GRÀFICA ANARQUISTA FOTOGRAFIA I REVOLUCIÓ SOCIAL

1936-1939 Andrés Antebi Arnó

Pablo González Morandi Teresa Ferré Panisello

Roger Adam Bernad Llibre publicat en llengua catalana i castellana

» L’Ajuntament de Barcelona publica el llibre Gràfica Anarquista. Fotografia i Revolució Social 1936-1939, d’Andrés Antebi Arnó, Pablo González Morandi, Teresa Ferré Panisello i Roger Adam Bernad, membres de l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ), el llegat gràfic de l’anarquisme a Barcelona durant la Guerra Civil espanyola, amb la col·laboració de la Fundación Anselmo Lorenzo, de la CNT, que treballa per la salvaguarda de la memòria obrera i llibertària. » El present volum té per objectiu mostrar el testimoni fotogràfic i gràfic del moviment anarquista, entre la II República i la Guerra Civil, i contribuir, per mitjà de les imatges, a restituir la seva memòria des de la mirada obrera anarquista, combativa i compromesa sobre l’ideari anarquista, amb sèries de fronts de guerra i de la vida a la rereguarda: menjadors populars, colònies escolars, refugiats, enterraments, mítings, manifestacions, així com el projecte de col·lectivització del 70 al 80% d’indústries catalanes. » El material que compon el llibre neix fruit de les fotografies realitzades per milicians i milicianes de forma anònima, alhora que també de reconeguts fotògrafs com Kati Horna, gran defensora de la revolució social tal com queda reflectit en la seva obra gràfica, Carlos Pérez de Rozas o Margaret Michaelis, a més d’altres artistes que van voler deixar empremta, a través de fotografies, cartells, capçaleres, il·lustracions i caricatures. Gran part d'aquest llegat ha patit l'exili des del 1939, a França, Londres i Amsterdam però també dins del propi estat, i la recuperació del qual ha suposat una gran lluita, que encara continua. » Andrés Antebi, de OVQ i un dels autors del llibre, explica en aquest vídeo la importància de les dones durant el procés revolucionari a Barcelona i destaca el paper principal de Kati Horna i Margaret Michaelis

https://twitter.com/bcn_llibres/status/1228254798874628096?s=20 » El llibre també dedica un capítol a l'expressió artística del fotomuntatge, que va ser una tècnica innovadora i indispensable per la causa anarquista.

» La tasca de recerca, investigació i documentació duta a terme per l’OVQ, és un projecte apadrinat per La Virreina Centre de la imatge, amb la voluntat de mostrar la riquesa de la producció visual i iconogràfica de l’anarquisme el segle xx a través de diferents iniciatives. El projecte continuarà amb un segon volum de la Gràfica Anarquista, que es dedicarà a la il·lustració i que l'Ajuntament de Barcelona publicarà el proper any. » La publicació del llibre representa el primer treball que recull un estudi tan profund de la gràfica (imatges i fotomuntatges) del Moviment Llibertari de Barcelona i completa, nou material gràfic, l’exposició de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona que es pot visitar fins al 16 de maig (plaça de Pons i Clerch, 2, pl. 2). » Dijous, 20 de febrer, a les 18.30 hores tindrà lloc la presentació del llibre a la sala Castellví d’El Born CCM (plaça Comercial, 12). A l’acte, presidit per Jordi Rabassa i Massons, regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, participaran Andrés Antebi, coautor, Chris Ealham, historiador, i José Ramón Palacios, president de la Fundación Anselmo Lorenzo. El moviment anarquista ha estat estigmatitzat des de la seva aparició. Definit com a doctrina política que té per objectiu la desaparició de l’Estat així com de les seves institucions pel bé de la llibertat de l’individu per sobre de qualsevol altra autoritat, ha estat vinculat majoritàriament a la violència i la lluita armada. Però la realitat és molt diferent, donat que el moviment deslegitima la violència i basa els seus principis en l’erradicació de l’agressió institucionalitzada, en la defensa de la classe obrera i la lluita per la recerca d’un món millor i més just. Aquesta lluita, combativa i compromesa, proveeix d’eines per a l’emancipació social. Les seves principals línies de treball són la col·lectivització de la propietat, l’abolició de tota forma de poder polític així com acabar amb l’opressió d’una minoria privilegiada sobre la majoria de la població. Els seus principis rauen, principalment, en l'alliberament total de l'ésser humà i en el fet cultural, i les seves armes són l’educació i la difusió de les idees per la paraula escrita. En canvi, “l’imaginari que s’ha acabat imposant sobre els anarquistes està molt més a prop de la llum encegadora de l’explosió d’una bomba o d’una església en flames, que del fulgor d’una espelma al voltant de la qual s’agrupaven obreres i obrers, després d’una extenuant jornada laboral, per llegir un llibre, un diari, o per discutir un text col·lectivament.” Afirma l’equip de l’OVQ i autors del llibre. El material del present volum correspon als períodes entre la II República i la Guerra Civil, inclosa, amb sèries de fronts de guerra i de la vida a la rereguarda: menjadors populars, colònies escolars, refugiats, enterraments, mítings, manifestacions. La lluita anarquista va iniciar un projecte de Col·lectivització d'indústries i camps, la proposta social i econòmica més impressionant i la menys coneguda del moviment, un període de socialització de l’economia on la classe obrera participava directament en la gestió. Va ser el fenomen de la col·lectivització de grans indústries, l’agricultura, el transport, la nacionalització de la banca, la supressió de l’especulació i de tenir control sobre les empreses privades en benefici de totes les classes, imposant-se l’autogestió i acabar amb el capitalisme, el que es va anomenar la Revolució Social, basada en els principis llibertaris. Cal destacar el paper de la dona en tota la Revolució, tant pel que fa a les milicianes que van marxar al Front, com les que van portar el procés de col·lectivització i les industries de guerra, les tasques de rereguarda i els processos de canvi social o Mujeres Libres amb el seu moviment radicalment alliberador. El moviment anarquista va deixar missives iconogràfiques, a través de testimonis gràfics, anònims o professionals però és necessari destacar la figura de dues dones fotògrafes que gràcies a les seves imatges que podem saber la realitat d’un moviment que va lluitar per defensar els drets de la classe obrera, com Kati Horna o Margaret Michaelis. Quan a principis del 1937 va arribar a Barcelona, Katalin Deutsch Blau, més coneguda com a Kati Horna (1912–2000), ja era una fotògrafa amb una àmplia trajectòria professional. Formada a Hongria, la seva terra natal, quan tenia dinou anys es va traslladar a Alemanya on es va relacionar amb pioners de la fotografia moderna com László Moholy-Nagy i József Pécsi, i va treballar per a l’agència Dephot. Més tard va fugir a París on va fer els seus primers reportatges per a Agence Photo a més d’exercir el seu ofici fent foto fixa per al cinema. El viatge a Barcelona amb el que aleshores era el seu marit, Paul Partos (o Polgare), va estar directament relacionat amb la seva atracció per la lluita antifeixista i la ideologia llibertària que els va acompanyar tota la seva vida. Tots dos

van començar a col·laborar amb l’Oficina de Propaganda Exterior de la CNT–FAI poc temps després d’arribar a la ciutat. A més de col·laborar amb Solidaridad Obrera, va publicar assíduament a Tierra y Libertad i va formar part de l’equip de la revista Umbral des que es va fundar. Allà, a la redacció, va conèixer l’artista José Horna, amb qui va compartir la resta de la seva vida. A mitjan 1938 va viatjar a París i ja no en va tornar. Per la seva banda, Margaret Michaelis va ser una fotògrafa alemanya, d’origen jueu i anarquista, que fugí del nazisme l’any 1933, amb la seva parella. En un principi es dedicà a la fotografia arquitectònica i publicitària, però ja des de l’inici de la Revolució, i amb la seva militància, la seva càmera va captar grans imatges sobre les jornades de juliol, el procés de col·lectivització del transport, l’enderroc del monument a Antonio López o l’arribada de la Creu Roja anglesa a l’estació de Portobu, entre altres moments significatius. També destaquem el treball d’Armand Guerra, Mateo Santos, o el fotoperiodista Carlos Pérez de Rozas. No se sap amb certesa si Pérez de Rozas (1983-1954) va ser un fotògraf contractat pel moviment o obligat a fer seguiment gràfic, el cas és que la seva feina ha estat imprescindible per narrar, amb imatges, el fet anarquista. Les fotografies de Pérez de Rozas deixen de banda la guerra, per mostrar l’àmbit més social, com per exemple les seves publicacions al setmanari ¡¡Campo!! Órgano del Comité Regional de Relaciones de Campesinos, que mostren el esforços per a la modernització del camp a les col·lectivitzacions agràries, on presenta l’agricultura com a indústria moderna, o com les seves sèries sobre els processos de col·lectivitzacions del moviment, on el fotògraf acabarà sent personatge principal de les cròniques juntament amb les seves imatges.

EL FOTOMUNTATGE La tècnica innovadora del fotomuntatge va ser una eina de comunicació imprescindible per a la causa anarquista. El primer fotomuntatge apareix l’any 1924, al periòdic il·lustrat alemany AIZ, impulsat pel fundador del partit comunista alemany Willi Munzenberg, però no és fins al 1928, amb la publicació de la revista Estudios, o el 1932, a la revista Orto, d’àmbit anarquista i revistes d’experimentació, que comença un intens ús del fotomuntatge. Destaquen les revistes Estudios i Umbral, amb treballs de, per exemple, uns dels principals artistes, Manuel Monleón. La tècnica del fotomuntatge va adquirir una gran rellevància i sorgiren noves publicacions com les revistes Tiempos Nuevos (1934–1938) o ¡Liberación! (1935–1937), ambdues caracteritzades per un disseny més agosarat, portades en color amb imatges a tota pàgina i l’ús d’un llenguatge textual i tipogràfic més evolucionat que el de les seves predecessores. Aquesta nova tècnica va despertar la curiositat de nous artistes com el cas d’Ángel Lescarboura, que va posar la seva obra al servei de la Revolució Social.

L’OFICINA DE LA PROPAGANDA Ens remuntem a l’època de la II República i la Guerra Civil, on les organitzacions del Moviment Llibertari feien servir la propaganda com a mitjà per a comunicar-se amb la població, no només per informar-la, sinó que també per fer-la partícip del moviment, on hi col·laboraven intel·lectuals de l’època com Azorín, Pío Baroja, Teresa Mañé, Ramón Acín, Baltasar Lobo o Carles Fontseré, entre d’altres. Amb l’objectiu d’impulsar el procés revolucionari, es crea l’Oficina de la propaganda de la CNT-FAI, per salvaguardar els documents tant gràfics com escrits i deixar-ne testimoni. A mesura que avancen les publicacions, els articles comencen a aparèixer acompanyats de reclams gràfics per fer-los més comprensibles per una població amb un nivell d’analfabetisme molt elevat. L’any 1939 amb l’amenaça franquista, els membres de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), aconsellen el trasllat del material custodiat per la CNT, cap a Amsterdam, a la seu de l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam (IISG). Sota l’amenaça de la invasió de les tropes nazis als Països Baixos, decideixen lliurar el fons, de manera temporal, a un local a Paris. Però l’amenaça nazi avança també pel territori francès i decideixen traslladar el fons a Londres. L’any 1947, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, el fons gràfic propietat de la CNT-FAI, és dipositat a Amsterdam. Però la situació política en territori espanyol és de presó i repressió i l’objectiu principal és la supervivència, això provoca que els membres de la CNT no es puguin ocupar de l’arxiu fins a l’any 1962, que comença un segon periple pel que fa a la recuperació del fons donat que l’IISG no reconeixia la capacitat legal de la CNT.

Caixes amb la documentació de la CNT–FAI dipositades a l’IISG d’Amsterdam 1980 (FAL)

L’any 1972 l’IISG manifesta que han passat més de trenta anys sense cap reclamació oficial per part de la CNT i que, per conseqüència, aquesta ha perdut els drets de propietat, fet que provocà una reacció per part dels membres de la CNT de l’exili i un incipient moviment anarquista que, sumada la mort del dictador, donarà peu a la legalització de la CNT. Tres membres de la CNT es desplacen a la seu de l’IISG, a Amsterdam, per exigir una negociació, i reben una negativa com a resposta, fet que provoca el tancament de l’expedició a la mateixa seu. Així es va iniciar una campanya confederal, nacional i internacional, per a la recuperació dels seus fons que va incloure

l’ocupació de l’ambaixada dels Països Baixos a Madrid per part de la CNT el febrer del 1980. Les accions van donar els seus fruits i el 7 de març de 1980 es va fer pública una declaració conjunta CNT–IISG que, entre altres coses, va estipular la signatura d’un contracte amb el compromís del retorn del fons. Però és amb el govern de Suárez i la signatura d’Els Pactes de Toledo, que comença una campanya de descrèdit cap al moviment, vinculant-lo a la violència i al terrorisme, i l’ISSG torna a negar la representativitat legal de la CNT. Una nova delegació es tanca a la seu del ISSG i s’organitza una manifestació a la Plaça Dam. Sota aquesta pressió, l'IISG es compromet entre altres coses, a acabar la microfilmació dels documents i enviar-ne una còpia a la CNT i a no prendre decisions unilaterals sobre l’ús i la gestió de l’arxiu.

ALGUNES IMATGES DEL LLIBRE:

Sumari de l’arxiu fotogràfic de l’Oficina de Propaganda 1937 / (IISG)

Menjador popular instal·lat al Casino dels Banys de Sant Sebastià. BARCELONA, 1936. Antoni Campañà (Arxiu Campañà)

Jocs d’aigua en un estany del Palau de Pedralbes, reconvertit en escola infantil. Barcelona, 31/8/1936. Autor desconegut (© CNT Photo Collection. Internationaal Instituut Voor Sociale Geschiedenis Amsterdam)

Enderrocament del monument a Antonio López. Barcelona, 26/08/1936. Margaret Michaelis (© CNT Photo Collection. Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis Amsterdam)

Autobús col·lectivitzat. Barcelona, 1936. Autor desconegut (© CNT Photo Collection. International Instituut voor Sociale Geschiedenis Amsterdam)

Nois esperant per recollir la llet a la Granja Catalana. Av. Diagonal. Barcelona, 1937. Pérez de Rozas (©Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

Magatzem instal·lat a la parròquia. Sant Andreu de Palomar. Barcelona, 1937.

Pérez de Rozas (© Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

Treballadors de Malteria La Moravia col·lectivitzada. Barcelona, 1937. Pérez de Rozas (© Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

Exposició de Mujeres Libres. La Pinacoteca. BARCELONA, 10/08/1938 Pérez de Rozas (AFB)

FOTOMUNTATGES

Tierra y Libertad, 24/02/1933. Ángel Lescarboura, Les (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

Tierra y Libertad, 19/05/1933. Ángel Lescarboura, Les (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

Suplemento Tierra y Libertad, 09/1933. Ángel Lescarboura, Les (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

GRÀFICA ANARQUISTA. FOTOGRAFIA I REVOLUCIÓ SOCIAL 1936-1939 (Material fotogràfic)* *Us fem arribar les imatges del llibre que no formen part de l’exposició que es fa a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i que per tant és material inèdit per publicar. A continuació trobareu material fotogràfic per ser descarregat i reproduït. Hi trobareu la descripció, així com l’arxiu, si és el cas, i el copyright amb el qual ha d’aparèixer signada la foto. Enllaç: https://wetransfer.com/downloads/97de0bc776b79b66df5b096a23492e4f20200218171240/99075b3a820b0798b5e7c9c9551ea0

0c20200218171240/2a038f?utm_campaign=WT_email_tracking&utm_content=general&utm_medium=download_button&utm_source=notify_recipient_email FOTO 1: Sumari de l’arxiu fotogràfic de l’Oficina de Propaganda CNT_FAI. 1937 (© CNT Photo Collection. Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis Amsterdam) FOTO 2 i 3: Menjador popular instal·lat al Casino dels Banys de Sant Sebastià. Antoni Campañà (© Arxiu Campañà) FOTO 4: Indústria de guerra. Fosa d’objectes d’argent. Barcelona, 1936. Autor desconegut (© Fundación Anselmo Lorenzo) FOTO 5: Jocs d’aigua en un estany del Palau de Pedralbes, reconvertit en escola infantil. Barcelona, 31/8/1936. Autor desconegut (© CNT Photo Collection. Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis Amsterdam) FOTO 6: Enderrocament del monument a Antonio López. Barcelona, 26/08/1936. Margaret Michaelis (© CNT Photo Collection. Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis Amsterdam) FOTO 7: Autobús col·lectivitzat. Barcelona, 1936. Autor desconegut (© CNT Photo Collection. International Instituut voor Sociale Geschiedenis Amsterdam) FOTO 8: Magatzem instal·lat a la parròquia. Sant Andreu de Palomar. Barcelona, 1937. Pérez de Rozas (© Arxiu Fotogràfic de Barcelona) FOTO 9: Nois esperant per recollir la llet a la Granja Catalana. Av. Diagonal. Barcelona, 1937. Pérez de Rozas (© Arxiu Fotogràfic de Barcelona) FOTO 10: Treballadors de Malteria La Moravia col·lectivitzada. Barcelona, 1937. Pérez de Rozas (© Arxiu Fotogràfic de Barcelona) FOTO 11: Component textos del setmanari ¡¡Campo!!. Barcelona, 28/12/1937. Pérez de Rozas (© Arxiu Fotogràfic de Barcelona) FOTO 12: Exposició de Mujeres Libres. La Pinacoteca. Barcelona, 10/08/1938. Pérez de Rozas (© Arxiu Fotogràfic de Barcelona) FOTO 13: Milicià de la Columna Los Aguiluchos de la FAI cap al Front d’Aragó. Barcelona, 1936. Antoni Campañà (© Arxiu Campañà) FOTO 14: ¡Liberación!, 12/1935. Fat (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) FOTO 15: ¡Liberación!, 09/1935. Autor desconegut (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) FOTO 16: Suplemento Tierra y Libertad, 09/1933. Ángel Lescarboura, Les (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) FOTO 17: Suplemento Tierra y Libertad, 06/1933. Ángel Lescarboura, Les (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) FOTO 18: Tierra y Libertad, 24/02/1933. Ángel Lescarboura, Les (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) FOTO 19: Tierra y Libertad, 17/03/1933. Ángel Lescarboura, Les (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) FOTO 20: Tierra y Libertad, 28/04/1933. Ángel Lescarboura, Les (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) FOTO 21: Tierra y Libertad, 19/05/1933. Ángel Lescarboura, Les (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) FOTO 22: Tierra y Libertad, 20/10/1933 Ángel Lescarboura, Les (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

Per a més informació:

http://ajuntament.barcelona.cat/barcelonallibres/ Laura Santaflorentina / Tel. 699061244 / E-mail: laurasantaflorentina@gmail.com