filosofia pedrol 2010.pdf

7/24/2019 FILOSOFIA PEDROL 2010.pdf

1/26

9/02/10

BLOC I: INTRODUCCI A LA REFLEXI FILOSFICA SOBRE EL DRET.

Introducci a la reflexi filosfica.

Distinci de 2 grans concepcions. Manuel sacristn.

1.

Com a saber substantiu.

2.

Com a saber adjectiu.

Distinci del s. XX, per abans de la cincia moderna es una altra cosa.

1. Filosofia com a saber substantiu.

Ms prpia del mon antic. Filsof rei de plat. El filsof es la persona que copsa el mn deles idees de manera peculiar i per tant t un pensament privilegiat en el saber. Atorga a la

filosofia com cincia que estudia un objecte peculiar diferents als altres sabers.

2.

Filosofia com a saber adjectiu.

La filosofia del S. XX es molt modesta. Perqu va adjacent a algun tipus de saber

substantiu. Es caracterstic com un nivell discursiu diferent. Reflexi sobre un objecte

destudi: filosofia del dret, filosofia histrica, filosofia de lart...

Antropologia filosfica

Qu som?

Depn de la resposta donada a la pregunta la reflexi del dret ser una o una altra. Tres

perspectives: som una barreja entre Naturalesa, societat, cultura.

Naturalesa: som producte de levoluci. Partirem duna ontologia (all que es pregunta per la

essncia de les coses, que sn les coses). Som matria. Aquesta matria va evolucionant i

adquireix formes diferents.

A mi entender se impone, frente a la idea de un abismo ontolgico entre los humanos y el

resto de la naturaleza, la idea de un continuo de niveles entre lo fsico JORGE RIECHMANN

Una mica de ciencia ficci

- Lexemple de Daniel Dennett per explicar com ha operat la seleccin natural.

Imaginem que volem viure s. XXV. El que hauriem de fer es inventar un artilugi que ens

protegis en un estat de conservaci fins el s.xxv. una espcie de cpsula. El problema es que

qui ens desactivar? Perque els nostres fills hauran mort. 2 opcions:


2/26

Convocar els savis que estan a la terra i que amb els seus coneixements planifiquessin quin es

el millor lloc del mn per saber on ha de estar aquest hivernacle.

Sofisticar el hivernacle amb sensor externs per detectar terratrmols, risc dincendi ... i dotar-

lo de mobilitat.

Aquestes son les dues vies que ha escollit la naturalesa en les estratgies de les plantes i per

els animals. Un si canvien el temps es moren, i els animals en el moment que quan hi ha una

causa inesperada tamb sacabar morint.

Generar els propis sensors pels perills de lentorn. Aquesta es la estratgia que ilustra Bennett

en Cas de la essncia humana. La que ens diferencia dels animals, si hi ha una especficitat

humana. Es supleix la manca de especficialitat en algunes coses (animals) amb la utilitzaci de

moltes altres. Especialistes en ser generalistes: doncs no hi ha altre espcie en que trobem

tantes diferencies en habilitats: Messi, mecnics.

Per la cultura es el que fa del home un animal simblic. No es un mn explicable per la

naturalesa i pels instints perqu venen funcionalitzats en una cultura donada per la

socialitzaci, i adquirim tot un mn. Es la cultura que diferencia les nostres necessitats

humanes de la resta dels animals.

Les pautes instintives estan disfuncionalitzades perqu estan revestides per la cultura. No

nomes ens afrontem a una realitat natural sin que tamb una altra social: la dels simbols i

que t tanta importncia com la primera.

- No hi ha, doncs , cap tipus dallament csmic en el cas dels humans.

-

Lsser hum com animal simblic.- El llenguatge: el mn de les significacions imaginaries.

en los animales...

Lhome es un sser social. El procs de solialitzaci: lindividu com sser social, com a

producte, doncs, histric.

Imporncia de les instncies de socialitzacin.

Lindividu allat? El cas dels nens salvatges.

...

15-2-2010

ANTROPOLOGIA FILOSFICA:

- El procs de socialitzaci: Lindividu com sser social, com a producte, doncs, histric.

- Importncia de les instncies de socialitzaci.

- Lindividu allat? El cas dels nens salvatges.

(ontologiaforma de ser de les coses)


3/26

Ontologia materialista i evolucionista.

No es pot entendre lindividu allat de la societat.

Plat: Lhome es un animal poltic. La mateixa estructura de la ciutat ens diu molt de com

es una persona.

Diferents instncies de socialitzaci. (Avui dia els mitjans de comunicaci jugan un paper

important en la socialitzaci).

Els nens salvatges no han tingut accs a la parla.

QUE HEM APRS?

-

Repensar la realitat social

- Repensar la racionalitat

-

Repensar lautonomia o llibertat-

Adquirir bases per a reflexionar sobre el sentit del individualisme.

Ara, ja no podem analitzar lhum noms des del punt de vista natural, sin que lhem de

veure des de el punt de vista del nomos.

LA REALITAT SOCIAL:

La reflexi antropolgica dels sofistes ja va girar entorn de les nocions de physis i

nomos (naturalesa/norma que no es natural, requereix la voluntat humana per emergir).

-

Pysis: Significa naturalesa

- Nmos: Convenci, norma, llei humana

Lhome per naturalesa t nmos.

DE LA PHYSIS AL NMOS:

Teoria atmica de la matria i teoria de levoluci:

Univers format per partcules

Partcules formen sistemes

Alguns sistemes son orgnics i entre ells trobem organismes (sistemes vius)

Sistemes vius evolucionen Alguns desenvolupen sistemes nerviosos, que creen ments (ment es la traducci

moderna i ms restringida que la paraula nima que en Grcia tenia un significat molt

distint del cristianisme, a Grcia tant homes com animals i plantes tenien nima).

El tret primari i ms essencial de la ment s la conscincia.

Caracterstiques de la conscincia:

Naturalesa interna (en el cervell)

Qualitativa (associat a una sensaci)


4/26

Subjectiva (ontologia primera persona) Som nosaltres que tenim un plaer quan

degustem un vi.

La conclusi es que si la conscincia es en primera persona, i la cincia noms opera en

tercera persona, sobre la conscincia no podem adquirir coneixements.

Cal diferenciar diferents sentits dels termes subjectiu i objectiu:

Sentit epistmic (ref. Proposicions)

Subjectiu: Depen esencialment actituds i sentiments dels observadors

Objectiu: Independent d0actituts i sentiments dels observadors.

Sentit ontologic (ref. Mode existncia)

Objectiu: No depen de lexperiencia dun subjecte

Subjectiu: Depen de lexperiencia dun subjecte.

Termes objectiu i subjectiu: Els podem emprar en sentit epistemic (coneixement, fem

referencia a proposicions)o entologic.... Si dic que Dal es millor que Rubens; per si dicque Dal es un pintor del S. XX que va neixer a Catalunya; el primer es un sentiment meu, la

segona un fet concret.

Conscincia: Sistema obert, s conscincia de...

Intencionalitat s la caracterstica dels estats mentals en virtut de la qual sadrecen

a ( o tracten de) objectes i estats de coses diferents dells mateixos. (No es tenir

intenci de..)

Objectes poden ser reals o imaginaris.

Estructura de la intencionalitat:o Tipus o estats: Creences, desigs, percepcions, por, intencions, esperances...( Jo

tinc por de que plogui, jo desitjo que plogui...)

o

Contingut: Proposicions diverses

Direccions dajust (Austin):

Ment-a-mn: Creences, percepcions, records...Com son les coses

Mn-a-ment: ordres, desigs, intencions...Com volem que siguin

Exemple dAnscombre

Anscombre diu: Imaginem una dona que fa anar a comprar al seu marit al super: Pomes,

pollastre i una garrafa daigua; lhome sho apunta en una llista les tres paraules. Quan

entra al super, va mirant la llista, va a les pomes, al pollastre i al aigua. Aquesta llista es un

mandat,una ordre. La direcci dajust de la llista en aquest home en un ajust ment-a-mn.

Per imaginem que la dona darrera lhome envia un detectiu que va anota el que compra

lhome, la llista del detectiu es una simple descripci, una percepci del que fa lhome, la

direcci dajust es ment-a-mon. Al final les dues llistes son iguals, per el sentit de cada

una delles es diferents, aquesta diferencia saprecia ms en cas derror, si el detectiu

apunta peres, ho tatxa i posa pomes a sobre. El home si compra peres un cop a casa no ho

pot solucionar tatxant...


5/26

El Background o rerefons

Els estats intencionals no operen de manera allada

Conjunt de capacitats, habilitats, hbits, disposicions i saber - fer (know-how)

o Rerefons profund

o

Rerefons particulars (culturals)(la nostra percepci del mon no es absoluta, hi

ha sons que no captem, o colors infrarojos...)

No tot el que tenim a la ment es conscincia, jo s que Obama es President, per fa un

moment no el tenia a la conscincia. (passa en un moment de la inconscincia a la

conscincia)

Damunt del Background profund com a humans, sedifica un Background cultural. Si jo crec

que la veritat est en el llibre sagrat..., per viure el ser hum noms necessita que tingui

sentit, no es necessari qestionar les coses, el llegat ens arriba avui des de Grcia.

16 febr

De la physis al nmos

La creaci de la realitat social i institucional

Com pot existir una realitat social epistmicament objectiva que est parcialment constituda

per un conjunt dactituds ontolgicament subjectives? Es a dir, com pot existir una realitat

subjectiva fruit duna convenci humana, perqu un tros de paper (bitllet) es considera diner.

Tota la vida quotidiana t realitat social creada per nosaltres. Un dels trets caracterstiques es

que en invisible, la naturalitzem sense fer reflexions. I es naturalitza perqu forma part enfuncions, que la hem assignat a la manera de viure. La part complexa desvinculada del

propsits, funcions que li designem son molt simples. En canvi la part simple (bitllet fet de

cellulosa) ens es difcil analitzar-la.

Searle construeix la realitat social amb tres elements.

1.

Assignaci de funci.

Els humans tenim la capacitat dimposar funcions tan als objectes naturals (physis)

com als objectes produts (techn). Les funcions son sempre relatives al observador,

fins i tot, el descobriment duna funci en la naturalesa t lloc noms en el marc

duna prvia assignaci de valor. (ex. Funci cor es bombejar la sang. Es perqu

assignem un valor el de la vida... la funci del cncer s accelerar la mort...no sentn

perqu la gent no valora la mort com valora la vida) Y no s el mateix funci que causa.

Una cosa es que hi hagi lleis naturalesa a que funciona per a es una finalitat. La

naturalesa no t finalitats. La finalitat atribuda es una caracterstica dels humans. La

causa es objectiva la funci es subjectiva. La nostra experincia en el mn no es en un

marc neutra sin un marc ple de propsits i finalitats. Les funcions de les coses son

sempre relatives a la persona, de lobservador.

Un llenguatge intensional, context intencional.

Jo vull conixer el meu ve.El meu ve es el violador de la eixample.


6/26

No significa que volem conixer el violador de leixample.

La funci sempre s desenvolupa en un context intensional.

Tipus dassignaci de funci.

a)

Funcions relacionades amb interessos terics (funcions no agentivas): ex. El cor.

b)

Funcions relacionades amb interessos prctics (funciones agentivas).

c) Cas especial: funci assignada s simbolitzar, representar, significar... ex.

Escriptura.

2.

Intencionalitat collectiva.

Els humans tenim la capacitat dactuar dacord amb una intencionalitat

collectiva. Ens fa sentir creure una cosa conjuntament. Exemple. Lesport. El

Alves obre la banda per poder obrir el camp per els companys.

Intencionalitat sempre en el cervell, per, a vegades, amb la forma nosaltres.

Sentir, fer, creure una cosa conjuntament. Tot fet que comporta intencionalitat collectiva lanomenem fet social.

3.

Normes constitutives.

Una classe particular de fets socials son els fets institucionals.

Diferencia fets institucionals daltres fets purs.

- Fets purs: existncia independentment de les institucions humanes.

- Fets institucionals: nicament existeixen en el marc dinstitucions

humanes.

(aclariment: fets bruts necessiten de la instituci del llenguatge per a ser

enunciats).

Entendre la realitat social s bsic pel dret. Nocions que provenen de lobra : JON Searle .

construcci de la realitat social.

Normes regulatives: regulen activitats prviament existents. Ex. Norma de

circulaci. En un pas pot ser duna manera en laltre dun altre.

Normes constitutives: creen l possibilitat dexistir de certes activitats (x val

per Y en C). Ex. Normes escacs, futbol o altres jocs. Hem de seguir les

normes sine qunon. Constitueixen el joc.

X val com a y en C, on:- X : fet pur. El alfil

- Val com. Intencionalitat collectiva. trajecte

- Y: assignaci de funci. Matar la torre

- C: context (vinculat al rerefons). Partida descacs.

ltim esgla. Realitat social.

1/03/10


7/26

REALITAT SOCIAL.

1. Assignaci de funci.

2.

Intencionalitat collectiva.

3. Normes constitutives.

a)Iteraci

Model simple- poder- b) no allats

c)interacci complexa

model simple.

Conjunt de persones que tenen una comunitat primitiva interactuant collectivament

decideixen construir un mur de pedres per protegir- se dels animals. Searle. Aquestes roques

tenen assignada una funci, la de frontera o barrera. En el transcurs del temps, la roca es va

erosionant fins que en 3 generacions noms queda una filera de pedres discontinues. Searle

diu que daquesta manera es t el pas de lassignaci de funci a la realitat social. Ja no s

fsicament una muralla per si lassignaci collectiva de funci s una muralla. Es el que

sintentava explicar amb x val com a Y en un context C.

Per aix encara no es suficient per explicar la complexitat social actual. La realitat

institucional. Trets segons Searle.

1. Iteraci. Carcter repetitiu. Aix fa que la y ser X. X valdr Y en context C. Desprs

x valdr Y en context C ...

2. Mai es produeixen de manera allada sin en un marc de relacions complexes i

recproques.

Exemple: ok! Es un cop de veu. Per aquests fonemes valen com Estic dacord en la

parla anglesa. (seria C) El cop de veu es la part natural. Seria una afirmaci dun

contracte davant dun notari. Y el gest val un OK davant duna subhasta.

Dimensi simblica . les cincies socials no sn iguals a les naturals, tenen una problemticaespecfica. Doncs, lhum est submergit a la realitat social no es un Du que ho mira tot des

de dalt.

Tema : El coneixement. Cincia i filosofia.

El coneixement s la relaci que t un subjecte amb un objecte. Obtenir coneixement dalguna

cosa.

Cincia es un mot que significa saber coneixement t un gran carcter histric social y

per tant modulable. Y segueixen sent canviant. Per hi ha un tret essencial: la cincia no


8/26

coneix de coses particulars Aristtil. Es a dir, el discurs cientfic saproxima a la realitat

duna manera molt predeterminada y duna manera molt particular en cada cincia.

Tenim un filtre biolgic per conixer la realitat i tamb un altre filtre cultural que si no

sentn la realitat es perd de vista. No es mai directe, est mediatitzada. Per en la cincia

aquesta mediatitzaci est pensada per veure la realitat que volem. Es una manera de

veure la realitat. Tu veus un os i li dnes al gos. Un paleontolgic lanalitza diferent. La

poma lanalitzar diferent Isaac Newton que Ferr Adri.

El que obtenim de la cincia sn objectes formals que no sn mai els objectes materials.

Lobjecte formal es el que es veu amb les ulleres diferents. Una muntanya: gegraf el que

interessa es una cosa, al geleg las capes sedimentaries, al bileg quin s el ecosistema, al

jurista si es propietat privada o pblica...sn visions parcials de la muntanya, no tenim mai

la totalitat. La pretensi dialctica que deien els filsofs es quan ms perspectives de la

cosa coneixem molt millor.

Es una visi ms acurada, ms graduada.

2- 03-10

TIPUS DE CINCIA

CINCIES FORMALS (lgica i matemtiques)

-

No socupen de fets, no donen informaci sobre la realitat.

-

Tracte nicament sobre ens formals, es a dir, construccions ideals de la

ment.

-

La veritat dels seus enunciats no requereix la contrastaci emprica

(experimental) amb la realitat.

CINCIES MATERIALS (empriques) : cincies naturals i cincies socials.

-

Donen informaci sobre la realitat.

-

Tracten sobre aspectes de l`univers accessibles a lexperincia.

- La veritat dels seus enunciats requereix la contrastaci emprica

(experimental) amb la realitat.

BLOC I. Qu s el dret?

Hi Ha dificultat per descriure la paraula dret. Dret s una paraula ambiga (hi ha molts

significats: en el dret espanyol, els estudiants tenen dret, dret objectiu, dret subjectiu,

injustcia, doctrina jurdica....

Ens trobem davant la vaguetat de la paraula dret. El dret s un concepte histric: quina

nota jurdica caracteritza el dret.

-

Complexitat del dret- Carcter prctic i valoratiu: la simple paraula ja causa unes sensacions previes.


9/26

Lesser hum s lnica que t cultura. El procs de socialitzaci. Conjunt de normes que

regulen la comunitat humana.

Caldr establir els lmits de quina s la caracterstica del dret, daltres normes, ves:

-

Matria que regula : pot passar que no sempre tot sigui objecte deregulaci pel dret. Ex. Podria estar regulat per la moral. Avui aquesta via

topa amb dificultats.

- Tret estructural: no shan posat dacord.

-

Enfocament sistemtic.

Una norma jurdica ho s si pertany a una norma jurdica. Per que s un sistema jurdic? Que

caracteritza aquest ordre?

Idea general, s de la fora (coactiu) Dret com a sistema coactiu (organitzaci). Sorgeix la

pregunta? Quina diferncia hi ha amb una banda de lladres?

Dues respostes:

-

Afegeix a la nota de dret: JUSTCIA

- Institucionalitzaci:

IUSPOSITIVISME : dret =/ moral dret= dret vlid

IUSNATURALISME: dret= moral.

El corrent iusnaturalista no diferncia els ordres normatius. La nota de justcia s fonamental

per descriure el dret.

- Existncia del Dret natural per damunt del Dret positiu

- Noms es dret si no contradiu el Dret natural;

IUSPOSITIVISME.

- Separa lordre jurdic del moral. nicament s el dret el dret positiu.

- Identificaci del dret s diferent a la seva valoraci. No entraria a la

valoraci de dret just i dret injust. El injust no tindria massa sentit perqu

s dret el Dret positiu.

Reflexi del dret.

Dues grans corrents:

Corrent iusnaturalista.

Corrent iuspositivista.

Es va veure que la contraposici inicial potser calia pensarla en algun aspecte. En el llarg de lahistria diferents tipus de iusnaturalisme i diferents tipus de iuspositivista.


10/26

Iusnaturalisme

Tesi dualisme jurdic:

-

Junt del dret positiu, hi ha un dret natural (principios de justcia universalment vlids i

cognoscibles).-

Hi ha una connexi necessria entre Dret i moral: la justcia s un element definitori

del Dret. En la definici de dret la resposta sempre afegir lelement justcia. Sense

justcia no hi ha dret. Dret vlid= al dret just. El problema es que al llarg de la histria

all que es considera just han estat moltes coses, i semblava que feia trontollar el

carcter duniversalitat que satorgava al dret.

Histricament, predominant. El la polis grega parla en un terme nic de dret

natural, per encara es massa aviat. Tenim que buscar la separaci del dret

natural, moral, religis...

Almenys, dues grans corrents:- Teolgic: poder i dret son ells mateixos naturals, han de ser obets per mandat div. Va

molt lligat a la Edat Mitjana. Es la Iglesia qui dna el dret natural , la paraula de Du.

Sant Agust, Sant Toms.

- Racionalista: poder i dret son artificis dissenyats per lsser hum en defensa dels seus

interessos. Es la poca illustrada. Poden ser coneguts per mitj de la ra humana. La

poca de les llums. Locke, Kant, Coprnic...

La diferencia entre el teolgic i el racionalista illustrat est en que el teolgic considera el dret

i el poder naturals per la grcia de Du, el illustrat es producte de la ra i per tant dissenyat

per lhome per perseguir els seus interessos. Es el nomos, no la physis.

El pas dun al altre tot i mantenir la existncia del dret natural como un dret positiu tant un

com laltre es producte de la ra humana, sn artificis.

IUSPOSITIVISME

- Segle XIX viu el seu moment esplendors.

-

Context caracteritzat per tres esdeveniments:

1) Historicisme i reacci als valors illustrats (en especial, idea justcia universal

accessible a la ra). Variant del romanticisme. La ra illustrada que es qui ens

dna la universalitat, es una ra que no existeix, sempre est socialitzada ( en

dona afgana, en executiu de wall street, en angls borratxo...).

2)

Positivisme filosfic (culte coneixement empric). Va molt lligat al culte a tot all

empric, el mtode cientfic. Fa que serosioni el dret natural. Perqu no el poden

posar sobre una lupa.

3)

Procs estatalitzaci del dret. (Hobbes: auctoritas, non veritas facit legem). Al llarg

del XIX, ja est molt estatalitzat el dret, el naixement de lEstat- naci. Per cada

estat hi ha un ordenament jurdic, sn prcticament equivalents. Sn les

autoritats qui t el poder de la llei.

Tesis conceptuals:


11/26

- Les fonts socials del Dret. El Dret s un fet social, resultat de la prctica humana. Tret

principal de tots els iuspositivismes.

- Fet social que regula ls de la fora. Molts dels iuspositivismes ho saben.

- Per tant, separaci conceptual entre Dret i Moral (cap connexi necessria). Es deriven

de les dues anteriors. Comena a trontollar, no hi ha connexi necessria entre dret i

moral. Tamb hi ha el dret nazi. No cal recrrer a la justcia.

- Cal aproximaci neutral al Dret. El jurista no t perqu comprometres en valor del

dret.

- No hi ha obligaci moral dobeir al Dret.

Aix es complica amb tesis que a partir de la tercera no es comparteixen tant:

Variants (sobre la relaci Dret i Moral):

-

Positivisme ideolgic (en sentit fort): la norma jurdica incorpora valors morals i, per

tant, cal obeir al Dret. Molt semblant al iusnaturalisme.

- Positivisme ideolgic (en sentit feble): el Dret garanteix certs valors morals com

lordre, la seguretat, etc. I per tant, dentrada, cal obeir al Dret.

Lanomenat iuspositivisme inclusiu.

- En el paradigma constitucional actual, el Dret incorpora normes substantives de

carcter moral que representen criteris de validesa. La moral emigra cap el dret.

-

Hi ha autors com Ferrajoli que es mantenen iuspositivistes clssics en la separaci Dret

i moral (en el sentit de cap connexi necessria, tot i reconixer la novetat

constitucional). No cal anar cap a la moral.

En conclusi.

-

En general , els conflictes que han dafrontar el jurista son sobretot conflictes entre

diferents maneres dinterpretar els principis morals incorporats al Dret.

-

Qu entenem per llibertat?, qu entenem per igualtat? Qu entenem per

democrcia?, etc.A -) B

A

B

Normes: prescripcions B. Dos tipus de normes : regles i principis. Quan dos regles

entren en contradicci una ha de excloure un altre. En canvi, els principis superen la

ponderaci. Es ponderen per no sexclouen.

Fonts:

Interpretaci. El jutge es un autmat. Que coneix totes les lleis i sapa raonar

lgicament. Es neutral no valora res. Aix tamb es cau.

Mtode: tamb es cau.


12/26

MDUL 2

DEMOCRATITZACI, ESTAT DE DRET I CONSTITUCIONALISME

Recordem.

# com s el nostre accs a la realitat? Hi ha ms grau de convencionalitat en laccs a

la realitat social que a la realitat natural. Convencionalitat que es com en la realitat

fsica per t un pes molt ms important en la realitat social. La realitat la percebem

per mitj dun filtre conductiu.

Cal tenir en compte:

# En lmbit poltic i social, a ms , ls de les nocions no es gens pacfic, est prenyatdintencions (predomini del conflicte). No podem desconixer quines finalitats tenien

en aquesta evoluci fins arribar a lestat actual.

Dues grans tradicions: Republicanisme i liberalisme. O potser seria millor parlar de

tres: republicanisme, liberalisme i socialisme.

en lantiguitat, la disputa s dins el republicanisme: oligrquic i democrtic.

Dues famlies que comparteixen una srie de termes.

Amb el desenvolupament capitalista: un esdev, liberalisme i laltre socialisme.

El republicanisme oligrquic esdev liberalisme i el democrtic al socialisme.

Precauci metodolgica. Cal ser conscients de:

1.

La dificultat de parlar de tradicions. Tot el que diem ser una lectura que es una

reconstrucci que emfatitza determinades coses en funci dun argument.

2.

Dificultats de sortir de la histria. Aquesta histria es que tots nosaltres ens hem

socialitzar amb una visi poltica del mn. Des dels anys 80 es va unificar tant que

alguns autors van parlar de pensament nic. Es a dir, la visi sobre el mn poltic

estava mancada de alternatives fortes. Es la versi ms publicada duna tradici de

pes de la histria: el liberalisme s el marc conceptual hegemnic.

LIBERALISME I REPUBLICANISME.

1.

La noci de llibertat.

Liberalisme: llibertat significa estar lliure de la interferncia dun altre per a perseguir

els fins que es tinguin per convenient. Equival a la llibertat negativa, a la no

interferncia. El mn antic mai va pensar aquesta llibertat, tothom sap qui es el

poders, on resideix la sobirania, aix de tots iguals es impensable hi ha dominants i

dominats, estaments socials...


13/26

Republicanisme: la llibertat significa estar protegits front a la possibilitat de

interferncia arbitraria dun altre. Equival a la no dominaci. Ja se sap que hi ha

interferncies: hi ha rics i pobres i s aix que determinen les institucions. La

democrcia est vista doncs tenen que decidir aquell que no depn de ning. Per aixjustifica la monrquica, la oligarquia. La primera vegada que es dna la democrcia es

a Grcia i s molt important perqu es parla de democrcia amb la llibertat de paraula

paydeia , i per tant cal pagar el sou a les persones que treballen 13 hores perqu

puguin participar, subvencionant.

2.

La noci de ciutad.

Liberalisme: la condici de ciutad es determina pels seus drets negatius, front al

Estat i la resta de ciutadans. Suposen una protecci pera perseguir el inters privat

dins del marc de la Llei.

Republicanisme: determinada per les llibertats positives, garanteixen possibilitats de

participaci.

3. La noci de Dret i de Llei.

Liberalisme: relaci llei- llibertat s extrnseca: en s mateixa s una forma de

interferncia. El Dret t com a funci possibilitar la determinaci dels drets.

Republicanisme: s la llei la que crea la llibertat. Llei s lescut contra la dominaci.

El dret garanteix, a travs dels drets, la integritat duna vida autnoma.

4.

La noci de democrcia

Liberalisme:

- poltica com a funci mediadora: interessos privats contra el aparell governamental.

-

Democrcia: tasca de direcci del govern en inters de la societat.

X Govern com aparell dadministraci pblica.

X Societat com a xarxa de interaccions entre particulars estructurada com un

mercat.

Republicanisme:

- Poltica com funci constitutiva (lindividu s resultat de la societat). Homes, dones,

vegetarians, ateus, religiosos_ construir una societat que ens vagi b a tots.

- Democrcia com a forma reflexiva de la vida tica substantiva: esfera pblica es

constitueix independent de ladministraci i del mercat.


14/26


15/26

voluntat, cal posar lleis de antimonopoli... pero es una cua perqu funcioni el sistema perqu

en teoria no es tindria que intervenir per res.

En el liberalisme poltic, el que fa que no hi hagi una concentraci del poder. Sentn que el

individus sagrupin depn de les seves necessitats. Per tant, hi ha tantes associacions diferents

de persones i interessos fa que mai hi hagi concentraci de poders. Tots ells tenen vot, i podenformar part. Un autor deia l Poliarquia, en resposta del llibre de la elit del poder. Aquesta

autor va rectificar gran part de les seves tesis perqu dins daquestes associacions que unes

compensaven les altres no totes tenien el mateix pes. Doncs les corporacions religioses,

empresa capitalista... era falsejat per el poder de pressi que tenen es molt diferent.

Si agafem laltra tradici, la republicana es un intent de posar en com les diferents veus per

enriquir largumentaci y la deliberaci.

1. Principi per la democrcia a Grcia.

La democrcia neix a Grcia, cal parlar de Soln, Clistenes y fialtes y Perciles (les sevesreformes):

Es parlen de dos principis:

La llibertat: com autonomia, com no estar sotms a la discrecionalitat dun daltre .

Aristtil capacitat de governar i ser governat (llibertat que no sentn fora de la

ciutat). Va molt associada a Grcia.

La igualtat de tothom front la llei es materialitza en que els crrecs a Grcia son per

sorteig i no per eleccions. Tots tenim capacitat de donar en nostre parer de com volem

viure.

La igualtat en institucions (qui som representats).

Foment de la disposici cvica.Idea de padeia. Els gres parlaven del libres, Mestres, estructura de les ciutats

fomenta a un individu ms democrtic o menys.

2.

Republicanisme rom al (S. XVIII).

Trobem institucions estan modernalitzades. El republicanisme far de pont entre la

democrcia de Grcia i la Roma republicana

Cicer (dona expressi a la repblica romana. Llibertat en la repblica va lligada a la

disposici dels bns materials (propietats) sense els que ser impossible parlar de

llibertat. Aquesta idea republicana perdurar durant tota ledat mitjana.

El republicanisme tradicional lliga la llibertat a la propietat (no som lliures els qui no t

propietats)

El republicanisme democrtic vol universalitzar la llibertat.

Aix explicar el naixement del liberalisme (ja no ser la llibertat republicana i la

universalitzen).

Neix tamb la revoluci industria, i suposa un naixement daquells que no poden ser

lliures. (es canvia un sistema agrcola a un capitalista) caldr universalitzar la llibertat

que ja no ser ms formal

El socialisme seria lheretgia republicana.

3. Revolucions nord americanes i francesa

4.

El cam a la democrcia representativael liberalisme (S. XIX).


16/26

GRCIA ROMA E. MITJA MODERNITAT

Democrcia: rgimlegal llibertat

Ciutats- estats:independents

Estat modern:Concentraci poderpoltic

Crtics: plat, Aristtil

republicanisme POLIARQUIA Civilitar:-

Sacceptacarcter

Es diferencia entre el republicanisme

Democrcia: diferents graus:

Jefferson

Robespiere

Finde XV III i principi S. XIX. Industrialitzaci / capitalisme.

1883- 1898. Final republicanisme- liberalisme- socialisme

Perode entre guerres_ Mxic 1917 / URSS 1998 / Weimer 19/ II repblica : crisi estat liberal

Revoluci post bllica (1945) : estat social i democrcia : 1965, 1973, 1980, 1989.

Mundialitzaci.

Democrcia, avui t una accepci positiva per tothom. Aix es un novetat no fa ms de 100

anys. I es una maledicci pels qui governaven.

La democrcia neix a Grcia, per es la primer rgim basat amb els principis digualtat i

llibertats i per aix ha dhaver algunes institucions per fer un procs de socialitzaci i conformi

individus democrtics. Pels grecs engloba moltes coses: educaci, economia... cal incentivar la

virtut de la democrcia als habitants de la polis.

Aristtil i Plat van ser grans crtics amb la democrcia. Perqu li agradava la llibertat per enseguida pot convertir-se en autarquies.. el que cal son filsofs que siguin crtics i tinguin

matria gris no el poble. per Aristtil es ms democrtic per sost un sistema mixt com

politeia.. aix el far com a referent per Rom i amb el Republicanisme.

Al llarg de la Edat Mitjana, el fil democrtic es mant en diversos llocs dEuropa . Ex: Les

repbliques italianes: flamenques. Que prov del fil grec. Es interessant per es trencar amb

el inici de la modernitat. La poliarquia es el element important daquesta poca i sobretot

lesglsia.

En la modernitat lluny de dissoldres entre la poblaci tal com es feia la democrcia i quelesglsia fos una assemblea de fidels. Per guanyar la pirmide de lesglsia i lestat modern


17/26

el que fa es unificar-ho tot en un estat i en un prncep o un monarca, s qui es sobir i no

reconeix cap autoritat per sobre de ell. Daqu el que intentar la tradici republicana es

civilitzar la concentraci poltic. Sacceptar que lestat mantingui el monopoli de la violncia

per es rebutjar que sigui arbitrria. Es a dir, que estigui sotms al poble. El sobir per tots els

republicans i democrtics ser un agent fiduciari.

El problema es que la ciutadania tindr una extensi diferent en les dues corrents de

pensament:

Republicans com que coincideixen que son lliures els propietaris, qui es sui iuris, ser molt

restringida la consideraci de ciutadans. Els assalariats queden fora del relat poltica.

En canvi en la democrcia el que es busca que el relat poltic sestengui a la resta de gent. Vots

censataris, universals... diferents graus de democratitzaci:

Jefferson t en compte els pobres llures, per es esclavista, t esclaus.

Robbespiere la fa arribar fins i tot als esclaus de les colnies de Frana: els pobres, esclaus, fins

i tot abans de la seva mort ho estn a les dones.

Per aqu encara no ha comenat la revolucions industrials. Son una transformaci brutal de

la societat. Robbespiere es volia repartir les terres o un impost entre els cereals perqu era

societat bsicament agrcola i per tant encara bastant independent.

INDUSTRIALITZACI. Es perd el republicanisme i s desenvolupa dos filles del republicanisme:

El liberalisme i el socialisme. El liberal veu a lesfera pblica un vot i lo altre es privat. En canvi,

el socialisme el que fa es tendir a la idea de propietat i els treballadors i amos.

A partir restauraci post napolenica el que hi ha la tendncia del liberalisme i per tant el

desenvolupament del capitalisme. Aix comporta que des del 1870 fins 1915: colnies,

moments gloriosos... suposa la mundialitzaci: un mercat quan ms des regulat millor, lestat

no ha dintervenir: desser fer, desser pass... el que ha de fer es un marc dordre pblic on els

diferents individus puguin fer els pactes que els convinguin. Per tamb comporta una massa

de poblaci que no es veu partcip i per tant es creen sindicats, associacions i es converteix a

les etapes ms convulses de la humanitat. Aquest creixement del socialisme es converteix en

un socialisme que t com exemples les constitucions del perode dentreguerres, perqu

mantenen la tradici de Grcia. Aquest perode fa entrar en crisi lestructura de lestat lliberal

i dna lloc de la poca del feixisme i nazisme i les dues guerres mundials.

Perode post bllic. Constitucions que cal entendre com pacte de diferents tipus de

pensaments. Un pacte entre classes socials. I es troba una ambivalncia de principis.

Reconeixement clar en propietat privada per es supedita a la funci social i sincorporar ms

drets socials que sn una cosa de posar lmits dels poders privats que havien crescut molt.

Amb tot aquest perode es troba compensant per altres mecanismes contra majoritari.

Sistemes bicamerals, tribunals constitucionals per tirar enrere lleis del parlament, es limiten els

referndums i participacions directes.


18/26

La Tatcher i el Reaggan : post neo- liberal dels 80 que guanyen amb les no taxes, sobretot quan

cau el mur de Berln.

20/4/10

Estado liberal (no intervencionista): sistema representatiu/ sistema censatari.

El final de la segona guerra mundial (1945): estat social : declaraci constitucional.

Liberalisme estava pensat en una antropologia del homo economicus, el burgs. Que li dona

molta importncia a la seva autonomia i la no interferncia de lEstat en la seva esfera privada.

Deixat aix, seria la guerra de tots, i per aix justifica lEstat. Estat policia s un exrcit que

protegeix els drets i lordre social. Fase del capitalisme sense regulacions.

A partir de la segona guerra mundial sinstaura la democrcia constitucional. Lestat satribueixmoltes ms funcions que ha tingut mai. Les anteriors (funcions policia) i tamb adquireix la

funci intervencionista (lestat interv en el cicle econmic) i la funci prestacional (es crea

una xarxa de drets socials). Pacte social Keynesi .

Hi ha 2 elements: la distribuci del poder i la limitaci del poder.

Provenen dun origen com tpicament modern. El representar la persona com a subjecte

moral. Es capa tothom decidir que es una vida bona, i se li reconeix una capacitat de justcia,

regular ells mateixos els conflictes intersubjectius.

Vida bona: es lautonomia privada. Els drets fonamentals constitucionalitzats que limiten elpoder poltic, fins i tot del parlament.

Justcia : es lautonomia pblica. Es participar del marc institucional que ha de regular la vida

bona. La justificaci de la sobirania popular, la democrcia.

27/4/10

JUSTIFICACI ESTAT CONSTITUCIONAL (CONSTITUCIONALISME)

1) MAJORITARISME (procedimentalisme) y DEMOCRACIA (substancial).

2) DRETS: IDEAL DE DEMOCRACIA : COTO VEDADO.

3) MAJORIA COM AMENAA

PROBLEMES:

Quins drets?


19/26

Fonamentaci del estat constitucional.

Cal distingir la democrcia procedimental o majoritarisme donar prioritat absoluta a la

majoria y laltre es la democrcia substancial. No hi ha contraposici entre les dues perqu els

trets son les condicions necessries per la regla de la democrcia. Els drets fonamentals son els

trets. Per tant, no seria cap amenaa a la democrcia, al contrari, els drets protegiria lademocrcia en tot all que la pot vulnerar. Noms una concepci de la democrcia substancial

comporta el respecte de drets substancials. No hi ha tensi entre democrcia y drets est en

els que noms veuen la democrcia com a pressa de decisions.

Front aquest argument hi ha una objecci argumentada per altres autors d fora pes.

lautor Nino: Si ens fixem b, la distinci en democrcia procedimental es la major

extensi o no dels drets per predeterminar la democrcia. Es a dir, quin es la quantitat

de drets necessaris per la democrcia. La paradoxa de les pre - condicions de la

democrcia: si afegim tants drets per considerar democrcia com a dret substancial,

quan ms drets, quan tinguem una democrcia ja no hi haur res a decidir.

2) la democracia constitucional es aquell rgim que consagra uns drets que es un coto

vedado.... les majories mai poden entrar a parlar daquestes coses...no depn de la

majoria, el parlament no pot entrar a qestionar tot.. hi ha drets que son intocables

encara que sigui per la majoria. Aix ve encarnat els ideals de justicia dels drets

humans.

Hi hagut autors que veuen problemes persistents:

Qui fixa els limits del coto vedado? Qui determina quina es la esfera de lo indecidible.

.... no ens lliga aix a les noves generacions a la vista dels generacions ja mortes.

Algun autor ha intentat sortir del pas es que en els dos anteriors arguments parteixen duna

idea que el procediment de majoria com un instrument vlid o no ens porti a un resultat o un

altre... perqu no considerem que el cregui la majoria es bo ja per definici, en s mateix.

La majoria dautors que defensen lestat consitucional, diuen que es el millor meccanisme de

justicia procesal imperfecte. Perqu la pura y la perfecte son impossibles.

3). Por histrica que es t a la majoria. Lamenaa de la majoria. Es una idea que podem

considerar bastant pacifica si entenem que les majories podem vulnerar els drets fonamentals.

Tot mecansime de decisi es pot equivocar, perqu es hum. Per sovint, el que es pretn dir

es que les majories tendeixen a vulnerar els drets fonamentals. Hi ha una tendencia a

equivocar-se. Ara ve vestit, situar-se en els sistemes actuals parlemanterisme on hi ha una

obligaci de vot cap el partit. La partitocrcia actual. Tant si el valorem instrumental com

insntrec ens trobem amb els dos arguments.

Molts autors han intentat distingir que es refereix a majoria.. si s numrica o una majoria

socialment dominant. Que simposi la majoria no significa que atempti automticament als

drets humans, perqu la majoria tendir a que els drets siguin ms extensos . ex. Africa negre..

era inferiorment socialment pero nmericament era molt ms gran.


20/26

LA DEMOCRCIA CONSTITUCIONAL

Democrcia i drets.

Hi ha uns tribunals que diuen si les lleis respecten o no...

Tres caracterstiques.

1. Lmits al poder legislatiu (drets fonamentals).

2. Rigidesa de les constitucions: procediment de reforma consittucional ms exigent que

el procediment legislatiu ordinari.

3. Control judicial de constitucional.

Respostes problemes fonamentaci:

1. Democrcia procedimental (majoritarisme) i democrcia substancial.El majoritarisme:

la regla de la majoria, surti el que surti. Tamb entesa com a democrciaprocedimental. El ideal democrtic no s simplement decisions preses per la majoria.

Ideal democrtic comporta tamb una dimensi substancials (drets fonamentals). En

conseqncia, drets fonamentals no suposa cap amenaa per la democrcia.

2.

Democrcia constitucional com encarnaci del ideal dels drets. All que senten per

justcia i que la majoria no pot canviar el coto vedado. La majoria com amenaa.

3.

Considera que la democrcia entesa com a decisions a la majoria pot constituir com

una amenaa perqu tendeixen a vulnerar els drets.

La democrcia constitucionals ofereix resultats ms respectuosos amb els drets.

Les majories tendeixen a vulnerar drets.

Se suposa que els drets ho son duna minoria front a una majoria.

Per si la minoria s numrica no est clar que les seves pretensions siguin sempre

respectables. posibles privilegis.

Si la minoria es sociolgica (collectiu discriminat) pot ser que sigui majoritari

numricament (no es clar que el procediment majoritari sigui una amenaa).

Problemes fonamentaci:

- DEMOCRCIA PRCEDIMENTAL/SUBSTANCIAL.

- Difcil mantenir una concepci de la democrcia com mer procediment (com

diferenciar-ho de manipulaci?): sempre certes condicions.

-

Problema: quina extensi donem als drets que hem de concebre com condicions de la

democrcia?

- Problema paradoxa pre condicions del a democrcia.

-

DRETS COM ESFERA DALL INDECIDIBLE.


21/26

- i dret a la participaci poltica? (no ha de ser considera el dret dels drets?

determina els altres drets).

- I qui estableix els lmits? No s una decisi poltica? I com lhem de prendre?

Plantejament alternatiu.

-

Participaci democrcia s intrnsecament valuosa (no tan sols instrumentalment).

- Mecanismes contra majoritaris requereixen especial justificaci: compensa major

aptitud per protegir la resta de drets).

----

Plantejament alternatiu.

Debat entorn a la fonamentaci hi ha dos pressupostos implcits:

1) Es tracta descollir entre dues opcions

-

Model parlamentarista fort. Caracteristic entre perode entre guerres. El parlament t

la sobirania absoluta.

- Model constitucionalisme fort. Si que pot quedar contradit el parlament. Sistema

contra majoritari.

2) La seva justificaci no depn de cap circumstncia histrica- social.

Constitucionalisme dbil.

-

Acceptar algun mecanisme contramajoritari de control

-

Per donar lltima paraula al rgan sobir, el parlament.

-

Aix es concreta:

a) Constituci com a procs.

b)

Tribunal constitucional com garant de l apertura dels processo legislatius.

Fonamentaci.

Tot disseny institucional t dos components:

- Procediment democrtic per satisfer la idea digual llibertat.

-

Garantir resultats justos: protecci dels drets.

a)

Entre els drets, incloure pel principi digual llibertat, la igual participaci

poltica.

b)

No es considera tan sols un medi, sin un fi (amb valor intrnsec, no noms

instrumental: tradueix idea de igualtat moral entre totes les persones).

Fomanetaci.


22/26

Aquesta igual participaci es veu minimitzada cada cop que les decisions preses pel

procediment democrtic son restringides pels mecanismes del constitucionalisme.

Problema esdev, doncs, saber quins lmits resulten legtims a la igual participaci poltica.

Resposta dependr del context : saber quan aquesta restricci assegura una millor proteccide la resta de drets.

En definitva.

- Participaci demodrcia s intrsecament valuosa (no tan sols instrumentalment).

- Mecanismes contramajoritaris requereixen especial justificaci: ?

Fonamentaci.

-

Constituci com a procs.

- Tribunal constitucional com a garant de lapertura del procs legislatiu.

Satorga al tribunal constitucional una funci diferent , sino que es conveteix com un

garant. All que examinen es si la llei en qesti a respectat a totes les parts afectades

per aquesta norma. Si ho ha fet sense escoltar-ho no la inaplica sin que la retorna

funci de reenviament que existeix en alguns pasos perqu el parlament cumpleixi

els canals participatius que la constituci imposa.

ELS DRETS HUMANS

Entre el conflicte de majories parlamentaries i drets, sempre es cedia a les majories

parlamentaries.

Alguns autors optaven per oferir una interpretaci de la CE en els nuclis procedimentals que

no pas en els materials. La necessitat de per qualsevol decisi poltica puguin fer. Per tant, el

tribunal constitucional no vist en sentit de legislatiu negatiu com feia Kelsen sin com un

garant dels drets constitucionals.

Diferents tipus de drets. No es un problema de la literalitat, sin que els drets com la majoria

de conceptes essencialment histrics i poltics es percebien a partir dun imaginari poltic,

duna ideolgica, un background. Aquest feien que les jerarquitzacions fossin diferents. Avui

partim tamb duna pre - comprensi del que sn.

Qu sn els drets humans.

Una noci valuosa, per amb molts significats. Cadascuna de les ideologies escull els

drets duna o altra manera.

Avui, proliferaci del discurs dels drets humans (des de diverses ideologies)

Avui, tanmateix, tamb altament vulnerats. Els informes ho diuen.

Que trobem dins drets humans.


23/26

Drets civils, poltics, socials, econmics, culturals, ambientals, de tercera generaci, de

quarta...

Dret a la vida, al a llibertat dexpressi, al habitage, a la lliberta dempresa, al

avortament, a protar armes, al a propietat privada, al oci...

Drets de les dones, dels immigrants, dels nens, dels homosexuals, del nasciturusl.

Drets dels animals, dels pobles indgenens, de les generacions futures...

Entendre drets com:

-

Reivindicaci poltiques: papers per tots.

- Reinvindicaci moral

-

Reinvindicaci de dret internacional

-

Dret constitucioanl

-

Drets humans com expressi de drets fonamentals.

De qu parlem?

- Les definicions son convencionals, estipulatives. No dictat per la naturalesa de les

coses. No son veritat ni fals, sin tils.

- No son vertaderes ni falses

- Son ms o menys tils per explicar la realitat

-

Aquesta visi sobre la realitat assumeix sempre un punt de vista, una finalitat. No

es mai neutre.

Definici general.

- Expectatives, pretensions o reivindicacions

-

Entorn a la tutela de necessitats, bens o interessos.

- Plantejades, mantingudes i revisades en el marc de processos poltics- culturals.

-

Que poden materialitzar-se en diversos productes: consignes, msica, pamflets,

documents, normes.

- Que son transformables en funci dels interessos o necessitats de cada moment.

Drets humans. Concreci histrica

En sentit general, els drets humans son inherents a la histria de la humanitat.

Per , lexpressi drets humans t historia.

- Vinculada al naixement de lEstat modern.

-

Son drets els reconeguts pels estats

-

Tot i que sadmet que altres reivindicacions o interessos, puguin reivindicar-se com

a drets malgrat el seu no reconeixement estatal.

resultat de conflictes i acords entorn a interessos i necessitats.

-

Drets reconeguts reflecteixen interessos i necessitats dels que controlen laparellestatal.


24/26

- Drets reclamats forma de lespai reflecteixen interessos i no necessitats.

La noci dinteressos i necessitats no t cap sentit valoratiu determinat.

-

Pot reflectir interessos dels subjectes ms formes, dels privilegiats.-

Tamb dels ms dbils.

En el sentit modern , els drets tenen un sentit igualitari i a favor de la llibertat.

Per , els subjectes amb poder poden fer passar un privilegi per dret o amar sota un dret una

situaci dopressi o negar una necessitat, inters o be.

I els subjectes ms dbils poden utilitzar els drets per denunciar un privilegi o una situaci

dopressi o enfortir la seva reclamaci per una necessitat, inters o b.

Avui hi ha un ampli reconeixement de drets a diferents escales.

- Els drets actuals reconeguts pels estats reflecteixen, en bona mesura, els

interessos dels que tenen ms poder , per no nicament.

- Suposa fixar el sentit de certes reivindicacions, per tamb fer-les visibles.

- La pre comprensi que tinguem dells s fonamental per decantar la balana de les

possibilitats garantistes i democratitzadores que obren a un costat o un altre.

Tres idees:

1.

Assumir la indivisibilitat i interdependncia entre els drets humans (entre els

anomenats civils, poltics i socials).

Suposa combatre la diferenciaci en 4 nivells:

a) Diferncia histrica: la lectura generacional.

- Lectura generacional considera els drets socials como posteriors als civils i poltics

(1 y 2 generaci).

- La realitat histrica mostra, en canvi, els drets civils, poltics i socials com

interdependents:

Sens drets socials, els drets civils i poltics son meres expectatives formals.

Sense drets civils i poltics, els drets socials son meres concessions

discrecionals del poder.

b) Diferncia axiolgica : contraposici llibertat- igualtat.

Crtica: habitualment, sassocia els drets civils i poltics a la llibertat i els drets

socials a la igualtat (diferenciaci exitosa en el marc de la guerra freda.

Nocions igualtat i llibertat son controvertides.

Per possible fonamentar tots els drets ,civils, poltic i socials en la igual llibertat.


25/26

c) Diferncia estructural. El cost dels drets.

Crtica:

- Sovint es diu que els drets civils i poltics son drets negatius (no prestacionals) i per

tant, sense cost i fcils de protegir. Els drets socials, en canvi, serien prestacionals,

cars i indeterminats.

- Per tots els drets:

Generen obligacions positives i negatives.

Una part s costosa (deures de fer), altres menys (abstenci).

I tots son en part determinables i en part no.

d)

Diferncia dogmtica: la justiciabilitat dels drets.

Crtica:

-

Es diu, front als drets civils i poltics, que serien els drets de deb, que els drets

socials no son fonamentals, que son de configuraci legislativa i que no son

justiciables.-

Es poden combatre en tres idees:

El carcter no fonamental dels Drets socials.

Contrapunt: Certament, punt de vista axiolgic (igual llibertat) i

dogmtic (inclusi en la norma suprema) no sempre coincideixen. Per

en tot cas no s la garantia el que dona la fonamentalitat a un dret sin

el seu rang constitucional. Un dret sense garanties no s un no-dret

sin un dret no actuat: obliga als poders pblics a maximitzar les seves

garanties (no discriminaci, no regresivitat i compliment progressiu).

En qualsevol cas, ats la interdependncia dels drets no es cap

requisits imprescindible ( protecci pe connexi). Els drets socials com drets de configuraci legislativa.

Contrapunt: en efecte, el desenvolupament legislatiu s una garantia

de primer ordre... per per totos els drets. A ms tots els drets cE

tenen un contingut mnim (variable, obert). O tots o cap. Respecte a la

manca de justiciabilitat, dos arguments: manca legitimat democrtica

dels rgans jurisdiccionals i la manca de idonetat tcnica. Ref.

Problema de la justcia constitucional.

Els drets socials com a no justiciables.

2. Assumir la tensi i conflicte entre aquests drets i labsolutitzaci dels drets

patrimonials (concentraci poder econmic).

3.

Assumir la tensi i conflicte entre aquests drets i labsolutitzaci dels drets de

representaci poltica (concentraci poder poltic).


26/26

filosofia pedrol 2010.pdf

Documents