MEDICINAOftalmologia pera nens i joves esportistes

DE PETITSEls hàbitsde 3 a 6 anys

Contingut pàgines 40-46

ENTREVISTAAntoni Mateu

C.I.R.H.El banc d’embrionsDestí dels embrions sobrants

Drs. JESÚS i ARIANMARCELINO

FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI SEGRE

TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC HABITUAL AL PREU D’1,20 €

REVISTA DE SALUT I BENESTAR

1,20EUROS

n40 GENER 2012

205.000LECTORS

MENSUALS

REPORTATGE I HOSPITAL MONTSERRAT

3

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25667 56 02 25

prensa@lgbeditores.com

Director editorial:Lluís Gómez Bonet · lluis@lgbeditores.com

Projecte, continguts i cap de redacció:Mariona Mesull

prensa@lgbeditores.com · Tel. 973 20 80 25

Directora comercial:Judith Sarrablo Roure

donna@lgbeditores.com · Tel. 618 83 63 91

Dissenyadors:Gemma Piñeiro i Carlos Mayorga

gemma@lgbeditores.com

COL·LABOREN EN AQUEST NÚMEROSR. ANTONI MATEU

Director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida

MARÍA CHINÉ SEGURAPediatra. ABS Bordeta-Magraners. Lleida

MARIA FERRER GIL. Llevadora de l’HUAV

MAITE TORRELLES, DOLORS MATEU I VANESSA TORRESEquip directiu de l’escola Terres de Ponent de Lleida

DRA. ANTONIETA BARAHONAMetgessa. Especialista en Nutrició

MÒNICA GOTSENS ANGUERATerapeuta ocupacional

COL·LEGI OFICIAL DE FISIOTERAPEUTESDE CATALUNYA

ROYAL LLEIDA

DR. ESTEBAN HERNÁNDEZ OSMAEspecialista en Angiologia i Cirurgia Vascular

GEMMA VALLS RICARTEspecialista en Ginecologia i Obstetrícia

DESKANSA

SÒNIA GILI BONETEmbriòlega per l’ESHRE

DR. SAMUEL PINÓSDirector mèdic de Nexus

JESÚS I ARIAN MARCELINOPodòlegs. Especialistes en Biomecànica

i Cirurgia Podològica

ILO OFTALMOLOGIA

FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

Edita: LGB editores · 667 56 02 25C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida

Fax 973 208 130 · prensa@lgbeditores.comDipòsit legal: L-449-2005

FESALUT no es fa responsable de les opinions ex pres sadespels col·laboradors en els escrits signats.

CORRECCIÓ DE LA REVISTA

973 28 81 38 · www.torsitrad.com · torsitrad@torsitrad.comRoca Labrador, 29, altell · 25003 Lleida · Fax 973 28 99 70

traducció I correcció I interpretació

4

Sumari fesalut 40n40 GENER 2012

10Els hàbits en els nensi nenes de 3 a 6 anys

Entrevista aAntoni Mateu

6

14La cadira de rodes

Correcta prescripciói postura

8

16

18

20

22

25

26

2728

30

34

38

39

40

5

Oftalmologia per a nensi joves esportistes

36ENS TROBARÀS A:

www.youkioske.com/search/fesalut

De petits ...........................................................BRONQUITIS AGUDA I ASMA INFANTIL

PRIMERES CURES: LA TORNADA A CASA

ELS HÀBITS EN ELS NENS I LES NENES DE 3 A 6 ANYS

ALIMENTACIÓ EN L’ETAPA ESCOLAR

Reportatge........................................................COL·LEGI OFICIAL DE FISIOTERAPEUTES

XERRADES SOBRE LA HIGIENE POSTURAL EN ELS ESCOLARS

Reportatge........................................................ROYAL LLEIDA. AQUESTES FESTES, REGALA ROYAL

Reportatge........................................................HOSPITAL MONTSERRAT

LES VARIUS. QUÈ SÓN? COM ES FORMEN? COM TRACTAR-LES?

Reportatge........................................................INSTITUT DE REPRODUCCIÓ CEFER. SER LESBIANA I MARE

Reportatge........................................................HUMI. ESPECIALISTES EN HUMITATS

Actualitat ..........................................................LA MARATÓ SOLIDÀRIA DE TV3

Breus ................................................................

Publireportatge ................................................POLICLÍNIC LLEIDA. EL BANC D’EMBRIONS

Reportatge........................................................NEXUS. FOTODEPILACIÓ MÈDICA LÀSER. EL MÈTODE PRONOKAL

Reportatge........................................................LA CLÍNICA DE PODOLOGIA. PODOLOGIA INFANTIL

Notícies.............................................................PROGRAMA DE PROXIMITAT ENVERS EL CÀNCER

Lectura .............................................................NOVETATS

Activitats ..........................................................NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

Any nou, retallades noves?Aquest any que ha finalitzat s’ha fet un gran esforç decontenció en la despesa sanitària. No era tan sols untema de salut, sinó de país. No podem parlar de reta-llades com a concepte. La dura realitat és que elsdiners no hi eren. Si no s’hagués fet aquest gran esforç,sobretot per part del professionals, no hauríem pogutarribar a la situació actual. Aquest evident sacrifici hapermès que per al 2012 no hi haurà ajustaments per al’activitat assistencial, com va anunciar el consellerBoi Ruiz.

Què vol dir?Es reduiran altres conceptes de despeses que no seranestrictament sanitàries, com la publicitat, el protocolo algunes inversions que potser s’hauran d’ajornar.Cal dir que els ingressos que tenim són els mateixosque l’any 2007 i les despeses han augmentat aquestany un 23%.

Quines són les línies preferents d’actuació per aaquest nou any?

Una resolució en l’atenció primària més gran, incidiren els malalts crònics, que representen el 30% de lapoblació, i també en la governança clínica, que vol dirque donarem prioritat als criteris clínics davant dequalsevol tipus d’actuació. Un exemple del que dicsón les llistes d’espera. Hem creat un nou model d’ac-cessibilitat a les llistes d’espera quirúrgica.

Hem establert uns comitès específics d’actuació per acada regió sanitària on hi ha diferents representantsclínics, que són els que decideixen la prioritat d’atendreuns malalts abans que altres.

Quines són les línies de les negociacions amb elgovern d’Aragó pel tema dels pacients de laFranja?

L’atenció als pacients de la Franja no havia estat maitant un motiu de polèmica com fins ara. La crisi hapermès obrir un procés de diàleg amb el govern d’Aragóamb l’objectiu de trobar una solució adequada per atotes les parts.

Estem d’acord que és necessària una aportació econò-mica per part del govern d’Aragó i/o el central, situacióque fins ara no es contemplava en el conveni. Cal,doncs, trobar un mecanisme eficaç a l’hora d’establiraquesta contraprestació. Si el model és operatiu, esportarà una proposta al Consell Interterritorial delMinisteri de Sanitat, Política Social i Igualtat. En defi-nitiva, nosaltres garantim l’atenció sanitària als pacientsde la Franja per sobre de tot; i de les contraprestacions,les administracions ja n’estem parlant.

6

ENTREVISTA I ANTONI MATEU

Entrevista

Antoni MateuDirector dels ServeisTerritorials de Salut a Lleida

FOTO: Inés Ortega

“Estic segur que tothom veurà

que l’esforç que està fent aquest

govern servirà perquè la nostra

generació i les properespuguin gaudir d’aquest sistemasanitari públic, universali gratuït que ens ha donat uns

resultats tan bons

“

“

7

ANTONI MATEU I ENTREVISTA

Hi ha malestar entre els professionals. Creu quecontinuarà aquest any?

Voldria agrair personalment als professionals del sistemasanitari l’esforç que han fet i que intentin pensar quela situació és molt difícil, que les actuacions que fa elgovern les fa a contracor. Costa molt prendre aquestesdecisions, perquè a ningú li agrada perdre poder ad-quisitiu, però el cert és que s’havien de fer aquestesmesures per mantenir un sistema que ha funcionat bédurant tants anys. Es tracta, en definitiva, de no des-mantellar el sistema. Voldria demanar a tot- hom —professionals i ciutadans— un marge de confiança,perquè estic segur que a mesura que passi el temps esveurà que l’esforç que està fent aquest govern serviràperquè la nostra, i també les properes generacions, pu-guin gaudir d’aquest sistema sanitari públic, universali gratuït que ens ha donat uns resultats tan bons.

Hi ha molts col·lectius que s’han sentit perjudi-cats...

És evident que hi ha col·lectius que s’han pogut sentirmés dolguts que altres, però hi ha una cosa clara: quans’ha de fer una intervenció important en el món sanitariels costos més importants són els de personal i els defarmàcia. I és aquí on hem incidit, encara que és certque no a tothom li ha afectat de la mateixa manera.Però no s’ha d’oblidar la simplificació administrativa,les actuacions en farmàcia, l’alentiment de les inversions,la reordenació de serveis...

Així doncs, deixem les inversions per més enda-vant, oi?

No totes. Hem aconseguit desbloquejar les obres de l’-Hospital de Balaguer. A començaments d’aquest anyestaran acabats i equipats també els 57 nous llits del’ala est de l’Hospital de Santa Maria, entre altresmillores, a banda de començar les obres del segon ac-celerador lineal a l’Hospital Universitari Arnau de Vi-lanova.

Les associacions de la Federació FESALUT, con-tinuaran rebent el suport del Departament deSalut?

Puc dir que hi continuarem donant suport. Les asso-ciacions podran seguir comptant amb l’Espai d’Entitatscom a lloc de reunió i per fer-hi activitats. Tenim moltclar que les associacions són molt importants per alnostre departament.

No creu que hi ha, en la situació actual, un riscevident que s’imposi una dualitat de sanitat, lapública i la privada?

Les mútues asseguradores tenen un pes molt importanta Catalunya, molt més que a la resta de l’Estat. La gentpot fer-se d’una mútua sempre que això sigui unadecisió personal i voluntària, mai perquè vulgui dirque el model sanitari públic estigui fallant. Una existènciaque s’ha d’entendre des de la complementarietat, i nopas des de la substituïbilitat. El sector sanitari privataporta riquesa al país, llocs de treball. Però és clar quel’aposta del departament és absoluta per un sistemasanitari públic, universal i gratuït.

Tot apunta cap a una sanitat pública de copa-gament...

És cert que hi ha un gran debat sobre aquesta qüestió,com si el copagament fos la solució a tots els problemes,i no ho és. El copagament és un instrument, el pagamentper un servei, però per explicar que fan falta més dinerscal reconèixer que en necessitem. No pot haver-hi eldebat del copagament sense el debat que calen més di-ners. La solució passa per dotar el sistema amb més di-ners. L’Estat ha de posar-hi més recursos. Sanitat,Educació i Serveis Socials són els pilars bàsics de la so-cietat del benestar.

Ens podria explicar el projecte de l’Hospital Co-marcal de Puigcerdà?

L’Hospital de Puigcerdà és una gran obra emblemàticaque es farà entre Catalunya i França, i que finalitzarà el2012. Serà un hospital comarcal referència a Puigcerdài al sud de França. Com que serà transfronterer, moltsobservadors europeus s’han interessat per la seva com-plexitat de gestió, ja que hi intervenen dues adminis-tracions. No és fàcil.

En aquests moments estem confeccionant el pla d’e-quipament. Volem que sigui un hospital referent a Ca-talunya i França amb vocació internacional. Hem defer plans de formació específics per conèixer com fun-cionen els uns i els altres, els sistemes informàtics hande ser bilingües, el personal... Estem esperançats que sigui un “projecte model” per ala resta d’Europa.

" Voldria agrair personalment alsprofessionals del sistema sanitaril’esforç que han realitzat "

Existeixen múltiples factores que condicionen l’existènciai l’evolució de la malaltia, i el més important és l’herènciafamiliar. La probabilitat de tenir asma augmenta si elspares i/o germans també en tenen.

Malgrat que no tots els nens amb asma tenen els mateixossímptomes, habitualment presenten episodis repetits detos, “xiulets” al pit (sibilacions), dificultat per respirar ofatiga. Aquests episodis, que normalment s’inicien deforma brusca, tenen múltiples denominacions: bronquitisaguda, crisi asmàtica o crisi de broncospasme, entre al-tres.

Existeixen múltiples agents que poden desen-cadenar una crisi asmàtica:

• Infeccions víriques (el més freqüent).• Àcars de la pols, fongs (humitat), pol·len,

epitelis d’animals...• Irritants: esprais, pintures…• Fum de tabac.• Aire fred.• Exercici físic.

Cada persona té els seus propis desencadenants,i és important conèixer-los per poder-los evitar,en la mesura que es pugui, amb els consells se-güents:• No s’ha de fumar a la llar.• En cas d’al·lèrgia als àcars, s’ha de netejar, en

humit, fundes hermètiques als matalassos i alscoixins.

• En al·lèrgia al pol·len, s’ha de posar atenció al’època pol·línica (en general, a la primavera i alcomençament de l’estiu), i emprar filtresantipol·len al cotxe, viatjar amb les finestresapujades, airejar la casa molt aviat i mai en plesol i vent (el pol·len entra a casa).

• En cas d’al·lèrgia a alguna mascota, allunyeu-lai no permeteu que sigui a l’habitació del nen. Siés possible, banyeu-la setmanalment.

L’asma pot aparèixer en els primers mesos de vida i ro-mandre fins a l’edat adulta, però no tots els nens que pre-

senten episodis de tos i sibilacions a la primera infànciaseran asmàtics la resta de la vida.

Cada cop hi ha més nens que durant els 3 o 4 primers anysde vida presenten episodis de bronquitis aguda (tos, sibi-lacions i dificultat respiratòria), principalment durant elsmesos d’hivern, desencadenades per infeccions víriques ique es tracten amb broncodilatadors inhalats (salbutamol).Són les anomenades bronquitis de repetició.

Existeixen diversos factors que, si estan presents,ajuden a predir si aquests nens amb bronquitisde repetició presentaran símptomes més enllàdels 5-6 anys:

• Antecedents familiars d’asma.o rinitis al·lèrgica.

• Dermatitis atòpica.• Alguna mena de sensibilització al·lèrgica

(aliments, àcars, pol·len, etc.).

Si no hi ha cap d’aquests factors, el més probable és queaquests nens evolucionin de forma favorable i quedinlliures de símptomes en començar l’escolarització primària.

Per contra, si la simptomatologia persisteix més enllà dels6-7 anys, parlaríem d’asma, i probablement els calguitractament durant llargs períodes de temps.

La base del tractament és laMEDICACIÓ INHALADA (broncodilatadors iantiinflamatoris) i el seu objectiu és disminuir o ferque desapareguin els símptomes i tenir unaqualitat de vida normal en tots els àmbits (escola,esport…).

És important destacar que si hi haun BON CONTROL DE LA MALALTIA, sesegueixen les recomanacions del personalsanitari i s’intenten evitar els desencadenants espot aconseguir una vida lliure de símptomes.

MARÍA CHINÉ SEGURAPediatra. ABS Bordeta-Magraners.

Lleida. Unitat de Pneumologia Pediàtrica.Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Lleida

L’asma és la malaltia crònica més freqüent en la

infància. Aquesta malaltia es caracteritza per

una inflamació crònica dels bronquis, que els fa

més sensibles i s’estrenyen amb facilitat, situació

que provoca una dificultat en l’entrada i sortida

de l’aire.

....................................8

DE PETITS I BRONQUITIS AGUDA I ASMA INFANTIL

Bronquitis agudai asma infantil

...................................................

...

LA TORNADA A CASA. PRIMERES CURES I DE PETITS

9

La tornada a casaPRIMERES CURES

MARIA FERRER GIL, Llevadora de HUAV

L’hospital és un entorn protegit per als nous

pares. Quan arriben a casa, moltes de les coses

que no ens hem plantejat apareixen i, per tant,

la tornada a la llar acostuma a ser un mar de

dubtes.

Cura del melic• Manteniu-lo net i sec. • Cureu-lo un cop al dia. Si es mulla o s’embruta,

repetiu la cura.• Apliqueu alcohol de 70º amb una gasa estèril

sobre la inserció del cordó, a la base.• Els nadons ploren quan els fem la cura perquè

l’alcohol està fred, no perquè els fem mal,perquè el melic és una pell que no té sensibilitat(toqueu-la i veureu que s’ha endurit i el bebèno protesta quan la manipuleu).

• Després de netejar-lo amb alcohol, col·loqueu-hi una gasa estèril i eixuta!!

• És important que poseu el bolquer de maneraque no tapi el melic, perquè el bolquer portaplàstic i no deixa transpirar la pell i tardaria mésdies a assecar-se. Podeu col·locar els adhesiusdel bolquer i després fer una mena de dobleccap avall perquè no tapi el melic.

• El melic cau entre el 7-10 dia.• Quan cau, s’ha de seguir curant-lo un parell de

dies més amb alcohol i Cristalmina. Important:no empreu Betadine ni compostos iodats.

• Després d’això, ja podem banyar el bebè.• Important: el melic no ha de fer pudor, si noteu

que fa mala olor, supura o la base està enver-mellida, consulteu-ho amb la llevadora o el pro-fessional més proper.

El banyHa de ser:• Curt, 3-5 minuts.• Mulleu-lo, sabó, esbandiu-lo i ja està!! Tempe-

ratura de l’aigua, entre 32-34 ºC. Comproveu-la.

• Agafeu al bebè, lleugerament incorporat, queell se senti segur i protegit.

• Assequeu amb cura la pell del nadó i vigileuque no quedin zones humides en plecs comaixelles, natges, coll... És una pell molt delicadai amb la humitat s’irrita molt aviat.

• Apliqueu-li una crema hidratant o un oli corporal.Aprofiteu aquest moment per fer un massatge

lleuger al bebè. Li agradarà molt i reforçareu elvincle amb ell. Els nadons necessiten contac-te!!

• No apliqueu colònies a la pell del bebè. Sivoleu, només a la roba.

• No deixeu mai sol el nadó. Si se us oblidaalguna cosa, no patiu, la propera vegada nopassarà.

Les unglesCada cop més veiem bebès amb “manyoples”. Us imagineusi us fan una carícia amb un guant...? No és el mateix, oi?Els nens han d’explorar el que tenen al seu voltant.

Les ungles no es poden tallar fins que tenen un mes devida, perquè són molt fràgils, però les podeu llimar, ambcura, amb una llima de vidre. Aprofiteu per fer-ho desprésd’una presa, que és quan estan més tranquils.

Canvi de bolquerVigileu que el bolquer estigui net i sec. Canvieu-lo fre-qüentment per evitar irritacions o eritemes del bolquer.Apliqueu-li crema hidratant. Amb un cop al dia ja n’hi haprou. És important que utilitzeu, per netejar-lo, una esponjamolla o amb una mica de sabó. Feu servir “tovalloletes”només de tant en tant, quan anem al carrer o de viatge,perquè porten alcohol, sabó i altres substàncies que ambl’ús repetit irriten la pell del bebè.

RobaLes peces de teixits naturals són les millors (cotó, fil, lli...),perquè deixen transpirar la pell. Es recomana que esbotonin per l’esquena amb gafets o Velcro, que és millorque no pas amb botons o amb ornaments, perquè podencaure i posar-s’ho a la boca. La roba del bebè no ha de serajustada, ja que ha de permetre que es mogui amb facilitati ha d’estar còmode. S’ha de vestir el nadó amb roba ade-quada al temps que fa. Els bebès tenen, més o menys, elmateix fred i la mateixa calor que nosaltres.

Renteu la roba del bebè a part, amb un sabó neutre i sensesuavitzant ni lleixiu o altres productes que puguin irritar-li la pell.

10

DE PETITS I HÀBITS EN ELS NENS I LES NENES DE 3 A 6 ANYS

Maite Torrelles, Dolors Mateu i Vanesa Torres. Equip directiu de l’escola Terres de Ponent de Lleida

Primerament, abans de començar a treballar els hàbits en aquesta edat hem de ser coneixedorsde quines són les característiques pròpies d’aquesta etapa per tal de tenir-les presents iaconseguir un millor desenvolupament de les seves possibilitats i arribar així a una bonaadquisició d’hàbits i aprenentatges.

CARACTERÍSTIQUES PRÒPIESDELS NENS I LES NENES DE 3 A 6 ANYS

Els hàbitsen els nens i les nenes de 3 a 6 anys

Els nens i les nenes d’aquesta edat es troben en el moment clau de laconstrucció de la seva personalitat, i creiem que són molt importants elsmodels que tinguin de referència. Cada dia van adquirint més autonomia(si els ho permetem), i no necessiten constantment de l’adult per resoldremoltes situacions sense ajuda. Acostumen a tenir un comportamentmolt impulsiu, i cal ensenyar a reflexionar i actuar d’una manera cadacop més conscient. Necessiten molta confiança i afecte, sobretot en lesseves possibilitats. Tenen molta curiositat per descobrir el món, per aixòsovint pregunten i tenen molt interès pel desconegut, i constantmentestan disposats a superar dificultats, motiu pel qual els adults els hemd’encoratjar i acompanyar en els seus processos de superació i desco-briment... Tenen també conflictes entre la seva independència i el desigde ser ajudats. Proven els adults per comprovar si els poden superar, si-tuació que comporta moltes vegades actituds de tossuderia, oposició,negació... I això és una mostra d’afirmació de la seva personalitat. Persobre de tot, necessiten tenir ben consolidats els vincles afectius, poderexpressar les seves emocions i sentiments, tant positius (amor, alegria...)com negatius (por, ràbia, gelosia...).

11

HÀBITS EN ELS NENS I LES NENES DE 3 A 6 ANYS I DE PETITS

• Anar sol/a al lavabo, tant per rentar-se les mans i eixu-gar-se-les, com per arremangar-se les mànigues i fer pipí ocaca (netejar-se el culet), i saber-ho demanar.

• Adonar-se que té mocs i mocar-se sol/a.

• Dormir sol/a al seu llit sempre a la mateixa hora i no utilitzarxumet.

• Menjar sol/a sense utilitzar biberó, menjar sòlid i detot, i també tastar coses noves.

• Seure bé a taula i no aixecar-se fins que s’ho haginacabat tot en un temps prudencial, tot fent servir els coberts,el tovalló i el pitet.

TOT SEGUIT, I MOLT BREUMENT, FAREM UNA PINZELLADA AL CONJUNT D’HÀBITS QUE S’HAND’ANAR ADQUIRINT I TREBALLANT, TANT EN L’AMBIENT ESCOLAR COM FAMILIAR, I MAID’UNA MANERA AÏLLADA, PERQUÈ AIXÒ ELS PODRIA PORTAR CONFLICTES.

HÀBITS D’AUTONOMIAHIGIENE I NETEJA

HÀBITS D’AUTONOMIAPERSONAL I ORGANITZACIÓ• Vestir-se i despullar-se amb poca ajuda, i posar-se itreure’s la bata i la jaqueta sol/a (així com endreçar-les i pen-jar-les correctament).

• Cordar-se i descordar-se la roba.

• Adonar-se que porten les sabates descordades idemanar ajuda, si cal.

• Tancar la motxilla.

• Endreçar i tractar bé les joguines.

HÀBITS DE CONVIVÈNCIACOMUNICACIÓ I RELACIÓ• Compartir els jocs i el material, i saber demanar ajudasense barallar-se.

• Saber expressar les necessitats i els sentiments es-perant el torn de paraula, sense interrompre els adults quanparlen.

• Caminar correctament pel carrer i anar sense cotxet alcostat del pare i la mare.

• Demanar si us plau i donar les gràcies tot parlantsense cridar.

• Saber jugar sol una estona.

EN L’ETAPA ESCOLAR

alimentació

12

DE PETITS I ALIMENTACIÓ EN L’ETAPA ESCOLAR

alimentacióEN L’ETAPA ESCOLAR

L’edat escolar representa una època de creixement i desenvolupament enquè el cos necessita determinats nutrients i en què és especialmentimportant evitar mancances. És també l’edat en què es creen els hàbitsalimentaris. Els nens han d’aprendre a menjar de tot, a gaudir dels sabors,i seria bo familiaritzar-los amb la cuina ja des de petits, introduir-los com sifos un joc, de manera divertida.

ALIMENTACIÓ SANAI EQUILIBRADAPAUTES BÀSIQUESPER A L’ETAPA ESCOLAR

L’alimentació ha de ser variada, equilibrada isuficient. Què vol dir això? Variar menús, aprofitarels aliments de temporada i equilibrar els àpats del diaperquè aportin tot el que el cos necessita.

Una manera de fomentar que mengin de tot és cuidarla presentació dels plats, que sigui apetible. La varietatde colors sempre ajuda. Saber el que els agrada ésbo a l’hora d’introduir un aliment nou: combinar almateix plat un aliment que li agrada molt amb un denou pot ser útil.

Evitar conflictes a taula no vol dir que mengin “a lacarta”. No s’ha de negociar amb l’alimentació.

És molt important l’aportació de lactis en aquestaetapa: llet, iogurts, formatge..., perquè ajudaran a undesenvolupament correcte dels ossos.

Les postres han de ser fruita o lactis; els dolços ila brioxeria han de ser ocasionals.

Cal conèixer els menús de l’escola i completar-los a casa.

Manteniu els horaris en els àpats. Si el nen nomenja durant un àpat, espereu al següent.

S’ha de fer esport per a un estil de vida saludable.Fer esport és divertit, i hi ha una gran varietat d’activitatsper fer. Cada nen trobarà la que li agrada.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

13

PARLEMd’aspectes claus

DRA. ANTONIETA BARAHONAMetgessa. Especialista en Nutrició

ABANS QUE RES...UN BON ESMORZAR

És el primer àpat del dia i la primera font d’ener-gia per començar-lo. El fet d’esmorzar o no reper-

cuteix en moltes coses: falta de concentració imemòria, menys rendiment físic, que s’arribi

amb molta més gana al dinar, i fins i tot pot afec-tar el nostre humor.

UN MAL COSTUM: SOPARDE MANERA RÀPIDAI QUALSEVOL COSA

El sopar és un àpat que ha de ser semblant al di-nar, però una mica menys abundant. S’ha d’in-tentar completar i equilibrar amb el dinar, i no

val a cuinar qualsevol cosa. És cert que avui diano hi ha gaire temps per invertir a la cuina, però

es pot cuinar de manera ràpida i sana. Els fregits,precuinats, fast-food, entrepans... es poden men-

jar de tant en tant.

Llaminadures,

AMB MESURA

Aquests aliments estan formats pràcticament

per sucre i, per tant, no aporten nutrients im-

portants. Les llaminadures no substitueixen un

berenar o un mig matí. Tampoc s’han d’utilitzar

com a premi. Un abús fomenta l’aparició de

càries i l’excés de pes. Els nens les han de

menjar només de tant en tant i, encara que no

ho sembli, en gaudiran més si no en mengen

cada dia.

14

REPORTATGE I LA CADIRA DE RODES

Correcta prescripció i postura La cadira de rodes

MÒNICA GOTSENS ANGUERA Terapeuta ocupacionalHospital de Dia Miquel Martí i PolFundació Esclerosi Múltiple de Lleida

Cal escollir adequadament a l’hora de realitzar la compra d’una cadira

de rodes. Per tant, és recomanable el consell professional (metge reha-

bilitador, terapeuta ocupacional, fisioterapeuta, ortopeda...).

Per tal d’aconseguir unapostura correcta es reco-mana adequar les dimen-sions i les adaptacions entrela cadira de rodes i l’usuari.

Tenint en compte totsaquests factors descrits an-teriorment aconseguiremajustar-nos més a les ne-cessitats de la persona i/ofamília que utilitza la cadirade rodes per facilitar méscomoditat i confort a l’u-suari, tot mantenint unapostura correcta, potenciantel màxim nivell d’autonomiapersonal possible i preve-nint complicacions majors.

L’Hospital de Dia Miquel Martí iPol atén persones afectades d’esclerosimúltiple i altres malalties neurològi-ques i, per tant, en molts dels casosens trobem amb persones que pre-senten disminució de les capacitatsfuncionals, amb una reducció impor-tant en la mobilitat i que requereixenajuda d’altres persones o productesde suport que permetin millorar elnivell d’autonomia personal.

Des del Servei de Teràpia Ocupa-cional s’ofereix l’assessorament enel procés de prescripció, selecció icompra d’una cadira de rodes perquèels nostres usuaris puguin disposard’una cadira de rodes que s’ajusti ales seves necessitats i faciliti la rea-lització d’activitats diàries de maneraautònoma o amb els familiars/cui-dadors.

En el procés de selecció i de comprad’una cadira de rodes s’han de teniren compte una sèrie d’aspectes im-portants. D’aquesta manera elegiremun producte adequat i correcte pera les necessitats de l’afectat i de lafamília:

• LES PRESTACIONS SEGONS L’ACTI-VITAT QUE LA PERSONA AFECTADAVOL REALITZAR AMB LA CADIRA DERODES.

• L’ADEQUACIÓ DE LA CADIRA DE RO-DES A L’USUARI, AL SEU ÚS I AL SEUENTORN.

• UNA POSTURA CORRECTA.

En una cadira de rodes, és importantuna sedestació correcta per millorar lafunció, l’estabilitat postural i la prevencióde possibles complicacions.

Un sistema correcte de sedestacióté en compte:

• PROPORCIONAR ESTABILITAT PÈLVI-CA: POSTURA SIMÈTRICA, DISTRIBU-CIÓ EQUILIBRADA DEL PES ENTRELES NATGES.

• MANTENIR UNA BONA ALINEACIÓ DELA COLUMNA VERTEBRAL.

• MANTENIR UN BON EQUILIBRI EN SE-DESTACIÓ.

• REDUIR LA PRESSIÓ QUE SUPORTENLES NATGES I LES CUIXES PER PRE-VENIR POSSIBLES ÚLCERES PERPRESSIÓ.

• MANTENIR LA FUNCIÓ RESPIRATÒ-RIA.

• PROPORCIONAR UN RECURS PERMOURE’S AMB MÉS INDEPENDÈNCIA.

• ACONSEGUIR LA MÀXIMA CAPACITATFUNCIONAL AMB EL MÍNIM DESGASTD’ENERGIA.

• MILLORAR I REALÇAR L’ASPECTE DEL’USUARI.

• FACILITAR EL MANEIG DELS CUIDA-DORS.

• FACILITAR LA PROPULSIÓ.

15

LA CADIRA DE RODES I REPORTATGE

DIMENSIONS MÉS IMPORTANTS EN UNA CADIRA DE RODES

RECOMANACIONS

A: Amplada seientB: Profunditat seientC: Inclinació respatller seientD: Angle braç-avantbraçE: Inclinació seientF: Alçada respatllerG: Alçada dels recolzabraçosH: Alçada del recolzapeus

SI EL SEIENT ÉS MASSAAMPLE, pot resultar inesta-ble, dificulta la propulsió i nofacilita la postura simètrica

SI EL RECOLZAPEUS ÉSBAIX, es poden produir llis-caments i retropulsió pel-viana

SI EL RECOLZAPEUS ESTÀALT, augmenta la pressió a lesnatges (úlceres per pressió) ies tendeix a obrir les cames

SI EL SEIENT ÉS MASSACURT, s’acumula més pres-sió a la zona de les natges iels peus

(A) Amplada del seient. Es recomana que hi hagi unespai de 2,5 cm (dos dits) entre la cara externa delmaluc i els límits del seient.

(B) Profunditat del seient. Es recomana que hi hagiuna distància mínima de 3 a 5 cm (tres dits) entre lavora del seient i l’usuari (part posterior del genoll).

(C) Inclinació respatller-seient. Es recomana unangle d’entre 1.000-1.100.

(D) Angle entre braç i avantbraç. S’aconsella unangle de 1.200 per facilitar una prensió eficaç amb lapart superior de l’anella de propulsió.

(E) Inclinació del seient. Es recomana de 10-40. Elseient ha de ser ferm, anivellat, i ha de mantenir l’anglecorrecte del maluc. Cal evitar lliscaments endavant i evi-tar la pressió al sacre.

(F) Alçada del respatller. Ha de ser adequada al con-trol del tronc que presenti l’usuari.

En cas de persones amb control de tronc i propulsió au-tònoma, el respatller ha de quedar uns 2,5 cm per sotade la vora inferior de l’escàpula.

En persones amb menys control de tronc, l’alçada hade ser suficient per garantir una sedestació segura.

En persones amb malalties degeneratives, s’orienta arespatllers amb alçada regulable i possibilitat d’acces-soris.

(G) Alçada del recolzabraços. Els recolzabraços pro-curen els descans dels músculs als braços i a la mus-culatura cervical.

Quan s’ajusten adequadament, els avantbraços delsusuaris han d’estar a 90º amb el colze.

Es recomana també que els recolzabraços quedin uns2 cm més elevats quan el colze penja lliurement.

L’alçada des de terra ha de tenir una distància de 70-76 cm i d’amplada suficient, entre 4-5 cm.

(H) Alçada del recolzapeus. És important l’alçada a laqual estan col·locades les plataformes (5 cm com amínim. Se’n recomana entre 10-15 cm per evitar d’a-questa manera que es toqui el terra i hi pugui haver pos-sibles lesions/caigudes.

“

REPORTATGE I COL·LEGI OFICIAL DE FISIOTERAPEUTES DE CATALUNYA

16

Així ho va afirmar el metge especialista en Ortopèdia Pediàtricade l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, Sr. César GaloGarcía Fontecha, en el seu article “Dolor de espalda en niños yadolescentes” (2010): www.traumatologiainfantil.com

Un 10% dels infants de 10 anyspresenten mal d’esquena,percentatge que augmenta fins a un70% al final del creixement

XERRADES

Higiene posturalen els escolars

“ “

el cuidador in-

17

En relació amb aquest tema, el degà del Col·legi deFisioterapeutes de Catalunya (CFC), Sr. Manel Do-mingo, afirma i creu que:

El pes que els nens porten a les motxilles,incloent-hi el material escolar, no pot excedirdel 10% del seu pes corporal.” I afegeix que“en cas que no es compleixin aquestes reco-manacions, el creixement normal dels nostresfills se’n pot veure afectat. A més, és espe-cialment important en nens menors de 14anys, però s’ha de tenir en compte que elcreixement es perllonga fins més enllà dels19 i, per tant, la recomanació és extensiva aaquestes edats”.

“Els pares haurien de conèixer bé el lloc onseuen els seus fills durant les hores de classe.Ells, els nens i el professorat, han de saberquina és la postura adequada per potenciaral màxim l’ergonomia de la cadira. L’esquenaha d’estar ben recolzada al respatller delseient, intentant no alterar en excés la formafisiològica de la columna; els braços s’han derecolzar sobre la taula formant un lleugerangle de 90º; s’ha d’evitar l’elevació de lesespatlles i, sobretot, les postures forçadesde la zona cervicodorsal. Tot i així, “és fona-mental l’activitat física durant el pati i desprésde les classes per tal d’eliminar el sedentarismede les aules

“

“

En aquest sentit, el Col·legi de Fisioterapeutesde Catalunya, seguint amb la campanya de salutescolar La fisioteràpia a l’escola, va organitzar,el passat 17 de novembre, tres xerrades al’escola Sagrada Família de Lleida: duesper a nens i nenes de primària i una altra perals professors i els pares, totes amb la in-tenció d’incidir positivament en els hàbitsposturals dels més joves.

Eren tallers d’ergonomia en què es vaexplicar, entre d’altres, com cal estarde peu i seure, com fer un bon ús del’ordinador i les motxilles o com ai-xecar-se del llit.

Aquesta iniciativa ja s’ha realitzatsatisfactòriament en altres escolescatalanes i es pretén que arribia un total de 25 centres de pri-mària de Catalunya.

Fotos: J. ANTONI ROMERO

18

REPORTATGE I ROYAL LLEIDA

19

ROYAL LLEIDA I REPORTATGE

20

REPORTATGE I HOSPITAL MONTSERRAT

Mecanisme de producció de les varius

A. Vena normal B. Vena varicosa

Vàlvula

Fluxsanguininormal

Vàlvuladeforme

Fluxsanguinianormal

Venadilatada

Pellvoluminosa

Paretvenosadebilitada

La sang que arriba a les cames ha de retornar al corvencent la gravetat, i això s’aconsegueix per diferentsmecanismes: la mateixa pressió de la sang, les vàlvulesque tenen les venes i que impedeixen que la sangtorni enrere, la respiració i l’efecte de bomba que téla contracció muscular de les cames.

Quan aquests mecanismes fallen,les venes acumulen sang, es dilateni apareixen les temudes varius, quesón senzillament el primer símp-toma de la insuficiència venosa crò-nica (fig. 2).

Què són? Com es formen?Com tractar-les?

Les varius

Com es produeixen les varius?

Aquesta malaltiade les variusla pateixaproximadamentel 60%de la poblacióadulta, ambuna major afectacióen dones queen homes

Les varius són una malaltia que afecta les venes,que augmenten de volum i es produeix una defor-mació.

Aquesta malaltia altera i lesiona la paret del vas,fa que es perdi l’elasticitat i n’atrofia les vàlvules.

La vena augmenta de volum perquè s’eixampla is’allarga, situació que produeix flexuositats enforma de serp que ocasionen els visibles paquetsvaricosos a les extremitats inferiors.

Què produeix aquestainsuficiència venosa?

Hi ha diverses causes que afavoreixen l’aparició devarius. La principal és l’existència d’un hàbit consti-tucional hereditari, com ho demostra el fet que en el50% dels casos de persones que tenen varius trobenantecedents familiars. Una altra causa desencadenantde varius són les feines que obliguen a estar molteshores drets (dependents, perruquers...). L’embaràsn’és una altra causa important, i es deu més a l’alteracióhormonal que modifica la paret de les venes que nopas a l’ocupació pelviana.

Els processos que produeixen compressió al baixventre, com estrenyiment, inflamacions genitals, etc.,dificulten el retorn venós i afavoreixen l’aparició devarius, amb les complicacions que se’n deriva, com latromboflebitis i el perill d’embolisme pulmonar.

Quina és la simptomatologia?Comença sent un problema estètic: les teranyines devenes de color violaci, que poden evolucionar més en-davant a venes dilatades (varius). D’altra banda, hipot haver persones que presentin cames cansades,dolor i inflamació, que millorin quan aixequen lescames o es posen aigua freda, i que empitjorin amb lacalor i quan estan dretes. No sempre apareixen lesvarius.

Com es diagnostiquen?Avui dia, mitjançant la realització d’una senzilla provaindolora (ecografia Doppler) s’aconsegueix diagnosticarla causa que ha provocat les varius per poder tractarposteriorment i de manera específica aquest proble-ma.

Com es tracten?Hi ha dos tipus de tractament: el mèdic i el quirúrgic.

El tractament mèdic consisteix en mesures pre-ventives (evitar el sobrepès, caminar, mesures postu-rals…), portar mitges elàstiques de compressió iprendre medicació a l’estiu.

El tractament quirúrgic es realitza quan les variusprodueixen clínica, quan són molt grosses o quan hiha hagut complicacions.

Aquest tractament quirúrgic consisteix en microescumai/o làser percutani quan les varius són petites. Quansón més grosses s’han de treure mitjançant cirurgia outilitzant tècniques més modernes com l’endolàser ola radiofreqüència (per a més informació, visiteu lapàgina www.lleidavasculares.es).

LesLes varius són una malaltiaque afecta les venes,que augmenten de volumi es produeix una deformació

CONSULTES EXTERNESHOSPITAL MONTSERRAT

C/ Bisbe Torres, 13, primera planta973 26 63 00

www.montserrat.nehos.comHorari: dimarts i dijous. Amb cita prèvia

Dr. Esteban Hernández OsmaNúm. col.: 43-3399

Especialista en Angiologia i Cirurgia Vascular

21

HOSPITAL MONTSERRAT I REPORTATGE

Fig. 1. Varius a la cara posterior de l’extremitat

Figura. 3: Eco-Doppler venosa

Segons Goethe, l’homosexualitat és tan antigacom la humanitat, i, per tant, és natural. S’ob-serva freqüentment en primats i en més de

400 espècies animals. La prevalença de la sexualitatfemenina s’estima que és del6%. Potser, com pensavaFreud, l’homosexualitat siguil’expressió de la nostra natu-ralesa biològica fonamental-ment bisexual. La primeramenció explícita a l’homose-xualidad femenina la fa Platóen la seva obra El banquet.

A la Grècia antiga, l’homose-xualitat femenina es practicavaen l’adolescència com a siste-ma pedagògic d’iniciació a lavida adulta. En l’època romana, l’alliberament per-sonal, sexual i econòmic de la dona va permetrecostums sexuals llicenciosos i que s’organitzessinorgies amb participació només femenina. Ni en eldret romà ni en el bizantí hi van existir normes es-pecífiques contra l’homosexualitat femenina.

L’arribada del cristianisme va suposar l’inici de lapressió contra l’homosexualitat. El Codi Penal cas-tigava amb la foguera els homosexuals. Al segle XXse’ls internava en hospitals. L’any 2001 encara es

castiga amb presó i càstig cor-poral en 9 països (Aràbia Sau-dita, Bangla Desh, EmiratsÀrabs, Iran, Mauritània, Nigèria,Somàlia, Sudan i Iemen). L’any2008, el Vaticà es va oposara la despenalització de l’ho-mosexualitat. El 1973, AlbertFreedman, juntament amb al-tres psiquiatres, van aconse-guir que la Societat Americanade Psiquiatria esborrés l’ho-mosexualitat de la llista demalalties psiquiàtriques i es

considerés una variant de la sexualitat normal. Elmaig de 1990, l’OMS va excloure l’homosexualitatde la llista de malalties. A Espanya, es despenalitzal’any 1978. Cap país europeu té lleis contra els ho-mosexuals des de l’inici del tercer mil·lenni.

REPORTATGE I INSTITUT DE REPRODUCCIÓ CEFER

Els termes “lesbiana” i “lesbianisme”deriven de Lesbos, illa del mar Egeu.A l’antiga Grècia, el terme “lesbiana”s’identificava amb el de “felatriz”, perla fama que tenien les dones deLesbos per practicar la fel·lació.Altres sinònims són “sàfica” i“safisme”, i “tribade” i “tribadisme”(aquest es va emprar durant total’època romana i fins a l’edatmitjana, uns mil anys.)

Homosexualitat i història

El desig de la paternitat/maternitatés independent de la sexualitat. No és

exclusiu de les persones heterosexuals.La lluita de lesbianes i homosexuals

masculins per tenir fills biològics, por nohaver de renunciar a la maternitat/paternitat

pel fet de ser homosexuals, s’ha iniciatfa unes dècades

GEMMA VALLS RICARTEspecialista en Ginecologia i Obstetrícia

Ser lesbianai mare

22

Els països que permeten l’aplicació de tècniques de re-producció assistida en lesbianes són Bèlgica, Dinamarca,Espanya, els Estats Units (alguns estats), Holanda, No-ruega i el Regne Unit.

La congelació de semen i la inseminació artificial fanpossible la maternitat mitjançant la inseminació artificialamb semen de donant.

A Espanya, es va organitzarel PRIMER BANC DE SEMEN

a finals de 1977 a

l’Institut de Reproducció CEFER

El 1983, Trounson, a Austràlia, aconsegueix el primerembaràs amb òvuls d’una altra dona.

La FIV i la gestació amb embrions formats amb òvulsd’una altra dona permeten efectuar la tècnica ROPA(Recepció d’Òvuls de la Parella) en una parella lesbianaen què ambdues desitgen participar a l’hora de tenirfills. Una aporta els òvuls que es fecunden amb semende donant i els embrions obtinguts es transfereixen al’úter de la seva parella (CEFER 2010).

Des de 1983, la ROPA era tècnicament possible, el freera la llei, que no reconeixia la igualtat de drets entre lesparelles lesbianes i les heterosexuals.

La primera opció per ser mare, la més difosa, és, si ladona és fèrtil, la inseminació artificial amb semen dedonant. L’altra opció, la ROPA, és una FIV compartidaamb la parella lesbiana. La que desitja aportar els òvulses fa l’estimulació ovàrica com en la FIV i els embrionsobtinguts amb els seus òvuls i semen de donant estransfereixen a l’úter de la seva parella lesbiana.

Ambdues dones participen en la formació i la gestacióde l’embrió per formar una família, ambdues donesparticipen biològicament en el fet de tenir el fill, unaaportant els òvuls i l’altra portant la gestació. AMBDUESSÓN MARES, UNA GENÈTICA I L’ALTRA GESTA-

CIONAL, ambdues han de donar el seu consentimentescrit antes d’efectuar la ROPA, ambdues tenen drets iobligacions sobre el nen, perquè totes dues han contribuïtbiològicament en la seva formació, en la seva existèn-cia.

Algunes volen tenir un segon fill intercanviant la parti-cipació d’ambdues; la que va aportar els òvuls per alprimer fill gesta el segon, i viceversa. Seria una ROPAcreuada.

Segons diversos estudis, el desenvolupament del nenen una família lesbiana no es veu afectat negativamentdes del punt de vista psíquic ni afecta el seu desenvolu-pament de gènere ni la seva sexualitat (Brewaeys et al.,1977; Golombak i Tasker, 1996). Els fills de parelles les-bianes passen l’adolescència amb equilibri i benestarpsicològic (Golombak et al, 1997).

INSTITUT DE REPRODUCCIÓ CEFER I REPORTATGE

La ROPA és una FIV compartida Amb aquesta FIV, ambdues donesparticipen en la formació i gestacióde l’embrió per formar una família,una aportant els òvuls i l’altra portantla gestació...

AMBDUES SÓN MARES, UNA GENÈTICA I L’ALTRA

GESTACIONAL

23

L’Institut CEFER és membre fundador d’ANACER (Associació Nacional de Clíniques Privades de Reproducció). ISO 9001:2008

Institut de ReproduccióCEFER-LLEIDA

C/ Governador Montcada, 13, baixos25002 Lleida · Espanya973 27 30 69Fax. 973 26 87 29lleida@institutocefer.comwww.institutocefer.com

24

25

HUMI I REPORTATGE

HUMI, especialistes en humitats, ésuna empresa especialitzada a desenvo-lupar, fabricar i distribuir solucions de-finitives per eliminar les humitats percapil·laritat, filtració i condensació.

HUMI ha fet un important pas endavanten el sector de la rehabilitació d’edificisgràcies a l’especialització. Cada vegadaés més clar que les empreses necessitenespecialitzar-se per ser les millors en elseu camp. Nosaltres hem invertit i des-envolupat solucions tecnològiques durantmés de 35 anys per assegurar que elsnostres clients no hagin de patir maimés les humitats en baixos i soterranis.

Som especialistes en humitats i propor-cionem una solució i un tractament es-pecífic per als diferents problemes d’-humitat amb el producte URSAL-Bau-tenschutzmittel-Produktion GmbH.L’empresa assumeix la garantia durantun període de 10 anys sobre la barreraantihumitat amb protecció, descrita a lainformació tècnica 20050.

HUMI no només està creixent a Espanyasinó també a Alemanya. Les nostressolucions per a humitats són punteresdins del sector de la rehabilitació d’edificis,la qual cosa ens permet ser molt com-petitius.

URSAL-BautenschutzmittelProduktion GmbHÉs una barrera contra l'aigua capil·lar ideté la humitat ascendent en tots elsmaterials de construcció a base de gres,granit, formigó cel·lular, etc. Introduir UR-SAL 2000 S en edificis existents propor-ciona una capa aïllant contra la humitat.

Aquesta impregnació té l’efecte de re-vestir els porus del mur i els fa hidròfugs.És important que la barrera contra l’aiguacapil·lar sigui contínua.

Es pot efectuar l’aplicació tant horitzon-talment com vertical, per exemple, pro-tegir lateralment els murs interiors contrala humitat dels murs exteriors o protegirels murs exteriors contra la humitat d’e-dificis veïns.

L’estàtica de l’edifici no es veu afectada.

Tels. +34-973 21 34 32/+34-973 21 67 31www.ursal.de · humi-lleida@hotmail.es · LLEIDA (Catalunya)

URSAL®

ESPECIALISTES EN HUMITATS

problemes d’humitat?la solució és així de fàcil

Us convidem a visitar la nostra pàgina web www.ursal.de per conèixer afons les nostres tècniques i la nostra experiència. No dubteu a contactaramb nosaltres i us oferirem una solució per eliminar la humitat. Us aconsellaremsobre el tractament a seguir per eliminar els problemes d’humitat.

Lleida i La Marató de TV3

Els lleidatans i les lleidatanes es van bolcar, com cadaany, en La Marató de TV3.

A Lleida ciutat es va organitzar una gimcana a la Fa-cultat de Medicina i el gimnàs Trèvol va portar a termeuna sessió de spinning solidari a l’aire lliure.

Al pavelló del barri de la Bordeta es va celebrar unfestival que va incloure música i patinatge.

A Montoliu de Lleida també hi va haver una concen-tració de motocicletes Harley Davidson, i al Pont deSuert, un concert de guitarra flamenca. A Tàrrega, elclub d’atletisme 100x100 Fondistes va organitzar lasegona edició del Corre o camina per La Marató. Untotal de 500 participants van fer voltes durant deuhores a la plaça del Carme.

Èxit de participació solidàriai econòmica

La Marató solidària de TV3 ha aconseguit un nou èxitde participació social i una fita econòmica impressionanten la seva trajectòria. La xifra provisional que reflectiael marcador a la 1.20 h, quan Xavi Coral i EspartacPeran acomiadaven el programa, era de 7.231.628euros. Aquesta xifra gairebé igualava el rècord del'any passat (7246,114 d'euros). En aquesta edició, elsdiners es destinaran a la regeneració i el trasplantamentd’òrgans i teixits.

Aquesta dada ha provocat l’eufòria entre l’equip delprograma, que veia difícil batre el rècord de recaptacióde la passada edició a causa de la situació de crisi ac-tual.

Més de 1.500 activitats organitzades en pobles i ciutatsde tot Catalunya han ajudat al llarg del dia a mobilitzarla solidaritat dels catalans, mentre que en paral·lelTV3 ha ofert els testimonis de persones trasplantadesi ha donat veu a especialistes i investigadors del sectoramb reportatges i documentals. Entre la vintena de

personatges coneguts que han explicat la seva expe-riència cal destacar el futbolista Jordi Cruyff, que vaser trasplantat de menisc; l’escriptora Maria AntòniaOliver, que va ser trasplantada de cor, i el jugador delFC Barcelona Éric Abidal.

Segons dades facilitades per l’organització de LaMarató, a Catalunya hi ha actualment 1.300 personesen llista d’espera per a un trasplantament d’òrgan, i escalcula que el 10% morirà abans de rebre’l.

26

ACTUALITAT I LA MARATÓ SOLIDÀRIA DE TV3

La Marató solidària de TV3L'edició d’enguany, dedicada a la regeneraciói el trasplantament d'òrgans i teixits, ha recaptatmés de 7.231.628 euros

Destinació dels fons recaptatsLa inversió en recerca dels fons recaptats a LaMarató 2011 permetrà disposar de nous avençosen els àmbits quirúrgic, farmacològic, de conser-vació dels òrgans i teixits, i avançar en les aplica-cions de la medicina regenerativa.

20 anys de sensibilització, mobilitzaciósocial i impuls a la recerca biomèdicaDues dècades d’èxit, fruit d’un suport social ex-cepcional, han convertit La Marató de TV3 en elgran esdeveniment solidari i participatiu a Catalunya.Des del 1992, La Marató ha ofert 271 hores de te-levisió en directe, en què ha combinat divulgaciócientífica, sensibilització i entreteniment per acos-tar-nos a les malalties tractades. Amb els fonsaconseguits en l’edició 2011, La Marató de TV3 jasuma a hores d’ara un total de 104.916.672 € re-captats. Aquests fons han permès impulsar 565projectes de recerca biomèdica sobre un ampliconjunt de malalties i han situat La Marató com areferent de les institucions finançadores de la in-vestigació.

27

BREUS I NOTÍCIES

El primer fàrmac oral aprovat a l’Estat contra l’es-clerosi múltiple, inclòs recentment en el finançamentpúblic del Sistema Nacional de Salut, redueix elnombre de brots i recaigudes en més d’un 50% i, enconseqüència, les seqüeles neurològiques que tindràel pacient. Així ho ha afirmat la coordinadora delGrup d’Estudi de Malalties Desmielinitzants de laSocietat Espanyola de Neurologia (SEN), Celia Ore-ja-Guevara, que ha transmès aquesta bona notíciaals afectats en el Dia Nacional de l’Esclerosi Múlti-ple.

El nou medicament es diu Gilenya, està compostde fingolimod i ofereix als pacients una alternativaa les teràpies injectables disponibles en l’actualitat.L’ha començat a comercialitzar la companyia far-macèutica suïssa Novartis. Tot i que en les úl-times dues dècades s’han produït moltíssims avençosen el seu coneixement i tractament, encara no hi hacap causa coneguda ni que es pugui atribuir de ma-nera directa a l’esclerosi múltiple.

Esclerosi múltipleUn nou medicament oral redueix

a la meitat les recaigudes

La pacient és una dona de 31 anys que en els últimsanys ha patit tumors en ambdós ovaris que van re-querir la seva extirpació total, encara que en el casde l’ovari dret els metges van poder extreure unapetita part de teixit ovàric sa, que s’ha conservatcongelat fins a aquest estiu, quan la dona va sol·licitarun autotrasplantament per intentar quedar-se em-barassada.

L’Hospital Sant Joan de Déu ha aconseguit queuna pacient que es va quedar sense ovaris a causade dos tumors hagi quedat embarassada gràcies al’autotrasplantament de teixit ovàric, i es converteixen el primer cas que es dóna al món amb aquestescaracterístiques.

Actualment, l’Hospital Sant Joan de Déu conservateixit ovàric congelat de 173 dones d’entre 6 i 38anys, majoritàriament afectades per càncer demama, limfoma de Hodgkin i osteosarcoma, ambl’objectiu de preservar la seva fertilitat.

Hospital Sant Joan de DéuAconsegueix el primer embaràs

d’una pacient sense ovaris

Encara no hi ha cap causa conegudani que es pugui atribuir de manera direc-

ta a l’esclerosi múltiple

28

PUBLIREPORTATGE I POLICLÍNIC LLEIDA

El bancd’embrions

Des dels inicis de la fertilitat en termesmèdics, un dels problemes més important al

qual hem hagut de fer front lesclíniques de reproducció humana,

tant èticament com legalment, ha estat lageneració d’embrions sobrants conseqüència

de tractaments de fecundació “in vitro”

onscients que les tècniques aplicades per solu-cionar els problemes d’infertilitat tenen unaeficàcia limitada, ja que estem al voltant del

40% de gestació i, per tant, avui dia encara és mésfreqüent parlar de percentatge de fracàs que de per-centatge d’èxit, en els cicles de FIV la tendència de lesclíniques (tot i que a la baixa) ha estat la generaciód’un nombre elevat d’embrions en cada tractamentper tal d’intentar garantir l’embaràs.

Tots aquests embrions obtinguts no poden ser transferitsa la pacient en un únic intent, ja que l’actual llei vigentnomés permet introduir-ne un màxim de tres.

Així doncs, els embrions sobrants, sempre que laparella hi estigui d’acord signant el corresponent do-cument de consentiment informat, són congelats iposteriorment utilitzats en cicles de transferència d’em-brions congelats o bé emmagatzemats al banc d’em-brions del centre fins que els pacients decideixen quinserà el seu destí.

La tècnica de congelació d’embrions, que fins ara eraun procés llarg i complex i que en molts casos en com-prometia la viabilitat un cop descongelats, ha estatperfeccionada i actualment es realitza mitjançant unprocediment anomenat “vitrificació”.

C

El seu destí o les diferents opcionsque tenen els pacients a l’hora de de-cidir què volen fer-ne són diverses.

D’una banda, poden emmagatzemar-los de maneraindefinida al banc del centre, per si posteriormenten algun moment volen utilitzar-los, o bé cedir-los ala ciència, on són assignats a diferents projectesd’investigació, que actualment solen ser treballs enlínies de cèl·lules mare.

Una altra de les alternatives que poden escollirels pacients que ja no volen els embrions és sim-plement donar-los a una altra parella. En aquestcas, els embrions que queden sota la tutela de laclínica passen a formar part del banc d’embrions delcentre, que podrà donar-los a parelles amb problemesde fertilitat seguint el seu criteri d’assignació.

Així, de la mateixa manera que es faria en un procésde donació d’oòcits o d’esperma, la selecció delsembrions es fa sobre la base de les característiquesfísiques d’ambdós membres de la parella.

Finalment, l’última opció que poden escollir les parellesresponsables d’embrions congelats és desconge-lar-los, que seguint la normativa existent actual-ment s’ha de realitzar un cop finalitzada l’etapareproductiva de la parella.

La nostra experiència en el banc d’embrions, aixícom la de la resta de centres, ens ensenya dia a diaque el nombre d’embrions emmagatzemats és moltmés alt del que voldríem, sobretot perquè en forçaocasions algunes parelles se’n desentenen i quedenal centre sense que nosaltres, els responsables, enpuguem fer un ús productiu i útil (malgrat que la lleiens avalaria) cedint-los, per exemple, a parelles quepodrien aconseguir amb aquesta tècnica una gestacióque d’una altra manera seria molt difícil.

Tot i aquests casos puntuals, el banc d’embrions ensés més que últil, ja que les parelles aconsegueixenun reservori de futurs intents de gestació molt méssenzills i econòmics que tornar a començar un ciclede fecundació in vitro, “de novo”.

29

POLICLÍNIC LLEIDA I PUBLIREPORTATGE

Destí dels embrions sobrants

Les parelles que de manera altruista ivoluntària els donen a investigació o elscedeixen a altres pacients contribueixenen gran mesura al procés d’evolució iperfeccionament d’aquestes tècniques, obé ho fan directament portant la il·lusió deser pares a aquelles parelles que els reben

Sònia Gili Bonet. Embriòloga per l’ESHRE (European Society of Human Reproduction an Embryology)

VITRIFICACIÓÉs una tècnica molt més senzilla, ràpida i eficaç que ens permet vi-trificar els embrions per obtenir taxes de supervivència i d’embaràsque gairebé s’igualen a les aconseguides amb embrions en fresc. Com a conseqüència d’aquesta millora en el procés, molts embrionscongelats mai seran utilitzats, ja que l’èxit ja s’ha aconseguit prèviament,fet que contribueix així a augmentar els embrions emmagatzemats.És per tot això que molts d’aquests embrions obtinguts, que es calculenen milers, es troben actualment custodiats als centres.El banc

d’embrions

30

REPORTATGE I FOTODEPILACIÓ MÈDICA LÀSER

31

FOTODEPILACIÓ MÈDICA LÀSER I REPORTATGE

32

REPORTATGE I EL MÈTODE PRONOKAL

Amb el mètode Pronokal, el pacient:• Aconsegueix el seu objectiu de pèr-

dua de pes, alhora que va adquirintpautes alimentàries més saludables.

• Descobreix la necessitat d’incorporarl’activitat física en el seu dia a dia iaconsegueix pautes, recursos i guiesper fer-ho.

• Troba una eina completa i tot elsuport possible per aconseguir ambèxit l’objectiu de la pèrdua de pes.

El mètode Pronokal®Després d’una valoració clínica inicial,el metge prescriptor determina el pesobjectiu i les pautes que s’han deseguir per aconseguir-ho. S’observenresultats molt importants des d’un inici,ja que el 80% del pes sobrant es perdal principi del tractament. A més amés, des del començament del trac-tament es comencen a adoptar noushàbits alimentaris que ajuden a acon-seguir i a mantenir el pes final.

A grans trets, el sistema Pronokalconsta de les etapes següents:

ETAPA 0. Etapa de revisió mèdica. Ésimprescindible per determinar l’objectiude pèrdua de pes, comprovar l’estatmetabòlic i descartar possibles con-traindicacions mèdiques.

ETAPA 1. Etapa cetogènica. S’acon-segueix mitjançant una dieta amb pro-teïnes d’alt valor biològic, sense greixosi molt baixa en hidrats de carboni. És

la fase de pèrdua de pes en situacióde cetosi controlada.

ETAPA 2. Etapa de reeducació alimen-tària. Amb la incorporació progressivadels diferents grups d’aliments, elspacients adquireixen els hàbits ali-mentaris necessaris per mantenir elpes perdut i evitar un possible efectede retorn.

ETAPA 3. Etapa d’alimentació equili-brada. Seguiment del pacient i man-teniment del pes perdut mitjançantuna dieta equilibrada sota el conselldels dietistes/nutricionistes durant unperíode de dos anys. A més a més,es fidelitza el pacient en la realitzaciód’un exercici físic saludable.

Els resultats Les conseqüències són una pèrduade pes controlada preservant la massamuscular i un manteniment a llarg ter-mini del pes assolit.

En resum, els principals avantatgesper al pacient del mètode Pronokalsón:

• Runa ràpida pèrdua de pes.• No es té gana. • Vitalitat i benestar, a causa de l’efecte

psicoestimulant dels cossos cetò-nics.

• Millora de la tonicitat de la pell gràciesa una complementació adient.

• Millora de la flacciditat en mantenirla massa muscular.

• Gran motivació del pacient gràcies ala important pèrdua de pes aconse-guida ja des de l’inici.

• Aportació de nutrients calculada icontrolada.

• Seguretat: nombrosos estudis, durantmés de 30 anys, l’avalen, sempreque sigui dirigida per un metge co-neixedor d’aquest sistema.

• Seguiment del pacient a llarg termi-ni.

• Manteniment dels resultats gràciesa la reeducació alimentària.

• Manteniment d’un programa d’activitatfísica saludable.

Els magnífics resultats assolits ambPronokal han fet que es desenvolupiun tipus especial d’aquesta dieta pera pacients diabètics tipus II anomenadaDiaprokal, de la qual en parlarem enpropers articles.

Pots realitzar el teu tractament PronoKal® a Lleida:C/ Segrià, 26-30 · Passeig de Ronda, 74-76 · Lleida · Tel. 973 27 98 10 · info@nexusgroup.es

PROGRAMA PERSONALITZATQUE COMPTA AMB

EL SUPORT CONSTANTD’UN EQUIP DE

PROFESSIONALS QUEAJUDEN EL PACIENT A

ASSOLIR EL SEU OBJECTIU

El mètode Pronokal és un programa mèdic personalitzat per aconseguir l’aprimament i el manteniment delpes a llarg termini i ja s’ha convertit en referent dins del seu gènere. El mètode es basa en la dieta proteica,és a dir, en l’aportament de proteïnes d’alt valor biològic ajustades a les necessitats de l’organisme,juntament amb una ingesta molt baixa en calories, hidrats de carboni i gairebé sense greixos. D’aquestamanera, es condueix el pacient cap a una cetosi controlada que comporta una ràpida pèrdua de pes.Gràcies a l’administració adequada de suplements de sodi, potassi, magnesi, calci i vitamines, no hi haestats de mancança.

33

I LERDENT I REPORTATGE

JESÚS MARCELINO REYESARIAN MARCELINO ARGEMÍ

Podòlegs. Especialistes en Biomecànica i Cirurgia Podològica

34

REPORTATGE I LA CLÍNICA DE PODOLOGIA

El meu fill s’entrebanca molt sovinti xoca amb els genolls. És nor-mal?El desenvolupament psicomotriu és un procés llargque no es pot descartar, però molts cops l’eix de lacama i el peu és incorrecte per falta de maduresadels teixits o per males postures. Amb un examende l’aparell locomotor es pot identificar el problema iresoldre’l amb un tractament ortopodològic (plantilles)i/o amb exercicis per estirar o tonificar la musculatura

Quins són aquests problemes?L’alineació de la cama es pot comprovar observantl’articulació del genoll. Si estan dempeus i els genollses toquen o mentre caminen van xocant, parlemd’un genovalg. Forma part del procés del creixement del nen, que

PodologiaINFANTIL

ESTUDI BIOMECÀNICDE LA MARXA

PODOLOGIA ESPORTIVA

PODOLOGIA INFANTIL

CIRURGIA OBERTA/CIRURGIA MIS

ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL PEU

mesurant elsdesequilibrisposturals >>

ha d’anar minvant fins a la correcta alineació de lescames als 9 anys. De vegades, però, aquesta des-viació entre el fèmur i la tíbia és massa gran, o no sen’observa una correcta evolució: en aquests casos,s’ha “d’ajudar” externament, de manera que els car-tílags de creixement, que produeixen teixit ossi apartir d’unes lleis mecàniques en funció de les pres-sions que reben, normalitzin la desviació de lescames. Els tractaments ortopodològics i ortopèdics,com les plantilles i les fèrules, i els exercicis rehabili-tadors dependran de la gravetat, l’evolució i l’edatde cada nen.

Quan camino torço els peus i sem’enfonsa el pont. Tinc els peusplans?El peu pla infantil és una patologia en la qual l’arclongitudinal intern (el pont) no és capaç d’aguantarel pes del nen i s’enfonsa perquè els músculs i els lli-gaments encarregats de subjectar-la no tenen laforça suficient per mantenir-la. Un cop diagnosticadala patologia s’ha de reduir la deformitat, és a dir,donar forma al pont per evitar un creixement inadequatdel peu, dels genolls i d’altres articulacions superiors.La plantilla neutralitzarà el peu.En ocasions, però, només és qüestió de temps queaquests teixits s’enforteixin i és important realitzar re-visions periòdiques per observar-ne l’evolució.

La meva filla camina amb les pun-tes dels peus que es miren. Perquè?En la majoria d’ocasions es tracta d’un problemapostural. Els nens i les nenes que s’asseuen amb lescames sota els malucs incrementen la rotació internade l’articulació coxofemoral (del maluc) i a l’hora decaminar tanquen les cames.També cal tenir en compte que es tracta d’un procésfisiològic del creixement i que aquest angle es vaobrint i normalitzant.

Finalment, no es pot descartar una anomalia congènitao una luxació congènita molt discreta dels malucs.Un diagnòstic precoç pot evitar problemes locomotorsimportants.

A partir de quina edat és importantportar el nen a revisions podològi-ques?A partir de la deambulació sense ajuda. És a dir,quan el nen comença a caminar, el binomi cama-peu adopta les postures necessàries per a un bonfuncionament i és en aquest moment quan és moltimportant observar els possibles desequilibris, jaque en aquesta edat ES PODEN CORREGIR.

Els meus fills tenen galindons. Ésnormal? Es pot solucionar?Un petit percentatge de la població pateix el que s’a-nomena Hallux valgus juvenil. La deformitat del primerdit del peu no està ocasionada pel calçat, com en lamajoria de casos, sinó que té un component hereditari.En aquesta situació, si es diagnostica a temps se’npot minvar l’evolució, i fins i tot reduir amb una fèrulanocturna que es col·loca al dit i amb exercicis fisiote-rapèutics. Si se segueixen les instruccions del podòleges pot evitar en molts casos una més que segura in-tervenció quirúrgica a posteriori.

35

LA CLÍNICA DE PODOLOGIA I REPORTATGE

ENS HEM TRASLLADAT:

C/ Segrià, 45 · 25006 Lleida · Tel. 973 24 99 23 www.laclinicadepodologia.com · info@laclinicadepodologia.com

Per a més informació, consulteu la web

laclinicadepodologia.com, a l’apartat “Especialitats: Biomecànica Infantil”,o seguiu l’enllaç http://www.laclinicadepodologia.com/ca/biomecanica-infantil/2/3/

mesurantel valguismedel retropeu

>>

36

PUBLIREPORTATGE I ILO OFTALMOLOGIA

OFTALMOLOGIA PER A NENSI JOVES ESPORTISTES

ILO OftalmologiaLa pràctica esportiva es troba cada vegada més estesa entre la població jove. El risc de patirlesions oculars existeix, i més enllà de la seva incidència, el que és veritablement important ésel nivell de severitat. La seguretat ocular en la pràctica esportiva és un concepte clau que hande tenir en compte tant els pares com els mateixos entrenadors.

A hores d’ara, els defectes refractius no han de ser un impedimentper realitzar qualsevol mena d’esport. És important que l’oftalmòlegens aconselli, en funció de la disciplina que es realitza, laidoneïtat d’utilitzar ulleres esportives graduades o bé lents decontacte. D’altra banda, ens ajudarà a descobrir possibles alte-racions visuals que poden limitar la pràctica d’un esport determinatamb èxit, i pot orientar-nos vers altres disciplines.

Els problemes visuals afecten un de cada quatre infants en edatescolar. Com que aquests problemes poden començar desd’una edat molt primerenca, és important que rebin un control iun tractament adequats. Si no es fa així, es pot produir unapèrdua permanent de la visió o un retard de desenvolupament.Ja començant pels nounats, cal realitzar revisions mèdiques pe-riòdiques durant les visites pediàtriques. Sempre que no s’observicap signe o símptoma que ens faci sospitar algun problemavisual, al voltant dels 3 anys és una edat adequada per fer unavisita a l’especialista en oftalmologia. A partir d’aquell moment,es recomana una visita anual de control.

En aquests controls es realitzarà un cribratge dels principalsproblemes visuals, com ara defectes refractius (miopia, hiper-metropia, astigmatisme), estrabisme, ambliopia, ptosi palpebral,dificultat per veure els colors o anomalies de superfície anterioro posterior. La història familiar de problemes visuals s’ha detenir sempre molt en compte. Hi ha nombrosos factors quepoden incrementar el risc que un nen presenti trastorns visuals,com, per exemple, retard de desenvolupament, naixement pre-matur, història personal o familiar de malalties oculars, lesiósevera prèvia als ulls, ús de determinats medicaments, malaltiessistèmiques.

Els defectes refractius no han de ser un impediment,a hores d’ara, per fer qualsevol mena d’esport. És important que l’oftalmòleg ens aconselli, en funcióde la disciplina que es realitza, si s’adiu millor fer servirulleres esportives graduades o bé lents de contacte.

Exploració oftalmològica en els nensEn condicions estàndards, l’exploració oftalmològicaque s’ha de realitzar a un jove esportista consta delsapartats següents:

• MESURAMENT DE L’AGUDESA VISUAL (JA A PARTIRDELS 3 ANYS).

• REFRACCIÓ, SEMPRE AMB LES PUPIL·LES DILATADESPER TAL DE DESCARTAR QUALSEVOL PROBLEMA QUEPOGUÉS ACONSELLAR L’ÚS D’ULLERES O LENTS DECONTACTE.

• VISIÓ BINOCULAR (MIRAR UN OBJECTE AMB ELSDOS ULLS ALHORA).

• EXPLORACIÓ DEL FONS D’ULL PER DESCARTARQUALSEVOL PATOLOGIA RETINAL.

Defectes refractius i esportMiopia, hipermetropia i astigmatismeFins no fa gaires anys, els nens amb defectes refractiusmés o menys importants, que es veien obligats a durulleres, tenien problemes relacionals amb els seus com-panys, especialment a l’hora de considerar-los aptes pera la pràctica esportiva.

El mateix desconeixement per part de tutors o entrenadorsva propiciar que molts nens decidissin abandonar o noiniciar la pràctica del seu esport favorit. Això és tan certque fins i tot a hores d’ara àdhuc esportistes d’elit conti-nuen amagant el seu defecte visual per por de tenir pro-blemes en el seu equip.

Afortunadament, aquesta tendència va canviant, però,ara com ara, encara és poc freqüent veure un jove prac-ticant esport amb ulleres graduades adaptades. Moltsd’ells juguen sense ulleres i compensen com poden elseu dèficit visual, i altres han optat per l’ús de les lentsde contacte.

És evident que en l’actualitat les ulleres per practicaresport tenen totes les característiques adequades per

ser utilitzades sense cap mena de limitació ni molèstiaper a l’esportista, i són útils per compensar el defecte derefracció en els casos en què les lents de contacte podenser incomodes o no estiguin indicades.

No hem de menysprear el risc que suposa la pràctica es-portiva en edat infantil per als nostres ulls. L’oftalmòlegés el professional adequat al qual cal acudir a la recercade consell, perquè només ell coneix la història mèdicadel pacient i és la persona adequada per aportar lamillor solució en cada cas. Banalitzar aquest fet suposaposar en risc la salut ocular del practicant.

Ambliopia i esportL’ambliopia, també coneguda com “ull gandul”, es pro-dueix generalment per dues causes: la presència d’es-trabisme i l’anisometropia (diferència de graduació entretots dos ulls superior a 4 diòptries).

L’ambliopia pot ser absoluta, quan la visió es limita aveure formes imprecises, embalums, o relativa, en laqual pot haver-hi una agudesa visual de prop de 0,4-0,5. Si no es diagnostica i es corregeix molt aviat potdonar lloc a l’anomenada visió monocular, és a dir, a lafixació de les imatges a través d’un sol ull.

La conseqüència directa és la pèrdua de visió en relleu,que incapacitarà o dificultarà en el nen la pràcticad’alguns esports.

37

ILO OFTALMOLOGIA I PUBLIREPORTATGE

És molt important, en qualsevol nenque practica esport, passar revisionsoculars de control periòdicament

Els defectes refractius no han de ser unimpediment, a hores d’ara, per fer qualsevol

mena d’esport. És important que l’oftalmòlegens aconselli, en funció de la disciplina que es

realitza, si s’adiu millor fer servir ulleresesportives graduades o bé lents de contacte.Els nens ambliops poden tenir dificultats perpracticar uns esports determinats en què lavisió en relleu és fonamental. El seu tutor oentrenador ha de conèixer aquesta situació.

En el cas de determinats esports de risc, sónd’ús inexcusable les ulleres protectores

(esquaix, tennis...).

>>

38

PROGRAMA DE PROXIMITAT ENVERS EL CÀNCERATENCIÓ I PREVENCIÓ A LES COMARQUES DE LLEIDA

Des de l’AECC-Catalunya contra el Càncer de Lleida, famés de 50 anys que treballem per informar i prevenir elcàncer i donar suport als malalts i a les famílies a tot el te-rritori de Lleida

El projecte que proposem intenta apropar la informació,prevenció i tractament envers el càncer a totes les co-marques de Lleida, ja que, atesa l’extensió del nostre te-rritori, és molt difícil que persones de zones més llunyanespuguin rebre les prestacions a les seves poblacionssense desplaçar-se.

OBJECTIU GENERAL• Apropar prestacions i informació envers el càncer a totes

les comarques de Lleida i donar suport a les juntes localsque ja hi treballen.

OBJECTIUS ESPECÍFICS• Tenir un espai obert a totes les capitals de comarques on

un professional especialista pugui oferir informació i recursosenvers el càncer i promoure campanyes de salut a lapoblació en general.

• Oferir prestacions on els malalts de càncer i les sevesfamílies puguin rebre suport psicològic, assessorament, in-formació...

• Coordinar-se amb les àrees bàsiques de salut, hospitals iconsells comarcals per tal d’informar i promocionar la saluti fer arribar les activitats que es realitzen a Lleida ciutat.

Activitats d’informació i promocióde la salut• Conferències informatives adreçades a diferents col·lectius

(alimentació, prevenció del càncer…).• Campanyes puntuals de sensibilització per a la prevenció

(Dia Mundial del Càncer, Dia contra el Càncer de Còlon,Dia contra el Càncer de Mama…).

• Programa de deshabituació tabàquica.• Tallers de prevenció a les escoles.• Programa d’alimentació per a responsables de la dieta fa-

miliar.

ACTIVITATS D’ASSISTÈNCIA AL MALALTI LA SEVA FAMÍLIA• Servei d’atenció psicològica.• Serveis socials.• Programa adreçat a persones amb càncer de mama.• Rehabilitació del limfoedema.• Programes formatius per a pacients i familiars (programa

formatiu en cures estètiques, de relaxació…).

ACTIVITATS D’ASSISTÈNCIA AL MALALTI LA SEVA FAMÍLIAEls tallers, les conferències informatives i els programes esrealitzaran a demanda, tant dels usuaris com de les institu-cions.

Les campanyes de sensibilització seran:• 4 de febrer: DIA MUNDIAL DEL CÀNCER• 31 de març: DIA CONTRA EL CÀNCER DE CÒLON• 31 de maig: DIA MUNDIAL SENSE TABAC• Juny-juliol: CAMPANYA DE PREVENCIÓ SOLAR• 19 d’octubre: CAMPANYA CÀNCER DE MAMA• Novembre: MES DEL CÀNCER DE PULMÓ

Els beneficiaris potencials del servei són la població total deles següents comarques de Lleida: Alta Ribagorça - Alt Urgell- Pla d’Urgell- Pallars Jussà - Pallars Sobirà - Segarra -Solsonès - Urgell - Val d’Aran. I també pacients amb càncer,les seves famílies i cuidadors de les comarques esmentades.Població en general que participi en les campanyes deprevenció i informació envers la salut i els hàbits de vida salu-dables. Els usuaris tindran un espai obert a totes les capitalsde comarca, on un cop cada 15 dies un professional especialistade l’AECC-Catalunya contra el Càncer podrà oferir informaciói recursos envers al càncer i promoure campanyes de salut ala població en general.

Aquest programa, patrocinat per la Diputació de Lleida,es desenvolupa a:

VAL D’ARAN: VIELHA. El segon i el quart divendres de mes,de 9.00 a 13.30 h · Lloc: Residència Sant Antoni, despatx Psi-cologia. C/ Espitau, 3.Amb la col·laboració del Conselh Generau d’Aran.PALLARS JUSSÀ: TREMP: El tercer dilluns de mes, de10.30 a 13.30, i de 15.00 a 17.15 · Lloc: Centre CívicTarraquet. C/ Alcalde Rosell, 8-10.Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tremp.PALLARS SOBIRÀ: SORT: Tots els dimecres de mes, de10.15 a 12.30 · Lloc: Centre Atenció Primària (CAP). C/ Camíde la Cabanera.Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sort.ALTA RIBAGORÇA: EL PONT DE SUERT: Tots els dijous demes, de 10.15 a 12.30 · Lloc: Centre Atenció Primària (CAP).C/ Canaleta s/n.Amb la col·laboració de l’Ajuntament del Pont de Suert.Psicòleg responsable del programa: Jordi ArjóTelèfon: 679 529 818 · Correu electrònic: jordi.arjo@aecc.es

SupercorazónJosep Maria Caralps.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

Supercorazón intenta explicar el més planerament possible com és,com treballa i per què pot emmalaltir nostre cor; conèixer i intentarentendre el funcionament d'aquest òrgan pot ser d'interès per amolts en una època en què les malalties que l'afecten constitueixenla primera causa de mort al món desenvolupat.

Hay muchas maneras de decir adiósDr. David Servan-Schreiber

Un llibre d'una dignitat, una sinceritat i una bellesa commovedores.David Servan-Schreiber ens ofereix en aquest text, sovint joiós, ar-guments davant la mort, per afrontar amb èxit.

Vull explicar una història. És la història d'un nen que va néixer el 18de juliol de 1990 a Barcelona. Amb el pas dels anys vaig patir algunscontratemps. Un dels que més es va esforçar per guanyar-se un llocen el "hall de la fama" va ser, segurament, la leucèmia que vaig tenirals cinc anys i que em va deixar en cadira de rodes als vuit. Un bondia vaig descobrir que tenia catorze anys i ja no podia aguantar mésles ganes de viatjar, i vaig tenir la sort de tenir uns pares que no vanintentar tancar-me en un manicomi. El millor serà explicar-vos lameva història des del principi.

El mundo sobre ruedasAlbert Casals.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

Viaje al optimismoEduardo Punset

El passat va ser sempre pitjor, i no hi ha dubte que el futur seràmillor. »Aquest missatge orienta el Viatge a l'optimisme al qual ensconvida Eduardo Punset. Els constants avenços científics, que reco-rrerem amb l'autor, justifiquen abordar amb entusiasme el futur.En aquest viatge, Punset desmenteix que la crisi sigui planetària,proclama l'obligada redistribució del treball mentre l'esperança devida augmenta dos anys i mig cada dècada, i recorda que ja no éspossible viure sense les xarxes socials.

39

NOVETATS I LECTURA

Amb motiu de la Setmana de Salut d’Alpicat, el passat16 de novembre vam ser convidats a participar a lajornada dedicada a les malalties derivades dels acci-dents cerebrovasculars i l’ictus.

A les jornades hi van participar el nostre president, elSr. Ernesto Ros, i la Sra. Carme Monsó, de la juntadirectiva, que va explicar què és l’associació, les tasquesque s’hi desenvolupen i la seva evolució en els dosanys des de la seva fundació. Va ser una jornada moltinteressant, tant per l’amabilitat amb què vam sertractats, com per la gran assistència que hi va haver,que van gaudir de l’espectacle i van practicar ellsmateixos amb la fruita tot fen broquetes de tota menade fruites per després menjar-les amb deliri.

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARSD’ICTUS DE LLEIDA

40

ACTIVITATS

LA SETMANA DE SALUT D’ALPICAT

El passat 26 de novembre, i seguint amb el pro-jecte de fer visites a monuments, museus, etc.de la nostra ciutat, vam anar a conèixer el castelldels Templers de Gardeny, on el nostre companyÒscar Navasa ens va guiar per les sales i ensva explicar qui eren els templers, la seva història,la seva implantació i les seves arrels a lesnostres comarques.

VISITA AL CASTELLDELS TEMPLERS DE GARDENY

Imatge dels membres de la junta directiva d’AMILL

Imatge dels participants a la visita al castell dels Templers

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:973 20 80 25 · 667 56 02 25

“Mens sana in corpore sano”. Ho he sentit milers devegades, però fins que no vaig anar a la universitat novaig comprendre plenament la importància d’aquestafrase. Ve de l’època dels romans. Per a ells era moltimportant l’equilibri entre el cos i la ment. I evidentmentque ho és, perquè no es pot concebre la idea de separarles dues coses, perquè ambdues depenen l’una del’altra. Actualment, a la nostra educació hi falta molt decorpore i sovint en sobra de mens.

Sóc professora d’educació física des de fa relativamentpocs anys i encara no m’he trobat a classe amb cap casde tenir un alumne/a que patís càncer. Si sóc franca, nosé ben bé què suposa aquesta malaltia (sé que n’hi hade molts tipus i que es tracten de manera diferent), se-gurament encara no me n’he volgut informar, suposoque per por que passi allò que “com més en saps, mést’hi capfiques”, però conec la importància de estar-neinformat. Cal conèixer-lo per poder diagnosticar-lo atemps i tractar-lo. Tinc dos familiars que han mort decàncer, i també alguns amics, i l’únic que he vist encomú és el patiment de la persona i dels que l’envolten.Segons els professors de la meva universitat, l’activitatfísica aporta milers de coses bones al cos, per exemple,una millor irrigació de la sang (la fa més líquida), pertant, preveu cardiopaties, tamponaments arterials, etc., i

treballa les vies i els aparells respiratoris per millorar elseu funcionament. També ajuda a sentir-se millor, entred’altres coses perquè desprens endorfines, unes hormonesque et fan sentir bé. Ajuda a la socialització, ja que espot practicar l’activitat amb més gent i interrelacionar-se.

Si ens centrem en això (arguments molt simples), podemdeduir que fer exercici ens pot ajudar a tenir un cos mésequilibrat, una ment més clara i fresca (cada dia em sor-prenc més de les capacitats que té la ment per crear idestruir en el nostre cos). Qui dubta que així es podenpreveure alguns dels casos de càncer?

Per tant, tenint en compte les paraules anteriors, el meuparer és que sí, que un alumne de secundària ambcàncer ha de ser a la classe d’educació física. Evidentmentcal tenir en compte el grau d’afectació de les seves ca-pacitats físiques i ajustar el treball tant com sigui necessari.A més a més, caldria comprovar-ho, però estic seguraque la unió grupal de la classe on es trobés aquest/aalumne/a seria molt important. Tots en podríem aprendre,de l’experiència. Després d’aquestes breus conclusionsconvido el professorat i els alumnes a lluitar per milloraraquesta situació, que passa per fomentar l’exerciciconstant a la nostra vida i també a l’escola.

Jordina Massaguer i Busqueta

ASSOCIACIÓ MONTSE PER AL CÀNCER

41

ACTIVITATS

EL CÀNCER A L’INSTITUT

L’objectiu dels premis és donar visibilitat i suport aentitats, institucions o persones físiques que s’hagindistingit per la tasca desenvolupada en favor de la nor-malització social de les persones amb discapacitat.L’acte de lliurament dels guardons es va realitzar alSaló d’Actes de l'edifici del Rectorat de la Universitat deLleida. Els/les guanyadors/es de la 14a edició del PremisASPID a la integració social de persones amb discapacitathan estat:

El Premi ASPID de Comunicació ha recaigut en l’Ex-pedició Pol Sud Sense Límits, formada per tres aven-turers amb diferents tipus de discapacitat: Jesús Noriega,Eric Villalón i Xavier Vallbuena. La iniciativa “perseguial’objectiu de demostrar la capacitat dels discapacitats ique els límits no els imposa el físic, sinó la ment, i que,per tant, superar-los és al nostre abast”. Els tres expedi-cionaris van arribar el 20 de gener del 2009 al pol sudpels seus propis mitjans i sense ajuda externa. L’expedicióva recórrer a peu, durant tres setmanes, 250 quilòmetresentre Patriot Hills i el pol sud sense cap mena d’ajudaexterna i arrossegant un trineu de 80 kg.

El Premi ASPID de Solidaritat ha estat per a laFundació Johan Cruyff, “una entitat que treballa ambel convenciment que l’esport és un element que potenciala integració social dels nens amb algun tipus de disca-pacitat i que, sota aquesta perspectiva, desenvolupa di-versos projectes per tal de promoure i facilitar la pràcticade l’esport entre els nens amb discapacitat, a partir

d’accions de suport econòmic, però també de la sensibi-lització i la intermediació amb els agents socials involucrats.

El Premi ASPID d’Empresa ha estat per a l’ObraSocial Ibercaja. Paral·lelament a la seva activitatfinancera, Ibercaja ha desenvolupat una intensa tascasocial i mediambiental i ha destinat en el darrer exercici38 milions d’euros per potenciar les activitats de desen-volupament en els camps de la assistència social, l’edu-cació, la investigació, la cultura, el medi ambient i el pa-trimoni històric.

El Premi ASPID d’Innovació ha estat per a INDRA,una empresa que desenvolupa la seva tasca empresarial“amb el convenciment que la tecnologia és eficaç i útilper a la societat en la mesura que pot ser utilitzadad’una manera senzilla”. Fomenta la investigació i el des-envolupament de projectes amb una finalitat social: ferla tecnologia accessible a tothom.

Cerimònia de lliurament dels premisLa cerimònia de lliurament dels premis va comptar ambla presència, entre d’altres, de Roberto Fernández,rector de la Universitat de Lleida; Josep Lluís Cleries,conseller de Benestar Social i Família de la Generalitatde Catalunya; Àngel Ros, paer en cap de l’Ajuntamentde Lleida; Joan Reñé, president de la Diputació deLleida, i Josep Giralt, president d’ASPID.

Més informació a www.aspid.catA la foto, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, amb el presidentd’ASPID, Josep Giralt

ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATSDE LLEIDA

ACTIVITATS

42

ELS PREMIS ASPID RECAUEN EN LA FUNDACIÓ JOHAN CRUYFF,L’EXPEDICIÓ POL SUD SENSE LÍMITS, L’OBRA SOCIAL IBERCAJA I INDRA

Imatge del lliurament de premis d’ASPID

Exposició solidària del pintorGregorio Iglesias

El pintor lleidatà Gregorio IglesiasMayo (Les Borges Blanques 1966)va exposar la seva obra a la Salad’Exposicions de l’Hospital UniversitariArnau de Vilanova, del 12 al 20 dedesembre de 2011. Graduat a l’Escolade Belles Arts de Lleida, va trobar,de nen, un refugi en la pintura.

La seva obra està present en col·lec-cions particulars d’Amsterdam, elsEstats Units, el Canadà o Londres, apart de París, on treballa actualment.

Una part de la venda de les sevesobres han estat a benefici d’AECC-Catalunya contra el Càncer de Llei-da.

2011 ANY DEL VOLUNTARIAT

AECC-Catalunya Contra el Càncerha fet durant tot l’any diverses activitatsadreçades a donar a conèixer la im-portància del VOLUNTARIAT enl’associació i l’agraïment a tots elsvoluntaris que ofereixen part delseu temps mitjançant activitats iprogrames on cal la seva presèn-cia.

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER

ACTIVITATS

43

SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT

Dies: Els dimarts, de 20.00 a 21.00 h Lloc: Servei de Suport al Dol de Ponent. Avinguda Blondel, 17 · Lleida

Introducció a la meditació • Inici a partir del gener

Dies: 23 de febrer, a Barcelona · 8 de març, a Lleida

5a Jornada de Mort Perinatal

ACTIVITATS desembre 2011

ASSOCIACIÓ DE FAMILIARSDE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA

44

ACTIVITATS

La memòria, tan traïdorenca, que va i ve, porta en aquestes dates records que a molts dels nostres usuarisabaten. Records de pares, marits, esposes i fins i tot fills que ja no hi són. El sentiment de soledat es fa moltmés fort, i entre nadala i nadala els envaeix un sentiment de pèrdua profunda. Pèrdua de records, depersones, d’esdeveniments que ja no tornaran. Per atenuar aquests sentiments, AFALL busca la manerad’intentar, en la mesura que es pugui, que els records serveixin per embellir les seves vides i que lesvivències siguin dignes de rememorar amb somriures.

Per aquest motiu, com ja és costum a AFALL, fem una visita a un centre d’interès i, un cop finalitzada,compartim el tradicional dinar de Nadal entre familiars, usuaris i personal del centre. Aquest any hem escollitel Museu dels Vestits de Paper, a Mollerussa.

D’aquesta forma, intentem demostrar-los que la millor manera de recordar és fer-ho junts. Que no estansols, que formen part de les nostres vides i que és important per a nosaltres el seu benestar. La feina no ésnomés fer fitxes, gimnàstica o manualitats, sinó que inclou el fet de pal·liar-los el sentiment de soledat i de-mostrar-los que sempre poden comptar amb nosaltres.

Mila R. Calderón. Logopeda

EL NADAL A AFALL

DOWN LLEIDA

45

ACTIVITATS

El passat 25 de novembrte de 2011 va tenir lloc la VIIJornada Tècnica, titulada Com afavorir la inclusió de lespersones amb síndrome de Down o altres discapacitatsintel·lectuals en els nostres centres educatius, a l’Auditoridel Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera dela UdL.

190 persones van participar en la jornada

Aquest any es va comptar amb les aportacions d’expertscom el Sr. Joan Jordi Muntaner, catedràtic de l’Àrea Di-dàctica i Organització Escolar de la Universitat de lesIlles Balears; la Sra. Pilar Sanjuán, mare, mestra i presi-denta de l’Associació Down Lleida, i la Sra. Eva Betbesé,psicopedagoga i coordinadora educativa de DownLleida.

Com a novetat, cal dir que a la jornada hi van participardos joves amb síndrome de Down, Guillem Gràcia i JoanSorribes, estudiants de quart d’ESO en un institut deLleida. Van explicar la seva experiència del seu pas pelscentres educatius. A més, aquest any Isabel Invernon,una jove de l’associació, va conduir l’acte.

Down Lleida recull el premi cermi.esEl passat 1 de desembre Down Lleida va recollir el premicermi.es pel programa Nous voluntaris, en què jovesamb síndrome de Down realitzen accions de voluntariatsocial en benefici de la comunitat.

Aquest guardó va reconèixer la tasca del projecte de vo-luntariat Nous voluntaris. Es tracta d’un programa des-envolupat per l’associació que consisteix a canviar latradicional figura del voluntariat, on habitualment eren les

persones que no tenien discapacitat les que es mobilit-zaven per ajudar. El jurat va destacar el caràcter innova-dor en la defensa del voluntariat actiu de les personesamb discapacitat d’aquest projecte de Down Lleida, queens ha dut a aconseguir aquest guardó, compartit ambla Plataforma del Voluntariat d'Espanya.

VII JORNADA TÈCNICA PER LA INCLUSIÓ A L’ESCOLA

A la imatge, la presidenta de Down Lleida recollint el premicermi.es

Imatge dels dos participants de Down Lleida a la VII Jor-nada Tècnica per la Inclusió a l’Escola

46

Av. Blondel, 17 entresòl 2a · 25002 Lleida973 501 503 · 639 610 603

ANNA MARIA GALLARDO PALAU info@serveidedolponent.org

TEL.: 696 909 065CONTACTE: EMILI GARROFÉ

Pl. Del Bisbe Benlloch, 1 · 25210 GuissonaJESÚS PALAU COLELL 639 444 118

626 915 576 (Rosinda) · 973 551 105 (Eloi)montseperalcancer@hotmail.com

C/ Teuleries, 6 entresòl 2a 3 · 25004 Lleida973 221 019 · 973 261 406

JOSEP SEGARRA i GEMMA FLETAlleida@salutmentalponent.com

C/ Alfons II, 14 · 25001 Lleida619 03 73 08 · ROSA CANOSA HUGUET

parkinsonlleida@yahoo.eswww.parkinsonlleida.org

Hospital Miquel Martí i PolAv. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida

973 70 53 64 · ALBA MESULLfem@arnau.scs.es

www.lleidaparticipa.cat/esclerosimultiple

ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA

Carrer Henri Dunant, 125003 Lleida

973 106 834 · ERNEST ROSamilleida@gmail.com

Pl. Sant Pere, 3 baixos25003 Lleida

973 225 040 · 630 71 65 20 · PILAR SANJUÁNinfo@downlleida.org · www.downlleida.org

ASSOCIACIÓ DE DONESINTERVINGUDES DE MAMA

C/ Terrassa, 1 · 25005 LleidaCENTRE CÍVIC DE BALÀFIA 2669 000 529 · MARIA BARQUE

adclleida@hotmail.com

C/ Alfons II, 14649 873 838

ALEXANDRA SAN MARTÍN ORONICHfibrolleida@gmail.com

C/ Terrassa, 1 · Centre Cívic de Balàfia25005 Lleida

607 794 950 · www.contraelcancer.orgENRIC MARTÍ

lligalleida@contraelcancer.org

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARSD’ICTUS DE LLEIDA

C/ Henry Dunant, 125003 Lleida659 647 808

MERCHE GARCÍAlimfelleida@lleida.org

CENTRE REHABILITADOR

DE LA VEU DE LLEIDA

C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida973 238 148 · MARY BOMETÓN

lleida@aecc.es

Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV)25198 Lleida

973 234 074 · 636 683 071 · PILI VICENTEadimalleida@gmail.com

C/ Mestre Tonet, s/n · 25003 LleidaTel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26

aremi@aremi.infoRESIDÈNCIA: C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA

Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 77residenciaaremi@telefonica.net

Lluís Besa, 17 baixos25002 Lleida

973 261 111 i 973 288 169JOAN SAURA

aasll@antisidalleida.org

C/ Roger de Llúria, 625003 Lleida973 228 980

973 225 468 (F)

ASSOCIACIÓ PROVINCIAL LARINGECTOMITZATS I MUTILATS DE LA VEU

Av. Madrid, 15 baixos · 25002 Lleida973 28 30 99 · aplleida@gmail.com

www.gencat.es/entitats/laringex.htm

C/ Cristòfol de Boleda, 3, baixos25006 LLEIDA

973 228 988 i 973 228 987JOANA ESPUGA

alzheimer_lleida@yahoo.es

QUI SOM

47

C/ Paer Casanovas, 37 altell25008 LLEIDA

Tel. 973 24 37 60Fax. 973 24 60 69

www.coill.org

C/ Balmes, 188, 6a planta08006 BARCELONA

Tel. 93 152 10 22 · Fax. 93 218 01 01acatdn@gmail.com

www.dietistes-nutricionistes.cat

C/ València, 494-498 baixos08013 BARCELONA

Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 06podocat@podocat.com

www.podocat.com

C/ Canyeret, 17-19 3r 1a25007 LLEIDA

Tel. i Fax. 973 28 07 21www.tscat.cat

Av. Blondel, 54 2a25002 LLEIDA

Tel. 973 275825Fax. 973 28 31 33

Secció Territorial de LleidaTel. 902 106 532

lleida@fisioterapeutes.catwww.fisioterapeutes.cat

Carrer Rocafort, 65 baixos08015 BARCELONA

Tel. 93 4245102

D.T. de Lleida del COPCC/ Major, 43 3r C

25007 LLEIDATel. 973 230 437

Bruc, 72-74 5a08009 BARCELONA

Tel. 93 487 83 93Fax. 93 487 94 52

info@clc.cat

Bisbe Ruano, 20 principal 1a25006 LLEIDA

Tel. i fax. 973 27 10 19

Rambla d’Aragó, 14 principal25002 LLEIDA

Tel. 973 27 08 11 · Fax. 973 27 11 41comll@comll.catwww.comll.cat

Passeig de Ronda, 17525008 LLEIDA

Tel.: 973 22 47 83lleida@amaseguros.com

Henry Dunant, 125003 LLEIDA

Tel. 973 106 834entitats@gss.scs.es

Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44

25198 LLEIDATel. 973 72 72 22Fax. 973 72 72 23

Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA

Tel: 973 72 82 55Fax: 973 23 96 66

COL·LABORADORS OFICIALS