À R E A D E C U L T U R A

Memòria mapa de patrimoni cultural

de Puig-reig

octubre 2011

Redacció: Rosa Serra Rotés (Transversal)

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Àrea de Cultura Tapa A4 ALTA.pdf 1 22/06/10 11:49

MEMÒRIA MAPA PATRIMONIAL DE PUIG‐REIG  

1. METODOLOGIA  

1.1 Crèdits 1.2 Agraïments  1.3. Dates realització 1.4. Fonts consultades 1.5. Explicació de la fitxa  1.6. Metodologia  de treball 1.7. Criteris generals d’intervenció i selecció  

2. DIAGNÒSTIC  

2.1 Marc geogràfic i Medi físic  2.2 Poblament, estructura econòmica i comunicacions  2.3 Síntesi històrica  2.4 Escut municipal i toponímia 2.5 Mapa de situació dels elements fitxats  2.6 Estat legal de protecció  2.7 Equipaments patrimonials  2.8 Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme  2.9. Anàlisi a partir de les fitxes  

3 LLISTAT D’ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS  

3.1 Llistat d’elements fitxats per categories 3.2 Elements no fitxats  3.3 Personatges il∙lustres   

4. BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES 

1  

 

1. METODOLOGIA  

1.1 Crèdits Aquest  treball,  impulsat  i  finançat  per  l’Oficina  de  Patrimoni  Cultural  de  la  Diputació  de Barcelona a petició de  l’Ajuntament de Puig‐reig, d’acord amb el conveni subscrit per ambdues administracions el 2010,  i en el marc del programa de Mapes Patrimonials   que gestiona  l’OPC. Ha estat realitzat pels historiadors  i tècnics en patrimoni cultural Jordi Piñero   Subirana    i Rosa Serra Rotés, en nom de l’empresa Transversal produccions culturals SL.   1.2. Agraïments Els  autors  d’aquets  inventari    han  d’agrair  a  l’Ajuntament  de  Puig‐reig  la  disponibilitat  i  la col∙laboració, molt especialment per part de  la  regidora de Cultura,  Isabel Corominas, que ha posats els mitjans tècnics i humans necessaris per tal de poder accedir a la informació; també al regidor  de Medi  ambient,  Dídac  Flores  i  als  dos  alcaldes  que  durant  aquesta  legislatura  han encapçalat el govern municipal: Saturnino Domínguez i Antoni Clement.  En aquets sentit el nostre reconeixement a la Secretaria, Lourdes Anglada, i als tècnics municipals Ramon  Mª Rosell  i   a  l’arquitecte   municipal  Fe rran  Besa  per  la informació  i documentació aportada.  Un segon capítol agraïments l’encapçala el personal de la Biblioteca Guillem de Berguedà i molt especialment Francesc Puig Riera per les facilitats donades en la bibliografia local i documentació d’àmbit  local que es  conserva a  la biblioteca,  l’autèntic  centre  cultural del poble de Puig‐reig, impulsor d’activitats de  tota mena  i  institució oberta a  tot  i a  tothom.  L’equip  tècnic del Parc Fluvial de  les Colònies del Llobregat format per Eva Soler, Mireia Canal, Neus Santamaria  i Joan Serra han facilitat la recerca i documentació en el cas dels conjunts industrials tèxtils que formen el gran capítol del patrimoni industrial local.  A nivell particular els autors del Mapa Patrimonial de Puig‐reig fan costar la disponibilitat i el bon tracte rebut per part de la pagesia del municipi que ha atès amb molta amabilitat i disponibilitat les nostres consultes i ha facilitat el nostre treball de camp. D’una manera especial reconeixíem la  col∙laboració  de  les  famílies  del mas  Lladó,  Soler  de  Jaumas,  La  Serra  de  Cap  de  Costa,  La Cortada i Periques.  També les informacions proporcionades per Miquel Puig, Rosa Mari Vilaró i Dídac  Flores  en  relació  a  la  localització  de  fonts  i  paratges  d’interès  natural,  i  les  facilitats donades per les diferents associacions culturals del municipi.  1.3. Dates realització  Aquest mapa patrimonial s’ha portat a terme durant el primer semestre de2011.   1.4. Fonts consultades S'han utilitzat diferents tipus de fonts per l'elaboració de l'inventari: documentació d'arxius públics i d'arxius privats, informació oral, bibliografia i la observació directa dels elements.   ARXIUS PÚBLICS 

2  

• Arxiu Municipal de Puig‐reig • Arxiu Comarcal de Berga • Arxiu Diocesà de Solsona • Arxiu de la Corona d'Aragó • Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona • Arxiu Històric de Catalunya 

 ARXIUS PRIVATS 

• Arxiu Parroquial de Puig‐reig  • Arxiu de l’Àmbit de Recerques del Berguedà  • Arxiu Fotogràfic Luigi de Berga • Arxiu Associació de Veïns de l’Ametlla de Merola  

 ALTRES INVENTARIS UTILITZATS O CONSULTATS 

• Inventari del Patrimoni Arquitectònic de  la Generalitat de Catalunya  (IPAC),municipi de Puig‐reig. 

• Carta Arqueològica del Berguedà. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Puig‐reig 

• Inventari  del  Patrimoni  Industrial  (Museu  de  la  Ciència  i  la  Tècnica  de Catalunya,Generalitat de Catalunya) (IPIC).  Puig‐reig 

• Catàlegs del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic. Ajuntament de Puig‐reig  • Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig‐reig  

 INFORMACIÓ ORAL S'ha  obtingut  informació  oral,  i  a  vegades  amb  alguna  documentació  escrita  puntual,  de  les següents  persones:  Francesc  Puig  Riera, Miquel  Puig,  Dídac  Flores,  Isabel  Corominas,  Ramon Viladés, Josep Genescà.  ALTRES  Informació recollida al PLA D’ORDENACIÓ URBANA MUNICIPAL en curs d’aprovació.   

BIBLIOGRAFIA 

S’ha realitzat el buidatge de la documentació bibliogràfica existent principalment a la Biblioteca  Guillem  de  Berguedà  de  Puig‐reig  que  conserva  un  important  i  complet  fons bibliogràfic local, i a la biblioteca particular de Rosa Serra Rotés. També es van recopilar totes  les publicacions que s'han realitzat referents al municipi de Puig‐reig, del suplement comarcal del diari "Regió 7" i de les revistes culturals comarcals "L'Erol", "El Vilatà"  i  la base de dades de  revistes www.racó.com, que es detallen al final d’aquesta memòria.       1.5.  Explicació de la fitxa  

3  

 El model de fitxa que s'ha utilitzat és el que ha proporcionat l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona per a la realització d'inventaris municipals, i que formen part d'una base de dades programada en MS Access 2007. La fitxa conté una sèrie de camps d'informació que s'han omplert per a cada element: 

‐ Número de Fitxa ‐ Codi ‐ Àmbit ‐ Denominació ‐ Ubicació ‐ Titularitat ‐ Propietari ‐ Tipologia ‐ Ús actual ‐ Descripció ‐ Observacions ‐ Estat conservació ‐ Autor ‐ Any ‐ Estil/Època ‐ Segle ‐ Emplaçament ‐ Longitud ‐ Latitud ‐ UTM ‐ Alçada ‐ Accés ‐ Número negatiu ‐ Fitxes associades ‐ Història ‐ Bibliografia ‐ Protecció ‐ Número Inventari Generalitat ‐ Autor fitxa ‐ Data registre ‐ Data modificació ‐ Mapa ‐ Fotografies. 

 Hi ha una sèrie de camps en que el contingut s'ha de triar d'uns establerts prèviament per l'OPC: Àmbit, Codi, Tipologia i Titularitat. L'Àmbit i la Tipologia donen un Codi concret establert d'acord amb el següent esquema:  1.Patrimoni immoble 

1.1.Edificis 1.2.Conjunts arquitectònics 1.3.Elements arquitectònics 

4  

1.4.Jaciments arqueològics 1.5.Obra civil 

2.Patrimoni moble  2.1 Elements urbans 2.2 Objectes 2.3 Col∙leccions 

3.Patrimoni documental 3.1 Fons d’imatges 3.2 Fons documentals 3.3 Fons bibliogràfics 

4.Patrimoni immaterial 4.1 Manifestacions festives 4.2 Tècniques artesanals 4.3 Tradició oral 4.4 Música i dansa 4.5 Costumari 

5. Patrimoni natural 5.1 Zones d’interès natural 5.2 Espècimens botànics singulars 

 1.6. Metodologia de treball Seguint  les directrius de  l’Oficina de Patrimoni Cultural, el  treball  s’ha portat  a  terme en  tres fases:  1. Recopilació prèvia de documentació 

• Buidatge  de  fons  bibliogràfics:  ha  consistit  en  un  repàs  exhaustiu  al major  nombre  de publicacions  que  tenen  relació  ambla  història  i  el  patrimoni  de  Puig‐reig,  de  cara  a elaborar un primer llistat d’elements. En aquesta fase s’ha consultat la Biblioteca Guillem de Berguedà  i biblioteca particular de R. Serra, així com  l’Arxiu de  l’Àmbit de Recerques del Berguedà. A destacar l’extensa bibliografia publicada sobre les colònies industrials i el patrimoni romànic. 

•  Recopilació de  la documentació existent  sobre el municipi de diferent  índole  tals  com notes de premsa, retalls de revistes, materials manuscrits, programes y cartell de  festes, etc.   En aquest capítol destaquem  la gran quantitat d’informació recopilada per  l’Àmbit de Recerques del Berguedà  en  relació  al municipi de Puig‐reig  i molt  especialment  els treballs de  síntesis  i  registres documentals que  l’entitat va efectuar  sobre els arxius de masies del municipi. 

• Documentació  aportada  per  l’Ajuntament  de  Puig‐reig,  especialment  referida  a  , molt especialment  la  relacionada  amb  el  POUM  i  els  seus  respectius  inventaris  i  catàlegs, elaborats per l’empresa Valeri Consultors Associats i ampliades i modificades pels serveis tècnics municipals i l’arquitecte municipal Ferran Besa.   

• També s’han consultat  la Base de Dades sobre història  local coordinada per  la Diputació de Barcelona  i  la de revistes Racó,  i tots els  inventaris  i catàlegs elaborats per diferents institucions: Departament de Cultura de  la Generalitat de Catalunya, Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i Ajuntament de Puig‐reig.  

• Pel  que  fa  a  la  planimetria,  s’ha  emprat  bàsicament  el  mapa  1:5.000  de  l’Institut Cartogràfic de Catalunya. També s’han utilitzat els ortofotomapes del programa Google 

5  

Earth  per  elaborar  els  mapes  de  situació  dels  elements  més  amplis  (com  ara  zones d’interès  o  canals),  i  s’ha  consultat  la  web  de  l’Institut  Cartogràfic  de  Catalunya  per precisar les coordenades en UTM de determinats elements. 

 2.  Treball de camp: El  buidatge  dels  fons  bibliogràfics  i  documentals,  i  la  consulta  dels  inventaris  i  catàlegs,  ha permès  elaborar  un  primer  llistat  provisional  d’elements,  el  qual  ha  estat  contrastat  amb  els responsables  del  seguiment  per  part  de  l’Ajuntament  i  l’OPC,  així  com  amb  alguns  dels informants que ens han ajudat en el transcurs del present treball.  El següent pas ha estat la realització del treball de camp, que ha consistit en la visita a cadascun dels  elements,  per  tal  de  recollir  dades,  efectuar  fotografies  i mesures  de  les  coordenades  i parlar, si s’esqueia, amb les persones vinculades a cada element que ens poguessin proporcionar informació útil. Per tal de facilitar el treball de camp es van diferenciar  les zones del municipi marcades per  les parròquies  i  enclavaments  que,  recolzades  amb  la  cartografia  de  cada  zona,  van  permetre  la localització de nous elements:   

a. Sector  rural: Enclavaments  (Fonollet, Merola, El Soler de  Jaumàs,  la Cortada, Cal Pallot, L’Alsina de Graells) i masies, patrimoni arqueològic i natural 

b. Sector urbà: nucli de Puig‐reig i colònies industrials  c. Patrimoni municipal conservat fora del municipi en museus i arxius. 

  

    3‐ Treball de gabinet: Paral∙lelament amb les sortides del treball de camp, s’han anat introduint les dades obtingudes a la base de dades  facilitada per  la  l’OPC. Posteriorment, s’han seleccionat  les  fotografies  i s’han elaborat mapes de situació, quan ha calgut. Les fitxes s'anaven completant a mida que es feia el treball de camp, molt especialment en  l’apartat de descripció  i de síntesis històrica atès que es disposava de inventaris i catàlegs elaborats per l’equip redactor del POUM de Puig‐reig, així com d’inventaris previs, amb l’objectiu de contrastar i actualitzar la informació.  En  tancar  les  fitxes  es  va  procedir  a  la  consulta  amb  la  regidoria  de  Cultura  i  Festes  de l’Ajuntament de Puig‐reig acordant ampliar el criteri d’inclusió d’elements fitxats la qual cosa va comportar una ampliació notable dels primers  llistats d’elements fitxats,  i el conseqüent treball de documentació i redacció. 

6  

 1.7. Criteris generals d’intervenció i selecció  En  el  cas  del Mapa  Patrimonial  de  Puig‐reig  destaquem  unes  particularitats  especials  que,  al costat dels criteris generals, han determinat la selecció dels elements a inventariar:   

Un terme municipal mitjà amb una notable concentració urbana situada, de nord a sud, al peu del riu Llobregat, i fruit de la seva recent i historia industrial: el nucli urbà de Puig‐reig és gairebé un continu amb els nuclis de  les colònies, enclavaments que tenen una extraordinària singularitat patrimonial.  

Un extens espai  rural, a banda  i banda de  l’eix que  forma el  riu  Llobregat,  format per antigues parròquies totes d’orígens   medievals a  l’entorn de  les quals es van construir moltes masies, un dels patrimonis més notables, tant en quantitat‐ prop d’un centenar‐ com en qualitat.   

  

Un nombre elevat d’estudis  i publicacions  locals aporten una  informació força completa sobre  el  patrimoni  del municipi  i  gràcies  als  quals  s’han  pogut  confeccionar  un  bon nombre de fitxes de patrimoni documental i de fons d’imatges. 

Destaquem  també  la  importància  del  patrimoni  arquitectònic  i  artístic  de  l’època medieval,  format  per  un  bon  nombre  d’esglésies  i  els  dos  castells,  sobretot  per elements  mobles,  les  pintures  romàniques  (conservades  “in  situ”)  i  altres  objectes mobles  que  es  custodien  en museus: Museu  Diocesà  i  Comarcal  de  Solsona, Museu Episcopal de Vic, Museu d’Art de Catalunya i Museu Comarcal de Berga.  

• El nucli urbà es fruit d’un creixement ràpid i poc ordenat; en els últims anys molts edificis d’habitatges  que  donaven  caràcter  als  dos  carreres  principals  del  poble  s’han  vist substituïts per construccions modernes la qual cosa ha restat personalitat al nucli urbà. Per aquesta raó el POUM va incorporat el desig de conservar la fesomia de principis del s. XX i la llista de BCIL s’ha incrementat moltíssim.  

• El  capítol  del  patrimoni  industrial  es  el més  notable  atès  que  el municipi  de  Puig‐reig compta amb set antigues colònies tèxtils, sis de les quals disposen de tots els elements que  integren aquesta categoria urbanística, arquitectònica, productiva  i històrica.   Les colònies  disposen  també  de  les  seves  corresponents  fitxes  de  patrimoni  documental, immaterial i en alguns casos també natural.   

• El patrimoni  immaterial,  i especialment  les  festes, constitueixen un àmbit especialment difícil a  l’hora d’establir  criteris de  selecció. Hem optat per  incloure  la  totalitat de  les 

7  

festes,    vist  i  constatat  el  interès  de  l’Ajuntament  i  dels  propis  organitzadors  en mantenir‐les  i formar part de la llista del mapa patrimonial.  

 

8  

 

2. DIAGNÒSTIC   2.1 Marc geogràfic i Medi físic  Situat a l’extrem sud de la comarca del Berguedà, el municipi de Puig‐reig  (UTM: 4072 x ; 46475 y)compta amb una extensió de  46 km 2 i es travessat de nord a sud pel riu Llobregat, on vesant les aigües la riera de Merola, a la dreta,  i la de Merlès, a l’esquerra, al mateix temps que li fan de límits territorials per la zona meridional del terme, amb els municipis veïns. Els límits municipals són Viver i Serrateix a l'O, Casserres, Gironella, Olvan i Sagàs al N, i Santa Maria de Merlès a l'E; al S limita amb els termes bagencs de Gaià (S i E) i Navàs (S).  

El terme comprèn, a més del nucli urbà de Puig‐reig, els enclavaments de Merola  i de Fonollet, que  conserven  encara  les  antigues  parròquies  de  Santa Maria  de Merola  i  Sant  Sadurní  de Fonollet,  i els enclavaments  rurals d’orígens   medievals de  La Cortada,  cal Pallot  i el  Lladó,  la Serra de Cap de Costa i el Soler de Jaumàs.  El terme municipal compta també amb set colònies tèxtils al llarg del Llobregat, que de nord a sud són: Cal Prat, Cal Casas, Cal Pons, Cal Marçal, Cal Vidal, Cal Riera i l'Ametlla de Merola. 

 

 

9  

El terreny és força accidentat  i modelat per l'erosió diferencial en els estrats terciaris, disposats gairebé horitzontalment en aquesta part del Baix Berguedà que li donen una particular fesomia, els  gresos.  El  Llobregat  va  erosionar  un  profund  esvoranc  que  creua  de  nord  a  sud  el  terme formant amplis meandres i terrasses fluvials, a l banda i banda del riu i en diferents nivells,  que contrastes  amb  els  grans dipòsits de  gresos,  i  que  junts  configuren  els  trets  característics del paisatge de Puig‐reig.   Entre els bancals de gresos destaca, molt especialment el   que  forma  la imponent paret vertical sobre el Llobregat i sobre la qual s’assenta  una part important del nucli urbà,  més  concretament  el  Carrer  Llobregat  i  el  Carrer  Verdaguer,  fins  al  turó  del  castell, constituint un dels trets més representatius de la fesomia del poble. 

Les  planúries  fèrtils,  conreades  des  de  l’època medieval  formant  un  paisatge  agrícola  que  ha obert clarianes en mig d’un bosc   mediterrani  força canviant al  llarg del  temps. Del que  foren imponents alzinars a mitjans del s. XIX es va passar a zones ermes al aprofitar‐se intensament la fusta  per  a  la  construcció  i  combustible  per  un  tros  de  país  que  vivia  una  autèntica  febre urbanitzadora:  la  construcció  de  fabriques  i  colònies,  i  el  creixement  dels  pobles.      El  bosc recuperà terreny de nou a partir de  la segona dècada del segle XX de  la mà de  les pinedes fins que el terrible incendi de juliol de 1994 calcinà prop de 500 hectàrees de bosc.  La situació actual, de lenta recuperació,  es caracteritza per la presencia de roure valencià i martinenc, brolles amb pins  (pi blanc, pi  roig) amb moltes àrees de  rebolls  i  rouredes  joves. Conseqüència directa del incendi del 1994 es també l’augment exponencial de la zona de pastures: de les 25 ha de 1989 a les 2.096 de 2006.  

 2.2 Poblament, estructura econòmica i comunicacions  El primer  fogatjament del 1370 dóna 27  focs o  famílies a  la parròquia de Puig‐reig  i 4 a  la de Santa Maria de Merola, i el 1553 n'hi havia 14 a tot el terme. Al segle XVIII hi ha una disminució de la població (119 h i 39 h el 1718, respectivament, a les dues parròquies esmentades i 109 h i 24 h el 1787). A partir d'aleshores el creixement fou espectacular: 786 h el 1857 i 876 h el 1877 però sobretot a finals del segle XIX i gràcies a la industrialització que la  població arribà a 3 709 h el 1900, 4 565 h el 1920 i 5 957 h el 1936.  

Evolució e la població de Puig‐reig (1718‐2010) (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT)  

Any  1718  1787  1857  1877  1900  1920  1930  1950  1960  1970  1980  

Hab  158  133  786  876  3.709 4.565 5.975 5.745 6.279 5.748  5.747  

Any  1990  1994  1995  1996  1998  1999  2000  2001  2002  2003  2004 

Hab  5.006  4.707 4.732  4.578 4.436 4.397 4.319 4.275 4.269  4.225  4.171 

Any  2005  2006  2007  2008  2009  2010 

10  

Hab  4.197  4.202 4.238  4.326 4.403 4.333 

El màxim fou de 6 279 h el 1960, moment a partir del qual començà a decréixer: 5 478 h el 1970, 5 361 h el 1981, 4746 h el 1991  i 4188 h el 2001, davallada  causada  sobretot a  la  crisi de  la indústria tèxtil. L'any 2005 s’enregistra un lleu creixement; el 2010 la població de Puig‐reig era de  4.333 h.   

Amb  una  densitat  de  94h/km2,  la  població  es  concentra  al  poble  (3.628)  i  a  les  colònies  de l’Ametlla de Merola (269), Cal marçal (150), Cal Pons (135), Cal Riera (85) i Cal Vidal (56), segons dades de 2009.  

Es tracta d’un municipi envellit, i el desequilibri entre el nombre de defuncions i els naixements que es produeix entre ela dècada dels noranta del segle XX fins a 2005 no està compensat amb processos migratoris. També s’ha produït un traspàs notable de població de les colònies al nucli urbà de Puig‐reig  8en el cas de Cal Prat i Cal Pons) i al nucli urbà de Navàs especialment en el cas de Cal Riera i l’Ametlla de Merola, degut a la proximitat geogràfica i a una major oferta de treball.  

La  industria tèxtil  fou, durant bona part del s. XX,  la principal activitat econòmica del municipi; l’arribada de la crisis, en dues onades, la dels anys seixanta i la dels vuitanta, va produir un gran trasbals i una total redistribució de la població activa, incrementant‐ne el percentatges del sector serveis i diversificant‐se l’ocupació en el sector secundari. El 2001 un 4% de la població ocupada treballava en el sector primari, el 33,46% en el secundari, el 13,31% en la construcció i el 45,3% en els serveis. 

L'actual Eix del Llobregat o C‐16,  la carretera de Manresa a Berga, que fou construïda el 1854  i contribuí decisivament a  l'expansió del poble, segueix el Llobregat per  la dreta  i és el principal mitjà de comunicació; l’antic ferrocarril que unia Manresa amb Guardiola i que arribà a Puig‐reig el  1885,  fou  clausurat  el  1973.  El  1990  s'inaugurà  la  variant  de  Puig‐reig  que  va  treure  de l’interior del nucli urbà  la carretera alliberant un  tram de més de cinc quilòmetres d’un  intens transit  rodat  (C‐1411z); aquesta variant  fou aprofitada per a construir  l’actual autovia que per sortejar,  amb  viaductes  i  túnels,  la  complexa orografia d’aquets punt del Baix Berguedà.  Es  a Puig‐reig on es troben dues carreteres  locals,  la BV‐4131 que porta a Casserres  i  l'Espunyola on enllaça amb la de Berga a Solsona (C‐26), i la BV‐4106 que duu a Santa Maria de Merlès, i enllaça amb la de Gironella a Vic (C‐62). 

La millora de  les comunicacions ha accentuat  la mobilitat de  la població  i un  increment notable del nombre de desplaçaments: el nombre de treballadors residents a Puig‐reig que es desplacen fora del municipi (en nombre destaquen Navàs i Berga) per motius laborals es superior als que es traslladen per el mateix motiu a Puig‐reig. 

    

11  

  2.3 Síntesi històrica  Els orígens  

Les  excavacions  fetes  als  jaciments  del  Serrat  de  l'Oca  i  al  Serrat  dels  Lladres  han  pogut demostrar que al  terme municipal de Puig‐reig hi havia emplaçaments humans estables abans del segle VIII a.C., en el període del Bronze final i el ferro, caracteritzats per l'abandonament de la vida cavernícola  i el desenvolupament d'una agricultura que possibilitava els excedents agraris amb  la  proliferació  de  sitges  i  un  interessant  sistema  t’emmagatzemen  d'aigua;  aquestes comunitats entraren en contacte amb els pobles colonials, i es produí un clar procés d'iberització (Serrat dels Lladres), amb importants restes constructives i ceràmiques a l'entorn del segle IV a.C 

L’època medieval:  els castell i les parròquies  

Les primeres referències escrites sobre el lloc de Puig‐reig són del segle X, i més concretament la primera, és l'acta de consagració de l'església del castell de Puig‐reig, dedicada a Sant Martí, de l'any 907. L'església fou consagrada pel bisbe Nantigis de  la Seu d'Urgell a  instàncies dels pobladors del  lloc que, ben segur, l'havien edificada en època de Guifré el Pelós, arran de la intensa repoblació i organització del comtat de 

Berga. Consta com una de  les moltes parròquies esmentades en  l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell (document de finals del segle X o començaments del segle XI).L'església de Sant Martí era, també,  l'església del castell de Puig‐reig, una petita fortificació encimbellada dalt el turó que dominava l'estreta vall del Llobregat.  

 

 

A  l’extrem  sud  del municipi  es  configurà,  al  llarg  del  s.  XII,  el  domini  senyorial  de Merola  a l’entorn d’un castell  i de  la parròquia  ja existent de Santa Maria de Merola. Les  lluites  feudals propiciaren  el  pas  del  senyoriu  a  la  casa  comtal  de  Barcelona  i  per  tant  als  dominis  del monarques de  la Corona d’Aragó que sovint els bescanviaren  i empenyoraren,  juntament amb altres dominis berguedans. En  l’actual  terme municipal  també  tenien dominis els monestirs de Santa Maria de Serrateix, el de Sant Pere de  la Portella  i el de Santa Maria de Ripoll. La  llarga llista d’esglésies documentades des del s. X, XI i XII testimonien l’existència d’un poblament rural dispers: Sant Sadurní de Fonollet, Sant Andreu de la Madrona, Sant Marçal d’Hirene, Sant Andreu de Gamisans (després de Cal Pallot), Sant Julià de Puig‐reig, Santa Maria de Merola, i Sant Miquel de la Cortada.     

12  

El  terme  casteller  de  Puig‐reig  incloïa  tot  l'actual  terme  municipal,  llevat  de  l’extrem  sud, dominat pels senyors de Merola; el terme del castell de Puig‐reig era senyoriu jurisdiccional, des del  s. XI, de  la  família  vescomtal del Berguedà.  Fou  aquesta  família  la que  va  fer  construir  la fortalesa,  defensada  pel mateix  Llobregat  i  els  tres  nivells  de muralla  que  tancaven  un  gran recinte  casteller dins el qual es va  formar, al  segle XIII  la vila de Puig‐reig;  l'any 1145  s'estava construint la nova església de Sant Martí.  

La comanda templera de Puig‐reig  

El  vescomte  Guillem  de  Berguedà  féu  importants  donacions  als  frares  del  Temple  al  terme casteller de Puig‐reig  i a altres  llocs del Berguedà, però  fou precisament el seu  fill, el  trobador Guillem de Berguedà qui, en el seu testament de  l'any 1187, deixà a  l'ordre militar el castell de Puig‐reig amb el seu terme i Fonollet. El testament del trobador no fou confirmat fins l'any 1231 pel  rei  Jaume  I  però,  durant  aquest  llarg  període  d'espera  els  Templers  consolidaren  el  seu domini a l'entorn de Puig‐reig mitjançant més donacions, compres, servituds, etc.  

Així entre 1236‐39 els Comanadors del Temple, coneguts fins aleshores com del Berguedà i de la Cerdanya,  i  dependents  de  la  gran  comanda  templera  de  Palau  (Vallès),  comencen  a  ser documentats  com  a Comanadors  de  Puig‐reig  i  des  del  castell,  es  crea  la  nova Comanda  que administrarà  tot  el  patrimoni  de  l'orde  al  Berguedà  i  a  la  Cerdanya  (Puigcerdà,  Llívia,  Tor  de Querol, Bolvir, Sallagosa, Alp, etc.). La Comanda de Puig‐reig fou una comanda rural important i va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos‐cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques.  

 

 

També van construir la creu de terme,  envelliren l’església amb pintures romàniques, i manaren bastir el pont que encara avui  travessa el Llobregat,  i aprofitant  les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com el Carme de Periques) van construir la  seva  capella.  Fou  aleshores  quan  s'abandonà  l'antic  castell  feudal  que  no  s'adequava  a  les necessitats dels frares templers. 

L'any 1282 els Templers atorgaren una carta de franqueses als habitants del castell i de la vila de Puig‐reig amb la clara intenció d'estimular‐ne el poblament, i eximint els nous i antics pobladors dels mals usos d'eixorquia, cugúcia, intestia i remensa. 

13  

Foren  batlles  dels  Templers  els  Comes;  i  d'aquesta  important  família  puig‐regenca  en  fou membre destacat  l'arquebisbe de Tarragona Arnau Cescomes; precisament aquest personatge jugà un paper important en la vida política catalana, essent conseller del rei Jaume II i jugant un paper destacat en la defensa dels Templers arran del procés de dissolució de l'orde a Catalunya el 1312. En agraïment a la seva tasca l'orde militar de l'Hospital, hereva d'una part important del patrimoni immobiliari dels Templers, li cedí tot el terme casteller de Puig‐reig.  

 

Els  segles  moderns  i  el  domini  de  l’Orde  militar  de  Sant  Joan  de  l’Hospital  La importància del lloc féu repensar els Hospitalers, els quals, finalment, recuperaren el castell de Puig‐reig, i el varen unir al patrimoni de la Comanda Hospitalera de Berga, formant amb les cases de Cervera i l'Ametlla una única comanda Hospitalera que subsistí fins al segle XIX amb el nom de Cervera,  l'Ametlla  i Puig‐reig.  La presència dels Hospitalers a Puig‐reig es  caracteritza per una llarga  i  progressiva  crisi:  les  crisis  demogràfiques  i  econòmiques  del  segle  XIV  provocaren  un important  desgavell  al  lloc;  l'any  1585  el  comanador  declarava  el  castell  recinte  inhabitable. L'orde  va  mantenir  a  Puig‐reig  únicament  un  Prior  que  exercia  les  funcions  de  rector  a  la parròquia de Sant Martí i que rebia, espaiadament, les visites dels administradors i comanadors de Cervera que venien a cobrar les rendes després de les consegüents capbrevacions.  

 

L'antiga  vila medieval  a  redós  del  castell  va  desaparèixer,  i  el  terme  va  esdevenir  rural  i  de poblament dispers:  fou durant els  segles XVI al XVIII que es varen consolidar  les grans masies d'origen medieval: el Lledó,  la Serra de Cap de Costa, Trasserra,  la Sala,  les Comes, Farriols, el Soler de  Jaumàs,  la Cortada,  l'Alsina, etc.  i en  varen  sorgir de noves  com Vilarrasa, Madrona, Trulls, Pellicer, Periques, etc.  

El procés d’industrialització 

La  situació  canvià a  l'últim  terç del  segle XIX quan al peu del  Llobregat varen  començar a  instal∙lar‐se, aprofitant alguns antics molins  fariners,  fàbriques de  filats  i  teixits de cotó que esdevingueren Colònies industrials.  Puig‐reig  fou  el municipi  de  la  comarca  amb més  Colònies:  a  les  primeres  de  l'Ametlla  de Merola  (1871), Cal Prat  (1871‐1877)  i Cal Pons  (1875) s'hi varen afegir  les de Cal Casas  (finals del segle XIX), Cal Marsal (1889), Cal Riera (1898) i Cal Vidal (1900). 

14  

 

L'any 1956 Puig‐reig era un dels nuclis  tèxtils més  importants de Catalunya,  tenia 94 000  fusos, 12 500 telers i 2 200 treballadors vinculats, directament o indirectament, a aquest sector. Però el tèxtil travessà una crisi important i entre el 1975 i el 1986 el nombre de treballadors es va reduir a la meitat, situació que no  ha  parat  d’agreujar‐se  fins  al  tancament  gairebé  definitiu  de  totes  les  empreses  dedicades  a  la producció de filats i teixits de cotó.  

 

2.4 Escut municipal i toponímia  L'escut oficial de Puig‐reig[1] té el següent blasó:  Escut caironat truncat i semipartit: 1r. d'argent, un mont de sinople movent de la punta somat d'una corona reial d'or; 2n. de gules, una creu de Malta (d'argent); i al tercer, d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble. El mont amb la corona reial són elements parlants referents a l'etimologia del nom del poble, "el puig  del  rei".  Puig‐reig  fou  el  centre  d'una  comanda  templera(1187‐1312); més  endavant  la comanda va passar a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, fins a 1805; aquest fet es veu reflectit a l'escut per la creu de Malta. Finalment, apareixen les armes reials de Catalunya, que al∙ludeixen a la  jurisdicció sobre el poble, que originalment pertanyia als vescomtes de Berga,  i més tard als comtes de Barcelona.  Va  ser  aprovat el 7 de  juliol de 1987.  («DECRET 232/1987, de 7 de  juliol, pel qual  s'autoritza l'Ajuntament de Puig‐reig per adoptar el  seu escut heràldic municipal.» Publicat al DOGC num 868, 07/07/1987).    

15  

  Les  primeres  referències  documentals  són  de  principis  del  s.  X,  concretament  del  907,  i  el topònim  apareix  llatinitzat  Podi  o  regis  o  Podio  Regum,  o  altres  variants  com  Pujo  Regis  o Puioregis, es a dir “puig del rei' o “muntanya del rei”.  A partir la documentació referència:  

‐ Segle XIII:  Porreig  ‐ Segle XV: Puyreg ‐ Segle XVI: Pugreig ‐ Segle XVIII: Purreig ‐ Segle XIX: Puigreig ‐ Segle XX: Puig‐reig   

   

16  

 

2.5 Mapa de situació dels elements fitxats    

   

17  

 

 

18  

 

INDEX MASIES  Quadrant 1 1.01  Cal Visó  1.02  Cal Marquet 1.03  L’Hostal Nou 1.04  La Roquera 1.05  L’Escarbat 1.06  El Lladó 1.07  La Cabana 1.08  La Casanova de Trulls 1.09  Cal Lluent 1.10  Cal Bonhome 1.11  Molí del Lladó 1.12  Cal Morulls 1.13  Nova Cal Murulls 1.14  El Puig 

1.15  La Madrona 1.16  El Polvorer 1.17  Cal Fuster 1.18  La Saleta 1.19  El Mas 1.20  El Trulls 1.21  El Verdaguer 1.22  Vila‐rasa 1.23  Cal Jordi 1.24  Els Plans 1.25  Cal Griba 1.26  Filomera 1.27  La Roca de la Rella 1.28  Cal Terranquer  

19  

20  

Quadrant 2 

2.01  Cal Cigala 2.02  Masia Borbons 2.03  Cal Pau 2.04  Serra de Cap de Costa 2.05  Periques 2.06  Cal Canal  Quadrant 3 3.01  Cal Oliver 3.02  Cal Tresserra 3.03  Cal Picarol Fumat 3.04  Cal Pitre 3.05  Cal Martinet 3.06  Cal Moixó 3.07  El Soler de Jaumàs 3.08  Cal Feliu 3.09  Farriols 3.10  L’Hostal de Farriols 3.11  Subiraneta 3.12  Ca l’Escaler 3.13  La Frau 3.14  Cal Flor 3.15  Casanova de Merola 3.16  Subirana           

Quadrant 4 4.01  Cal Pallot 4.02  Les Comes 4.03  Cal Picarol 4.04  Cal Serramorena 4.05  Blanquillo 4.06  Becs 4.07  La Taverna 4.08  Cal Bardaix 4.09  El Vilar 4.10  Cal Saginer 4.11  La Casanova de la Cortada 4.12  La Garsa 4.13  La Cortada 4.14  La Llardenosa 4.15  Cal Sagués  Quadrant 5 5.01  Cal Circuns 5.02  Casa Gran de Cal Gregori o Cal Riera 5.03  El Putxot 5.04  La Serreta 5.05  Cal Gepet 5.06  Cal Mingo 5.07  L’Hostal de la Granota 5.08  L’Alsina de Merola 5.09  Cal Vila  5.10  El Grapal 5.11  Vilafresca 

     

21  

 

 

22  

 

 

23  

 

24  

 

 

25  

 2.6 Estat legal de protecció   Els antecedents d’ordenació urbanística de Puig‐reig corresponen al Pla d’extensió aprovat per la Comissió Provincial d’ Urbanisme de Barcelona el gener de1961que només  incloïa el nucli urbà del poble de Puig‐reig, i que revisat el 1972 incloïa ja les colònies industrials. El 1988 s’aprova el Pla  General  d’Ordenació  Urbana  que  d’aleshores  ençà  s’ha modificat  fins  que  el  2005  es  fa refondre  en  un  text  únic  sota  el  títol  Text  refós  de  les Normes  urbanístiques  del  Pla General d’ordenació Urbana de Puig‐reig.   El  Pla  Director  Urbanístic  de  les  Colònies  del  Llobregat,  aprovat  per  la  Comissió  Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 8 de juny de 2007 és el instrument supramunicipal que estableix les directrius  per  a  la  consolidació  de  les  colònies  industrials  com  a  barris  d’un  sistema  urbà coherent  i  respectuós  amb  la  seva  identitat  i  elements  de  valor  patrimonial més  rellevants,  i incorpora  determinacions  per  a  la  elaboració  d’un  catàleg  del  Patrimoni  amb  l’objectiu  de permetre el reconeixement dels elements de valor cultural i natural, i la identificació dels nivells de protecció adequats.   El  2009  l’Ajuntament  de  Puig‐reig  va  iniciar  els  tràmits  per    la  redacció  del  “Pla  d’Ordenació Urbanística Municipal  de  Puig‐reig”  que  actualment  està  en  exposició  pública;  el  període  de presentaci´od’0alegacions  es  tanca  el  juliol  de  2011.  El  POUM  inclou  els  següents  capítols  en relació al patrimoni, on es proposen, les categories de protecció:  

Catàleg de masies i cases rurals que incorpora totes les edificacions situades en sòl no  urbanitzable,  amb  una  justificació  del  seu  interès  arquitectònic,  històric, mediambiental,  paisatgístic  i  social;  inclou  totes  les  masies  i  edificacions residencials  datades  amb  anterioritat  a  1956.  En  aquets  apartats  proposa  la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) les següents masies:  

• El Lladó • El Molí del Lladó  • El Mas de Fonollet  • Trulls  • E l Verdaguer  • La Serra de Cap de Costa  • Periques  • Tresserra • El Soler de Jaumàs  • Cal Feliu  • Les Comes  • La Cortada  • La Casa Gran de Cal Riera o Cal Gregori  

  

Inventari del Patrimoni   Arquitectònic  i Artístic proposa  les següents declaracions de  Bé  Cultural  d’Interès  Local  (BCIL)  per  als  conjunts  urbans,  edificacions  i elements urbans:  

Nucli urbà de Puig‐reig  Façanes de la Plaça de la Creu  Façanes del riu Llobregat (Carrer Llobregat i Carrer Verdaguer) 

26  

Sant Martí de Puig‐reig   Rectoria de Puig‐reig   Santa Maria de Merola   Restes de l’església romànica de Merola   Sant Joan Degollat   Sant Marçal d’Irena    Sant Sadurní de Fonollet   Sant Andreu de Cal Pallot   Mare de Déu del Carme de Periques   Mare de Déu del Roser o Roseret   Sant Miquel de la Cortada   La Immaculada de la Serra de Cap de Costa   Molí de Cal Pallot   Ca la Quica   Cal Metge Roc   Ca la Clavellina   Cal Candàliga   Cal Drapaire   Cal Simonet   Cal Cisteller   Cal Moliner   Cal Besa   Ca les Figurines   Cal Ballarà  Cal Tranquil  Cal Sastre Noguera   Cal Rebotit   Cal Puigbó  Cal Ferrer Colillas   Cal Sol   Ca la Màrtira   Cal Rosell  Cal Julió  El Baixador o “L’Apeyaderu”  Cases del Carrer Llobregat 38 i 40  Casa Carrer Llobregat 45  Cal Riera   Casa del Carrer Llobregat 70  Casa del Carrer de la Costa 2   La Farinera  Casa del Carrer de l’Estació 9‐17  Caserna de la Guardia Civil  Casa del Carrer del Serrat   Cal Metge Marcoval  Cal Farriols   La Fonda Sant Martí  Cal Boix   La Prada  Casa del Carrer Pau Casals 7  Creu de la Plaça   Safareig de Cal Casas   Pont de Periques  

27  

Pont de l’Antic ferrocarril  Pont de l’Alba  Túnel del Carrilet de Cal Marçal  

L’inventari  també  proposa  la  declaració  de  Bé  Integrat  del  Patrimoni  Cultural Català (BIPCC), per a les edificacions i elements urbans següents:   Nucli urbà de Puig‐reig  

CEIP Alfred Mata   Escola Sant Martí (edifici antiga escola Anunciata i edifici antiga escola La 

Salle)   Estació de tren de Puig‐reig   Habitatges de Cal Casas   Necròpolis de Cal Pallot   Dolmen de Cal Pallot  Jaciment arqueològic de la Font de Periques I i II  Jaciment arqueològic de Cal Saltet  Jaciment arqueològic del Serrat dels Lladres  Necròpolis de Sant Martí de Puig‐reig  Jaciment arqueològic de Cal Lluent  Jaciment arqueològic del Tossal d’Irene   Zona expectativa arqueològica 1  Zona expectativa arqueològica 2  Zona expectativa arqueològica 3  Jaciment arqueològic del Coll de la Senyera   Jaciment arqueològic del Serrat de la Madrona  Jaciment arqueològic de Cal Griba  Jaciment paleontològic de la Roca de la Rella   Jaciment arqueològic del Serrat de l’Oca  Necròpolis de Sant Miquel de la Cortada  Barraca de Vinya de Cal Pere Roll  Barraca de Vinya de la Frau  Barraca de Vinya de Trasserra   Barraca de Vinya del Soler de Jaumàs  Materials arqueològics del Serrat de l’Oca 

 Colònia Prat o Cal Prat  

Església de Cal Prat    Fàbrica      Escorxador  Local dels bombers  Torre  de l’Amo  Habitatges  plaça de l’Església  Resclosa          Camí entre colònies   

Cal Casas    Fàbrica      Torre  de l’Amo  Resclosa 

 Colònia Pons  o Cal Pons (*) 

Església de Cal Pons(**)  Fàbrica     

28  

Torre Vella   Torre Nova   Torre del director   Convent  Resclosa 

Cal Marçal    Església de Cal Marçal  Fàbrica      Habitatges  Resclosa 

Colònia Vidal o Cal Vidal    Església de Cal Vidal  Fàbrica      Fundació Vidal  Casal de la Dona   Torre  de l’Amo  Torre del  Director  Fàbrica   Estació 

Colònia Cal Riera    Església de Cal Riera   Fàbrica      Habitatges  Teatre  Torre  de l’Amo  Resclosa 

L’Ametlla de Merola    Església de l’Ametlla   Fàbrica      Teatre (**)  Habitatges  Torre  Hortes  Palanca   Resclosa  

 L’inventari  recull  els  dos  castells  catalogats  com  a  Bé  Cultural  d’Interès  Nacional  (BCIN) (BIC/monument/R‐I‐51‐5605/llei 16/19850625/BOE): 

Castell de Puig‐reig   Castell de Merola  

 Així mateix, dins el terme de Puig‐reig no hi ha actualment cap arbre declarat monumental, ni tampoc cap zona situada dins un parc natural ni cap festa declarada d’interès.  (*). L’Ajuntament de Puig‐reig ha iniciat els tràmits per a la Declaració de BCIN per el conjunt de la Colònia Pons.  (**). El Consell Comarcal del Berguedà va tramitar al Departament de Cultura i a petició de l’Ajuntament de Puig‐reig, la declaració de BCIL de l’Església de Cal Pons i del teatre de l’Ametlla de Merola.      

29  

 2.7 Equipaments patrimonials   Els equipaments patrimonials del municipi de Puig‐reig són  

Equipaments museístics  Museu de  la Colònia Vidal, ubicat a  la colònia del mateix nom. La Colònia Vidal es una de  les colònies tèxtils que es van instal∙lar al peu del riu Llobregat durant l'últim terç del segle XIX i els primers anys del segle XX per a utilitzar  la seva aigua com a font d'energia. Va ocupar el darrer espai que quedava lliure entre Navàs i Berga, la zona on es va crear la principal concentració de colònies d'Europa. A partir del moment del tancament de la fàbrica, les noves idees apunten cap una  valorització  del  patrimoni  trobant  nous  usos  a  les  instal∙lacions  i  així  neix  un museu  que permet explicar com era la vida a la colònies. Inaugurat  el  1997,  forma  part  del  Sistema  de Museus  de  Ciència  i  Tècnica  de  Catalunya.  Es proposa conèixer com era la vida i el treball en una colònia tèxtil del 1900 fent un recorregut per l’interior de la Colònia Vidal que fins a l’actualitat ha conservat el patrimoni en la seva totalitat. La visita comença amb un audiovisual  i  tot seguit es  fa un  itinerari amè que permet visitar els serveis  de  la  colònia  obrera,  l’habitatge,  l’escola,  la  biblioteca,  la  peixateria,  el  safareig,  les dutxes, la sucursal de caixa Manresa i una exposició permanent que ens explica el dia a dia dels homes  i  les dones que  treballaven a  la  fàbrica  i els  serveis del  conjunt  industrial on es poden veure  els  elements  bàsics  de  l’aprofitament  del  aigua  com  a  font  d’energia,  ‐  resclosa,  canal, turbines‐ la màquina de vapor i la maquinària tèxtil més significativa del procés de transformació del cotó ‐ obridora, continues de filar, telers de garrot. Inaugurat el 1997,. forma part del Sistema del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya amb la categoria de col∙lecció oberta al públic. Es una iniciava privada, emparada per la Fundació Vidal. El Museu ens proposa conèixer com era  la vida  i el treball en una colònia tèxtil del 1900 fent un recorregut per  l’interior de  la Colònia Vidal que fins a l’actualitat ha conservat el patrimoni en la seva totalitat.    

¡Error! Referencia de hipervínculo no válida.  

   

30  

     El Centre d’Interpretació de  l’Església de Cal Pons,  impulsat per  l’Ajuntament de Puig‐reig  i el Consorci del Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat , a l’interior de l’església de la colònia on, a través  de  tres  espais  museïtzats,  dóna  a  conèixer  el  paper  que  va  jugar  l'Església  en  la consolidació  del  sistema  de  colònia  industrial  a  Catalunya,  tant  des  del  punt  de  vista  dels treballadors i treballadores com dels amos de les colònies.  

  

L’equipament de caire patrimonial més dinàmic i amb més servei pels ciutadans de Puig‐reig es la Biblioteca “Guillem de Berguedà”,que forma part de la xarxa de biblioteques de la  Diputació  de  Barcelona.  Es  va  inaugurar  l’any  1956  a  l’edifici  propietat  de  la  Caixa d’Estalvis de Manresa i la seu actual, fou inaugurada el 1956. La seva centralitat i vitalitat l’han  deixat  petita  i  completament  col∙lapsada;  l’ajuntament  ha  iniciat  les  obres  de  la construcció de la nova biblioteca; la segona fase està aturada per manca de finançament.  Cal destacar  l’interès del  fons  local que  la Biblioteca ha anat aplegant al  llarg dels  seus anys  d’existència,  i  que  compta,  a  més  de  les  publicacions  de  temàtica  local  ben ordenades  amb    caixes‐arxivadors  amb  fulleteria  i  altre material  procedent  d’entitats, partits  polítics,  clubs  esportius,  etc,  així  com  amb  un  fons  d’imatges  important  (amb fotografies antigues, vídeos...)  i un petit  fons documental.   La Biblioteca és  la  institució que  assumeix  la  funció  de  salvaguardar  la memòria  col∙lectiva,  sobretot  pel  que  fa  al patrimoni  bibliogràfic  i  documental.  I  es  pot  considerar  actualment  l’equipament patrimonial de referència. Entre els molts projectes que lidera cal esmentar el projecte de conservació  dels  fons musical  de  Puig‐reig  format  per  diferents  institucions  i  entitats,  també particulars, que al llarg dels anys han recopilat material relacional amb la música i el cant, expressions culturals de gran arrelament en el poble de Puig‐reig.  

  En aquest capítol cal fer esment de l’arxiu municipal i de l’arxiu parroquial tot i que foren 

parcialment espoliats durant    la Guerra Civil de 1936‐39 (l’arxiu municipal també durant la  Tercera  Guerra  Carlina  de  1873‐75).  L’Associació  de  Veïns  de  l’Ametlla  de Merola conserva el seu arxiu que inclou tota la documentació referida a la extraordinària activitat cultural que al  llarg de més d’un segle s’ha desplegat en aquesta colònia tèxtil.  Inclou a més de documentació, fotografies i un importants fons musical.  

  

 

31  

L’antic  Teatre  de  l’Ametlla  de Merola,  seu  de  l’activitat  teatral  de  la  colònia,  està  en procés  de  restauració  i  condicionament  per  poder  esdevenir  un  equipament modern, capaç  d’allotjar  totes  les  representacions  teatrals  i  actes  de  l’Ametlla  de Merola  i  del municipi de Puig‐reig.   

L’intensa  activitat  relacionada  amb  el  món  de  la  música  i  el  cant  fa  necessària  la construcció del reivindicat auditori, de moment aturat a l’espera de finançament. 

 

32  

 

2.8 Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme   Patrimoni industrial L’àmbit més  remarcable,  tant  pel  que  fa  a  la  quantitat  com  a  la  qualitat,  és  el  del  patrimoni industrial. Tal com ja s’ha indicat en apartats anteriors, des de l’últim terç del segle XIX al terme municipal es van construir set grans colònies tèxtils que han marcat els últims 150 anys d’història del municipi a més de transformar extraordinàriament la ribera del Llobregat i fer créixer el petit nucli urbà de Puig‐reig.  El conjunt de les set colònies destaquen per ser conjunt industrials complexos, variats i dinàmics que han crescut al llarg del temps en que les fabriques van mantenir la seva activitat econòmics. Autèntics  pobles,  amb  serveis,  infraestructures,  equipaments  i  activitats  pròpies,  van desenvolupar  ,  tots  i  cadascun d’ells, una personalitat pròpia manifesta  en  la  seva  trajectòria cultural  i  patrimonial.    A  més  dels  espais  industrials  (fàbrica,  magatzems  i  infraestructura hidràulica –resclosa  i canal‐  i energètica),  les colònies disposes de  zona  residencial  (habitatges pels  treballadors  i pels propietaris),  serveis de  tot  tipus  (església,  cafè,  escola, botigues,  zona esportiva, teatre, cinema, convent, etc.) i també totes les infraestructures pròpies d’un nucli urbà (carrers,  places,  zones  d’aparcament,  zones  verdes,  jardins,  fonts,  serveis  d’aigua  potable  i enllumenat, etc.), i encara que la crisi econòmica i els anys d’abandonament han delmat part del seu  patrimoni  documental  i  immaterial,  aquets  es  encara  es  notable  i mereix  ser  identificat, reconegut i conservat.  El patrimoni medieval  Dos  conjunt  castellers,  tot  i  que mal  conservats,  un  conjunt  d’esglésies  romàniques,  algunes modificades per construccions posteriors, un  interessant patrimoni moble format per pintures  i objectes de culte religiós  conservats “in situ” o en museus del país són una bona mostra del que fou un passat medieval molt  interessant. Bona part de  les grans masies del  terme,  i en  forces casos també en el cas de les petites, són construccions documentades des d’aquesta època i que conserven forces restes arquitectòniques dels estils que s’acosten al romànic i al gòtic.  En  aquest  cas  destaquem  el  conjunt  de  l’església  parroquial  de  Sant  Marti,  no  només  per l’església  que  la Diputació  de  Barcelona  va  restaurar  l’any  1956,  sinó  pel  conjunt  d’elements mobles que aquesta restauració va treure a la llum: les pintures murals del segle XIII conservades “in situ”, la lipsanoteca i del sarcòfag gòtic.   Les masies  Prop d’un centenar de masies escampades pel terme municipal de gairebé 46km2 són testimoni d’un passat llunya de poblament dispers, de base agropecuària que comença a l’època medieval i que s’allarga fins a mitjans del s. XIX. Les masies no són únicament patrimoni arquitectònic doncs moltes d’elles conserven, a més del paisatge rural i el gran valor del bosc, un important patrimoni documental  i bibliogràfic, a més de  les capelles annexes  i el conjunt d’edificacions destinades a usos agrícoles  i ramaders. Les més grans del municipi han  iniciat, recentment,  l’arranjament de masoveries com a  allotjaments de turisme rural o agroturisme.  El patrimoni documental  Es  un  dels  capítols més  notables  del  terme municipal;  aquets  inventari  ha  recollit  una  gran diversitat  d’arxius  i  fons  documentals,  fotogràfics  i  musicals,  públics  i  privats,  d’empresa  i patrimonials,  religiosos  i  civils.    Es  tracta  d’un  patrimoni  que  reflecteix  les  diferents  etapes 

33  

històriques però també la riquesa del patrimoni immaterial, molt especialment pel que fa a fons musicals. Aquets són fruit de la tradició i formació musical que s’inicia en el context de la cultura i el lleure impulsat des de les colònies tèxtils i en el mateix poble (Cors d’En Clavé i Orfeons), en la tradició  religiosa  i  festiva  (caramelles, goigs  i  cants  religiosos)  i que qualla en el prestigi de  la Coral Polifònica de Puig‐reig, en noms propis com el director d’orquestra i compositor Josep Pons o el compositor Sergi Cuenca. L’Escola Municipal de Música, amb més de dos‐cents alumnes, es el  punt  culminant  d’aquesta  tradició  i  també  la  prova  fefaent  de  la  importància  d’aquesta manifestació cultural.   Fons d’imatges:  

• Arxiu imatges de l’Àmbit de Recerques del Berguedà  • Arxiu fotogràfic Joan Ratera  • Arxiu fotogràfic Luigi • Arxiu Fotogràfic Manuel Iglesias  • Arxiu fotogràfic Associació de La Corrida • Arxiu fotogràfic de l’Associació de Veïns de l’Ametlla de Merola  • Arxiu fotogràfic Centre de Quitxalla Excursionista   

 Fons documentals  

• Àmbit de Recerques del Berguedà  • Arxiu Comarcal del Berguedà • Arxiu de la Corona d’Aragó • Arxiu masia La Prada  • Arxiu masia de la Serra de Cap de Costa  • Arxiu masia del Soler de Jaumàs • Arxiu de la Diputació de Barcelona  • Arxiu Família Viladomiu Portabella • Arxiu Municipal de Puig‐reig • Arxiu Parc Fluvial del Llobregat  • Arxiu Parroquial de Sant Martí de Puig‐reig • Col∙lecció Goigs de l’Àmbit de Recerques del Berguedà  • Fons Capella de Música de Cal Pons  • Fons Causa General de l’Arxiu Histórico Nacional  • Fons Cors Alegres  • Fons Cor La Unió • Fons Agència Catalana de l’Aigua de l’ANC • Fons Monestirs de l’Arxiu Diocesà de Solsona • Fons Llinatge Oriola‐Cortada de l’ANC • Fons Mata y Pons de l’ANC • Fons J. Perarnau  • Fons Serra Feliu de l’ANC • Fons Viladomiu de l’ANC • Goigs de Merola  • Goigs Santa Aurèlia de Niça • Fons Radio Puig‐reig 

  

34  

 Fons bibliogràfics  

• Biblioteca Museu de la Colònia Vidal • Biblioteca El Lladó • Biblioteca Serra de Cap de Costa  • Fons bibliogràfic tèxtil de la Biblioteca Guillem de Berguedà  • Fons Revista Colònia Pons de la Biblioteca Guillem de Berguedà • Fons bibliogràfic història local de la Biblioteca Guillem de Berguedà 

 

    El patrimoni immaterial  

  Manifestacions festives             Els Pastorets de l'Ametlla de Merola        Espectacle Puig‐reig l'herència de Guillem de Berguedà als Templers Festa de Sant Andreu de Cal Pallot                                     Festa de Sant Antoni o La Corrida            Festa de Sant Marçal                                                     Festa de Sant Martí                         Festa de Santa Rita del Lladó                                             Festa del Carme de Periques                 Festa Major de Cal Marçal                 Festa Major de Fonollet                                                   Festa Major de l'Ametlla de Merola                                         Festa Major de Puig‐reig                                                   

35  

Festa Major del Roseret de Cal Pons                                       Festes de Primavera de Cal Pons             Festival de Dansa Tradicional Berguedà Folc                               Trobada d'Acordionistes                                                    Tècniques artesanals         Capes de Sant Martí                          Tradició oral                       El salpàs de la parròquia de Sant Martí de Puig‐ reig Llegenda de la ciutat de Tiró Llegenda del Cavaller de Merola             Noms populars de núvols, boires i vents      Refranys del terme municipal  Música i dansa                      Ball de Cascavells de l'Ametlla de Merola                                 Ball de Nans de l'Ametlla de Merola                                       Caramelles de l'Ametlla de Merola                                         Caramelles de Puig‐reig Cobles del gloriós Sant Marçal, bisbe El contrapàs dels Merolans Enregistraments Polifònica de Puig‐reig                                   Festival Internacional de Cant Coral Catalunya  Centre Goigs a lloança de Sant Andreu Apòstol Goigs de la Verge de Montserrat de la Colònia Prat                        Goigs de Sant Mateu de l’Ametlla de Merola                                 Goigs de Sant Sadurní de  Goigs de Santa Rita de Càssia del Lladó                                   La cançó del Pobre Alegre                                                   

   Costumari                            Costum de curar de l'espatllat                                            Costums del néixer i el morir                                            

36  

 2.9. Anàlisi a partir de les fitxes S’han  inventariat un  total de 370 elements, una  xifra notable per un municipi que,  a primera vista, no destaca per  la seva fesomia patrimonial. Pel que fa a àmbits i tipologies dels elements inventariats, el predomini, com és normal, és dels béns immobles i especialment dels edificis.  En  el  cas  de  Puig‐reig,  una  xifra molt  alta  de masies  i  d’edificis  religiosos,  també  en destaca el patrimoni documental.   Les xifres són les següents:  Patrimoni immoble: 250 

Edificis: 168 Conjunts arquitectònics: 24 Elements arquitectònics: 15 Jaciments: 25 Obra civil: 18 

Patrimoni moble: 23 Elements urbans: 3 Objectes: 14 Col∙leccions: 6 

Patrimoni documental: 43 Fons d’imatges: 7 Fons documentals: 30 Fons bibliogràfics: 6 

Patrimoni immaterial: 38 Manifestacions festives: 16 Tècniques artesanals: 1 Tradició oral: 5 Música i dansa: 14 Costumari: 2 

Patrimoni natural: 16 Zones d’interès: 14 Espècimens botànics: 2  

  

37  

  

   

   Les construccions rurals, masies i masoveries sobretot però també barraques de vinya, molins i Restes  menors  de  forns  de  calç  i  teules  constitueixen  el  conjunt  més  important  quan  a quantitat;   destaquen especialment  les grans masies de El Lladó, La serra de Cap de Costa, El Soler de Jaumàs, La Cortada dels Llucs, La Casa Gran de Cal Riera, i Les Comes, que destaquen per la seves dimensions, per conservar les estructures arquitectòniques de  la seva evolució al llarg del  temps,  i pel  fet de que  totes estan documentades des de  l’època medieval    com a dominis de l’Ordre militar del Temple.   El patrimoni  immoble religiós es també notable. La  llista d’esglésies, parròquies, sufragànies  i capelles particulars, es llarga i abasta des de l’època del romànic fins a mitjans segle XX.   

• Són  construccions d’època medieval, algunes amb modificacions notables al  s. XVII  i XVII: Sant Martí de Puig‐reig, Sant Sadurní de Fonollet, Sant Marçal, Sant Joan Degollat, Sant Andreu de Cal Pallot, Sant Julià de Puig‐reig, (avui El Carme de Periques), l’església vella de Merola (avui en ruïnes)  i Sant Miquel de la Cortada 

• Dels s. XVI al XVIII són la capella del Roseret, Sant Jaume de la masia de Tresserra, Sant Julià  del  Soler  de  Jaumàs,  Santa  Rita  del  Lladó  i  la  nova  església  de  Sant Maria  de Merola. La de la masia de la Serra de Cap de Costa es construeix també al s. XIX. 

• Construïdes  a  finals  del  s.  XIX  i  principis  del  XX  a  les  colònies  industrials  són  les esglésies parroquials de Sant Mateu de l’Ametlla de Merola, Sant Josep de CalPons i la Mare  de  Déu  de  Montserrat  de  la  Colònia  Prat.  Després  de  la  Guerra  Civil  es construeixen les esglésies de la resta de colònies, la de la Immaculada Concepció de la Colònia Vidal, la de Mare de Déu de l’Assumpta de Cal Marçal i la de la Mare de Déu de Montserrat de Cal Riera.  

  

38  

  

 

  

   

39  

 

   Cronologia  Pel que fa a l’època dels elements inventariats, es constata un lògic predomini dels elements de finals del  segle XIX  fins als anys  trenta del  segle XX  (època  contemporània),  corresponents als estils arquitectònics  i artístics vinculats al procés d’industrialització: modernisme, noucentisme i historicisme, amb molts exemples d’arquitectura popular, sobretot pel que fa als habitatges  i a les construccions fabrils, amb elements decoratius propis d’aquets estils esmentats. Evidentment aquest es el període de màxim creixement del poble però molt especialment de la construcció de  les set grans colònies tèxtils amb tot el conjunt d’equipaments industrials (reclosa, canal, fabrica, magatzems,  xemeneies,  etc.),  residencials  (habitatges  pels  treballadors,  l’equip  directiu  i  els propietaris),  equipaments  (esglésies,  escola,  botigues  teatre,  cinema,  guarderies,    zones esportives,  estació  de  tren,  etc.)  i  infraestructures  (carres,  places,  servei  d’aigua  potable, enllumenat, etc.). Estem parlant de les colònies:     

Colònia Prat o Cal Prat    Cal Casas    Colònia Pons o Cal Pons    Colònia Marçal o Cal Marçal    Colònia Vidal o Cal Vidal    Colònia Riera o Cal Riera    L’Ametlla de Merola     L’arquitectura  popular  esdevé  la  protagonista  de  patrimoni  dels  segles  XVI  fins  al  XVIII, molt especialment d’aquets últim  segle  i  com  a  conseqüència de  la prosperitat del  camp  català; el terme municipal  de  Puig‐reig  conserva  prop  d’un  centenar  de masies,  la meitat  de  les  quals tenen orígens medievals documentats i que des de finals del XVII però molt especialment al llarg del  XVIII  s’amplien  notablement  i  també  construeixen,  en  forces  casos,  les  masoveries  que doblaran  el  nombre  d’edificacions  rurals  existents.  Masies  i  masoveries  transformaran  el paisatge,  fins aleshores dominat pel bosc, en un paisatge agrícola caracteritzat pel conreu dels cereals i la vinya.    

40  

 De  l’època medieval  destaca molt  especialment  les  singulars  empremtes  de  la  presència  de l’Orde Militar del Temple que  feu, no  sense dificultats, del  castell de Puig‐reig  seu de  la  seva comanda entre el s. XIII i el 1314.  Ens referint als conjunt arquitectònic de Periques, al pont del mateix nom  i  els  testimonis  artístics  excepcionals de  les pintures  romàniques de  l’església de Sant Martí de Puig‐reig,  també de  la  creu de  terme  gòtica que malauradament  fou destruïda durant  la  Guerra  Civil  i  restaurada  posteriorment.  D’estil  romànic,  o  amb  parts  importants d’aquets estil, són el conjunt de les esglésies rurals, antigues parròquies o sufragànies integrades avui al terme municipal.    

  Les prospeccions arqueològiques  i escadusseres excavacions han permès  identificar un notable conjunt de  jaciments, majorment d’època  ibèrica o  romana, però  també  testimonis d’èpoques anteriors, concretament de l’edat dels metalls.       Titularitat La  titularitat  és  majoritàriament  privada  per  bé  que  es  constata  un  important  percentatge d’elements públics que cal atribuir a l’alt nombre de conjunts arquitectònics i fons documentals inventariats.   Estat de conservació L’estat de conservació del patrimoni de Puig‐reig es en general bastant bo; amb tot aquesta es de debilitat  atès que  si no  s’apliquen mesures de  conservació preventiva  i  restauració, en  forces casos la situació pot empitjorar. Destaca especialment l’esforç que en els últims anys s’ha fet en els grans aparats de les masies i de les colònies tèxtils.  

41  

 

3 LLISTAT D’ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS  

3.1 Llistat d’elements fitxats per categories Patrimoni immoble Edifici Barraca de Cal Jordi 1 Patrimoni immoble Edifici Barraca de la Frau Patrimoni immoble Edifici Barraca de la Serra Patrimoni immoble Edifici Barraca de Pere Roll Patrimoni immoble Edifici Barraca de Tresserra Patrimoni immoble Edifici Barraca del Grapal 1 Patrimoni immoble Edifici Barraca del Grapal 2 Patrimoni immoble Edifici Becs Patrimoni immoble Edifici Borbons Patrimoni immoble Edifici Ca la Clavellina Patrimoni immoble Edifici Ca la Màrtira Patrimoni immoble Edifici Ca la Quica Patrimoni immoble Edifici Ca Les Figurines Patrimoni immoble Edifici Ca l'Escalé Patrimoni immoble Edifici Ca l'Escarbat Patrimoni immoble Edifici Ca l'Olivé Patrimoni immoble Edifici Cal Ballarà Patrimoni immoble Edifici Cal Besa Patrimoni immoble Edifici Cal Boix Patrimoni immoble Edifici Cal Bonhome Patrimoni immoble Edifici Cal Calot Patrimoni immoble Edifici Cal Candàliga Patrimoni immoble Edifici Cal Cigala Patrimoni immoble Edifici Cal Cisteller Patrimoni immoble Edifici Cal Drapaire Patrimoni immoble Edifici Cal Farriols Patrimoni immoble Edifici Cal Feliu Patrimoni immoble Edifici Cal Ferrer Colillas Patrimoni immoble Edifici Cal Flor Patrimoni immoble Edifici Cal Fuster de Fonollet Patrimoni immoble Edifici Cal Griva Patrimoni immoble Edifici Cal Joan Prat Patrimoni immoble Edifici Cal Jordi Patrimoni immoble Edifici Cal Julió Patrimoni immoble Edifici Cal Lluent Patrimoni immoble Edifici Cal Marquet Patrimoni immoble Edifici Cal Martinet Patrimoni immoble Edifici Cal Metge Marcoval Patrimoni immoble Edifici Cal Metge Roc Patrimoni immoble Edifici Cal Mingo Patrimoni immoble Edifici Cal Moixó Patrimoni immoble Edifici Cal Moliner Patrimoni immoble Edifici Cal Pallot o Gamisans de Baix Patrimoni immoble Edifici Cal Picarol Fumat Patrimoni immoble Edifici Cal Pitre Patrimoni immoble Edifici Cal Polvorer Patrimoni immoble Edifici Cal Puigbó

42  

Patrimoni immoble Edifici Cal Rebotit Patrimoni immoble Edifici Cal Riera Patrimoni immoble Edifici Cal Rosell Patrimoni immoble Edifici Cal Saltet Patrimoni immoble Edifici Cal Sastre de la Costa Patrimoni immoble Edifici Cal Sastre Noguera Patrimoni immoble Edifici Cal Sayós Patrimoni immoble Edifici Cal Seginer Patrimoni immoble Edifici Cal Simon o Cal Senties Patrimoni immoble Edifici Cal Simonet Patrimoni immoble Edifici Cal Sol Patrimoni immoble Edifici Cal Sota Patrimoni immoble Edifici Cal Tarranquer Vell Patrimoni immoble Edifici Cal Tranquil Patrimoni immoble Edifici Cal Vila Patrimoni immoble Edifici Cal Visó Patrimoni immoble Edifici Capella del Roseret o de la Mare de Déu del Roser Patrimoni immoble Edifici Casa carrer de l’Estació 9-17 Patrimoni immoble Edifici Casa Carrer del Serrat s/n Patrimoni immoble Edifici Casa de Carrer Llobregat 69 Patrimoni immoble Edifici Casa del Carrer de la Costa 2 Patrimoni immoble Edifici Casa del Carrer Pau Casals 21 Patrimoni immoble Edifici Casa del Pont de l'Alba, cal Sargantana o Comardells Patrimoni immoble Edifici Casa Llobregat 70 Patrimoni immoble Edifici Casa Nova de la Cortada Patrimoni immoble Edifici Casa Nova de Merola Patrimoni immoble Edifici Casa Nova de Murulls Patrimoni immoble Edifici Casa Nova de Trulls Patrimoni immoble Edifici Casa Vella del Bardaix Patrimoni immoble Edifici Casal de la Dona de Cal Vidal Patrimoni immoble Edifici Circuns Patrimoni immoble Edifici Convent de Cal Pons Patrimoni immoble Edifici Quarter dels Civils o Caserna de la Guardia Civil Patrimoni immoble Edifici Edifici de la turbina de la fàbrica de Cal Marçal Patrimoni immoble Edifici Edifici dels bombers de Cal Prat Patrimoni immoble Edifici El Baixador o l'Apeyaderu Patrimoni immoble Edifici El Grapal Patrimoni immoble Edifici El Mas de Fonollet Patrimoni immoble Edifici El Puig Patrimoni immoble Edifici El Sagués Patrimoni immoble Edifici El Verdaguer Patrimoni immoble Edifici El Vilar Patrimoni immoble Edifici Els Plans Patrimoni immoble Edifici Escola Alfred Mata

Patrimoni immoble Edifici Escola Sant Martí, Anunciata, de les Monges o Parroquials

Patrimoni immoble Edifici Escola Sant Martí, dels Hermanos de La Salle o Parroquials

Patrimoni immoble Edifici Escoles de Cal Prat Patrimoni immoble Edifici Escorxador de Cal Prat Patrimoni immoble Edifici Església vella de Merola Patrimoni immoble Edifici Estació de Cal Vidal

43  

Patrimoni immoble Edifici Estació de Puig-reig Patrimoni immoble Edifici Fàbrica de Cal Casas Patrimoni immoble Edifici Fàbrica de Cal Marçal Patrimoni immoble Edifici Fàbrica de Cal Pons Patrimoni immoble Edifici Fàbrica de Cal Prat Patrimoni immoble Edifici Fàbrica de Cal Riera Patrimoni immoble Edifici Fàbrica de Cal Vidal Patrimoni immoble Edifici Fàbrica de l’Ametlla de Merola Patrimoni immoble Edifici Farriols Patrimoni immoble Edifici Filomera Patrimoni immoble Edifici Fundació Vidal Patrimoni immoble Edifici Hospital de Puig-reig Patrimoni immoble Edifici Immaculada de la Serra de Cap de Costa Patrimoni immoble Edifici La Cabana Patrimoni immoble Edifici La Casa de La Serra Patrimoni immoble Edifici La Fonda Sant Martí Patrimoni immoble Edifici La Frau Patrimoni immoble Edifici La Garsa Patrimoni immoble Edifici La Granota Patrimoni immoble Edifici La Immaculada de Cal Vidal Patrimoni immoble Edifici La Lladernosa Patrimoni immoble Edifici La Madrona Patrimoni immoble Edifici La Prada Patrimoni immoble Edifici La Roquera Patrimoni immoble Edifici La Saleta Patrimoni immoble Edifici La Serreta Patrimoni immoble Edifici L'Alsina de Graells Patrimoni immoble Edifici Les Cavalleries de Cal Pons Patrimoni immoble Edifici L'Hostal de Farriols Patrimoni immoble Edifici L'Hostal Nou Patrimoni immoble Edifici Mare de Déu de l'Assumpta de Cal Marçal Patrimoni immoble Edifici Mare de Déu de Montserrat de Cal Prat Patrimoni immoble Edifici Mare de Déu de Montserrat de Cal Riera Patrimoni immoble Edifici Mare de Déu del Carme de Periques Patrimoni immoble Edifici Merola Patrimoni immoble Edifici Molí de Cal Pallot Patrimoni immoble Edifici Molí del Lladó Patrimoni immoble Edifici Murulls Vell o Morulls Vell Patrimoni immoble Edifici Periques Patrimoni immoble Edifici Rectoria de Puig-reig Patrimoni immoble Edifici Sant Andreu de Cal Pallot Patrimoni immoble Edifici Sant Jaume de Tresserra Patrimoni immoble Edifici Sant Joan Degollat Patrimoni immoble Edifici Sant Josep de la Colònia Pons Patrimoni immoble Edifici Sant Julià del Soler de Jaumàs Patrimoni immoble Edifici Sant Marçal o Sant Marçal d'Erena Patrimoni immoble Edifici Sant Martí de Puig-reig Patrimoni immoble Edifici Sant Martí de Puig-reig o església nova Patrimoni immoble Edifici Sant Mateu de l'Ametlla de Merola Patrimoni immoble Edifici Sant Miquel de la Cortada Patrimoni immoble Edifici Sant Sadurní de Fonollet Patrimoni immoble Edifici Santa Maria de Merola

44  

Patrimoni immoble Edifici Sobirana Patrimoni immoble Edifici Sobiraneta Patrimoni immoble Edifici Teatre de Cal Vidal Patrimoni immoble Edifici Teatre de l'Ametlla de Merola Patrimoni immoble Edifici Torre de Cal Casas Patrimoni immoble Edifici Torre de l’Amo de Cal Prat Patrimoni immoble Edifici Torre de l’Amo de Cal Riera Patrimoni immoble Edifici Torre de l’Amo de Cal Vidal Patrimoni immoble Edifici Torre de l'Amo de l'Ametlla de Merola Patrimoni immoble Edifici Torre de Merola Patrimoni immoble Edifici Torre del Director de Cal Prat Patrimoni immoble Edifici Torre del Director de Cal Vidal Patrimoni immoble Edifici Torre Nova de Cal Pons Patrimoni immoble Edifici Torre Vella de Cal Pons Patrimoni immoble Edifici Tresserra Patrimoni immoble Edifici Trulls Patrimoni immoble Edifici Vilafresca Patrimoni immoble Edifici Vilarrassa Patrimoni immoble Edifici Xalet del Director de Cal Pons

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cal Casas

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cal Marçal

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cal Solsoní

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer de Cal Casas

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer de pisos de Cal Marçal

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer del Llegum o Carrer Verdaguer

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Carrer Orient de la Colònia Pons o del Cal Pons

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Castell de Puig-reig

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cementiri de Merola

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Colònia Cal Riera o Cal Manent

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Colònia Pons o Cal Pons

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Colònia Prat o Cal Prat

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Colònia Vidal o Cal Vidal

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic El Lladó

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic El Soler de Jaumàs

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Façanes de la Costa de la Garbera o del riu Llobregat

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Casa Gran de Cal Riera o Cal Geroni

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Cortada o La Cortada dels Llucs

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Farinera

45  

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Serra de Cap de Costa

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic L'Alsina Vella de Merola

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic L'Ametlla de Merola

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Les Comes

Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Plaça de la Creu

Patrimoni immoble Element arquitectònic Creu de Merola

Patrimoni immoble Element arquitectònic Cripta de Cal Pons

Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn de calç del Verdaguer

Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn de teules del Verdaguer

Patrimoni immoble Element arquitectònic La Bomba de Cal Vidal

Patrimoni immoble Element arquitectònic Les fonts de les Escales

Patrimoni immoble Element arquitectònic Muntacàrregues de Cal Marçal

Patrimoni immoble Element arquitectònic Safareig de Cal Casas

Patrimoni immoble Element arquitectònic Safareigs de Cal Vidal

Patrimoni immoble Element arquitectònic Túnel del Carrilet de Cal Marçal

Patrimoni immoble Element arquitectònic Vitralls de l'església de Cal Pons

Patrimoni immoble Element arquitectònic Xemeneia de Cal Casas

Patrimoni immoble Element arquitectònic Xemeneia de Cal Marçal

Patrimoni immoble Element arquitectònic Xemeneia de Cal Pons

Patrimoni immoble Element arquitectònic Xemeneia de Cal Vidal

Patrimoni immoble Jaciment Font de Periques. Zona d'expectativa arqueològica 2. Patrimoni immoble Jaciment Forn de Periques II o forn de les Teules Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de Cal Griva Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de Cal Lluent Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de la Font de Periques

Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de La Frau. Zona d'expectativa arqueològica 1

Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de la Riera de Navarons Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de la Riera de Navarons Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de Sant Marçal d'Erena Patrimoni immoble Jaciment Jaciment de Sant Sadurní de Fonollet Patrimoni immoble Jaciment Jaciment del Coll de la Senyera Patrimoni immoble Jaciment Jaciment del Lladó Patrimoni immoble Jaciment Jaciment del Serrat de Cal Saltet

46  

Patrimoni immoble Jaciment Jaciment del Serrat de l’Oca Patrimoni immoble Jaciment Jaciment del Serrat de la Madrona Patrimoni immoble Jaciment Jaciment del Serrat dels Lladres Patrimoni immoble Jaciment Jaciment del Tossal d'Hirene Patrimoni immoble Jaciment Jaciment paleontològic de la Roca de la Rella Patrimoni immoble Jaciment La Bauma Guillatana Patrimoni immoble Jaciment Necròpoli de Periques Patrimoni immoble Jaciment Necròpolis de Cal Pallot Patrimoni immoble Jaciment Necròpolis de la Cortada Patrimoni immoble Jaciment Necròpolis Sant Martí de Puig-reig Patrimoni immoble Jaciment Tina de cal Pallot Patrimoni immoble Jaciment Zona d'expectativa arqueològica 5. Sant Joan Degollat Patrimoni immoble Obra civil Cementiri de Puig-reig Patrimoni immoble Obra civil Palanca o Pont de ferro de l’Ametlla de Merola Patrimoni immoble Obra civil Pont de ferro de Cal Besa Patrimoni immoble Obra civil Pont de la Granja Patrimoni immoble Obra civil Pont de l'Alba Patrimoni immoble Obra civil Pont de les Canals Patrimoni immoble Obra civil Pont de Merola Patrimoni immoble Obra civil Pont de Periques Patrimoni immoble Obra civil Resclosa i canal de Cal Casas Patrimoni immoble Obra civil Resclosa i canal de Cal Marçal Patrimoni immoble Obra civil Resclosa i canal de Cal Pons Patrimoni immoble Obra civil Resclosa i canal de Cal Prat Patrimoni immoble Obra civil Resclosa i canal de Cal Riera Patrimoni immoble Obra civil Resclosa i canal de Cal Vidal Patrimoni immoble Obra civil Resclosa i canal de l’Ametlla de Merola Patrimoni immoble Obra civil Traçat del Ferrocarril Manresa-Berga Patrimoni immoble Obra civil Viaducte de Cal Vidal Patrimoni immoble Obra civil Viaducte de Puig-reig Patrimoni moble Element urbà Creu de Puig-reig Patrimoni moble Element urbà Monument a la Salle Patrimoni moble Element urbà Monument de Cal Marçal Patrimoni moble Objecte Cista de Cal Pallot Patrimoni moble Objecte Col·lecció de Ceràmica ibèrica del Serrat de l'Oca Patrimoni moble Objecte Creu processional de Sant Martí de Puig-reig Patrimoni moble Objecte Gegants de l’Ametlla de Merola Patrimoni moble Objecte Gegants i nans de Puig-reig Patrimoni moble Objecte Lipsanoteca de Sant Martí de Puig-reig Patrimoni moble Objecte Màquina de vapor de Cal Vidal Patrimoni moble Objecte Nans de l’Ametlla de Merola Patrimoni moble Objecte Pintures romàniques de Sant Andreu de Cal Pallot Patrimoni moble Objecte Pintures romàniques de Sant Martí de Puig-reig Patrimoni moble Objecte Retaule de Sant Sadurní de Fonollet Patrimoni moble Objecte Sarcòfag medieval Museu Nacional d’Art de Catalunya Patrimoni moble Objecte Tapa de sarcòfag medieval cavaller de Puig-reig Patrimoni moble Objecte Turbina de Cal Vidal Patrimoni moble Col.lecció Col·lecció Centre d’Interpretació Cal Pons Patrimoni moble Col.lecció Col·lecció d’Eines agrícoles del Lledó Patrimoni moble Col.lecció Col·lecció Museu de la Colònia Vidal Patrimoni moble Col.lecció Col·lecció Pintura Ajuntament de Puig-reig Patrimoni moble Col.lecció Col·leció Cal Marçal- Viladomiu Portabella

47  

Patrimoni moble Col.lecció El Tresor de Puig-reig. Gabinet Numismàtic de Catalunya/MAC

Patrimoni documental Fons imatges Arxiu fotogràfic de l’Àmbit de Recerques del Berguedà Patrimoni documental Fons imatges Arxiu Fotogràfic Joan Ratera Patrimoni documental Fons imatges Arxiu Fotogràfic Luigi Patrimoni documental Fons imatges Arxiu fotogràfic Manuel Iglesias Patrimoni documental Fons imatges Fons d'Imatges de L'Associació de la Corrida

Patrimoni documental Fons imatges Fons fotogràfic de l'Arxiu de l’Associació de Veïns de l’Ametlla de Merola

Patrimoni documental Fons imatges Fons fotogràfic del Centre de Quitxalla Excursionista (Cquie)

Patrimoni documental Fons documental Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà Patrimoni documental Fons documental Arxiu Comarcal del Berguedà Patrimoni documental Fons documental Arxiu de la Corona d’Aragó Patrimoni documental Fons documental Arxiu de La Prada Patrimoni documental Fons documental Arxiu de la Serra de Cap de Costa Patrimoni documental Fons documental Arxiu del Lladó Patrimoni documental Fons documental Arxiu del Soler de Jaumàs Patrimoni documental Fons documental Arxiu Diputació de Barcelona Patrimoni documental Fons documental Arxiu Família Viladomiu-Portabella Patrimoni documental Fons documental Arxiu Govern Civil de Barcelona Patrimoni documental Fons documental Arxiu Municipal de Puig-reig Patrimoni documental Fons documental Arxiu Musical Associació Veïns de l'Ametlla de Merola Patrimoni documental Fons documental Arxiu Parc Fluvial del Llobregat Patrimoni documental Fons documental Arxiu Parroquial de Sant Martí de Puig-reig

Patrimoni documental Fons documental Col·lecció de Goigs de l'Àmbit de Recerques del Berguedà

Patrimoni documental Fons documental Fons Capella de Música de Cal Pons Patrimoni documental Fons documental Fons Causa General Archivo Historico Nacional Patrimoni documental Fons documental Fons Coral Cors Alegres Patrimoni documental Fons documental Fons de la Cor La Unió

Patrimoni documental Fons documental Fons de l'Agència Catalana de l'Aigua del Arxiu Nacional de Catalunya

Patrimoni documental Fons documental Fons Documentació monestirs de l'Arxiu Diocesà Solsona

Patrimoni documental Fons documental Fons Llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès

Patrimoni documental Fons documental Fons Mata y Pons de Cal Casas, de l'Arxiu Nacional de Catalunya

Patrimoni documental Fons documental Fons Musical de J. Perarnau. Patrimoni documental Fons documental Fons Musical de Josep Conangla Patrimoni documental Fons documental Fons Serra Feliu de l'Arxiu Nacional de Catalunya Patrimoni documental Fons documental Fons Viladomiu de l'Arxiu Nacional de Catalunya Patrimoni immaterial Fons documental Goigs de Santa Maria de Merola Patrimoni documental Fons documental Goigs en llahor de la màrtir Santa Aurèlia de Nice. Patrimoni documental Fons documental Ràdio Puig-reig Patrimoni documental Fons bibliogràfic Biblioteca Cal Vidal Patrimoni documental Fons bibliogràfic Biblioteca El Lledó Patrimoni documental Fons bibliogràfic Biblioteca Serra de Cap de Costa Patrimoni documental Fons bibliogràfic Fons Col·lecció Revistes Colònia Pons Patrimoni documental Fons bibliogràfic Fons d'Història local Biblioteca Guillem de Berguedà Patrimoni documental Fons bibliogràfic Fons tèxtil Biblioteca Guillem de Berguedà

48  

Patrimoni immaterial Manifestació festiva Els Pastorets de l'Ametlla de Merola

Patrimoni immaterial Manifestació festiva Espectacle Puig-reig l'herència de Guillem de Berguedà als Templers

Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa de Sant Andreu de Cal Pallot

Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa de Sant Antoni o La Corrida

Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa de Sant Marçal

Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa de Sant Martí

Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa de Santa Rita del Lladó

Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa del Carme de Periques

Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa Major de Cal Marçal

Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa Major de Fonollet

Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa Major de l'Ametlla de Merola

Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa Major de Puig-reig

Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festa Major del Roseret de Cal Pons

Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festes de Primavera de Cal Pons

Patrimoni immaterial Manifestació festiva Festival de Dansa Tradicional Berguedà Folc

Patrimoni immaterial Manifestació festiva Trobada d'Acordionistes

Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Capes de Sant Martí

Patrimoni immaterial Tradició oral El salpàs de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda de la ciutat de Tiró Patrimoni immaterial Tradició oral Llegenda del Cavaller de Merola Patrimoni immaterial Tradició oral Noms populars de núvols, boires i vents Patrimoni immaterial Tradició oral Refranys del terme municipal Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de Cascavells de l'Ametlla de Merola Patrimoni immaterial Música i dansa Ball de Nans de l'Ametlla de Merola Patrimoni immaterial Música i dansa Caramelles de l'Ametlla de Merola Patrimoni immaterial Música i dansa Caramelles de Puig-reig Patrimoni immaterial Música i dansa Cobles del gloriós Sant Marçal, bisbe Patrimoni immaterial Música i dansa El contrapàs dels Merolans Patrimoni immaterial Música i dansa Enregistraments Polifònica de Puig-reig Patrimoni immaterial Música i dansa Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre Patrimoni immaterial Música i dansa Goigs a lloança de Sant Andreu Apòstol Patrimoni immaterial Música i dansa Goigs de la Verge de Montserrat de la Colònia Prat Patrimoni immaterial Música i dansa Goigs de Sant Mateu de l’Ametlla de Merola Patrimoni immaterial Música i dansa Goigs de Sant Sadurní de Fonollet Patrimoni immaterial Música i dansa Goigs de Santa Rita de Cassia del Lladó Patrimoni immaterial Música i dansa La cançó del Pobre Alegre

49  

Patrimoni immaterial Costumari Costum de curar de l'espatllat Patrimoni immaterial Costumari Costums del néixer i el morir Patrimoni natural Zona d'interès Bosquet de cal Pons Patrimoni natural Zona d'interès Bosquet de Cal Prat Patrimoni natural Zona d'interès Camí ramader de l'Espunyola a Puig-reig Patrimoni natural Zona d'interès El Serrat de la Madrona Patrimoni natural Zona d'interès Els gresos de Puig-reig Patrimoni natural Zona d'interès Els horts de l'Ametlla de Merola Patrimoni natural Zona d'interès Font de Cal Jordi Patrimoni natural Zona d'interès Font de la Fàbrica de Cal Marçal Patrimoni natural Zona d'interès Font de la Granja Patrimoni natural Zona d'interès Font de la Pinassa Patrimoni natural Zona d'interès Font del Lladó Patrimoni natural Zona d'interès Font del Pont de Periques Patrimoni natural Zona d'interès Font Lluny Patrimoni natural Zona d'interès Mur geològic de Cosmo-Caixa

Patrimoni natural Espècimen botànic L'Alzina dels Enamorats de Cal Pons

Patrimoni natural Espècimen botànic Roure de Cal Pons

50  

 

3.2 Elements no fitxats  

Cal Cua Antiga casa de pagès construïda a la dècada de 1930. Actualment només en queden part d’algunes parets, de pedra,  integrades en una granja. Al davant hi ha  la casa nova, construïda pels volts de 1980. La casa antiga fou construïda per un membre de la família de la casa veïna de cal Lluent. A la dècada de 1930 la finca de cal Lluent es va partir entre Joan Serra Sabata (propietari de cal Lluent) i un parent seu, el qual va construir cal Cua. Els actuals propietaris van comprar cal Cua a l’entorn de 1970. Coordenades UTM: 405983, 4650262 

Roca de la Rella Restes d’una casa de pagès actualment en ruïnes i de la qual només en queda part d’un mur amb un arc, enmig  de  runes.  Era  una  masoveria  del  Soler  Jaumàs.  Les  restes  de  la  casa  és  previst  que  quedin destruïdes a causa dels treballs de la pedrera adjacent. Coordenades UTM. X: 405292; y: 4648031 

Font de Periques Font actualment desapareguda amb motiu de  la construcció de  la carretera C‐16, situada prop del  forn d’obra de Periques. Consistia en una estructura de planta rectangular situada per sota del nivell de terra, amb una obertura rectangular encarada al sud. Estava feta amb pedres unides amb morter i ciment i, a la seva part frontal, conservava el marc d'una antiga porta de fusta desapareguda. L'estructura amidava 1'45 m d'alt per 1'30 m d'ample i 1'50 m de llarg, formant un petit dipòsit intern. De la font en sortia un petit canal, d'uns 10 cm de llarg, que portava a un petit embassament. El canal estava delimitat per dues parets de pedra seca adossades al marge del  terreny. L'embassament era  tancat per una paret d'uns 22 m de llarg, feta amb grans blocs de pedra disposats en filades regulars. Aquest mur presentava dues boixes o desguassos per on es podia evacuar l'aigua emmagatzemada. Aquesta font pertanyia a la propietat de Periques. Es tracta d’un convent‐granja dels Templers construït a finals del segle XIII o començament del XIV, posteriorment convertida en mas. Amb motiu de la construcció de la carretera C‐16 de Barcelona a Puigcerdà, tram Puig‐Reig ‐ Berga (punt quilomètric 75+500 al 96+500) els anys 2004 i 2005 es va realitzar una intervenció arqueològica de control i seguiment al paratge de la Font de Periques, que va documentar dos conjunts d’estructures: una font  i un forn d’obra. La direcció va anar a càrrec de Jaume Díaz Ortells, de l’empresa Àtics. Els anys 2007 i 2009 es va procedir a la consolidació i restauració del jaciment. 

Fosses de Puig‐reig Jaciment  arqueològic  corresponent  als  sepulcres  de  fossa  del  neolític.  No  es  disposa  de  dades  per descriure aquest  jaciment ni  la  seva  localització,  ja que  les  fosses  foren excavades a  començament de segle XX i es va perdre tota la documentació. Tan sols resten sis braçalets de pectuncle i la meitat d’altres dos, dipositats al Museu Arqueològic de Barcelona. Bibliografia: SÁNCHEZ, E.,  [et al.]  (1990). El Berguedà: de  la prehistòria a  l’antiguitat.   Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 82. 

51  

 

3.3 Personatges il∙lustres   GUILLEM DE BERGUEDÀ  El 1138 apareix  la primera menció del trobador més  famós dels temps  i alguns sirventesos ens donen notícia del  seu empresonament per diversos delictes abans de 1175, però  fou aquesta data la que marca de forma clara la seva vida posterior. Els 3 de març d'aquest any matà a traïció, és a dir, de forma no honorable, Ramon Folc, vescomte de Cardona, personatge que devia odiar profundament al trobador, que l'havia insultat i humiliat en diversos sirventesos, i contra el qual devia haver utilitzat el gran poder que tenia a Catalunya  i en  la cort del rei Alfons sense altres resultats que fer encara més virulents els atacs del trobador i portar‐lo finalment a la mort.  Les conseqüències de  l'assassinat  foren  immediates, Guillem de Berguedà hagué d'amagar‐se  i fugir,  finalment, de Catalunya  i, a més,  fou desposseït del  títol de vescomte que  li corresponia com a  fill més gran, encara que heretà  les possessions  familiars, de  les quals mai no va poder gaudir amb tranquil∙litat. També és d'aquesta època el peregrinatge que féu a Compostel∙la. En el testament del seu pare, el 1183, consta com a hereu dels castells de Madrona (conegut com Castell  Berguedà),  Casserres,  Puig‐reig,  Espinalbet  i Montmajor  i  el  feu  que  tenia  per Hug  de Mataplana. Del 1187 es conserva el testament original de Guillem de Berguedà, en què deixa el castell de Puig‐reig i el lloc de Fonollet a l'orde del Temple, mentre que la resta de possessions, excepte  alguns  béns menors  que  hauran  d'anar  a  l'orde  de  l'Hospital,  passaran  al  seu  germà Berenguer, que n'haurà de donar una quarta part a Bernat. Tot plegat ho retindran els frares del Temple fins que siguin pagats els deutes que el testador havia contret. Els testament ens indica, com  ja  hem  insinuat,  el  poder  feudal  i  econòmic  del  trobador:  cinc  castells  amb  cavallers  i vassalls  i  les  terres  corresponents,  diversos  llocs  i masies  a  l'Alt  i  Baix  Berguedà,  feus  a  la Cerdanya, i drets a Caldes i Sentmenat del Vallès.  Els darrers  anys de  la  vida del  trobador  es  caracteritzen per  la  seva  intervenció  en  les  lluites feudals en territori català; tan violentament com va viure va morir, assassinat per un soldat que segurament complia les ordres d'algun dels seus enemics. La mort ocorregué entre 1195 i 1196.  OBRA: Es conserven 31 poesies de Guillem de Berguedà, més una d'atribució dubtosa. Normalment en parlar de les composicions dels trobadors se solen agrupar ‐si es pot‐ en cicles de cançons  de  lloança  a  determinades  dames.  La  seva  obra  s’agrupa  en  tres  cicles  de sirventesos:contra  Pere  de  Berga,  contra  Arnau  de  Preixens,  bisbe  d'Urgell,  i  contra  Ponç  de Mataplana, personatge d'una família de la qual els Berguedà depenien per raó de certs feus. La resta de la seva obra la composen diversos sirventesos: contra el rei Alfons, R. Folch de Cardona, etc.; i, a més, altres composicions com cançons, tençons, partiments.  ARNAU CESCOMES  Fill de  la  casa de  les Comes de Puig‐reig,  fou  canonge de València, Barcelona  i  Lleida. També ardiaca  de  Santa Maria  del Mar  de  Barcelona.  Nomenat  per  Joan  XXII  “quia  vacabat  apud Romanam curiam”, Arnau de Cescomes se’l va considerar com un bisbe noble, savi i virtuós.  Al concili  provincial  de  Tarragona,  1312,  va  llegir  la  sentència  condemnatòria,  absolutòria  i  de dissolució de  l’orde dels Cavallers del Temple, els bens de  la qual van passar, essencialment, a l’orde dels hospitalers.  De litigis n’hi havia en abundància. Un d’ells va ser amb el bisbe de Lleida per motius de jurisdicció. Altres litigis  els  va  tenir  amb  l’abat  d’Àger,  Andreu,  sobre matèria  d’exencions. Havia  donat  llicències  per  a ordenar‐se al rector de Baldellou, de l’arxiprestat nullius d’Àger. A les dimissòries s’hi posava “abbaciatus 

52  

Aggerensis, diocesis  Illerdensis” Del bisbat de  Lleida  encara no ho  era, Àger  era una  abadia. Arnau  va morir a Tarragona el 9‐IX‐1340.  OBRA: A la catedral de Lleida va fer construir una interessant capella que porta el nom de la seva família, els Cescomes. Promoguda pel bisbe entre els anys 1335 i 1346, és coneguda com Extra Sedem atès que no té comunicació directe amb l’interior de la catedral. La presència d’aquest element, causà la implantació definitiva de  la corrent gòtica en  la construcció de  la Seu. Certs  investigadors atribueixen  l’execució de l’obra al taller del mestre Pere Piquer. Però d’altres, curiosament, la vinculen amb un constructor anglès, Reginald Faulkner, conegut a l’àmbit català amb el nom de Reinard des Fonoll, el qual vingué a Catalunya a instàncies del rei Jaume II, amic personal del rei anglès Eduard II. Gràcies als estudis del Dr. Vives i Miret, se sap que aquest mestre d’obres, es va distingir pels seus treballs a l’Abadia de Westminster de Londres i durant  la seva estada a Catalunya, també va deixar  la seva empremta artística al Monestir de Pedralbes de Barcelona, als cistercencs de Poblet i Santes Creus i a la Col∙legiata de Montblanc.  

PERE GUILANYÀ I ROURE (1897‐1964) 

El poeta Pere Guilanyà  i Roure va néixer a Puig‐reig  l’any 1897.Va  fugir a França com a pròfug militar,  i després va viure uns quants anys a Buenos Aires, a l’Argentina. Va participar en les activitats dels catalans emigrats. La  seva poesia va estar  influenciada per Ventura Gassol  i per  la  tradició popular. Va publicar  les obres Voluptat  l’any 1926, Elegies el 1933, Evocacions el 1943, amb  litografies del pintor, dibuixant  i  liptògraf Martí Mas Blasi, i Odes el 1945, aquestes dues darreres editades a París. Va morir a Paris l’any 1964.  OBRA:  “  Voluptat:  Poemes”  (  Llibreria  Catalonia.  Barcelona,  1926);  “Elegies”  (  La  Revista.  1933); “Evocacions: forces de pàtria rediviva” ( Mestre Jacquet.  Paris, 1943); “ Odes” (París, 1945)  

JOSEP PONS VILADOMAT  (PUIG‐REIG, BERGUEDÀ, 1957)  

Director d'orquestra català, actualment de  l'Orquestra Nacional d'Espanya  i des de 2009 és el principal director musical  convidat del  Liceu,  centre al qual  sempre ha estat estretament  vinculat. Ha dirigit  les estrenes de  les òperes Don Quixot a Barcelona, de  José Luis Turina  i La Fura dels Baus, Gaudí  , de  Joan Guinjoan,  i  La  Fattucchiera, de Vicenç Cuyàs. A partir del 2012  serà  el director musical de  l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Va rebre la seva formació musical bàsica a l'Escolania de Montserrat. Més endavant, a Barcelona, realitzà estudis de composició amb Josep Soler i de direcció amb Antoni Ros‐Marbà. El 1985  va  ser  cofundador de  l'Orquestra de Cambra Teatre  Lliure en el marc d'una  institució de  gran prestigi  teatral com és el Teatre Lliure de Barcelona; aquesta agrupació s'especialitzà en el repertori de música del segle XX per a orquestra de cambra; el conjunt adquirí un prestigi internacional amb diversos enregistraments d'obres de Falla, Frederic Mompou, Albéniz, Gerhard i Stravinski així com de compositors actuals com Luis de Pablo, Benet Casablancas, Joan Albert Amargós, Josep Soler i Ástor Piazzolla. El 1992 va encarregar‐se de la direcció musical de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona. El 1994, va ser nomenat director de l'Orquestra Ciutat de Granada, càrrec que ostentà fins el 2004. El 2003 assumí la direcció de l'Orquestra Nacional d'Espanya.  Ha dirigit orquestres com la Simfònica de Göteborg, Orquestra Nacional de França, Orquestra de la Ràdio de Frankfurt, Filharmònica de Rotterdam i Deutsche Kammerphilarmonie Bremen. Ha dirigit Il barbiere di Siviglia, La flauta màgica, The Lighthouse, La voix humaine, Un altre pas de rosca i l'Orfeo, entre d'altres. Debutà al Liceu amb El amor brujo  (1993‐94). Hi ha  tornat en nombroses ocasions,  les últimes amb La Fattucchiera  (2001‐02),  L'occasione  fa  il  ladro  (2002‐03),  Peter Grimes  (2003‐04), Gaudí  (2004‐05)  i  el Concert Mozart (2005‐06). 

53  

Ha rebut, entre d'altres, el Premi Ciutat de Barcelona  (1992) de  l'Institut de Cultura de  l'Ajuntament de Barcelona i el Premio Nacional de Música (1999) concedit pel Ministeri de Cultura  

RAMON NOGUERA  SUBIRÀ  (6 novembre 1937). Fundador el 1956 de la Colla Joventut Sardanista de Puig-reig, i des de 1961 coorganitzador del Campionat Comarcal de Colles Sardanistes Bages-Berguedà, va rebre el 1966 el premi “Francesc Joanola” per la millor activitat individual realitzada a favor de la sardana. Durant divuit anys la colla va organitzant l’aplec de Sardanes de Puig-reig que incloïa en el seu programa concursos de colles i reconeixements i homenatges a persones vinculades al món de la sardana. L’Agrupació Manresana de Folklore li concedí, el 1971, el premi “Símbol” a la colla em reconeixement a la millor tasca cultural desenvolupada a la Catalunya Central.

El 1968 la colla formà la Coral Joventut Sardanista dirigida per Mn. Climent Llorens amb la col·laboració de Mn. Josep Solà. Quan aquets abandonen la direcció se’n fa càrrec Ramon Noguera. Ben aviat la Coral es coneguda arreu del país i fins i tot Radio Nacional de España se’n fa ressò dels seus èxits. El 1974 enregistren el seu primer disc i comença una etapa de concerts, molt especialment quan es separa la colla sardanista de la colla de la coral.

Entre els èxits més notables de la Coral que dirigeix Ramon Noguera destaquen: l’estrena de Jesus Christ Superstar l’any 1976, la seva participació a la Trobada del “Dia Internacional del Cant Coral” i, l’any 1980, en el Festival de Can Coral Catalunya Centre. La primera gran obra de la coral fou l’oratori del Messies de Händel, sota la direcció de Manuel Cabero que s’estrenà Puig-reig el 14 de desembre de 1986. L’any 1987 la coral canvia de nom: Polifònica de Puig-reig. La Direcció General de Música de la Generalitat confià a la Polifònica els concerts de Nadal al Palau de la Música Catalana i el 2000 el director Jordi Maluquer encarregà la representació de l’òpera Aida de Verdi. El 1989 el director de l’Oquestra Simfònica del Vallès, Albert Argudo, encarrega la part coral del Rèquiem KV 626 de Mozart.

En reconeixement a aquesta tasca la Polifònica de Puig-reig rep la Creu de Sant Jordi el 1993, en el marc de la celebració dels seus 25 anys d’existència. Actualment la coral continua la seva trajectòria d’èxits i el seu director amb la tasca incansable de treballar a favor de la música i el cant. Professor de l’Escola de Música de Berga i de la de Puig-reig, de cursos d’estiu i de tallers de cant arreu del país, i director del Cor Parroquial de Puig-reig, activitats que combina amb les de compositor de lletra i música de sardanes i de tota mena de composicions.

El 12 de juny de 2011 l’ajuntament li concedí, per unanimitat, el títol de Fill predilecte de Puig‐reig   

54  

4. BIBLIOGRAFIA  

AADD (1976). Els castells catalans, vol V. Dalmau Editors, p. 993. AADD (1982): Caramelles, a L'EROL  núm.3, Berga hivern, p. 20‐23. AADD (1985). Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. AADD. (1988). “Els nous projectes urbanístics: Sant Jordi, Puig‐reig, Guardiola i Gironella”, a L’Erol, núm.25 AAVV. (1994). L'Eix del Llobregat i el Túnel del Cadí 10 anys després, S.T. de Gestió i Evolució del Paisatge de la Universitat de Barcelona, Barcelona, Túnel del Cadí, C.E.S.A.DDDDDDDDDDD AADD (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AADD  (1997).  El  Llobregat,  nervi  de  Catalunya.  Angle  Editorial,  Centre  d'Estudis  del  Bages  i  Àmbit  de Recerques del Berguedà. Manresa AADD (2004): L'Ametlla de Merola, L'EROL núm. especial. AADD. (2007). "Guia del Museu CosmoCaixa", Fundació Caixa de Pensions ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE L'AMETLLA DE MEROLA (2004): 125 anys de Pastorets, a l'EROL núm. Especial AADD.  (2011).  Pla  d’ordenació  urbanística  municipal.  Catàleg  del  patrimoni  arquitectònic,  històric  i artístic. Ajuntament de Puig‐reig AADD.  (2011).  Pla  d’ordenació  urbanística municipal.  Catàleg  de masies  i  cases  rurals. Ajuntament  de Puig‐reig AINAUD DE LASARTE, Joan: Arte Románico. Guia, Barcelona 1973, p. 51  BADIA, Josep (1984). “Dades arqueològiques  i històriques entorn de Navàs”. Actes de  la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1r vol. Manresa, p. 115‐121. BADIA, Josep (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol. II. Ed. Parcir, Manresa, p. 155‐182 BARTRINA  i  COROMINAS,  Enric  (1998).  "Arxiu  Diocesà  de  Solsona".  A:  Guia  dels  arxius  històrics  de Catalunya. Vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, pàg. 229‐239 BAYO, Conxa  (1995): La màquina de vapor de Cal Vidal: del Vallès al Berguedà, a L'EROL, n. 47 Dossier "Arqueologia industrial: El tèxtil", Berga p. 38‐39. BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles  IX‐XII), “Urgelia”, vol. 1, La Seu d’Urgell. BRIONES, M.i SANTACREU SIMON, J. (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23. BOLOS, J.(2006): "Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X‐XV)", Fundació Noguera, Barcelona BOLOS, J.(2010): "Diplomatari del Monestir de Sant Pere de la Portella", Pagès Editors CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa CAMPRUBÍ, J.; MARTÍ, R . (1998) “La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica”. A:I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu . Berga. CAMPRUBÍ,  J.  (1998).  “La  funció  dels  Castra  i  la  seva  relació  amb  les  parrochiae  en  el  procés d'estructuració territorial berguedà”. A:II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus . Girona. CAMPRUBI Josep (1992): Cal Vidal: una colònia, una fàbrica, un poble, a L'EROL  núm.39, Berga CASCANTE,  P;  FARGUELL,  P  (2007).  “Estudi  d'impacte  ambiental,  prospecció  i  intervencions arqueològiques preventives en l'obra de la carretera eix del Llobregat C‐16 de Navàs a Berga”, a: Tribuna d'Arqueologia. Barcelona .2008, p.213‐227. CASTANY, J. [et al.] (1990). El Berguedà. De la Prehistòria a l'Antiguitat . Manresa. Àmbit de Recerques del Berguedà. CONANGLA: El fons musical Conangla, a L'EROL núm especial 2004. COSTA, A.  (2006).  "Els  ponts  i  viaductes que  s'estan  construint  quedaran  ben  integrats  en  el  territori. Entrevista a Jordi Solanes, director tècnic de les obres de desdoblament de I'eix del Llobregat de Puig‐reig a Berga", a L'EROL 89, p. 34.                                                                        CLUA,  Jordi  (1992).  La  concessió  del  saltd'aigua  de  cal Vidal,  a  L'EROL  núm  39  Cal Vidal,  una  colonia‐museu, Berga 

55  

CLOTET, D  i SERRA, R:  "Colònia  i Pastorets", a  "Histories del  riu. El  llegat de  les  colònies, Regio7 2005, p.41‐42 DAURA,  Antoni;  GALOBART,  Joan;  PIÑERO,  Jordi  (1995).  L’arqueologia  al  Bages.  Centre  d’Estudis  del Bages, Manresa. "El Centenari dels Pastorets de l'Ametlla de Merola", 1982 "El  contrapàs  dels  Merolans",  a  Butlletí  del  Centre  Excursionista  de  Catalunya,  Any  XV  Barcelona, Desembre 1905, núm 131.  Recollit per Pere Feliu, soci delegat de Puig‐reig, pag. 378 I 379.        ESTRUCH  I  SUBIRANA, Maria  (2011). Els noms populars, de núvols, boiresi  vents  al Berguedà, Edicions Albí, Berga. FELIPO ORIOL, R. (2004). Papers del Berguedà a Salamanca. A L´EROL, Núm.: 83 FÍGOLS, J. I FORNELL, N. (1993): Sis llegendes del Berguedà, Àmbit de Recerques del Berguedà, FITE MORA, M (2004): L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial 2004.            Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig‐reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. FONTANET, J.M.J.MIRALDA  i M.FITE (1982): "Cent anys de Pastorets a  l'Ametlla de Merola", GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. GAITE,J.  (1994): Fondos de Guerra Civil y Posguerra en  la Sección Fondos Contemporáneos del Archivo Histórico Nacional, en Espacio, Tiempo y Forma, Serie V, H. Contemporánea, nº 7, págs. 455‐47.  IGLESIES, J (1979). El Fogatge de 1553, Barcelona."La Flor de Nadal", Editorial Millà,  1972    L'EROL n. 3, Berga hivern,  p. 20‐23.                                          LACUESTA, R., GONZALEZ TORAN, X (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions y paisatge, Barcelona, p. 60‐61 MACIÀ, T.A.  (1996). Estudi documental, històric  i artístic del pont de Periques de Puig‐Reig  . Barcelona, Diputació de Barcelona MARTÍ,  R  .  “Palaus  o  almúnies  fiscals  a  Catalunya  i  a  al‐Andalus”.  A:Les  sociétés méridionales  à  l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie. Toulouse1999 . MARTÍ,  R  .  “Estrategias  de  conquista  y  ocupación  islámica  del  nordeste  peninsular.  Dimensión arqueológica de  la toponimia significativa”. A:V Congreso de Arqueología Medieval Española  . Valladolid .2001, p.727‐731 . MARTÍ, R  . “Palacios y guardas emirales en Cataluña”. A:II Congreso de Castellología. Alcalá de  la Selva, Terol .2001 MARTÍ,  R.;  SELMA,  S  .  “Fortificaciones  y  toponímia  Omeya  en  el  este  de  al‐Andalus”.  A:Mil  anos  de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500 ‐ 1500). Simpósio internacional sobre castelos . Lisboa .2002, p.93‐104 MIRALDA, J. (1984): El ball de Cascavells de l'Ametlla de Merola, a L'EROL núm. 10, p.38‐39; MOLINA, M. (2010): "Puig‐reig inicia la festa major amb un espectacle d´història, música i foc", Regio7,  25 Maig 2010 MUNTADA,  Albert; MONTRAVETA,  Anselm,  CASSERRAS, Manuel  (1997):  "Obra  de  gegants". Manresa: Edicions Intercomarcals. OLLER VILA, Josep (2002), "Aspectes polítics i sindicals de Puig‐reig els anys 30", a L'EROL núm. 73  PARDO, Júlio (1990). “L'Eix del Llobregat, de cul‐de‐sac a autopista internacional: la variant de Puig‐reig va ser inaugurada enguany i la de Navàs s'obrirà al trànsit aquest estiu”,  Espais: revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Núm.: 24.p. 4‐11.  PEDRALS  COSTA,  X.(1999): Historia  gràfica.  Fotògrafs  del  Beguedà:  Climent  Escobet  ,  L'EROL  núm.  62, Berga PICO, J. Trossos d'Historia d'un poble. Puig‐reig,  Solsona 1995 PLANS MAESTRA,  Jaume  (2009):  Arquitectura  tradicional  rural  en  pedra  seca  a  la  comarca  del  Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PONS, N. I SERRA, R. (2008). "Faustí Llaverias Viladomiu, metge de Puig‐reig (1898‐1982), a "Gibernat" 49, p. 251‐262 PUIG, Francesc (2007). "Vuitanta anys de La Societat Coral La Unió de Puig‐reig", a L'EROL núm. 95, Berga PREGONAS,  J.  I SERRA, R.  (2007).  Jaume Pregonas Berengueras  i el Tratado de Hilatura Práctica L'EROL núm. 95, p. 22‐25. PUIG, Francesc (2007). "La Societat Coral La Unió de Puig‐reig",  Puig‐reig 

56  

RIERA, MA. OLLER, J. (1994). "Historia Gràfica: L'Escola de la Llar i l'Escola Complementària de Cal Pons", a L'EROL núm 45, Berga. SALMERON BOSCH, Carles (1987): Els Ferrocarrils Catalans, volumen 2, Editorial Terminus SANCHEZ,  E  (1989).  "Del  bronze  final  a  la  primera  edat  del  ferroa  Catalunya  Central  (assaig  de periodització)  (s. VIII‐V a C), a "Espàcio, Tiempo y Forma,. S.I. Prehistoria y arqueologia, Tomo 2, p.249‐280. SANCHEZ,  E  (1988).  "Jaciment  inèdit  en  fase  d'excavació. Memòria  de  la  campanya  de  1987,  Servei d'Arqueologia de Catalunya. SÁNCHEZ, E., [et al.] (1990). El Berguedà: de  la prehistòria a  l’antiguitat.   Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 189‐194 SÀNCHEZ, E.,  [et al.]  (1991). El Serrat de  l'Oca  (Puig‐reig, Berguedà). Assentament del segle VI a C. a  la Catalunya Central”. A:Pyrenae. SÀNCHEZ, E., [et al.]  (1991). “El Serrat de  l'Oca  (Puig‐reig, Berguedà). Assentament del segle VI a C. a  la Catalunya Central”. A :Pyrenae. SANTAEULÀRIA, Joan (1993)“Breus apunts biogràfics d’Aranau Ces Comes”, l’Erol, núm. **? Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 13‐17. SANTANDREU, M.D. (1986):Llegendes del Berguedà, L'EROL 16, Berga SANTANDREU, D.    i PEDRALS, X. (1982): Centenari de  l'església de  l'Ametlla de Merola, a L'EROL   núm.2, setembre 1982, p.44‐45.   SERRA ROTÉS, Rosa (1982). "Aproximació a la historia de Puig‐reig", Manresa.  SERRA ROTÉS, Rosa (1983). El Tresor de Puig‐reig, a L'EROL Núm.: 6 SERRA  ROTÉS,  R  (1988):  “Un  exemple  d’industrialització  del  segle  XIX  a  la  Catalunya  prepirinenca:  el Berguedà” a Congrés Internacional d’Història dels Pirineus, Cervera 1988. SERRA  ROTÉS,  R  (1988).  (1988).“Què  és  el  Patrimoni  Arquitectònic”.  L'Erol  (publicació  de  l'Àmbit  de Recerques del Berguedà). Número 25. Berga, tardor‐hivern 1988, p.11‐14. SERRA ROTÉS, R (1988).‐“Patrimoni Industrial”. L'Erol (publicació de l'Àmbit de Recerques del Berguedà). Número 25. Berga, tardor‐hivern,  p.46‐48 SERRA, Rosa (1991). “El castell de Merola (Puig‐reig)”, l’Erol, núm. **. Berga SERRA, R (1995): "El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà" L'Erol 48, p. 24‐28. R.SERRA (1995): La Colònia Vidal, a "Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya", Terrassa 1995, 2a edició 2003 SERRA, R.(1986).  "Els arxius de  les masies del Berguedà", a La Història  i els  joves historiadors catalans. Ponències  i comunicacions de  les Primeres Jornades de Joves historiadors catalans, celebrades al Centre Cívic de les Cotxeres de Sans els dies 4‐6 d'octubre de 1984, Barcelona: Edicions de la Magrana i Institut Municipal d'Història de l'Ajuntament de Barcelona, p.123‐132. SERRA, Rosa (2000). Les colònies tèxtils a Catalunya, Manresa Angle editorial SERRA, R. (2005). El tren de Manresa a Guardiola, Manresa, Ed. Zenobita/Consorci Ruta Minera/ Diputació de Barcelona SERRA, Rosa (2006). Puig‐reig 1906‐2006. Fotografies, Àmbit de Recerques del Berguedà. Historia Gràfica, Àmbit Recerques del Berguedà. SERRA, Rosa (2006): Els dominis de l'Orde Militar del Temple a Puig‐reig a partir d'un capbreu de finals del s. XIII, a L'Erol 88. SERRA, R  (2008). Fires, mercats  i  festes de bestiar de peu  rodó. Una mirada històrica  i antropològica, a L'EROL 97, Berga    SERRA, R. (s/d): L'Ametlla de Merola, Parc Fluvial del Llobregat  SERRA, R. (s/d): Cal Riera, Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (s/d): Cal Vidal, Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (s/d): Cal Marçal, Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (s/d): cal Pons, Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (s/d): Cal Prat, Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (s/d): El Guixaró, Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (s/d): Viladomiu Nou, Parc Fluvial del Llobregat 

57  

SERRA, R. (s/d): Viladomiu Vell, Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (s/d): L’Ametlla de Casserres,  Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (s/d): Cal Rosal, Parc Fluvial del Llobregat SERRA, R. (1999). Josep Corriu Selva, el cisteller de Puig‐reig, a L'EROL núm. 60 SERRA, R,  BERNADICH, A. I  ROTA, M (1991). Guia d’Art del Berguedà. SERRA,  Rosa; MIRALDA,  Jordi  (1990). Merola,  un  poble. Associació  Cultural  Esplai;  Comissió  Caminada Popular. SERRA, Francesc(2004): "La Serra de Capdecosta: genealogia d'una família berguedana",  aL’EROL 80 SERRA, R. PIÑERO, J. (2008): La Corrida, Festa de Sant Antoni a Puig‐Reig, Puig‐reig SERRA,R.  i  VILADES,  R.  (1987):  La  colònia  Pons  de  Puig‐reig  (1875‐1987),  Àmbit  de  Recerques  del Berguedà, Berga. SERRA ROTÉS, R.  I VILADES LLORENS, R  (1989):  Inventari del patrimoni perdut durant  la Guerra Civil al Berguedà, a L'EROL num. 29. SERRA, R. i VILADÉS, R.: (1993) La Polifònica de Puig‐reig.  SERRA  VILARÓ,  J.  (1922).  "La  Cova  de  Can  Mauri  i  els  megàlits  del  Coll  de  l'Oreller",  "Museaeum Archeologicum Diocesanum", Solsona SITJES I MOLINS, X.: Sarcòfags gòtics amb la imatge del difunt,  a L’Erol TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed.  TERRADAS SABORIT, I (1978). "Dades històriques de L'Ametlla de Merola".  Ametlla de Merola. TERRADAS  SABORIT,  I  (1988).  "De  les  colònies  industrials  a  la  crisi  de  l'Estat  Providència".  L'Avenç. Barcelona  TERRADAS SABORIT, I (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona.  TERRADAS SABORIT, I. (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona VALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Gènesi i revaloritzacio, a Col∙lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col∙legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. VV.AA. (1994). L'Eix del Llobregat i el Túnel del Cadí 10 anys després, S.T. de Gestió i Evolució  VIGUÉ, Jordi; BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions. Barcelona. VEGUÉ,  P.  (1982).  El  Tresor  de  Puig‐reig:  exposició.  Centre  Cultural  del  Palau  de  la  Virreina,  10‐30 novembre, 1982 / Ajuntament de Barcelona. Serveis de Cultura, Museu d'Història de  la Ciutat, Gabinet Numismàtic de Catalunya. VILA, B.; POZA, B.; MADURELL,  J  (2006). “Treballs de documentació cartogràfica  i estats de conservació d'icnites  fòssils: dos exemples berguedans”, a Tribuna d'Arqueologia 2004‐2005, Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.7‐19 . VILADES, R. (1994). Senyors i pagesos a la vall de Merlès, a L'EROL núm. 44   VILADÉS LLORENS, Ramon i SERRA ROTÉS, Rosa. (2005). “La colònia Pons (Puig‐reig)”, L’Erol , núm.  86‐87( 150 anys de colònies industrials), Berga , Àmbit de Recerques del Berguedà. VILADES, R. (1983): Creus processionals del Berguedà, a L'EROL núm.7, desem. 1983, p. 43‐51. VILADÉS, R.: (1993). La Polifònica de Puig‐reig, a L'EROL núm. 66. Lluís M.VIDAL: L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL  núm.39, Berga 1992         VV.AA:  (2000). Arxiu Nacional de Catalunya.  L'Arxiu Nacional  de Catalunya. Una  institució  al  servei de l'administració  de  Catalunya,  de  la  societat  i  de  la  cultura.  (Barcelona),  núm.  1.  Arxiu  Nacional  de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VV.AA (2007). Inventari de Camins Ramaders del Berguedà, Grup de Defensa de la Natura del Berguedà/ Parc Natural Cadí‐Moixeró/Berguedà Iniciatives SD,SL.  

58  

Comte d’Urgell, 187Edi�ci del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 566Fax 934 022 825o.patrimonic@diba.catwww.diba.cat/opc

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Àrea de Cultura Tapa A4 ALTA.pdf 2 22/06/10 11:49