fesalut nº 34 julio 2011

FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI ’SEGRE’. TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC AL PREU D’1,20 €

ENTREVISTASanti Ricart triomfa amb el seuespectacle ‘The End’ al Teatre Lliure

MEDICINALa importància de respirar bé

PODOLOGIAEl calçat infantil

ALIMENTACIÓL’etiqueta dels aliments

REVISTA DE SALUT I BENESTARn34 JULIOL2011

Contingut pàgines 34-46

1,20E U R O S

FESALUT 34:Maquetación 1 27/06/11 16:18 Página 1

REPORTATGE I HOSPITAL MONTSERRAT


3

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25667 56 02 25

[email protected]

DIRECTOR EDITORIAL:Lluís Gómez Bonet

[email protected]

Projecte, continguts i redacció:Mariona Mesull

[email protected] · Tel. 973 20 80 25

Dissenyadors:Gemma Piñeiro i Carlos Mayorga

[email protected]

COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO:DENTAL SEGRIÀ

MIREIA PASCUAL, infermera del CAPde l’Eixample. Àmbit d’atenció primària

NEXUS

POLICLÍNIC LLEIDA

DR. RAMON ROSELL I JUVILLAPresident del Col·legi d’Odontòlegs

i Estomatòlegs de Lleida

TRAUMARE, SL, Policlínic Lleida

GSS Gestió de Serveis Sanitaris

CAROLINA RIVAS,Oftalmòloga de l’Institut Lleida

d’Oftalmologia

FEDERACIÓ D’ENTITATSPER A LA SALUT

Edita: LGB editoresC/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida

Tel. 667 56 02 25 · Fax 973 208 [email protected]

Dipòsit Legal: L-449-2005

Fesalut no es fa responsable de les opinionsex pres sades pels col·laboradors

en els escrits signats.


4


Sumari fesalut 34

n34 JULIOL2011

32La blefaroplàstia,

la cirurgia de la mirada

La importànciade respirar bé

16

30CDIAP Lleida GSS

6

10

121418

22

24

26

28

34

6

26

28

18

A fons .......................................................ENTREVISTA A SANTI RICART

Publireportatge ........................................DESPRÉS D’UN ACCIDENT DE TRÀNSIT

Serveis personals i salut pública..............Ara actualitat ...........................................Notícies ....................................................ETIQUETATGE D’ALIMENTS

Actualitat..................................................BREUS

Lectura .....................................................NOVETATS

Col·legis oficials .......................................COL·LEGI OFICIAL DE PODÒLEGS DE CATALUNYA

Reportatge................................................HOSPITAL MONTSERRAT

Activitats ..................................................NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

5

ICSI, la microinjeccióintracitoplasmàtica

d’espermatozous

20


6

A FONS I ENTREVISTA

Neix a Vic el 18 de maig del 1968. Comença a ferteatre als sis anys dins el Quadre Escènic del’Orfeó Vigatà.

El 1983, amb dos companys de teatre, crea elgrup Trio de Tres, grup bàsicament de mim-clown, amb el qual farà més d’una cinquantenad’actuacions curtes i, finalment, un muntatgetitulat Mimaginació, amb el qual participaran enel Festival de Teatre Jove de la Generalitat 1986.

Gràcies al resultat obtingut pel grup en aquestfestival, són seleccionats com a representants deCatalunya a la Trobada Nacional de TeatreContemporani per a Grups Joves 1986, que es vacelebrar a Mèrida. El 1986, entra a l’Institut deTeatre de Barcelona.

Santi Ricart ha actuat en més de 40 obres deteatre, quatre pel·lícules, vint sèries de televisió imés de deu programes de ràdio.

BIOGRAFIA SANTI RICART


Pregunta.- Hi ha algun personatge que t’a-gradaria interpretar que encara no hagis fet?Resposta.- La veritat és que llegir teatre em costamolt i, per tant, em costaria molt triar un personatgellegint una obra. Quan penso que m’agradaria fer unpersonatge és quan el veig en carn i ossos en unmuntatge teatral, però, llavors, aquell personatge jaés fruit d’una sèrie de casualitats i de fets: l’actor quel’interpreta, el director que ha dirigit el muntatge,l’escenografia, el vestuari, els companys que hi tre-ballen... Aleshores, és molt difícil triar.

El que sí que puc assegurar és que hi ha personatgesque he interpretat que m’han sorprès molt i queme’ls estimo molt.

P.- Quina pel·lícula has vist recentment quet’hagi agradat?R.- Últimament, la veritat és que quan vaig al cinemaveig moltes pel·lícules infantils. Ja se sap, la família...Em va agradar molt True Grit, dels germans Coen.

P.- De quina pel·lícula, sèrie o obra de teatreestàs més satisfet?R.- Em resulta molt difícil triar. Cada pel·lícula, sèrieo obra de teatre té punts de satisfacció diferents. Depel·lícules, n’he fet molt poques i, per tant, és fàcil:Chatarra. També és la primera i en què tenia unpersonatge més important de totes les que he fet.

Pel que fa a les sèries, em va marcar molt Estaciód’enllaç. M’agradava molt el personatge del Toni. Ifins i tot m’ha passat que mentre s’estava emetentuna sèrie en què sortia jo, m’ha parat gent pel carreri m’ha dit: “Tu ets el d’Estació d’enllaç.” Però tampocno puc oblidar Arnau i Mirall trencat, que en l’àmbitde Catalunya serien superproduccions, ni Zoo ni In-fidels.

Hem parlat amb

Santi Ricart, actor de cinema,teatre i televisió que triomfa al TeatreLliure amb el seu darrer espectacle,‘The End’

7

ENTREVISTA I A FONS

El que puc assegurar ésque hi ha personatgesque he interpretat quem’han sorprès molti que me’ls estimo molt

““


Quant al teatre, en trio cinc, per posar un número:Les noces de Fígaro, el meu debut i de la qual tincmolts grans records, com el de treballar amb FabiaPuigserver. Arcàdia, perquè m’agradava el personatged’Ezra Chater (la meva mare no m’hi va conèixer).Hamlet i Tots eren fills meus: en vaig fer una desprésde l’altra i les tinc juntes a la memòria, va ser un granmoment. Finalment, Una ciutat brillant, un muntatgedel qual tinc un gran record.

Ja he dit que em seria difícil triar.

P.- Quines aficions tens?R.- Si passar temps amb la meva parella i la meva fillapot ser considerat una afició, aquesta seria la primera.Però també m’agrada molt tot el món de la informàticai m’ho passo molt bé mirant sèries i llegint. I, és clar,el teatre, que és l’afició que em va prendre la mevaprofessió.

P.- Què t’agrada més, interpretar o dirigir?R.- Només he dirigit una cosa, i fa molt temps. Peròsempre m’ha semblat molt difícil aquesta capacitat desaber desglossar un text en un seguit de coses: esce-nografia, interpretació, vestuari, etc., per arribar a ex-plicar una cosa al públic. Una capacitat que, per altrabanda, crec que no tinc. Per tant, m’agrada més inter-pretar.

P.- Quins són els teus propers projectes?

R.- A final de temporada, fem un muntatge al Lliureque es diu The End. És el comiat dÀlex Rigola com adirector del Lliure.

P.- Quins motius et fan acceptar un paper?R.- La veritat és que he pogut triar molt poquesvegades. Ja m’agradaria poder triar sempre. Peròquan he triat, ho he fet per les sensacions que hetingut al llegir un paper. De fet, el teatre és bàsicamentaixò, fer sentir sensacions al públic. Però, de vegades,el projecte i la gent que hi participa m’han fet acceptaramb els ulls tancats.

P.- Teatre, cinema o televisió?R.- Són mitjans molt diferents i penso que cadascunté la seva gràcia. Però, evidentment, em quedo amb elteatre.

P.- Com recordes la teva primera vegada daltd’un escenari?R.- Feia Els pastorets a Vic i sortia al temple aguantantles arres que el Josep li donava a la Maria en elmoment del seu compromís al temple. I el que recordobàsicament és que potser tremolava una mica perquèestava nerviós, però sobretot de fred. Des de llavors,no suporto actuar ni assajar passant fred.

P.- El cinema català passa per un dels seus mi-llors moments, almenys pel que fa a la taquilla.Hi estàs d’acord? Creus que a casa nostra fem

8

A FONS I ENTREVISTA

Penso que a casa nostra

hi ha molt bons

professionals del cinema


9

ENTREVISTA I A FONS

bon cinema?R.- Jo crec que sí, que passa per un bon moment. Ipenso que ara s’estan fent coses per promocionar-lo,que espero que no s’acabin aquí i que es recolzi elcinema català quan les coses vagin més mal dades.Penso que a casa nostra hi ha molt bons professionalsdel cinema, només cal veure que quan Pa negre vatriomfar als Goya, ja hi va haver gent que va dir que hihavia un lobby català i que molts tècnics eren catalansi que havien votat la pel·lícula. El que fa falta és unaindústria, però deu ser molt complicat. Quan vas aveure una pel·lícula, es passen mitja hora ensenyantels noms dels que l’han produït, han col·laborat en laproducció, l’han recolzat, etc.

P.- Has treballat en sèries de televisió espa-nyoles en prime time com El comisario o Hos-

pital Central. Explica’ns la teva experiència.Es treballa millor, diferent...?R.- Es treballa diferent. Normalment, tenen méstemps de gravació per capítol. Aquí, per exemple, uncapítol d’una sèrie com Infidels es grava en cinc dies.Allà es grava en 8 o 10. Quan hi vaig anar, pensavaque era un avantatge. Pensava que hi havia més tempsper assajar i millorar la interpretació, però, al final, lamajoria de vegades tot aquest temps es dedica a temestècnics. I la veritat és que es veu reflectit en la qualitatd’imatge de la sèrie.

P.- Una faceta teva no tan coneguda és la passióper la ràdio...R.- La ràdio és un mitjà que sempre m’ha agradat.Quan era petit, a casa, la ràdio sempre estava engegadai feien radionovel·les i fins i tot programes infantils.És un mitjà que està entre la lectura i la televisió:t’obliga a posar cara als locutors o personatges sensehaver de fer l’esforç de llegir. Per això, m’agradenmolt els programes en què hi ha personatges, com LaCompetència de RAC1. De fet, el programa que fèiema Ràdio Sabadell s’assemblava bastant a La Compe-tència, salvant totes les distàncies.P.- Parlem una mica de salut. Tens algun secretper cuidar-te que puguis compartir amb elsnostres lectors?R.- No. De fet, el que hauria de fer és demanar alslectors que em donin els seus secrets.

P.- Què t’agrada menjar més, carn o peix? I lesverdures?R.- M’agrada menjar carn, peix, verdures, pasta... i

procuro menjar tant equilibrat com puc. El que menys m’agrada és el dolç, prefereixo fer elvermut que menjar un tros de pastís. I el que no m’a-grada gens és la mel.

P.- Acostumes a anar als restaurants o prefe-reixes cuinar a casa?R.- M’agrada cuinar, però també m’agrada anar arestaurants, sobretot per menjar coses que no faig acasa.

P.- Quan et trobes de rodatge, sobretot ambsèries de televisió diàries, t’emportes la car-manyola o et fas un bon entrepà?R.- Normalment, a les gravacions et donen un entrepài me’l menjo. Vull aprofitar l’avinentesa per manifestarla meva admiració a la gent que, tot i que es lleva a lessis del matí, arriba a la feina amb la carmanyola.

P.- Practiques algun esport?R.- No, però n’hauria de fer. M’hi he de posar. M’a-graden molt els esports d’equip i, per horaris, semprese’m fa molt difícil coincidir amb gent. Els esports ensolitari m’avorreixen molt.

P.- Com és el teu dia a dia quan descanses?R.- Doncs com el de qualsevol altra persona... que nova al gimnàs (he, he, he).

P.- I el plat que t’haurien de cuinar per ficar-te a la butxaca?R.- Doncs no ho sé. Ja t’he dit que menjo de tot.Algun que no hagi tastat mai.

P.- En quin projecte treballes actualment? Iquins són els de futur?R.- Actualment, estic amb la Companyia del TeatreLliure fent Gata sobre teulada de zinc calenta i el quevindrà ara serà The End.


El resultat de les proves diagnòstiques s’encaminavacap a un esquinç cervical. Per tant, la recuperacióconsistia en una aplicació de calor, tres cops persetmana, més l’ajut d’un collaret cervical.

Passats els mesos de recuperació, em van donard’alta.

Però el meu estat general no era bo. Quan m’aixe-cava als matins, sempre em sentia marejada, finsi tot amb ganes de vomitar.

Tot sovint patia mals de cap.

La meva concentració es veia dificultada.

Dos anys després, el 2002, un matí, a l’intentaraixecar-me, em vaig sentir com si el meu coll jano formés part de mi. L’únic que m’ho feia creureera el dolor tan intens que m’envaïa.

La meva mare, a l’intentar aixecar-me per portar-me al metge, es va espantar molt, ja que el meucap no s’aguantava i no parava de vomitar.

Aleshores, vam haver d’avisar el servei d’urgèn-cies.

A partir d’aquí, va ser un neguit constant d’incertesa.Cada cop que em visitava un metge diferent,durant la setmana d’hospitalització, el seu diagnòstic

DESPRÉS D’UNaccidentde trànsit

ANTECEDENTSL’any 2000, vaig tenir un accidentde trànsit. Em va provocar unacontusió lateral provocada pel xocdel cap contra la finestra. Seguinttot el protocol que marca el nostresistema de Seguretat Social, el dolorcervical, cranial i malestar en generalno va disminuir, tot i seguir un pro-grama diari de recuperació.

10

PUBLIREPORTATGE I CENTRE KINE


canviava. Fins i tot ens van dir que la solució seriaquirúrgica, ja que hi veien una subluxació cervical i,com a conseqüència, no podria fer dansa mai més.

Mentre vaig estar hospitalitzada, vaig haver de prendrefàrmacs com Vàlium, Voltaren i Heparina, tenint encompte que tan sols tenia 12 anys. Un cop donadad’alta, el dolor cervical encara el tenia constantment iaixò m’obligava a dur collaret i a fer relaxants sessionsde recuperació.

Què et va portara demanar per aquesta teràpia?La meva família i jo no coneixíem el món de l’osteo-patia. Com diu el refrany, “qui té mal, busca el remei”.Vam descobrir per casualitat un centre d’osteopatia aprop de casa.

En el moment en què l’osteòpata es va informar delmeu cas, fent la meva anamnesi i revisant totes lesproves diagnòstiques, ens va tranquil·litzar d’una formaefectiva i afectiva. En primer lloc, ens va donar unaexplicació lògica. Ell hi veia un desplaçament o sublu-xació de la C1-C2 al costat dret. Era lògic el desplaçamentdel costat dret de la C1 a causa del mecanisme regional,ja que el crani va impactar lateralment a la dreta.Segons ens va explicar, el desplaçament de l’atles a ladreta provoca una afectació dels nervis espinal i vague(o pneumogàstric). Aquest últim dóna innervació ales vísceres i, sobretot, al sistema digestiu i forma partdel sistema nerviós autònom (bategar el cor, respi-rar…). Per la seva banda, el nervi espinal, com a in-nervació motora, influeix sobre el trapezi superior isobre l’esternoclidomastoïdal.

En definitiva, tot això era el que em provocava aquestmalestar. Les cervicals no eren al seu lloc i això produïauna mala circulació del reg sanguini, un aixafamentde múscul-lligaments-tendons i, com a conseqüència,una sensació de malestar general.

El tractament que l’osteòpata em va aplicar va ser elde l’osteopatia articular, dedicada a recuperar la mo-bilitat articular i a posicionar l’atles més centrat, jaque aquest havia fet un desplaçament traumàtic alcostat dret.

Un cop fet aquest tipus de tractament, vaig haver decomplementar-lo amb massatges i amb la tècnica deRPG (reeducació postural global) i Mezieres, ja queles meves cervicals estaven en mal estat des de feiapràcticament més de dos anys.

La setmana següent d’haver realitzat la primera sessió,

la meva vida ja tornava a ser pràcticament lanormal; podia tornar a fer dansa, vòlei i esport engeneral. Això em va permetre trobar-me més bé, tantfísicament com psicològicament.

Tot i així, des d’aleshores, cada quatre o cinc mesosvaig a l’osteòpata i al fisioterapeuta per reforçar totaaquella part afectada que va estar com morta durantaquells dos anys.

Segons ens va dir l’osteòpata, el cos té una memòriade les lesions viscudes i pot tornar a donar símptomes,així que les sessions que ara faig són fonamentalmentpreventives.

Què ha significat per a tuhaver trobat Kine?Hi ha una extensa gamma de possibilitats terapèutiquesque ens poden ajudar a estar bé i ser feliços. L’osteopatian’és una. Aquests tractaments poden ajudar a tot tipusde persones independentment de l’edat, sexe, estil devida i, naturalment, a tots els que tenen problemes desalut o molèsties.

També hem de tenir en compte que, sovint, per aquesttipus de dolències es fa un abús de la farmacologiaquímica (somnífers, ansiolítics, relaxants musculars...).I molt sovint en podem prescindir.

Així, el que vaig trobar al Centre Kine és unaforma d’enfocar el meu patiment allunyada dela farmacologia i treballant sobre la causa delproblema. Van saber entendre el que em pas-sava i posar fi a un trastorn que durava mas-sa.

L’efectivitat a nivell físic va ser ràpida. I, com a conse-qüència, a nivell psicològic, després d’haver passat elllarg camí que he explicat, vaig anar recuperant elbenestar que necessitava per enfrontar la vidaamb més energia i positivitat. En qualsevol recu-peració, l’estat afectiu hi juga un paper primordial iestà comprovat científicament que els pacients, partintde la mateixa afectació, amb un nivell psicoafectiupositiu milloren més ràpidament.

11


Acord de la Paeria amb Càritas Diocesana, Creu Roja,Arrels-St. Ignasi, Esclat-Sta. Teresina, Associació Anti-sida, Agència Adventista pel Desenvolupament de Recur-sos Assistencials (ADRA), parròquia de Sant Martí, BíbliaOberta i Dona Samaritana

L’Ajuntament de Lleida i nou entitats de la ciutat han sig-nat un conveni de col·laboració per millorar la resposta il’optimització de recursos per cobrir les necessitats bàsi-ques de la població de Lleida. Els col·lectius d’ajuda socialque han firmat l’acord són Càritas Diocesana, Creu Roja,Arrels-St. Ignasi, Esclat-Sta. Teresina, Associació Anti-sida, Agència Adventista pel Desenvolupament de Recur-sos Assistencials (ADRA), parròquia de Sant Martí, Bíblia

Oberta i Dona Samaritana. El conveni s’emmarca en eltreball de la Xarxa d’Entitats Socials d’Atenció. Aquestaes va crear el 2009, dins del paquet d’actuacions i mesuresdavant la crisi amb l’objectiu de fer front a les necessitatsd’un nombre més elevat de persones i famílies de la ciutat,especialment a aquelles que es troben en situacions devulnerabilitat.

L’acord, fruit del treball de la xarxa, té la finalitat de co-nèixer quins serveis han ofert qualsevol de les entitats iinstitucions de la xarxa a persones i a famílies i, així, poderoptimitzar la gestió dels recursos disponibles i millorar lacobertura de les necessitats de la població de Lleida.

12

SERVEIS PERSONALS I SALUT PÚBLICA

Conveni per millorar la resposta i l’optimització de recursosper cobrir les necessitats bàsiques de la població de Lleida

La Xarxa de Centres Oberts i Cibe-raules de Lleida celebra el final delcurs escolar amb una festa infantili una altra adreçada als adoles-cents.

La Xarxa de Centres Oberts i Cibe-raules de Lleida, promoguda per laregidoria de Serveis Personals iSalut Pública de l’Ajuntament deLleida, està constituïda per dues ci-beraules, tres centres oberts muni-cipals i quatre centres oberts detitularitat privada. Entre tots ate-nen gairebé 500 infants i joves dela ciutat.

Aquests serveis organitzen activi-tats en horari extraescolar, amb lafinalitat d’estimular el desenvolu-pament personal, fer reforç escolari un treball integral per a la socia-lització i adquisició d’hàbits de me-nors entre 3 i 18 anys, compensantaixí les necessitats socioeducativesdels menors atesos.

Festa de cloenda delfinal de curs de la Xarxa deCentres Oberts i CiberaulesLa Paeria i l’Associació Catalunya

contra el Càncer sensibilitzaran lapoblació dels riscos del consum detabac als cinc punts informatius ins-tal·lats a la ciutat. Enguany, els jovesdel Centre Obert el Mercat s’hansumat a la celebració amb un concursde dibuix vinculat al lema de la cam-panya.

El Dia Mundial sense Tabac, que esva celebrar el passat dimarts 31 demaig amb la campanya que porta ellema Trenca amb el tabac. La pro-posta, que està adreçada especial-ment a la població més jove, té el clarobjectiu que la població jove fuma-dora deixi aquest hàbit abans d’ad-quirir una dependència del tabac.

La regidoria de Serveis Personals iSalut Pública de l’Ajuntament deLleida i l’Associació Catalunya Con-tra el Càncer han treballat conjunta-ment per commemorar aquestacelebració a la ciutat.

La regidoria de Serveis Personals iSalut Pública i l’Associació Catalunya

contra el Càncer també desenvolu-pen i col·laboren en altres projectes,com activitats preventives adreçadesals joves de la ciutat i grups de des-habituació al tabac.

Sobre la campanya d’aquest 2011,s’ha de destacar que ha comptat ambla participació de persones rellevantsde la cultura i l’esport, com AlejandroSanz, Ricky Rubio, Jesús Olmedo oDafne Fernández. Tots han intentattransmetre als més joves el missatgeque fumar és nociu per a la salut i queja no està de moda. Ho han fet a tra-vés d’eslògans com T’asseguro queles dents grogues mai han estat demoda, Que els teus petons tinguinsabor a petons i no a cendrer, A par-tir d’ara, l’encenedor només peril·luminar concerts.

El Dia Mundial sense Tabac se celebra dimarts amb el lema‘Trenca amb el tabac’


13

Unes 11.900 persones participen en les activitats per agent gran programades durant el curs 2010-2011 a laciutat.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat dels tinentsd’alcalde Txema Alonso i Dolors Arderiu i de les regidores

Maria Rosa Ball i Neus Brocal, va assistir al dinar de ger-manor organitzat amb motiu de la festa de cloenda deles activitats per a la gent gran que s’han portat a termedurant el curs 2010-2011.

El paer en cap va saludar a tots els assistents i els va ani-mar a seguir participant en les diverses activitats pro-gramades a tots els barris de la ciutat. L’activitat, que vatenir lloc als Camps Elisis, és una jornada ludicofestivaque posa el punt final a les activitats que la gent gran harealitzat durant el curs. Durant el matí es van portar aterme diferents tallers de pintura, manualitats, decoracióde vidre, dibuix, màgia i informàtica, així com tot tipusd’activitats esportives. Posteriorment, un dinar de ger-manor ha aplegat més d’un miler de participats.

Finalment, es va fer entrega al president de cada llar delsdiplomes dels participants en les respectives activitats,portades a terme en cadascuna de les llars municipals, iva tenir lloc el tradicional ball de fi de festa, amenitzatenguany per l’Orquestra Glacè.

Festa multitudinària de cloenda de les activitats per a la gent gran

La regidora Maria Rosa Ball va pre-sidir la festa de cloenda del programaViure i Conviure que porten a termel’Ajuntament i la Universitat deLleida, amb el suport de CatalunyaCaixa. Durant el curs 2010-2011, s’han completat 16 convivències (15persones grans i 16 estudiants, ja queun dels allotjadors va acollir dosalumnes). D’aquestes 16 parelles, 9joves eren nous d’aquest curs i 4 per-sones grans també han estat novesincorporacions —dos estaven en llista

d’espera des del curs anterior.

El funcionament del projecte Viure iConviure és el següent: la personagran ofereix la possibilitat d’allotjar,a casa seva i durant el curs acadèmic,estudiants universitaris que, a canvi,li ofereixen la seva companyia. Elprojecte inclou unes contrapresta-cions econòmiques simbòliques a de-terminar segons cada situació.

Podran participar en aquest pro-grama els estudiants universitarismatriculats oficialment en qualsevoldels cursos i estudis que s’impartei-xin a la universitat, que no tinguinmés de 30 anys, que no treballin ni

resideixin a la mateixa ciutat. En elcas d’estudiants de postgrau, podrantenir fins a 35 anys.

Les persones acollidores ho podranser a partir dels 60 anys i hauran deviure soles, s’han de valdre per ellesmateixes i han de disposar d’un ha-bitatge amb condicions d’habitabili-tat adequades per a l’allotjament del’estudiant.

L’acte de cloenda va incloure els par-laments de les autoritats de l’Ajun-tament i de la UdL i l’actuació delgrup d’havaneres Mai és Tard. Elsparticipants van rebre un obsequi.

Fi de curs del programaViure i Conviure, on han participat15 estudiants i 16 persones grans


14

ARA ACTUALITAT

La Diputació de Lleida destina 10,5 milions d’euros d’inversió directaa nous projectes de salut dins l’anualitat 2011

El president de la Diputació deLleida, Jaume Gilabert, i el directordels serveis territorials de Salut aLleida, Antoni Mateu, van presentarles noves actuacions del programade la Diputació de Lleida en matèriad’assistència i cooperació als ajun-taments i entitats de la demarcacióde Lleida en l’àmbit de la salut pu-blica dins l’anualitat 2011.

La corporació destinarà 7.897.453euros d’inversió directa a diferentsprojectes sanitaris amb l’objectiu demillorar la qualitat de vida dels llei-datans i lleidatanes invertint enequipaments sanitaris i generantmodels de vida saludables. Els gai-rebé 8 milions d’euros es destinarana la construcció de consultoris locals,a equipaments sanitaris territorials,a entitats sense ànim de lucre quedesenvolupen activitats sanitàries, ainversions en tanatoris i sales de vet-lla, a programes de promoció d’hà-

bits saludables i a la gestió de l’aiguad’ús públic.

Aquesta partida de gairebé 8 milionsd’euros forma part dels 14,61 milionsd’euros de la partida de Salut que laDiputació de Lleida gestiona des delterritori incorporant aquests dinersals pressupostos del 2011. A aquestaquantitat s’hi ha de sumar també lalínia de manteniment i gestió de con-sultoris mèdics, de la qual fa uns dieses va publicar la convocatòria ambuna dotació de 2,5 milions d’euros.

Pel que fa a les línies d’ajuts en l’àm-bit de la salut pública de la Diputacióde Lleida per a l’exercici 2011, caldestacar la construcció dels consul-toris locals dels municipis d’Arbeca,Torres de Segre, Llardecans, Bena-vent de Segrià, Rosselló i Montgai.

Igualment, atorgarà una subvencióde 80.000 euros a l’Ajuntament de

Torrelameu per a la compra dels ter-renys on es farà l’ampliació del cen-tre d’estudis porcins (CEP), ambprevisió de fer-hi actuacions de re-cerca biomèdica.

Pel que fa als equipaments sanitaristerritorials, destaca l’aprovació delprojecte de la fase II de la planta 0de l’Hospital Arnau de Vilanova deLleida amb una subvenció de2.140.000 euros i del consultorid’Organyà amb un ajut de 500.000euros. Aquestes dues actuacions sesumen a l’aprovació de la segona fased’actualització d’infraestructures sa-nitàries al municipi de Tremp ambuna subvenció de 260.000 euros i al’àrea de geriatria de l’Hospital Santa Maria amb una subvenciód’1.500.000 euros.

Cal destacar la construcció deconsultoris locals dels municipis

d’Arbeca, Torres de Segre,Llardecans, Benavent de Segrià,

Rosselló i Montgai


www.diputaciolleida.es

C/ Carme, 26 · 25007 LLEIDA · Tel.: 973 249 200

15

El president de la Diputació deLleida, Jaume Gilabert, va presidirla presentació del conte El regal dela Maria, de la professora Toñy Cas-tillo i amb il·lustracions de ToniUceda. L’acte, que es va fer a l’Espaid’Entitats de Salut de Lleida, vacomptar amb la participació del pre-sident del Grup Dalmau Multimèdia,Emili Dalmau; el vicepresident delgrup Dalmau, Ramon Pedrós, la co-ordinadora de l’Associació de Dia-bètics de Catalunya a Lleida, MaríaBarqué, i el pintor i autor de lesil·lustracions del conte, Toni Uceda.

El llibre, que pertany a la col·leccióContes de la Lluna, que publica eldiari La Mañana, narra la històriadel dia a dia de la Maria, una nena aqui li diagnostiquen diabetis. Elconte serveix per apropar el lector ala realitat de la diabetis.

Narra com una nena en pateix elsprimers símptomes, com és diagnos-ticada, com afronta el problema i, através de la seva família i els seusamics i amigues, com acaba vivint

aquesta nova etapa de la seva vidaamb la normalitat que suposa haverde tenir una cura especial de la sevasalut.

L’autora és llicenciada en Humani-tats i professora especialista en pe-dagogia terapèutica. La seva activitatdocent es desenvolupa a l’aula hos-pitalària Dr. Antoni Cambrodí de l’Hospital Arnau de Vilanova deLleida.

Presentació del llibre ‘El regal de la Maria’, de Toñy Castillo

El llibre, que pertany a lacol·lecció Contes de la Lluna,

narra la història del dia a dia dela Maria, una nena a quili diagnostiquen diabetis


MEDICINA I RESPIRAR BÉ

MIREIA PASCUALInfermera del CAP de l’EixampleÀmbit d’atenció primària

Normalment, no prestem atenció a la res-piració, ja que és un procés que realitzemautomàticament. Des de l’antiguitat, esdeia que qui respira pel nas se sent “bé ifort”. Es pensava que era molt difícil teniruna persona totalment sana si no respiravabé pel nas.

El nas no serveix només per purificar, es-calfar i humitejar l’aire durant la inspiració.Això és així i té la seva importància, peròés molt més important la funció que té elnas a l’expiració.

L’aire que no entra pel nas és condicionatparcialment pels mecanismes supletoris del’arbre respiratori. A més, existeix unarelació entre la funció termoreguladora dela pell i la permeabilitat nasal, ja que quanfa fred, produeix vasodilatació de la mucosanasal que disminueix l’entrada d’aire, i alcontrari, quan fa calor. A la mucosa nasals’estimula la correlació sincrònica de larespiració amb els moviments de l’ala na-sal.

La insuficiència respiratòria nasal perjudicael cos, perquè, al no passar l’aire pel nas,no es purifica, no es calenta ni s’humiteja.Estudis sobre fisiologia respiratòria handemostrat que si aquestes fossin les úniquesfuncions del nas, podríem tancar-lo, senseproduir cap lesió al cos, ja que existeixenmecanismes de compensació al llarg del’arbre respiratori.

16

ELS PROBLEMES DE VENTILACIÓ NASAL ES PODENTROBAR A TOTES LES EDATS I LES CAUSES MÉSFREQÜENTS ACOSTUMEN A SER:

La importànciade respirar bé

La respiració també participaen importants reflexos que

repercuteixen principalment al’aparell respiratori i cardiovascular


A l’analitzar la respiració, ens adonem del poc que esdiu sobre la importància del nas, com a òrgan creadorde resistències capaç de modificar tant el flux nasalcom les pressions subatmosfèriques intratoràciques,cosa que influeix de forma decisiva en l’intercanvigasos pulmonar i en la fase circulatòria de la respiració.Tot i que les resistències nasals són el 50% de les totalsde l’arbre respiratori, l’home vol respirar per una sèriede resistències i reflexos nasals que milloren la relacióventilació-perfusió i es relacionen amb el sistemalímbic, que té una gran importància en la sensaciósubjectiva del benestar. La respiració també participaen importants reflexos que repercuteixen principalmenten l’aparell respiratori i cardiovascular, com l’augmentde la vasodilatació i la secreció de la mucosa nasal, eltancament de la glotis i l’esternut com a funcions de-fensives davant la presència d’aire sec, pols o olorsirritants; de la mateixa manera que davant d’olors des-agradables s’accentua la fase expiratòria i la pausa res-piratòria, mentre succeeix el contrari davant d’olors

agradables.En la major part d’aquests casos, si no s’arriba amodificar la causa de l’obstrucció nasal, l’individucanvia el seu hàbit respiratori nasal per la respiracióbucal o mixta de forma involuntària.

Per tot plegat, és bàsic pensar que no existeix prevencióde la salut si no s’atenen els problemes que determinenla disminució o la substitució de la ventilació a travésde les fosses nasals, que és la fisiològica i la que mésbeneficis aporten al desenvolupament del benestar del’individu.

el cuidador informalIme-

17

• Al·lèrgiquesJa siguin estacionals operennes, d’un controlperiòdic.

• InfecciosesVíriques i bacterianes,algunes recurrentso cròniques.

• EstructuralsAdenoïditis, desviacionsseptals, hipertròfia decornets, pòlips, etc.

• Hàbits higiènicsAddiccions (tabaquisme,drogues, etc).

• AmbientalsContaminació excessiva.

ELS PROBLEMES DE VENTILACIÓ NASAL ES PODENTROBAR A TOTES LES EDATS I LES CAUSES MÉSFREQÜENTS ACOSTUMEN A SER:

Av. Balmes, 14 Planta 2a

Tel. 973 231 867 / Fax. 973 233 309

25006 Lleida

Tractament de sobrepès,

obesitat i malalties metabòliques

Intolerància alimentària

Ritmonutrició

Nutrigenètica Antiaging


18

NOTÍCIES I ETIQUETATGE D’ALIMENTS

de què ens informaL’ETIQUETA DELS ALIMENTS?LA NATURALESA I L’ORIGENDELS ALIMENTS

................................................................

Datade consum

Quantitatneta

>> La denominació/el nomUs permet reconèixer la naturalesade l’aliment i inclouràuna menció sobre el tractamental qual s’hagi sotmès (perexemple, fumat, en pols, UHT,congelat, etc.).

>> La procedènciaLa menció del país d’origen o ellloc de procedència s’ha d’indicarquan la seva omissió puguiinduir a error al consumidorsobre l’origen real de l’aliment.

>> Distribuït per/fabricat per:El nom o la raó social i l’adreçadel fabricant o de l’envasadoro del venedor establert a laUnió Europea.

Als aliments d’origen animalhi trobareu també unamarca d’identificació ambles dades següents:

País

Codi de l’empresa/ província

ES08.1560/GI

CE

>> Núm. de lot/LPermet seguirla traçabilitat del productedes de l’origen fins alsllocs de venda.

Distintiusde qualitat

Informaciónutricional

Llistad’ingredients

Condicions deconservaciói d’utilització

Identificacióde l’empresa

Lloc d’origen

Lot defabricació

Marcacomercial


19

ETIQUETATGE D’ALIMENTS I NOTÍCIES

DISTINTIUS D'ORIGEN I QUALITAT AGROALIMENTÀRIAEls distintius permeten una ràpida identificació i garanteixen que el producte ha estat fabricat d’acordamb una norma específica.

Agència Catalana de Seguretat AlimentàriaInfografia interactiva:De què ens informa l’etiquetatge dels aliments?http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir2988/doc11356.html

Etiquetatge, presentació i publicitathttp://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1363/index.html

Agència Catalana del ConsumAliments, informació generalhttp://www.consum.cat/temes_de_consum/aliments/index.html

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció RuralÀmbits d’actuació. Alimentació i Indústria Agroalimentàriahttp://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/

Per a més informació


20

PUBLIREPORTATGE I POLICLÍNIC LLEIDA

ICSILA MICROINJECCIÓINTRACITOPLASMÀTICAD’ESPERMATOZOUS

La ICSI com a talno és un tractament de fertilitat,sinó una tècnica complementàriaa la fecundació ‘in vitro’ queens permet posar solució aproblemes d’infertilitat,majoritàriament d’origen masculíde tipus moderat o sever

Tot i el gran avenç que han suposat les tècniquesde reproducció humana en el camp de la salut re-productiva, molts tipus d’infertilitat no han pogutser solucionats fins a l’aparició de la microinjeccióintracitoplasmàtica d’espermatozous (ICSI).

“


La metodologia d’aquesta tècnica no té cap repercusióextra per als pacients, ja que el tractament, com hemdit anteriorment, és el mateix que en el cas d’una fe-cundació in vitro. L’única diferència està en el proce-diment emprat al laboratori per aconseguir la fecundaciódels òvuls.

La pacient és sotmesa a una estimulació hormonalper provocar un desenvolupament fol·licular múltiple.Un cop els fol·licles són madurs, a quiròfan es duu aterme l’extracció dels oòcits (punció fol·licular), queposteriorment seran recuperats al laboratori.

El mateix dia, els pacients han de portar una mostrad’esperma al centre que serà tractada seguint elprotocol que ens permeti recuperar el màxim nombred’espermatozous possibles.

En cas de pacients amb azoospèrmia (absència d’es-permatozous en l’ejaculat), els espermatozous s’obtenendirectament de l’interior del testicle mitjançant la re-alització d’una biòpsia testicular (petita intervenciópracticada ambulatòriament amb anestèsia local).

Un cop tenim els òvuls i espermatozous preparats, esprocedeix a realitzar la ICSI. Per a la realització d’aquestatècnica, és necessària la utilització d’un microsopiinvertit que ens permet augmentar la imatge dels es-permatozous 400 vegades la seva mida normal. D’a-questa manera, som capaços de seleccionar un únicespermatozou per cada òvul que presenti les millorscaracterístiques pel que fa a morfologia i mobilitat.

Un cop tenim els dos elements indispensables enaquest procés (òvul i espermatozou), es procedeix apunxar l’òvul amb la pipeta d’ICSI per tal d’introduirl’espermatozou al seu interior i aconseguir així la fe-cundació d’aquest, que serà verificada al cap de 18hores aproximadament.

Dos o tres dies després de la microinjecció (depèn decada centre), es transfereixen els millors embrions dela cohort obtinguda a l’úter de la pacient.

Aquesta tècnica, tot i l’acurat procés d’aprenentatgeque requereix, s’aplica actualment a la majoria decentres de reproducció assistida, ja que amb aquestaes dóna l’opció a pacients que fins fa poc noméspodien optar a utilitzar esperma de donant a tenirfills genèticament propis, ja que per molt sever quesigui el factor d’infertilitat masculí, tan sols ens fafalta un espermatozou per aconseguir un embrió viablecapaç de donar lloc a un embaràs.

21

POLICLÍNIC LLEIDA I PUBLIREPORTATGE

El microscopi consta d’un sistema de micromanipulaciómolt precís en què s’adapten dues pipetes. Una (pipetaholding) ens serveix per subjectar l’òvul candidat a sermicroinjectat i l’altra (agulla d’ICSI) ens serveix per im-mobilitzar i, posteriorment, capturar l’espermatozou es-collit.

Aquest microscopi permetaugmentar la imatge dels es-permatozous 400 vegades laseva mida normal.

• OLIGOZOOSPÈRMIA (mostres d’esperma amb baix recompte

d’espermatozous)

• TERATOZOOSPÈRMIA (mostres d’esperma amb morfologia alterada)

• ASTENOZOOSPÈRMIA (mostres d’esperma amb mobilitat reduïda)

• Qualsevol combinació dels paràmetres anteriors.

• AZOOSPÈRMIA. Pacients que presenten absència total

d’espermatozous en l’ejaculat.

• Infertilitat per “error” de fecundació (tractaments previs de FIV ambabsència d’embrions per no reconeixement entre òvul i espermto-zou).

• ALTRES

ALGUNS PROBLEMES A TRACTAR AMB LA ICSI


Durant el primer quadrimestre de l’any 2011, les do-nacions i els trasplantaments globals a Catalunya hanaugmentat gairebé un 20%.

A Catalunya es realitzen més de la meitat del total detrasplantaments renals procedents de donants vius del’Estat.

Un sol donant al qual s’extreuen tots els òrgans potdonar 57 anys de vida a les diferents persones quereben un òrgan, cosa que millora la qualitat de vida demoltes persones que poden rebre una part dels seusteixits.

Des de l’any 1971 i fins a l’abril del 2010, a Catalunyas’han realitzat 16.594 trasplantaments, xifra que equivalal 21% dels trasplantaments fets a l’Estat espanyol.D’aquests, 771 s’han practicat en receptors menors de18 anys. Actualment, a Catalunya hi ha 26 hospitalsautoritzats per a l’extracció d’òrgans i vuit per al tras-plantament. El primer donant altruista va ser català.

Fa sis anys, l’OCATT va preveure que seria necessa-ri el trasplantament procedent de donant viu perpal·liar el descens de donants en mort encefàlica, acausa de l’èxit dels programes de seguretat viària i deldescens de les morts per malalties neurològiques icardíaques.

22

ACTUALITAT I BREUS

DE L’ANY 1971 AL 2010, A CATALUNYA S’HANREALITZAT 16.594 TRASPLANTAMENTSD’ÒRGANS, DELS QUALS:

• 10.437 trasplantaments eren de ronyó• 4.098 trasplantaments eren de fetge• 1.001 trasplantaments eren de cor• 570 trasplantaments eren de pulmó• 487 trasplantaments eren de pàncrees• 1 trasplantament era d’intestí

Catalunya es manté al capdavantEN ELS TRASPLANTAMENTS D’ÒRGANS


23

BREUS I ACTUALITAT

Què s’ha de fer davantuna picada de medusa

Ús del cinturó de seguretati altres dispositius de retenció

UNA VEGADA S’HA PRODUÏT LA PICADA:• Sortir de l’aigua.

• No rascar-se ni fregar la zona afectada amb tovalloles oaltres peces.

• Retirar de la pell (amb pinces o guants) les restes deltentacle, si són visibles.

• Rentar la ferida amb aigua salada. Mai s’ha d’utilitzaraigua dolça, ja que activa les cèl·lules i augmenta laquantitat de toxina injectada.

• Omplir una bossa de plàstic amb gel i aplicar-la commés aviat millor, durant uns cinc minuts, sobre la zonade la picada (mai s’ha de posar el gel directament sobrela pell). Si la coïssor no es deté, s’hi pot aplicar fred unaaltra vegada, durant cinc minuts més.

• Per evitar la infecció de la ferida, s’aconsella l’aplicaciósobre la pell d’un antisèptic (alcohol iodat) 3-4 vegadesal dia, durant 48- 76 hores.

Aquestes mesures s’han de prendre com més aviat millor.Si les molèsties continuen o generen tremolors, nàusees,marejos o dolor intens, caldrà acudir a un centre sanitari.

La majoria de les persones mortes en accidents de trànsiteren ocupants de vehicles de motor. Els cinturons de se-guretat i els dispositius de retenció infantils han estatdissenyats per protegir els conductors i ocupants dels ve-hicles de morir o patir lesions en cas de col·lisió. Però totsaquests dispositius no serveixen per res si no s’utilitzen:més del 30% de les persones que van morir l’any 2004 enaccident de trànsit no utilitzaven el cinturó de seguretaten el moment de la col·lisió.

L’ús del cinturó de seguretat ha estat una de les mesuresmés efectives per a la millora de la seguretat viària. S’hacomprovat que no utilitzar el cinturó de seguretat i elsdispositius de retenció infantils constitueix un factor derisc important per a la mortalitat i les lesions derivadesdels accidents de trànsit:

En cas de patir un sinistre, l’ús correcte del cinturó de se-guretat redueix el risc de mort en un 61%.

L’ús de dispositius de retenció infantils pot reduir la mor-talitat en un 54%, en el cas dels nadons, i en un 71% enels infants.

Els dispositius de retenció infantils (cadiretes i coixinsespecials) són l’equivalent, en els infants, dels cinturonsde seguretat en els adults. S’ha d’escollir el dispositiumés apropiat d’acord amb l’edat i el pes de l’infant.

Embaràs i conduccióL’embaràs no acostuma a ser un impediment per als des-plaçaments en automòbil. Llevat que el metge o la llevadoraho hagin desaconsellat expressament, les dones emba-rassades han d’utilitzar el cinturó de seguretat en tots elsdesplaçaments. El Servei Català de Trànsit i el Departamentde Salut han elaborat, amb la col·laboració de la SocietatCatalana d’Obstetrícia i Ginecologia i l’Associació Catalanade Llevadores, un tríptic amb informació sobre l’ús delcinturó de seguretat en l’embaràs.


La búsqueda de CarlomagnoSteve Berry.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

Una civilització desconeguda enterrada sota el gel de l’Antàrtida amaga unmisteri que Carlemany va deixar escrit. Un secret revelador i d’una gran im-portància per a la humanitat està a punt de ser descobert. Cotton Maloneintenta esbrinar la veritat sobre el seu pare, que va morir en un submarí quees va perdre a l’Antàrtida als anys 70. Aviat apareixen altres persones invo-lucrades en la recerca: dues bessones alemanyes i un aliat del president delsEUA.

El regreso del Joven PríncipeA. G. Roemmers

El regreso del Joven Príncipe és una història de ficció que ens explica elretorn a la Terra del príncep que ja no és nen amb la mateixa visióhumanística i espiritual del món, els seus habitants i els valors bàsics que elsostenen. Un home que viatja només en automòbil per les extenses idesolades rutes de la Patagònia troba un adolescent desvalgut que resultaser aquell príncep ja crescut, que torna a la Terra. Els dos viatgers, tandispars, entaulen un diàleg profund i sorprenent que va despullant ambsenzillesa els grans interrogants de l’existència. Així, el viatge es transformaen un autèntic recorregut espiritual que va de la innocència a la maduresa.

L’any 267, una bella jove, Zenobia, es va convertir en sobirana de la fabulosaciutat de Palmira, al desert de la província romana de Síria. Després de l’as-sassinat del seu espòs, Odenato, Zenobia va fer de Palmira el centre d’unnou regne que va dominar les terres ubicades entre el Mediterrani i Meso-potàmia.

La prisionera de RomaJosé Luis Corral.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

OBJETIVO AQABA (Crónica de un viaje en moto)Francisco Aventín Avellana [email protected]

Aquest llibre és un relat de viatges, una crònica entre el diari personal, laguia turística poc convencional, el llibre d’història i la narració d’uns fetssorprenents que defineixen una personalitat i imprimeixen caràcter. L’obraens relata l’itinerari vital del seu autor per Itàlia, Grècia, Turquia, Síria, elLíban i Jordània. Uns països mediterranis que busquen el seu lloc definitiuen el món en aquest inici convuls de segle XXI, tan ple de conflictes, delluites per la supervivència i el poder.

24

LECTURA I NOVETATS


25

novetatsIlectura


Durant els primers mesos de vida,el calçat només ens servirà per pro-tegir el peu dels factors climàtics.Uns mitjons serien ideals. En casde posar-li sabates, haurien de sersense sola, com si fos un guant, jaque en el transcurs del primer anyel peu creix normalment fins a qua-tre números, passem d’un 16 a un20. Una sabata rígida perjudicariaaquest creixement fisiològic.

A partir dels 10 mesos, prepararemel peu del nen per gatejar i començara estar dret. Tindrem cura de teniruna sabata amb puntera més con-sistent per protegir els seus dits iel dors del peu del fregament ambel terra i dels possibles cops, so-bretot si gateja cap a enrere.

En aquesta etapa, evitarem les si-velles metàl·liques que poden pro-duir erosions al dors del peu a l’ar-rossegar-se per terra.

En el moment que el nen comencia caminar, li posarem sabates benreforçades a la part posterior i la-terals, a fi que li subjectin bé elpeu a nivell del taló per evitar mo-viments molt similars als que tenimquan ens torcem el peu. Aquestapart del calçat anomenada contra-fort és molt adient perquè no so-brepassi els mal·lèols del turmellen alçada. Així, eviten que la mus-culatura i lligaments d’aquesta zonaarribin a atrofiar-se.

La sola ha de ser poc gruixuda, an-tilliscant i molt flexible. Així, per-metem que la mobilitat sigui cor-

recta i, per tant, el desenvolupamentadequat del peu.

Sempre amb tancaments que sub-jectin bé la sabata al peu, el velcroels dóna autonomia a l’hora devestir-se. Amb aquestes caracterís-tiques, donem seguretat i estabilitatal nen en les seves primeres pas-ses.

26

COL·LEGIS OFICIALS I COL·LEGI OFICIAL DE PODÒLEGS DE CATALUNYA

El calçatdels nostres fills

L’infant va madurantla seva forma decaminar fins als

set anys

El desenvolupament correcte del peu de l’infant dependràen gran mesura de la utilització d’un calçat adequat a cada etapa de la infantesa


27

COL·LEGI OFICIAL DE PODÒLEGS DE CATALUNYA I COL·LEGIS OFICIALS

L’infant va madurant la seva forma de caminarfins als set anys. És aleshores que es consideraque té uns paràmetres fisiològics similars alsd’un adult.

PER ACONSEGUIR QUE LA SABATA NOINFLUEIXI NEGATIVAMENT EN AQUESTAETAPA, TINDREM EN COMPTE:

• El calçat ha de ser molt flexible i lleuger,excepte el contrafort, més consistent a lazona del taló.

• Les soles han de ser sempre antilliscants iplanes per afavorir l’equilibri. No és recoma-nable que siguin gruixudes.

• Sempre comprarem les sabates adaptades ala forma del peu, amb forma ampla i el mésrectes possible, sense angulacions pronun-ciades a nivell de l’avantpeu, que podriendesviar el peu.

• Per dins, la plantilla ha de ser plana. No sónrecomanables afegits que elevin el pont delpeu. Evitarem costures amb relleu a l’interior.

• Els tancaments regulables permeten adaptarla sabata a les diferents mides de peu i la uti-lització de mitjons més prims o més gruixuts.

• Els materials han de ser naturals i molt trans-pirables, ja que als nens és normal que elssuï molt el peu.

• Intentarem fugir de les modes. El preu car nogaranteix que el calçat sigui adequat.

• A l’estiu, intentarem que les sandàlies siguinsempre lligades i sense elements entre elprimer i segon dit.

Pasa pas...

RECOMANACIONSEn els primers deu anys, el peu del nen hauràcrescut almenys 20 números. Als dos anys jafan un 24. Aquest augment de mida farà que,moltes vegades, quan canviem les sabates, es-tiguin quasi noves.

És recomanable revisar un cop al mes si lasabata ha quedat petita. Per comprovar-ho cor-rectament, farem el següent, sempre amb el nendret:

1. Comprovar que des del dit més llarg del peu,que normalment és el primer, però moltes vegadesés el segon, ens queda 1,5 cm per arribar a lapuntera.

2. Introduir sense gaire esforç el nostre dit índexdarrere del peu entre el taló i la sabata.

3. Fer sempre aquesta comprovació al comprarsabates noves. Les formes i numeracions delcalçat poden variar d’un fabricant a un altre.

4.Cal tenir en compte que el nen no es queixaràmai per una sabata petita, els seus dits són tanelàstics que es poden comprimir sense produir-lidolor.

5. Farem una inspecció del peu, vigilant que nohi hagi zones envermellides a causa del fregamenti la pressió. Les ungles que a la part distal se-gueixen el contorn del pulpell indiquen que la sa-bata és petita.

6. Les compressions mentre el peu s’està ossi-ficant provoquen deformacions importants. Davantdel dubte, millor sabates una mica grans quemolt ajustades.


28

REPORTATGE I HOSPITAL MONTSERRAT

“El color de la teva salut”

Som un hospital amb 95 anys d’implan-tació a Lleida, englobat en el grup hos-pitalari, que s’ha redefinit i redissenyat

al llarg del temps. Fem sanitat privada d’altatecnologia centrada en quatre eixos impor-tants: urologia, cirurgia laparoscòpica, unitatde la mama i traumatologia, aixoplugadaamb un diagnòstic per a la imatge potent iuna medicina interna resolutiva. Anem capa un hospital lleuger, d’alta resolució i demés complexitat assistencial, on hem recollitpart del nostre passat per plasmar aquestpresent que, sens dubte, ens permetrà crearel nostre propi futur.

QUÈ SOM, QUÈ FEM, ON ANEM

www.montserrat.nehos.com [email protected]

?


29

HOSPITAL MONTSERRAT I REPORTATGE

Pregunta.- El color de la teva salut és l’eslògan de ladarrera campanya. Quin és el missatge que volentransmetre?Resposta.- Un moment de crisi és un moment d’opor-tunitats, de mirar cap al futur amb optimisme, ambuna visió positiva de la nostra feina. Cal que la societatlleidatana es miri a ella mateixa i pugui ser conscientque el sector salut a Lleida és un sector potent i com-petitiu.

P.- Quin percentatge de pacients lleidatans són usuarisde l’Hospital Montserrat?R.- En la franja de la sanitat privada, la nostra quotade mercat és del 31%. Quasi un de cada tres lleidatanssón atesos a l’Hospital Montserrat.

P.- L’Hospital Montserrat està obert a totes les com-panyies asseguradores?R.- Som un hospital obert, no exclusiu, on l’aposta perl’alta tecnologia i la resolució l’oferim a totes les com-panyies del sector i a tot pacient privat que vulguiestar protegit dins de la nostra xarxa assistencial.

P.- Quin és el posicionament de l’Hospital Montserraten el mercat sanitari a Lleida?R.- El nostre posicionament és la innovació, la reedicióde les eines, processos i mètodes d’adquisició d’ha-bilitats que serveixen per aprendre més i de formamés ràpida en un sector altament canviant, on lamedicina de l’any 2011 no té res a veure amb la de

l’inici del segle ni amb la que vindrà d’aquí a deuanys.

P.- Quines inversions han fet?R.- En el període 2002-2010, hem invertit més de 5,2milions d’euros, però cal comentar que en plena crisii en el període 2007-2010, hem invertit 1,5 milionsd’euros: remodelació del bloc quirúrgic, nou serveide fisioteràpia, remodelació de l’administració, apostaper la cirurgia laparoscòpia, obertura de la unitatd’esterotàxia de mama i de l’hospital de dia–CMA,juntament amb les noves consultes externes.

P.- Han estat cinc anys d’evolució. Ens pot recalcarels canvis i les fites aconseguides més importants?R.- Cal destacar el treball en equip, ja que per moltatecnologia i canvis estructurals, sense un concepteque tots som importants, des del zelador, fins al serveide neteja i restauració, tot el personal tècnic i mèdic,els administratius i les persones de direcció, una unitatassistencial com un hospital no pot funcionar, i aixòens fa ser diferents i ens obliga a cadascú de nosaltresa millorar cada dia.

P.- Quins certificats de qualitat ha aconseguit l’Hospital Montserrat?R.- Des de sempre, l’Hospital Montserrat ha apostatper la qualitat: l’any 2003, ens vam certificar ambl’ISO 9001:2000 pels processos assistencials i adminis-tratius; l’any 2008, amb l’ISO 14.001 en medi ambient(vam ser l’únic hospital a les nostres contrades amb elconcepte de cuidar el nostre medi i el nostre futur) itambé tenim l’acreditació que certifica el Departamentde Salut de la Generalitat de Catalunya, que hapermès donar als ciutadans de les comarques deLleida i de la Franja un servei d’urologia potent ambla litotrípsia, impedint que es desplacin fora de Lleidaper poder solucionar els problemes de litiasi.

P.- Quins són els projectes de futur?R.- Tenir com a objectiu la millora continuada, a partirde tres elements de futur: la inversió, la innovació i lespersones. Una inversió constant que ens permetrà, enel període 2011-2015, invertir 2,7 milions d’euros;innovar en nous processos i noves unitats assistencialsper als nostres conciutadans i mantenir un equip depersones amb reptes cap a una sanitat més tecnificadai amb una evolució constant i permanent.

C/ Bisbe Torres, 13 · 25002 LLEIDA · Tel. 973 26 63 00 · Fax 973 27 18 70

Dr. Giró, GERENT DE L’HOSPITAL MONTSERRAT

L’ENTREVISTA


30

REPORTATGE I CDIAP LLEIDA GSS

CDIAP LLEIDA GSSA finals del 2008, el Departament de Benestar Social i Família,aleshores Acció Social i Ciutadania, va encarregar la gestiódel CDIAP Lleida a Gestió de Serveis Sanitaris (GSS).

El CDIAP és un centre de desenvolupament infantil i atencióprecoç on s’atenen infants entre 0 i 6 anys que presententrastorns del desenvolupament o que es troben en una situacióque comporti risc de patir-ne.

Què és el CDIAP?

EL TRACTAMENT ES REALITZAA PARTIR DEL JOC I DE LAINTERACCIÓ AMB ELS NENS iNENES I LES SEVES FAMÍLIES,DONANT PAUTES ALS PARES,PERQUÈ PUGUIN CONTINUARLA TASCA QUE ES FA ALCENTRE DES DE CASA ”


31

CDIAP LLEIDA GSS I REPORTATGE

A Lleida ciutat, hi ha tres CDIAP: el CDIAPLleida GSS funciona des del maig del 2009 iatén els nens i nenes que resideixen als barrissegüents: Mariola, Joc de la Bola, Camp d’Es-ports, Butsènit, Torres de Sanui, Basses d’Alpicat,Cappont, Bordeta i polígon-Vilanoveta. Prefe-rentment, es pot accedir al servei per derivacióde l’escola bressol, l’escola, el pediatre o qualsevolaltre servei que atengui el nen (metge especia-lista, EAP...).

Els CDIAP compten amb professionals espe-cialitzats en neuropediatria, psicologia, logo-pèdia, treball social i fisioteràpia. La finalitatés poder oferir a cada nen i nena un tractamentajustat a les seves necessitats. El tractamentes realitza a partir del joc i de la interacció amb

els nens i les famílies, i dóna pautes als pares perquèpuguin continuar la tasca que es fa a les sessions pre-sencials al centre des de casa.

La durada del tractament és diferent en cada cas. Lesprimeres sessions permeten fer un diagnòstic de lesdificultats que presenta l’infant i serveixen per orientarquin serà el professional de referència durant el procési quina intervenció es realitzarà. A partir d’aquest mo-ment, s’aniran fent sessions de forma continuada iperiòdica fins que s’ha assolit el nivell de desenvolu-pament adequat o fins als 6 anys.

L’entorn i la família són elements clau per al desenvo-lupament d’un infant. Per aquest motiu, al llarg delprocés d’atenció es prioritza el suport als pares i maresi s’intenta donar resposta a les inquietuds i incertesesque provoca la situació que viuen amb els seus fills.

Quan cal, des del CDIAP es deriva l’infant a altresserveis i sempre es coordina la intervenció amb altresdispositius, com per exemple l’escola bressol o l’esco-la.

Des del maig del 2009 fins ara, el CDIAP Lleida GSSha atès un total de 215 infants, amb dificultats diversesrelacionades amb el retard en la parla/llenguatge (el2010, un 28%), retard evolutiu global (el 2010, un14%), retard motriu, dèficit d’atenció, trastorns d’ali-mentació, del son, sensorials, dificultats de relació,etcètera.

El CDIAP Lleida GSS es troba a la plaça Amics de Lleida (molt a prop de l’HospitalSanta Maria, també gestionat per GSS) · Tel. 973 104 008 · www.gss.gencat.cat

EL GRÀFIC MOSTRA EL NOMBRE D’INFANTSATESOS EL 2010, SEGONS GRUP D’EDAT, DELSQUALS EL 68% EREN NENS.

0-1 any 1- 2 anys 2-3 anys 3-4 anys 4-6 anys

35

30

25

20

15

10

5

0

Nens Nenes


32

PUBLIREPORTATGE I LA BLEFAROPLÀSTIA

L’excés de greix, múscul i pell de les parpelles superiors i inferiorses va generant amb els anys o per tendència genètica, però enmolts casos es detecta en gent jove com a conseqüència d’unestrès mantingut, per trastorns del son, malalties metabòliques(diabetis) o renals, exposicions prolongades al sol, dietes alimentàriesdesequilibrades o pel consum d’alcohol i tabac.

En una societat en què l’aspecte jovial trascendeix la meranecessitat psicològica i es converteix en un requisit social i laboral,la blefaroplàstia fa possible la correcció d’un dels defectes mésevidents facials i signes d’envelliment prematur que poden afectarl’autoestima.

Text: Gorka Martínez Grau, doctor oftalmòleg especialista en oculoplàstia d’ILO Oftalmologia i Institut Barraquer.

BOSSES DE GREIXDE LES PARPELLESDONEN UN ASPECTED’ENVELLIMENT, CANSAMENTI TRISTESA A LA MIRADA,A MÉS D’OBSTRUIR EN MOLTSCASOS LA CAPACITATVISUAL DE QUI LES PATEIX

LA BLEFAROPLÀSTIA

la cirurgiade la mirada


Abans d’iniciar la cirurgia, s’administra un medica-ment relaxant i, estant tranquil el pacient, les parpellessón anestesiades amb una petita injecció d’adminis-tració local. La pell i el múscul, prèviament marcats,són llavors ressecats. En cas que existeixin bossesprominents de greix, aquestes són acuradament ex-posades i ressecades a través d’incisions mil·limètri-ques a les parpelles superiors (pel traç del plecnatural) i als inferiors a la línia de les pestanyes oper via conjuntival (interna, sense incisió).

Una vegada extreta l’acumulació de grassa, s’eliminala pell sobrant i se sutura la ferida amb uns quantspunts, extremadament fins, que fan menys visible lacicatriu. Per acabar la cirurgia, es col·loca un ungüentantibiòtic, una bena i una bossa de gel sobre la par-pella.

Encara que el postoperatori és indolor i no acostumaa haver-hi complicacions, un cert grau d’inflamacióés normal, de manera que els 2-3 primers dies, esrecomana usar compreses fredes sucades en sèrum,mantenir elevat el cap mentre s’està estirat perajudar a la recuperació més ràpida, així com l’ús d’a-nalgèsics antiinflamatoris.

Les sutures —en cas d'haver-hi— es retiren passatsels cinc primers dies després de l’operació. Durantles dues primeres setmanes, es recomana netejar les

parpelles, que apareixeran enganxoses, seques i irri-tades. S’aconsella l’ús de gotes i pomades oftàlmiques.

Per dissimular les petites cicatrius, el pacient es potaplicar de nou maquillatge entre la primera i lasegona setmana, depenent de cada cas. Es recomanal’ús de productes desmaquilladors, olis o cremesmolt greixoses. Igualment, es recomana, durant elprimer mes, el nivell d’activitats fortes com araesports, neteges a fons de la casa, etc., procurantmantenir-se allunyat d’ambients carregats de fum.

Els resultats definitius de la intervenció començarana ser apreciables a partir del mes i es poden considerardefinitius entre els tres i els sis mesos. El pla decures postoperatòries inclouen una primera visitaals 5-7 dies de la intervenció per retirar les suturesno reabsorbibles; una segona visita de control trans-correguts entre 1-3 mesos, i una revisió 6-12 mesosdesprés de la intervenció.

33

Què és la blefaroplàstia

Canviant la nostra aparençaexterna recuperem la confiança

en nosaltres mateixos

La blefaroplàstia és una senzilla i comprovadacirurgia capaç d’eliminar definitivament aquestesingrates bosses de greix de les parpelles.

?

BOSSES DE GREIXDE LES PARPELLESDONEN UN ASPECTED’ENVELLIMENT, CANSAMENTI TRISTESA A LA MIRADA,A MÉS D’OBSTRUIR EN MOLTSCASOS LA CAPACITATVISUAL DE QUI LES PATEIX

la cirurgiade la mirada

És una intervenció ambulatòria, amb anestèsialocal, sobre la qual existeix una gran experiència,per la qual cosa l’índex de complicacions és moltbaix.

L’eliminació de les bosses és pràcticament perma-nent encara quan, com és lògic, a mesura quel’envelliment va actuant, la pell i els músculs es re-laxen i perden el seu to natural. A partir de lasetmana després de la intervenció, el pacient potfer una vida normal, camuflant les fines cicatriusamb maquillatge. Els resultats són definitius entreels tres i els sis mesos.

Per regla general, la blefaroplàstia es practica ambcirurgia ambulatòria. El pacient ingressa una horaabans de la intervenció —que sol durar entre 1 o 2

hores— i abandona la clínica pel seu propi peupassat el període d’observació.

La blefaroplàstia elimina l’excés de greix, múscul ipell de les parpelles superiors i inferiors de talmanera que la incisió resultant queda oculta alssolcs naturals i als contorns palpebrals. Els plecs ipetites arrugues del voltant de les parpelles nopoden ser retirats en la seva totalitat si el que esbusca és un aspecte natural i no un desagradableaspecte planxat. En qualsevol cas, si el pacientdesitja eliminar les possibles potes de gall, se li re-comana sotmetre’s posteriorment a un efectiu,indolor i innovador tractament químic de la pell delcontorn dels ulls, que disminuirà sensiblementaquestes línies fines i/o arrugues.


SERVEI DE SUPORTAL DOL DE PONENT

Per a més informació www.serveidedolponent.org · [email protected] · Tel.973 501 503

El viatge més gran és un programa dedicat a assistir les persones per morir conscientment.Això significa que mirem de mantenir la consciència intacta per al viatge de la mort i el mésenllà. Aquest seminari està dissenyat per a totes les persones involucrades en el procés de lamort: la persona que s’està morint, els membres de la família i els amics. A totes se’ls ofereixun missatge d’esperança que ajuda a restituir la dignitat i la pau en el procés de la mort.

El centre de la totalitat està dirigit per Oshun DuBellay (Califòrnia, EUA) i surt del seu propiviatge interior i del seu continu compromís per descobrir la seva més profunda autenticitat perexpressar plenament l’essència del món. És un viatge per elevar la consciència i la connexióamb la saviesa interior. Oshun ha creat aquest treball per compartir algunes de les eines i delsprocessos que ha descobert en el seu camí com un mitjà per recolzar i guiar els altres en el seuviatge. Ella s’uneix a un grup de sanadores i facilitadores dedicades a portar la consciència a lahumanitat.

Horari: divendres dia 1; tarda: sortida a Montserratper celebrar una cerimònia a la Mare Terra (opcional).

Dissabte dia 2: de 10 a 5 de la tarda. Després del sopar es farà una cerimònia.Diumenge dia 3: de 10 a 5 de la tarda

TALLER VIVENCIAL: ‘Morir conscientment’ Lleida, 1, 2 i 3 de juliol del 2011

Al taller de somnis aprendrem mètodes per recordar els somnis, ens aproximarem a la simbo-logia onírica per a la seva interpretació i sabrem com provocar somnis que resolguin un con-flicte específic. La finalitat del taller de somnis és descobrir eines per apropar-nos al nostreinconscient, reprendre el somni, recuperar la nostra saviesa i poder avançar en el nostre crei-xement intern.

• El perquè dels somnis • La interpretació• La simbologia • Tipus de somnis i experiències relacionades...

Horari: dissabte de 10.00 a 14.00 h · de 15.30 a 20.30 hdiumenge de 09.00 a 14.30 h

TALLER DE SOMNIS Lleida, 16 i 17 de juliol del 2011

34

ACTIVITATS

ACTIVITATS JULIOL 2011


DOWN LLEIDA

35

ACTIVITATS

Durant aquest curs 2010-2011, en el marc del programad’autonomia i habilitats socials que es du a terme al’Associació Down Lleida, els nois i joves han participaten tallers complementaris d’aquest programa.

Dins d’aquests, cal destacar el taller de maneig del’euro, el d’espai temps i el d’afectivitat i sexualitat, entred’altres.

Gràcies a l’Obra Social d’Unnim i al Departament d’AccióSocial i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, aquestprograma ha estat possible.

PROGRAMA D’AUTONOMIA I HABILITATS SOCIALS DE DOWN LLEIDA

AQUESTA FORMACIÓ ELS AJUDA A SER

MÉS AUTÒNOMS EN EL SEU DIA A DIAI EN ELS DIFERENTS ÀMBITS SOCIALS


El divendres 20 de maig del 2011, l’Associació de Para-plègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID) va pre-sentar el nou vehicle que s’incorpora al nou servei detransport adaptat de l’entitat, que permetrà garantirl’accés i la mobilitat de totes les persones amb discapacitati/o mobilitat reduïda als diferents serveis especialitzatsdel territori.

ASPID preveu que més de 60 persones amb mobilitatreduïda puguin beneficiar-se d’aquest servei de transportadaptat al llarg de l’any, perquè el 2011 s’ha donatresposta amb un furgoneta adaptada a:

L’adquisició del vehicle ha estat possible gràcies, princi-palment, al suport de l’Obra Social d’Unnim, que haatorgat un ajut de 30.000 €. També ha comptat amb elfinançament del Departament de Benestar Social iFamília de la Generalitat de Catalunya, de la FundacióONCE i de Guidosimplex.

ASPID ha creat un nou servei de transport adaptatadreçat a les persones amb algun tipus de mobilitat re-duïda, amb l’objectiu principal de facilitar la mobilitat de

ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATSFÍSICS DE LLEIDA

36

ACTIVITATS

PRESENTACIÓ DEL NOU VEHICLEDEL SERVEI DE TRANSPORT ADAPTAT D’ASPID

CONCEPTE

Desplaçaments urbans de socis 1.169

Desplaçaments interurbans 7

Desplaçaments interprovincials 28

Gestions de l’entitat 1095

Desplaçaments per activitats lúdiques,esportives i culturals 73

Desplaçaments estatals 3

QUANTITAT


les persones amb dificultats a la ciutat i a la província deLleida, a més de garantir l’accés i el desplaçament deles persones amb discapacitat ateses al centre d’atenciódiürna Candi Villafañe, de titularitat d’ASPID.

La necessitat d’aquest nou projecte està determinadaper la insuficiència de serveis especialitzats en transportadaptat a les comarques de Lleida. Cal dir que aquestasituació encara s’agreuja més per, principalment, lagran extensió de la província i per la dispersitat de lapoblació amb discapacitat física al nostre territori. ASPIDdetecta que hi ha un gran nombre de persones de co-

marques que no poden assistir o bé que no poden fer-ho amb la regularitat necessària al centre d’atenciódiürna situat a Lleida. La furgoneta, una VolkswagenCrafter TDI amb capacitat per a nou persones (o sisusuaris amb cadira de rodes més conductor i acompa-nyant), constitueix el segon vehicle adquirit per ASPIDper a transport adaptat. Amb el nou vehicle, l’entitatpreveu transportar setmanalment unes 115 persones.Josep Giralt, president d’ASPID, ha explicat que “la ne-cessitat de transport de persones amb discapacitatfísica és cada cop més gran, tant per necessitats laboralscom per temes de serveis assistencials o per a usuarisdel centre de dia”. L’associació ja estudia adquirir untercer vehicle en un futur pròxim.

A l’acte de presentació del nou vehicle, que va tenir lloca la rambla de Ferran de Lleida (davant de l’edifici del’antiga Audiència), hi van assistir el ja esmentat JosepGiralt, president d’ASPID; Carles Camats, director dela zona Lleida d’Unnim, en representació de l’ObraSocial d’Unnim; Rosa Ball, regidora de Serveis Personalsde l’Ajuntament de Lleida; Joan Saura, delegat a Lleidadel Departament de Benestar Social i Família de la Ge-neralitat de Catalunya; Iolanda Carrera, representantde Guidosimplex a Lleida, i Domingo García, directorde Lleida de l’ONCE.

37

ACTIVITATS


Sota el lema La teva aportació compta: Col·la-bora-hi, 60.000 persones han recaptat fons perlluitar contra el càncer a través de les 4.486 taulesi 34.639 guardioles repartides per tot Espanya, elpassat 2 de juny.

Els diners recaptats es destinen a projectes decomprovada eficàcia i utilitat destinats a les per-sones malaltes i les seves famílies, campanyesde prevenció i sensibilització de la població engeneral, i molt important finançament de diferentsprojectes de recerca oncològica.

A Lleida ciutat, 30 taules i més de 300 voluntarisparticipen en aquesta activitat de l’aecc-Catalunyacontra el Càncer, fet que suposa no només la ne-cessària recaptació de fons per al mantenimentde totes les prestacions que gratuïtament s’ofe-reixen, sinó la importància de fer arribar a tothom,a través de la informació, la il·lusió i l’esperançade conèixer d’una manera propera les possibilitatsde lluitar contra el càncer.

La recaptació d’aquest any ha superat, a Lleida,els 26.000 euros. Des de l’aecc-Catalunya contrael Càncer de Lleida agraeixen la generositat iconfiança demostrada per tots els lleidatans.

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER

38

ACTIVITATS

POSTULACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER


Dins del programa de campanyes de prevenció del’aecc, en aquestes dates destaquem la de protecciósolar com a mesura molt important per previndre elcàncer de pell.

Els cartells, la informació i les diferents activitats infor-matives i lúdiques estan preparades especialment perinformar sobre la protecció solar a tota la família iafavorir uns hàbits saludables envers el sol des de lainfància.

AQUEST ANY, LA CAMPANYAVA DIRIGIDA ESPECIALMENT ALS MÉS PETITS

AMB EL LEMA:

‘PROTEGIR-SE DEL SOLÉS DIVERTIT: 5 CONSELLS

PER GAUDIR DEL SOL’

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:973 20 80 25 · 667 56 02 25

39

ACTIVITATS

EL CÀNCER DE LLEIDA A COMARQUESUn any més, vam estar presents a la Fira Ecojardíd’Alpicat amb un estand cedit per l’organització com apunt informatiu i amb la col·laboració de les residènciesde Sant Josep de Malpartit i l’Esplai d’Alpicat. Vam ob-sequiar a tots aquells que fan un donatiu amb unobjecte fet per ells als tallers de manualitats, incrementant

així la generositat dels visitants i compartint la il·lusió detots amb una tasca intergeneracional que compta ambtot el suport i agraïment de la Junta Provincial de l’aecc.

CAMPANYA DE PROTECCIÓ SOLAR 2011


40

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARSD’ICTUS DE LLEIDA

VOLUNTARIAT AMILLUna de les activitats que AMILL es va proposar des dela seva fundació va ser la de crear un voluntariat entreels seus associats per donar suport a les personesafectades i als seus familiars.

El dia 6 de juny, una vegada aconseguida la inscripcióal Voluntariat Social de Catalunya, vam fer la primeravisita als malalts de l’Hospital Arnau de Vilanova.Aquestes visites seran dos vegades per setmana i laseva missió és la de donar-los orientació, suport moral,ajut emocional, etc., tant a ells com als seus familiars,així com la de donar a conèixer l’Associació.

El resultat de les primeres visites no podia ser millortant per als voluntaris com per als malalts. Van serrebuts amb molta il·lusió i agraïment i els voluntaris vansortir plens d’emoció per la tasca que realitzen.


VISITA AL CAIXAFORUMEl dia 8 de juny, també vam posar en funcionament lesvisites guiades a diferents llocs d’interès de la ciutat,sortides que, a més de per conèixer les activitats quees fan, també serveixen per compartir unes estonesd’amistat entre els associats. Les visites que tindrancontinuïtat durant els pròxims mesos.

La primera visita va ser al CaixaForum, a veure l’exposicióUn altre Egipte, exposicions coptes del Museu delLouvre, on ens vam assabentar del que és l’antigacultura copta, com vivien i com han sobreviscut a travésdel temps.


El passat 12 de maig vam celebrarel Dia Mundial de la Fibromiàlgia ila Síndrome de Fatiga Crònica ambun bon nombre d’assistents, unajornada durant la qual Fibrolleidavam organitzar una sèrie d’actes iconferències, com cada any, ambla presència de diferents autoritats iponents, així com un petit homenatgei reconeixement a les fundadoresde l’entitat, Neus Segués, Maria Te-resa Folguera i Josep Giralt.

Com ja sabeu, l’any passat vam ini-ciar entre les nostres activitats unprojecte pioner, el projecte Centaure,iniciat per la Fundació Andròmeda,amb col·laboració amb la unitat defibromiàlgia de l’Hospital Santa Maria,iniciativa basada en la utilització decavalls per al procés de rehabilitacióde les persones amb fibromiàlgia ifatiga crònica.

El professor d’INEF de Lleida JoanAntoni Prat, conjuntament amb eldoctor Fernando Pifarré, directordel Centre de Medicina de l’Esporta Lleida, ens va presentar els primersresultats. En la primera valoració,els pacients van experimentar unamillora amb la mobilitat i el seu estatgeneral, i en la segona, una millorade percepció sobre el dolor.

Després de veure els primers resul-tats, que han estat positius, es posaràen marxa la segona fase, que passaper repetir l’experiència ampliant elnombre de participants.

Aquest any, també volem destacarque a partir del mes de setembre esportarà a terme un nou programapioner de detecció precoç de fibro-miàlgia i fatiga crònica en infants iadolescents lleidatans.

El doctor Lluís Rosselló ens vaexplicar que l’objectiu és que puguemdetectar aquesta patologia entre els10 i 15 anys, moment en què podenaparèixer els símptomes com dolors,fatiga, trastorns del son, pèrdua deforça...

Durant els últims mesos s’han de-tectat tres casos de fibromiàlgia in-fantil a Lleida, una patologia pocfreqüent en edats tan avançades, jaque l’habitual és detectar-la a partir

dels 30 anys, segons ens va explicarla coordinadora de la unitat de fi-bromiàlgia, Carme Campoy.

Per poder detectar aquests casosen nens i adolescents, l’hospital po-sarà en marxa aquest programa pio-ner de detecció precoç de fibromiàlgiai fatiga crònica. També cal destacarla nostra psicòloga de l’associació,Dolors Zapata, que ens va oferiruna xerrada molt interessant: L’a-bordatge de la família des de laperspectiva sistèmica, de com afectaels membres de la nostra famíliaaquesta malaltia.

Per finalitzar, també cal destacar lanotícia referent a la sentència pioneraa Lleida, on s’ha reconegut la invali-desa absoluta per fibromiàlgia a unainfermera de l’Arnau de Vilanovaque va començar el procés fa quatreanys. La resolució suposa un granpas per a les afectades i afectats dela malaltia, que ens trobem ambmoltes traves per aconseguir aquestreconeixement, com ens va explicarla nostra presidenta, Alexandra SanMartín.

Bé, amb moltes ganes de continuarla lluita, us agraïm a tots els quevau assistir a la jornada i ens vaurecolzar en un dia tan important pera nosaltres.

41

ACTIVITATS

12 DE MAIG DEL 2011:DIA MUNDIAL DE LA FIBROMIÀLGIA I LA SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA

ASSOCIACIÓ DE MALALTS DE FIBROMIÀLGIAI LA SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICADE LES TERRES DE LLEIDA

Rosa, secretària de Fibrolleida


És un servei sociosanitari d’assistència interdisciplinària onles persones afectades d’esclerosi múltiple o altres malaltiesi/o lesions neurològiques que cursen discapacitat reben untractament neurorehabilitador integral.

Ofereix programes d’atenció espe-cialitzada amb l’objectiu de millorarla qualitat de vida dels usuaris queacudeixen a l’Hospital, així com perals cuidadors i familiars.

El passat 28 d’abril, des dels serveisde teràpia ocupacional i logopèdia,es va realitzar una xerrada divulgativasobre ESCLEROSI LATERAL AMIO-TRÒFICA. TRACTAMENT NEURO-REHABILITADOR I COMUNICACIÓALTERNATIVA I AUGMENTATIVA IPRODUCTES DE SUPORT als alum-nes del cicle formatiu de grau superiord’integració social. La finalitat de la xerrada va ser donara conèixer la malaltia i el tractamentintegral que s’ofereix des d’un equipinterdisciplinari, així com facilitar co-neixements tècnics de comunicacióaugmentativa i/o alternativa i pro-ductes de suport.

QUÈ ÉS L’ESCLEROSI LATERALAMIOTRÒFICA (ELA)?Es tracta d’una malaltia neuromus-cular i degenerativa de causa des-coneguda en el 95% dels casos.Existeix una alteració en el funcio-nament de les motoneurones queprovoca debilitat i atròfia muscular iafecta el nivell d’autonomia motora,comunicació, deglució i respiració.És a dir, que degenera les cèl·lulesnervioses i afecta tant la primeramotoneurona com la segona, fet queprovoca una debilitat progressiva del

múscul i la consegüent paràlisi.

A QUI AFECTA LA MALALTIA D’ELA? INCIDÈNCIA:• Generalment, adults entre 40-70anys.

• Tot i així, es comencen a descriurecasos de pacients més joves.

• A Catalunya, hi ha al voltant de400 persones afectades d’aquestamalaltia.

• A Espanya, es diagnostiquen, apro-ximadament, sobre uns 900 casosa l’any.

CLÍNICASorgeix de la combinació de signesi símptomes de l’afectació de laneurona motora superior (NMS) ineurona motora inferior (NMI) en lesdiferents regions corporals: bulbar,cervical, toràcica i lumbosacra.Trastorn de les neurones motoressuperiors o inferiors* Debilitat * Rampes musculars* Dificultats de parla i deglució, di-

sàrtria, hipofonia, particularmentels músculs que conformen la llen-gua i el vel del paladar.

* Desequilibri.

Trastorn de les neurones motoressuperiors* Rigidesa (espasticitat).* Reflexos de tendons que són ràpids

o s’estenen anormalment.* Presència de reflexos anormals.

Trastorn de les neurones motoresinferiors* Músculs que es mouen ràpidament(fasciculacions)* Reducció del perímetre muscular(atròfia)* Cau el peu* Dificultats per respirar

Símptomes emocionals* Episodis de riure o plor involunta-

ris* Depressió

Altres signes i símptomes de la ma-laltia* Pèrdua de pes:

A causa de les dificultats per engolir,sobretot en l’ELA bulbar. És ne-cessària, posteriorment, la gastros-tomia per evitar la desnutrició.

* Excés de salivació: Per la manca de deglució, s’acu-mula la saliva a la boca.

* Ennuegament.* Secrecions bronquials:

La posició en decúbit provoca difi-cultats en la deglució, respiració iacumulació de secrecions als pul-mons. Si es perd la capacitat detossir, pot produir infeccions peracumulació de secrecions.

S’ha posat especial èmfasi a ex-plicar la intervenció que es realitzaen persones afectades d’ELA.Donada la pèrdua progressiva deles capacitats funcionals, presenten

42

ACTIVITATS

L’HOSPITAL DE DIA MIQUEL MARTÍ I POL

ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA



greu limitació en el seu nivell d’auto-nomia en les activitats de la vidadiària, en les habilitats comunicatives,interferint greument en la possibilitatde relació i interacció amb el seuentorn més proper.

Cal tenir en compte que els afectatsd’ELA presenten greus dificultats endiferents àrees:• rol laboral• entorn familiar, social• estat emocional• mobilitat funcional• activitats de la vida diària• comunicació

L’ELA és una malaltia que requereixun tractament integral amb la finalitatde millorar la qualitat de vida de l’a-fectat i la família. Inclou:• tractament preventiu: Orientació, assessorament, segui-ment i prevenció. • tractament rehabilitador:Actuar sobre la simptomatologia perevitar una progressió prematura deles dificultats, mantenint el màximtemps possible les capacitats pre-servades.• tractament compensatori:Ús de productes de suport i tec-nologia adaptats al progrés de la

malaltia per mantenir el nivell d’au-tonomia i millorar la qualitat de vida.

Pel que fa disminuir les dificultats anivell de mobilitat, el tractament inclouassessorament i ús de sistemes iproductes (dispositius, equipa-ment,hardware, software) per tal de facilitar,compensar, minimitzar les limitacionsde l’activitat o restricció en la partici-pació.

Inclou facilitar l’accés als dispositiusmultimèdia (ordinador, PDA..) i adap-tació a l’entorn, mobiliari o accessorisde cadira de rodes.

De la mateixa manera, pel que fa adisminuir les dificultats a nivell decomunicació, el tractament incloul’assessorament i ús de sistemesaugmentatius i alternatius de comu-nicació amb l’objectiu de pal·liar lesconseqüències psicosocials que com-porta la pèrdua del llenguatge i quepermeten mantenir interacció ambl’entorn social, familiar...

Els professionals, logopeda i tera-peuta ocupacional, realitzen:• Valoració de l’estat de les capacitats

motrius i funcionals.• Valoració de les capacitats comu-

nicatives.• Expectatives i motivacions perso-

nals.• Exploració d’hàbits i rutina.• Entorn físic.• Ús de la cadira de rodes i sistemes

de posicionament.• Entorn social.• Possibilitat de recursos econòmics.

Per tal de recomanar, assessorari prescriure els sistemes de comu-nicació augmentativa, alternativa iproductes de suport correctament.D’aquesta manera, la persona dis-posarà dels sistemes que li permetraninteraccionar amb l’entorn de formaeficaç i autònoma segons les ne-cessitats que sorgeixen en funcióde l’evolució de la malaltia.

Finalment, la valoració de la xerradava ser molt positiva, tant per part deles ponents, dels responsables do-cents de l’IES Ronda, com per partdels alumnes.

Des de l’Hospital de Dia Miquel Martíi Pol, agraïm la possibilitat de realitzaraquest tipus d’activitat de difusió iconscienciació envers les malaltiesneurodegeneratives.

43

ACTIVITATS

Mireia Serra Aldevert, logopeda, i Mònica Gotsens Anguera, terapeuta ocupacional.


ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICSDE CATALUNYA

44

ACTIVITATS

SOPAR DE GALA DELS 25 ANYS DE L’ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE LLEIDAEl divendres 3 de juny vam celebrarel sopar de gala en commemoraciódels 25 anys que fa que treballemper a les persones amb diabetis.

L’acte va tenir lloc a l’Hotel Condesde Urgel. Va començar amb una ex-posició, hemeroteca i recull de retallsde premsa d’algunes de les activitatsrealitzades durant tots aquests anys.

Hi van assistir al voltant d’unes 150persones entre grans i petits.

Algunes de les autoritats que ensvan acompanyar són el Dr. Mateu,regidor dels serveis territorials deSalut; el Sr. Txema Alonso, regidord’Esports; el Sr. José Ángel Flores,subdelegat del Govern de l’Estat, iMiquel Àngel Cullerés, delegatd’Ensenyament.

Durant la cerimònia vam aprofitarper retre homenatge i entregar unesplaques als fundadors que fa 25anys van posar l’empenta i els mitjansnecessaris per crear aquesta asso-ciació.

Es van donar dos premis especials,un a la Humanitat dedicat a la Sra.Remei Bernabeu, una de les fun-dadores. I el premi Oftalvist-COAP,

a la Dra. Mercè Bergua, endocrinò-loga, per la seva trajectòria profes-

sional. L’acte va finalitzar amb unsorteig, una actuació dels nens i unball de cloenda per a tots els assis-tents.

IMATGE DE L’ENTREGADE PLAQUES ENHOMENATGE ALS

FUNDADORSDE L’ASSOCIACIÓ


45


46

Av. Blondel, 17 entresol 2a · 25002 Lleida973501503 · 639610603

ANNA MARIA GALLARDO PALAU [email protected]

TEL.: 696 909 065CONTACTE: EMILI GARROFÉ

Pl. Del Bisbe Benlloch, 1 · 25210 GUISSONAJESÚS PALAU COLELL 639 444 118

626 915 576 (Rosinda) · 973 551 105 (Eloi)[email protected]

C/ Teuleries, 6 entl. 2a 3 25004 Lleida973 221 019 · 973 261 406

JOSEP SEGARRA i GEMMA [email protected]

C/ Alfons II,14 · 25001 Lleida619 03 73 08 · ROSA CANOSA HUGUET

[email protected]

Hospital Miquel Martí i PolAv. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida

973 70 53 64 · ALBA [email protected]

www.lleidaparticipa.cat/esclerosimultiple


Carrer Henri Dunant, 125003 Lleida

973 106 834 · ERNEST [email protected]

Pl. Sant Pere, 3 baixos25003 Lleida

973 225 040 · 630 71 65 20 · PILAR [email protected] · www.downlleida.org

ASSOCIACIÓ DE DONESINTERVINGUDES DE MAMA

C/ Terrassa, 1 · 25005 LleidaCENTRE CÍVIC DE BALÀFIA 2669 000 529 · MARIA BARQUE

[email protected]

C/ Alfons II, 14649 873 838

ALEXANDRA SAN MARTIN [email protected]

C/ Terrassa núm. 1 · Centre Cívic Balàfia25005 Lleida

607 794 950 · www.contraelcancer.orgENRIC MARTÍ

[email protected]


Cl. Henry Dunant, núm. 125003 Lleida659 647 808

MERCHE GARCÍ[email protected]

CENTRE REHABILITADOR

DE LA VEU DE LLEIDA

C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida973 238 148 · MARY BOMETÓN

[email protected]

Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV)25198 Lleida

973 234 074 · 636 683 071 · PILI [email protected]

C/ Mestre Tonet, s/n 25003 LleidaTel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26

[email protected]ÈNCIA: C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA

Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 [email protected]

Lluís Besa, 17, baixos25002 Lleida

973 261 111 i 973 288 169JOAN SAURA

[email protected]

C/ Roger de Llúria, 625003 Lleida

973 228 980 · 973 225 468 (F)

C/ Cristòfol de Boleda, 3, baixos25006 LLEIDA

973 228 988 i 973 228 987JOANA ESPUGA

[email protected]

QUI SOM


c. Paer Casanovas, 37 altell25008 LLEIDA

Tel. 973 24 37 60Fax. 973 24 60 69

www.codilleida.org

my Off Ice Centro de NegociosDespatx nº9

c. Méndez Núñez, 3 Principal 1a08003 BARCELONA

Tel. 679 48 83 24

c. València, 494-498 baixos08013 BARCELONA

Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 [email protected]

www.podocat.com

c. Canyeret, 17-19 3er. 1a25007 LLEIDA

Tel. i Fax. 973 28 07 21www.tscat.cat

Avda. Blondel, 54 2a25002 LLEIDA

Tel. 973 275825Fax. 973 28 31 33

Secció Territorial de LleidaTel. 902 106 532

[email protected]

Carrer Rocafort, 65 baixos08015 BARCELONA

Tel. 93 4245102

D.T. de Lleida del COPC.c. Major 43, 3r, c.

25007 LLEIDATel. 973 230 437

Bruc 72-74, 5a08009 BARCELONA

Tel. 93 487 83 93Fax. 93 487 94 52

[email protected]

Bisbe Ruano, 20Pral. 1a

25006 LLEIDATel. i fax. 973 27 10 19

Rambla d’Aragó, 14 Principal25002 LLEIDA


Jaume II, 7 bis, entlo, 125001 LLEIDA


Henry Dunant,125003 LLEIDA

Tel. 973 106 [email protected]

Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44

25198 LLEIDATel. 973 72 72 22Fax. 973 72 72 23

Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA

Tel: 973 72 82 55Fax: 973 23 96 66

47

COL·LABORADORS OFICIALS


fesalut nº 34 julio 2011

Documents