germanes carmelites: 150 anys a l'hospital · germanes carmelites: 150 anys a l'hospital...

Germanes carmelites: 150 anys a l'Hospital

Es presenta el Pla de formació de l'Hospital

Celebració de la diada de Sant Jordi

Conveni amb els hospitals de Mollet i Sant Celoni

Entrevistes amb Míriam Sentí i Montserrat Ponsa

Germanes carmelites: 150 anys a l'Hospital

Foto

: Jor

di R

ibó

Juliol 2005

2

Periòdic de la Fundació Hospital/Asil de Granollers

editorial

La Fundació Hospital/Asil de Granollers vol seruna empresa familiarment responsableL'Hospital General de Granollers vol promoure i impulsarmesures adreçades a fer efectiva la conciliació de l'activitatprofessional amb la vida personal i familiar dels treballadorsi les treballadores d'aquesta institució. La vida privadapersonal és una variant més del concepte de qualitat devida i la paraula màgica és "l'equilibri". Si aquest s'aconsegueix,també l'empresa en surt beneficiada: productivitat més altaen temps de treball, fidelització, retenció del millor treballadori treballadora, reducció de l'absentisme i creació d'un fetdiferencial del nostre Hospital dins del mercat laboral tanrestrictiu en algunes de les categories (personal mèdic id'infermeria).

L'equip directiu es complau a donar-vos a conèixer laimplantació de dues mesures de conciliació. La primerad'aquestes mesures és la possibilitat que la treballadoraque es trobi dins el període maternal pugui gaudir, a partirdel sisè mes de gestació, de diverses mesures de flexibilitathorària, com per exemple: la reducció de la jornada detreball, deixar de fer caps de setmana, el canvi de torn pelpersonal de nit, etc. I totes aquestes mesures, mantenintíntegrament la retribució que tenia reconeguda d'acord ambel contracte formalitzat amb l'Hospital.

La segona mesura és que els treballadors i les treballadoresque es trobin en procés d'adopció d'un infant i hagin dedisposar de dies per regularitzar la situació legal d'aquest,podran gaudir d'un permís retribuït pel temps que durinaquestes gestions burocràtiques. Amb aquesta mesura espretén que puguin gaudir en la seva totalitat del període dematernitat de les 16 setmanes o 18 setmanes, en el casde part múltiple, i que no es vegi reduït pel temps que

necessitaran per complimentar els tràmits administratius del'adopció.

Qualsevol treballadora o treballador, segons el cas, quedesitgi gaudir d'aquestes millores voluntàries que s'atorguenrelatives a la situació prematernal i al procés d'adopcióhaurà d'adreçar-se al seu comandament, el qual valorarà,en el primer supòsit, el tipus de mesura de flexibilitat horàriaque respongui millor als interessos, tant de la sol·licitantcom de l'afectació del seu gaudiment a l'organització deltreball on presta el servei.

S'atorga, doncs, als comandaments tota la capacitat degestió d'aquestes millores, ja que la direcció vol reforçar elseu paper en reconeixement a la seva important tasca, queesdevé clau per al bon funcionament del nostre Hospital.

La direcció de Recursos Humans,juntament amb la resta de lesdireccions funcionals, donaransuport i facilitaran l'efectivitatd'aquestes millores, ja que somcada vegada més conscients quel'equilibri personal repercuteix enel rendiment i en la productivitatdels professionals i, més encara,aquel ls que part ic ipen delqualificatiu de "treballadors itreballadores del saber" dins lesorganitzacions del coneixement,com ho és el nostre Hospital.

nomenaments

Marc Bataller ReverterCap d'Hostaleria

Román Juliá MasipDirector de Serveis

d'Urgències dels hospitalsde Granollers i Sant Celoni

Enric Barbeta SánchezCap de Secció de la Unitat

de Pneumologia

Jordi Serra CarrerasCap de Secció de la Unitat

d'Otorinolaringologia

Pere IllaDirector de Recursos Humans

Juliol 2005

3


Premis per a dos treballs de professionals de l'Hospital

Conveni entre els hospitals de Granollers, Mollet iSant Celoni per millorar l'atenció a la població

de guàrdia

Els hospitals de Granollers, Mollet i Sant Celoni van signarel passat mes d'abril un conveni amb l'objectiu de millorarl'atenció a la població del Vallès Oriental, a través de lacoordinació i l'optimització dels recursos sanitaris, tanthumans com materials, dels tres centres hospitalaris.

Amb el conveni, els hospitals de Granollers, Mollet i SantCeloni pretenen adoptar estratègies comunes de gestió quepermetin incrementar l'eficiència en la gestió i en l'aplicacióde recursos, l'eficàcia en l'assoliment d'objectius i aconseguirmillores tangibles en l'assistència sanitària prestada amb lamillora de les condicions de motivació i de formacióprofessional del personal sanitari d'aquests centres. Els trescentres portaran a terme les estratègies que marca elconveni a través de protocols de col·laboració relatius a lesàrees concretes afectades en cada cas.

L'acte de signatura del conveni va comptar amb l'assistènciade Josep Mayoral, president del patronat de la FundacióHospital/Asil de Granollers i alcalde de la ciutat; Martí Fabré,president del patronat de la Fundació Privada Hospital deMollet; Joan Castaño, president del patronat de la FundacióPrivada de Sant Celoni i alcalde d'aquesta població, JosepMonràs, alcalde de Mollet, i Carme Guarro, regidora de

Serveis Socials i Salut Pública de l'Ajuntament de Mollet, amés dels gerents de les tres entitats, Rafael Lledó (Granollers),Jaume Duran (Mollet) i Xavier Mate (Sant Celoni).

dBaB

Els representants de Granollers, Mollet i Sant Celoni, en la signatura del conveni

celobert

Un pòster i un treball de comunicació realitzats perprofessionals de l'Hospital de Granollers han rebut distincionspel seu interès en dos certàmens. El primer treball és elpòster Factores basales asociados a la toxicidad hematológicadel tratamiento de la hepatitis C crónica con interferónpegilado alfa 2 (Pegasys) y ribavirina (Copegus) en pacientesinfectados por el VIH, del qual és autor, entre d'altresprofessionals de diversos hospitals de Catalunya, el doctor

Enric Pedrol, de la Unitat de Malalties Infeccioses-HIV, ambla col·laboració de Pedro García, diplomat d'infermeriad'aquesta unitat. Aquest treball va rebre el premi al millorpòster en el XIV Congrés de la Societat Catalana de Digestio-logia, que va tenir lloc a Roses entre el 27 i el 29 de gener.

D'altra banda, en el IV Congrés Català de Citopatologia,celebrat a Santa Susanna els passats 13 i 14 de maig, es

va atorgar el premi a la millorcomunicació al treball Adenocar-cicoma de cèrvix: anàlisi retrospectivade les citologies cervicovaginals,presentat per Núria Pardo i realitzatper les citotècniques del serveid'Anatomia Patològica de l'Hospital:Núria Pardo, Sílvia López, EvaFernández, Clara Martí i NúriaParramon, amb la col·laboració delspatòlegs Jordi Esquius i ImmaMéndez. Moltes felicitats a tots!

dBaBEnric Pedrol i Pedro García, autors del pòster premiat Núria Pardo, Eva Fernández, Clara Martí i Sílvia

López mostren satisfetes el guardó obtingut

El programa de mediació cultural treballa per facilitar lacomunicació entre els professionals i la població immigrant

Juliol 2005

4


celobert

Entra en funcionament el nou dispositiu Urgències CentreEl 7 de juliol es va posar en marxa el nou dispositiu UrgènciesCentre, situat a la planta baixa de l'edifici de l'AISS, al'avinguda del Parc de Granollers, coincidint amb la finalitzacióde l'activitat que Policlínica del Vallès tenia concertada ambel CatSalut. Per tal de mantenir els serveis sanitaris a lacomarca, l'activitat fins ara programada en aquest centrel'ha assumit, en la seva major part, l'Hospital de Granollers,en col·laboració amb els hospitals de Sant Celoni i Mollet,un fet que permetrà també garantir els llocs de treball deles persones afectades.

Resoldre els problemes derivats de l'idioma en l'atenciósanitària, ajudar en la tramitació de papers i explicar alspacients què han de fer, són algunes de les tasques quedesenvolupen la Nora Tabet i la Mairame Diallo, de maneracoordinada amb els professionals de les unitats on fan

l'activitat. La seva feina no és només de traducció, sinótambé de negociació cultural, destinada a fer més entenedorala informació, tenint en compte el context cultural del'estranger. En la seva tasca diària, les dues mediadores,

La Nora Tabet i la Mairame Diallo, amb dues de les pacients ateses

Urgències Centre tractarà les urgències de nivell bàsic demedicina general i traumatologia i funcionarà les 24 horesdel dia, de forma coordinada i integrada amb l'àrea d'urgènciesde l'Hospital. La nova àrea compta amb 6 box d'atenció,una sala de cures i guixos, una sala de radiologia dotadad'un aparell digital i servei d'anàlisis clíniques. Està previstauna dotació de 39 professionals, entre metges de medicinageneral i traumatòlegs, personal d'infermeria, tècnics,administratius i personal de seguretat, per atendre un volumprevist de 30.000 urgències anuals.

dBaB

La Nora Tabet, marroquina, i la Mairame Diallo,gambiana, són les dues mediadores culturals quequatre cops a la setmana són a l'Hospital per facilitarla solució de tots aquells problemes relacionats ambla comunicació en l'atenció sanitària dels immigrants.Aquesta tasca s'emmarca en el projecte de mediacióintercultural que es porta a terme a través de l'associaciódel Maresme "Vine amb mi" i el seu àmbit d'actuació ésfonamentalment les unitats de pediatria i maternoinfantil.

El projete es va posar en marxa l'any 2002 per iniciativadel servei de Pediatria, en constatar que cada vegadaera més elevat el nombre de naixements de famíliesimmigrants que es produïa al nostre centre (l'any 2004van representar el 19% del total dels parts). Desprésd'un any de desenvolupar-se com a programa pilot i delseu resultat satisfactori, el projecte de mediacióintercultural es va reemprendre a l'Hospital el desembrede l'any passat.

han d'enfrontar-se molt sovint a les diferents creencesculturals de les persones que atenen.

Per exemple, moltes de les dones que ingressen sóncontràries a la cesària, ja que als seus països d'origen,

sotmetre's a aquesta tècnica quirúrgicapot comportar la mort o la pèrdua defertilitat. A més, moltes de les pacientsprefereixen donar el biberó als nadonsabans que el pit, i costa fer-los entendreque és millor la segona opció. La Norai la Mairame intenten informar iaconsellar les puerperes sobre la curadels infants i les visites mèdiquessuccessives que han de fer, ja que elprograma no només pretén contribuira la millora de l'atenció sanitària quel'Hospital presta a la població, sinótambé avançar en la prevenció demalalties mitjançant l'educació sanitàriai millorar la confiança del col·lectiuimmigrant en la medicina occidental.Les dues mediadores se senten molt

satisfetes de la seva feina, que qualifiquen de molt interessanti de gran ajuda no només per a les pacients, sinó també pera la resta de personal sanitari que les atén.

dBaB

Juliol 2005

5


semblances

"La constància és la clau per tirar endavant projectes"

Entrevista amb Montserrat Ponsa, membre de l'OSVA i impulsora de Voluntaris per l'Hospital

Amb 68 anys i molts anys de professió de periodista al'esquena, Montserrat Ponsa no perd la il·lusió de fer coses.Mare de nou fills i àvia de quinze néts, actualment és jutgessade pau a l'Ametlla del Vallès, poble on resideix, i estàestudiant Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya.Al llarg de la seva vida ha estat, i encara continua, moltvinculada amb organitzacions humanitàries i de defensadels drets humans i dels pobles. L'apassiona la música, elsviatges per aprendre d'altres cultures i la cuina, tema delqual n'ha escrit dos llibres. A més, Montserrat Ponsa ésmembre de l'Observatori de la Salut Dr. Carles Vallbona(OSVA), a través del qual ha impulsat l'associació Voluntarisper l'Hospital, que aplega un grup de ciutadans que tenencom a missió acompanyar i orientar els malalts i els seusfamiliars durant la seva estada a l'Hospital. Una personaplena de vitalitat que reconeix que fa moltes coses "per notenir temps de rumiar".

Què la va atreure per formar part de l'OSVA?Fa molts anys que estic vinculada a l'Hospital, per a mi haestat com una cosa pròpia, ja que els meus nou fills hannascut aquí i pot dir-se que l'Hospital forma part de la mevavida. Abans que es creés l'OSVA ja havia tingut algunaxerrada amb el Dr. Lledó sobre què es podria fer perquèl'Hospital tornés a recuperar el que havia estat. Vaig pensarque l'OSVA era una bona manera de tirar endavant propostes,de fer coses per l'Hospital i que podia aportar el meu granetde sorra.

I quin és el seu granet de sorra?La necessitat que jo veia és quel'Hospital no tenia un voluntariat queacompanyés el malalt, que l'ajudésa passar l'estona. És a dir, no elque podria entendre's com una màd'obra barata per a la casa, sinóuna persona que fes acompanya-ment. Aquesta proposta es vaacceptar i es va constituir Voluntarisper l'Hospital i ja hi ha nou personesque hi treballen en les àrees depediatr ia, geriatr ia i curespal·liatives. La pretensió, però, ésque n'hi hagi molts més per abarcartotes les àrees on ens necessitin.

Creu que s'aconseguirà?Ho espero. Espero que les personesque fan de voluntari marquin unespautes de comportament i tinguinuna actitud seriosa envers la tascaque desenvolupen.

Quin perfil ha de tenir un voluntari?L'única cosa que exigim és serietat i el compromís mínimde venir a l'Hospital dues hores a la setmana durant un any.El compromís ha de ser "sagrat", no pots ser voluntari i dir"avui no hi vaig perquè vull anar a la platja". Hem de tenirclar que l'Hospital funciona sense voluntaris i que, per tant,no ens necessiten. Hem de ser nosaltres qui ens hem defer imprescindibles a l'Hospital.

Ha dit que l'Hospital ha de recuperar el que haviaestat. El seu creixement ha deteriorat les relacions?Sí, però això passa a altres nivells. Per exemple, quan joera petita el veïnat era molt important. Acabaves de sopari sorties a parar la fresca i xerrar i tothom es coneixia. Ambl'Hospital ha passat el mateix, mentre tenia unes dimensions"humanes" els professionals es coneixien entre ells. En aquestmoment, no. Això no és greu, però deteriora les relacions.

I la relació de l'Hospital amb la societat?També, la societat no se'l sent tan seu perquè és com unpoble, i més que ho serà.

Què creu que s'hauria de fer per acostar i enfortir lesrelacions entre la societat i l'Hospital?Intentar treballar en aquest sentit, tenir un equip de gentque sigui constant en aquesta tasca. Aquesta constància hade ser-hi, si no és un cop a la setmana, un cop al mes, i

aconseguir que la gent vingui perquèhi ha activitats que els interessa.Si no podem baixar, hem d'intentarfer coses perquè la gent pugi al'Hospital.

Reforçar els vincles amb lasocietat és un dels objectius del'OSVA. Tenen pensats nousprojectes?De moment, consolidarem les àreesmés atractives, les que tenen més"ganxo" perquè la gent se sentiatreta a col·laborar-hi.

Han tingut suport de la socie-tat?S'han fet crides i en la primeratrobada que vam tenir la gent estavamolt receptiva i interessada, peròno hem aconseguit animar prou lagent. Crec que ho aconseguiremtreballant amb més continuïtat iconstància.

dBaB

Juliol 2005

6


l'aula

Pla de formació: una einaper al desenvolupamentprofessional

La I Jornada Cardiovascular del Vallès Orientalacull un curs sobre les arítmies

El passat mes de maig es va fer una sessió per presentarel Pla de formació de la Fundació Hospital/Asil deGranollers, un pla que té com a objectiu promoure igarantir l'actualització dels coneixements delsprofessionals per a la millora permanent de la sevaqualificació. L'acte de presentació del Pla de formacióes va completar amb una interessant conferència del Dr.Josep Arimany, director de l'Institut de Medicina Legalde Catalunya, sobre la responsabilitat professional.

Pere Illa, director de Recursos Humans, va dibuixar lesprincipals línies del Pla, que parteix de les premisses quela FHAG és una empresa de coneixement i que la nova Lleide Professions Sanitàries estableix el deure de realitzar laformació continuada i acreditar la competència professional.El Pla de formació és una eina que ha de contribuir aldesenvolupament professional, que es basa en tres pilars:el de la formació continuada, el de la carrera professionali el de l'avaluació de competències.

El Pla segueix unes línies estratègiques basades en laconvicció que el personal té un elevat potencial de creixementque cal explotar i que la formació, que va estretament lligadaamb la productivitat, ha de contribuir a multiplicar idesenvolupar les habilitats dels professionals. En definitiva,la formació ha de ser entesa com una inversió en el capitalintel·lectual dels professionals. Aquestes línies estratègiquesque segueix el Pla de formació han de servir per assolir totun seguit d'objectius: garantir l'actualització dels coneixementsi la millora permanent dela qualificació dels pro-fessionals; potenciar-ne laseva capacitat; generalit-zar-ne el seu coneixementen aspectes científics,tècnics, ètics, legals,socials i econòmics delsistema sanitari, i millorarla percepció del seu papersocial. A més, es preténassolir la possibil itatd'establir instruments decomunicació entre elsprofessionals i la millora del crèdit formatiu, que passa peraugmentar l'esforç en formació.

dBaB

Un centenar de persones, entre metges d'atenció primària,metges especialistes en formació i infermeres, vanparticipar el 27 de maig en la I Jornada Cardiovasculardel Vallès Oriental, organitzada per la Unitat de Cardiologia

Aquesta jornada és fruit de la percepció que, generalment,entre els col·lectius mèdics i sanitaris hi ha una manca deformació sobre les arítmies més prevalents i la manerad'afrontar-les. Així, la jornada tenia com a objectiu posar enconeixement dels professionals els tipus d'arítmia cardíacaexistents i el seu tractament més adequat i, alhora, divulgar-ne els últims avenços en el coneixement de les més freqüents,procurant que el seu enfocament sigui universal i eficient.

El temari de la I Jornada Cardiovascular del Vallès Orientalva recollir aspectes teòrics com la descripció, la trascendènciai l'etiologia de l'arítmia, l'explicació de les característiquesdels electrocardiogrames i la informació sobre els tractamentsexistents. La jornada es va cloure amb un taller pràctic sobreels electrocardiogrames, que van impartir especialistes encardiologia.

dBaB

del Servei de Medicina Interna de la Fundació Hospital/Asilde Granollers, amb la col·laboració dels hospitals de SantCeloni i Mollet. En el transcurs de la jornada, que va tenirun gran èxit d'assistència, es va impartir un curs d'elevadaqualitat sobre les arítmies cardíaques.

Un centenar de professionals van assistir a la I Jornada Cardiovascular

Juliol 2005

7


l'aula

El diagnòstic oncològic ràpid,tema del I Curs d'EspecialitatsQuirúrgiques i Atenció Primària

El mal d'esquena va ser el tema central de les II Jornadesdel Dolor Crònic que van tenir lloc el 20 de maig al'Hospital de Granollers, organitzades per la Clínica delDolor, i en la qual hi van participar destacats professionals.El mal d'esquena té una elevada prevalença en la poblacióde Catalunya i és un motiu molt freqüent de consultamèdica. A més, limita considerablement l'activitat personali professional. L'elevat nombre de persones que pateixenmal d'esquena en la nostra societat i la necessitat detractar-lo precoçment per tal d'obtenir resultats efectius,són els motius principals pels quals les II Jornades deDolor Crònic es van dedicar a aquesta patologia.

Les II Jornades de Dolor Crònic es van estructurar en duestaules rodones, una al matí sobre les patologies que originenel mal d'esquena i una altra a la tarda sobre els diversostractaments existents per abordar aquest problema. Segonsun estudi realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona,un 51% de la població catalana manifestava que patia i haviapatit mal d'esquena. A més de les repercussions en la qualitatde vida de les persones afectades, el dolor també téconseqüències econòmiques importants. Un 34% de les

baixes laborals tenen com a causa el mal d'esquena, ambun impacte econòmic que es calcula d'entre el 2 i el 3% delproducte interior brut.

La Clínica del Dolor de l'Hospital de Granollers va atendreel 2004 un total de 1.905 persones, 450 de les quals vanser visitades per primera vegada. Un 70% dels pacientsvisitats tenien problemes d'esquena: hèrnies discals nooperables, lumbàlgies cròniques, aixafament vertebral... Pelque fa als tractaments, se'n van realitzar un total de 346,entre infiltracions, col·locació de catèters, bloqueigs i altresprocediments.

dBaB

Les II Jornades del DolorCrònic es dediquenal mal d'esquena

IV Jornada de TècniquesRadiològiques del Vallès Oriental

El 13 de maig va tenir lloc la IV Jornada de TècniquesRadiològiques del Vallès Oriental, organitzada pel Servei deDiagnòstic per Imatge de l'Hospital de Granollers. L'objectiud'aquesta jornada és promoure la formació continuada i lainvestigació dintre del col·lectiu de diplomats d'Infermeria iTècnics dedicats a la radiologia. La voluntat del comitèorganitzador és aconseguir un fòrum de reunions periòdiquesque faciliti el progrés qualitatiu dels professionals.

Aquest any, les tècniques d'imatge en l'estudi de la donavan ser el tema central de la Jornada, que va comptar ambla presència de professionals molt representatius en aquestcamp. La Jornada, a la qual van assistir-hi 160 persones,va analitzar diferents aspectes de la problemàtica actual deles malalties de la dona i altres temes d'interès generalactual, des de diferents punts de vista. Aquesta Jornada haestat declarada d'interès sanitari per l'Institut d'Estudis dela Salut de la Generalitat de Catalunya.

Manel MorenoPresident del comitè organitzador

Destacats professionals van participar en les Jornades del Dolor

El passat 31 de maig va tenir lloc a l'Hospital el primercurs d'especialitats quirúrgiques i atenció primària, en elqual van participar unes 70 persones, metges d'AtencióPrimària, infermeres i metges especialistes en cirurgia.

El curs, organitzat per l'Hospital de Granollers, amb el suportdel Servei d'Atenció Primària Granollers-Mollet del Vallès del'Institut Català de la Salut i l'Acadèmia de Ciències Mèdiquesi de la Salut de Catalunya i Balears, el va dirigir el doctorJosep M. Badia, cap del Servei de Cirurgia de l'Hospital, iel doctor Guillermo Hoyo, de l'Atenció Primària. La deteccióprecoç del càncer i la coordinació entre els nivells assistencialsper a una atenció àgil dels malalts van centrar bona part delcurs. També es va presentar l'experiència dels programesja en funcionament a la nostra comarca, com la Unitat deDiagnòstic Ràpid i les consultories d'especialitats ambl'Atenció Primària. El curs va completar-se amb dos tallerspràctics: un de tècniques de cirurgia menor i un d'exploraciófísica de la mama.

dBaB

Juliol 2005

8


"La congregació és present als àmbits on hi ha mésnecessitat social i ara ens impliquem en el voluntariat"

Un repàs a la història

El "Déu vos guard" i la imatge de Santa Joaquima de Vedruna,la fundadora de la Congregació, ens donen la benvinguda a lesdependències de la comunitat de les germanes Carmelites-Vedruna de l'Hospital. A banda i banda del llarg passadís hi hadiferents habitacions i, al fons, l'oratori, una sala on es reuneixenper pregar tres vegades al dia. La germana Dolors Sitjes,

superiora provincial de la Congregació, ens fa passar a la salad'estar, un ampli espai al costat del menjador. El lloc és senzilli acollidor, amb un sofà que convida a parlar distesament. Perles finestres que deixen passar la llum es divisa l'edifici històrici a l'ambient es respira silenci, trencat de tant en tant per lessirenes d'alguna ambulància. La germana Dolors ens explicacom va arribar la Congregació a Granollers, ara fa 150 anys,un recorregut històric al qual s'afegeix més tard la germanaPilar Castellanos, coneguda carinyosament com la Piluca.

Moltes coses han canviat des de l'arribada el 1855 de lesgermanes, que es feien càrrec dels desvalguts de l'Hospital ide l'educació de les nenes de l'escola, la majoria òrfenes. Lacongregació va arribar a tenir, en la dècada de 1970, fins a32 germanes a l'Hospital, coincidint amb el creixement que vaexperimentar el centre hospitalari aquells anys. En aquellaèpoca, les germanes es feien càrrec de les tasques d'infermeriai, a més, portaven els comptes administratius i el registred'entrades i sortides dels pacients, la bugaderia, la cuina i laneteja... Va ser aleshores quan les germanes Pilar Castellanos

i Fina Hernández van proposar als membres del patronat unareorganització interna perquè elles no podien assumir tota lagestió. En aquell moment va arribar el primer gerent, EnricObach. Aquest va donar a l'hospital un caràcter empresarial,posant en funcionament una nova forma d'organització i creantdiferents direccions: econòmica administrativa, mèdica,assistencial, serveis generals i més tard, ja amb el senyorTrullà, es va substituir la direcció assistencial per la direcciód'infermeria, de la qual se'n va fer càrrec la germana PilarCastellanos. Progressivament es van anar incorporant infermeresi auxiliars i la tasca de les germanes va derivar, majoritàriament,cap a la infermeria. A més, les germanes van fer un paper moltdestacat en l'àmbit de formació del personal d'infermeria,organitzant cursos. Fins i tot, juntament amb alguns metges,van formar una escola d'infermeria de la qual van sortir duespromocions, unes cinquanta infermeres.

Durant molts anys les germanes van continuar portant la direcciód'infermeria i treballant com a infermeres o auxiliars a les unitatsd'hospitalització. Amb el anys, "vam anar deixant els nostresllocs a l'Hospital i derivant-los a la Residència... A l'anarjubilant-nos ens hem decantat més pel voluntariat il'acompanyament religiós i espiritual". En l'actualitat sónnou les germanes que formen la comunitat: Josefina Hernández,Pilar Castellanos, Immaculada Pernia, Dolors Sitjes, Maria AresXuclà, Maria Penosa, Enriqueta Matabosch, Matea Martínez,Magdalena Bertrán i Imma Bonada, la darrera que s'ha incorporat.Les nou formen una gran família. Però com és un dia en la vidade les germanes? Es lleven abans de les sis del matí i a les setfan la pregària de Laudes, la primera del dia. Les germanestenen uns espais comunitaris marcats, la pregària és un d'ells,espais de vida fraterna i espais de diàleg i de compartir.Cadascuna té un horari laboral diferent i una dedicació, basadaen el voluntariat.

Actualment, les germanes jubilades col·laboren a la Residènciai a la cuina i s'encarreguen del manteniment de la capella del'Hospital i de l'acompanyament religiós, "tot i que és mésespiritual que religiós, ja que una de les finalitats ésacompanyar les persones en situacions de sofriment i elsofriment l'experimentem tots, indiferentment de la religióque professem". I el futur de la congregació? "L’importantés viure al dia. El que existeix és l'avui, i és en aquest

L'any 1826, Joaquima de Vedruna sent la crida de Déu i fundala Congregació de les Germanes Carmelites de la CaritatVedruna per dedicar-se a la "cura dels malalts i desemparatsi a la formació cristiana i promoció de la dona". Educada enun ambient familiar molt cristià es va mostrar sempre moltatreta per Déu i va dedicar el millor d'ella a educar i tenir curadels pobres als afores de Vic, on vivia. El 26 de febrer de1855, un any després de la mort de Joaquima de Vedrunavíctima del còlera, tres germanes encapçalades per la germanaPaula Delpuig arriben a l'Hospital de Granollers per fer-secàrrec del centre hospitalari i de l'escola de nenes. El nombre

Aquest any es compleixen els 150 anys de l'arribada a l'Hospitalde les Germanes Carmelites de la Comunitat Vedruna

de germanes va anar augmentant amb el pas dels anys finsa arribar a haver-n'hi 32 pels volts de 1970. Va ser aleshoresquan l'Hospital s'organitza internament i s'incorpora personalnou. Les germanes assumeixen la responsabilitat de dirigirel personal d'infermeria durant més de 20 anys.

Des de la inauguració de l'hospital, l'any 1923, les germanestreballen i viuen al mateix edifici, en un espai destinat a lacomunitat. D'uns anys ençà, dirigeixen la seva tasca laboral,sobretot a la Residència, a l'acompanyament religiós i espirituali al voluntariat. Actualment, la Congregació de germanesCarmelites Vedruna la formen 2.400 germanes, repartidesper Amèrica, Àfrica, Àsia i Europa (Espanya, Itàlia i Albània),600 de les quals són a Catalunya i 9, a l'Hospital de Granollers.

Una foto històrica de les germanes carmelites de l'Hospital

Juliol 2005

9


avui on cal focalitzar i dirigir la vida. No sabem elsanys de vida que pot tenir la Congregació, però enaquest moment, tot i la mancança de vocacions noens preocupa". Catalunya és un dels llocs on hi ha "mésabsència i negació de Déu. Actualment només tenimdues novícies i en el futur no sabem què passa-rà".

Tot i el futur incert a Catalunya, la comunitat Vedruna ésavui dia una de les congregacions amb més presènciaal món. En total, unes 2.400 germanes a tots els continents,excepte a Oceania, que no només desenvolupen tasquesd'educació i sanitat, sinó d'altres com l'atenció a lamarginació, camps de refugiats, l'educació social i decarrer, tallers de manualitats, cooperatives, treball a lespresons i a associacions de voluntariat com Càrites id'altres. "Estem presents als àmbits on hi haproblemàtiques socials. La Congregació és moltoberta i respecta per damunt de tot la persona il'opció personal de cadascú. Segons les necessitatsdel moment, fem una tasca o una altra. El fonament dela vida religiosa és l'opció per Jesús i l'anunci del Regne,tot donant resposta a les necessitats que es van generanta cada moment històric. És un procés d'itinerància social".En aquest sentit, "les necessitats de l'Hospital han canviatmolt. En el seu moment, ho vam donar tot per l'Hospital,però ara ja hi ha professionals i la nostra tasca had'encarar-se més cap al voluntariat". El fet de dedicar-seal treball voluntari té les seves gratificacions. "Podem anarsense pressa i això et permet establir una relació mésprofunda amb les persones. Pots arribar al seu cor i fugirde la superficialitat". A més, "reps molt dels malalts i delsfamiliars i aprens a viure des de l’essencial. La dimensió

relacional que, en les diverses situacions, podem establirés profunda i la vivim com un gran regal; com un grando". Les portes de la comunitat són obertes a tothom i fins nofa gaire, ho eren en el seu sentit real, però després de patiralguns robatoris, les germanes van optar per tancar amb claui posar un timbre. Però tothom sap que aquesta casa sempreestà oberta i disposada a acollir.

Després de més de dues hores d'agradable conversa i demostrar-nos les dependències on viuen com una família, ensacomiadem. Un "adéu-siau" precedeix la filosofia de les germanes:"si algú ens necessita, ja sap on se'ns pot trobar-nos".

Les germanes de la congregació formen una gran família

La germana M. Àngels Segalés, missionera a les Filipines

Des de ben petita, la germana M. Àngels ha tingut Jesús "comun amic i com una persona molt íntima". Se sentia tanestimada per ell que va pensar que "li havia de tornar l'amortreballant amb els més necessitats". L'arribada a la dècadadels 70 a Granollers d'immigrants del sud d'Espanya, moltsd'ells sense recursos i sols, va fer "frepar" la M. Àngels. Lacelebració del Domund també va ser un "toc molt fort per ami i vaig demanar anar a missions". També va coincidiramb un moment en què l'Hospital"s'anava fent gran, es modernitzavai començava a haver-hi infermeres"i la il·lusió de fer "un servei als méspobres, em va animar a fer el saltal buit". Li van oferir anar de missionsa la Xina, però pensant en la dificultatde l'idioma, va decidir-se per les Filipines.

Al centre d'acollida, on hi ha una vintenad'ancians, la germana fa d'infermera,però ara també s'ha de dedicar a lapart administrativa, una feina que no liagrada gens perquè "consumeix lesenergies". L'adaptació a les Filipinesno ha estat fàcil per a la M. Àngels, en

L'any 1978, la germana M. Àngels Segalés Miralles vamarxar a les Filipines com a missionera, després d'havertreballat a l'Hospital de Granollers onze anys, els dosprimers com a infermera i els restants ja en la seva

bona part per la dificultat de l'idioma (tot i que li van assegurarque encara hi parlaven l'espanyol), i també pel comiat abansde marxar, que va ser "molt emotiu". La germana recordaaquest comiat: "l'anada l'havia de fer amb una altra monjade la congregació amb qui m'havia de trobar a l'aeroportde Madrid, però com que hi havia vaga d'avions, vaigarribar just a temps i vaig haver d'entrar a l'aeroportperquè fèiem tard. Gairebé no em vaig poder acomiadar

dels meus pares i de les mongesque m'havien acompanyat. Enaquell moment vaig tenir lasensació que m'havien arrencatdel meu lloc i va ser un xoc queno vaig pair fins passats dos anys".

Pel que fa al seu futur, la germana M.Àngels creu que és el moment dededicar-se "a gent més necessitada,però ho he de pensar perquè a lesFilipines hi ha molta inseguretat".Tot i així, confessa que té "moltesenergies que val la pena viure-lesajudant un sector abandonat. Déuem crida a fer aquest pas".

condició de monja. Filla de Granollers, d'una família denou germans i amb 60 anys a punt de complir, la germanaM. Àngels treballa en un centre d'acollida de gent gransense recursos a la ciutat de Cotabato, a Mindanao.

Juliol 2005

10


gaudeamus

Què m'ha passat? En la fe, la política i l'amor

filosofia barata

La vinyeta de... Jaume Parera

Jaume Parera

El temps passa amb tanta rapidesa i els canvis són tanaccelerats en l'època que ens ha tocat viure, que se'ns fadifícil poder prendre una clara consciència del present.Aquest Què m'ha passat? es el títol d'un llibre publicatrecentment per l'editorial Mediterrània. El seu autor és enFrancesc Puig i Busquets, un exresident de Medicina Internadel nostre hospital, amb el que vam compartir -els antics,perquè d'això ja fa uns vint-i-cinc anys- moltes hores detreball. Posteriorment ha exercit de metge de capçalera aSanta Eulàlia de Ronçana fins a la seva jubilació.

Estirar els fils de la memòria, a més, sol ser una feinacomplicada perquè, inevitablement, tendim inconscientmenta alterar la precisió dels records, magnificant uns aspectessobre els altres. Amb sorpresa veiem que un mateix fetviscut també per altres persones ens modifica el "paisatge"que havíem contemplat fins aleshores. En Francesc ha pogutfer una anàlisi més precisa del propi passat perquè hadisposat d'un material molt valuós, aquestes nombrosescartes que escrivia i que rebia des de Xile en una època tanconvulsa com apassionant, la dels anys 70. Durant aquestsanys va viure com a capellà en barriades obreres d'aquestpaís llatinoamericà. Amb molts altres companys compartienprojectes il·lusionats de renovació, tant en el camp polític-amb el govern de Salvador Allende-, com en el religiós -ambles promeses que semblava oferir el Concili Vaticà II.

La major part de l'obra té a veure amb aquests anys, i elsseus records i la interpretació que fa d'aquests giren al'entorn de tres eixos: la fe, la política i l'amor. No són campsque puguin pensar-se aïlladament, ja que uns i altres estroben fortament atravessats pels seus significants, peròaixò es va descobrint de mica en mica, en funció de lesdates en què s'anaven escrivint les cartes. Aquellesmotivacions per les quals es va encetar el camí inicialcontinuaven mantenint-se amb el mateix solatge, però larealitat anava desvetllant-se molt més rica, però també moltmés complexa.

Aquella excelsa missió de la que se suposava portador anavaperdent poder i atractiu a mesura que s'anava enriquint lavida pròpia en el contacte amb la realitat quotidiana.L'estructura eclesial, fortament centralitzada, deixava poquesescletxes de llibertat i una vegada més al llarg de la història,l'aliança de les forces polítiques conservadores i la jerarquiaeclesiàstica tornava a imposar-se de forma vergonyosa enel cop d'estat de Pinochet.

Havent pres partit pel camp dels perdedors, en "Pancho"-com l'anomenaven els amics d'allà- va poder salvar la pellpels pèls, essent expulsat de Xile. A Catalunya va completarels estudis de Medicina i ha exercit la professió fins a laseva jubilació. Han passat molts anys des d'aleshores, peròmalgrat els canvis ocorreguts, els traços fonamentals delseu projecte vital, el podem reconèixer de forma coherental llarg de les seves reflexions.

Joan Padrós

Què m'ha passat?Francesc Puig BusquetsBarcelona, Editorial Mediterrània, 2004

Juliol 2005

11


l'altra mirada

"He estat tan feliç a l'Àfrica...! Anar-hi era el somnide la meva vida, des de ben petita"La Míriam Sentí és llevadora des de fa vint-i-cinc anysi n'ha passat dotze a diversos països de l'Àfrica com avoluntària a Metges Sense Fronteres. Somàlia va ser elseu primer destí. Més tard vindria Rwanda, la RepúblicaCentreafricana, Angola... i Mauritània, el seu darrer destí,

L'any 1993 decideix marxar a l'Àfrica. Com va prendreaquesta decisió?Metges Sense Fronteres buscava una llevadora per anar aSomàlia, en una època en què en aquest país hi era presentles Nacions Unides formada per 35 exèrcits. Ningú no voliaanar-hi. Personalment, m'estaven oferint el somni de la mevavida, per la qual cosa va ser una decisió fàcil de prendre. Vaigmarxar i ja està... Enganxada per a tota la vida.

Com és la vida i la gent a l'Àfrica?Les prioritats de la vida són molt diferents a les d'aquí. Allàés la lluita pel dia a dia, per cobrirles necessitats bàsiques: menjar,treballar... Generalment són gentamb un somriure molt fàcil. Quanarribes t'has de guanyar la gentperquè normalment esperen de tuque siguis capaç de treballar ambells i de donar-los noves coses, aixíet pots guanyar la seva confiança.A partir d'aquí, tens totes les portesobertes, són amables i acollidors.

Què és el que més omple quans'és allà?Estar amb la gent del país. Quanacabava la feina, m'asseia amb ellsa prendre un te i, sobretot, a aprendre d'ells: la calma, lareflexió, el respecte a la gent gran, els diferents punts de vista,la religió... Tenia problemes amb l'idioma autòcton de cadapaís, però feia l'esforç d'aprendre'l en la mesura que m'erapossible. Aprendre una llengua és aprendre molt de la culturad'un país.

Li ha costat adaptar-se a la vida africana?Depèn, hi ha països que ha estat més fàcil i d'altres on he

tingut més dificultats.Per exemple, a Mauri-tània ha estat moltsenzill, possiblementa causa del seu estatde país en pau. Encanvi, a la RepúblicaCentreafricana hi haviamolta inseguretat i eldarrer cop d'estat elv a i g v i u r e mo l tmalament perquè vanhaver-hi bombardejosi molts morts.

No tenia por?Cada vegada més, encara que quan marxes a un país enguerra has de ser conscient d'on et fiques i dels riscos presents.A Somàlia vaig viure una amenaça de mort i un atac al cotxea la carretera. A la República Centreafricana vaig patir algunensurt... Sempre he tingut un àngel de la guarda molt fort.

Una experiència així t'ha de canviar la vida...Sí, de fet, m'ha ensenyat a veure la vida d'una altra manera,amb més tranquil·litat. Dels africans he après a veure la vidades d'un punt de vista més positiu, ja que si ells no ho fessin

així, no tirarien endavant.

Després de tots aquests anys,decideix tornar. Com va el procésd'adaptació?Porto vuit mesos aquí i m'està costantmolt adaptar-me. Necessitavadescansar i reciclar-me. Els darrersdos anys, a Mauritània, he estat deguàrdia 24 hores al dia i és mentalmentesgotador.

Està pensant tornar a l'Àfrica?Sí, però com he dit em cal descansari reciclar-me. No és bo endarrerir-se.Cal que em quedi una bona temporada.

M'agradaria muntar un petit projecte materno-infantil, potsera Mauritània, a una zona on ningú vol anar-hi. És un indret dedifícil accés i amb una mortalitat molt elevada. Ja ho veurem.No és humà que avui dia hi hagi indrets on la gent pateix i morper causes que s'haurien de tractar normalment com a malaltieso patologies poc greus.

A banda de fer de llevadora, ha desenvolupat algunprograma educatiu en matèria materno-infantil?Sí, un dels objectius específics és la formació, la informaciói l'educació sanitària. Hi ha moltes persones amb ganesd'aprendre, però les limitacions són moltes i hi ha molta feinaa fer. A més de la morbi-mortalitat deguda a malalties, parts...existeixen les creences i els ritus, com són les mutilacionsgenitals femenines que caldria eradicar, però que cal treballaramb molt de temps i de respecte.

Ho recorda tot amb molta nostàlgia...Sí... és que he estat tan feliç a l'Àfrica! Val la pena anar-hi,treballar-hi i aportar el teu gra de sorra, que podria ser moltimportant si tots els que hi volem col·laborar ho féssim ambla mateixa fita.

dBaB

on ha passat dos anys. Anar a l'Àfrica ha estat per a laMíriam el somni de la seva vida i no descarta tornar-hiper muntar un projecte que li volta pel cap: una petitamaternitat a Mauritània. Tot i les dificultats i les pors queha passat, confessa que a l'Àfrica ha estat molt feliç.

La Míriam Sentí amb la seva amiga Fatimata

Juliol 2005

12


agenda

Celebració del Dia Internacional de la Infermera

Aquesta jornada la va organitzar la delegació del VallèsOriental del Col·legi d'Infermeria, juntament amb la FundacióHospital/Asil de Granollers, l'Hospital de Sant Celoni, l'Hospitalde Mollet, la Mútua del Carme, l'Institut Català de la Salut,el Servei d'Atenció Primària Granollers/Mollet del Vallès, laPoliclínica del Vallès, l'Ajuntament de Granollers, el CentrePenitenciari Quatre Camins i l'ABS de la Roca del Vallès.

Durant tot el matí es van presentar comunicacions sobreexperiències en infermeria, amb temes com infància i

adolescència, salut mental, gent gran, registres d'infermeriaen un Servei de Cirurgia Sense Ingrés, consulta d'infermeriaclínica, activitat física i salut, programa de deshabituaciótabàquica i, finalment, la infermeria des de l'experiència dela malaltia i la infermeria des de la jubilació. Aquestes últimescomunicacions van donar un toc emotiu a la jornada i vanaconseguir el reconeixement de les més de 160 personesque van assistir a l'acte, pel seu coratge i positivisme en laseva vida personal. També va haver-hi espai per a lapresentació de pòsters, ampliant d'aquesta manera l'intercanvid'experiències professionals de les infermeres del VallèsOriental.

La celebració va acabar amb un sopar de caràcter festiu iva posar punt i final a tot un dia d'intercanvi professional,però també personal, que va ser possible gràcies a laparticipació de totes aquelles persones que ens sentimintegrants d'un col·lectiu amb ganes de fer coses id'evolucionar amb la resta de professionals del món sanitari.

Núria MateuInfermera

Coincidint amb el Dia Internacional de la Infermera, vatenir lloc la inauguració a l'Hospital de l'exposició fotogràficaTreballem per cuidar, un recull d'imatges que mostra latasca que fan els i les professionals de l'àrea d'infermeriaa tots els àmbits de l'Hospital.

Impulsada per la infermera Núria Mateu, i amb lacol·laboració de professionals d'infermeria de totes lesàrees, amb els 30 plafons de què consta l'exposició espretén, segons la impulsora, "fer una pinzellada de latasca que fa la infermeria assistencial al nostre hospitali compartir-ho amb tots vosaltres".

La tasca de les infermeres, en unaexposició fotogràfica

El Dia Internacional de la Infermera va servir també perquèel Col·legi d'Infermeria de Barcelona presentés els resultatsde l'estudi sociològic Infermeres avui: com som i comvoldríem ser, realitzat per l'equip d'investigació de professionsi organitzacions de la Universitat de Barcelona.

Dels resultats exposats per l'autor, el catedràtic de SociologiaJosep A. Rodríguez, cal destacar:

>>> El 70% de les infermeres volen implicar-se i comprometre'smés amb la seva professió.

>>> El 85% se senten capacitades per assumir mésresponsabilitats, com l'assessorament i l'orientació a lespersones i el seguiment i l'educació en temes de salut.

>>> El 30% de les infermeres joves tenen contractes precarisi una quarta part necessiten d'un segon treball per tirarendavant, amb sous molt baixos, especialment en el sectorsociosanitari i de residències.

Els resultats posen de manifest que la infermeria és unaprofessió amb uns clars valors socials i compromís ètic.

Presentació dels resultats del'estudi Infermeres, avui

El dia 12 de maig va celebrar-se el Dia Internacional dela Infermera, una data que commemora el naixement deFlorence Nightingale, considerada la creadora de lainfermeria moderna i la primera que va professionalitzarel treball de les infermeres. En el marc d'aquesta

commemoració, el Museu de Granollers va acollir unaJornada d'Infermeria amb el títol Creixem amb tu, ambl'objectiu de transmetre a la població que les infermespoden oferir una atenció integral en totes les etapes dela vida, tant en la prevenció com durant la malaltia.

El Museu de Granollers va ser l'escenari de la Jornada d'Infermeria Creixem amb tu

Juliol 2005

13


Una exposició de poesia amb imatges i un recitalpoeticomusical, actes de la diada de Sant Jordi

agenda

L'exposició I tu, com ho veus? de poesia amb imatges,i el tradicional recital poeticomusical, van ser els actesque es van dur a terme a l'Hospital de Granollers percelebrar la Diada de Sant Jordi, una celebració queforma part del calendari festiu del centre.

I tu, com ho veus? és fruit de l'empenta de diverses personesde l'Hospital i de la il·lusió i el treball de professors i alumnesde l'IES Celestí Bellera de Granollers. Aquesta exposicióforma part del projecte Hospitalart, emmarcat en l'Observatoride la Salut Dr. Carles Vallbona, que té com a objectiu establirlligams entre l'art i la salut, entre els artistes, els malalts iels professionals. Durant uns dies, les sales d'espera i elspassadissos de l'Hospital es van convertir en un espai diferent

de l'habitual i van acollir l'exposició, una barreja d'artsplàstiques i poesia. A I tu, com ho veus? els alumnes hantraduït en imatges el que els suggeria la lectura dels poemesrecollits en els quatre llibres editats per l'Hospital deGranollers: T'estimo (1998), Nou llunes (1990), Paisatgesinteriors (2003) i Persones (2004).

La celebració de la Diada de Sant Jordi va incloure tambéel tradicional recital poeticomusical, el 22 d'abril, amb lalectura d'una selecció de poemes dels llibres, acompanyatsde música de guitarra. Un recital senzill i íntim que va tenircom a escenari la capella de l'Hospital.

dBaB

Companys i companyes de l'Hospital van participar en el recital de poemesAlumnes del Celestí Bellera, autors de l'exposició de fotografies

Participació activa delsresidents en les XXII JornadesCulturals de la Gent GranEntre el 5 i el 12 de juny es van celebrar a Granollers lesXXII Jornades Culturals de la Gent Gran, un esdevenimenten el qual la Residència Adolfo Montañá hi té un alt graud'implicació, ja que en els darrers anys s'ha treballat moltaquest aspecte amb la finalitat d'inserir els residents en lesdiferents accions que es realitzen a la ciutat.

Els residents van participar en les Jornades amb un tallerintergeneracional de papiroflèxia, un concert líric, unaexposició de manualitats, una comèdia teatral amb el títolLa abuela echa humo, i la lectura de contes al menjador dela Residència amb la col·laboració de Txu Morillas. Una petitarepresentació dels residents va assistir a la cloenda, queva consistir en un sopar ball a la plaça de la Porxada. Vull

agrair als companys i a tot l'equip el seu alt grau d'implicaciói l'altruisme dedicat als residents, així com als responsablesde la Residència la seva predisposició i l'acció facilitadoraper portar a terme aquestes jornades, ja que per bellugaraquest col·lectiu no només s'ha de tenir predisposició i bonhumor, sinó també recursos humans.

Anna MarquèsEducadora social

la residència

Juliol 2005

14


la farmaciola

La migranya: una malaltiafreqüent i sovint tractadainadequadament

La migranya és una malaltia molt freqüent que sol afectarla qualitat de vida de qui la pateix i, en ocasions,incapacitant, tant per la seva intensitat com per lafreqüència dels episodis. La freqüència mitjana de criside migranya és de 1,5 crisis al mes i un 10% dels pacientsmigranyosos tenen com a mínim una crisi a la setmana.La durada mitjana d'una crisi és de 24 hores i, en un20% dels casos, de 2 a 3 dies de durada.

La majoria de persones migranyoses tenen familiars oconeguts amb migranya i això pot afavorir que sovintinfravalorin el problema automedicant-se amb la possibilitatd'utilitzar mesures o medicaments poc útils. El mal de capmigranyós sol ser enmig del cap, semblant a un batec i moltintens i, sovint, s'acompanya de nàusees, vòmits, molèstiaa la llum, sorolls i olors.

En ocasions, abans del dolor (aproximadament una horaabans) les persones migranyoses poden veure-hi borrós,veure taques lluminoses, tenir formiguejos al braç i a la cara

o dificultat per parlar. Ésel que s'anomena àureamigranyosa i sol durarmenys d'una hora. Algunespersones migranyosespoden tenir durant horeso fins i tot dies abans deldolor, canvis d'humor,irritabilitat, excitabilitat,hiperactivitat, sensaciód 'a ler ta , depress ió ,cansament , bada l l sfreqüents i sensació degana (espec ia lmentapetència per alimentsdolços).

Les migranyes poden ser desencadenades, entre d'altrescauses, per l'estrès, el cansament, la manca de son, laingesta de determinats aliments (formatges secs, alcohol,salses, fruits secs, embotits, cafès, coca-cola), els viatges,l'exercici físic o la menstruació. Actualment, disposem d'unasèrie de fàrmacs per tractar el dolor quan apareix (tractamentsimptomàtic) o per prevenir la seva aparició (tractamentpreventiu).

Com a tractament simptomàtic disposem de:-Analgèsics simples: paracetamol.

-Antiinflamatoris no esteroideos (AINES): AAS, ibuprofè,naproxè, dexketoprofè, ketorolaco, diclofenaco, metimazol.-Ergòtics (dihidroergotamina, tartrat d'ergotamina).-Triptans (sumatriptan, zolmitriptan, naratriptan, rizatriptan,almotriptan, eletriptan, frovatriptan).

Els analgèsics només van bé en un 10% dels casos i, pertant, sovint se'n necessita més d'un per controlar el dolor.L'ús freqüent d'analgèsics és la primera causa de transformaruna migranya a crònica. Els analgèsics, per tant, nomésestan indicats en les persones migranyoses amb crisis pocfreqüents (menys de 4 al mes) i que els vagi bé (és a dir,que un comprimit els tregui el dolor en menys de 2 hores ique no els retorni en 24 h) o en les persones que no podenprendre altres tipus de medicaments.

Els ergòtics actualment no s'utilitzen pels seus efectessecundaris i el risc de cronificar la migranya si se'n prenenmassa (més d'un comprimit a la setmana). De la mateixamanera que els analgèsics, només estan indicats en aquellespersones amb crisis molt poc freqüents i que els vagi bé iel tolerin bé. La sobreutilització d'ergòtics o combinatsd'ergòtics amb analgèsics, cafeïna o barbitúrics són unaimportant causa de cronificació d'una migranya, fent-se lacefalea pràcticament diària.

Els AINES són més eficaços que els analgèsics i no solencronificar el mal de cap. No obstant, tenen una eficàciainferior als triptans i poden produir molèsties digestives.

Els triptans són els més eficaços (eficàcia aproximada d'un70% de les crisis si s'administren de forma oral i en un 90%de forma subcutània) i es toleren bé.

Les persones migranyoses que tinguin migranyes freqüents(més de 3 crisis al mes) o que les crisis siguin molt intenseso duradores i que no millorin amb els diferents tractamentsper al dolor, han de fer un tractament preventiu que començaper identificar (si n'hi ha) els desencadenants de les crisisi intentar modificar-los o eliminar-los. Si amb això no n'hi haprou, disposem de fàrmacs per intentar reduir la freqüènciade les crisis, com per exemple els betabloquejants, entreells el propranolol, l'atenolol, el nadolol, els calciantagonistescom la flunarizina i determinatsanticomicials com el topiramat.

Per tant, un tractament adequat dela migranya millora la qualitat devida del pacient escurçant el tempsde dolor, evitant efectes secundarisdels medicaments i la cronificacióde la migranya.

Jordi PonsMetge neuròleg

Juliol 2005

15


Consells per viatjar amb salut

la farmaciola del viatger

Arriba l'estiu, uns i altres fem plans per anar de vacances.Uns a prop, i altres, ben lluny. És per això que, quanplanifiquem un viatge, cal que estiguem ben informats de lasituació sanitària del país i la localitat que visitem. D'entred'altres pàgines web informatives, voldríem aconsellar la dewww.viajarsano.com, que destaca per la seva claredat ifacilitat de maneig.

Es tracta d'una informació avalada per la Societat Espanyolade Medicina Tropical i Salut Internacional. A la seva pàginaprincipal hi trobarem l'índex, on podrem consultar les normesi consells generals per viatjar, destacant situacions especials.Ofereix també informació concreta i fàcil d'entendre sobredues situacions molt prevalents en funció dels països onviatgem: el paludisme o malària i la diarrea del viatger, ambconsells de prevenció generals i quan detectar que cal anaral metge. D'altra banda, es descriuen les vacunacionsnecessàries per viatjar, així com informació sanitària "online"d'epidèmies recents i brots de malalties.

Si marxem de viatge, per exemple, a Kirquistàn, anirem al'apartat "país por país". Apareix un mapamundi amb unviatger, que situarem a la zona Europa de l'Est-Rússia, i enel qual apareixen tots els països de la zona. MarquemKirquistàn i podrem consultar: 1) Vacunes segons risc; 2)Risc de malària: No; 3) Adreça de l'embaixada d'Espanyamés propera (en aquest cas, a Kazajstàn); 4) Condicionssanitàries: deficients a la capital i pèssimes a la resta del

prevenció

L'increment dels accidents sense baixa pot justificar-se perl'augment de la comunicació d'accidents que fins ara no esnotificaven per la poca gravetat que els propis treballadorsli atorgaven. És raonable pensar que la formació i la informaciódonada als treballadors, fruit de la major implementació delsistema de gestió de la prevenció de riscos laborals, hagiprovocat l'augment de la notificació d'aquest tipus d'accidents.

Els processos amb baixa han representat un total de 904dies naturals perduts, que suposen una reducció propera

La sinistralitat laboral al'Hospital durant el 2004

al 40% respecte l'any 2003. Aquesta reducció de diesperduts per sinistralitat laboral procedeixen, tant de lareducció del número total de baixes per contingènciesprofessionals, com de la reducció de la durada mitjanad'aquestes, que s'ha situat prop dels 14 dies. De l'anàliside la distribució de casos per motius podem observar quela sinistralitat per sobreesforç va augmentar en 3 casos iper l'exposició a agents biològics, en 20 casos, respecteel 2003. Això manté el rànquing de sinistralitat per motiusen el seu estat habitual: primer motiu de sinistralitat laboral,l'exposició accidental a agents biològics (37%) i, segonmotiu, el sobreesforç (25%).

Josep Lluís LunaTècnic en prevenció de riscos laborals

Durant el 2004 es van produir a l'Hospital de Granollers198 successos de risc, 193 dels quals van ser accidentsde treball, 4 incidents de risc laboral i 1 malaltiaprofessional. Aquesta xifra és un 7% superior a la del'any 2003, en què van haver-hi 185 casos de sinistralitat.En canvi, el número d'accidents amb baixa es va reduiren un 14,86%, respecte el 2003, mentre que eld'accidents sense baixa va créixer en un 22,73%.

Distribució d'accidents per motius any 2004

país. No es pot beure aigua de l'aixeta si no està filtrada.En aproximadament 5 minuts, obtindrem de forma ràpidala informació bàsica necessària per viatjar a aquest país.

De totes formes, si bé aquesta és una bona font d'informació,temps abans de marxar cal posar-se en contacte amb elscentres d'informació al viatger, on rebrem consell i ensdonaran cita per a l'administració de vacunes o profilaxisquan sigui necessari. A la pàgina web del departament desalut www.gencat.net/sanitat, a l'apartat "Salut i vacances",hi trobareu consells útils i els centres d'atenció al viatgeron podreu fer consultes abans de fer un viatge.

Així que, a tots els que marxeu... a viatjar segurs i bonesvacances!

Anna Soler

En la següent sopa de lletres s'hi amaguen 10 plantesaromàtiques i remeieres: alfàbrega, camamilla, estragó,farigola, marialluïsa, orenga, poliol, romaní, sajolida i sàlvia.

En aquesta foto de fauns anys s'hi amagaalgú del teu voltant.Qui és?

Solució Sopa de lletresNúmero 51

Solució Qui és? Núm. 51Belén Hevia

Av. Francesc Ribas, s/nTel. 93 842 50 00

DirectorRafael Lledó

Consell de redaccióCarme BarbanyMaribel GómezMercè GuillametJosep M. IbáñezMarina MolinsAnna Soler

Disseny i maquetacióEdicions Gargot

ImpressióImpremta Gargot

Etiquetatge i embossamentResidents del Centre Geriàtric

Imprès en paper 100% reciclat

Fundació Hospital/Asil de Granollers

H: 1. Susceptible de ser localitzat. Consonant.- 2. Acció d'oxidar-se. Minoria social selecta perun concepte o altre.- 3. Aquestes tenen dos motors. Prefix que indica la presència del radical Oen un compost.- 4. Nom d'home curt (el nom no l'home). Fa la segona llaurada. Fig. fallida d'unacasa o d'una empresa comercial (pl.).- 5. Que sol llevar-se tard. Mil. La primera.- 6. Llenguad'Occitània. Ruteni. (Al rev) Fruit del cocoter. Pàtria d'Abraham.- 7. M. A mig camí entre la tragèdiai la comèdia. Cinquanta. Sodi.- 8. Realitzar les operacions per l'arrencada del sistema.-9. El riuque flueix dels mots encreuats. Espasme clònic dels músculs motors del globus ocular que produeixmoviments involuntaris. Be.- 10. (Al rev.) Els qui hi han estat diuen que és un fons fantàstic. Anellagrossa de ferro.- 11. Arrasar, aterrar. Correspondre amb gratitud.- 12. Zones o espais oberts.Grau social o jeràrquic. Germana del pare o de la mare.- 13. Iode. Crida l'atenció. Altrament, ornegre. En els contes infantils, nans.- 14. Antigament Ut. (Al rev.) Terreny que té un pendentconsiderable. Capa problemàtica. Deu.V: 1. Secció d'un lòbul. Que té un sabor picant.- 2. Hormona secretada pel lòbul posterior de lahipòfisi que actua durant el part sobre la fibra muscular llisa de l'úter i en provoca la contracció.No li cal el metge. Oxigen.- 3. El punt més alt. Cent. Inspiració literària o artística de caràcteríntim, subjectiu.- 4. Assaonar un menjar. Cent més. Pit-roig.- 5. Relatius a la latitud. Sud.- 6.Representació pictòrica, sobre fusta, especialment entre els cristians bizantins. Conjunt de vintmans de paper. Cobalt.- 7. Llençar. Article contracte plural. Consonant repetida.- 8. Nom de dona.Roca ígnia terciària o quaternària. Ocell.- 9. La primera. Sofre. Manifestaran respecte i submissió. Rodona.- 10. B. Cent. Oest. L'última de primera i última,pel mig una de repe.- 11. Llorer. Crit sorollós d'una munió de persones. Ni pensar-ho.- 12. Grup nombrós d'abelles. Refereixo alguna cosa.- 13. Precedeixel tac. Tot sol. Xifres romanes.- 14. Nota buida. Separat, nom i cognom d'una famosa bailaora.Solució dels mots encreuats número 51H: 1.Saluberrim. Tri.- 2. Origen. En. Arid.- 3. Binar. N. Tanoca.- 4. Rei. Enyors. L.C.- 5. Esmunyedisses.- 6. E.E. Airina. iaC.- 7. Nens. Crassa. Le.- 8.Totorrades. Ser.- 9. El. Mai. Acidesa.- 10. Nimies. Anonim.- 11. DC. Nr. Ca. Adrai.- 12. Rafec. Marea. C.- 13. E. Userda. C. Sa.- 14. Om. Riota. Axo.V:1. Sobreentendre.- 2. Aries. Eolica. O.- 3. Liniment. M. Fum.- 4. Uga. U. Somines.- 5. Berena. raerceR.- 6. En. Nyicris. Ri.- 7. R. Nyerra. C. Do.- 8. Re.Odiada. Amat.- 9. Intrinseca. A. A.- 10. M. Assassinar.- 11. An. S. A. Dodeca.- 12. Trolei. senrA. X.- 13. Ric. Salesia. So.- 14. idaC. Ceramica.

Mots encreuats: Jordi VeraSopa de lletres: Victoria RicoQui és?: Esther Almansa

Marina Molins

Juliol 2005

16


les golfes

Us recordem que sortejarem un regal entre tots elsencertants de cadascun dels passatemps. Podeu dipositarla solució a la bústia que trobareu al costat de la Unitatd'Atenció al Client. Data límit per entregar els resultats de"les golfes 52": 27/09/05

Sopa de lletres Número 52

Mots encreuats Número 52

Qui és? Número 52

Guanyadors "les golfes" Número 51

. . . . . F E R R A N T O R R E N T . L

. . . . . . . . . . . . . . . . . . A .R O D I X I E T I L I M E . . . . Ç . .. . . . . . . O . . . . . . . . R . . .. . . . . . . . B . . . . . . A . . . .. . . . . . . . . L . . . . M . . . U MM . . . . . . . . . A . . E . . . I . E. O . . . . . . . A . A C . . . R . . R. . N . . . . . . . R R I . . P . . . C. . . T . . . R . . E E . R S . . . . E. . . . S . . . E M . . I E U . . . . R. . . . . E . . M N . . R R . N . . . O. . . . A . R . . . R O . . E . . . . D. . . . . L . R . . D A . . . M . . . O. . . . . . P . A A . . C . . . R . . R. . . . . . . P V T . . . P . . . A . E. . . . . . . L E . R . . . E . . . C D. . . . . . A . . S . O . . . S . . . A. . . . . S . . . . O . I . . . O . . .. . . . . . . . . . . J . G . . . J . .

J L E D A Z J T T A S Q Q C J C E E R YL O A G E C G H A Z M D E Q O F I M M JX I Y S R D G G E S M T A H O H A K L PY L J X D T D H F Y H U D K P R G Z H SQ O V D N M U X J U U O F T I Z E P H MS P H S A X O K P O S A X A O L X O X XK H K W M C X U R D R I L B K N R T P UA I V L A S N M K I T L X P G E Q I P YW S Y B O A P C G B U D S M N A F Z L VV B A N C Z I O L I I R Q G E I J T K KD Y P J S A L N S V A Y A H S S X X D HC W B L O A M A A L Z J K A T Q L G R RR W D I O L U A F M W A G R R P Z J T MF D I K T V I A M Q O K A J A A M R G AN K R G T F B D W I Z R C Y G U I Z T AO K J Z S R C Z A D L J D A O T T S O TA A L Z E Z Q L K R C L T U R L P U K MH V N G V H P Y R X T U A H S S X E S XD J A L Z M X K Q Y N X K Y T W W W F AZ Y A O S H S N Y G B C R Y M N J D O U

germanes carmelites: 150 anys a l'hospital · germanes carmelites: 150 anys a l'hospital...

Documents