de preguntes individualment.

Recursos

Pantalla per projectar.

Projector.

Equip dudio.

Ordinador amb reproductor de vdeo.

Connexi a Internet.

Biografia Trinidad Gallego:

http://www.elpais.com/articulo/portada/guerra/todos/elpeputec/20060507elpepspor_10/Tes

Temporalitzaci: sessi d1 h


24

ACTIVITAT 3: ESCLAVISME

Objectius especfics

Conixer lexistncia de lesclavitud, per raons poltiques, durant el rgim franquista. Descobrir la relaci entre lesclavisme i els beneficis privats i collectius obtinguts pels

guanyadors de la Guerra Civil.

Continguts

Presoners poltics. Treball forat. Introducci a lesclavisme. PC/CDRom racismes i feixisme: Mai Ms! Apartat 2B3. Exemple desclavisme durant el franquisme. Vdeo d Eguzki Bideak Els camins de la memria (www.maimes.cat).



Apartat A: A partir de la lectura del text sobre lesclavisme El treball et far lliure del CDRom racisme i feixisme: Mai Ms! i de la projecci del vdeo Els camins de la memria (www.maimes.cat), contesta les segents preguntes:

1. Don van sortir la majoria dels esclaus del rgim franquista? 2. De quants presos parla el text? 3. Qu vol dir treball forat? 4. En quines condicions feien el treball els esclaus del rgim franquista? 5. Qu diu el testimoni del vdeo quan parla del negocio redondo? 6. De qu tenien por els esclaus? 7. De qu parlen les dues canons que ens mostren els testimonis al vdeo?

Qu et suggereixen?

Apartat B: A Catalunya, els esclaus del rgim franquista van construir, per exemple: les casernes de Lleida, la Catedral de Vic, el tnel internacional de Viella , i infinitat de ponts, lnies de tren i camins darreu del territori. Amplia informaci sobre una daquestes construccions i redacta un escrit dopini.


25

Metodologia

La classe es dividir en subgrups per llegir els textos i visionar el vdeo a lordinador. Posteriorment, cada alumne/a haur de respondre les preguntes de lapartat A de forma individual. Per finalitzar lactivitat, cada subgrup de la classe far un escrit dopini que teniu a lapartat B.

Recursos


Connexi a Internet.

Temporalitzaci:

Apartat A: sessi d1 h

Apartat B: sessi d1 h


26

ACTIVITAT 4: LEXILI DE 1939 A TRAVS DE LA MSICA

Objectius especfics

Reflexionar sobre el missatge de la can per comprendre la importncia de no oblidar. Definir el concepte dexili a travs de la lletra de la can. Veure les dificultats que es donen en la presa de decisions de grups. Potenciar lempatia vers les persones exiliades.

Continguts

La repressi de la dictadura franquista i lexili.



Escolta i llegeix atentament la can: Mil noucents trentanou dObrint Pas :

Apartat A: Sintetitzar cada estrofa de la can amb el concepte que et transmet. (vegeu els annexos 2 i 3). Apartat B: Dinmica Posat al seu lloc. Imagineu que ens trobem a lany 1939 i marxem del territori cap a Frana fugint de la repressi franquista. En aquestes circumstncies hem descollir una srie dobjectes i materials per realitzar aquest dur viatge, amb lafegit que no sabem si tornarem algun dia.


27

Metodologia

Apartat A

En primer lloc el grup classe escoltar la can Mil noucents trentanou dObrint Pas. A continuaci es formaran grups de 5 persones els quals llegiran la lletra i realitzaran la comprensi del seu contingut. Posteriorment sescriuran els conceptes que transmet cada estrofa (als annexos, pot trobarshi per una banda ,la plantilla amb la lletra on els alumnes noms hauran dincloure els conceptes, i, per altra banda, la mateixa plantilla amb conceptes ja extrets orientada als i les docents). Per acabar sexposaran els conceptes de cada grup al grup classe i es debatr sobre els que hagin estat ms rellevants per als diferents grups i per qu.

Apartat B:

A partir duna llista de 10 objectes (vegeu Annex 4) els i les alumnes, de manera individual, hauran de puntuar de l 1 al 10 el conjunt daquests. Lobjecte amb la puntuaci nmero 1 ser el ms prioritari i el puntuat amb un 10 ser el menys prioritari. Posteriorment el grup classe haur de prendre les decisions sobre quins sn els objectes prioritaris . Finalment, han darribar a consensuar la prioritat de tots els objectes, fent una nica llista (de l 1 al 10).

Recursos


Reproductor de CD

Plantilles annex 4

Fulls DINA4

Temporalitzaci

Apartat A: sessi d1 h 30 min

Apartat B: sessi de 30 min


28

UNITAT 3: Els catalans als camps nazis

OBJECTIUS GENERALS

Aprofundir i reflexionar sobre els sistemes concentracionaris. Potenciar la capacitat de pensament crtic sobre la importncia de la recuperaci de la

memria histrica.

Fomentar la recuperaci de la memria histrica a travs duna visi de leducaci fonamentada en els valors de la convivncia.

Mostrar lhorror esdevingut als camps de concentraci. Vincular lhorror del nazisme amb altres conflictes actuals. Conixer el concepte de deportaci i ubicarlo dintre del perode histric del nazisme.

CONTINGUTS GENERALS

La deportaci. El sistema concentracionari. El paper de leducaci en la recuperaci de la memria histrica. La vida als camps de concentraci.


29

ACTIVITAT 1: DEPORTACI

Objectius especfics

Apropar els joves a les vivncies i al patiment dels catalans que van ser deportats als camps nazis.

Reflexionar sobre la por com a arma de paralitzaci dels deportats.

Continguts

Descripci de la deportaci dels catalans als camps de concentraci. La por. El concepte de deportaci i qui eren els deportats.



Llegeix el text de la pantalla 3A, La por i contesta les segents preguntes:

Busca el significat de deportaci. Tenint en compte la relaci entre Franco i Hitler, a qui es deportava als camps i per qu? Posada en com de les idees extretes del text sobre la deportaci i redacci de conclusions

collectives de tot el grup classe.


30

Metodologia

En primer lloc es realitzar una lectura del text esmentat individualment, per tal de poder respondre les qestions proposades als apartats A i B. A continuaci el grup classe es subdividir en 4 subgrups, on cadasc extraur les idees ms rellevants del concepte de deportaci. Cada subgrup triar un representant encarregat de recollir el conjunt didees que posteriorment exposar al grup classe. Per finalitzar, es realitzar una posada en com, en la qual es redactaran les conclusions consensuades de manera collectiva.

Recursos


Connexi a Internet.

Fulls DINA4.

Temporalitzaci: sessi d1 h 30 min.


31

ACTIVITAT 2: SISTEMA CONCENTRACIONARI

Objectius especfics

Apropar el concepte de sistema concentracionari i el que representa. Donar a conixer qu eren els camps de concentraci. Reflexionar sobre les xifres reals de les persones que van passar pels sistemes

concentracionaris i les tcniques dextermini que sutilitzaven als camps.

Continguts

Els camps de concentraci com a espais dextermini, control i repressi dels considerats com a indesitjables pel govern nazi.

Llistat del nombre de vctimes del nazisme alemany als diferents camps nazis dEuropa.



Llegeix el text de la pantalla 3B, El llegat.

Apartat A: Contesta les segents preguntes:

Qu s el sistema concentracionari? Quines eren les formes de repressi que patien els presos?

Apartat B: Llegeix i copia de nou el nombre de vctimes del nazisme alemany. Qu en penses? Contrasta el nombre de vctimes amb el nombre dhabitants duna poblaci, ciutat o pas. Troba un exemple.

Apartat C: Busca un plnol dun camp de concentraci nazi, fes un mural dibuixant totes les seves zones i posali nom. Reflexiona sobre la seva organitzaci.


32

Metodologia

Apartat A

Respondre les preguntes de forma individual a partir de la lectura del text. En el cas del concepte de sistema concentracionari, ampliar la informaci cercant a Internet, enciclopdies, etc.

Apartat B

Lactivitat es realitzar per parelles davant lordinador. Un cop tinguin les dades copiades, hauran de buscar per Internet la poblaci, suma de poblacions, pasos... que tinguin per habitants el mateix nombre de vctimes.

Apartat C

Dividir el grup classe en quatre subgrups, els quals dibuixaran el plnol dun camp de concentraci diferent. Possible exposici i presentaci del treball fet.

Recursos


Connexi a Internet.



33

ACTIVITAT 3: LEXPERINCIA EN UN CAMP DE CONCENTRACI

Objectius especfics

Empatitzar els alumnes amb les persones que van patir la tortura i linternament als camps per poder valorar les emocions i sensacions daquestes persones.

Crear opini crtica sobre les condicions en qu malvivien aquestes persones. Continguts

La vida als camps de concentraci.



Desprs de veure les panormiques de la pantalla 3, Panormiques, crearan un dileg entre diferents presos en un daquests escenaris i lhauran descenificar. Aquests dilegs poden estar relacionats amb temtiques com la fam, el maltractament, la mort, la resistncia i la solidaritat entre presos...


34

Metodologia

En grups de dues o tres persones, selabor el gui dels dilegs entre diferents presos deportats al camp de concentraci, que posteriorment sescenificar.

Recursos:


Ordinadors o projector.



35

ACTIVITAT 4: PEDAGOGIA DESPRS DAUSCHWITZ

Objectius especfics

Reconixer la importncia de la memria histrica. Generar opini crtica sobre els fets histrics passats i actuals. Identificar el paper de leducaci en la recuperaci de la memria histrica.

Continguts

La funci de leducaci en la recuperaci de la memria histrica. La importncia de la recuperaci dels testimonis.

A qui va adreat: 1r i 2n de Batxillerat.


Llegiu el text de lapantalla 3C (1 a la 5) Pedagogia desprs dAuschwitz i genereu un debat a classe:

Grup 1: A favor de la recuperaci de la memria histrica.

Grup 2: En contra.

Desprs es canviaran les postures a defensar.

Realitzarem una reflexi que respongui a les segents preguntes:

Quina postura ha costat ms de defensar? Quin paper t leducaci? A casa us expliquen fets histrics passats? Quina relaci t la recuperaci de la memria histrica amb els conflictes racials

actuals?

Qu us diuen les paraules Mai Ms?


36

Metodologia

Desprs dhaver llegit el text es dividir la classe en dos grups. Una part haur de defensar mitjanant arguments i opinions la recuperaci de la memria histrica, i laltra haur de defensar la postura contrria. Desprs dhaver justificat i argumentat aquestes postures, n hauran dintercanviarse els papers entre els dos grups.

Un cop defensades cadascuna de les dues posicions, es reflexionar sobre quina de les dues postures els ha sigut ms difcil dargumentar i quina relaci t leducaci amb aquest tema. Mitjanant lajuda dun mediador es faran preguntes obertes, com per exemple quina relaci t la recuperaci de la memria histrica amb els conflictes actuals? Qu us diuen les paraules Mai ms?

Recursos


Ordinadors.

Fulls DINA4



37

ACTIVITAT 5: GALERIA DE LHORROR

Objectius especfics

Conixer la barbrie duta a terme als camps de concentraci amb ssers humans. Mostrar una realitat histrica on es posa de manifest lhorror patit pels presoners.

Continguts

Condicions bsiques del sistema concentracionari nazi: el treball i lextermini de lenemic.


Activitat daprenentatge:

Apartat A: Llegeix el text i observa les fotografies de Francesc Boix de lapartat Galeria de lhorror. Tenint en compte que eren tractats com esclaus, humiliats com animals i sense benefici econmic pel seu treball, descriu el que has sentit i penses sobre el que sexposa en aquest apartat.

Apartat B: Les fotografies mostrades van ser preses per Francesc Boix. Busca informaci bibliogrfica sobre aquest fotgraf, que va ser un dels presoners a Mauthausen, i fes un resum dun full sobre la informaci trobada.


38

Metodologia

Apartat A

Visualitzaci de lexposici fotogrfica a travs de lordinador. Un cop vista, es dividir el grup en tres subgrups dels quals cadascun dells haur descriure 10 adjectius que defineixin el que acaben de veure. Posada en com per explicar i justificar cadascun dels adjectius.

Finalment, reflexi sobre el que ha representat la Galeria de lhorror per a cada grup.

Apartat B

De forma individual cerca informaci sobre la biografia de Francesc Boix i posteriorment feune un resum.

Recursos


Fulls DINA4

Bibliografia

Bermejo, Benito (2002) ; Francisco Boix, Fotgrafo de Mauthausen, Ed. Crculo de Lectores. Barcelona



39

UNITAT 4: Stop agressions

OBJECTIUS GENERALS:

Interioritzar de forma crtica altres realitats del mn del futbol i dels seguidors que no apareixen als mitjans de comunicaci.

Conixer i prevenir lexistncia de manifestacions i expressions de carcter xenfob i racista al propi municipi.

CONTINGUTS GENERALS:

Entrevista a Javier Clemente, personatge pblic del mn del futbol que parla daquesta problemtica.

Continguts sobre els grups ultres i les seves actuacions, influncia de grup i identitat. Informe dagressions del 1991 al 1998.


40

ACTIVITAT 1: ESPORT I VIOLNCIA ALS ESTADIS Objectius especfics

Conixer el concepte dinfluncia de grup i relacionar aquest concepte amb els grups ultres.

Deixar clara lexistncia dinfluncies entre els membres del grup i com afecta aix les seves actituds i actuacions violentes.

Continguts

La violncia feixista als estadis de futbol. Conceptes: futbol, grups ultres, actituds violentes i espai. Identitat de grup i actituds personals.

A qui va adreat: 4t dESO, 1r i 2n de Batxillerat. Activitat daprenentatge: Llegeix el text de Pedagogia de l'esport sense violncia ni feixisme de lapartat 4C, pantalla 1/3 a la 3/3, i respon les segents preguntes:

Busca el concepte didentitat de grup. Quina influncia reben els seguidors del grup al qu pertanyen?Com es manifesta

aquesta influncia? Creus que als grups ultres els interessa el futbol? Per qu?


41

Metodologia A partir de la lectura individual del text Pedagogia de lesport sense violncia ni feixisme del CD multimdia Mai Ms i de la informaci complementria que es pot trobar i seleccionar als enllaos, respondreu a les preguntes proposades. A continuaci es realitzar una posada en com, per tal dextreure conclusions conjuntes entre els i les joves, per reforar la sntesi dels conceptes i idees extrets de la lectura i comprensi del text. Per altra banda, s molt important que sobri un debat guiat pel docent amb diverses preguntes per iniciarlo:

Qu penseu dels grups ultres? Per qu creieu que actuen i es vesteixen daquesta manera? Creus que aquests grups utilitzen els camps de futbol com a excusa per tenir actituds

violentes i fer difusi feixista? Si no anessin en grup, actuarien de la mateixa manera?

Recursos PC/CDRom Racisme i Feixisme: Mai Ms! Fulls DINA4. Connexi a Internet. http://www.sil.org/capacitar/antro/identidad.pdf http://www.wikipedia.org/wiki/Neonazi Temporalitzaci: sessi de 2 h


42

ACTIVITAT 2: LES AGRESSIONS I EL NOSTRE ENTORN Objectius especfics

Relacionar grups neofeixistes i grups ultres. Conscienciar els i les joves que el seu municipi no s una excepci, per fomentar

linters per conixer la realitat del seu entorn. Afavorir el debat i lexterioritzaci dexperincies viscudes relacionades amb

agressions. Continguts

Nazis i grups neofeixistes en lactualitat. Llistat dagressions i relaci datacs racistes. Formes dexpressi i dinfluncia de grup.

A qui va adreat: 3r, 4t dESO, 1r i 2n de Batxillerat. Activitat daprenentatge Llegeix el text Stop agressions de lapartat 4D de les pantalles 3/4 i 4/4. En l'actualitat existeixen grups neofeixistes que es basen en la ideologia nazi per crear la seva identitat i actuar de manera violenta en contra de minories culturals. Respon:

Quines sn les tres vies d'expressi i d'actuaci d'aquests grups neonazis? En coneixes altres formes? Comentales.

Has vist o patit alguna situaci violenta? Explicala. Hi ha pintades nazis al teu poble? On les has vist? Saps qu expressen? A partir de les conclusions extretes dels apartats anteriors cal generar un debat, per tal

de reflexionar sobre les experincies agressives viscudes a la vida quotidiana.


43

Metodologia Dividireu els alumnes en petits grups per tal de fer la lectura del text i realitzar les preguntes a, b, c i d. Posteriorment es far una posada en com per debatre les conclusions extretes daquestes preguntes. Recursos PC/CDRom Racisme i Feixisme: Mai Ms! Fulls DINA4 Temporalitzaci: sessi de 2 h


44

ACTIVITAT 3: PER UN FUTBOL SENSE RACISME NI FEIXISME! Objectius

Generar idees originals i creatives per repensar un futbol sense actituds i expressions racistes ni feixistes.

Potenciar el treball en equip i la presa de decisions conjunta.

Continguts

Les expressions i accions racistes i feixistes al futbol. A qui va adreat: 3r, 4t ESO, 1r i 2n de Batxillerat. Activitat daprenentatge: A partir de la projecci del vdeo de Javier Clemente Per un futbol sense racisme de lapartat 4A, pantalla 1/1, cercar un eslgan relacionat amb la temtica: futbol i feixisme. La recerca didees seria convenient realitzarla a travs de tcniques, com la pluja didees. Posteriorment sexposaran en un mural els diferents eslgans dels diferents grups.


45

Metodologia En primer lloc es projectar el vdeo de Javier Clemente Per un futbol sense racisme. A continuaci es prendr com exemple l eslgan que surt al vdeo, per donar pas a lactivitat de creaci dun de nou sobre la temtica: el futbol i el feixisme. A partir daqu es crearan grups de 4 o 5 persones que elaboraran un eslgan que haur de plasmar en un mural. Aquest podr anar acompanyat dimatges i dibuixos vinculats amb la temtica (es pot fer la recerca a travs dInternet), i posteriorment sexposar al grup classe. Pluja didees (tcnica generadora didees) Es planteja al grup el tema a debatre. A partir daqu els i les participants van aportant lliurement les seves idees sobre el tema plantejat, sense necessitat de justificarles, i una persona es responsabilitza dapuntar les idees a la vista de tothom. s important no valorar les idees ni entrar en debat amb cada frase, per tal de no inhibir la creativitat i loriginalitat. En una segona fase, les idees anotades es debaten, es sistematitzen i sagrupen per afinitats. Es tracta de considerar, des duna actitud crtica, la practicitat de les idees aportades. En cas que sigui necessari, es pot arribar a votar les propostes dins del grup. Finalment, les conclusions sescriuen per tal de deixarles plasmades amb lacord del grup. Recursos PC/CDRom Racisme i Feixisme: Mai Ms! Projector Impressora Fulls DINA4 Retoladors Connexi a Internet Temporalitzaci: sessi de 2 h


46

UNITAT 5: Immigraci

OBJECTIUS GENERALS:

Denunciar el silenci i la indiferncia davant el sofriment, la violaci dels drets humans, la intolerncia, els desequilibris econmics, el racisme i qualsevol manifestaci que atempti contra la dignitat humana.

Conixer i reflexionar sobre els moviments migratoris com a fet histric, i veure el nexe entre les diferents onades migratries.

Crear empatia i valors de solidaritat vers les persones immigrades en lactualitat. Debatre i reflexionar sobre lenriquiment que suposa larribada de persones

nouvingudes a les nostres societats, per tal deradicar les actituds xenfobes i racistes.

Desmuntar tpics socials negatius vers larribada de persones nouvingudes.

CONTINGUTS GENERALS:

Els desequilibris econmics i socials. La violaci dels drets humans. Els moviments migratoris dels anys 60 a Catalunya. Valors culturals i socials de la cultura gitana (respecte). Els moviments migratoris actuals. Tpics socials arrelats a la conscincia ciutadana.


47

ACTIVITAT 1: LEXTRATERRESTRE

Objectius especfics:

Detectar el grau de conscienciaci sobre el fenomen dimmigraci. Aclarir i aprofundir el concepte dimmigraci. Treballar la capacitat dargumentaci i les habilitats dialgiques.

Contingut:

Introducci al concepte dimmigraci.



Es dividir el grup classe en dos grups, un dells ser els extraterrestres i laltre els terrcoles. El grup dels terrcoles tindr la missi dexplicar als extraterrestres (que no coneixen res del planeta Terra) qu vol dir el concepte dimmigraci i persones immigrades. Per altra banda, el grup dels extraterrestres noms podr fer preguntes per tal de facilitar als terrcoles lexplicaci del concepte de persones immigrades. Desprs de 10 minuts com a mxim, sinvertiran els grups, i es realitzar el mateix procediment.

Un cop finalitzada la dinmica, es repartiran papers a tots/tes els i les participants, en els quals hauran descriure qu s el que ms els ha costat argumentar i quin concepte de persona immigrada i dimmigraci han extret de les explicacions dels terrcoles. A continuaci es far una posada en com daquestes idees, acompanyada duna reflexi posterior a partir del que hagin extret de la dinmica.


48

Metodologia

Per tal dafavorir la participaci en les explicacions s important que els nois i noies puguin seure en rotllana. Per altra banda, s necessari que la persona dinamitzadora pugui recollir en un espai visible (pissarra) les explicacions dels terrcoles, per desprs fer la posterior reflexi.

No s necessari que en la inversi de grups canvin fsicament despai. Es poden mantenir al mateix lloc i canviar del grup dels terrcoles al dels extraterrestre o a la inversa. Aix afavoreix a mantenir latenci dels participants, que no es dispersin i que sigui molt ms rpida la dinmica.

Per acabar, aconsellem que les reflexions extretes del concepte dimmigraci siguin recollides en un mural visible a lespai habitual dels participants.

Recursos:


Sala espaiosa amb cadires mbils

Fulls DINA4

Retoladors

Pissarra o paper dembalar per recollir les explicacions.



49

ACTIVITAT 2: IMMIGRACI I DESIGUALTATS SOCIALS.

Objectius especfics

Reflexionar sobre les causes dels desequilibris econmics i la repartici de les riqueses. Analitzar les conseqncies de les desigualtats econmiques i socials i el seu lligam

amb les immigracions.

Cercar alternatives i solucions per eradicar les desigualtats que atempten contra la dignitat de les persones.

Continguts

Desequilibri social i econmic,moviments migratoris.



Llegeix el text introductori Moute de la pantalla 5A ( 1/3 al 3/3) i respon les segents preguntes:

Per qu creus que uns sn tan rics i els altres tan pobres? Qui treu els diners a qui? Qui explota i qui s explotat? Quines altres solucions tenen? Qu creus que podem fer nosaltres?


50

Metodologia

Lectura individual del text introductori del bloc dimmigraci, amb la posterior posada en com al grup classe de les idees ms importants que se nhan extret. Aquest fet facilitar la comprensi dels conceptes i idees ms destacats.

En relaci amb la resoluci de les preguntes, s recomanable la creaci de grups mitjans, per tal dafavorir el debat a lhora de respondre les qestions proposades.

Per finalitzar, es far una posada en com de les reflexions dels diferents grups i intentaran arribar a conclusions conjuntes.

Recursos


Ordinadors

Fulls DINA4



51

ACTIVITAT 3: IMMIGRACI I DRETS HUMANS

Objectius

Tenir conscincia de quins sn els drets humans universals que emparen totes les persones.

Contrastar els drets humans amb les realitats socials i poltiques dels pasos dacollida.

Continguts

Lacompliment i el respecte dels drets humans. El concepte de justcia.



A partir dels articles de la declaraci de drets i valors universals (vegeu Annex 5) extreuren el significat de larticle i penseu en casos concrets en els quals creguis que no sestan acomplint aquests drets universals i per qu.


52

Metodologia

Se subdividir el grup classe en subgrups i es donar un article a cada grup. A continuaci hauran dextreure quin s el significat del seu article i pensar en casos, relacionats amb persones immigrades, que coneguin o pensin que no sestan complint aquests drets universals i per qu. Posteriorment sexposaran al gran grup i sobrir un debat al voltant de quines sn les causes de la violaci dels drets universals.

Recursos


Articles dels drets

Fulls DINA4

http://www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/dudh.htm

http://www.xtec.cat/recursos/socials/50dh/ (enlla amb activitats didctiques)

Temporalitzaci:sessi de 2 h


53

ACTIVITAT 4: EL RESTAURANT DEL MN

Objectius

Reflexionar sobre el concepte de justcia. Prendre conscincia sobre la repartici desigual de riqueses al mn. Sensibilitzar sobre la nostra responsabilitat en relaci amb la repartici desigual de les

riqueses al mn.

Continguts

El concepte de justcia. Les desigualtats socials i desequilibris econmics mundials. La repartici no igualitria de riqueses al mn.


Activitat daprenentatge1

A continuaci realitzareu el segent joc de simulaci per treballar els continguts esmentats anteriorment.

Per tal que comprengueu millor el concepte de justcia, s important remarcar les circumstncies segents:

La repartici de riqueses al mn no s justa: uns tenen molt ms del que poden menjar i daltres no en tenen prou. Ning pot escollir el seu lloc de naixement, de manera que els qui vam rebre ms part de riqueses no vam fer res per merixer aquesta recompensa. Per aquesta ra es realitzar una activitat on podran empatitzar amb la situaci que viu molta poblaci de la seva edat arreu del mn.

A partir daquest moment laula es transformar en el mn. Les taules de la classe es convertiran en continents i shauran dajustar a la distribuci mundial de la poblaci.

Aquesta distribuci mundial sadaptar al nombre de nens i nenes de la classe,que shauran de distribuir en aquesta. A ms a ms a cada taula hi haur menjar i aigua distributs en relaci amb la distribuci real de riquesa. Per exemple: Amrica del Nord disposar de llaminadures, xocolata, galetes i aigua en quantitats abundants, i frica disposar duna bossa de patates i no tindr aigua.

1 Activitat extreta de SOS Racisme (2001): Sanduk: Guia per a la formaci dels educadors i les educadores en interculturalitat i immigraci. Editada per la Secretaria General de Joventut i la Fundaci Jaume Bofill.


54

Un cop finalitzat lpat, sobrir lespai de reflexi al voltant de les segents qestions:

Com us heu sentit en disposar de pocs aliments per molts o de disposar de molt per a pocs? Quines emocions, neguits i idees us venien a la seva ment? A partir de les expressions, reflexionareu sobre les causes del repartiment de riqueses al

mn.

Proposareu alternatives a la situaci actual de repartici desigual.

Metodologia

Aquest joc de simulaci es pot portar a terme a totes les edats, sempre que shi facin les adaptacions necessries.

En primer lloc proposem com a referncia la segent distribuci mundial per distribuir els nens i nenes a les taules:

Un 1% representa aproximadament 60 milions de persones. Si imaginem que 100 persones representen el total de la poblaci mundial, podem fer la segent relaci:

Si disposem de cinc taules: Europa i Rssia, 17; Amrica del Nord, 6; sia, sia Austral i Pacfic, 57; Amrica Llatina i el Carib, 8, i frica, 12. Aquesta distribuci sha dadaptar al grup classe.

Un cop els nens/es estiguin distributs per les taules, es repartir el menjar i laigua als diferents continents tenint en compte la distribuci de riqueses real daquests i com hem explicat anteriorment. Quan shagi repartit el menjar i laigua comenar la dinmica. En aquest moment pot passar que els nens i nenes manifestin sentiments dira, solidaritat, frustraci, empatia, assertivitat, passivitat, alegria, odi, rebuig, etc. El/la docent noms haur de controlar que no saixequin de les seves taules, que no intercanvin menjar i aigua...

La dinmica haur de tenir una durada de 45 minuts aproximadament i desprs siniciar el debat dirigit que hem proposat a lactivitat daprenentatge.

Per tant, aquesta activitat es desenvolupar, primer, en petits grups i ,desprs, en grup classe, per facilitar el debat i arribar a conclusions consensuades.

Recursos


Llaminadures, xocolata, galetes, bossa de patates

Aigua



55

ACTIVITAT 5: DON VNEN ELS NOSTRES AVANTPASSATS?

Objectius:

Prendre conscincia dels orgens i procedncies familiars. Reflexionar sobre la diversitat de procedncies del grup classe. Veure la similitud entre les migracions actuals i les migracions daltres dcades. Comprendre les migracions com a fenomen enriquidor.

Continguts

La convivncia multicultural. La diversitat de procedncies dels nostres familiars ms directes.



Cada alumne disposar dun full amb lesquema de larbre genealgic buit (Annex 6), el qual recull tres generacions, inclosa la seva, per tal que puguin observar don provenen. Aquest document s convenient que el puguin omplir a casa amb els seus familiars. Un cop els alumnes tinguin omplert larbre genealgic, es realitzar els buidatges amb el grup classe i sintroduiran els resultats de procedncia a un mapa del mn. Al lloc dinici hi situaran una fotografia seva. A ms, hauran de ressenyar els fluxos migratoris interns de lestat amb un color i els fluxos externs amb un altre color.

Posteriorment, projecci del vdeo testimoni sobre immigraci dels anys 60 a la Web www.maimes.cat.

A partir daquest moment s molt important obrir el debat i que es pugui reflexionar al voltant de les segents qestions:

Els teus avis on van nixer? A quin any van arribar? Per qu van marxar de les seves poblacions dorigen? Les causes de la marxa dels teus familiars sn semblants a les de les persones que ara

arriben daltres pasos?

Qu sentiries si haguessis de marxar a un altre pas o ciutat? El testimoni del vdeo s similar al dels teus familiars?


56

Metodologia

Treballar primer individualment la construcci de larbre genealgic i la procedncia dels seus familiars (vegeu annex 6).

El grup classe realitzar un mapa en un mural; posteriorment es far una posada en com i collocaran les seves fotografies al lloc de procedncia inicial al mapa. Es dibuixaran els fluxos migratoris interns i externs en gran grup.

Per finalitzar projecci del vdeo de la immigraci dels anys 60 a la web del Mai Ms!(www.maimes.cat), obertura dun debat per tal de veure que a la nostra societat ms propera sempre hi ha hagut moviments migratoris i anlisi dels punts en com amb la immigraci actual i les causes daquesta. Per aquest motiu s important que el debat sigui guiat per la persona responsable de lactivitat.

En acabar el debat s important que les idees ms significatives quedin recollides i es puguin plasmar al mural del mapa del mn amb els fluxos migratoris.

Recursos


Projector

Connexi a Internet

Cartolines

Retoladors de colors

Full de larbre genealgic de lannex



57

ACTIVITAT 6: TRENQUEM ESTEREOTIPS

Objectius

Donar a conixer als joves un fet discriminatori que va succeir al nostre municipi durant la dcada dels vuitanta.

Aproparlos als valors culturals de la cultura gitana. Trencar estereotips socials i culturals vers els gitanos.

Continguts

El racisme. Histria i valors de la cultura gitana.


Activitat daprenentatge 1: EL CAMPAMENT GITANO

A partir de la visualitzaci del vdeo del campament gitano, pantalla de moviments migratoris de lapartat 5b2 1/6,respon les segents preguntes:

Don venien les persones que van viure al campament, quants eren i on van installarse?

El 1987, quantes persones eren? En aquest moment, quins problemes hi havia al campament?

Qu creus que va provocar el rebuig i les actituds racistes vers les persones que vivien al campament?

Quina alternativa per solucionar la situaci s dna al vdeo? Fes una llista amb exemples que mostrin diferents alternatives de gesti a partir de la solidaritat, tenint en compte la immigraci actual.

Quants anys van estar en aquestes condicions? Qu va passar al final? En relaci amb els fets que es mostren al vdeo, realitza una llista amb quatre o cinc

antnims que descriguin les diferents possibilitats enfront daquesta situaci:

Exemple: racismesolidaritat


58

Metodologia

Es repartir un full amb les preguntes a cada alumne; desprs visualitzaran el vdeo en gran grup i, posteriorment, n extrauran les idees ms destacades, per poder respondre les preguntes proposades. Finalment, es far la posada en com en gran grup.

Recursos


Ordinadors

Projector

Fulls DINA4


Activitat daprenentatge 2: CULTURA GITANA, ANYS 80

Llegeix el text del bloc dimmigraci de lapartat cultura gitana, 5b2, pantalles 1/6 a 3/6, i respon les segents preguntes:

A linici de larribada a la pennsula Ibrica, com eren valorats i a qu es dedicaven els gitanos?

En quin moment histric es promou lexclusi social de la cultura gitana? Amb quines lleis? Qu van provocar aquestes lleis?

Quin procs va provocar el barraquisme daquestes persones? Enumera les accions que es van portar a terme a partir de lany 1981.

Extreu les idees principals de les raons per les quals no van funcionar les accions que has trobat a lapartat anterior. Qu en penses?


59

Metodologia

Lectura del text en grups de 5 i extracci de les idees principals. Contestar les preguntes formulades en subgrups. Posteriorment, obrir un debat sobre les respostes de l ltim apartat.

Recomanem que, per dinamitzar el posterior debat, cada subgrup tingui un portaveu que reculli les idees principals per aix facilitar la posada en com.

Recursos


Projector

Ordinadors

Fulls DINA4


Activitat daprenentatge 3: ASPECTES DE LA CULTURA GITANA, SER GITANO

A partir de la lectura del text: SER GITANO, de les pantalles 4/6 a 6/6, sextrauran les idees principals dels aspectes que fan referncia a la famlia gitana, el dol ila llei gitana. A partir daqu sobservaran les diferncies i similituds entre les diferents cultures, per tal de realitzar lexposici dels diferents apartats.

Metodologia

Es dividir el grup classe en quatre subgrups, cadascun dels quals aprofundir sobre un dels apartats del text. Desprs del treball de cada subgrup sobre lapartat escollit, es realitzar la posterior exposici de les idees principals comparades amb les diferents cultures. Per acabar, sobrir el debat dels continguts exposats.

Recursos


Projector

Fulls DINA4



60

ACTIVITAT 7: MOVIMENTS MIGRATORIS, UN REFLEX DE LACTUALITAT

Objectius

Promoure lempatia a partir del RolePlaying sobre les dificultats que suposa deixar el teu lloc dorigen.

Crear conscincia de les experincies viscudes per les persones immigrades en el moment de larribada.

Potenciar lexpressi dels sentiments i els valors de la solidaritat.

Continguts

Moviments migratoris. Dificultats per trobar condicions de vida digna: treball, habitatge, relacions socials. La regularitzaci.



Visualitzar el vdeo del Locutori Un reflex de lactualitat de lapartat 5b3, i extreuren les idees principals que shi expressen. Es dividir la classe en 4 grups, cadascun dels quals haur delaborar el gui duna conversa. Els temes daquesta conversa han de ser temes relacionats amb el vdeo (conversa telefnica amb els familiars, encontre amb la policia, anar a trobar feina...). Cada grup interpretar davant de tota la classe la seva histria. Per finalitzar, quan tots els grups hagin acabat, es parlar de les dificultats trobades en elaborar els guions, i de les diferents situacions i escenes representades.

Possibles qestions per a la reflexi:

Quines dificultats heu trobat en realitzar el gui? Com us heu sentit en interpretar el vostre rol? Expresseuho amb diversos

qualificatius.

Penseu que s justa la situaci del protagonista del vdeo? En la seva situaci, qu haureu fet vosaltres?


61

Metodologia

Es visualitzar el vdeo per extreuren les idees principals i a partir daqu es subdividir la classe en quatre grups. Cada membre del grup haur de participar en la creaci del gui i sescollir el nombre de personatges que sortiran a fer la representaci. Recomanem que no hi hagi ms de quatre personatges per escena. Posteriorment es realitzar el RolePlaying davant de tota la classe. Quan shagin acabat, sobrir el debat a partir de les preguntes de reflexi proposades.

Recursos


Projector

Fulls DINA4



62

ACTIVITAT 8: TPICS

Objectius

Treballar els tpics sobre la immigraci. Trencar amb els estereotips vers les persones afectades. Potenciar ltica per una convivncia solidria.

Continguts

Tpics sobre la immigraci i com afecta a leconomia del pas dacollida. Aspectes positius de larribada de persones daltres procedncies.


Activitat daprenentatge: Trenquem els tpics.

Reflexiona a partir dels segents tpics:

1. Ara hi ha ms immigrants.

2. A Espanya hi ha massa immigraci.

3. Els immigrants ens prenen els llocs de treball.

4. Els immigrants ens treuen els diners.

El/la docent plantejar la primera qesti, i es tractar que els alumnes subiquin segons la seva opini en un dels tres espais de laula. Sagruparan els que pensen que s, els que pensen que no i els que no ho saben. Un cop collocats als espais segons la seva resposta, hauran dargumentar i debatre el perqu de la seva resposta. A partir daqu siniciar el debat per trencar el tpic. Aix es repetir en cada una de les qestions formulades.

Un cop acabat el debat, es visualitzar lapartat, 5C TPICS, del multimdia; a partir daquest moment proposem la realitzaci de murals per cada tpic, on apareguin en cada mural els arguments que trenquin amb aquests.


63

Metodologia

A lespai de laula hi trobarem tres racons amb tres cartells que diran Si, no i no ho s. Els alumnes estaran ubicats al mig de laula dempeus. El/la docent dona lexplicaci de la metodologia a seguir durant lactivitat. Daquesta manera es plantejaran qestions en qu caldr respondre s, no o no ho se. Quan el/la docent plantegi la qesti, cada alumne haur dubicarse en aquella resposta que cregui i quedarse al lloc. A partir daquest moment els i les alumnes hauran dargumentar per qu han escollit aquella resposta davant de la qesti plantejada. Posteriorment sobrir un debat mantenint els i les alumnes als espais previs; amb aquest debat shauran de trencar els tpics (la informaci i idees per ajudar a trencarlos es troben a lapartat 5C ,TPICS, del CD multimdia Mai Ms!). Aquesta metodologia es portar a terme amb cada un dels tpics.

Un cop finalitzada la reflexi i shagi arribat a una conclusi consensuada entre els i les alumnes, proposem visualitzar lapartat 5C ,TPICS, per tal daprofundir i consolidar les reflexions i conclusions extretes.

Per finalitzar es proposar la realitzaci dun mural on apareguin els tpics i els arguments extrets del debat que trenquen amb aquests.

Recursos


Projector

Fulls DINA4



64

ACTIVITAT 9: IMMIGRACI I DESIGUALTATS ECONMIQUES

Objectius

Reflexionar sobre les causes dels desequilibris econmics i la repartici de les riqueses. Analitzar les conseqncies de les desigualtats econmiques i socials i el seu lligam

amb les immigracions.

Recerca dalternatives i solucions per eradicar les desigualtats que atempten contra la dignitat de les persones.

Analitzar el procs de les persones immigrades.

Conceptes:

Desequilibri econmic i moviments migratoris.



Escoltareu la can en grup classe Un paso atrs en la humanidad de Frank T i a continuaci buscareu una imatge o dibuix que reflecteixi les desigualtats econmiques i socials, aix com el concepte dimmigraci.


65

Metodologia

En primer lloc escoltareu la can nmero 16, Un paso atrs en la humanidad, de Frank T en grup classe. A continuaci formareu grups de 5 persones i realitzareu la lectura de la can del llibret de lletres del CD multimdia; desprs cada grup buscar la imatge o dibuix que reflecteixi els conceptes de: immigraci, desigualtats econmiques entre pasos, etc. Aquests es podran buscar per Internet, diaris i altres fonts dinformaci. A partir de les diferents imatges o dibuixos trobats, es realitzar un mural que els i les alumnes hauran dexposar al grup classe i explicar el que han volgut transmetre amb les imatges seleccionades.

Per finalitzar, es far una reflexi conjunta per comprendre els conceptes dimmigraci i desigualtat econmica i el lligam que els relaciona.

Recursos


Reproductor de CD

Connexi a Internet

Fulls DINA4

Paper dembalar


Orientacions

Si es vol aprofundir en la preparaci de lexposici, recomanem fer dues sessions.


66

Avaluaci guia didctica Lavaluaci s un procs molt til per poder observar i reflexionar sobre els processos densenyament i aprenentatge, aix com per detectar els punts forts i els punts febles del treball realitzat i identificar els aspectes que poden ser millorats. Per aquesta ra, presentem dos models davaluaci final; per una banda, un qestionari adreat al professorat que valora tota la guia didctica i, per altra banda diverses orientacions als i les docents de diferents instruments davaluaci dels alumnes, per valorar els diferents aprenentatges realitzats.

Lavaluaci adreada al professorat pretn:

Millorar ladequaci dels aprenentatges dels continguts del CD multimdia Mai Ms! i la recopilaci musical a les necessitats daprenentatge dels alumnes.

Avaluar limpacte a travs de lanlisi dels resultats del nostre projecte, per tal de conixer els canvis daquest en les prctiques, actituds i desenvolupament crtic dels alumnes.

Conixer quines activitats han sigut les ms adequades per afavorir els aprenentatges dels alumnes.

Les tcniques emprades per a la recollida dinformaci del collectiu docent sn:

Lobservaci directa del desenvolupament de lactivitat i del compliment dels objectius. Informacions complementries i impressions dels professors/res sobre les activitats

realitzades, que es recolliran al final del curs.

Anlisi de les tasques realitzades, com descripcions, resums de textos, conclusions, opinions i reflexions resultants de les dinmiques, mapes conceptuals, murals, etc.

Proves escrites i orals i treballs dampliaci de continguts que tinguin lloc en el marc del desenvolupament curricular de les diferents assignatures.

A travs del qestionari proposat pels alumnes.

En aquesta avaluaci es proposa la combinaci de metodologia quantitativa, mitjanant un qestionari amb preguntes tancades, i qualitativa, a travs dun mapa conceptual i preguntes obertes, que proporcionen informaci ms enriquidora entorn a la validesa, pertinena i rellevncia dels resultats obtinguts.

Per tal de millorar i adequar les activitats a les necessitats de lalumnat, s necessari mantenir el contacte amb el professorat per tal de fer un seguiment del desenvolupament de les activitats i dels resultats obtinguts en aquestes avaluacions. Cal una retroalimentaci de les avaluacions als membres de lentitat Mai Ms, perqu considerem molt important mantenir la xarxa de relacions creades entre lescola, el CD multimdia i nosaltres. Per aix, cal retornar el full davaluaci del professorat.


67

Avaluaci pel professorat2: Nom de la unitat:_______________________________________________________________

Nom de lactivitat: ______________________________________________________________

Responeu el segent qestionari marcant de l1 poc al 6 molt:

Formulaci clara i precisa

Sadeqen a les necessitats i expectatives dels participants

Assoliment dels objectius proposats

Objectius

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

Sajusten a les exigncies de les orientacions pedaggiques

Shan seleccionat adequadament

Tenen qualitat

Sadeqen als objectius establerts

Sentenen i sn clars

Continguts

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

Organitzaci del material didctic i del programa (estructura)

Adequaci i claredat del material

El material didctic ha perms assolir els objectius proposats

Unitat didctica

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

Sadeqen a les exigncies dels objectius establerts

Implica processos de comprensi, reflexi, anlisi, sntesi i avaluaci

Sn suficients per assolir els objectius establerts

Als continguts shi troben els recursos necessaris per a la seva

Activitats

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

Promouen el desenvolupament de processos formatius

La metodologia emprada s ladequada

Realitzaci

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

El temps estimat s el convenient

El temps sadequa als objectius i als continguts formulats

Temporalitzaci

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

2 Adaptat de: MUOZ, J.L (2005) Coneguem els mercats i els seus productes. Mercat de Barcelona, Institut Municipal Deducaci. Ajuntament de Barcelona.


68

Es fomenta el treball collaboratiu

Grau dimplicaci i participaci

Grau de motivaci

Situacions de treball

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

Inters per la temtica

Qualitat dels recursos

Nivell de coneixements adquirits

Nivell dactituds adquirides

Possibilitat dutilitzaci dall aprs

Opini general i grau de satisfacci

Avaluaci dimpacte

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

Preguntes obertes:

Quin model avaluatiu has fet servir per als alumnes i per qu? Lavaluaci ha estat ladequada per mesurar els aprenentatges? Anota tres aspectes a millorar en relaci amb la proposta didctica i per qu. Anota tres aspectes a mantenir en la proposta didctica i per qu. Anota tres aspectes a eliminar en relaci amb la proposta didctica i per qu. Posa un qualificatiu (expressi, paraula, adjectiu...) que defineixi el que ha estat per a tu la

proposta didctica del Mai Ms!

Altres observacions, comentaris o suggeriments que vulguis fer.


69

Avaluaci per a lalumnat3

ACTIVITAT DAVALUACI: MAPA CONCEPTUAL

Per tal de fer participar lalumnat en tot all que ha suposat la realitzaci de lactivitat i els aprenentatges obtinguts, proposem lelaboraci dun mapa conceptual en petit grup.

La intenci de lactivitat proposada s que lalumnat porti a terme un procs dautoavaluaci que li proporcioni informaci sobre els propis aprenentatges, i les prpies capacitats desenvolupades en el procs densenyament aprenentatge.

Metodologia (durada: 1 h 30 min):

Formaci de subgrups de 5 persones i elecci duna persona portaveu per desprs exposar la informaci a la resta dalumnes. (5)

Disseny i elaboraci dun mapa conceptual, en petit grup, a partir dels aprenentatges que shagin assolit al llarg de tot el procs. (30)

Presentaci a la resta de companys i companyes dels mapes conceptuals fets. (30) Posada en com i torn obert per al debat intercanvi i la discussi, a partir dels mapes

presentats i la comparaci daquests. (25)

Penjar a laula els mapes conceptuals elaborats per lalumnat, per tal que els altres companys i companyes els puguin conixer i es fomenti aix la discussi informal entre lalumnat.

Exemples de mapes conceptuals que poden aportar idees:

3 Adaptat de: MUOZ, J.L (2005) Coneguem els mercats i els seus productes. Mercat de Barcelona, Institut Municipal Deducaci. Ajuntament de Barcelona.


70

ACTIVITAT DAVALUACI FINAL PER A LALUMNAT:

Responeu aquest qestionari marcant de l1 poc al 6 molt:

Lactivitat mha semblat engrescadora i estimulant

He aprs coses que considero valuoses

El meu inters en la matria ha augmentat com a resultat daquesta activitat

He aprs i he comprs els continguts daquesta activ

Aprenentatge

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

Les explicacions del professor/a eren clares

El material de lactivitat estava ben preparat i sha explicat b

Els materials utilitzats en lactivitat eren diferents dels llibres i ms motivadors

Els materials utilitzats sentenen i sn cl

Organitzaci

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

En aquesta activitat valora la teva participaci

He treballat en grup i he compartit els meus coneixements i idees

He preguntat i he obtingut respostes satisfactries

Les decisions shan pres de manera conjunta i en g

Interacci grup

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

1 2 3 4 5 6

Preguntes obertes en relaci amb aquesta activitat:

Qu creus que has aprs amb aquesta activitat? Qu tha semblat lactivitat? Expressaho amb tres qualificatius. Qu tha semblat el material ofert al CD multimdia i la recopilaci musical per fer les

activitats? Ha estat til o tha ajudat a realitzarles?

Quines altres activitats penses que shaurien pogut fer per aprendre aquestes coses?


71

Annexos

ANNEX 1

Pantalles i ciutats bombardejades de la cronologia de la Guerra Civil PC/CDRom racisme i feixisme: Mai Ms!

2A1 7/14 Palams, Vinars, Tarragona.

2A1 8/14 Barcelona.

2A1 9/14 Alacant, Valncia, Badalona, Blanes, St. Vicen de Calders.

2A1 10/14 Figueres, Valncia, Alacant i Gandia.

2A1 11/14Hospitalet, Roses, Sant Feliu de Guxols, el Prat de Llobregat, Viladecans, Barcelona.

2A1 13/14 Badalona i Gav, Tortosa, Reus i Tarragona, Girona, Figueres i Alcoi, Valncia, Alacant.

2A1 12/14 Tarragona, Valncia, Barcelona, Roses, Tarragona, riu Ebre, Barcelona, St. Adri de Bess, Valncia, Barcelona, Tarragona, Valncia, Barcelona, Roses, Palams, Sant Feliu de Guxols.


72

ANNEX 2

Can nmero 3 (recopilaci musical Mai ms!):

OBRINT PAS: Mil noucents trentanou

Em vas contar com els mataren a les presons doblit i horror amb lesperana afusellada escrita en llgrimes de foc. Vas marxar en llargues columnes pels camins de fred i dolor; cames i cors plens de ferides aquell mil noucents trentanou. Renaix la memria. Renaix la conscincia. Renaix lesperana. Renaix la victria. Em vas parlar del llarg exili a les presons del teu record amb lenyorana derrotada escrita en llgrimes de foc. Vas tornar amb cara envellida, sense renncies ni remors, amb la ferida en la mirada daquell mil noucents trentanou. Renaix la memria. Renaix la conscincia. Renaix lesperana. Renaix la victria.


73

ANNEX 3 (MODEL DE REFERNCIA ANNEX 2)

Can nmero 3 (recopilaci musical Mai Ms!):

OBRINT PAS: Mil noucents trentanou

Em vas contar com els mataren a les presons doblit i horror amb lesperana afusellada escrita en llgrimes de foc. Vas marxar en llargues columnes pels camins de fred i dolor; cames i cors plens de ferides aquell mil noucents trentanou. Renaix la memria. Renaix la conscincia. Renaix lesperana. Renaix la victria. Em vas parlar del llarg exili a les presons del teu record amb lenyorana derrotada escrita en llgrimes de foc. Vas tornar amb cara envellida, sense renncies ni remors, amb la ferida en la mirada daquell mil noucents trentanou. Renaix la memria. Renaix la conscincia. Renaix lesperana. Renaix la victria.

Repressi, por, mort

Exili, viatge, patiment, angoixa, la cruesa de la guerra

Memria histrica, esperana, oblit, record

Exili, impotncia, tristesa

Lluita, derrota, resistncia, manteniment dels ideals, guerra

Memria histrica, esperana, oblit, record


74

ANNEX 4

Dinmica: Posat al seu lloc.

Puntua de l 1 al 10 els segents objectes segons la seva prioritat.

Llistat dobjectes materials:

Raspall de dents Mantes Xamp i gel de bany Maquillatge Roba interior Menjar Sac de dormir Aigua Jocs de taula i msica Tabac


75

ANNEX 5: DRETS HUMANS

Article 1: Tots els ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Sn dotats de ra i de conscincia, i cal mantenirse entre ells amb esperit de fraternitat.

Article 2: Qualsevol persona pot prevalerse de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaraci proclama, sense cap distinci de raa, de color, de sexe, de llengua, de religi, dopini pblica o daltra manera, dorigen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no far tampoc cap distinci fonamentada en lestatus poltic, administratiu i internacional del pas o territori del qual depengui jurd

guia didactica mai mes

Documents