Pels que ens costa una mica

Allegoria: Consisteix a desenvolupar parallelament una successi didees, de manera que expressin simultniament un sentit directe i un de figurat, ambds complets. Es diferencia de la metfora pel fet que pot abraar tota una obra, i tamb per la finalitat, que no s esttica, sin ms aviat didctica o moral. Ex: Ajeia lamic en llit damor. Els llenols eren de plaers, i el cobrellit era de llanguiments, i el coix era de plors. I era qesti si el drap del coix era del drap dels llenols o del cobrellit. (R. Llull)Alliteraci: s la repetici dun mateix so voclic o consonntic no sempre dunes mateixes lletres- al llarg dun vers, duna estrofa o duna frase. Ex: Com feix de canyes cruixien trinxades ses arrels. (J. Verdaguer) Lalliteraci susa tamb en aforismes, dites populars i jocs lingstics o embarbussaments. Ex: Un plat ple de pebre negre est.Anadiplosi: Repetici duna o diverses paraules al final dun vers i al comenament del segent. Ex: O dures fletxes de mon fat rompudes, rompudes per ferir ms doloroses. (F. Fontanella)

Anfora: Repetici dun mateix mot o grup de mots al comenament de dues o ms frases (o versos) per tal de reforar el sentit. Ex: Doneu-me una llanterna: -On s el cavall? Doneu-me carbons durs i guixos lluminosos, Doneu-me murs de nit a les ciutats lunars. (J. V. Foix)

Anttesi: Figura consistent a oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments, expressions, etc., de sentit contrari. Ex: on cada tarda el mn sordena entre el reps i el moviment. (J. S. Pons)

Antonomsia: Consistent a substituir un nom propi per un de com i a linrevs. Ex: Un Rafael (per un gran pintor), lApstol (per Sant Pau)

Aposici: Consisteix a juxtaposar una o ms paraules a una altra o unes altres, de la mateixa categoria gramatical, de manera que la segona exerceixi una funci explicativa. Ex: Oh Cloris laimada de coses no vistes- atura lhivern amb el somrs teu! (M. de Palol)

Aposici: Consisteix a juxtaposar una o ms paraules a una altra o unes altres, de la mateixa categoria gramatical, de manera que la segona exerceixi una funci explicativa. Ex: Oh Cloris laimada de coses no vistes- atura lhivern amb el somrs teu! (M. de Palol)

Apstrofe: Aquesta figura consisteix a dirigir la paraula en un to emocional a una persona o cosa personificada, o al mateix lector. Ex: La meva anima, Llusa, senfila en una camisa. (J. Palau i Fabre) E aix hagueren bons pilots, qui eren de la terra, qui les muntanyes sabien e les sendes. Qu us dir? que dins sis jornades que ha de Palerm en Messina, en tres jorns hi entraren. (R. Muntaner)

Asndeton: s lomissi de conjuncions de coordinaci per tal daccelerar el ritme de la frase. En les enumeracions, lasndeton s especialment important per la seva gran expressivitat. Ex: Aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada ptria (S. Espriu) Era alt, sec, una mica encorbat (J. Pla)

Comparaci: Estableix una relaci danalogia entre dos termes: un de pres coma real (A) i un dimaginari (B). La comparaci es distingeix de la metfora perqu no consisteix en una substituci dun terme per un altre, sin en la juxtaposici de dos termes comparats. La relaci entre ells s expressada amb un nexe gramatical (com, talment...) o b amb sembla... Ex: La platja sembla un cor abandonat! (J. M. de Sagarra) ...les noies amb descarats pits com llimones (F. Parcerisas)

Encavallament: Ruptura entre el parallelisme sintctic i el mtric. Es produeix quan la unitat sintctica sobrepassa el vers. Ex: a la vora de la mar. Tenia una casa, el meu somni. (S. Espriu)

Enumeraci: Presenta duna manera rapida i continua un seguit didees referides sempre a una mateixa cosa. A vegades lenumeraci pot aparixer combinada amb lasndeton o lanfora. Ex: Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall despart, camussa, sab de tall, baieta, lleixiu, sorra, i sab en pols, blauet, netol, galleda. [...] (M. M. Maral)

Epanadiplosi: Repetici duna paraula al principi i al final duna frase. Ex: ...encara ms de nit, encara. (P. Gimferrer)Eptet: s ladjectiu que expressa una qualitat inherent al substantiu. La seva funci s bsicament expressiva.Ex: En el bosc de les ombres, llussor de les dents; carb negre, dents blanques. (T. Garcs)

Eufemisme: Es substitueix una paraula o expressi considerada desagradable, desplaent i inoportuna per una altra de ms amable o ennoblidora. Ex: sines (pits), donar llum (parir), invident (cec), amiga (amistanada)

Hiprbaton: Consisteix a alterar lordre gramatical dels elements de la frase. Ex: lenramellada Flora, per cobrir de les illes la nuesa, nova catifa de verdor ha estesa. (J. Verdaguer)

Hiprbole: Exageraci evident que deforma la realitat. I B. Rossell-Prcel, referint-se als nuvis, escriu Ex: Aixecars la cortina, la durs a laltre cambra i et traur sang per la boca a la primera besada.

Homofonia: s la identitat fontica entre dues paraules o expressions de significat diferent. Ex: conill, per qu tems al temps? (Pere Quart)

Imatge (metfora impura): Identificaci potica entre un element real i un de irreal quan tots dos sn presents en el text literari. Ex: Mocador dolor fragant tarongina com li bat el cor! (J. Salvat-Papasseit)

Interrogaci retrica: Pregunta emftica que no espera resposta. Ex: Ser aix que, en el cam de la fosca, anirem a lencontra de la llum? (F. Parcerisas)

Ironia: Negaci tcita del que es diu literalment. El que es diu s el contrari del que es vol dir. Ex: No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer lamor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. (M. Mart i Pol)

Ltote: Negaci del contrari dall que es vol afirmar. Ex: No s dolent. (volent dir s bo)

Metfora: Consisteix a identificar dos objectes o conceptes diferents. Poden ser de dues classes: -Metfores in praesentia o impures. Hi apareix el terme real (A) i tamb lirreal o imaginari (B). Les estructures ms habituals sn: Ex: La terra (A) s una cambra (B) on no penetra el vent. (J. S. Pons) -Metfores in absentia o pures. El terme real (A) s substitut pel terme irreal o imaginari (B). Lestructura s, doncs, B. Aix, per exemple, Baltasar Porcel, en referir-se a la lluna plena (A), ens diu: la melangiosa i freda claror de la bola nocturna (B)

Metonmia: Consisteix a designar una cosa amb el nom duna altra amb la qual mant alguna de les relacions segents: -La causa per lefecte. Ex: l hurac arrass tot un poble (lhuraca per laigua i el vent) -Lefecte per la causa. Ex: el meu dol turment (dol turment per la meva dona) -La manca pel producte. Ex: Es va comprar un Renault (Renault per cotxe de la marca Renault) -Linstrument per la persona que lutilitza. Ex: Avui he conegut la ploma ms important de Frana (la ploma per lescriptor) -EL continent pel contingut. Ex: Qu diu el Comit Superior de Disciplina Esportiva? (C.S.D.E per les persones que lintegren) -El lloc dorigen pel producte. Ex: Portans un alella (un alella per vi dAlella) -El signe per la cosa significada. Ex: Ja hissen la fal i el martell (fal i martell per bandera russa) -Lautor per lobra. Ex: He comprat un Picasso (Picasso per un quadre de Picasso) -Els trets fsics pels morals. Ex: En Daniel t mal cap (mal cap per ser un disbauxat)

Onomatopeia: Consisteix a imitar sons reals. Ex: El vaig tornar all on havia estat sempre i vaig pensar que el cargol era lesglsia i la perla de dintre mossn Joan i el buuum buuum un cant dngels. (M. Rodoreda)

Oxmoron: Es colloquen en contacte paraules de sentit oposat que sexclouen entre si. Ex: Obscura claredat. Msica callada.

Paradoxa: s la uni didees aparentment irreconciliables, per que en el fons presenten un enunciat veritable. Ex: Vrem tenir la copa de la vida arran de llavis, i bevent mories (J. Verdaguer)

Parallelisme: s un recurs sintctic que consisteix a repetir una mateixa estructura en diverses frases seguides. Ex: No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls ni cap vent tan subtil com els teus dits. (M. M i Pol)

Perfrasi: Expressa una realitat o una imatge amb ms paraules de les necessries amb finalitat eufemstica, embellidora, etc. Ex: I vaig pensar: Aquest mn, certament, s bonic, per no s ms que una careta, i tot all que tant ens hi agrada s el somriure del rostre forms que hi ha al darrere. Doncs, quan caigui la careta i contemplem el rostre al descobert, b deurem gaudir ms que no pas ara! I s el rostre dun sser que ens ama, dol, bondadosssim;... (J. Ruyra)

Personificaci (i prosopopeia): Atribuci de qualitats humanes a altres ssers o a objectes. Ex: Aix una fulla pensa que es fa lliure quan cau. (M. Torres) Si lsser personificat parla, aleshores la figura retrica sanomena prosopopeia. Ex: Quan rem prop de Talabra alg ens cridava pel nom: Era una pedra, era un arbre, un casull entre vinyots (J. V. Foix)

Polisndeton: s la repetici de conjuncions de coordinaci amb la finalitat de remarcar lexpressi. Ex: Mira, al mn, quina harmonia: pins i vinyes i nvols de mel. (M. Manent)

Pleonasme: Consisteix a repetir una paraula o una idea per reforar lexpressi. Ex: i jo, aleshores, basar ta galta; i la besada ens dur el joc damar (J. Salvat-Papasseit)

Quiasma: s una figura sintctica que consisteix en la disposici creuada dels elements que formen dos sintagmes o dues frases. Ex: Collim la rosa de dia i de nit el gessam (J. Carner)

Smbol: s la representaci dun concepte per un altre que el recorda per analogia. Aix, per exemple, a La plaa del Diamant, de Merc Rodoreda, els coloms esdevenen veritables smbols de la vida de la protagonista, la Colometa.

Sincdoque: Figura que consisteix a estendre o restringir el significat dun mot, prenent el tot per la part o la part pel tot; el gnere per lespcie, o lespcia pel gnere, el singular pel plural, o el plural pel singular, etc. En els versos segents sesmenta la part (cor) pel tot (lhome i la vida) Ex: ser un cor dins de la fosca; porpra de nou amb lalba. (Carles Riba)

Sinestsia: s lassociaci de dos elements que provenen de camps sensorials diferents. Ex: Msica cega (M. Torres) Les fulles color denyorament (J. Carner) Les llgrimes sonores (P. Quart)