flandes...si viatges amb tren fins a / des d’espanya, cal fer un transbord a parís. a espanya no...
TRANSCRIPT
Flandesla bona vida
© J
. Ber
quez
© J
. Alm
blad
© J
. De
Bri
e
© K
ris
De
Smed
t
© A
itor
Dia
go
© T
oeri
sme
Gen
t
[ ÍNDEX ]
Plaer sofisticat
BRUSSEL·LESMaría Bayón corresponsal de la BBC,
reportera, guionista, presentadora...
Col·labora amb Viajar i coneix Brussel·les,
que defineix com a portadora de somnis,
esvelta i intricada, fugissera i oberta,
remolí de contrastos. Afirma que passejar-
hi és un luxe que no decep. [ 6-7 ]
Joia arquitectònica
BRUGESManel Antolí, redactor en cap del
setmanari Lecturas i col·laborador freelance
en revistes de viatges i suplements
dominicals, narra les seves experiències a
Bruges, de la qual ha visitat cadascun dels
racons, i l’ha fotografiada amb passió en
les hores de llum més romàntica. [ 8-9 ]
Imprescindible i dinàmica
ANVERSLa periodista Teresa Plaza ha viscut
una dècada a Bèlgica. Treballa com a
col·laboradora d’Anaya, Touring i Geo.
Aquí ens presenta una Anvers trencadora,
franca, divertida, frívola, vitalista i sempre
innovadora, i ens demostra que s’hi pot
trobar l’empremta mediterrània. [ 10-11 ]
La recepta per ser única
GANTJuan Scaliter, periodista i viatger, encara
que no necessàriament en aquest ordre.
Com a bon fanàtic dels ponts, entre rius i
persones, va gaudir molt a Gant, ciutat que
el va inspirar per escriure un suggeridor relat
ple d’elements màgics, perquè segons ell
“Gant és una ciutat que no té fi”. [ 12-13 ]
De sol a sol
LOVAINALa ciutat estudiantil per excel·lència es
caracteritza per la seva animació durant
el curs escolar. Els bars i cafès de l’Oude
Markt -la barra més llarga del món- no
tenen hora de tancament i els seus edificis
històrics són plens de vida. Hilde van Durme
i Eline Verbauwhede ens descriuen una
jornada en aquesta localitat que es presta a
ser recorreguda amb bicicleta. [ 14-15 ]
Ciutat amb encant
MALINESRodolfo Chisleanschi, establert a Espanya
des de 1988. Aquest periodista argentí
ha estat subdirector de la revista GEO i
corresponsal del diari Clarín. Actualment
dirigeix l’agència literària i periodística
Kairos i ha trobat inspiració en l’encant de
Malines. [ 16 ]
Un llenguatge únic
ART NOUVEAUOfelia de Pablo, periodista i fotògrafa,
col·labora amb la majoria de les revistes de
viatges. Ens ofereix una visió de Flandes a
través de les empremtes de l’Art Nouveau a
Brussel·les, on el seu màxim representant,
V. Horta, va crear una casa que és avui un
dels monuments clàssics de la història de
l’arquitectura. [ 18-19 ]
Amb estil
MECA DE SHOPPINGAna Vázquez col·labora a diferents mitjans
sobre moda, viatge i tendències. Ha trobat
a Flandes l’escenari perfecte que aglutina
cultura i estètica. Ens recomana planejar
un viatge de consum visual i real, ja que
“l’oferta és estimulant, els preus no estan
inflats i les ciutats tenen la frescor dels
llocs verges”. [ 20-21 ]
[ 2 ]
© T
oeri
sme
Ant
wer
pen
© B
russ
els
Inte
rnat
iona
l
© O
livie
r Pi
rard
, Hot
el M
arri
ott G
hent
[ ÍNDEX ]
El plaer de conquerir FlandesIntentant escapar de la tensió diària planifiques una escapada.
Desenes de consells, centenars de destinacions, milers de
fulletons... quin estrès per a fugir de l’estrès!
Deixa’t inspirar per Flandes.
Tres o quatre dies d’escapada. On anar? Busques una destina-
ció propera i ben connectada, on et puguis relaxar, però que al
mateix temps et sorprengui. On trobar petits hotels camuflats
en el casc històric, restaurants íntims i animació a les terrasses
del carrer? A quin lloc conviuen les obres dels grans pintors
flamencs amb els tallers dels dissenyadors de moda més
avantguardistes? On descobrir un extens ventall arquitectònic a
ritme de bicicleta?
Improvisa un cap de setmana en aquesta joia amagada. Serà
difícil que quan tornis de Flandes el conquerit no siguis tu.
Qui conquereix a qui?
I TAMBÉ4-5 On és Flandes?17 UNESCO Made in Flanders, per Maria Pilar Queralt
20-21 RUTES a través de Flandes verda22-23 TERRITORI GOURMAND, per Elena del Amo
28 PARADÍS DEL CÒMIC, per Gontzal Largo
29-30 PANORAMA ARTÍSTIC, per Vivianne Loría
31-32 CITES OBLIGADES33-34 PREPARA EL TEU VIATGE
30 MAGRITTE, NOU MUSEU PER AL PINTOR SURREALISTA
per Javier Mazorra
[ 3 ]
Bruges
Gant
Anvers
Charleroi
Lovaina
Malines
Brussel·les
50 km60 km
30 k
m
55 km
[ SITUACIÓ ]
ArrIbAr A FlANDES
La manera més ràpida i barata d’arribar
a Flandes és amb avió. La durada del
vol a Brussel·les ronda les 2 hores.
Aprofita les nombroses ofertes aèries!
UNA vEgADA A FlANDES
Flandes és una destinació ideal per a
un pont o cap de setmana. Les seves
Ciutats Històriques estan molt pròximes
entre si. Et sorprendrà la quantitat
d’alternatives possibles durant la
teva visita, així com... les nombroses
petjades espanyoles que encara avui
podem trobar a Flandes!
QUINES CompANyIES volEN
DES D’ESpANyA A bèlgICA?
www.iberia.es
www.clickair.es
www.vueling.com
www.brusselsairlines.com
www.ryanair.com
Com poDEm ArrIbAr I
moUrE’NS pEr FlANDES I
brUSSEl·lES?
Amb TrEN
Bèlgica és el país amb la xarxa
ferroviària més densa d’Europa.
El transport amb tren funciona bé i
existeix una infinitat d’abonaments de
tren, a més d’una altíssima freqüència
de trens. Les estacions, a més, són molt
cèntriques.
Flandes destaca per les seves
dimensions. Però no precisa-
ment perquè sigui molt gran. És
petita però està plena de tresors
i són justament les seves dimen-
sions que fan que sigui tan fàcil
de visitar.
Només fan falta 3 o 4 dies per
descobrir-ne els atributs: la
gastronomia, els diamants, la
moda, l’arquitectura i la cultura,
però també la seva proximitat i
la comoditat per moure’s entre
les ciutats.
Una vegada provis la bona
essència de Flandes, voldràs
tornar-hi...
Al pot petit hi ha la bona confitura
Per tant, l’autobús no s’utilitza tant com
a mitjà de transport interurbà, és més
aviat per moure’s dintre d’una ciutat.
Si viatges amb tren fins a / des
d’Espanya, cal fer un transbord a París.
A Espanya no es venen bitllets de tren
per trajectes a Bèlgica.
Per un trajecte internacional sortint
des de Brussel·les pots comprar els
teus bitllets a www.thalys.com (París
i Amsterdam) o www.eurostar.com
(Londres).
[ 4 ]
Bruges
Gant
Anvers
Charleroi
Lovaina
Malines
Brussel·les
60 km 24 km
30 k
m
25 km
25 km
55 km
Charleroi 54 km
més informació: www.flandes.net
FRANÇA
LUXEMBURG
PAÏSOS BAIXOS
BÈLGICA
ALEMANYA
REGNE UNIT
[ SITUACIÓ ]
Cor d’Europa Flandes és la regió al nord de Bèlgica.
En un radi de 300 km al voltant de
Brussel·les hi ha Londres, Amsterdam,
Colònia o París.
Per trajectes dintre de Bèlgica, no
cal comprar-los per endavant. Hi ha
molta freqüència de trens i acostuma a
haver-hi lloc en els vagons. No obstant
això és possible per alguns trajectes
entrant a http://buy.b-rail.be/eTicketing
o entrant a www.b-rail.be
El pagament es fa amb una targeta
Visa i els bitllets solen ser electrònics
enviats per correu electrònic.
BRUSSEL·LES = BRUSSEL = BRUXELLES
BRUGES = BRUGGE = BRUGES
GANT = GENT = GAND
ANVERS = ANTWERPEN = ANVERS
LOVAINA = LEUVEN = LOUVAIN
MALINES = MECHELEN = MALINES
Amb CoTXE
Per viatjar des d’Espanya pots anar per
París o per Luxemburg. Una vegada
creuada la frontera amb Bèlgica,
veuràs que les autopistes a Bèlgica
són gratuïtes i a més estan molt ben
il·luminades.
Els cartells a Flandes són en flamenc;
en francès a Valònia, i en ambdós
idiomes a Brussel·les.
QUINES DISTàNCIES hI hA ENTrE lES CIUTATS?
Anvers Brussel·les Bruges Lovaina Malines Gant Charleroi
Anvers 0 50 106 48 24 60 113
Brussel·les 50 0 98 25 30 55 54
Bruges 106 98 0 122 110 50 151
Lovaina 48 25 122 0 25 81 66
Malines 24 30 110 25 0 66 78
Gant 60 55 50 81 66 0 109
Charleroi 113 54 151 66 78 109 0
[ 5 ]
© J
. De
Bri
e
© J
ohan
Jac
obs
© V
an H
ulst
[ pASSEJADES UrbANES ]
Brussel·les, com tota cruïlla de camins, és
terra d’aus de pas; però definir-la així és que-
dar-se a la superfície, perdre’s l’essència d’una
ciutat que es desembolica amb la tranquil·la
certesa de saber que el seu record serà recre-
at amb plaer.
La capital europea està protegida de la rutina
per ser portadora de somnis. descobrir-la
és descobrir un poc de la nostra història i
un molt del nostre futur. Basta respirar una
nit l’aire de la Grand Place per a entendre
que qualsevol idea preconcebuda no fa més
que desviar-nos de la veritat. Brussel·les ens
embolcalla en una filigrana arquitectònica
sense parió; tan bon punt ens enlaira com ens
recorda que encara resta molt a fer.
Amb cada alè d’aire ens arribarà el murmuri i
rialles d’altres llengües, i a cada cantó gaudi-
rem del sofisticat plaer dels detalls.
Deixeu-vos captivar per l’olor matinal de pa
acabat de fer . Caigueu en la temptació de
menjar-vos un bombó mentre camineu, i tro-
bareu que la vida, si més no per un moment,
té molt més sentit. Observeu les façanes
dels seus edificis, descobriu com la mà de la
història ha deixat pistes perquè els europeus
entenguem una mica més el quotidià devenir
dels nostres costums.
Relaxeu-vos a qualsevol dels seus restaurants,
perdeu-vos pel laberint de carrers del seu con-
corregut centre i desconnecteu del tràfec urbà
als seus parcs. Perseguiu els seus edificis art
nouveau, i descobriu de quina manera la capi-
tal d’Europa es reinventa a si mateixa. No
mireu al rellotge i gaudiu almenys una vegada
del màgic capvespre de la Grand Place.
Mentre les façanes s’omplen per darrera volta
al dia de la carícia del sol, els reflexos dels
seus vitralls multicolors comencen a deixar
pas a la llum de les infinites espelmes dels
seus cafès i restaurants.
Brussel·les compta amb l’encís dels que
saben adaptar-se als canvis sense perdre la
seva essència, sense caure en estridències,
l’encís dels que saben fer propi el millor d’altri
sense perdre la pròpia identitat. I és que
totes les europes arriben a Brussel·les i de
totes n’aprèn i a totes tracta amb deferència
i respecte, barrejant amb mestratge d’artesà
un caràcter amb un altre, un somni amb el
següent.
mArÍA bAyÓN
Brussel·lesBRESSOL D’EUROPA I REMOLí DE CONTRASTOS, BRUSSEL·LES ES DESDOBLA EN TANTES CIUTATS COM DESITjOS TINGUI EL vIATGER.
[ 6 ]
© P
. Sm
it©
Joa
n Co
sta
/ Con
dé N
ast
[ pASSEJADES UrbANES ]
Tòpics imprescindiblesLa Grand Place 1: imperdonable perdre’s
aquest espectacle arquitectònic. El centre histò-
ric de la capital d’Europa és l’alfa i l’omega d’una
ciutat acollidora i alegre capaç de fer-nos sentir
com a casa des del primer cafè. Al seu redol
s’apinya un laberint de galeries i carrerons, delí-
cia dels col·leccionistes d’imatges.
Manneken Pis 2: El nen més famós de tot
Bèlgica duu segles en un racó i encara no ha
perdut el seu somriure burleta ni les seves ganes
d’orinar. Objecte de desig de milers de turistes,
la seva imatge ha donat la volta al món i és inútil
dir que s’ha estat a Brussel·les sense endur-se
almenys una foto d’aquest eixerit incontinent. Des
d’aquí podem passejar pel Parc de Brussel·les 3
per arribar a la part alta de la ciutat.
Mont des Arts 4: districte on es troben els
Reials Museus de Belles Arts -el Museu d’Art
Antic i Museu d’Art Modern -, el Museu d’
Instruments Musicals, la Biblioteca Reial, l’an-
tic palau de Carles v, el Museu del Cinema, el
Museu BELvue i el Palau de Belles Arts (BOZAR)
amb les seves esplèndides exposicions.
El Sablon 5 i Les Marolles 6: Els barris més
bohemis de Brussel·les tenen flaire d’avantguar-
da. Quan el temps acompanya, les seves terras-
ses s’omplen del més granat de la fauna urbana
creant amb el seu contrast eclèctic una de les
imatges més autèntiques de Brussel·les. Els
seus mercats d’antiguitats són imprescindibles.
Art Nouveau i Còmic: Dos dels seus secrets
més ben conservats. Tots dos recorreguts són
molt recomanables ja que serpentegen per diver-
sos barris de la ciutat i sorprenen per la seva fres-
cor i harmònica bellesa. A la caça i captura del
còmic veurem com, des dels edificis o túnels del
metro, Lucky Luke persegueix els Dalton o Tintín
malda per aconseguir la seva anhelada notícia. En
el cas de l’Art Nouveau, són les pròpies façanes
les que ens deixaran bocabadats. Imprescindible
la visita al Centre Belga del Còmic 7.
mArÍA bAyÓN
[ 7 ]
© J
érom
e B
erqu
ez©
M. A
ntol
í
[ pASSEJADES UrbANES ]
vuit segles d’història contemplen aquesta ciutat de butxaca.
Deixem de costat la pressa per embriagar-nos de la seva més
pura essència. Només cal deixar enrere la plaça t’Zand i sub-
mergir-se en el nucli antic neogòtic, embolicat en un màgic
laberint. Malgrat l’aparença de tornar al passat per un imaginari
pont de vianants, el nucli antic de Bruges palpita amb cor jove,
el de la gent que viu en els seus edificis regis, o que diàriament
es deixa veure per la plaça Markt, disposada a compartir
terrassa i cervesa amb els forasters que els visiten. Tot això,
enmig d’una coreografia urbana en la qual les bicicletes i els
cotxes comparteixen els carrers empedrats amb els carruatges
de cavalls, testimonis d’un passat majestuós.
No n’hi ha prou amb una jornada atapeïda Qui cregui que n’hi ha prou amb un dia per conèixer Bruges
i posar a l’agenda viatgera el senyal de “territori conquistat”,
caurà en l’error de la superficialitat. Perquè no n’hi ha prou amb
fotografiar-se davant la façana de l’ajuntament, o pujar els
366 esglaons de la torre belfort per dir que es coneix Bruges.
Per dir-ho, cal brugejar per la plaça t’Zand el dia del mercat
d’antiguitats, asseure’s a meditar en els jardins del beateri,
contemplant els cignes del “llac de l’amor” (Minnewater);
o anar al Moll del Rosari (Rozenhoedkaai) per veure il·luminat
el racó més bell de Bruges, amb la Torre Campanar i altres
edificis reflectits sobre les aigües tranquil·les del canal dijver,
fins que el pas d’una de les barques turístiques dilueixi la seva
nítida imatge en un collage de colors que ens retorna a la reali-
tat del segle XXI.
Deliciós epíleg per rematar el diaI per arrodonir-ho, un sopar suculent en un dels temples de la
“nova cuina”, de Florentijnen, sorprenent el nostre paladar
amb subtils plats. Un toc de modernitat que podríem compen-
sar tornant a peu pels silenciosos carrers, fins a l’hotel que, per
retornar-nos de nou a l’esperit medieval del principi, hauria de
tenir l’aparença d’un palau... o ser-ho. Dolços somnis!
mANEl ANTolÍ
Bruges, glop a glopAQUESTA jOIA ARQUITECTòNICA DE LA FLANDES MEDIEvAL S’hA D’ASSABORIR AMB CALMA.
© J
. De
Bri
e
[ 8 ]
méS INFormACIÓ:
www.brugge.be
www.choco-story.be
www.sukerbuyc.be
www.diamondmuseum.be
www.halvemaan.be
www.kantcentrum.com
www.concertgebouw.be
© J
.Alm
blad
© J
. De
Bri
e
[ pASSEJADES UrbANES ]
Xocolata amb diamantsPodria semblar el títol del
remake del film de Blake
Edwards (“Breakfast at
Tiffany’s”), protagonitzat el
1961 per Audrey hepburn.
Però en realitat remet a dos
dels productes típics de
Bruges i, com a tals, dignes
de visita. Sobre el primer, hi
ha un museu, Choco-Story 1
(Wijnzakstraat, 2), tota una
delícia per als nens i nenes.
Per als adults, la xocolateria
Sukerbuyc 2 (Katelijnestraat,
5), és un referent obligat en
l’elaboració artesana de tot
tipus de bombons, amb un
tea-room al davant on poder-los
degustar. En el mateix carrer,
molt a prop, hi ha el Museu del
Diamant 3 (Katelijnestraat,
43) on, a més de l’exhibició
de peces del centre més antic
d’Europa, hi ha un espectacle
diari (12h15) que mostra com
es tallen. També poden adqui-
rir-se sols o muntats en joies, a
la seva boutique.
Més festiva resultarà la visi-
ta a la cerveseria De Halve
Maan 4 (Walplein, 26), on
s’elabora des del 1856 la famo-
sa Brugse Zot. Tenen també
restaurant propi per a combinar
la visita guiada (inclosa degus-
tació) amb un menjar típic.
Les dones gaudiran amb
el Museu de les Puntes 5
(Peperstraat 3), però per a
adquirir aquesta artesania plas-
mada en productes per a la llar
han d’acudir a Breidelstraat,
minúscul passatge que
connecta les places Markt i
Burg, ple a vessar de botigues
de puntes.
Per acabar, els amants de
l’arquitectura contemporània
no s’han de perdre el Pavelló
Toyo Ito 6 (plaça Burg),
l’ Edifici de Concerts 7
(’t Zand) i els ponts Conzett i
Barge 8.
mANEl ANTolÍ
© P
. Mon
ney
[ 9 ]
© N
iels
Koo
pman
s
© K
ris
De
Smed
t
[ pASSEJADES UrbANES ]
SI POGUÉSSIM ATRIBUIR QUALITATS hUMANES, SERIA jUST DEFINIR ANvERS COM UNA URBS FRANCA I SEMPRE TRENCADORA.
Un primer contacte amb la “capital” flamenca ens permet
bandejar definitivament la imatge que l’associava amb la vida
portuària. En els últims temps, no obstant això, Anvers s’ha
donat a si mateixa l’oportunitat de créixer. El potencial del prin-
cipal centre mundial de comerç i talla de diamants sempre
ha estat aquí: la seva visió avantguardista i la seva riquesa
patrimonial no han canviat, però sí les seves ganes d’estar al
capdavant del vell continent.
Resulta sorprenent el canvi experimentat per la ciutat en tan
sols uns lustres. Molts relacionaran aquesta transformació
amb el Flanders Fashion institute i els “Sis d’Anvers”–, però
la veritat és que l’urbs ha volat amb ales pròpies, deixant-se
dur, quasi sempre, per una espècie de sisè sentit. Potser per
aquesta raó, només aquí es podia convertir una església bar-
roca en una sala de concerts –Sint-augustinus– i uns molls
abandonats –Het Eilandje– en el barri de moda més cobejat
per la burgesia.
Els perfils de la ciutat són cada vegada més heterogenis,
mostrant una inusitada capacitat de convivència serena. La
imponent façana de l’Estació Central contrasta amb les agu-
lles i la torre de la catedral gòtica de nostra Senyora; les
mansions modernistes de l’avinguda Cogels-osylei. L’urbs ha
sabut abandonar-se a mans expertes, redibuixant així una i mil
vegades el seu traçat amb el canvi dels temps. Deixar-se dur
per l’atzar a Anvers és sempre una bona idea, perquè només
així s’arriba a descobrir tot el que s’hi ofereix, ja sigui entre els
ombrívols carrerons empedrats del casc antic o en la ciutat del
futur al llarg del marge dret del riu. El mercat dominical dels
ocells a Theaterplein, els antiquaris de Kloosterstraat, el vaivé
de turistes i estudiants al Museu de la Moda...
Tots els seus aspectes queden llavors a la vista i la gran dama
flamenca se’ns apareix, animada i vitalista, per demostrar-nos
que la petjada mediterrània també hi és present.
TErESA plAzA
anvers, la porta de Bèlgica al nou mil·lenni
[ 10 ]
méS INFormACIÓ:
www.antwerpen.be
www.modenatie.com
http://museum.antwerpen.be/
rubenshuis/
http://museum.antwerpen.be/
plantin_Moretus/
www.diamondland.be
© T
. Gon
zale
z
© A
. Con
way
© J
aspe
r Ja
mes
© G
. Op
de B
eeck
[ pASSEJADES UrbANES ]
Imprescindible i dinàmica
Catedral de Nostra
Senyora 5: Imponent i emble-
màtica obra gòtica flamígera.
Alberga una interessant col-
lecció de pintura i escultura
religiosa. Pels voltants trobareu
una munió de restaurants.
L’Escalda 6: el riu ha estat
motor de l’economia d’Anvers
i avui continua sent la porta de
la ciutat al món. Contemplar-
lo esdevé un passatemps
fascinant, i passejar pel
Wandelterras, al voltant del
Museu Naval, una delícia.
Modenatie 7: aquest centre
de la Moda d’Anvers alberga
l’associació FFI (Flanders
Fashion Institute), el Museu
de la Moda (Momu) i el depar-
tament de moda de la Reial
Acadèmia de Belles Arts de la
ciutat.
Het Zuid 8: barri d’àmplies
avingudes enjardinades amb
avantguardistes boutiques,
botigues i restaurants de
disseny, i el Museu de Belles
Arts, amb la seva imprescindi-
ble col·lecció pictòrica.
TErESA plAzA
Grote Markt 1: És el màxim
exponent de l’Anvers renai-
xentista. Flanquejada per la
façana de l’Ajuntament i les
cases gremials, acull alguna
de les millors terrasses. Els
carrerons que l’envolten man-
tenen el terra empedrat i les
típiques cases de façanes a
dos vessants: no deixeu de
perdre-us-hi.
Diamants 2: Sabies que
Anvers concentra el 85% de
la producció mundial de dia-
mants? La zona del diamant
està concentrada als petits
carrers al voltant de l’estació
central. visita el Museu del
Diamant o el showroom de
Diamondland.
Museu Plantin-Moretus 3 i
Casa-Museu de Rubens 4:
per recrear-se en els ambients
intimistes que retrataven els
mestres flamencs. El primer,
dedicat a l’editor Plantin, con-
serva la impremta i la decora-
ció original de les habitacions
al voltant d’un bell pati central.
El segon, recrea la llar i el taller
del gran artista flamenc.
[ 11 ]
© L
. Aer
ts
[ pASSEJADES UrbANES ]
Gant o com aconseguir l’alquímia perfecta
PELS ALQUIMISTES LA MATèRIA ESTà FORMADA PELS QUATRE ELEMENTS: AIGUA, TERRA, AIRE I FOC. GANT ELS TÉ TOTS I ELS COMBINA AMB ELEGANT PRECISIó.
El líquid elementEls rius Lys i Escalda s’uneixen en plena ciutat i marquen el
pols de la seva vida. Mentre el matí és reialme de mercaders i
la tarda de turistes, el crepuscle és propietat d’estudiants que
envaeixen les ribes a força de cerveses. Després, la matinada
és feu dels ressagats, de les últimes onades de la nit. A Gant,
l’aigua és el fat social.
El foc de la vidaEls habitants de Gant estan orgullosos de la seva memòria
històrica. El seu amor per la ciutat se’ls inflama en les paraules
i els gestos: són apassionats. I aquesta flama els ve de quan
es van convertir en els primers treballadors del planeta (sense
exagerar) a lluitar pels seus drets. El juliol de 1302, la gent més
pobre de Gant es va enfrontar al nombrós exèrcit francès. Per
sorpresa de tot Europa, es van defensar i venceren, establint
per sempre un precedent de defensa dels drets de la classe
treballadora... i també l’antecedent de la forta personalitat dels
habitants de Flandes.
És com l’aireGant expandeix els seus dominis des de les seves torres i
campanars. D’una manera màgica sembla que suri. Aquí està,
sobresortint de cel i terra la torre belfort, d’uns cent metres.
L’església de Sant nicolau també s’eleva en l’aire i la seva
torre és el perfil de la ciutat i avui senyoreja l’horitzó.
La catedral de Sant bavó completa la tríade amb la seva alta
arquitectura... però també amb la seva dimensió artística, a tra-
vés de l’adoració de l’anyell Místic dels germans van Eyck.
La terra promesaGant enfonsa les seves arrels en la terra més real; calç, grave-
ta, ciment. Amb aquests materials es va aixecar el Graslei, la
veritable base de la ciutat. Així apareixen la casa dels Mesons,
o la casa més antiga de tot el conjunt: el graner, del segle XII.
Potser, si barregéssim el foc indòmit dels habitants de Gant,
l’aigua dels seus rius, l’eteri levitar de les seves torres i el seu
passat de gra i d’herbes, obtinguem la poció de la vida eterna.
O potser no, però sens dubte la incursió en aquesta alquímia
perfecta, haurà valgut la pena.
JUAN SCAlITEr
[ 12 ]
méS INFormACIÓ:
Oficina de Turisme de Gant:
www.visitgent.be
‘t Dreupelkot:
www.waterhuisaandebierkant.be
Museu del Disseny:
www.design.museum.gent.be
Catedral de Sant Bavó i Adoració
de l’Anyell Místic:
www.sintbaafskathedraal-gent.be
© T
oeri
sme
Gen
t
© N
iels
Don
cker
s, L
icht
plan
Sta
d G
ent
© J
oan
Cost
a, C
ondé
Nas
t Tra
vele
r©
D. R
ys
© C
arlo
s G
arci
a Po
zo
© A
itor
Dia
go
© B
art V
an L
euve
n©
Toe
rism
e G
ent
© H
uis
van
Alij
n
[ pASSEJADES UrbANES ]
El moll de l’origenLa recepta que va fer Gant única
Des del riu Leie, el moll dels
herbolaris 1 és el bressol de
la ciutat. Allà agombolaven els
habitants de Gant les seves
receptes secretes de cervesa.
Les proporcions eren màgi-
ques i a força de sumar herbes
i condiments van donar a llum
una constel·lació de begudes
(cerveses, però també cafès
i ginebres) única al món. Així,
des del moll, es recorren les
clàssiques atraccions de Gant.
La primera hauria de ser l’irre-
petible Museu del Disseny 2.
Allí es mostra l’evolució, des
del segle XvII, d’aquest art bar-
reja d’arquitectura, publicitat i
tecnologia que és el disseny.
La segona visita obligatòria,
sens dubte, és una visita a la
Catedral de Sant Bavó 3
que es pot observar des del
Pont de Sant Miquel 4, per
admirar-ne la torre, el seu
campanar, però més que res la
rocambolesca història d’una de
les pintures clau de la història,
l’Adoració de l’Anyell Místic.
A l’obra es barregen cel i terra,
llum i ombres, i en la història
espies, guerres mundials i
reis. És clar que, quan surt
la monarquia, és inevitable
parlar de castells...i a Gant,
de Carles v. El castell on va
néixer avui no existeix, però sí
el Gravensteen 5, el Castell
dels Comtes, un “buc” que
emergeix del riu i que al llarg
de la seva història va ser presó,
molí de cotó i origen de revol-
tes. I de voltes, les del riu que
torna a portar-nos al moll dels
herbolaris i al ‘t Dreupelkot 6,
un cafè on és possible beure
part del passat en les seves
cent varietats de ginebra i dei-
xar-se agombolar per un nèctar
que ens fa somiar en una ciutat
que no té fi.
JUAN SCAlITEr
[ 13 ]
© M
. De
Laus
nay
© J
oan
Cost
a, C
ondé
Nas
t Tra
vele
r
© D
. De
Kiev
ith
© L
ayla
Aer
ts
[ pASSEJADES UrbANES ]
lovaina de sol a solLOvAINA ÉS UNA CIUTAT hISTòRICA I jUvENIL ON ELS jOvES ESTUDIANTS PEDALEGEN ENTRE ELS EMBLEMàTICS EDIFICIS DEL NUCLI ANTIC.
10 h Lovaina es troba a 20 minuts en tren de
Brussel·les. L’avinguda que hi ha davant de
l’estació ens duu al centre. Les seves boti-
gues i boutiques ens submergeixen immedia-
tament en l’ambient de la ciutat. Aquí trobem
de tot, des de roba de marca fins a una flo-
risteria curulla d’aromes i colors, una llibreria
o una botiga de quincalla. Si visites Lovaina
els divendres o dissabtes al matí, descobriràs
també els seus alegres mercats.
12 h Lovaina ha conservat el seu caràcter
medieval, amb un centre històric delimitat
per les portes de la ciutat. El City Tour també
ens duu a veure els voltants, on gaudim
d’un esplèndid paisatge i diverses atraccions
turístiques.
13 h De nou al centre, se’ns ha obert la gana
i busquem una terrassa. Al costat de l’Ajun-
tament els bars se succeeixen un rere l’altre
i molt aviat trobem un lloc al sol. A l’estiu les
[ 14 ]
méS INFormACIÓ:
Turisme Lovaina
www.inenuitleuven.be
City Tour: www.citytours.be
Església de Sant Pere: dl – dj, 10h
a 17h, ds., dm. I festius: oberta
només per la tarda
Beateri Major, Schapenstr., de
abril a set., dl- dj., 13h30 a 16h30
© T
oeri
smeL
euve
n
[ pASSEJADES UrbANES ]
terrasses envaeixen la plaça
i permeten gaudir d’unes
incomparables vistes del
fabulós ajuntament 1 i de
l’Església de Sant Pere 2,
ambdós d’estil gòtic. Un
refresc i refrigeri ens propor-
cionen l’energia necessària
per continuar el recorregut.
14 h A la façana de l’Ajunta-
ment (1439) comptem ni més
ni menys que 236 imatges de
cèlebres personatges de la
història de Lovaina, artistes
i erudits, sants patrons, reis,
comtes i ducs de Brabant.
La Sala de Plens és d’una
gran bellesa i conté pintures
que mostren esdeveniments
importants de la ciutat. La
sagristia de l’Església de
Sant Pere conté autèntics
tresors d’art, com la història
escenificada amb pintura de
l’Orgullosa Margarida o de la
beata Margarida de Lovaina.
La primera fou una jove ver-
ge de Lovaina del segle XIII
que va ser violada i assassi-
nada per presumptes pele-
grins. Els malfactors van llan-
çar el seu cos al riu Dila, on,
oh meravella!, va romandre
surant contra corrent. Els
més realistes creuen que va
ser gràcies a les rescloses,
però el fet és que Lovaina
segueix rendint honors a l’Or-
gullosa Margarida.
15 h Si et ve de gust un pas-
seig més llarg, camina fins al
final de la Schapenstraat fins
al beateri Major 3, declarat
Patrimoni de la humanitat
per la Unesco. El Beateri,
delicadament restaurat, és
ara residència universitària.
Et recomanem que visitis
l’església del beateri de
Sant Joan baptista 4,
molt diferent de l’església
de Sant Pere. val la pena
esperar fins que sigui l’hora
o la mitja hora en punt, per
escoltar les campanetes que
entonen melodies populars
de Flandes.
16h30 ha arribat el moment
de sadollar la set a la cerve-
seria artesana domus 5 a
prop de la Plaça Major. És
un bar sorprenent, amb una
interminable successió de
racons acollidors. Gaudim
d’actuacions musicals i de
la cervesa! El local és únic:
les tres cerveses artesanals
flueixen directament de la
fàbrica als barrils del bar.
Aquí degustem la cervesa
ambre Nostra Domus, una
picada d’ullet a Nostradamus,
la pilsen ConDomus, una
picada d’ullet a..., i a l’hivern,
la cervesa nadalenca de color
fosc Nen Engel. Amb aques-
tes cerveses t’animaràs
immediatament!
17 h Lovaina, ciutat de
parcs, presumeix de tenir
el jardí botànic més antic
de bèlgica 6, que data del
1738. És un jardí ampliat en
més de dues hectàrees amb
un bell parc i un hivernacle
molt agradable ple d’espè-
cies exòtiques. Parem una
estona per gaudir d’aquest
lloc.
18 h Prenem l’aperitiu a la
Plaça del Mercat 7, ano-
menada “la barra més llarga
de Lovaina”, perquè els bars
s’hi succeeixen, literalment,
un rere l’altre. Per obrir la
gana, et recomanem un pas-
seig pel Mercat del peix 8.
Allí hi ha el Collegium
Trilingue, un dels pocs edifi-
cis renaixentistes de Lovaina,
on en el passat s’impartien
classes de llatí, hebreu i
grec. Altres llocs especials
de la ciutat: els “restaurants
bessons” de adellijke
belofte i Ramberghof 9. El
primer és una casa senyorial
del S. XvIII, el segon, la part
del darrere d’una casa del
S. XvII. juntes formaven la
residència d’una baronessa,
un professor d’universitat i
un antic ministre.
21 h Per concloure aquesta
magnífica jornada, voldràs
gaudir l’ambient acollidor que
es respira entre la gent de
Lovaina. Deixa’t seduir per
alguna de les moltes terras-
ses que té, gaudeix del sol
vespertí i imagina històries
entorn de les esplèndides
façanes del nucli antic.
Resumint: Lovaina és la ciu-
tat històrica ideal per visitar
en un dia.
hIlDE vAN DUrmE / ADApTAT pEr
ElINE vErbAUwhEDE
[ 15 ]
© J
an S
met
s
© T
oeri
sme
Mec
hele
n
© J
aspe
r Ja
mes
[ pASSEJADES UrbANES ]
Malines té encant
RELATS QUE DESCOBREIXEN L’AhIR AGITAT D’UNA CIUTAT AvUI PLàCIDA I RELAXADA
ni d’interrupció; i que les flames a les quals al·ludeixen només
poden ser el vermell i el groc de les banderoles que pengen de
carrers i places.
Després, a l’hivern, els follets s’aixopluguen als carrerons del
Gran beateri 5 per rememorar els agitats anys de Margarida
d’àustria, quan la ciutat va ser seu de la Cort de Flandes i
s’hi educava el futur emperador Carles v. jo sostinc que és
impossible, que la calma que respira la ciutat ve de tan lluny
que ni tan sols la Braderie, mercat de quincalla que dues vega-
des l’any s’instal·la al carrer Bruul, o els bulliciosos bars del
vismarkt poden alterar-la.
Per fi, quan arriba la primavera, els follets de Malines es
muden als baixos de la catedral de sant Romuald 6, des d’on
escolten el so de les banderes flamejant al cim de la torre, i
gaudeixen explicant que va ser la mateixa Margarida qui va
ordenar instal·lar un carilló en aquest campanar de 97,3 metres
al qual la falta de fons el 1520 va deixar sense coronament
però li va afegir originalitat. jo crec que no pot ser, que les
melodies que transiten per
Santa Caterina, es prenen
una xocolata al Ijzerenleen,
creuen el pont Grootbrug i
enfilen cap al Zoutwerf són
allà des de les albors dels
temps, que Malines va néi-
xer al so d’aquestes notes
que són part essencial de
la seva personalitat flamen-
ca. I arribo a la conclusió
que no s’ha de creure gaire
en el que diuen els follets.
roDolFo ChISlEANSChI
Les nits de tardor els follets de Malines es reuneixen per expli-
car històries fantàstiques al Klapgat, el “racó del xafardeig”, un
passadís cobert que va rebre aquest nom perquè en un altre
temps la gent s’hi aixoplugava i aprofitava per xiuxiuejar, o vice-
versa. Un d’aquests relats afirma que alguna vegada els vaixells
van solcar el riu que travessa la ciutat i van omplir els molls de
sal, de civada, de peix..., i juren que el Dyle va saber ser tumul-
tuós i desbordant. jo dic que és impossible, que aquesta llera
lànguida i encantadora on s’emmirallen les antigues façanes
gòtiques i renaixentistes de pedra i fusta o l’avantguardista
Centre lamot 1 hagi trencat mai un plat o inundat una tolla.
Però els follets asseguren que res no era igual abans de la
construcció de dos canals: el lovaina-dyle 2, avui preciosa
galeria arbrada, que a mitjan segle XvIII va privar la ciutat dels
ingressos per peatge de navegació i va iniciar la decadència;
i l’afleidingsdijle 3, nascut a principis del segle XX per domar
l’ímpetu de les aigües.
Els follets de Malines canvien a l’estiu el Klapgat pels pòrtics
de l’ajuntament 4, i
recorden que un dia de
1546, la caiguda d’un llamp
va fer esclatar el polvorí
de Zandpoort i va calcinar
bona part de la ciutat. jo
aposto que no pot ser, que
l’harmoniosa arquitectura
de Malines, tan merave-
llosament restaurada que
dissimula la quantitat de
centúries acumulades en
bigues i parets, no admet
cap mena de destrucció
[ 16 ]
© T
oeri
sme
Mec
hele
n©
Toe
rism
e Le
uven
© T
oeri
sme
Mec
hele
n
[ pATrImoNI ]
UnesCO made in Flandes
DOS DELS MILLORS TRUMFOS AMB QUè FLANDES SEDUEIX EL vIATGER SóN ELS SEUS CAMPANARS I BEATERIS, DECLARATS CONjUNTAMENT PATRIMONI DE LA hUMANITAT.
Els beateris van néixer, entre gestes impe-
rials i la paleta dels mestres flamencs, quan
Flandes exercia un magisteri cultural i econò-
mic absolut sobre Europa. En aquestes pecu-
liars “repúbliques” femenines s’hi retiraven
dames, nobles o no, impulsades per la solitud
imposada per les guerres, la viduïtat o la
vocació religiosa. Gaudien d’estatges indepen-
dents dins d’un recinte comú i, en un curiós
règim monàstic, seguien els vots de castedat i
obediència, però no el de pobresa. Avui, sobre
aquest pòsit històric, Bruges, Gant, Lovaina,
Malines... mostren orgulloses els seus beate-
ris. Autèntics balnearis de l’ànima, val la pena
anar a buscar-los. Trobar-los és una emoció
única i viure’ls, una experiència inoblidable.
A la docta LovainaUn dels beateris flamencs més ben conser-
vats és el de Lovaina, la ciutat flamenca uni-
versitària per excel·lència. Un deliciós recinte
creuat per canals i esquitxat de zones ver-
des, avui residència universitària on el silenci
solament es trenca pel pas d’alguna bicicleta.
Molt a prop, la serenitat i el silenci es transfor-
men en punta de pedra a la façana de l’ajunta-
ment o en rebombori a la plaça del Mercat vell
coneguda com la “barra més llarga del món”
per la quantitat de cerveseries que hi ha.
méS INFormACIÓ:
http://whc.unesco.org/en/list/943
http://whc.unesco.org/en/list/855
Malines: a l’ombra del seu campanarA cavall entre l’Edat Mitjana i el Renaixement
es van aixecar els més bells campanars de
Flandes. Sempre cèntrics, s’hi emmagatze-
maven provisions i des del seu cim es contro-
laven els accessos a la ciutat. Es van acabar
convertint en el símbol d’una burgesia urba-
na que mitjançant l’erecció d’esveltes torres
civils manifestava el poder de la seva ciutat.
En algun cas, a més, servien per albergar-hi
els carillons. Aquest era el cas de Malines,
una tranquil·la ciutat que va créixer a l’ombra
de la torre de Sant Romuald. Des del capda-
munt dels seus 97 metres, el doble carilló
continua convocant a viatgers i estudiants ja
que la ciutat és la seu de la millor escola euro-
pea de carillonistes.
I com el de Malines, molts altres talaies
(Bruges, Gant, Anvers, Lier...) atreuen viatgers
desitjosos de gaudir de Flandes. Un lloc on la
solera seu cada dia a taula, on el passat fa un
lloc a l’actualitat més rabiosa i on el tarannà
acollidor i dinàmic dels seus habitants ha pres
definitivament el pols a la història.
mArÍA pIlAr QUErAlT DEl hIErro
[ 17 ]
© B
russ
els
Inte
rnat
iona
l
[ pATrImoNI ]
El país de l’art nouveauSezession a àustria, Art Nouveau a Bèlgica o Modernisme a
Catalunya són alguns dels noms amb els quals es dóna a conèi-
xer a Europa aquest nou moviment artístic que trenca amb
els motlles clàssics. va ser Bèlgica el país que va veure néixer
l’anomenat art de la llibertat de formes. Les claus del seu
origen les situen els especialistes en la famosa Casa Tassel de
víctor horta, en la decoració de van de velde per la seva casa
a Uccle. Aquestes obres pioneres i els elements del nou estil,
que serà anomenat Art nouveau, hi apareixen ja perfectament
elaborats.
És la història la que ens situa a la fi del s. XIX quan un conegut
arquitecte belga víctor horta decideix aplicar les seves noves
idees a un dels encàrrecs que ha rebut: la casa Tassel.
Un llenguatge únichorta va crear una casa que avui és un dels monuments clàssics
de la història de l’arquitectura. És el producte d’una època i d’un
país, caracteritzat pel progrés econòmic de la burgesia, fortes
tradicions artesanals i una àmplia industrialització. La casa Tassel
es considera com la primera obra arquitectònica on adquireix un
significat expressiu el ferro, combinat amb el vidre i la fusta. El
seu ús, a més de la construcció, apareix aplicat als ornaments
lineals i flexibles. La casa ofereix un inesgotable assortiment de
formes resultat d’un estudi minuciós de plantes i flors; terres,
parets i sostres on es dibuixen les denominades “línies en fue-
tada”, també anomenades “línies horta”. Nous materials i nous
conceptes que obren les cases a la llum i a la decoració.
[ 18 ]
© B
russ
els
Gew
est
© E
vald
re, O
PT-R
emy
© D
iens
t voo
r To
eris
me
Ant
wer
pen
© O
PT R
emy
[ pATrImoNI ]
Un recorregut urbàPer conèixer aquest nou estil
cal dirigir-se a Brussel·les. La
ruta a la capital que el va veure
néixer comença pel seu cen-
tre històric, a la Grand Place
cantonada amb la rue Charles
Buls, on es pot contemplar
l’obra de v. Rousseau dedicada
a l’alcalde de la ciutat. A pocs
passos, a la rue Montagne
de la Cour hi ha el conegut
Museu Instrumental dins dels
magatzems Old England
dissenyats per Saintenoy i, un
xic més enllà, la Floristeria
d’I. De Backer creada per Paul
hankar -un altre dels pares
del moviment- a la rue Royale.
D’horta sens dubte l’estrella
és el Centre Belga del Còmic
a la rue des Sables, que alber-
ga tot allò que fa referència
al còmic. No cal perdre’s el
Museu Horta situat a la que
fou la seva casa.
Per completar la ruta cal dirigir-
se a la Rue des Francs on ens
sorprendrà la Maison Cauchie
creada per l’arquitecte del seu
mateix nom. La façana és curu-
lla de línies geomètriques amb
motius diferents que creen una
espècie de pintura acolorida
amb estilitzades figures en
esgrafiat. Per acabar, una pas-
sejada fins a Bozar, el Palau de
Belles Arts, i després endins-
ar-se al cementiri de Dieweg
on, es troba enterrat el pare
de Tintín, envoltat d’unes
impressionants escultures Art
Nouveau.
Adreces amb “estil”
l’Art Nouveau inclús con-
quereix la vida quotidiana als
Per a henri van de velde, un dels màxims
exponents del moviment, “l’art és l’ornament
de la vida”. La decoració-element fonamental
de l’art nouveau- va prendre un paper rellevant
i els artesans es van deixar influenciar pel nou
corrent que ja havia conquistat Europa. van apa-
rèixer treballs en ferro, en fusta units per vidre
o cristall, fins i tot tècniques de mosaic on es
barrejaven tots els materials. Els treballs deco-
ratius de Serrurier-Bovy, la joieria de Philippe
Wolfers o la ceràmica de Finch i De Rudder
van contribuir a fer la vida més bella.
oFElIA DE pAblo
carrers de Brussel·les i no
hi ha millor oportunitat per
comprovar-ho que dinar a
De Ultieme Hallucinatie a la
rue Royale. A Le Cirio es pot
prendre un típic half and half
(mitja cervesa rossa i mitja de
negra) en un edifici sorpre-
nent. Un altre dels restaurants
plens d’ornaments decoratius
és L’Ancienne Poissonnerie
a la rue du Trône. L’art tam-
bé va conquistar els cafès i
avui dia està de moda anar a
beure cervesa en un racó Art
Nouveau. A Le Greenwich,
rue des Chartreux, antic refugi
del pintor René Magritte, es
juguen partides d’escacs. I a
La Fleur en Papier Doré, rue
des Alexiens, on es reunien els
surrealistes belgues a la fi dels
anys 20, podràs gaudir de l’am-
bient més animat.
L’eclecticisme d’Anvers
Anvers és sens dubte una
altra de les importants ciutats
on trobar imponents tresors
modernistes. El millor és
començar pel barri Zurenborg
on es conserva -al costat de
l’estació de Berchem- un dels
conjunts més imaginatius d’Eu-
ropa. Al carrer Cogels-Osylei
es poden admirar fins a gairebé
300 edificis originals. I és al
sud -al barri ´t Zuid- on podem
trobar l’edifici amb una curio-
sa cantonada de vaixell -Cinc
Continents- de Frans Smet-
verhas a la Schildersstraat.
oFElIA DE pAblo
[ 19 ]
© S
tefa
n Ja
cobs
© P
. Clé
mén
t
D. d
e Ki
evith
© D
anië
l De
Kiev
ith &
Toe
rism
e O
ost-
Vlaa
nder
en©
Dan
iël D
e Ki
evith
& T
oeri
sme
Oos
t-Vl
aand
eren
[ FlANDES vErDA ]
Ruta pels voltants de BrugesEl camp que emmarca Bruges es caracteritza
per ser terreny de pòlder, tan pla que sembla
dissenyat a dretcient per ser recorregut amb
bicicleta, ja que té 1.000 km de xarxa de
senders. El paisatge no pot ser més atractiu:
canals, prats extensos, casetes blanques i tor-
res altes. Si encara us queden ànims, podeu
visitar Ostende, a la costa, i practicar un ori-
ginal esport a les seves extenses platges: el
zeilwagen o cotxe de vela.
La ruta començaria a Bruges, on es poden
llogar bicicletes. Des d’aquí es poden visitar
l’abadia de sant Trudo, on antigament residien
els comtes de Flandes, el Domini Provincial
de Tillegembos, amb un molí, el castell Tudor i
l’abadia de Zevenkerken. Aquesta última està
situada en un ampli bosc i acull un alberg on
els monjos serveixen una cervesa artesanal.
Lissewege, prototip de poble flamenc amb la
seva atraient vida i la impressionant església
és una altra de les parades clau, així com el
majestuós pòrtic gòtic de l’abadia cistercenca
Ter Doest.
hi ha tantes opcions que segur que al final us
faltarà temps per descobrir-ne tots els detalls.
Tant és, aquí l’important és pedalar i deixar-se
portar... méS INFormACIÓ :www.brugseommeland.be
Amb vaixell cap al castell d’Ooidonk En el segle XIX molts pin-
tors es van sentir atrets pel
suau paisatge del sud-oest
de Gant, a la vora del riu
Leie, i es van instal·lar en el
petit poble de Sint-Martens-
Latem. El llogaret veí de
Bachte Maria Leerne, a
12 km de Gant, està dominat
pel castell d’Ooidonk, cons-
truït en el segle XvI en estil
flamenc-espanyol. Com que
encara està habitat, el castell
s’ha mantingut de forma
admirable i es pot visitar.
El passeig amb vaixell pel
riu Leie des de Gant fins a
Bachte Maria Leerne recor-
re un idíl·lic itinerari per la
natura, pintorescos pobles
amb nombroses galeries
d’art i fantàstiques zones méS INFormACIÓ :www.ooidonk.be
residencials. Sense oblidar,
és clar, la gastronomia de la
zona, on el plat més conegut
és el paling in ´t groen, o
anguila amb salsa verda. Bon
profit!
[ 20 ]
© D
. de
Kiev
ith©
W. R
obbe
rech
ts©
J. D
e B
rie
[ FlANDES vErDA ]
Per comprovar que Brussel·les és efectivament una de les
ciutats europees més exòtiques i amb més espai verd per
habitant, us recomanem que us allunyeu del centre histò-
ric i que visiteu el Museu de l’àfrica Central de Tervuren,
www.africamuseum.be, situat a l’immens bosc de Soignes.
Els diumenges i festius aquest passeig per una de les avin-
gudes més belles de la capital es pot fer a bord del tramvia
històric, que té com a punt de partida el Museu del Tramvia,
www.trammuseumbrussels.be.
Després de la visita al museu, podeu visitar el barri Matongé,
proper a la Porte de Namur, a només uns quants metres del
barri europeu. En aquest, la comunitat africana ha obert multi-
tud de locals exòtics: perruqueries, botigues d’ultramarins, bars
de copes, discoteques amb ritmes càlids... i fins i tot restau-
rants on es pot degustar carn de cocodril! No heu d’oblidar que
el 30% dels habitants de Brussel·les prové d’altres països, i
aquesta dada confirma el perfil multicultural de la ciutat.
Brussel·les verda i multicultural
Escapada a DammeA menys de 10 km de Bruges, aquesta localitat s’ha convertit
en un interessant centre gastronòmic. S’hi pot arribar passejant
amb bicicleta o en una agradable excursió amb vaixell.
Els seus tranquils carrers i petites places s’endormisquen
envoltades d’arbres frondosos, majoritàriament til·lers, que
amb les seves atapeïdes branques protegeixen de l’aire que
bufa constantment. La pau que es respira aquí fa d’aquesta
localitat un indret ideal per a escapar de l’afluència turística de
la veïna Bruges. A més, hi ha un bon nombre de restaurants
que ofereixen el millor de la cuina flamenca. Els paisatges que
envolten Damme semblen trets d’un conte de nens. Una sens
fi de rutes sota les copes dels arbres han fet d’aquesta localitat
el punt de partida ideal per passejar amb bicicleta gaudint del
paisatge que cantava jacques Brel: enormes planes verdes,
vaques que pasturen a la riba del camí i ovelles que miren amb
curiositat les desenes de cicloturistes que s’aventuren a recór-
rer els itineraris sembrats de sorprenents i típiques casetes.
roSA mArQUéS
[ 21 ]
© D
. Rhy
s
[ pEr A llAmINErS ]
Territori gormandAQUEST PAíS ÉS FAMóS PELS SEUS BOMBONS O prAliNeS, LES SEvES CERvESES I CASSOLES DE MUSCLOS AMB PATATES FREGIDES; UNA TRíADE D’EXCEPCIó, CERTAMENT, ENCARA QUE NO SERAN LES úNIQUES DELíCIES QUE ESPERIN EL vIATGER DE RUTA GASTRONòMICA PER FLANDES.
La qualitat de la cuina francesa i la generositat de l’alemanya
solen aliar-se als restaurants flamencs. Per aquest motiu, cal
aplicar la dita “allà on aniràs, fes com veuràs” i demanar un
únic plat per a reservar un forat per a una pecaminosa mousse
de xocolata, o altres postres casolanes.
Perquè, malgrat que haurà estat difícil resistir-se a berenar
en un cafè amb creps, gofres o pastissos ben primorosos, si
a l’hora del sopar no abelleix d’acontentar-se amb matar el
cuquet en algun dels omnipresents frituurs o parades de pata-
tes fregides, llavors caldrà asseure’s sense pressa a estudiar la
carta del local triat: des d’una assequible braseria fins a alguns
dels exclusius restaurants que fan que Bèlgica presumeixi de
ser el país amb més estrelles Michelin per habitant del món.
Imperdonable perdre’s una sessió de saborosíssims musclos al
vapor que, amanits amb alguna salsa i acompanyats novament
per les seves majestats les patates fregides, es mengen amb
les mans, deixant en equilibri sobre la tapa de la cassola en què
hauran arribat a la taula una piràmide de closques ben escura-
des com a rastre de la batalla.
Però la cuina local, que des del segle XvI ha anat trenant-se
amb ingredients aleshores exòtics com ara el tomàquet, la
patata i tota mena d’herbes, fa venir salivera amb altres espe-
cialitats imprescindibles com ara el vlaamse stoverij -carn de
bou guisada amb cervesa negra-, el waterzooi -un plat caldós
de verdures amb pollastre, peix guisat en crema de llet-, el
gegratineerd witloof -endívies embolcallades en pernil dolç
i gratinades al forn en una beixamel amb formatge-, l’anguila
o paling en salsa verda , els famosos tomaat-crevette, o les
costelles o ribbetjes que en alguns restaurants són plat únic i,
per un preu fix, se’n poden menjar tantes com es vulgui -o es
pugui!-, à volonté.
ElENA DEl Amo
[ 22 ]
© K
oen
Bro
os
© D
. Rhy
s
[ pEr A llAmINErS ]
Gràcies per la xocolata
Més cerveses que dies de l’any La tradició ve de lluny: les
primeres abadies flamen-
ques ja produïen la seva
pròpia cervesa i, pels volts
del 1900, Bèlgica sumava
més de 3.000 fàbriques.
Actualment només en queda
un centenar, en les quals es
produeixen 500 varietats.
Les prefereixes rosses,
fosques, vermelloses,
ambrades...?
Aigua, ordi, llúpol i llevat es
basten i ben sobradament,
en principi, per elaborar cer-
vesa. Cadascuna se serveix
a la seva temperatura idònia
i fins i tot en el seu got par-
ticular. La importància del
got ha adquirit en els últims
temps tanta rellevància que
molts productors els dissenyen
i patenten perquè acabin iden-
tificant-se amb la seva marca
de cervesa, tal com passa amb
hoegaarden.
Els belgues sobre tot són
famosos pel contingut: la
refrescant i lleugera pils, com
ara l’Stella, jupiler i Maes, però
també tot un elenc de cerve-
ses ambrades, blanques, ros-
ses fortes, vermelloses, negres
o de fruites. Tot això, sense
oblidar les cerveses d’abadia
-com la imprescindible Leffe-.
www.beerparadise.be
ElENA DEl Amo
Estimulant, antidepressiva i
fins i tot afrodisíaca o remei
d’urgència a les cuites d’amor.
A la xocolata se li adjudiquen
tants beneficis que s’acaba
per sospitar si no seran pures
excuses per a devorar-la sense
remordiments. Sigui mite o
realitat, millor fer-ho amb un
material tan de primera com el
que empren els mestres xoco-
laters flamencs per elaborar els
famosos pralines o bombons
farcits. Brillants, i acabats de
fer - perquè un bombó passat
es considera aquí inaccepta-
ble-, els pralines s’exhibeixen
a les vitrines de les millors
confiteries com si fossin
joies embolcallades per
aquesta fragància mig vicio-
sa que desfà la voluntat i et
fa entrar per, amb les papil-
les desfermades, escollir la
dosi del dia.
Leónidas, Guylian, Godiva o
Neuhaus són les marques
més internacionals, però
per què no deixar-se seduir
per alguna petita confiteria?
Marcolini, amb botigues a
diverses ciutats, són tota
una experiència, igual que
Wittamer a Brussel·les,
Sukerbuyc a Bruges, Tartufo
a Lovaina, Del Rey a Anvers.
ElENA DEl Amo
[ 23 ]
© M
odo
Bru
xella
e©
Jas
per
Jam
es
© T
oeri
sme
Ant
wer
pen
[ Amb ESTIl ]
SiGuEM SinCERS, PoCS ESPanyolS quE viaTJavEn a FlandES Ho FEiEn PER lES SEvES boTiGuES, la SEva Moda o ElS SEuS MERCaTS. avui això Ha CanviaT; FlandES S’Ha ConvERTiT En una auTènTiCa dESTinaCió dE CoMPRES.
[ 24 ]
© W
oute
r Ra
woe
ns
[ Amb ESTIl ]
hi ha un tipus de viatgers
que són els que es passegen
mirant aparadors. Suposa
una manera d’entendre les
ciutats en la qual els objectes
no només són protagonistes,
sinó excusa perfecta per
a entendre l’essència dels
llocs.
El que es comprava tradicio-
nalment a Flandes; puntes,
bombons i diamants, conviu
ara amb una de les millors
ofertes de mobiliari déco,
objectes africans, i amb les
botigues de moda.
RetroBrussel·lesLes dues zones bàsiques per
a conèixer la “retroBrussel-
les” són Sablon i Marolles.
Els caps de setmana, a la
plaça de Sablon, se celebra
un mercat d’antiguitats, que
serveix de coartada per a
vagarejar pels voltants.
L’altre gran mercat de la
ciutat, de vintage recent, és
el que es desplega a la plaça
de jeu-de-Balle, a Marolles.
Aquest antic barri obrer pres
per artistes i joves professio-
nals s’articula entorn de dos
carrers, la Rue haute i la Rue
Blaes. La combinació d’amb-
dues és insuperable.
Flandes, una inesperada meca del ‘shopping’
Marcolini o la tradicional Godiva, exigeixen una
degustació amb els ulls tancats.
Anvers, capítol a partUna ciutat única al món. Gràcies a la confluèn-
cia de diversos factors avui en dia és una de
les millors rutes de shopping del planeta. Es
pot començar prenent com a eix Modenatie,
que uneix Museu, Flanders Academy i Flanders
Fashion Institute. Des d’aquí, cal recórrer
Nationalestraat per absorbir l’esperit dels “6
d’Anvers” a través de petites botigues i edificis
senyorials. Deixant de banda la moda, recórrer
St Andries i trobar tresors amagats als antiqua-
ris no té preu.
ANA vázQUEz
La Brussel·les del futurLa moda belga camina diversos passos per
davant de la de la resta del món, les botigues
de Brussel·les no s’assemblen a les de París
o Londres, ni falta que els hi fa. Dansaert i vol-
tants és la zona cool de la ciutat; botigues de
capdavanters de la moda com Martin Margiela
són aquí.
Pastisseries: les noves joieriesPresentar un bombó com si fos un rellotge de
Cartier és força corrent a Brussel·les. La capi-
tal ha sofisticat fins a tal punt el negoci, que
és obligatori recórrer les seves xocolateries
per a convèncer-se de la capacitat d’embrui-
xament d’aquestes petites joies. Llocs com
[ 25 ]
© T
oeri
sme
Mec
hele
n
© M
. Van
huls
t
© C
orbi
s
[ Amb ESTIl ]
Terrasses, cafès i festivalsAlguna cosa han de tenir les ciutats flamenques perquè Lenny
Kravitz, Kaiser Chiefs, Radiohead o Metallica actuïn als seus
festivals i gaudeixin amb un públic que busca bona música i
ambient divertit.
Les cites són ja un clàssic del panorama musical europeu: Rock
Werchter, Pukkelpop o l’arxifamós I Love Techno són festivals
el renom dels quals ha traspassat fronteres, però no hem
d’oblidar altres alternatives com ara Marktrock o les populars
Festes de Gant, deu dies de música i atraccions sense parar.
A Flandes no cal esperar l’arribada del bon temps per gaudir de
l’ambient: els autèntics cafès de parets groguenques pel fum
dels anys són acollidors durant tot l’any, els bars no tenen hora
de tancament i què podem dir de les terrasses? Els seus cale-
factors permeten, fins i tot els dies més freds, fer amics a l’aire
lliure al voltant d’una cervesa.
[ 26 ]
© T
oeri
sme
Ant
wer
pen
© T
omás
Kub
es
© D
. Rys
© D
. De
Kiev
ith
© D
. De
Kiev
ith
[ Amb ESTIl ]
ANvERS, GANT O BRUSSEL·LES SóN LA NOvA MECA DELS CERCADORS DE RACONS cool
Esmorzar a Le Pain Quotidien, productes orgànics en taules »
comunitàries
visitar els centres d’art contemporani i galeries »
Aperitiu d’ostres i vi blanc als mercats dels diumenges (10 » €)
Berenar gofres o pannekoeken »
Tafanejar a les botigues de segona mà de la Kammenstraat »
d’Anvers
Llogar bicicletes per visitar el museu a l’aire lliure de »
Middelheim, Anvers
Degustar els centenars de gustos diferents de la ginebra o »
conèixer el surrealista bar Pink Flamingo a Gant
Trobar els clubs nocturns d’Anvers en els antics magatzems »
del port
Ballar fins a la matinada a La Fuse, temple del » techno de
Brussel·les
Dormir en algun dels nous B&B de disseny (des de 85 » €)
Cada dia més joves aprofi-
ten els assequibles preus
dels bitllets d’avió i surten
a descobrir nous racons a
Europa. Anvers, Brussel·les,
Gant o Lovaina acullen cada
any centenars d’estudiants
“Erasmus”; el govern fla-
menc llança ofertes com
la de la visita dels museus
al preu simbòlic d’1 euro, i
aquests organitzen noves
exposicions alternatives, com
les que es poden contem-
plar al Museu de la Moda
d’Anvers.
Cal perdre’s pels seus carrers
per trobar els racons més
insospitats. La comunitat
virtual “Brussels Tof People”,
formada per joves euro-
peus residents a la capital,
aconsella bones adreces;
també existeix “Use-it”, una
organització turística que
presenta les ciutats d’una
manera diferent, i les ciutats
ofereixen itineraris urbans en
format MP3.
Algunes pistes, però el més
divertit és descobrir els llocs
per un mateix:
Joves urbans a la caça de tendències
ADrECES úTIlS:
Rock Werchter –
www.rockwerchter.be
Marktrock – www.marktrock.be
Pukkelpop – www.pukkelpop.be
I Love Techno –
www.ilovetechno.be
Jazz Marathon –
www.brusselsjazzmarathon.be
Fiestas de Gante –
www.gentsefeesten.be
Use-it – www.use-it.be
www.brusselstofpeople.eu
www.mannekenpass.eu
www.flandes.net/donde_alojarse
[ 27 ]
Aquí hi ha l’aire que va respirar hergé
© C
. de
Potig
ny
[ ArT I CUlTUrA ]
Brussel·les, paradís somiat de vinyetes, bafarades i onomatopeieshergé gairebé no va viatjar.
No ho va fer, almenys, durant
les dècades en què va tre-
ballar en una de les sagues
més rodones i perfectes de
la història del còmic i, per a
alguns, de la literatura univer-
sal: els àlbums de Tintín. El
fet que la seva rutina diària
se circumscrivís als carrers,
places i racons de Brussel·les
diu molt de la imaginació
d’hergé, però també de la
capacitat suggeridora que pot
amagar la capital belga. Seria
un error reduir Brussel·les
al pare de Tintín, i també
seria incorrecte creure que el
còmic és un mitjà d’expres-
sió en el qual només tenen
cabuda els superherois. No!
A Brussel·les hi ha quilos de
còmics, milers de tebeos,
tones d’àlbums d’historietes
il·lustrades i moltíssimes
vinyetes però, en canvi, gai-
rebé no hi ha senyors vestits
amb malles i leotards.
Trepitjar Brussel·les quan
s’estima el còmic és
com peregrinar a la Terra
Promesa, el lloc on s’han
teixit i fabricat tantes i tan
bones històries i on es pot
entrar en contacte amb
l’aire que van respirar hergé,
jacobs, Morris o Franquin,
i el que encara inhalen
Schuiten, van hamme o
Peeters. També significa
accedir a un món utòpic -i,
alhora real- en el qual les
vinyetes pengen de les
parets dels museus i decoren
edificis de cinc plantes.
A l’hora de recomanar un
còmic idoni per viatjar a
Brussel·les sempre em repe-
teixo amb sorprenent insis-
tència: Brüssel, de Schuiten i
Peeters. Per què? No només
exemplifica a la perfecció les
infinites possibilitats expres-
sives de les vinyetes –robant
virtuts de la literatura, la
pintura o el cinema–, sinó
que expressa d’una manera
rabiosa, bella i sincera l’amor
cap a la ciutat.
goNTzAl lArgo
INFormACIÓ pràCTICA
Tota visita a la Brussel·les dels dibuixos, les onomatopeies i les bafarades
ha de començar al Centre Belga del Còmic, situat al número 20 de la Rue des
Sables (www.stripmuseum.be). La seva botiga té una àmplia selecció d’obres
en castellà. Després, a l’oficina de turisme, cal demanar el mapa en el qual es
desglossen tots els murals de còmics de Brussel·les. No seria una mala idea
aconseguir el llibre Brussels Through Comic Strips, editat per Versant Sud i
en el qual es recopilen vinyetes i còmics que van immortalitzar, a les seves
pàgines, la capital belga.
[ 28 ]
© K
ris
De
Smed
t
© J
aspe
r Ja
mes
© K
onin
klijk
Mus
eum
voo
r Sc
hone
Kun
sten
Ant
wer
pen
[ ArT I CUlTUrA ]
Un panorama artístic seductorEntre els principals atractius de les ciutats
flamenques destaca, sens dubte, l’oferta
artística. També a Brussel·les els amants de
l’art poden gaudir d’un interessant repertori,
encapçalat pels Musées Royaux des Beaux-
Arts, que engloben les col·leccions d’art antic
(del segle Xv al XvIII) i modern (segles XIX i
XX), així com els museus dedicats a les obres
d’Antoine Wiertz i Constantin Meunier. Per
la seva banda, el Bozar, al Palais des Beaux-
Arts dissenyat per victor horta, inclou dintre
de la seva nodrida oferta cultural exposicions
temporals en les quals moltes vegades la
història de l’art va acompanyada de la creació
contemporània, mentre que el Centre d’Art
Contemporani Wiels està dedicat exclusiva-
ment a la producció i exposició de l’art més
recent, en el marc d’un edifici que és un apre-
ciable exemple d’arquitectura moderna.
Les galeries complementen amb la seva
oferta contemporània el panorama artístic
de Brussel·les, i és precisament durant la
celebració de la fira d’art contemporani Art
Brussels, a l’abril o al maig, quan el visitant té
la gran oportunitat de prendre el pols de l’art
contemporani belga.
Però l’art actual es desenvolupa també en
altres centres de Flandes. Destaquen especi-
alment el Museum van hedendaagse Kunst
Antwerpen (MUhKA), a Anvers, i l’Stedelijk
Museum voor Actuele Kunst (SMAK), a Gant,
en els quals es pot apreciar tot el ventall
de la creació contemporània internacional.
La Kunsthalle Lophem, a Loppem, i el
Middelheim Museum d’Anvers (dedicat a l’es-
cultura a l’aire lliure) enriqueixen també aquest
panorama, mentre que el Provinciaal Museum
voor Moderne Kunst (PMMK) d’Ostende ofe-
reix amb la seva col·lecció un recorregut per
l’art belga que va des de principis del segle XX
fins avui.
Pel que fa a l’art històric, no es poden dei-
xar de visitar centres com el bell Koninklijk
Museum voor Schone Kunsten d’Anvers, el
Museum voor Schone Kunsten de Gant o el
Groeninge Museum de Bruges, que junts
engloben una excel·lent col·lecció d’art que
va des del segle XIv fins al començament
de la segona meitat del segle XX, en la qual
s’inclouen algunes de les joies més preuades
de l’art belga.
vIvIANNE lorÍA
A Bèlgica és molt fàcil desplaçar-se. Des de Brussel·les
el visitant arriba en una hora, o menys, a Anvers, Gant
o Bruges, tres de les seves ciutats més importants en
termes culturals. A les nombroses galeries, museus i
centres es pot gaudir de la riquesa de l’art flamenc,
expressada al llarg dels segles en l’obra de Jan van
Eyck, Hans Memling, Pieter Bruegel el Vell, Rubens,
Frans Hals, Anton van Dyck, Fernand Khnopff, James
Ensor, Marcel Broodthaers, Jan Fabre, Wim Delvoye
i Berlinde de Bruyckere, entre d’altres. El Combiticket
(12 €) permet visitar les col·leccions del Museu Reial de
Belles Arts d’Anvers, el Groeninge Museum de Bruges
i el Museu de Belles Arts de Gant.
www.vlaamsekunstcollectie.be
[ 29 ]
Enso
r au
x M
asqu
es ©
SA
BA
M 1
999
© C
harl
y H
ersc
ovic
i, w
ith h
is k
ind
perm
issi
on –
c/o
SA
BA
M-A
DA
GP,
200
8©
Cha
rly
Her
scov
ici,
with
his
kin
d pe
rmis
sion
– c
/o S
AB
AM
-AD
AG
P, 2
008
[ ArT I CUlTUrA ]
Magritte, nou museu per al pintor surrealista
ensor a Ostende
ja sabíem que calia anar a Brussel·les per
deixar-se seduir pel surrealisme. Primer, als
Reials Museus de Belles Arts i els paisatges
impossibles de René Magritte, com l’inquie-
tant l’empire des lumières on la nit es confon
amb el dia. Després a la seva casa museu,
al municipi veí de jette, on Magritte va viure
des de 1930 fins a 1954 amb la seva dona, i
hi va congregar molts dels artistes relacionats
amb el moviment surrealista d’aquells anys.
És impossible no emocionar-se davant dels
objectes fetitxe que ell convertiria en icones
de la pintura del segle XX, i ens va demostrar
que allò trivial i anodí sempre amaga alguna
cosa màgica i misteriosa: ‘Això (aquesta pipa
que vostè veu) no és una pipa’.
Seguint els passos de Magritte i els seus
companys de viatge es pot descobrir una
Brussel·les diferent on res no és el que sem-
bla i on, en el lloc més sorprenent, apareix un
lloc tan insòlit com el cafè La Fleur en Papier
Doré, a la Rue des Alexiens 55, punt de troba-
da dels surrealistes.
Si fins ara es trobaven a faltar més originals
de Magritte, el 9 de juny s’inaugurarà a
Brussel·les el seu nou museu monogràfic,
contigu al Museu de Belles Arts, al palauet
hôtel Altenloh de la Place Royale, on s’expo-
saran unes 140 obres, la col·lecció més gran i
diversa del món.
JAvIEr mAzorrA
james Ensor (Ostende, 1860-1949) està con-
siderat un dels pintors precursors del surrea-
lisme, i és un dels màxims representants de
l’art del segle XX. Per entendre millor la seva
obra, cal visitar la casa museu james Ensor,
on va residir durant els seus últims 32 anys,
a la localitat costanera d’Ostende. Allà es va
deixar influir pels objectes quotidians de la
botiga dels seus pares: conquilles de mar,
màscares... Els seus treballs poden ser con-
templats en els principals museus de Flandes.
Aquest any el Reial Museu de Belles Arts
d’Anvers presenta l’exposició Goya, redon,
ensor. pintures i dibuixos grotescos del 14 de
març al 14 de juny.
Nou Museu Magritte:
www.fine-arts-museum.be
www.musee-magritte-museum.be
Casa museu René Magritte:
www.magrittemuseum.be
Passejos guiats per la ciutat de
“Monsieur Magritte”:
www.asbl-arkadia.be
Casa museu James Ensor:
www.toerisme-oostende.be
[ 30 ]
© N
atio
nal G
alle
ry L
ondo
n
© B
russ
els
Inte
rnat
iona
l
© T
oeri
sme
Mec
hele
n
[ ArT I CUlTUrA ]
27 març > 30 juny
Brussel·les, Museu Reial de Belles Arts
UNA MIRADA MIXTA AL CÒMIC
BELGA
www.fine-arts-museum.be
Aquesta exposició ofereix, a través
d’obres d’aproximadament vint
autors contemporanis belgues, una
visió de conjunt de 100 anys de
còmic, per treure a la llum el vincle
entre l’escola belga i els grans
corrents del còmic a escala mundial.
La presentació de les obres no és
cronològica ni per corrents, sinó una
fusió transfronterera de generacions i
disciplines.
25 setembre 2009 > 3 gener 2010
Brussel·les, Bozar
ELS SEXTIES
www.bozar.be
2a gran exposició de l’Any del Còmic
a Brussel·les.
Cites obligadesLES CIUTATS D’ART FLAMENQUES ET SORPRENDRAN EN QUALSEvOL èPOCA DE L’ANy AMB UNA EXPOSICIó INTERESSANT, UN CONCERT PECULIAR O UN FESTIvAL MULTITUDINARI. AQUí TROBARàS UNA SELECCIó D’ESDEvENIMENTS; POTS CONSULTAR EL CALENDARI COMPLET AL NOSTRE WEB WWW.FLANDES.NET
Fins al 29 març 2009
Gant, Abadia de Sant Pere
EXPOSICIÓ DE TAPISSOS
FLAMENCS PER ALS DUCS DE
BORGONYA, CARLES V I FELIP II
www.gent.be/spa
Exposició de tapissos dels s. XV i XVI
de l’abadia de sant Pere i la Casa
Reial Espanyola. Aquests “frescos
itinerants” ajudaven a augmentar el
prestigi social i confort personal del
seu propietari i tenien una funció
política.
14 març > 14 juny 2009
Anvers, Museu Reial de Belles Arts
GOYA, REDON, ENSOR. PINTURES
I DIBUIXOS GROTESCOS
www.kmska.be
A les obres de Francisco de Goya,
Odilon Redon i James Ensor les
representacions grotesques tenen un
paper notable. Precisament per la seva
Al Palau de Belles Arts de Brussel·les
s’exposen obres de quatre autors, que
gràcies a la seva audàcia gràfica i un
atrevit estil de narració, van deixar
empremta en l’evolució del còmic ja
no només creat per a nens.
Els artistes Guido Crepax, Paul
Cuvelier, Jean-Claude Forest i Guy
Peellaert van treure inspiració del
moviment pop-art, els dibuixos
animats o de la música ye-yé
francesa.
27 març > 21 juliol
Bruges, Groeninge Museum
CARLES EL TEMERARI,
L’ESPLENDOR DE BORGONYA
www.kareldestoute.be
Carles el Temerari, el duc que va voler
convertir-se en rei va ser un home
molt ambiciós en un moment crucial
de la història europea. En la seva
curta vida es va convertir en un dels
imatge tan desagradable com ridícula,
aquests tres artistes es consideren
pioners de l’art modern del segle XX.
21 març > 21 juny 2009
Malines, per tota la ciutat
VISIONS DE LA CIUTAT
www.stadsvisioenen.be
El 2009 Malines celebra 4 segles
i mig de ciutat arquebisbal.
Aquest aniversari dóna lloc a un
esdeveniment de grans dimensions
en el qual destaca l’exposició “Hemel
in Tegenlicht”, El cel a contrallum,
que mostra una barreja de tresors de
l’arquebisbat i objectes utilitzats en el
culte popular.
fi març > gener 2010
2009 ÉS L’ANY DEL CÒMIC A
BRUSSEL·LES
www.brusselscomics.com
Destaquen:
[ 31 ]
© C
harl
y H
ersc
ovic
i, w
ith h
is k
ind
perm
issi
on –
c/o
SA
BA
M-A
DA
GP,
200
8
© B
ITC,
JL
Vand
ewie
le
© T
oeri
sme
Leuv
en
[ ArT I CUlTUrA ]
5 juny > 15 novembre 2009
Anvers, catedral
DE QUINTEN MATSIJS A RUBENS
- OBRES MESTRES DEL MUSEU A
LA CATEDRAL
www.dekathedraal.be
Arran de la celebració del 450
aniversari del bisbat d’Anvers, la
catedral exposa una col·lecció de
16 obres eclesiàstiques que evoquen
l’interior de la catedral entre els
segles XVI i XVIII.
20 setembre > 6 desembre 2009
Lovaina, M, Leopold
Vanderkelenstraat 28
ROGIER VAN DER WEYDEN, 1400-
1464, MESTRE DE PASSIONS
www.rogiervanderweyden.be
L’exposició mostra la importància d’un
dels mestres dels primitius flamencs
a través de les 120 obres portades
des dels Estats Units o altres països
a Europa. Una oportunitat única per
veure les seves obres reunides a part
d’obres dels seus contemporanis.
Octubre > febrer 2010
Brussel·les i altres ciutats
EUROPALIA. XINA 2009
www.europalia.eu
La 22a edició d’aquest festival es
dedica a la cultura d’un dels països
més fascinants, la Xina. Centenars
d’esdeveniments amb concerts,
exposicions, teatre i ball, cinema,
etc., ens parlen de diverses facetes de
la civilització xinesa.
CITES ANUALS
Festivals de música, processons
històriques, festes populars, jornades
de portes obertes... que tenen lloc
cada any i omplen de color les ciutats
flamenques.
REIALS HIVERNACLES DE LAEKEN
abril > maig 2009
Brussel·les
www.monarchie.be
PROCESSÓ DE HANSWIJK
17 maig 2009
Malines
www.hanswijkprocessie.org
PROCESSÓ DE LA SANTA SANG
21 maig 2009
Bruges
www.holyblood.com
JAzz MARATHON
29 > 31 maig 2009
Brussel·les
www.brusselsjazzmarathon.be
DESFILADA DE L’OMMEGANG
30 juny i 2 juliol 2009 (a confirmar)
Brussel·les
www.ommegang.be
FESTES DE GANT
18 > 27 juliol 2009
www.gentsefeesten.be
monarques més rics d’Europa, símbol
de la cultura refinada de Borgonya.
Per primera vegada una exposició
mostra obres dels primitius flamencs i
peces de col·leccions de tot el món.
28 març > 4 octubre 2009
Diferents llocs a la costa belga
BEAUFORT 03
www.beaufort03.be
Després de dues edicions de gran
èxit sobre art contemporani a la
costa, la 3a edició exposarà de
nou nombroses obres d’art noves i
antigues instal·lades en pobles de la
costa (Beaufort Outside) o al Museu
d’Art Modern d’Ostende (PMMK)-
Beaufort Inside.
2 juny 2009
Brussel·les, Museu Magritte
OBERTURA DEL MUSEU
MAGRITTE *****
www.musee-magritte-museum.be
o www.fine-arts-museum.be
L’antic hotel Altenloh acull el museu
dedicat a la vida i obra d’aquest
grandíssim pintor belga. Un total de
140 obres amb pintures, partitures
de música, cartes, fotos i pel·lícules
que l’artista ha creat al llarg de la
seva vida.
VISITA AL PALAU REIAL
final juliol > setembre 2009
Brussel·les
www.monarchie.be
FESTIVALS MUSICALS
juny, juliol, agost 2009
Diverses ciutats
www.flandes.net/acontecimientos_
culturales
Vegeu article pàg. 26-27
Els amants de la bona música
trobaran en aquests festivals una
cita ineludible de l’estiu. Cadascú
que triï el seu estil i... que comenci
l’espectacle!
MERCATS DE NADAL
Fi novembre > desembre 2009
Diverses ciutats
www.flandes.net/acontecimientos_
culturales
Regals, menjars i begudes
tradicionals, pistes de patinatge i
grans avets i pessebres. Flandes rep
el Nadal de la manera més tradicional
en un ambient de conte de fades.
[ 32 ]
© N
. Mat
sum
oto
[ INFormACIÓ pràCTICA ]
ESpANyA DIrECTE
Per parlar amb Espanya amb cobrament a destinació
marca 080010034 + núm. al qual desitges trucar.
TrANSporT
Amb avió: Brussels Airlines, Clickair, Vueling, Iberia i
Ryanair volen a Bèlgica des d’Espanya. Totes arriben a
l’aeroport de Brussel·les, excepte Ryanair, que aterra a
Charleroi.
Des de l’aeroport hi ha trens directes a Brussel·les, Gant
o Lovaina amb connexions a la resta del país.
Amb tren: Per viatjar amb tren des d’Espanya a Bèlgica
hauràs de canviar de tren a París.
Quan ja siguis a Flandes, la millor manera de moure’s
és amb tren. Les distàncies són curtes i la xarxa de
ferrocarrils ofereix connexions puntuals i freqüents. Els
lA rEgIÓ
Flandes, amb 6 milions d’habitants, és una de les tres regions
belgues. Juntament amb Valònia i Brussel·les forma el Regne
Federal de Bèlgica, amb 10 milions d’habitants.
IDIomES
A Bèlgica hi ha 3 idiomes oficials: neerlandès o flamenc
(a Flandes i Brussel·les = 57% de la població), francès (a
Valònia i Brussel·les = 33%) i alemany (a la frontera amb
Alemanya = 10%).
UrgèNCIES
Les farmàcies obren de 8h30 a 12h i de 13h30 a 18h, i tanquen
el dissabte a la tarda i el diumenge. Per rebre assistència
mèdica acudeix a qualsevol metge amb la Targeta Sanitària
Europea, obtinguda en els Centres d’Atenció i Informació de la
Seguretat Social; és vàlida durant 1 any.
ADrECES úTIlS
Companyies aèries
www.brusselsairlines.com
www.clickair.es
www.vueling.com
www.iberia.es
www.ryanair.com
Trens
www.b-rail.be
www.thalys.com
www.eurostar.com
hotels
www.flandes.net/donde_alojarse
bed & breakfast
www.taxistop.be
www.gastenkamersantwerpen.be
www.bnb-brussels.be
www.bedandbreakfast-gent.be
www.brugge-bedandbreakfast.be
Albergs
www.vjh.be
Flandes per a joves
www.use-it.be
Càmpings
www.camping.be
Turisme rural
www.hoevetoerisme.be
oficines de turisme locals
Anvers: www.visitantwerpen.be
Bruges: www.brugge.be
Brussel·les: www.brusselsinternational.be
Gant: www.gent.be
Lovaina: www.inenuitleuven.be
Malines: www.inenuitmechelen.be
Prepara el viatge
[ 33 ]
© S
ofie
Cor
eyne
n
[ INFormACIÓ pràCTICA ]
preus són assequibles i no cal reservar plaça. Informa’t
sobre l’oferta d’abonaments i descomptes aplicables al
teu viatge.
Amb cotxe: Les autopistes belgues recorren tot el país,
són gratuïtes i estan ben il·luminades. Recorda que a
Bèlgica les indicacions i els noms de les ciutats estan
en neerlandès a Flandes, en francès a Valònia i en els
dos idiomes a la regió de Brussel·les.
Tramvia: Un dels típics transports urbans de Brussel·les,
Anvers i Gant. A Anvers i Brussel·les també hi ha metro.
Taxi: Recorda que a Flandes els taxis no són barats i
s’han de sol·licitar a les parades o per telèfon. Demana
el número de telèfon al teu hotel o a l’Oficina de Turisme.
bus turístic: La millor opció per descobrir les ciutats
confortablement i amb explicacions en diversos idiomes.
passejos amb barca: La perspectiva de les ciutats
flamenques des de l’aigua val molt la pena. Consulta a
les Oficines de Turisme locals les possibilitats per fer
una passejada guiada pels canals, traslladar-se amb
vaixell d’una ciutat a una altra o fins i tot conduir una
embarcació individual!
AlloTJAmENT
A Flandes trobaràs allotjament per a tots els gustos i
butxaques des d’agradables hotels, bed & breakfast,
càmpings, cases de turisme rural, a albergs.
El sistema de classificació hotelera és semblant a
l’espanyol. Les reserves es poden fer des d’Espanya
contactant amb l’hotel o a través d’una agència de
viatges. Un consell: l’ocupació hotelera a Brussel·les
baixa considerablement durant el cap de setmana,
i a Bruges de dilluns a dijous, aprofita les ofertes
disponibles durant aquests dies!
horArIS ComErCIAlS
La majoria de botigues obren de 10h a 18h. Els museus
solen tancar a les 17h. El dia de descans és el diumenge
en el cas de les botigues i el dilluns en el dels museus.
Si vols pagar les teves compres en efectiu, tingues
en compte que a Flandes no hi ha gaires caixers
automàtics.
TArgETES Amb DESCompTE
brussels Card: visita de 25 museus més transport urbà durant
24h (20 €), 48h (28 €) o 72h (33 €)
www.brusselscard.be
manneken pass: 18 a 25 anys. 24h de transport a Brussel·les
i descomptes a botigues, museus i atraccions. Preu: 5 euros.
Inclou planell de Brussel·les. www.mannekenpas.eu
1 Euro museu: Si tens menys de 26 anys, paga solament
1 euro per visitar 1 dels 23 museus que participen
www.1euromuseum.be
mont des Arts pass: Visita del Bozar, Museu de Belles Arts,
Museu Instruments Música i Belvue Museum per 11 €, a
Brussel·les.En total es poden visitar 7 museus al Mont des
Arts. Joves menors de 26 anys i estudiants paguen només
5,5 euros.
www.kunstberg.be
must of brussels: 10 tiquets per a visitar 10 atraccions/museus
de la teva elecció per 17 €. Atenció: depen de l’atracció o
museu quants tiquets gastes.
http://www.mustofbrussels.com/pictures/must2008.pdf
Antwerpen museum Card: 48 h de transport urbà + visites
a museus i esglésies per 20 € (per exposicions permanents
gratis i amb descompte per exposicions temporals)
www.antwerp-tourist-guide.com/Antwerp-Museum-Card.html
Combi5 a bruges: 5 museus x 15 €
Cicle3 a bruges: 1 dia per visitar 3 museus, llogar una bicicleta
i prendre 1 beguda per 15 €
Quartet primitius Flamencs a bruges: Església de Nostra
Senyora, Museu Groeninge, Museu Memling i Tresor de la
Catedral de Sant Salvador per 14 €.
gent museum pass: 14 museus i atraccions de Gant en 3 dies
per 20 euros.
Combiticket: entrada que dóna accés al Museu Groeninge de
Bruges, el Real Museu de Belles Arts d’Anvers i el Museu de
Belles Arts de Gant. Per 12 € es poden descobrir els 3 en un
termini de 3 anys!
www.vlaamsekunstcollectie.be
Sol·licitud d’informació turística des
d’Espanya:
Turisme de Bèlgica: Flandes i
Brussel·les
World Trade Center, ed. Est, pl. 6.
Moll de Barcelona s/n
08039 Barcelona
T. 93 508 59 90
F. 93 508 59 93
www.flandes.net
Horari per demanar informació
turística: de dilluns a divendres,
de 9h00 a 13h30.
ColoFÓ
Editor Responsable
Raymonda Verdyck
Grasmarkt 61 – 1000 Brussel·les
Concepte & Pre-producció
Gramma nv, www.gramma.be
Impremta
Dessain Printing, Mechelen
Copyright portada
(a baix) Kris De Smedt, Koen Broos,
Layla Aerts/Toerisme Vlaanderen
Cartografia
© Geoplan bvba, www.geoplan.be
D/2009/5635/1/9
Tota la informació en aquest fullet va ser recollida amb molt d’esforç i era correcta a l’hora d’entrar en impremta. L’editor no es responsabilitza de cap imprecisió, error o canvis posteriors a la seva impressió.
[ 34 ]
© C
harl
y H
ersc
ovic
i, w
ith h
is k
ind
perm
issi
on –
c/o
SA
BA
M-A
DA
GP,
200
8
Turisme de Bèlgica: Flandes i Brussel·les
World Trade Center, ed. Est, pl. 6.
08039 barcelona
T. 93 508 59 90
Horari per demanar informació turística:
de dilluns a divendres, de 9h a 13h30.
SAbIES QUE...?
...Tintín, lucky luke o els barrufets són creacions
d’artistes belgues
...Bèlgica va ser el primer país de l’Europa continental
que va construir una via fèrria?
...de cada 10 diamants que hi ha al món, 7 han passat per
Anvers?
...el Sr. Sax, inventor del saxofon, era belga?
...que Bèlgica és el major productor d’azalees del món?
...marx i Engels van establir les bases del Manifest
comunista a la Grand Place?
...víctor hugo hi va viure?
...l’avi de beethoven era de Malines?
... Bèlgica té el rècord Guiness del major nombre de
restaurants premiats amb estrelles Michelin en relació
amb el seu nombre d’habitants?
www.flandes.net