Figures Retòriques

Figures retòriques de la fonètica Al·literació→ Repetició d’un mateix so, sobretot consonàntic, en una composició.

A peu, i a poc a poc, anem pujant

Gabriel Ferrater

I roda com un carro el tro de guerra

Jacint Verdaguer

Homofonia→ Equivalència fonètica ent dues paraules o expressions dediferent significat.

encarneu l’esperit que m’estalona

d’un món que ni s’habita ni s’evita,

la gepa subnormal i faraona

Enric Casassas

Onomatopeia→ Presència d’un mot o d’un grup de mots que intenten reproduir sons de la realitat.

I treia saliva, brrrrrr, brrrrrr...

La Rita, tan petitona, feia hiiiii... hiiiii…

Mercè Rodoreda

Figures retòriques referides a la sintaxi

Anacolut→ substitució de la construcció gramatical que correspondrialògicament, per una altra, per raons

estilístiques.

El meu marit era former i era molt ben considerat i treballar la farina és una cosa que no fa fàstic. Jo sempre li deia...

Valga’m Déu, ara se’ns posa a ploure i aquestes bestioles que se m’estan morint de set...

Mercè Rodoreda

Anàfora→ Repetició del mateix mot o grup de mots al començament de dos o més versos.

La ginesta altra vegada!

La ginesta amb tanta olor

Joan Maragall

Aposició → Juxtaposició d’una explicació que referma el que s’ha dit.

Demà posats a taula oblidarem els pobres-i tan pobres com som-

Joan Salvat-Papesseit

A s í n d e t o n→ S u p r e s s i ó d e l e s p a r t í c u l e s r e l a c i o n a n t s ( e s p e c i a l m e n t

c o n j u n c i o n s c o p u l a t i v e s ) .

Aquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu

Apòstrofe→ Interpel·lació que es fa directament i de manera intensa a algú altre, que pot ser un

personatge absent o present, un element personificat, un concepte abstracte o imaginari i, fins i tot, el lector.

¿Les fuetades t’han ratllat la pell,

O potser l’ombra de la reixa?

Pere Quart

El·lipsi→ Supressió d’un mot o expressió cabdal a la frase (habitualment el verb).

La lògica dels anys és el meu seny.

L'abstracta llum dels murs, la meva ètica.

Joan Margarit

Encavalcament (encavallament) → Distribució i trencament d’una frase amb unitat

sintàctica completa, entre la fi d’un vers i el començament d’un altre.

Avui ha fet un dia gris, habituals

diades de setembre s’han endut

ots els últims colors de les vacances.

Salvador Oliva

Enumeració→ Llista d’elements que pertanyen a un mateix conjunt.

Luard, cos rebaixat, fortor d’esquer,

peus seguidors de totes les tresqueres,cridaire, mentider i home de bé,

Luard, el mariner!

Josep M. de Sagarra

Geminació (repetició) → Repetició de paraules o sintagmes iguals en contacte.

Desig, desig, com una serp avances

Salvador Oliva

Hipèrbaton→ Alteració forçada de l’ordre gramatical dels components de la frase.

D’amor de cap a cap vinc amarat

Vicent Andrés Estellés

Paral·lelisme→ Repetició en sèries paral·leles d’expressions anàlogues per les paraules que

s’utilitzen, per l’estructura gramatical o rítmica de la frase o per la idea que s’hi expressa.

Trist el qui mai no ha perdut

per amor una casa.

Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.

Joan Margarit

Pleonasme→ Repetició de paraules o idees que resulta innecessària, perquè ja estan expressades amb altres

mots del text.

I el meu amor em deixa sol, totsol, entotsolat

Biel Mesquida

Polisíndeton→ Repetició successiva d’una conjunció.

I arriba a les taronges, i en cull i se n’emporta;

la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.

Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta

i del cabell afluixen el pas les dues mans.

Josep Carner

Quiasme→ estructuració creuada de dos mots o sintagmes conceptualment propers, de manera que els segons

tinguen un ordre invers respecte dels primers.

qui és pobre de cabals i de projectes ric

Guerau de Liost

Busco en la petitesa infinitud

com en la infinitud la petitesa

Joan Brossa

Figures retòriques de la Semàntica

Al·legoria→ C o n j u n t d e f r a s e s o p a r à g r a f s q u e p l a n t e g e n u n a d o b l e possibilitat

de lectura: literal i figurada. Per exemple aquesta personificació d’una abstracció (la mort ) en un poema

de Josep Carner.

La Mort ve a passejar-se cada nit

pel meu carrer, com un festejador,

i fa una serenata més fina que el sentit:

flautes d’angoixa i violins de por.

Sento la seva passa que em glaça:

Ara, subtil, s’acosta a un finestró.

Cada nit mira una criatura mig erta,

cada nit assenyala un brancal.

A l’endemà hi ha una finestra oberta

i mig clos un portal.

Josep Carner

Antítesi→ Oposició, en un mateix vers o una mateixa frase, de pensaments o expressions de sentit contrari.

quan la tendra duresa de la sina

m’endolceix la duresa de les mans

Miquel Martí i Pol

Comparació→ Rela c i ó d ’analo g ia en tr e l ’ o b j e c t e r eal d e què e s parla i un objecte imaginat

per l’autor. Els dos mots o expressions es vinculen amb el verb

semblar o amb els nexes com, talment, ...

Bullirà el mar, com la cassola en forn

Ausiàs March

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa

Joan Salvat-Papasseit

Epítet→ adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviatevidencia una característica coneguda.

La veig en fosca nit i en lluna clara

Tomàs Aguiló

Eufemisme→ Ús d'un mot o d'una expressió suau, inofensiva, en lloc d'un dedur, indelicat, desplaent.

Invidents per cecs.

Econòmicament febles per pobres.

Embriac per borratxo.

Hipèrbole→ Exageració evident.

El blanc capell, desmesurat

De tan magnànim estri no fou

coneixedor ni l’indi ni l’egipci!

Si és ajagut, oh amiga, és tot un horitzó!

Si dret, tot un eclipsi!

Josep Carner

Interrogació retòrica→ Pregunta que no espera cap mena de resposta.

¿Serà així que, en el camí de la fosca, anirem a l’encontre de la llum?

Francesc Parcerisas

Ironia→ Expre s s i ó d e s i gn i f i ca t c on trar i a l que en r eal i ta t e s vol donar a en t endre , amb la

in t enc i ó d e cr ear e fe c t e d e r e t r e t , burla . . .

La fàbrica resol tots els problemes

llevat del de la mort, almenys per ara.

Miquel Martí i Pol

Metàfora→ Al·lusió a una realitat mitjançant un signe verbal propi d’una altra amb la qual té alguna

analogia.

Em fa mal tot, fins la camisa

Blai Bonet

La terra és una cambra

on no penetra el vent

Josep Sebastià Pons

Metonímia→ Metà fora que sub s t i tue ix e l nom d’un ob j e c t e p e l d ’un al tr e aprof i tan t la r e la c i ó

d e : causa – e fe c t e , c on t inen t –cont ingut , in s trument –per sona que l ’u t i l i tza, produc t e – llo c

d ’ or i g en o marca . . .

Ha menjat dos plats i postres

Oxímoron→ Rela c i ó c ons e cu t iva de do s mot s , hab i tualment un nom i un

adjectiu, de significat oposat. La diferència amb l’antítesi rau en el fet que, en aquesta

figura, les expressions que es contraposen no es contradiuen entre si i,per tant, el discurs no pateix

incoherències.

Si l enc i s s onor s d e saba t e s fe rrade s d e l ’amo quan en tra , quan sur t ,

quan t orna a en trar.

Miquel Llor

Paradoxa→ Expressió d’un enunciat cert, que conté dos conceptes antagònics que generen un

efecte contradictori, absurd o inversemblant.

Vivim de mort, i no ens és grat;morim d’amor, i no s’hi pensa

Carles Riba

Moria l’Amic per plaer, e vivia per llanguiments...

Ramon Llull

Personificació → Assignació de característiques humanes a objectes o altres é s s e r s que no poden t en ir-

l e s , c om per exemple e l s an imal s . Si a l ’ é s s er personificat li és assignada la facultat de la parla, la figura

retòrica s’anomena prosopopeia.

El vent juga amb el molí

I amb la rosa desclosa

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

La gent del pla diu que a posta

de sol el vent s’agenolla.

Blai Bonet

Sinècdoque→ Extensió o restricció del significat d’un mot . Es diferencia de la metonímia pel fet que en

aquesta hi intervenen dos elements diferents (la unicitat i l’altre absent), mentre que en la sinècdoque només n’hi

intervé un.

Per una vela en el mar blau,daria un ceptre;

per una vela en el mar blau,ceptre i palau.

Josep Carner

S i n e s t è s i a→E n l l a ç d e d o s e l e m e n t s p r o c e d e n t s d e c a m p s s e n s o r i a l s d i f e r e n t s , d e

m a n e r a q u e p r o d u e i x u n a b a r r e j a d e s e n s a c i o n s a u d i t i v e s , o l f a c t i v e s , t à c t i l s , v i s u a l s o

g u s t a t i v e s .

Parlem, ara asseguts,en la gran plaça del rellotge.

Cauen campanades vermelles.

Joan Vinyoli

Sense enyor

se’ns va morint la llum, que era color

de mel, i ara és color d’olor de poma.

Gabriel Ferrater