fesalut nº 43 abril 2012
DESCRIPTION
Revista Mensual encartada con el diario Segre de Lleida. Revista de salud, bienestar y medicinaTRANSCRIPT
Contingut pàgines 38-46
FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI SEGRE.TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC HABITUAL AL PREU D’1,20 Û
REVISTA DE SALUT I BENESTAR
1,20E U R O S
n43 ABRIL 2012
205.000LECTORS
MENSUALS
REPORTATGELes al·lèrgiesprimaverals
OFTALMOLOGIASetmana Mundial
del Glaucoma
NUTRICIÓLa salals aliments
DE PETITSEl sol, la calori la pell
Dr. Rafael Ferreruela,Fundador de l’Institut Lleida d’Oftalmologia (ILO)
REPORTATGE I HOSPITAL MONTSERRAT
3
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:
973 20 80 25667 56 02 25
Director editorial:Lluís Gómez Bonet · [email protected]
Projecte, continguts i cap de redacció:Mariona Mesull
[email protected] · Tel. 973 20 80 25
Dissenyadors:Gemma Piñeiro i Carlos Mayorga
COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERODR. LLUÍS MARQUÈS AMAT,Al·lergòleg Avantmèdic Lleida
DRA. MARIA CHINÉ SEGURAPediatra. ABS Bordeta-Magraners. Lleida
ESCOLA TERRES DE PONENT,MAITE RIBES I MIREIA CASTELLVÍ
DRA. MARIA FERRER GILLlevadora de l’HUAV
DRA. ANTONIETA BARAHONAMetgessa. Especialista en Nutrició
JUAN CARLOS VIÑUELA RODRÍGUEZ,Optometrista. Delegat COOOC Lleida
JESÚS I ARIAN MARCELINOPodòlegs. Especialistes en Biomecànica
i Cirurgia PodològicaROYAL LLEIDAGRUP KIRMA
GEMMA VALLS RICARTEspecialista en Ginecologia i Obstetrícia
ILERDENTDR. ADOLFO LAFUENTE
Especialista en Cirurgia Ortopèdica i TraumatologiaDR. SAMUEL PINÓS
Director de la Plataforma Làser de Nexus BiomèdicLABORATORIS SALVAT
DR. CORTADAUròleg
DR. RAFAEL FERRERUELA,Fundador de l’Institut Lleida d’Oftalmologia (ILO)
DR. JOSÉ A. MORALESPresident de la Secció de Metges, Acupuntors,
Homeòpates i NaturistesFEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT
Edita: LGB editores · 667 56 02 25C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida
Fax 973 208 130 · [email protected]òsit legal: L-449-2005
FESALUT no es fa responsable de les opinions ex pres sadespels col·laboradors en els escrits signats. CORRECCIÓ DE LA REVISTA
973 28 81 38 · www.torsitrad.com · [email protected] Labrador, 29, altell · 25003 Lleida · Fax 973 28 99 70
traducció I correcció I interpretació
4
Sumari fesalut 43
n43 ABRIL 2012
12La salals aliments
El partClasses de preparació
10
14Nou model d’atenció
en oftalmologia icriteris de planificació
6
16
8
18
20
22
25
26
28
32
30
34
38
5
La fibromialgia“Em fa mal tot”
36ENS TROBARÀS A:
www.youkioske.com/search/fesalut
Reportatge........................................................LES AL·LÈRGIES PRIMAVERALS
De petits ...........................................................EL SOL, LA CALOR I LA PELL
ESCOLA TERRES DE PONENT
LA CLÍNICA DE PODOLOGIA ......................................LA PASSIÓ PER CÓRRER II
LA IMPORTÀNCIA DE LA BIOMECÀNICA
ROYAL LLEIDA ......................................................FESTA ANIVERSARI
GRUP KIRMA ........................................................SEGONA CONVOCATÒRIA “VENTRE PLA”
INSTITUT DE REPRODUCCIÓ CEFER ............................CARTA A LA MEVA MARE
ILERDENT............................................................INCORPORA UN APARELL DE TAC DE DARRERA GENERACIÓ
TRAUMARE ..........................................................ELS ACCIDENTS DE TRÀNSIT EN NENS
NEXUS................................................................BIOPLÀSTIA I
LABORATORIS SALVAT............................................UROSENS, LA SOLUCIÓ PER A LA CISTITIS RECURRENT
Ara actualitat ....................................................ILO OFTALMOLOGIA ...............................................“A LLEIDA HI HA DE TOT”
Activitats ..........................................................NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT
6
REPORTATGE I LES AL·LÈRGIES PRIMAVERALS
Hi ha molts tipus d’al·lèrgies, i es classifiquensegons la causa i la part del cos a la qualafecten. La més freqüent a la primavera ésla rinitis al·lèrgica, provocada per partículesque transporta l’aire, com pol·len, herbes,floridures, pols i fins i tot caspa dels animals.
Hi ha moltes plantes que en aquesta estaciórealitzen la pol·linització a través de l’aire.És el que s’anomena “pol·linització ane-
mòfila”, i és la responsable de moltes de lesal·lèrgies. Entre aquestes, destaquen les gra-mínies —espigues de prats i camps—, l’olivera,el bedoll, algunes brolles i una planta medi-terrània: la parietària judaica.
QUÈ ÉSUNA AL·LÈRGIA?
És una resposta exagerada del nos-tre sistema immunològic davant dequalsevol substància estranya queconsidera potencialment perillosa
Al·lèrgiesprimaverals
CADA ANY CREIX EL NOMBRE DE PERSONESAFECTADES PER LAS AL·LÈRGIES. ELS EXPERTSAPUNTEN QUE LES CAUSES NO ES TROBEN TANTEN EL POL·LEN COM EN LA CREIXENT CONTAMI-NACIÓ ATMOSFÈRICA DE LES CIUTATS
Quines són els proves que es realitzen?Fem unes proves cutànies que tenen un alt nivell defiabilitat. En aquestes proves, és molt important la sevainterpretació.
Hi ha diferent tipus de medicació segons el diag-nòstic?El tractament serà específic segons els resultats de lesproves, és a dir, si el pacient mostra al·lèrgia al pol·lendels plataners, se li donarà un tractament de prevencióabans que comenci la floració i també durant. Amb laprevenció aconseguim que els símptomes tardin més aaparèixer, i si apareixen, són menors.
L’altre motiu de fer un diagnòstic és valorar si es pot ferun tractament amb immunoteràpia, una vacuna per al’al·lèrgia al pol·len.
Hi ha vacunes per a l’al·lèrgia al pol·len?Tenim una persona que és al·lèrgica al pol·len de gramínies,i si els símptomes són persistents o són moderats greus,en aquests casos es pot proposar fer un tractament d’im-munoteràpia amb la idea que no tingui símptomes cadaany. És un tractament de prevenció que es comença com
a mínim 4 mesos abans que arribi la floració i administremdosis repetides del pol·len a què és al·lèrgica aquellapersona. Es pot administrar via sublingual (pastilles ogotes) o per via subcutània.
La ciutat de Lleida és especialment problemàticaper a les persones amb al·lèrgies respiratòries?Lleida és un dels llocs pitjors de Catalunya, perquè és unclima mediterrani continental, i hi ha molta més quantitatde pol·len, i també perquè és una zona agrícola. Pel climasemiàrid que tenim, hi ha unes espècies diferents de lesque tenen a la costa mediterrània. Tenim una herba, lapunxosa, que quan s’asseca el vent se l’emporta rodolant.La punxosa és especialment problemàtica.
Quines espècies arbòries s’hauria d’intentar noplantar?Els xiprers, els plataners i les oliveres.
Quina és la planta que produeix més al·lèrgia?Sens dubte, les gramínies. El 80% dels pacients sónal·lèrgics a les gramínies. La punxosa seria la segona, iafecta un 65-70% dels pacients.
Com es presenta aquest any per les al·lèrgies pri-maverals?Aquest any es presenta fluix. La sequera que hi ha hagutcondiciona la floració, sobretot de les herbes, perquè ladels arbres no condiciona tant.
És important que hi hagi pluges a la primavera? Molt important. Bàsic. Si ha hagut una forta floració, elpol·len es queda a l’aire en suspensió. Quan plou, el quepassa és que l’aigua s’emporta aquest pol·len, que és elque provoca aquestes al·lèrgies.
Com a la majoria de malalties, la prevenció ésmolt important...Sí. Un cop s’ha identificat l’origen de l’al·lèrgia entrarienen joc les vacunes. Malauradament, no tothom es pot va-cunar, perquè per a la persona que és al·lèrgica a moltescoses la vacuna no és eficaç.
7
LES AL·LÈRGIES PRIMAVERALS I REPORTATGE
Quins són els símptomes d’una al·lèrgiaprimaveral?
És una persona que presenta símptomes com picord’ulls, nas, picor dins del conducte auditiu, al paladar,a la faringe, esternuts, degoteig nasal i nas tapat i lla-grimeig. De vegades pot anar acompanyada de molèstiesa nivell de la faringe o també de tipus asmàtic que pro-dueixen dificultat per respirar, xiulets en respirar,opressió al pit, i això normalment passa a la nit odesprés de fer exercici
Que ha de fer una persona que presentaaquesta simptomatologia?
Quan els símptomes duren més d’un mes vol dir queja tenen una entitat rellevant. I pot ser persistent, quevol dir que els símptomes apareixen més de 4 dies a lasetmana, més de 4 setmanes a l’any. Preguntem quinssímptomes tenen i en quines circumstàncies.
També necessitem informació de quina és l’època esta-cional en què tenen aquest símptomes amb l’objectiude saber quins plantes, arbres i flors floreixen en l’èpocaen què els pacients tenen l’al·lèrgia
Dr. Lluís Marquès AmatAl·lergòleg. Avantmèdic. LleidaCoordinador de la Unitat d’Al·lèrgiaHospitals Universitari Arnaude Vilanova i Santa Maria de Lleida
““ “
“
8
DRA. MARIA CHINÉ SEGURAPediatra. ABS Bordeta-Magraners. LleidaUnitat de Pneumologia Pediàtrica. HUAV
Clínica Perpetu Socors. Lleida
LACTANTS I NENS PETITSEn els lactants i nens petits poden aparèixer uns granetsde la mida d’un cap d’agulla, que solen ser vermells oblanquinosos, denominats sudamina o miliària. Aquestaerupció es produeix per obstrucció dels conductes de lesglàndules de la suor i, per tant, està relacionada amb lacalor i la sudoració excessiva. Sol afectar el front, la cara,el coll, el pit o l’esquena, zones on les glàndules sudoríparessón més abundants.
Com podem evitar la seva aparició?• No abrigueu gaire el nen• No empreu roba gaire ajustada• Manteniu una higiene adequada
És una reacció cutània totalment benigna que es resol deforma espontània sense necessitat de cap tractament es-pecífic.
LA DERMATITIS ATÒPICAA causa de la calor, també poden empitjorar afeccions cu-tànies que evolucionen en brots, com és el cas de ladermatitis atòpica. Els nens que la presenten solen tenirla pell seca amb tendència a la descamació, picor i, de ve-gades, envermelliment (inflamació).
A més de les cures generals de la pell per manteniruna bona hidratació, es recomana:• Utilitzar roba de cotó• Evitar peces de fibres sintètiques• Evitar peces de llana, especialment aquelles que estan encontacte directe amb la dermis
El CÀNCER DE PELLL’efecte nociu més important de l’exposició excessiva alsol és el càncer de pell. Està demostrat que les radiacionssolars, a més de ser causants de cremades, envellimentcutani precoç i desenvolupament de cataractes oculars,poden produir efectes cancerígens sobre la pell. Els raigsultraviolats (UV) acumulats durant els primers anys devida juguen un paper molt important en el desenvolupament
de les neoplàsies cutànies; per això s’han d’establir mesuresde fotoprotecció que previnguin l’exposició excessiva aaquestes radiacions.
MESURES DE FOTOPROTECCIÓ(ho podríem dir de manera més planera…)• Eviteu l’exposició prolongada al sol, sobretot en les hores
centrals del dia• Cerqueu ombres en els espais oberts o utilitzeu para-sols• Utilitzeu cremes o locions amb filtre solar que siguin re-
sistents a l’aigua (si no fos així, apliqueu repetidament)amb un factor de protecció 15 o superior
• Empreu gorres o barrets amb ala• Utilitzeu roba que cobreixi bona part del cos, com sa-
marretes amb mànigues o pantalons tipus bermudes,quan es romangui en àrees assolellades
• Dueu ulleres de sol fosques, amb filtre per a raigs UV,perquè aquest protegeix la delicada pell que envolta elsulls i prevé més el desenvolupament precoç de catarac-tes
Aquestes mesures s’han d’aplicar sempre que es practiquinactivitats a l’aire lliure, i no únicament en platges o piscines.Són especialment susceptibles els nens amb pell moltblanca i cabell clar, els que presenten nombroses pigues isi existeixen antecedents familiars de càncer de pell.
Amb l’arribada del bon temps augmentenles hores que passem al sol, per això calconèixer els efectes que produeixen el sol i lacalor a la pell dels més petits
El sol, la calori la pell
DE PETITS I EL SOL, LA CALOR I LA PELL
Amb la protecció solar cal serespecialment previngut i sempre és
millor pecar per excés que per defecte
9
COM S’APLICA A L’AULAFer els exercicis de kinesiologia a l’escola és fàcil, ja quesón moviments senzills i fàcils d’aprendre, no calcap material específic i només s’hi ha de dedicar unsminuts al dia.Un bon moment per practicar la kinesiologia és just a latornada del pati. Primer de tot, els nostres alumnes realitzenl’exercici de beure aigua, i tot seguit es pauten una sèrie dedeterminats exercicis. També els tenim temporalitzats perfer-ne a l’entrada a l’escola al matí i a la tarda, abansd’iniciar la primera sessió de classe, i dedicar-hi un tempsbreu, d’uns 5 minuts aproximadament.També els utilitzem en moments de més nerviosisme ofalta de concentració, ja que d’aquesta manera s’ajuda apotenciar un millor aprenentatge.
RITUAL D’EXERCICIS BÀSICS QUE SEGUIMA L’ESCOLABEURE AIGUAL’aigua millora la concentració i augmenta el nivell d’energia,millora la coordinació mental i física, i facilita la comunicaciói els hàbits socials. Per tot això, és molt convenient fer unabona aportació d’aigua al nostre cos (no s’ha de substituirper altres líquids). Cal beure abans de sentir set.
Cada alumne té la seva ampolla d’aigua, i es realitza aquestexercici a les dues entrades dels alumnes a l’escola (matí itarda), i just al tornar del pati a mig matí (cal destacar queaquest és un dels moments més importants). El nostre cosnecessita disposar d’una quantitat d’aigua correcta per re-alitzar totes les seves funcions.
Per a la tècnica de la kinesiologia, l’aigua és imprescindibleper:• Poder realitzar una transmissió neuronal òptima de la in-formació. El nostre cos es compon de més de 2/3 d’aigua itotes les activitats elèctriques i químiques del cervell, aixícom del sistema nerviós central, depenen de la bona con-ducció dels corrents elèctrics per transmetre els missatgesentre el cervell i els òrgans del sentits• Facilitar que els glòbuls vermells facin una bona aportaciód’oxigen a tot el cos, especialment al cervell
RESPIRACIÓ ABDOMINALAquest tipus de respiració relaxa, dóna energia i augmentai allarga l’atenció dels alumnes. És molt important realitzaruna correcta respiració per tal d’oxigenar bé el cervell. No-saltres creiem que és un bon exercici per començar el dia.
VUIT MANDRÓS I BARRET DE PENSARAquests exercicis preparen la ment i els sentits bàsics (ullsi oïda) per arribar a un millor assoliment dels aprenentatges.Estan indicats per treballar les àrees instrumentals.
PUNTS POSITIUS I GANXO DE COOKServeixen per alliberar bloquejos produïts per l’estrès emo-cional. Són exercicis globals que relaxen i preparen la mentper treballar eficaçment.
BOTONS DE CERVELL, DE TERRA I D’ESPAIAquests últims exercicis fan augmentar el nivell d’energia ifaciliten l’organització i la concentració a cada moment.Són molt adequats per a tasques més complicades.
A partir d’aquests exercicis bàsics que us hem presentat,se’n van introduint altres de més complexos durant el curs.
ESCOLA TERRES DE PONENT I DE PETITS
Les tutores de cicle inicial de l’escolaTerres de Ponent esperem que gràcies a aquesta breu
introducció a la KINESIOLOGIA i els seus exercicishàgiu conegut altres maneres
de potenciar els aprenentatges en els infants
És una tècnica motriu que té com aobjectiu bàsic estimularla connexió de les diferents zones cerebrals, és a dir, ferfuncionar el cervell de forma integrada (dreta-esquerra,dalt-baix, davant-darrere)de manera que totes les zoness’activin i funcionin al mateix temps. Aquesta tècnica larealitzem a l’escola Terres de Ponent a partir de la realitzaciód’uns exercicis amb les diferents parts del cos. Aquestsimpulsen la connexió de diferents circuits neuronals ifaciliten així l’adquisició dels aprenentatges.
ESCOLA TERRES DE PONENT DE LLEIDA · Tutora de 1r: Maite Ribes · Tutora de 2n: Mireia Castellví
Kinesiologiaeducativa
ESCOLA TERRES DE PONENT
Què és?
Pregunteu a la vostra llevadora. Davantel procés del part, totes les futuresmares tenen pors i inseguretats.Això és normal, perquè és unaexperiència nova
T’ajudaran a adquirir coneixements sobre el desenvolupamentde l’embaràs, el procés de part i les cures bàsiques del bebè.Seran molt útils per prendre decisions, calmar les teves pors itenir més confiança en tu mateixa i més control de la situació al’hora del part.
Les classes solen començar al voltant de la setmana 28-30 d’em-baràs en funció del tipus de classe prepart que escollim. Constend’unes 6-8 sessions setmanals de dues hores de durada durantles quals treballarem diverses àrees: classes teòriques, preparaciófísica, control de la respiració i tècniques de relaxació.
Classes teòriquesS’aborden temes com canvis físics en l’em-baràs, alimentació, hàbits higiènics, recoma-nacions a la feina, viatges, sexualitat, procésde part, tipus d’anestèsia, signes d’alarmapels quals consultar, etc. Solen durar uns 50minuts i et serviran per resoldre dubtes.
classes de preparacióEL PART
Les classes prepart ajudaranque la dona visqui el seu embaràsi el part amb més confiança
10
DE PETITS I CLASSES DE PREPARACIÓ AL PART
Des del moment que sabem que esperem un fill,molts dubtes, preguntes i inquietuds ens assalten. Lateva llevadora o el teu ginecòleg les aniran resolentdurant les visites del control de l’embaràs. Però éscert, necessitem saber-ne més.
........................................................................................
........................................................................................
Control de la respiracióPel que fa a l’entrenament de la respiració i lestècniques de relaxació, hi ha tants mètodes comprofessionals, i has de ser capaç de trobar el ques’adapti millor a tu.T’ensenyaran a controlar la respiració, disminuir lasensació de dolor durant les contraccions, alleujarl’estrès, tècniques de distracció de l’atenció i diferentspostures i posicions per millorar la vivència personalsobre els canvis que estàs experimentant.
Les classes de preparació per al part tenen un com-ponent emocional i de grup de suportmolt im-portant per a les parelles que estan preparant la futuramaternitat-paternitat. Ens serveixen per comprovarque moltes de les inquietuds i dubtes que tenim són
comuns en la resta d’embarassades del grup. És certque ens succeeixen molts canvis en molt poc temps ique significa un gran repte, però també una granil·lusió. Ho hem de viure de forma natural, positiva,tranquil·la. Estem esperant un bebè!! En molts d’aquests grups, les mares tornen desprésdel part per contar-nos la seva experiència i presen-tar-nos el seu bebè. És una part més de la relaciósocial del grup. El paper de la parella també és fonamental per do-nar-nos suport psicològic i compartir de manera mésactiva el naixement del nostre bebè.Per a aquelles mares que no puguin realitzar la pre-paració per al part, dir-los que les llevadores que lesatenguin en el seu part les acompanyaran, respectaranles seves decisions i les ajudaran perquè la seva expe-riència de part sigui el màxim de gratificant. No obstant això, conèixer el procés i saber a cada mo-ment què succeirà disminuirà els nivells d’ansietat,us donarà més control de la situació i farà del partuna vivència molt més positiva.
És una experiència interessant,enriquidora i gratificantper a les dones i les seves parelles.Animeu-vos a anar a les classes prepart
El paper de la parella també ésfonamental per donar-nos suportpsicològic i compartir de manera mésactiva el naixement del nostre bebè
11
CLASSES DE PREPARACIÓ AL PART I DE PETITS
MARIA FERRER GILLlevadora de l’HUAV
La preparació físicaEn l’embaràs, ha canviat molt els últimsanys. Hem passat d’una taula d’exercicisper millorar la nostra forma física de cara elpart a classes d’esferodinàmia (utilitzar unapilota tipus Pilates per realitzar els exercicis),educació maternal a l’aigua, ioga, etc. Lespossibilitats són moltes i, per tant, cadadona pot trobar la preparació per al partque més s’ajusti a les seves expectatives.
12
NUTRICIÓ I LA SAL ALS ALIMENTS
DRA. ANTONIETA BARAHONAMetgessaEspecialista en Nutrició
LA SALals alimentsReducció de sal en elsaliments. Per què es planteja?
Alimentació i sal
La dieta dels espanyols conté massa sal. El consum mitjàd’aquest condiment és de 9,7 grams per persona al dia, eldoble del valor recomanat per l’Organització Mundial dela Salut (OMS), que és al voltant dels 5 grams. En els nens fins als 10 anys, el límit és 4 grams, i per alsmenors de 7 anys, 3 grams.
Si heu de controlar la ingesta desal, tingueu en compte que podeu fer una ali-mentació normal i equilibrada. Heu de reduir:
*LA SAL A LA CUINA I NO UTILITZAR EL SALERA TAULA
*SUBSTITUIR EL PA NORMALPER PA SENSE SAL
*ELS EMBOTITS*ELS MENJARS PREPARATS I PRECUINATSI TAMBÉ LES SALSES PREPARADES
*ELS MENJARS ENLLAUNATSI LES CONSERVES
*ELS FUMATS I ELS ADOBATS*ELS APERITIUS (OLIVES, PATATES XIP...)*LES AIGÜES AMB GAS
RECORDEU
Llegiu les etiquetes per saber la com-posició dels aliments. És millor prepararplats a casa amb productes frescos iutilitzar els preparats de tant en tant
El pernil dolç portatanta sal com la restad’embotits, i també elpernil del país o serrà
Porten també salles sopes de so-bre i les pastillesde brou
Alguns productes anomenats“de règim” de vegades con-tenen sal, llevat que s’hi es-pecifiqui el contrari.
Els formatgesblancs o tendresporten menys salque els secs
!
*
CONDIMENTS SUBSTITUTIUS DE LA SAL
SALSES
POSTRES CASOLANS
Verdura
Sopa
Tomàquet
Patates
Brou
Nou moscada, clavell, menta, fonoll, estragó
Pebre vermell, farigola, llorer, comí
Pebre vermell, orenga, all, julivert
Pebre vermell, comí, julivert
Pebre negre
Pebre vermell, llavor d’all (salses cremoses), fonoll (salses deverdures), vainilla (salses dolces), llorer, menta, orenga, estragó,
vinagre, comí (condiment del gaspatxo)
Vainilla, canyella en branca i mòlta, romaní, nou moscada, llorer
Peix
Carn
Estofats
Ous
Pollastre
Platsamb formatge
Sàlvia, comí, estragó, fonoll, pebre blanci negre, julivert, llorer, farigola, llavor d’all
Farigola, llorer, julivert, nou moscada, estragó,romaní, sàlvia, pebre verd
Farigola, pebre vermell, llorer, romaní
Farigola, llavor d’all
Nou moscada, estragó, pebre verd i negre,romaní
Menta, pebre, llavor d’all
PRIMERS PLATS
SEGONS PLATS
13
· Gairebé tots els aliments tenencom a component natural el sodi ila majoria de persones amb ladieta consumeixen una quantitatsuficient de sodi sense haver-hid’afegir sal· Hem de variar les formes de coc-ció. Si variem, podem cuinar dife-rent. Per exemple: no feu la verdura
bullida amb aigua (serà insulsa),sinó al vapor, perquè no cal afegir-hisal· Es poden utilitzar tota mena decondiments diferents per substituirla sal· Prepareu salses casolanes comvinagreta, allioli, romesco, pestoo maionesa sense afegir-hi sal
NOUS HÀBITS A LA CUINA
Aquest model serà el que estarà vigent durant els prò-xims quatre anys i s’anirà introduint en la sanitat pú-blica de forma progressiva. El model és integral i incloualtres especialitats, però la que s’ha considerat mésprioritària és la referent als serveis en oftalmologia, jaque és la que més llistes d’espera presenta.
En el model, es considera el paper de l’òptic optome-trista essencial dins del sistema de salut pública. Laseva tasca seria desenvolupada des dels serveis d’oftal-mologia dels diferents hospitals, i quedaria inclòs i re-conegut per la seva titulació dins de les categoriesprofessionals de l’Institut Català de la Salut (ICS). Lesatribucions professionals dels òptics optometristesestan definides dins de les “graelles d’atribucions”, toti que en cada centre i regió sanitària es poden arribar aacords més concrets segons la situació.
L’òptic optometrista exercirà una tasca d’agent primaride la salut i en continu contacte amb el metge de famíliai amb l’oftalmòleg, i crearà així els fluxos assistencials
14
SALUT I COL·LEGI OFICIAL D’O ̀PTICS OPTOMETRISTES
Fa escasses setmanes el Departament de Salutde la Generalitat de Catalunya va aprovar elnou Pla de Salut per als propers quatre anys.Des del Col·legi d’Òptics Optometristes de Ca-talunya volem compartir l’acord a què hemarribat amb l’esmentat departament. Desprésd’un any i mig de feina, finalment s’ha publicatel nou “Model d’atenció en oftalmologia icriteris de planificació”
L’òptic optometristaExercirà una tasca d’agentprimari de la salut i en continucontacte amb el metge defamília i amb l’oftalmòleg icrearà així els fluxosassistencials que permetrandescongestionar el sistema
UN NOU“model d’atencióen oftalmologia icriteris de planificació”
“Segons el director general de Planificació i Avalua-ció Operativa del CatSalut, aquest model hauràd’estar instaurat en aquells hospitals que cobreixenel 35% de la població de Catalunya durant l’any2013. Esperem que la incorporació de l’òptic opto-metrista en els serveis d’oftalmologia sigui una re-alitat i així poder oxigenar i reduir el temps d’esperaper a primeres consultes en aquesta especialitat.Encara que els temps no acompanyen, pensem queadoptar aquesta mesura és més rendible per a l’ad-ministració, ja que el diagnòstic precoç de determi-nades condicions té un cost-efectivitat menor quesi es diagnostiquen en fases avançades.
Ens alegrem de poder comunicar aquesta notícia, ides del Col·legi ens reiterem a veure la nostra pro-fessió com a part del sistema de salut pública i lanostra tasca com a professionals sanitaris en aten-ció primària.
Òptics Optometristes de Catalunya, compartiu l’a-cord a què hem arribat amb l’esmentat departa-ment. Després d’un any i mig de feina, finalments’ha publicat el nou Model d’atenció en oftalmolo-gia i criteris de planificació, que serà el que estaràvigent durant els pròxims quatre anys i s’anirà in-troduint en la sanitat pública de forma progressiva.
El model és integral i inclou altres especialitats,però la que s’ha considerat més prioritària és la re-ferent als serveis en oftalmologia, ja que és la quemés llistes d’espera presenta.
En el model, es considera el paper de l’òptic opto-metrista essencial dins del sistema de salut pública.La seva tasca seria desenvolupada des dels serveisd’oftalmologia dels diferents hospitals, i quedariainclòs i reconegut per la seva titulació dins de lescategories professionals de l’Institut Català de laSalut (ICS).
COL.LEGI OFICIAL O ̀PTICS I OPTOMETRISTES I SALUT
15
Juan Carlos Viñuela RodríguezOptometrista. Delegat COOOC Lleida
“Els professionals en infermeria esconsideren necessaris per administrar
el contrast en l’angiografia fluoresceïna.Altres funcions en l’atenció oftalmològica
ambulatòria s’han de definir segons lesnecessitats específiques de cada territori”
que permetran descongestionar el sistema. Un delspunts més importants de l’acord és que hi ha altrescol- lectius professionals que actualment exerceixenfuncions que serien pròpies de l’òptic optometrista.La regulació d’aquestes funcions també se cita (pà-gina 7 del document) textualment:
JESÚS MARCELINO REYES i ARIAN MARCELINO ARGEMÍPodòlegs. Especialistes en Biomecànica i Cirurgia Podològica
ESTUDI BIOMECÀNICDE LA MARXA
PODOLOGIA ESPORTIVA
PODOLOGIA INFANTIL
CIRURGIA OBERTA /CIRURGIA MIS
ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL PEU
16
PUBLIREPORTATGE I LA CLÍNICA DE PODOLOGIA
LA PASSIÓ PER CÓRRER IILa importància de la
BIOMECÀNICALes lesions del corredor poden aparèixer per sobreesforç, perun mal escalfament o per haver realitzat estiraments de formainadequada o insuficient.
Aquests casos es poden corregir amb un bon assessoramentper part del monitor o entrenador del club.
Si es realitza de forma autònoma, és recomanable informar-se bé per evitar lesions repetitives i molèsties que frenaran laprogressió de l’entrenament.
Són lesions que acostumen a ser musculars o tendinoses;trencaments de fibres musculars que afecten els isquiotibialso el quàdriceps femoral, i inflamacions tendinoses, com la ten-dinitis rotular o Aquíl·lia.
Apareixen al pla sagital, és a dir, al moviment deflexió i extensió de les articulacions del maluc, delgenoll i del turmell. Si tots fóssim iguals, amb una ma-teixa estructura esquelètica, una musculatura i unteixit connectiu amb les mateixes característiques ien les condicions idònies tant d’entrenament com delterreny, potser mai tindríem lesions.
En canvi, observem que són recurrents, localitzadesen zones laterals, no al bell mig del quàdriceps o deltendó d’Aquil·les, per exemple, i això indica unaalteració biomecànica.
La síndrome de la banda iliotibial, la tendinitis de lapota d’ànec, la síndrome del dolor anterior del genoll,la tendinitis del tibial posterior, la fascitis plantar…són lesions originades per desequilibris mus-culars causats per una biomecànica imper-fecta. I com ho podem saber?
El més adequat és visitar l’especialista, però, en unaprimera instància, si ens hi fixem, el nostre cos ensdóna pistes.
La base d’una biomecànica alterada es troba en ladisminució o bloqueig de moviments, i això conformaràla nostra postura. Podem observar si caminem ambles cames obertes o si ens és més fàcil creuar les ca-mes com els indis o, contràriament, posar-les sota elmaluc quan seiem a terra. També si quan estem dretsrecolzem ràpidament el pes sobre una extremitat, nonomés per costum, sinó perquè ens és més còmode,o si quan ens entrenem amb la bicicleta ens costamantenir els genolls paral·lels.
ENS HEM TRASLLADAT:
C/ Segrià, 45 · 25006 Lleida · Tel. 973 24 99 23 www.laclinicadepodologia.com · [email protected]
17
LA CLÍNICA DE PODOLOGIA I PUBLIREPORTATGE
Lògicament aquests testsno ofereixen cap diagnòstic,però davant de molèsties o lesionsrecurrents i localitzades ensfaran sospitar d’unaalteració biomecànica
Hem d’esperar a tenir una lesióper fer-nos una revisió podològica?
>>
Si fem estiraments, podem notar si un determinatexercici ens costa més amb la cama dreta o ambl’esquerra, o si a l’hora d’estirar la musculatura posteriorno podem arribar a tocar el terra amb els dits.
PUBLIREPORTATGE I ROYAL LLEIDA
18
19
HOSPITAL MONTSERRAT I REPORTATGE
SEGONA CONVOCATÒRIA“Ventre Pla”
EL MÈTODE SLIM BELLYNATURAL-SA-RÀPID
Natural. Modela el teu cos aplicant un ele-ment supernatural com l’aire, és a dir, nocal ni cirurgia, ni electricitat ni ones d’ultra-sò.Sa. Entrenament cardiovascular més pressióalterna. A la vegada que reduïm panxa,gràcies al reforç del cinturó o pantalonsamb pressió alterna, enfortim el cor ambl’exercici cardiovascular.Ràpid. En poques setmanes s’aconseguei-xen resultats eficaços i sobretot visibles, jaque a l’inici, a la meitat i al final del tractamentes mesuren els contorns del cos.
2 TALLES MENYS EN TAN SOLS 4 SETMANES És el que es pot aconseguir, segons els resultats de l’Institut de Medicina i Assessorament i Ciències del’Esport (IMSB) de Viena. Aquest resultats aconseguits a meitat del programa són fantàstics.Es pot arribar a aconseguir una reducció de 13 cm (més d’una talla) en només 2 SETMANES!
PLACES LIMITADES!L’estudi té una durada de 4 setmanes. Cada setmana es realitzaran 3 sessionsd’aproximadament 30-40 minuts cadascuna i es faran controlades per monitors.La taxa de participació és de 19,90 euros a la setmana.
INSCRIU-T’HI ARA!2 TALLES MENYSEN 4 SETMANES AMB EL MÈTODESLIM BELLY
Les places s’adjudicaran segons data d’inscripció.Si vols participar-hi, posa’t en contacte amb nosaltres Per a més informació:Truqueu al 973 221 418 o envieu un correuelectrònic a [email protected]
20
PUBLIREPORTATGE I GRUP KIRMA
Busquem 30 participants per continuarl’estudi “Ventre Pla”
Després de la bona acollida de la primera promoció de partici-pants en l’estudi “Ventre Pla”, a Slimbelly organitzem una
THERAPY TRAINERTHERAPY TRAINER és un dels 100 centres es-collits de l’Estat espanyol per efectuar l’estudiVentre Pla. El programa s’adreça a personesd’entre 16 i 66 anys que tenen com a objectiu mo-delar el cos-ventre de manera notable i en poctemps.
Fins ara s’ha aconseguit una mitjana de 6,5 cm dereducció del volum abdominal en només 4 setmanes(des d’un mínim de 2,5 cm fins a un màxim de23,5). El mètode, d’origen austríac, funciona aug-mentant la circulació sanguínia a les zones delventre arran de dues càmeres de pressió que al-ternen de manera contínua una fase de pressióamb una de relaxació. Amb aquest sistema tan in-novador, a part de cremar el greix localitzat, la pelles tonifica i es guanya en elasticitat i, a més, esredueixen estries.
INSCRIU-T’HI ARA!2 TALLES MENYSEN 4 SETMANES AMB EL MÈTODESLIM BELLY
És per això que a THERAPYTRAINER no hem dubtat niun moment a oferir als nostressocis i al públic en general lapossibilitat de participar enl’estudi Ventre Pla, i hem por-tat al nostre centre el revolu-cionari mètode patentat i cien-tíficament provat AIRPRES-SURE BODYFORMING.
Però atenció! El mètodeSLIM BELLY no és unavareta màgica, el seu efecteté una explicació fisiològica ila seva aplicació només témés efecte si el tractamentes combina amb una nutricióequilibrada.
A THERAPY TRAINERcomptem amb el servei i l’as-sessorament d’una nutricio-nista amb l’objectiu d’obtenirun resultat del programa mi-llor.
Plaça Amics de Lleida, 4 baixos · Lleida973 22 14 18 · 973 24 23 17www.fisiotrainer.com · [email protected]
21
PUBLIREPORTATGE I INSTITUT DE REPRODUCCIÓ CEFER
22
L’Institut CEFER és membre fundador d’ANACER(Asociación Nacional de Clínicas Privadas de Reproducción). ISO 9001:2008
Institut de Reproducció
CEFER-LLEIDA
C/ Governador Montcada, 13 baixos25002 Lleida · Espanya973 27 30 69Fax. 973 26 87 [email protected]
INSTITUT DE REPRODUCCIÓ CEFER I PUBLIREPORTATGE
23
24
25
ILERDENT I PUBLIREPORTATGE
TIPUS D’ACCIDENTS Les circumstàncies en què els nens són víctimes d’acci-dents de trànsit amb més freqüència són tres:
Els nens com a passatgers de vehicles: el 2% dels nens acci-dentats mor en l’accident, un 12% pateix lesions greus iel 86%, lesions lleus. La gravetat de les lesions està re-lacionada amb l’ús o no de dispositius de seguretat.
Els nens com a vianants: de les dades obtingudes es desprènque els conductors no són els responsables principals.Només una tercera part dels nens atropellats creuavenla calçada adequadament, el 37% ho feia de manera an-tireglamentària i gairebé el 20% no utilitzava el pas devianants.
Els nens com a usuaris de bicicleta: en el 80% d’aquest tipusde sinistre els nens han comès una infracció. Les mésfreqüents han estat la distracció en la conducció i norespectar el senyal “Stop” o “Cediu el pas”. En aquestscasos, l’1,5% dels nens lesionats mor com a conseqüènciade l’accident i el 25% pateix lesions greus. Només el 5%dels nens portava casc.
LESIONS Els accidents de trànsit segueixen sent una de les prin-cipals causes de mort en la infància.
L’anatomia i les característiques de l’esquelet dels nensdonen peu a una sèrie de lesiones específiques enaquestes edats.
En l’últim informe publicat per la Direcció General de Trànsit(DGT) el mes de gener de 2012 sobre la sinistralitat vial esconfirma que l’any 2011 van perdre la vida a Espanya 49nens menors de 14 anys com a conseqüència d’accidents detrànsit, amb una reducció del 51% respecte als de l’any2010.Pel que fa a les comunitats autònomes, Catalunya presentauna de les sinistralitats més baixes de l’Estat espanyol.
26
PUBLIREPORTATGE I TRAUMARE
La teva salutLa teva salutés el nostre OBJECTIU
ELS ACCIDENTS DE TRÀNSIT EN NENS
TRAUMARE, SL (servei integral d’atenció accidents de trànsit) · C/ Alcalde Sol, 4 · LLEIDA 973 268 599
En primer lloc, i com a conseqüència de la mida del nen,l’efecte del traumatisme és més gran i són freqüents elspolitraumatismes amb lesions multiorgàniques.
L’esquelet del nen no està del tot ossificat, per la qualcosa el nombre de factures és inferior, però les lesionsinternes són més importants.
Són d’extrema gravetat les lesions al tòrax amb afectaciódel cor i el pulmó, així com les lesions abdominals.
Els òrgans abdominals són més vulnerables a causa dela falta de desenvolupament dels músculs abdominals ide la immaduresa de la pelvis.
Les hemorràgies internes són freqüents com a conse-qüència de lesions al ronyó, el fetge i la melsa.
La major proporció del cap respecte del cos provocamés incidència de les lesions cranioencefàliques i facials,així com les de la regió cervical per l’escàs desenvolupa-ment de la musculatura del coll.
Existeixen una sèrie de lesions específiques que estanrelacionades amb l’ús incorrecte del cinturó de seguretat.
Els traumatismes cranioencefàlics, les lesions de columnacervical i lumbar i les lesions pelvianes i de vísceres ab-dominals són les de major prevalença.
Quan l’element falda del cinturó està ben col·locat, laforça cinètica que provoca l’accident es transmet als ele-ments ossis de la pelvis que protegeixen de les lesionsinternes, mentre que quan aquest segment del cinturódescansa sobre la paret abdominal pot provocar lesionsdels òrgans abdominopelvians i, com a conseqüència dela flexió forçada de la columna vertebral, lesions vertebralsi de la medul·la espinal.
La col·locació del segment vertical del cinturó en elsnens sovint és incorrecta, per darrere de l’espatlla o persota del braç, de manera que dóna lloc a traumatismescranioencefàlics per cops amb el cap contra les diferentsestructures del vehicle.
No es recomana col·locar els nens als seients davanters.
Els airbags frontals, que suposen un bon sistema deprotecció en l’adult, poden provocar sobre el nen greuslesions facials i encefàliques com a conseqüència de lesforces d’acceleració generades sobre el cos del nen.
PREVENCIÓ S’HAN D’UTILITZAR ÚNICAMENT SISTEMES I DISPOSITIUS DE SUB-JECCIÓ HOMOLOGATS
ELS NENS COM A PASSATGERS DE VEHICLES Els seients posteriors són el lloc més segur per a nens dequalsevol edat.El nen mai no ha d’anar en braços.Els elements de seguretat han d’estar ben cordats i ajus-tats.L’elecció del sistema de seguretat s’ha de realitzar enfunció del pes i de la talla, no de l’edat.El grup 0 correspon als nens fins als 10 kg de pes(acabats de néixer), que han d’anar sempre col·locats ensentit contrari a la marxa del vehicle. Disposem dediferents dispositius, com el cuc per als acabats de néixer,l’arnés de seguretat per a cabàs i la cadira de cistella deseguretat.El grup I, de nens de 9 a 18 kg de pes (de 9 mesos a 3anys), es pot col·locar tant en el sentit de la marxa comen sentit contrari.Al grup II, de 15 a 25 kg (de 3 a 6 anys), hem d’utilitzarseients amb ajustament d’alçada per al cinturó deseguretat del vehicle i coixí elevador amb respatller.Al grup III, de 22 a 36 kg (de 6 a 12 anys), comptem ambcoixí elevador, ajustador d’alçada del cinturó i cinturonsespecials.
RESPECTE AL NEN COM A VIANANTEls nens petits han d’anar sempre agafats de la mà d’unadult.Cal emprar peces de roba de colors vius per millorar lavisibilitat dels conductors.S’ha d’evitar caminar per la carretera.
PEL QUE FA AL NEN COM A USUARI DE BICICLETAUtilització obligatòria del casc en vies urbanes i interur-banes.S’han de conduir bicicletes de la mida adequada al nen.Cal emprar peces reflectores o de colors vius.
Dr. Adolfo Lafuente, especialista de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Traumare
27
TRAUMARE I PUBLIREPORTATGE
L’ESTRATÈGIA ESPANYOLA DE SEGURETAT VIAL 2011-2020 PLANTEJA COM UNA DE LES SEVES PRIORITATS LA PROTECCIÓ DELSUSUARIS MÉS VULNERABLES, COM EL COL·LECTIU INFANTIL, I FIXA COM A OBJECTIUS PRIORITARIS PER A AQUESTS ANYS:· Proporcionar entorns i trajectes escolars segurs· Millorar la utilització eficient dels sistemes de protecció infantil · Impulsar la seguretat vial al currículum escolar Els ciutadans estem obligats a conèixer i respectar la nostra legislació, així com a divulgar i promocionar aquestes mesures enbenefici propi i de la nostra societat.
La teva salutés el nostre OBJECTIU
BIOPLÀSTIA I
La bioplàstia és una nova tèc-nica medicoestètica que restauraaquests volums mitjançant la im-plantació de biomaterials en plansanatòmics profunds, és a dir, ambsubstàncies compatibles ambel nostre organisme que no pro-voquen toxicitat, al·lèrgies nirebuig.
QUÈ ÉS?El procediment és mínimament invasiu,poc traumàtic, pràcticament indolor iens permet, de fet, esculpir el rostre,rejovenir-lo, reposar els volums perdutsi millorar la flacciditat. D’aquesta manerapodem restaurar el contorn i el perfil dela cara per realçar, rejovenir i comple-mentar les característiques facials quedeterminen la bellesa del rostre.
Tot es realitza amb anestèsia local,en el mateix ambient del consultori mè-dic, amb la possibilitat que el pacientacompanyi pas a pas, a través d’un mi-rall, el procediment.
28
PUBLIREPORTATGE I BIOPLÀSTIA I
IMPLANTACIÓ DE BIOMATERIALSEN PLANS ANATÒMICS PROFUNDSNOVA TÈCNICA MEDICOESTÈTICA
El pas del temps comporta inexorablement una pèrdua de volum,especialment apreciable als pòmuls i l’oval facial, que produeixflacciditat i canvi en les proporcions facials.
S’ha demostrat científicament que la causa de la flacciditat de lacara que apareix amb el temps és principalment per la pèrdua delvolum ossi, redistribució del greix facial i disminució del gruix de lapell, fets que comporten el descens dels teixits i la pèrdua de la de-finició de l’angle cervicomandibular i dels pòmuls.
Un equipprofessionalal vostre serveicada dia
Dr. Samuel Pinós, col·legiat 2825Màster Universitari en Medicina EstèticaEspecialista universitari en Medicina EstèticaMembre numerari de la Societat Espanyola de Làser Medicoquirúrgic Director de la Plataforma Làser de Nexus BiomèdicDirector mèdic de les clíniques Nexus
29
BIOPLÀSTIA I I PUBLIREPORTATGE
ON PODEM APLICAR-LA?El rostreSón diverses les parts de l’anatomia humana que poden ser tractadesmitjançant la bioplàstia. Si ens centrem en el rostre, les zones tractades més sovint són elspòmuls, el mentó, el nas, els llavis, la línia de la mandíbula i elcontorn de la cara.
El nas és potser l’àrea on els resultats són més espectaculars, ja que
mitjançant aquesta tècnica podem corregir tant el dors, com la punta, ialtres detalls que el fan inestètic. Els pacients candidats a aquest tractament poden ser pacientsinsatisfets amb el resultat obtingut després d’una operació de nas(rinoplàstia) o pacients que no desitgen operar-se el nas, però volencorregir-ne o millorar-ne alguns aspectes. Així, amb anestèsia local i en escassament 30 minuts se’n pot modificarla forma i l’aspecte de manera fins i tot espectacular. No obstant això,sempre ha de ser l’especialista qui prèviament faci un estudi per veureles possibilitats reals de modificar estèticament els defectes d’un nasen concret. En un proper article en parlarem més abastament.
Altres àrees corporalsLa Bioplàstia també s’utilitza en altres àrees corporals com les mans,l'àrea dels glutis i els genitals externs femenins i masculins.
EL METGE ESPECIALISTAAbans de dur a terme cada procediment de bioplàstia, el metge especialista ha de realitzaruna acurada anàlisi individual de la fisonomia de cada persona i avaluar integralment elconjunt de trets que s’han de tractar tant a la cara com al cos.
L’especialista aplicarà els seus coneixements en proporcions facials i corporals, estudi delsvolums compensatoris i canvi de llums i ombres per recomanar la bioplàstia adequada alrostre o al cos de cadascun dels seus pacients.
Afortunadament, comptem també amb programes informàtics que ens permeten ajudar aestudiar i modificar aquests volums i angles, i que són de molta ajuda per aconseguir el millorresultat.
C/ Segrià, 26-30, Pg. de Ronda, 74-76 · 25006 Lleida · 973 27 98 10 · www.nexusgroup.es
El resultates veuimmediatament,sense lanecessitatde diversessessions
30
PUBLIREPORTATGE I UROSENS. LA SOLUCIÓ PER A LA CISTITIS RECURRENT
Per quina raó és tan freqüent que les dones pateixincistitis?L’anatomia del perineu de la dona, com que presentatres orificis molt pròxims, facilita els contagis demicrobis, com, per exemple, l’Escherichia coli, queés el causant del 90% de les infeccions d’orina.Aquest microbi té el seu hàbitat al budell i, pertant, des de l’anus fins a l’uretra (orifici de sortidade l’orina) hi ha molt poc espai.
La humitat del territori perineal, l’augment de vas-cularització per la menstruació o per l’activitatsexual faciliten el desenvolupament i el transvasa-ment dels microbis.
Quins són els símptomes de patir una cistitis?L’augment diürn i nocturn de la necessitat d’orinar,la sensació imparable de buidar la bufeta i la coentorquan surt l’orina són símptomes molt desestabilit-zadors que produeixen gran angoixa a la personaque ho pateix.
Es pot acompanyar de febre alta o febrícula, i encasos molt aguts o intensos, amb sang en finalitzarla micció.
Com es tracta una cistitis?Si hi ha un microbi identificat, s’ha de prescriurel’antibiòtic que sigui millor per a aquell moment enconcret. Hem de fer augmentar la ingesta d’aiguaperquè arrossegui la infecció cap a fora i donar pre-parats de nabius vermells (arándanos rojos) ambsubstàncies antiirritatives per millorar el confortde la pacient.
Com es pot evitar una infecció o reinfecció de labufeta urinària?Les mesures higièniques que de petites les maresaconsellen des de sempre, com després d’anar alservei netejar-se amb paper, sempre de davant capenrere i deixar-ho el més sec possible.
Canvis de compreses o tampons de forma freqüent,i en els casos de cistitis de repetició, l’administracióde preparats amb nabius en períodes de 3-4 mesosi després d’un temps repetir-ho 3-4 mesos més.
Quin tipus de tractaments existeixen per a aquestapatologia?Com dèiem abans, antibiòtic adequat, nabius ambproductes antirritants els primers dies, com l’UrosensForte, després l’Urosens normal, tant en comprimitscom amb xarops, i ingesta hídrica superior als 2litres i mig diaris.
Últimament han arribat a la nostra disposició unesautovacunes personalitzades que es fan basant-seen les soques dels microbis que causen en aquellapersona concreta la infecció, amb uns resultats queens fan pensar que ja tenim a les nostres mans lasolució per evitar aquesta patologia, que és moltmés greu per la inquietud i el neguit que causa queper si mateixa.
Dr. Cortada, uròlegPoliclínic Lleida
La prevenció amb gerdvermell americà és fonamentalper evitar la recurrència de lesinfeccions d’orina
La cistitis vol dir inflamació (...itis) de labufeta de l’orina (cisto...)
Moltes vegades aquestes cistitis són a causade la infecció de l’orina que irrita les paretsde la bufeta i aleshores apareixen aquellssímptomes tan desagradables. Si la solució alproblema és tan simple com la prevencióamb plantes d’eficàcia provada i sense efectessecundaris, hem de fer tot el possible perevitar-ho.
“
Has descobert la solucióa les teves molèstiesurinàries recurrents?UROSENS® contribueix a eliminar els bacteriscausants d’infecció urinària (E. coli) adherits al tracteurinari.
Està especialment indicat en aquelles dones quesolen patir cistitis de repetició o recurrent.El consum prolongat d’extracte de Vaccinium ma-crocarpon combinat amb la ingesta de líquids enabundància fomenta l’eliminació de la càrrega bac-teriana a través de l’orina.
31
ARA ACTUALITAT
Jornada de portes obertes a les Escoles Especials de Sant Josepde la Diputació de Lleida
Reñé va entregar el guardó a l’Halcón Avenida de Salamancaa la Gala Nacional de l’Esport
Les Escoles Especials Llar de Sant Josep de la Diputacióde Lleida van organitzar el 8 de març una jornada deportes obertes per donar a conèixer el centre. Durant lajornada també es va organitzar una conferència sobreEines per educar els nostres fills, a càrrec de Consol
Lumbierres, i, posteriorment, es va fer una demostraciópràctica del Taller d’Artesania, a càrrec de Caroline Ma-rianne de Rutier.
Les Escoles Especials Llar de Sant Josep de la Diputacióde Lleida, que es troben al Complex de la Caparrella,són un centre que atén nens i nenes que requereixenuna educació i atenció especials. El centre compta ambnois i noies amb deficiències auditives i psíquiques dediferents graus.
32
La jornada es va fer el passat 8 de març i vaincloure una visita a les instal·lacions, una conferènciai una demostració del taller d’artesania
El president de la Diputació deLleida, Joan Reñé, va assistir a la32a edició de la Gala Nacional del’Esport, celebrada a La Llotja deLleida.
Reñé va entregar un dels guardonsa l’equip Halcón Avenida de Sala-manca, campions d’Europa per pri-mera vegada en la història del bàs-quet femení.
El certamen premia els millors es-portistes de l’any i els atorga l’Asso-ciació Espanyola de Premsa Espor-tiva.
www.diputaciolleida.cat
C/ Carme, 26 · 25007 LLEIDA · Tel.: 973 249 200
33
Reñé rep els membres de la Federació Catalana d’Entitatscontra el Càncer i de l’Associació de Familiars i Amics
de Nens Oncològics de Catalunya
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va re-bre els membres de la Federació Catalana d’Entitats con-tra el Càncer, encapçalats pel seu president, Josep Morell,i de la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Lleida,que li van explicar els projectes que duen a terme a escalanacional i també a les comarques de Lleida.
La Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FE-CEC) és una entitat que agrupa 12 organitzacions quetreballen per millorar la qualitat de vida dels pacientsoncològics i les seves famílies.
D’altra banda, Reñé també va rebre els membres de l’As-sociació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Ca-
talunya (AFANOC), encapçalats per Maite Montañés,que el proper mes d’abril celebren el primer sopar benèfica la ciutat de Lleida.
L’AFANOC, formada per pares, mares, amics i familiarsde nenes i nens afectats per aquesta malaltia, té com aobjectiu buscar solucions al conjunt de trastorns que en-volten el càncer infantil.
“A Lleidahi ha de tot”
EL DOCTOR RAFAEL FERRERUELA ÉS AL CAPDAVANT
DE L’INSTITUT LLEIDA D’OFTALMOLOGIA, PRESIDEIX I
ORGANITZA DIVERSOS CONGRESSOS D’ÀMBIT NACIONAL I ÉS
MEMBRE DE SOCIETATS CIENTÍFIQUES D’OFTALMOLOGIA
34
PUBLIREPORTATGE I ILO OFTALMOLOFIA
Des del seu naixement, l’InstitutLleida d’Oftalmologia (ILO) hamantingut l’esperit que li vanvoler imprimir els seus funda-dors: el Dr. Rafael Ferreruela ila Dra. Andrea Sanfeliu.
Els seus objectius són donar alspacients la millor assistència of-talmològica possible, assegurarla màxima qualitat, mantenirun tracte personalitzat, apostarper la formació continuada delsseus professionals i invertir cons-tantment en equipaments.
Quines són les patologies més comunes entre elsseus pacients?
Avui dia, el motiu més comú solen ser les visites ruti-nàries i les revisions oculars. Solen acudir-hi per pro-blemes lleus que detecten ells mateixos, per si sols.Alguns dels exemples més destacats en l’àmbit del’oftalmologia general podrien ser els ulls vermells o lavista cansada.
Quina franja d’edat és la que més tracta?Rebem visites de gent de totes les edats. Tenir curad’un sentit tan important com la vista és essencial desque som ben petits. Entre el nostre equip gaudim d’of-talmòlegs específics i, entre altres disciplines, som es-pecialistes en oftalmologia infantil. No obstant això,tenim pacients de totes les edats, des d’acabats denéixer fins a gent d’edat molt avançada.
Quant a operacions, quina és la més sol·licitada?Les operacions més freqüents són les cataractes i elsdefectes de refracció (miopia, hipermetropia i astig-matisme). Les segueixen de prop, però amb menysfreqüència, les operacions de glaucoma o de despre-niments de retina.
Totes les operacions, les realitzen a la mateixa clí-nica?
Sí. Per sofisticades que siguin, des de l’any 2000duem a terme totes les operacions a la nostra clínicasense excepció. De vegades la gent pot pensar queaquí no operem, però sí que ho fem. És més, tenimdos quiròfans: un de cirurgia general i l’altre de cirurgiarefractiva.
Un cop operats, què fan els pacients?Els pacients poden anar tranquil·lament cap a casaperquè l’anestèsia és local i les operacions són ràpides.Però la nostra atenció no s’acaba aquí, perquè un copabandonen la clínica, n’estem igualment molt pendents.Els brindem una atenció personalitzada durant 24hores, perquè tenim un telèfon d’urgències (i en moltscasos fins i tot els donem el nostre telèfon particular).
Amb aquesta atenció, el nivell de satisfacció delspacients deu ser molt alt…
La veritat és que la seva resposta és força bona i finsi tot rebem visites de gent de fora de la ciutat quevénen recomanats. Suposo que, a banda de la nostraatenció, aquesta satisfacció es deu al nostre personali al nostre material de primera línia.
Gràcies a això, els nostres pacients demostren unaimportant fidelitat amb nosaltres, i n’estem molt orgu-llosos.
Les “famoses” retallades, han influït d’alguna ma-nera en el vostre nombre de visites?
No hem notat una gran diferència en l’afluència degent. Potser sí que el temor a la crisi fa que la gentcontroli, en certa mesura, les seves visites als espe-cialistes, però en el nostre cas les visites es mantenenmés o menys al mateix nivell.
Coneixent la vostra implicació amb els més des-afavorits, feu alguna mena de promoció als afectatsper la crisi?
No solem fer promocions, però en situacions econò-miques dolentes o en certs casos sí que acostumem afer un concert amb els grups més desafavorits, comals nois i noies amb síndrome de Down o els minusvà-lids, als quals fem revisions gratuïtes i descomptesespecials.
La Setmana Mundial del Glaucoma (SMG) va tenirlloc de l’11 al 17 de març de 2012. És una iniciativaconjunta de l’Associació Mundial de Glaucoma(WGA) i l’Associació Mundial de Pacients de Glau-coma (WGPA) que vol cridar l’atenció sobre unamalaltia crònica que pot afectar molt greument lavisió i arribar a causar ceguesa.> En el proper article parlarem detingudamentsobre aquesta malaltia que afecta un 3% de la po-blació.
Glaucoma
>>
35
ILO OFTALMOLOGIA I PUBLIREPORTATGE
Setmana Mundial del
Entrevista: Inés Ortega
La fibromiàlgia és un procés dolorós, noconegut gaire bé en general malgrat laseva freqüència (5 de cada 100 dones enl’edat mitjana de la vida) i que probable-ment si algú que coneix li diu “em fa maltot” és possible que pateixi la malaltia.Els metges anomenem a aquest símptoma“dolor crònic generalitzat” i en la meitatdels pacients que el presenten es deu a lafibromiàlgia.
CAUSES I SIMPTOMATOLOGIAEn les seves causes, s’accepta unaconfluència de situacions genètiques, emo-cionals, ambientals i personals.Els símptomes són molt variats i podrienocupar diverses pàgines. El dolor generalitzat,la tristesa d’ànim, la “fibroboira” (estat deconfusió i poca memòria) i el cansamentcrònic són només alguns dels més fre-qüents.
Dr. José MoralesMetge Atenció Primària.President de la Secció Col·legialde Metges Acupuntors, Homeòpatesi Naturistes del COM Lleida
FIBROMIÀLGIA
36
TERÀPIES NATURALS I LA FIBROMIÀLGIA
La investigació biomèdica albira de forma espe-rançadora vies de comprensió i tractament queprobablement canviïn el pronòstic els propersanys. La medicació és complexa i sol ser dominide reumatòlegs i psiquiatres. Els seus resultats,tot i que positius, no són generals ni estanexempts d’efectes secundaris.
Tanmateix, no volem parlar de mals i sí de re-meis, experiències positives i aspectes pràcticsque siguin útils als qui cerquin un camí.
“Em famal tot”
Però no volemparlar de mals, sinó de remeis,
experiències positives i aspectes pràctics que siguin
útils als que busquen un camí
“ “
37
LA FIBROMIALGIA I TERÀPIES NATURALS
DietaUna dieta mediterrània equilibrada, amb abundantpeix blau (ric en omega 3) i pobre en greixos animalssaturats o modificats industrialment, són aconsellables.
Activitat físicaActivitats com el ioga, tai-txi, la piscina climatitzada,ballar o jocs no competitius són útils i eviten l’atròfiamuscular.
Tècniques mentalsLa meditació ha demostrat científicament que és và-lida per a aquests pacients. Una tècnica, el mindful-ness o atenció plena, no només alleuja el dolor,sinó que ajuda a superar el patiment que les limita-cions generen en el pacient.
Al CAP de les Borges Blanques tenim experiència entallers psicoeducatius sobre la fibromiàlgia de deusetmanes de durada. Es va constatar el benefici en lesparticipants de conèixer millor la seva malaltia, podercompartir l’experiència en un clima positiu i aprendreestratègies pràctiques. Aquesta línia de treball és, enla meva experiència, positiva i econòmica, cosa que entemps de crisi la fa encara més valuosa.
Teràpies alternativesDiverses plantes, com l’hipèric, valeriana, ginseng,passionera o harpagofito, han demostrat ser útils endiversos aspectes de la malaltia, però com que teneninteraccions, a vegades greus, amb medicaments d’úshabitual en aquests malalts, no n’aconsellaria la uti-lització sense consell mèdic qualificat. Medicaments iplantes medicinals poden ser un còctel molt perillós idel qual habitualment no s’és conscient.
AcupunturaDiversos estudis constaten que l’acupuntura és útilen 6 de cada 10 pacients. Amb menys evidència tambésuggereixen utilitat tècniques com l’homeopatia,les tècniques energètiques o la magnetoteràpia. Les teràpies alternatives són camps en què des de fapoc s’investiga amb un criteri científic rigorós, ambl’ànim d’aclarir què tenen d’útil o de placebo.
La meva experiència és que qui nota alleujament ambelles s’alegra d’haver-les conegut i que es tornen fidelsadeptes.
38
REPORTATGE I HOSPITAL MONTSERRAT
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
Consell Generau d’Aran, Ajuntament de Vielha,Ajuntament de Naut Aran i McDonald’s Lleida
ASSOCIACIÓ DE REHABILITACIÓ DEL MINUSVÀLID
Des del Club Esportiu AREMI promovem diferentspràctiques esportives per tal que els nois i les noies delcentre puguin practicar diferents esports, tot fomentantla companyonia i la diversió que provoquen aquestesactivitats.
L’esport adaptat s’ha convertit en un aliat terapèuticmolt potent per millorar la salut, el grau d’autonomiafuncional, l’autoestima i la capacitat de relacionar-se, itotes aquestes circumstàncies afavoreixen una millorintegració social.
L’esport aporta beneficis a diferents nivells, com araa nivell social, perquè ajuda la persona a normalitzar-se a la societat, ja que ha d’utilitzar recursos comunitaris,potencia les relacions socials, millora la relació grupalen l’assoliment d’objectius comuns, les habilitats socials,i afavoreix la relació interpersonal. En l’àmbit psicològic,millora l’autoestima, fa que se sigui conscient de lespròpies limitacions, ajuda a conèixer-se millor, a reco-nèixer-se com a persona individual, etc. Funcionalmentmillora l’habilitat en el maneig de la cadira de rodes,manté i evita el deteriorament físic i treballa la coordinacióoculomotriu. I a escala fisiològica, millora les funcionsvitals (endocrina, respiratòria, digestiva, nerviosa, car-diovascular, etc.), facilita la prevenció de l’obesitat i el
sedentarisme, desenvolupa la consciència motora imillora la resposta voluntària, la resistència i la força.Al nostre centre realitzem tres activitats esportives dife-rents, la boccia, que és una modalitat del joc tradicionalde la petanca; l’atletisme, on es practiquen modalitatscom el llançament de pes i les curses de 100 i 200metres, i l’eslàlom amb cadira de rodes (manuals i elèc-triques), que consisteix en un circuit d’obstacles quel’esportista ha d’esquivar dins uns límits marcats en elterreny i en el mínim de temps possible.
Tenim esportistes federats que competeixen a escalade Catalunya, i en alguns casos en l’àmbit de l’Estat es-panyol, com el nostre esportista Joan Albert Pociello,subcampió d’Espanya 2011 d’eslàlom.
L’objectiu del centre envers aquestes activitats és prin-cipalment promoure l’esport tant en manteniment físic id’oci, com de competició, i normalitzar dins la societatutilitzant els recursos que ofereix la comunitat i participantd’exhibicions esportives i competicions.
Finalment, cal recalcar l’esforç dels nois i les noies,que, gràcies a la seva força de voluntat, ganes d’aprendrei participar, poden fer tota mena d’activitats.
AREMI I L’ACTIVITAT ESPORTIVA
39
ACTIVITATS
ASSOCIACIÓ DE MALALTSI FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA
SESSIONS D’ACTUALITZACIÓ I CUIDATGES A PACIENTS DEPENDENTS Dates: 23 de febrer, 29 de març i 26 d’abril de 2012 • Hora: 18.30 - 20.00 h Lloc: SALA POLIVALENT ESPAI ENTITATS SALUT. GSS C/ Henri Dunant, 1 · 25003 Lleida · Tel. 973 106 834
Ponents: Joan E. Torra i BouInfermer director clínic / Clinical Manager Smith-Nephew Iberia AWM Jordi Ballesté Torralba. Infermer. Màster en Ciències Sanitàries.Unitat Sociosanitària GSS. Lleida. Membre GNEAUPPPilar Ibars Moncasi. Infermera. Màster en Ciències Sanitàries. Unitat d’Endocrino-logia i Nutrició de l’HUAV de Lleida. Membre del Comitè Director GNEAUPPRafael Llamas Urbano. Llicenciat en Biologia. Especialista de Producte.Laboratoris Urgo
Dirigit: a familiars de malalts dependents i malalts dependents Inscripcions: [email protected]
CONFERÈNCIA A GIMENELLSLa importància del suport emocional
És el tema que va tractar la conferència organitzadaper la Junta Local de Raimat,
a càrrec de la psicooncòloga i coordinadorade l’AECC-Catalunya contra el Càncer de Lleida
Eva Figuera
L’acte es va realitzar a la sala d’actes de Gimenells.
10è ANIVERSARI DE LA JUNTA LOCAL DE JUNEDALa Junta Local de Juneda va iniciar un seguit d’actes que
es desenvoluparan durant tot l’any percelebrar els 10 anys de la seva constitució
amb un recital: Primavera poeticomusical amb el càncer
L’acte va tenir lloc el passat diumenge 11 de marçal Teatre Municipal Foment,
on van actuar un gran nombrede junedencs membres de diverses entitats culturals
amb un magnífic programa de música i poesia.
AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER
40
ACTIVITATS
ACTIVITATS A COMARQUES
El passat 12 de març es va fer untaller de formació de monitors performar persones perquè puguinacompanyar nens que tenen diabetisdurant les sortides escolars, ja que,malauradament, cada vegada hi hamés nens amb aquesta patologia.Als assistents se’ls va proporcionarnocions bàsiques sobre què és la
diabetis i com s’ha d’actuar davantde diverses situacions que es podempresentar quan anem d’excursió(exercici, alimentació, com resoldreuna hipoglucèmia en cas que esprodueixi...). També es va fer pràcticasobre la realització de controls deglucèmia i l’administració d’insulina.
ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS TERRES DE PONENT
TALLER DE FORMACIÓ DE MONITORS
ASSOCIACIÓ DE FAMILIARSDE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA
“M’agraden molt les papallones, blaves i grogues...”,em deia una senyora als tallers. Recordava el temps enquè va viure amb la seva família al camp. Per algunmotiu, la seva ment va rescatar aquest record d’entrel’embolic de confusió que es produeix al cervell ambAlzheimer. I mitjançant aquest comentari tan simple pera alguns i tan carregat de sentit per a ella, vam començarla sessió de reminiscència.
És curiós que un comentari tan senzill, amb el qual re-muntava tots els presents a la infantesa, detonés altrespensaments similars que evocaven l’olor de trilla, eldinar al camp mentre els seus pares paraven de treballar,el ball entre amics, perdre les sabates mentre ballaven,pa acabat de fer al forn familiar i tornades a la casa del’àvia.
El poder del record, el valor d’aquestes sessions resideixen l’enfortiment de la memòria i la identitat. Mirem de
mantenir en la mesura del possible totes aquestes vi-vències en les quals ens reconeixem. Mirem d’allunyarcom més temps millor el moment en què la memòria esconverteixi en fragments d’imatges sense sentit, en quèel “jo” sigui igual d’irreconeixible.
El que vivim, el que veiem, el que sentim, el queaprenem, el que sentim, sigui bo o dolent, forma part denosaltres, conforma tota la nostra vida. Tot això és unregal que mitjançant aquestes sessions comparteixenamb tots nosaltres. Les sessions de reminiscència perals nostres usuaris és una manera de tornar a ser quieren i recordar els qui més estimen.
Cada record és valuós, hauríem de guardar-los i mi-mar-los perquè no sabem què ens oferirà el futur.
Mila R. Calderón, logopeda
41
ACTIVITATS
EL TALLER DE REMINISCÈNCIA
ADC Lleida i el casal de la gent gran de Tàrrega vam or-ganitzar la I Jornada de Diabetis i Gent Gran a Tàrregaamb l’objectiu de fer prevenció i conscienciar la gentgran de la importància de cuidar-se.
Es van fer quatre xerrades sobre aspectes relacionatsamb la diabetis a càrrec d’Erika Gorgues, podòloga; M.Alba Segarra, professora d’Educació Física; CarlaPlana, nutricionista, i Montse Pascual, treballadorasocial. Per finalitzar la jornada, es va celebrar un dinarde germanor i un sorteig de productes de l’ADC Lleida.
Volem agrair l’assistència a la jornada a la Sra. RosaMaria Perell, alcaldessa de Tàrrega, i a la Sra. JosefinaBernades, regidora d’Acció Social i Sanitat de Tàrrega.
ESTEM PREPARANT EL SEGON CURSTotes aquelles persones que no van assistir al primer curs, però que estiguin interessades a col·laborar
amb nosaltres, poden trucar al 973 24 89 84 per informar-se’n.
ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE CATALUNYA
I JORNADA DE DIABETIS I GENT GRAN A TÀRREGA
El 13 de febrer va tenir lloc la I Sessió General de Formació del Voluntariat. A tots els assistents se’ls va proporcionar informació diversa de la nostra entitat perquè poguessin escollir si volen
participar amb nosaltres i quin tipus de tasca els agradaria desenvolupar.
I SESSIÓ DE FORMACIÓ DE VOLUNTARIS DE L’ADC LLEIDA
DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:973 20 80 25 · 667 56 02 25
El proper 10 d’abril, el Grup de Dany Cerebral Sobrevingutd’Aspid, amb la col·laboració del Centre d’Atenció DiürnaCandi Villafañe d’Aspid, organitza una activitat per assolircom:
Objectius• Promoure un espai de convivència on la ciutadania co-negui millor la situació de les persones amb dany cerebralsobrevingut.
• Promoure la poesia com a eina per treballar i restituirhabilitats perdudes i emocions oblidades.
• Gaudir d’una vetllada artística a través de la poesia, lamúsica i el teatre
• Recaptar fons perquè el Grup de Dany Cerebral d’Aspidpugui continuar amb les seves accions per sensibilitzarciutadania i administracions
• Recaptar fons per a activitats orientades a la integraciósocial i a la millora de la qualitat de vida dels usuaris delCentre d’Atenció Diürna Candi Villafañe d’Aspid
El Grup de Dany Cerebral d’ASPID està format per mésd’una vintena de persones que pateixen directament oindirectament les conseqüències del dany cerebral,format fa més d’un any amb l’objectiu de sensibilitzar laciutadania i les administracions i oferir suport i orientacióa aquelles persones afectades que ho necessitin.
Així mateix, el Centre d’Atenció Diürna és un espai del’associació integrat per un equip professional multidisci-plinari destinat a potenciar el desenvolupament de lescapacitats individuals, socials i de rehabilitació en personesque pateixen algun tipus de discapacitat física.
Descripció de l’activitatLa lectura de poemes i fragments literaris anirà a càrrecde persones destacades en l’àmbit cultural de les terreslleidatanes, com Xavier Baró, Josep Borrell o FrancescPané, entre d’altres, que, conjuntament amb socis del’entitat i persones afectades per dany cerebral adquirit,ens portin a reflexionar sobre el fenomen de l’encontrehumà quan transcendeixen la incomunicació i la incom-prensió, i entendre la trobada com la complicitat ambl’altre fruit del reconeixement de les diferències com asimilituds.
També comptarem amb la col·laboració del conegut es-criptor Josep Vallverdú, que, malgrat que no podràassistir personalment a l’acte, hi participarà aportantpart de la seva creació literària.
La lectura estarà amenitzada per actuacions musicalsque aniran en línia amb l’esperit de l'acte. Les organitzaremalternant les diferents expressions artístiques, com aradeclamació de versos, pinzellades teatrals i actuacionsmusicals que ens facin reflexionar sobre la interacció deles persones a la nostra societat.
Amb l’acte de la participació pretenem que totes les per-sones que hi intervindran comparteixin públicament elsseus valors en relació amb la comunicació i la trobadaentre les persones.
Volem que sigui un acte de convivència entre personesque aspiren a conèixer-se i a estrènyer els seus llaçosper entendre’s millor. Volem que mitjançant la lecturas'acostin les persones.
ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATSDE LLEIDA
ACTIVITATS
42
La poesia com a canal de comunicació i encontre humà
Lloc on tindrà lloc la vetllada: sala Café del Teatre de l’Escorxador de Lleida Hora: començarà a les 19.00 h de la tarda i tindrà una durada de 90 minuts, aproximadament
Durant els dies 9 i 10 de març, hatingut lloc l’onzena edició de la jornadaUna poma per la vida que la Fun-dació Esclerosi Múltiple duu a termecada any per recaptar fons que vandestinats al manteniment dels hospi-tals de Barcelona, Reus, Girona i elnostre de Lleida, el Miquel Martí iPol, a mantenir els centres de treballi també les línies d’investigació d’a-questa malaltia.
El patrocinador ha estat, un cop més,la cadena de supermercats Condis,
que compta amb més de 400 super-mercats repartits entre Catalunya iMadrid. Gràcies a la solidaritat deles persones, s’ha pogut desenvoluparla jornada conjuntament amb la resta
de campanyes que es van fent alllarg de l’any, com Mulla’t per l’escle-rosi múltiple o el Cycling Festival.
Una vegada més, moltes gràcies atots els que han col·laborat, a l’HospitalArnau de Vilanova, a tots els voluntarisi, per descomptat, a tots aquells quegenerosament aporten un donatiuque permet que aquesta jornada siguitot un èxit.
A tots... Moltes gràcies
ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA
ACTIVITATS
43
L’activitat ha consistita vendre pomes
al preu simbòlic d’1,5 €en taules informatives
als vestíbuls de l’Hospital Arnaude Vilanova de Lleida
UNA POMA PER LA VIDA
ASSOCIACIÓ DE MALALTS DE FIBROMIÀLGIA I LASÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA DE LES TERRES DE LLEIDA
44
ACTIVITATS
El dijous passat, 23 de febrer, Ale-xandra San Martín, presidenta deFibrolleida, i José Antonio Negredo,membre de la Junta, van assistir ala celebració realitzada a l’HospitalClínic de Barcelona en el marc del’acte de lliurament del Premi al MillorProjecte d’Investigació sobre Fibro-
miàlgia que convoquen la FundacióFF i Ciència 2011 en col·laboracióamb la Societat Espanyola de Reu-matologia i amb el patrocini de laFundació Grünenthal. Enguany, elpremi ha estat per a Xavier Torres,de la Unitat de Fibromiàlgia de l’-Hospital Clínic, i Mª Jesús Herrero,
del Servei de Psicologia Clínica dela Unitat de Fibromiàlgia del Parc deSalut Mar de Barcelona amb el pro-jecte titulat Per què les persones
amb fibromiàlgia persisteixen en
l’activitat malgrat el dolor crei-
xent?
Han assistit a l’acte el Dr. JosepBrugada, director mèdic de l’HospitalClínic; la Sra. Emília Altarriba, pre-sidenta de la Fundación de Afectadosy Afectadas de Fibromialgia y Sín-drome de Fatiga Crónica; la Dra.Pilar Peris, membre de la Junta Di-rectiva de la Sociedad Española deReumatología; la Dra. Isabel Sán-chez Magro, directora de la Funda-ción Grünenthal, i el Sr. Josep Da-vins, subdirector general de ServeisSanitaris del Departament de Salut,juntament amb el Dr. Rafael Man-zanera i la Dra. Josefina Jardí, di-rector i gerent de l’Institut Catalàd’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries(ICAM), respectivament.
UN PROJECTE CLÍNIC-PARC DE SALUT MAR SOBRE FIBROMIÀLGIA,PREMIO FUNDACIÓN FF Y CIENCIA 2011
SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT
45
ACTIVITATS
UN PROJECTE CLÍNIC-PARC DE SALUT MAR SOBRE FIBROMIÀLGIA,PREMIO FUNDACIÓN FF Y CIENCIA 2011
Dies: 6, 7, 8 i 9 d’abril
“Karuna. Casa d’espiritualitat”Ivars d’Urgell (Lleida)
És un seminari pràctic molt poderós de 4 dies de durada. Dóna als participants un format intensiu per aprendre a desenvolupar la consciènciade les creences negatives, alliberar antigues emocions, guarir el nostre nen interior,
treballar amb antigues ferides del nostre passat que ens ancoren en la ràbia… i per estimar-se més plenament.
Setmana Santa: “Una mirada al teu interior”12 edició del seminari vivencial
Dia: 14 d’abril de 2012
A càrrec de: Dr. Xavier Muñoz
Finalitat: Conèixer els propis recursos i com utilitzar-los en aquests difícils moments • Donar eines per treballar lapròpia estabilitat emocional • La problemàtica diària davant la manca d’energia i motivació. Com combatre-la. A la
recerca de nous hàbits i valoracions • El meu aïllament i els conflictes que això em comporta (amb la parella, fills, fa-mília, amistats, lloc de treball i amb mi mateix/a) • El futur, aquesta realitat tan necessària i mancada d’al·licients.
Reaprenent a viure el dia a dia • Recerca de recursos per començar a caminar envers un nou sentit a la vida • Què ensaporta la mort com a coneixement de la vida.
Redescobrint la vida a través del dolTaller vivencial
46
Av. Blondel, 17 entresòl 2a · 25002 Lleida973 501 503 · 639 610 603
ANNA MARIA GALLARDO PALAU [email protected]
Tel. 696 909 065Contacte: EMILI GARROFÉ
Pl. del Bisbe Benlloch, 1 · 25210 GuissonaJESÚS PALAU COLELL 639 444 118
626 915 576 (ROSINDA) · 973 551 105 (ELOI)[email protected]
C/ Teuleries, 6, entresòl 2a 3 · 25004 Lleida973 221 019 · 973 261 406
JOSEP SEGARRA i GEMMA [email protected]
C/ Alfons II,14 · 25001 Lleida619 03 73 08 · ROSA CANOSA HUGUET
Hospital Miquel Martí i PolAv. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida
973 70 53 64 · ALBA [email protected]
www.lleidaparticipa.cat/esclerosimultiple
ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA
C/ Henri Dunant, 125003 Lleida
973 106 834 · ERNEST [email protected]
Pl. Sant Pere, 3 baixos25003 Lleida
973 225 040 · 630 71 65 20 · PILAR [email protected] · www.downlleida.org
ASSOCIACIÓ DE DONESINTERVINGUDES DE MAMA
C/ Terrassa, 1 · 25005 LleidaCentre Cívic de Balàfia 2
669 000 529 · MARIA [email protected]
C/ Henri Dunant, 1 ESPAISALUT · 25003 Lleida
636 306 472 · GEMMA ESTEVE [email protected]
C/ Alfons II, 14649 873 838
ALEXANDRA SAN MARTÍN [email protected]
C/ Terrassa, 1 · Centre Cívic Balàfia25005 Lleida
607 794 950 · www.contraelcancer.orgENRIC MARTÍ
ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARSD’ICTUS DE LLEIDA
C/ Henry Dunant, 125003 Lleida659 647 808
MERCHE GARCÍ[email protected]
CENTRE REHABILITADOR
DE LA VEU DE LLEIDA
C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida973 238 148 · MARY BOMETÓN
Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV)25198 Lleida
973 234 074 · 636 683 071 · PILI [email protected]
C/ Mestre Tonet, s/n 25003 LleidaTel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26
[email protected]ÈNCIA: C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA
Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 [email protected]
Lluís Besa, 17 baixos25002 Lleida
973 261 111 i 973 288 169JOAN SAURA
C/ Roger de Llúria, 625003 Lleida973 228 980
973 225 468 (F)
ASSOCIACIÓ PROVINCIAL LARINGECTOMITZATS I MUTILATS DE LA VEU
Av. Madrid, 15 baixos · 25002 Lleida973 28 30 99 · [email protected]
www.gencat.es/entitats/laringex.htm
C/ Cristòfol de Boleda, 3 baixos25006 LLEIDA
973 228 988 i 973 228 987JOANA ESPUGA
QUI SOM
47
C/ Paer Casanovas, 37 altell25008 LLEIDA
Tel. 973 24 37 60Fax. 973 24 60 69
www.coill.org
C/ Balmes, 188, 6a planta08006 BARCELONA
Tel. 93 152 10 22 · Fax. 93 218 01 [email protected]
www.dietistes-nutricionistes.cat
C/ València, 494-498, baixos08013 BARCELONA
Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 [email protected]
www.podocat.com
C/ Canyeret, 17-19, 3r 1a25007 LLEIDA
Tel. i fax. 973 28 07 21www.tscat.cat
Av. Blondel, 54 2a25002 LLEIDA
Tel. 973 275825Fax. 973 28 31 33
Secció Territorial de LleidaTel. 902 106 532
C/ Rocafort, 65 baixos08015 BARCELONA
Tel. 93 4245102
D.T. de Lleida del COPCC/ Major 43, 3r C
25007 LLEIDATel. 973 230 437
C/ Bruc 72-74, 5a08009 BARCELONA
Tel. 93 487 83 93Fax. 93 487 94 52
Bisbe Ruano, 20, principal 1a25006 LLEIDA
Tel. i fax. 973 27 10 19
Rambla d’Aragó, 14 principal25002 LLEIDA
Tel. 973 27 08 11 · Fax. 973 27 11 [email protected]
Passeig de Ronda, 17525008 LLEIDA
Tel. 973 22 47 [email protected]
C/ Henry Dunant, 125003 LLEIDA
Tel. 973 106 [email protected]
Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44
25198 LLEIDATel. 973 72 72 22Fax. 973 72 72 23
Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA
Tel: 973 72 82 55Fax: 973 23 96 66
COL·LABORADORS OFICIALS
